En el 102.6 de la freqüència modulada,
Radio Fòrum, l'emissora del casc antic de Tarragona.
En el 102.6 de la freqüència modulada,
Radio Fòrum, l'emissora municipal del casc antic de Tarragona.
A partir del dia 17, dilluns,
començaran les emissions regulars de la nostra emissora.
Amb aquest tema, per avui, donem per acabada aquesta prova.
Bona nit i fins un altre dia.
Quim Moia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, com estàs?
Doncs bé, una mica més, uns quants anys més tard.
Estava veient com estaves gairebé centrat,
no sé si recordant en quin moment sortia aquestes proves,
perquè dilluns, dia 17, és quan començaven les emissions serioses,
diguem-ho així, de Radio Fòrum en aquell moment.
Estava intentant recordar la data,
em sembla que es referia al 17 de febrer, potser, del 86 segur,
però no sé si era febrer.
Sí, de febrer, febrer, sí, sí.
I això era uns dies abans que fèiem algunes proves,
que, bueno, això que sentíem,
que a veure qui ens escoltaves,
trucava algú, doncs ens sentim del Serrallo, molt bé.
Normalment era la família d'algú dels col·laboradors,
i anàvem provant a veure fins on arribàvem.
Explica'm una miqueta la història del Quim.
Quim, a tu com et van enredar
perquè formessis part de la família, de la ràdio?
Bé, la ràdio és una cosa que, mira,
més o menys me feia gràcia,
allò que dius, mira,
coneixíem en aquell moment,
bueno, i ara també, no?,
el Francesc Baix Calçada,
que va ser el primer director que va bé a l'emissora,
i un dia diu, ah, munta una emissora municipal,
diu, vols venir?
Dic, ah, sí, mitja broma,
jo pensava que m'està dient ara, no?
Que va ser enredant-ho i malament.
Sí, no, allò que dius, bueno, no ho sé,
potser serà una broma, no?, i tal.
I sí, sí, mira, vam anar,
vam dir, comença això,
a més, fes proves a veure si se sent la gent
i, mira, vaig estar potser un parell d'anjos,
o així, més o menys.
Però tu ja tenies opcions de ràdio?
A veure, vosaltres...
Sí, sí, moltes.
Hem anat esbrinant...
La sentia molt, la ràdio.
La sentia molt.
Però de fer-la de lluny, no?
Mai a la vida.
Mai, però mai, mai?
Mai, mai.
O sigui, també et vas engrescar
amb aquesta aventura
una miqueta a veure-les venir, no?
Sí, és allò que dius, mira,
a mi, de alguna manera que m'he de fer això,
ah, però ho provem, ho provem,
i si surt bé bé,
sinó també, com això i altres coses,
mira, no em fa por.
No em fa por moltes coses,
altres sí, però moltes no.
I a partir d'aquí van enredar-te,
vas començar una de les primeres veus
que es van sentir en aquell moment.
Era la teva.
La primera, diria jo.
La primera, primera.
I a més a més,
jo no sé si recordes
quins són els programes
que feies en aquell moment,
perquè, clar,
vam comentar amb d'altres col·laboradors
que gairebé a cada hora
es feia una cosa diferent,
o cada dues o tres hores,
depenent de com anava el dia, no?
Sí, sí, sí.
No recordo exactament
quins horaris fèiem al començament,
però es van ampliant
fins que vam fer de set del matí
a dues de la matinada.
i vaig començar a fer algunes cosetes
i a part del temps que dedicava
a treballar a la meva feina,
a menjar i a poc dormir,
la resta del dia
gairebé me la passava allà a la missa hora.
O sigui, també vivies allà.
Pràcticament vivia allà, sí.
Es feia com una espècie de comuna, no?
Sí, sí.
Hi havia una gran família,
ho he dit diverses vegades,
però és que és veritat.
Sí, a més de fer els programes,
doncs era com un casal, allò, no?
Bueno, hi havia el casal oficial,
que era el de la Peralta,
però abans hi havia el casal de la ràdio,
que érem nosaltres, no?
I mira, hi van sortir moltes amistats
i molt bé, molt bé.
Però tu, a banda, també vas tenir un càrrec,
que era la persona d'alguna manera
encarregada de dir,
doncs a veure, sentim alguna d'aquestes veus,
tu podies fer aquest programa,
a veure què et sembla, no?
Sí, em van...
Al cap de programació, diguem.
Bueno, m'has dit que em van enredar
amb dos càrrecs.
Dos?
Primer em vaig tindre un que,
bueno, no sé per què servia,
sí que sé per què servia,
però qualsevol cosa vaig fer,
que era l'encarregat de difusió.
L'encarregat de difusió.
Sí, que es tractava d'anar a conèixer
la misura pel barri i tal,
però poca cosa vaig fer, la veritat.
Home, en el seu moment,
alguna cosa volia fer, home.
Sí, i si venia algú,
doncs la tenies,
donant una mica d'explicacions
de què anava tot aquell invent,
sobretot a la gent que compartia
el local amb nosaltres,
perquè primer no veien
amb gaires bons ulls
i els anaves convencent
que allò era una cosa interessant
i que serviria
perquè ells estiguéssim entretinguts
de casa seva escoltant-nos, no?
Sí, sí, i a més a més,
després, clar,
tenir gent potser coneguda
d'allà del barri,
la gent també ho va acceptar
potser millor, no?
Sí, a poc a poc van entrant
i anaven trucant
i anaven a els programes
que es podien trucar
i sí.
Després de que...
Solucionàvem els problemes
que els tallaven
totes les emissions de tele
que els que havien a 50 metres
al voltant de l'antena
que la teníem allí mateix, no?
i a poc a poc, doncs, mira,
es va anar arreglant
i després, sí,
posteriorment,
també em van enredar
a fer de cap de programació
i això sí que és una bona enredada.
A veure,
quina era la teva feina?
La meva feina era
d'aquelles 50.000 persones
que volien fer programes
repartir...
Tanta gent volia fer ràdio
en aquell moment.
50.000 no,
però potser 200 sí.
Sí, sí, no?
Que hi havia molta gent.
200 persones allí fent...
O sigui, repartir
les hores que quedaven
i administrar la cua
la cua d'espera que hi havia.
Vull dir que hi havia gent esperant
per poder...
A veure si algú plega
per poder fer el meu espai, no?
Va bé algun programa,
Quim,
estava jo pensant
que va durar,
potser, un dia?
Allò que dius,
l'escolt tu,
i dius,
pleguem-ho,
pleguem-ho,
deixem-ho aquí.
Pensem que molta de la gent
és gent sense experiència
i, clar,
molta gent no sabem
que arribaria a pensar
del que seria la ràdio, no?
Sí, però menys
que no arribessin a insultar
gairebé es permetia tot, no?
perquè era...
Es deixava fer gairebé tot,
vull dir,
no hi havia cap tipus
de limitació
amb els continguts, no?
I bé,
doncs un venia a fer un programa
que venia de música clàssica
i després un venia
un que venia de música heavy
i després un altre
que t'explicava,
jo què sé,
els esports,
una mica així,
en base a les hores que quedaven.
No hi havia una programació,
allò,
que s'hagués estructurat
en el sentit de dir,
bueno,
a veure què lliga després d'això
i què posem abans,
no.
A mesura que la gent
anava arribant,
doncs anaves donant-li
la segona oportunitat.
I va haver gent
que després va seguir,
va seguir,
bueno,
aquí tenim un exemple
que ets tu,
no?
Sí.
Encara m'aguanten,
encara m'aguanten,
no ho sé per què,
però encara m'aguanten.
Molta gent ho va deixar de fer,
però altres van anar
altres de més hores,
vull dir,
va ser una mica com
el que va volgar-li,
va servir una mica d'escola,
però la demà
doncs puc fer altres coses.
No,
això sí que és veritat,
tens tota la raó,
perquè de Radio Fòrum,
de Posterior i Tarragona Ràdio,
han sortit molts periodistes,
gent que potser ja no hi són
ni aquí a Tarragona,
que han fet carrera a Barcelona
i fins i tot a Madrid,
i que a la seva petita arrel
doncs ha començat
a la nostra emissora,
no?
Sí, sí,
va ser allí,
eren gent molt jove llavors,
vull dir,
hi havia dos o tres,
potser que sé que hi ha
una mica granadets,
a més eren gent molt jove
i a més t'has sentit
una mica potser allí
com un col·legi,
a vegades ha controlat la gent
doncs amb l'edat que tenien
que no es passessin,
però bé,
no bé bé que,
a veure,
alguna cosa veia,
però amb molt poques males experiències,
no?
Tot al contrari,
no?
Tot al contrari,
tot al contrari,
sí, sí.
I el Quim,
a banda d'enredar-lo tot,
això també feia programes,
i on es treia la música,
Quim?
La que tu posaves en antena
que la gent compartia
moments màgics,
perquè també feies un programa
d'aquells
de cabello de piel,
eh?
O piel de punta.
No,
gallina de piel.
Caquina de piel.
Això és veritat.
Sí, sí,
doncs,
bé,
et preguntaves d'on era la música,
no?
Vinga,
començant per aquí.
Doncs la música,
jo pràcticament me la portava de casa,
me'n recordo que tenia una bossa
aquelles de plàstic
amb unes anxes metàl·liques,
que cada dia m'unia a ball,
carregat de discs,
d'LPs,
no?
I bé,
amb els dos plats que havien,
anar fent les barreges,
m'enrefereixo a aquest programa concret,
no?
Que dius tu,
i anar fent uns textos així,
més o menys,
tranquils per la nit,
i anar triant músiques.
Perquè era el teu jardí,
no?
Privat.
Un jardí una mica secret,
més que privat.
No,
no,
no hi ha.
No,
per dir privat en el sentit
que era el teu coto de caza,
no?
Sí,
sí,
m'ho feia tot allò.
O d'alguna manera
experimentaves a través de la música,
la paraula.
Sí,
buscant textos,
alguns inventats,
altres agafats de llibres,
vull dir,
bueno,
anava fent una mica,
vull dir,
a mi,
no era res de nou,
perquè programes com aquests
em feien molt millors,
no?
Però molt millors
del punt de vista meu,
no?
Jo era un simple aficionat,
però m'agradava això,
sempre m'havia agradat
aquest programa similar
que hi havia,
que bé,
pensava que es pot dir
que ara fins fa poc
es feia una,
es feia repetit ara aquí
a Tarragona Ràdio.
Sí,
el teníem aquí a nosaltres,
sí.
I bé,
vull dir,
veiem en totes les limitacions
i totes les distàncies,
doncs,
mira,
era un programa que a mi
sempre m'havia agradat,
sempre l'havia escoltat
i vaig voler fer una cosa,
mira,
en plan,
així com aquest que canta
el dutx a la cançó
dels seus ídols coneguts,
no?
Una cosa així,
més o menys,
però,
bueno,
anava fent el que podia.
Però també feies coses de notícies,
que això recordo
que la Rosa
ens ho va comentar,
que es feia al matí,
de les vuit a les nou al matí.
Fèiem un programa despertó
que es deia xocolata amb xurros,
que era agafar el diari
i acabat d'arribar,
calenteta encara,
i mirem,
hi havia les notícies
que deien allà,
posant-hi una mica d'humor,
quatre horòscopos,
que ens deien coposcos,
no sé per què,
però va ser una mica de paraula,
i, bueno,
quatre tonterietes,
i, bueno,
amb una mica així d'humor
perquè la gent se despertés.
Encara que les notícies
fossin dolentes,
que almenys una mica d'alegria
en aquella hora del matí
ho puc anar a treballar tranquils.
I després què va passar?
Però, clar,
fèieu aquests dos programes,
i com va ser que un dia
vau decidir, doncs,
anar cap a un altre room?
Doncs,
no recordo ara exactament,
però va haver...
Bueno, aviam,
sí que recordo.
El que deia abans,
allí la gent feia els programes
que volia,
feia només,
bueno,
que volia dintre d'un límino i tal,
hi havia una mica de llibertat,
llavors allà ja va començar
a anar cap una mica més estructural,
de no dir que fos la cosa malament o no,
però vull dir,
es va començar
a fer ja una ràdio més seriosa
com la que feu avui en dia
i potser llavors hi havia coses
que tu mateix ha vès
que allí potser ja no hi en queixaven gaire
i ho vas anar deixant, no?
I alguna vegada has pensat
de tornar un altre cop?
Potser no fer un xocolata amb xurros
pel matí,
però sí, potser...
A veure,
el que deia abans...
Un jardí?
El que deia abans,
un jardí,
doncs en aquell moment el feia,
més malament que bé,
penso jo.
Alguna cosa que ara he d'escoltar
que tinc gravada,
dic,
oi, això ho feia jo.
I la gent que ve al costat
també era com jo
que feien els nostres pinitos,
per dir-ho d'una manera.
Avui en dia em faria gràcia,
sí,
però veient els professionals
que avui en dia
hi ha aquí a la misura,
ja no ho sé,
si m'hi trobaria tant
a un nivell
acceptable
per poder fer
doncs el mateix que...
No ho sé,
no ho sé,
m'hauria de pensar una mica,
però aviam,
les ganes
no deixen de ser-hi.
Veus?
Però planteja tu,
Quim,
que no se sap mai,
home.
Aquesta nit ho consultaré
al coixi.
Jo si vols,
m'ho comentes
i si jo tinc alguna
una miqueta de mà,
encara que només sigui,
ja convençarem
qui sigui d'aquí darrere,
que tingui el director.
jo ho provaré,
jo ho provaré,
tu m'ho deixes caure.
Jo no prometo res,
però que dic-m'ho he,
m'ho hauria de pensar molt,
de veritat.
Home,
seria el seu,
seria el seu.
Són anys de diferència
també hi ha,
vull dir que
ja no és el mateix.
I la de coses també...
I la situació,
la situació,
vull dir,
veiem,
són coses que en un moment
de la vida
t'estàs en un estat d'ànim
que t'adon ganes
de fer unes coses
i ara estàs en un estat d'ànim
ja més aposentat,
per dir-ho de manera
i tampoc no tens ganes
de fer tantes coses,
vull dir,
una mica així.
Bé,
estem parlant sempre
a nivell,
podíem dir,
extra,
personal,
entre cometes,
però que a nivell personal
també va marcar molt,
no?
La ràdio?
Sí,
a nivell personal,
bé,
a veure,
va haver-hi algun canvi així,
va estar maco,
suposo que sé per on vas,
vull dir,
bueno,
vaig trobar parella allí,
vull dir que mira,
i avui estem casats,
tenim una filla i tot,
vull dir que sí,
sí,
sí,
em va canviar
amb aspectes personals també.
No,
és que la ràdio pot comportar això,
és que moltes vegades,
clar,
la gent que ens escolta,
només ho mira des de la part d'Oient,
però clar,
la gent que fem la ràdio,
i tu també que ho has fet,
hi ha moltes més coses,
no?,
que involucren dintre,
no?
Sí,
no,
des de ser com una família,
com un grupet,
que al final,
doncs,
s'ha creat relacions,
algunes més,
altres menys,
algunes sobretot,
i altres no sorten,
vull dir,
sí,
sí,
és com tot,
és un món petit,
que la gent es relaciona també,
dintre de la ràdio.
O i dalt?
Jo,
en quin moment era així,
suposo que avui en dia,
no ho sé,
potser no tant,
perquè hi és més professional,
però vaja,
suposo que també hi ha les seves amistats,
les seves amistats,
i totes aquestes coses.
Jo no sé,
Quim,
ara ja per acabar l'entrevista,
quan et vam trucar per dir-te
que farem l'entrevista,
que recordarem això dels 25 anys,
què se't desperta?
Vas dir,
mare meva,
ara he de començar a fer memòria
del que fèiem.
Això,
això una de les coses,
això,
això,
això va ser la segona,
la segona cosa,
però la primera que havia de dir,
ostres,
25 anys ja han passat,
dius,
carai.
No m'ho puc creure,
no?
Jo em pensé,
és que sembla que fos ahir la veritat,
dius,
25 anys,
dius,
ostres,
i jo els que veig abans tenia negres,
ara ja no són negres.
Home,
ara tens platejats de mar de macos.
Vull dir,
que ha canviat molt,
ha canviat moltes coses,
però és una mentida que ha canviat a 25 anys,
començant per la qüestió tècnica,
vull dir,
ara ve que aquí l'estudi que tens tu
no té res,
absolutament res a veure
amb el que teníem nosaltres,
i dius,
carai,
25 anys,
són 25 anys,
però amb qüestió tecnològica,
amb els avenços ha canviat,
moltíssim.
Moltíssim.
Doncs saps una cosa,
Quim,
això coincidim tots dos,
perquè quan m'havien preguntat també
en aquests 25 anys
què és el que més et sobta,
dius,
els ordinadors,
que puguis tenir dintre d'un disdur
emmagatzemat
el que seria,
doncs jo crec que una cosa
impensable de música.
El que seria la bossa
que portava cada dia jo,
m'unia avall.
Te'n recordes abans
que et demanaven una cançó,
et trucaven,
i la gran majoria de vegades
li havies de dir
que no la tenies.
No,
i amb una mica de sort
el que de mitjana
li podies posar,
l'havies buscat per allà,
la trobaves,
o algú l'havia pres,
vull dir,
bueno,
exacte,
i ara en un moment
te'n vas cap a internet,
busques la cançó
i en menys de 30 segons
la pots arribar a posar.
I una cosa,
i una cosa també
que no,
vaja,
jo no hauria pensat mai
que és que per la tele de casos
puguis sentir,
per la tele,
per la TNT,
vaja,
això,
bueno,
ara en aquest moment no,
però vaja.
Però,
Quim,
això ja passava també
el 86,
eren interferències,
però també passava,
ja estàvem avançats
al nostre temps.
Només feien soroll,
que no se sentia,
no sé,
se sentia a la ràdio,
se sentia.
Jo crec que sí que es sentia,
sí, sí, sí.
Però no era el mateix,
no era amb qualitat.
No era per gust propi,
no?
No, no, no.
Te'n recordes
alguna de les cançons
que posaves
en el teu programa?
Alguna música
d'aquelles de...
que deies,
ostres,
aquesta,
aquesta...
Fes-me,
fes-me la petició,
home,
fes-me la petició.
Jo sé d'alguna
dels Dire Strides
que sempre posaves
i que era una meravella.
Sí, sí.
Que ara no sabria
dir-te com es diu.
Brothers y Nants
potser era?
El Brothers y Nants
era?
No, no.
El Romeo and Juliet?
També,
també, sí.
Que també era una d'aquestes.
Tot el que fos així lent,
tot cabia allà.
I ja te'l poso
fins i tot en directe.
Quim,
de cara a dos o tres anys
no ho crec,
però de cara a cinc anys
pensa que te tornarem a trucar.
De cara al 30 aniversari,
t'ho vés pensant, eh?
Preparar una llista
de les cançons que posava,
llavors no em quedaran blanc
com he quedat ara
amb els títols de les cançons.
Que no,
que ha quedat de mar de bé,
per l'amor de Déu.
A més a més,
jo t'ho tenia mig preparat,
o sigui que un cop de massa
t'haguessin donat, eh?
Molt bé.
Gràcies per haver vingut.
A vosaltres.
Ha estat un plaer.
Ja ho sabeu.
I gràcies també
per haver creat
aquesta criatura
que ara ja té 25 anys
i que es diu
Tarragona Ràdio
en el seu moment
ràdio fòrum.
Ajudar a crear-la,
no crear-la,
ajudar.
amb el meu petit grà de sorra.
A mi a tu li vas posar
el xumet
quan ho necessitava.
Sí, sí.
Ara ja va sola.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
A vosaltres.
A vosaltres.
He finds his streetlight
and he steps out of the shade
and he says
something like
You and me, babe,
how about it?
Juliet says
Goodness me,
this from me
nearly gave me
a heart attack.
He's underneath the window
she's singing
Hala
my boyfriend's back
You shouldn't come around here
singing up
with people Hala
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!