25 anys de ràdio.
I és molta la gent que en aquests 25 anys de ràdio
ha passat precisament pels estudis de Radio Fòrum,
allà a la plaça Rovallat,
també al carrer La Nau, Rambla Nova,
i anem recollint de mica en mica aquelles veus
que ens van orientar a l'inici del nostre caminar.
Una d'elles ha estat l'Anna Mula, que la tenim amb nosaltres.
Anna, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
L'Anna Mula, normalment, quan parlem amb ella,
parlem del Club Maginet, parlem del Maginet,
o parlem també, que ara també hi ha la vessant esportiva,
que també de tant en tant la truquem a la porta
perquè ens comuniqui i ens digui.
Però de la ràdio ja fa molt de temps, eh?
Exacte, però hi ha molta gent que no sap
que l'Anna també va estar amb nosaltres,
que va fer els seus programes de ràdio,
igual que també part de la seva família.
Des d'aquí un record, l'Àngel Mula,
que també ens va enlluernar molt dissabtes al matí
de cara al públic infantil,
que ell feia de contes,
que era un programa magnífic de fa molts anys.
Sí, i a més feia tot un seguit de contes,
d'històries.
I, de fet, jo vaig començar a la ràdio explicant contes.
Espera, espera, espera.
Jo vaig començar abans, abans de començar el Ràdio Fòrum,
anyos A.
Però com va ser la teva història,
la trajectòria de l'Anna dintre de la ràdio?
Com va ser que un dia no ens va s'apareixer per Ràdio Fòrum?
A veure, resulta que nosaltres...
Bé, primer fèiem un programa
que era el programa de ràdio del Club Maginet,
a Ràdio Cadena Espanyola.
Llavors era un programa que fèiem tots els dissabtes al matí,
de nou a una,
i un dels que el tirava endavant era el meu germà.
Llavors, clar, jo tenia 15 o 16 anys...
La pipiola.
La pipiola.
I en aquell moment ja vaig entrar a la ràdio
explicant contes en aquest programa.
Llavors, a mi la ràdio sempre m'ha agradat,
m'ha agradat molt, molt.
És una de les meves...
A més, és una de les meves vocacions frustrades,
però ja volia ser periodista amb les meves joventuts.
Llavors, clar, la ràdio sempre m'ha picat, no?
I llavors...
A més a més penso això, no?
Que la ràdio té aquesta gràcia, no?
Que quan comences a fer-la és com a màgica, no?
T'atrapa.
Tens el coquet i ja no hi ha manera de treure'l,
ni matar-lo, ni res, no?
Ja el tens allà que aguantes.
Llavors, al començar a Ràdio Fòrum va ser quan...
Jo començava a treballar llavors,
però llavors a les tardes, tardes, vespres,
doncs dedicava el meu temps a la ràdio, no?
A banda del programa del Club Maginet,
crec que el seguíem fent, però bueno.
I ara, diguéssim que va ser la meva forma de marxar de la família, no?
Sí.
I llavors, bé, jo tinc molt bons records de Ràdio Fòrum,
de veritat, perquè a més a més,
primer d'amistats,
després el curs aquell que vam fer de ràdio...
Ah, sí, és veritat, al matí.
que fèiem un curs de ràdio
i que jo me vaig pujar en la part de controls
i tothom me deia que, bé, és que feia jo la part de controls
i jo volia aprendre a fer anar els controls, no?
A veure, me feia més il·lusió,
perquè no pas a fer la part de...
Al final vaig acabar fent la part de...
De vocal, no?
Sí, de l'opció, perquè...
No hi havia manera que ningú em deixés tocar els controls.
I així vols, d'aquí una miqueta te deixo, eh?
Ah, bueno.
Ai, quin il·lusió.
Mira, te poses aquí a l'informatiu
i jo me'n vaig a prendre un cafè.
Però la veritat és que...
No sé si estaven d'acord els meus companys.
No, jo crec que no, però bueno.
I llavors, bueno, doncs va ser una època,
a més, suposo que també és l'època que t'agafa,
que jo tenia 20, 21 anys, una cosa així,
llavors era tot nou i estàvem allí.
El grup de gent que jo recordo
era un grup de gent que ens vam a vindre molt,
que feien festetes, calçotades i de més família.
Que perill, eh? Que perill.
Teníem una edat molt única, també,
per fer totes aquestes coses.
I llavors, bueno, jo el record que tinc,
jo ho he de dir,
el millor record que tinc
és quan va petar el rac d'en Patrol,
que el meu dos cavalls de color groc
ple d'enganxines de l'Snupi
va ser la unitat mòbil de Radio Fòrum.
I jo, aquell dia,
poder anar-me'n amb el meu cotxe,
que el Guàrdia Civil me va mirar amb una cara
com dient, què és això, per adiós?
I això és de la ràdio, està vostè segura, senyora?
Jo estava acreditada.
Clar, clar.
I aquell, allò, allò per mi va ser
com, no ho sé, com una cosa immensa, no?
Perquè recordem que aquella nit,
en aquell moment també feia un any,
no arribava que a Tarragona,
bueno, Radio Fòrum, en aquell moment
estava funcionant,
també recordem a tots els oients
que tots érem col·laboradors,
que molta gent no havia tocat
ni havia fet ràdio a la seva vida,
en qual cosa ens trucava a tots de nou
i havia succeit una de les notícies
en aquell moment més importants per la ciutat.
De fet, jo crec recordar
que va ser la primera emissora que ho va dir,
perquè hi havia un col·laborador
que el va enxampar a prop i ho va veure
i va trucar corrents a la ràdio
i dient, ha petat el rac d'en Petrol.
I totes les connexions es feien
via telèfon-cabina.
Sí.
Perquè, clar, els telèfons mòbils
que ara tenim
i que tota aquesta tecnologia
que abasta tant,
en aquell moment no existia neutra.
Però jo recordo que aquell dia
jo vaig anar a treballar
i jo no van venir nens a l'escola
i ens van dir,
bueno, doncs mira, marxeu,
perquè havia sigut una nit molt dura
i jo el primer que vaig fer
era agafar el cotxe
i anar cap al Radio Fòrum,
evidentment.
S'havia de fer alguna cosa, no?
Llavors, jo recordo d'haver muntat
a dins del meu dos cavalls
tota la unitat mòbil, no?
D'haver muntat tots els aparells
i anar-me'n jo allí,
que ja us dic,
el Guàrdia Civil quan va veure
els dos cavalls de color groc
va flipar d'unitat mòbil.
Però jo,
i és una de les coses d'aquelles,
suposo que és una mica això,
no, que dèiem, no?
Que jo volia haver estat periodista
i llavors, bueno,
per circumstàncies
la vida em va portar cap a una altra banda,
però en aquell moment
m'hi vaig sentir tan periodista, no?
I tan important,
perquè dius,
anem a fer la notícia, no?
I porto la unitat mòbil,
què passa, no?
I és un dels records més bonics
que tinc de Radio Fòrum.
Qui t'acompanyava en aquella nit?
Te'n recordes?
No crec que anaves tu sola.
Jo anava al dematí,
jo hi vaig anar al dematí.
Ah, vas anar al matí.
I vaig anar sola, crec que.
Qui dius?
Sí, jo cap allà.
Que després,
quan vaig veure la columna aquella de foc,
perquè ja estava controlada llavors,
en aquell moment ja estava controlada,
però era impressionant,
era una columna de foc impressionant,
i vaig pensar,
ai mare,
on has anat a parar?
Ves qui et mana a anar cap aquí, no?
Jo que anava a treballar
i que m'he desviat més cap a la dreta
cap a l'esquerra.
A curir el dematí.
Sí, perquè a la nit,
si no recordo malament,
els estudis estava el francès Valls,
el Quico,
que era el director de Radio Fòrum,
i no sé si hi havia telefònic,
va entrant en diversos moments
el Jordi Bertran,
que va ser qui li va tocar,
explicar una miqueta
tot el que succeïa aquella nit, no?
Sí.
I al matí ja vas entrar en el programa especial.
En el primer moment,
perquè estaven recollint,
que jo recordo que estaven recollint
fusta per la foguera de Sant Joan,
allà a prop,
i els hi va petar el nas.
O sigui que ho vam veure de primera mà,
i a partir d'aquí.
Sí, sí.
Però a banda d'aquesta,
la teva aventura periodística, Anna,
explica'ns com era el teu programa,
i com va ser que et vas decidir
per aquest programa.
Jo vaig fer dos o tres programes.
Dos o tres programes.
Jo col·laborava amb altra gent.
Sí.
Col·laborava amb el Rodolf Pinyol,
que jo explicava contes,
i ell feia com un programa de música.
Després amb el Joaquim Moya,
també vaig fer un altre programa a la nit,
que així com a d'íntim, allò...
El Jardí Secret?
Sí, senyora.
Sí.
I anava fent col·laboracions.
A veure,
no vaig tenir programa propi.
Jo, suposo que també el treballar,
i això,
podia anar estones.
Era més complicat.
Era com a més complicat,
i a més,
jo recordo,
penso que era el primer any que treballava,
o sigui,
acabava de començar a treballar,
i tampoc era qüestió de...
I anava molt a les tardes,
vespres,
i llavors ens col·laborava amb el Joan Pere,
també havia col·laborat amb el Joan Pere Ortega.
Havia anat col·laborant amb gent,
fent el programa,
posant la veu femenina, diguéssim.
Però realment,
programa propi no em vaig tenir mai.
Però et va quedar allò de dir,
ostres,
m'hagués agradat.
Sí.
El meu,
així com me deies,
tocar botons,
jo tocar botons,
i a més a més,
el meu programa que fos dedicat a això,
perquè és el que a mi m'agradava.
A veure,
jo sempre he tingut la vessant
cap al món infantil,
i a mi sempre,
a veure,
sí que és veritat,
que vaig fer les col·laboracions,
ja et dic,
amb el programa Jumen Alla del Club Maginet,
posteriorment,
després,
aquí a Tarragona Ràdio,
amb el programa que feia,
també,
el meu germà,
l'Àngel Mula,
aquí els dissabtes.
Al matí, sí.
També vam fer alguna col·laboració,
vaig fer alguna col·laboració,
però a mi allò de dir,
ara tinc el meu programa
i me'l monto,
i això,
m'hagués agradat.
A mi,
d'aquest caire infantil,
també m'hagués agradat,
eh?
allò...
Encara tens alguna idea de dir,
fem-ho la proposta,
o tens massa feina aquests dies?
Ara tinc molta feina.
Ara ja massa, no?
Ara ja comença a ser difícil.
Perquè hem de dir que,
l'Anna Mulella,
ho hem dit a la presentació,
també estàs amb el Club Maginet
com a presidenta,
i que enguany,
no sé si sé que esteu de celebració
i que no sé si heu preparat coses
de cara a més endavant...
Enguany és el 50 aniversari
del Club Maginet
i llavors tenim molta feina.
Enguany hem de tirar
el Club Maginet
per allò...
Que tot em conegui,
que no em sàpigui què passa, no?
No, i, bueno,
o sigui,
hem anat preparant activitats,
el que passa que encara,
encara de moment,
estan molt embastades.
Clar.
Hem de parlar amb l'Ajuntament,
amb aquí, allà,
allò que dius,
bueno,
hem d'anar fent
a poc a poc,
no?
I, bueno,
més endavant ja vindré a dir...
Oh, i tant, i tant,
i ja saps que la porta
la tens més coberta.
A més, normalment,
de cara al Club Maginet,
de cara a Sant Magí
és quan es fa el concurs
de Castells de Sorra,
els de Valdufa...
Exacte,
i ja des de l'any passat,
l'any passat va ser
el 20 aniversari
del nano del Maginet
i vam fer una trobada de nanos
i la veritat és
que va ser una experiència
molt bonica.
Bueno, i entre tu i jo,
i això que no és la revista
és el cor,
que el Maginet ja té
com una mitja nòvia,
no?
Sí,
amb la tecleta,
sabint,
veus?
Jo és que els vaig veure,
l'any passat els vaig veure
i...
Estan a cara maledets.
Sí, sí, sí,
d'aquí sortirà alguna cosa,
eh?
Alguna cosa,
alguna cosa.
Aquí ja hem de preparar la moda,
eh?
Com sempre tenen set anys.
Clar.
No podem avançar.
Clar.
Perquè el Maginet
és aquella màgia que té,
té setanta-cinc anys
i té set anys.
Sí,
però amb ell
no passa el temps,
amb ell ja es va parar
els set anys
i d'aquí ja està.
Ja està.
Bueno,
però bueno,
setanta-cinc anys ja té.
El Maginet...
Com a Maginet,
com el coneixem.
No,
setanta-set ja en té.
Setanta-set.
El personatge del Maginet.
Però es manté molt jove,
ja me diràs com ho fa.
Aia que sí.
Es manté molt jove.
El personatge en té setanta-set
i el capgrós vint
i ara cinquanta aniversaris
del Club Maginet.
No, no, eh?
Escolta,
hem anat celebrant
cada any una cosa, allò.
Home,
ja està bé,
ja està bé.
És una manera també
de remoure la ciutat,
que sàpiguin
que esteu en actiu
i, a més a més,
jo penso que hem de tindre
l'orgull
de dir que, bueno,
que no totes les entitats
no arriben als cinquanta anys.
No, no.
Que també hem d'agrair molt,
molt,
molt,
perquè t'ho dic jo,
que vas tirar sempre
del carrer l'Àngel Vicient
del Club Maginet.
Ell sempre es tirava
i sempre ens tirava endavant.
I jo crec que és una de les coses
que dius,
bueno, mira,
enguany me sento com a més
de dir,
ara veiem la cara més alta,
que fem cinquanta anys,
tu,
que som una entitat
de cinquanta anys
i que ens ho hem de valorar,
perquè a vegades
dintre de la feina diària,
de les petites coses
que vas fent,
això que tu dius,
el concurs de Castells de Sorra,
el concurs de Valdufa,
et perds una mica
la perspectiva,
i jo,
és que clar,
això no va bé,
això no es pot.
A més a més,
normalment,
Anna,
sempre posen més entrebancs
que facilitat.
Exacte.
Fins i tot
arriba un moment
que és un gran mal de cap,
que dius,
mare meva,
jo tot això,
per què ho he tirat endavant
si no veig solucions,
no?
Exacte,
i llavors penses,
bé,
doncs ara en guany,
doncs no senyor,
vaig a dir a tothom
que tinc cinquanta anys
i que no tothom hi arriba,
una miqueta el fet aquest,
no?
De que,
bé,
és una entitat,
jo penso que consolidada
aquí a Tarragona,
perquè ja amb cinquanta anys
penso que ja és una entitat
consolidada,
i bé,
doncs,
intentarem tirar endavant
el cinquanta aniversari.
Saps quina idea
m'estava venint
a la mateixa la ment?
Agafar les gravacions
aquelles del Maginet
que teniu,
al club,
allò,
passar-les a MP3,
una manera també
d'arribar a la gent jove
i que ho conegui?
o serien coses d'aquestes
que no costen gaire
i que et dius,
mira,
que tenim aquí
el Maginet
i que tenim,
i de cara a la gent
més jove
que sempre va amb els iPods
i aquestes coses
d'ara tan modernes,
d'arribar amb les noves tecnologies,
no?
Sí,
el Maginet
encara va en caset,
el poble.
Les cançons del Maginet
es van quedar en caset
i no van tirar més endavant.
Ostres,
i parla'm de la teva
basant també esportista?
No, esportista no.
O esportiva?
No, no, no.
Per què?
No, esportiva no,
que no,
que jo no feia esportiva,
que jo soc de la Junta.
Bueno,
però tu estàs directament
en un lloc que també...
Sí, perquè és allò que...
Com,
a veure,
soc presidenta
del Terragón en Vol Club,
el que passa
que presidenta
jugant en vol
no m'atrevo.
Però tu estàs allà
al cap del canó.
Estirant el carro,
com bona Anna Mula.
sí que feia un programa,
Sílvia.
Què?
Era l'Anna Mula
al carro dels matins
estirat per Anna Mula.
Veus com hem d'arribar
fins aquí?
Sí, senyora.
Ho has vist?
Indirectament ha sortit.
Sí que feia un programa
que es deia
l'Anna
al carro dels matins.
Sí, senyora.
Has vist, eh?
Mira,
una cosa ha vingut
sense voler
i lligada amb l'altra.
Som aquí com amb una família
llavors, clar,
surta la conversa.
I feies també al matí?
Sí.
Ara m'ha dissimulat
per la part esportiva,
però després tornarem.
I de què era
amb aquest programa?
Doncs no me n'en recordo.
Així en plan diaris
i potser una mica
d'informació.
Una mica d'actualitat.
D'actualitat.
Perquè la Rosi i el Quim
també m'han explicat
que ells feien al matí
el xocolat amb xurros.
I jo després entrava
amb el carro dels matins.
I eres...
Ah, veus?
És veritat.
Perquè veigis, eh?
És que clar,
estem parlant
de 25 anys enrere, eh?
Sembla aquí molt fàcil
que tothom tingui
els 25 anys així.
I ara el dilo del carro
m'ha vingut...
El carro dels matins
has tirat per Anna Mula.
Perquè veigis, eh?
Ha presentat per Anna Mula,
oi, alguna cosa així.
Sí, sí, sí.
Oh.
Doncs mira, veus?
Una altra dada apunta a Anna.
Sí, ara aquí
pel llibre del 25 aniversari
apunta el carro dels matins.
Sí, perquè vam fer
el 20è aniversari
segur que vam parlar amb tu
la Cinta Vallmunt,
va comentar
si hi havia algunes anècdotes,
algunes coses.
Sí.
Jo no sé si ara
te'n recordes
d'aquelles anècdotes
que els hi vas explicar amb ella.
No me n'en recordo.
No, no.
No, la veritat és que...
Érem tan joves en aquell moment.
Sí, i a més
és això que et deia, eh?
Era una època
una mica esbojarradeta
de la meva vida, eh?
Lloc anaves...
Tampoc no...
I també vas enganxar,
si no recordo malament,
perquè ho vam viure
quan van tancar
una de les emissores de valls
amb els concerts
d'Hector Vila
i també la por que teníem
a Radio Forum
en aquell moment
que ens tanquessin.
Però clar,
les emissores municipals
estaven pendents d'un fil.
Sí, perquè no eren legals
en aquell moment encara.
Sí.
I que estaven pendents
a veure de la porta,
a veure si entraven
els Mossos d'Esquadra
i ens ho tancaven.
I anàvem fent el programa
amb por, allò de dir...
Ai, ai.
No, no, però no va passar res.
No.
Gràcies a Déu mai
a la nostra emissora.
No.
O sigui, com d'altres
potser vam veure el llop.
Nosaltres no vam venir mai.
No, no.
Tot al contrari.
Doncs vam estar tranquil·lets.
Sí, sí.
Tampoc no érem massa...
De publicitat,
perquè teòricament
era una de les vessants
potser era
que es fes publicitat
en antena
i molta, molta,
la que es feia normalment
era que venia
o partia de l'Ajuntament.
Sí, i no hi fèiem...
Que eren mobles vells
i deixalles
i coses d'aquestes.
Publicitat de fora
no en fèiem pràcticament.
Veus?
Oi, la de batalletes, Anna?
Ai, sí.
Que ara mateix
ens arriben així
a la ment
de cop i volta, eh?
Sí, allò que vas parlant
vas parlant i dius
Sí, no, ai,
ara me n'enrecordo d'això.
Però bé, no t'escapes.
A veure, president de Humboldt
m'has dit.
Sí.
Com no et vas ficar amb això?
Perquè tu relacis directe
amb el Humboldt
Jo amb el món de l'esport
no ho tenies.
Jo sempre he sigut una mica negada.
Sincerament.
A veure, el que passa
és que
l'embol a casa meva
és si no podes
quan té un amic
on etia ell.
Clar, deu ser això.
A veure, el meu home
és entrenador
els meus nens juguen
i al final dius
Jo em passava un munt d'hores
en aquell pavelló
trista i sola
esperant amunt
esperant a l'altre
i dius
Home, de què tinc experiència jo?
De presidenta.
Doncs posem-ho a l'abast
aquí del Tarragona.
Vosaltres necessiteu
algú que mani.
Sí, perquè en aquell moment
hi havia un canvi de presidència
la gent marxava
no hi havia ningú
va haver un moment
de buit de poder
i va dir
vamos para allá
Com no tinc prou feina
m'embusto més.
Clar que sí
ja que estem aquí posats
i tens molta feina
també
i tens molta feina
La veritat és que és diferent
jo me n'he adonat
a veure, jo portava
vint i pico d'anys
quasi també
de presidenta del Club Vaginet
vull dir
jo feia vint anys
i alguna cosa
que era presidenta del Club Vaginet
és completament diferent
el món esportiu
té un altre caire
és diferent
a pesar que és
món associatiu igual
però té les seves
característiques diferents
llavors
hi ha hagut coses
que m'han agafat
una mica per sorpresa
a veure
clar
tenir l'assessor
a casa
també és veritat
vull dir
clar
el Josep Maria
que per cert
també venia
a Radio Fòrum
i m'ha fet els controls
veus
avui et n'heu convidat
veus
el podíem haver convidat
doncs
que ho tingui en compte
ell pujava moltes vegades
a fer-me el control
quan jo
no volia fer el control
pujava ell
i me'l feia
i llavors
jo tinc l'assessor
a casa
i gràcies
amb això
he anat
trempajant
però la veritat
és que
reconec
que els clubs esportius
tenen molta feina
i realment
la gent
que està endavant
i que porta
molts anys
endavant
jo porto
enguany
el juny
farà 3 anys
que pràcticament
no és res
però hi ha gent
que porta molts anys
i jo de veritat
que som dignes d'admiració
perquè saps què passa
que la feina
que es veu
és la dels jugadors
és el que t'anava a dir
que la feina
podríem dir
entre cometes
bruta
que es fa
de moure
de fer
de posar horaris
de pavellons
d'aquí
perquè tot això
és molta feina
que s'ha de fer
perquè si no
n'arribaria un moment
que no es jugaria
és que uns sense els altres
no poden
d'allò
no es pot funcionar
però la veritat
és que
és feina
vull dir
jo de veritat
que admiro
tota aquesta gent
que porten anys
i anys
i anys
al món esportiu
a les juntes
dels clubs
perquè
és d'admirar
de veritat
i no és ara
per tirar-me jo
floretes
que no
no
però
tu ja
estàs
en el món
i saps el que hi ha
exacte
me n'he adonat
de la diferència
de feina
que hi ha
entre una cosa
i l'altra
és diferent
és completament diferent
doncs ara ja tornem
una altra vegada
aquí
a Radio Fòrum
Anna
jo et convido
ja saps
que si alguna vegada
tens una d'aquestes idees
ja sé que tens molta feina
pel que m'has explicat
però si algun dia
tens ganes de tornar
jo crec que la portada
la tindries més coberta
moltes gràcies
i amb el Club Maginet
i sense el Club Maginet
amb l'Anna Mula
m'has emocionat
ja saps que t'esperem
perquè quan vulguis
i gràcies per estar
compartint amb nosaltres
aquests records
dels 25 anys
de Radio Fòrum
i per aquest trosset
de la teva vida
que vas també compartir
amb nosaltres
gràcies
gràcies
adéu-siau
adéu-siau
dotze de juny
La noche que hemos vivido muchos miles de vecinos de Tarragona, creo que la vamos a recordar durante muchos años.
Ojalá solamente sea eso, quede en el recuerdo, y en fin, y de aquí volver a denunciar una vez más,
una vez más como federación, como representante de los vecinos de Tarragona,
de que estamos ya cansados de que jueguen con nuestras vidas de la forma que están jugando.
Llevamos ya años reivindicando que queremos saber qué respiramos,
queremos saber qué productos químicos se están manipulando aquí cerca de nosotros.
25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat, 25 anys de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio