Bé, això ha estat tot, i ha estat tot gràcies a la col·laboració de les nostres papetes,
gràcies a la col·laboració de la Sílvia García, de la Josep Pacano,
que ha sortit al carrer, d'aquest senyor que tinc al meu costat,
tant si vull com si no ho vull l'haig aguantat sovint, però bé, bé, bé, ja parlaré en un altre moment.
I d'aquest senyor que tinc aquí al meu davant, el senyor Francesc Valls i Calçada,
més mal que fins al dia 17, 17 no tornaré i no t'hauré de suportar.
O sigui que, senyors oïdors, fins al dia 17, jo m'acomiada a tots vostès,
Espero que els meus admiradors, i sobretot els meus admiradores, no em plorin massa.
Quan tu no hi ets.
No em plorin massa.
I d'aquí dono records a la Roseta i l'Heleneta.
Ah sí, l'Helena i també a la Judit, que sabem que ens està escoltant, ens ho ha dit avui.
Sí, que l'altre dia ens va enviar un paquet de Kleenex.
I si algú està en una botiga, està en un taller, està el cotxe,
doncs ja sap que estem aquí per això, per servir.
I entre altres coses per servir, mentre ens acomiadem definitivament,
dir que si voleu fer vacances i saber com estan les pistes de neus,
no desconnecteu.
No, senyor.
Nosaltres tornem dilluns.
La mujer es un jardín, que de todos tiene un alto.
La mujer es un jardín, que de todos tiene un alto.
El patio de mi casa es particular, cuando llueve se moja, como los demás.
Fins aquí hem arribat amb el pati.
Bon cap de setmana, fins dilluns.
Adeu-siau.
Ja saps que com està el pati,
tornarà una altra vegada el dilluns,
a partir de dos quarts d'una del migdia.
Com està el pati?
El pati ve.
El pati.
Gràcies.