El meu avi, l'Anna Cuba, a d'Ordo del català,
a el millor barco de guerra de la flota d'Ultramà.
El timonet i el nostre amunt...
Durant moltes setmanes.
Anys, afegiria jo.
Aquesta sintonia ha sonat per donar la benvinguda al nostre avi Ramon.
I avui us puc assegurar que no serà la darrera vegada.
Avi Ramon, molt bona tarda i benvingut a aquesta casa que és seva.
Com està?
Bona tarda.
Francament, les circumstàncies de la vida et fan estar d'una manera o de l'altra,
però quan te retrobes aquests moments que hi ha entre vosaltres,
aquest moment que veus que passen els anys i et sents, et sents, no sé com te diré jo,
que potser parles amb algú.
Et vaig sentir, us vaig sentir, allò que vas dir.
dius, coi, vull dir, això et dona una espècie de satisfacció i te passen els anys.
Per exemple, ara vas complir anys i no us sembla que passin els anys.
Quan te trobes amb aquest ambient que has viscut d'aquesta manera.
Perquè entre el començament potser m'ha quedat nerviós, potser una miqueta les circumstàncies...
Esperi, esperi, esperi, que això li he de preguntar jo, eh, avi? Això li he de preguntar jo.
Perquè l'avi Ramon, si aquesta casa en guany, any 2011, fa 25 anys,
jo crec que l'avi Ramon ens acompanya aproximadament de fa, si no diria 22, 22 anys, no, avi?
Ja que està amb nosaltres, que el vam fitxar.
És possible, és possible.
Perquè l'avi Ramon, és el Ramon Martí, tothom jo crec que ja el coneix prou avi,
ja ens surt a nosaltres ja dir-li avi directament,
i jo crec que per l'avi ja ens ha adoptat com a nets,
crec que tota la família de la ràdio són els seus nets.
I el cas és que molt d'exemple al carrer em coneixen més per l'avi que pel nom.
Perquè vegi.
De veritat.
Avi, recordi-nos una miqueta com va ser que va començar en el món de la ràdio,
a la nostra, almenys, perquè vostè ja venia d'una altra emissora...
i el vam encerronar.
Ja, per exemple, anava a Ràdio Nacional,
que llavors feien les tertúlies a l'Arimany,
i anava allà i havia presentat amb algú,
però clar, eren els principis, allò que fas un miqueta nerviós,
no saps com d'això, però, bueno, anava allà.
Però un dia, no sé per quina circumstància,
no sé si va ser per el Valls,
que llavors em sembla que era també director o alguna cosa...
El Francesc, sí, era el Quico, sí.
Jo havia sigut molt amic del seu sogre,
com si deia el pintor, el gran pintor Icard.
I un dia, no sé com va ser,
anava jo pel casc antic,
que llavors aquesta emissora estava allà al fòrum.
Sí, correcte.
Amb un racó, allà...
Hi havia un casal cívic al costat,
i hi havia les dones que feien les seves coses.
Jo ja, per l'envell de son sogre,
per una exposició que havien de fer,
i arribar allí, me vaig trobar en un ambient molt agradable.
Agradable en el sentit de molta senzillesa,
sense pretensions,
perquè clar, a la vida sempre hi ha d'allò que pensem que som
i el que som.
Que a vegades a les ràdios, segons qui va,
o segons qui ve,
sembla que siguem o els pensem.
I no.
Jo trobo que hem de ser el que som,
que és el que la gent vol.
No vol.
Vol conèixer-te com ets.
I això ja en parlarem,
a medida que hi vagi parlant,
ja aniré parlant d'aquesta cosa.
Jo me'n vaig seguir...
Allí vaig conèixer, doncs, la Sílvia,
el Joan Maria, en Sant Magasino.
Amb uns quants anys menys, eh, avi?
Amb uns quants anys més.
O sigui, vaig conèixer...
I no sé com va ser...
Assenta't, vaig sentar allà en una espècie de banqueta
que hi havia allà, perquè allò era petit,
i no sé qui va ser,
diu, parli, parli una miqueta.
Això era, em deia dir que l'avi va començar en torn de matí.
No, avi?
Sí, va ser un dia que vaig anar allà
i em va ser aquesta espècie de trobada...
Encerrona, encerrona.
Sense apiguer jo d'allò.
I llavors em diu, escolti'm, i per què no ve?
Dic, home, vaig allà, però, bueno, ja m'he de vindre.
I el cas es va ser que, per moltes circumstàncies,
ja vaig deixar, perquè llavors va canviar a Ràdio Nacional
o el que sigui,
i em vaig trobar tan ambientat allí,
amb aquells racons del Passa el Fòrum,
que li vaig quedar.
I allí vaig començar, doncs, a parlar de cosetes...
Perquè ja des del principi,
ja fèiem, com cordialment ho diem nosaltres,
ja fèiem les batalletes de l'avi Ramon?
No, no.
No.
En aquell moment es parlava...
Ara això aniria explicant com ha anat sortint una cosa.
Així es parlava de coses, temes,
o d'algun tema que havia passat.
Llavors, també, no ho sé,
es parlava, per exemple,
el que havia passat el dia tal,
que havia...
O sigui, era omplir el programa.
Era un programa per omplir el programa,
perquè era el començament, també...
Però molta cultura, això també s'ha de dir.
No, no, escolta'm,
és que si no hi hagués cultura, no hi anava.
O sigui, parlem amb tot el sentit de la cosa, eh?
Sí, sí, sí.
No em provoquis, que ja comencem, eh?
I em busques les pessigolles.
Bé, propi de tu i jo.
I llavors, no sé com va ser,
i vam anar continuant,
entenem programes.
Llavors, ja la ràdio aquesta va començar a tindre més força,
i llavors vam anar al carrer de la nau.
Allí hi havia una sala,
hi havia el lloc més ampli, més això...
I aquelles escales que pujàvem i baixàvem,
que la llarxa sí que vam fer...
I llavors, allà ja inclús intervenien ja més persones,
més...
Bé, persones, em senteix,
de diferents entitats,
de diferents...
Ja venien, ja polítics...
I es feien també diverses tertúlies,
si no recordo malament,
o sigui que aquella cosa íntima del fòrum,
que era com d'allò,
aquí ja no,
aquí ja era,
hi ha polítics, tertúlies,
grups que...
Això és mússic,
en fi,
allò ja va canviar.
I allí,
doncs,
en vez de l'avi Ramon,
era Com està el Pati.
Sí,
que era el programa que precisament realitzaven en aquell moment
el Francesc Valls,
el Quico,
i també el Josep Maria Samsa.
Samsa,
sí.
Llavors es deia Com està el Pati.
I quan jo,
quan arribava a dir-me,
què?
Ramon o Martí,
com està el Pati?
Sí,
és veritat.
Com està el Pati?
I a partir d'aquí ja...
Jo llavors explicava al Pati com estava
baix del meu punt de vista.
Inclús allí em vaig trobar...
Perdó.
Em vaig trobar
que els dissabtes a la tarda
el programa,
ja tenia un programa
quasi especial
d'omplir.
Sí,
d'omplir de xerrar jo.
Sí,
sí,
de protagonisme total de l'avi.
Igual estava mitja hora
que tres quarts
que una hora.
Un senyor,
no me'n recordo com es deia,
aquell que també feia
de tot,
feia de tot.
El Josep Guerrero,
potser?
No me'n recordo,
era gran,
era bastant grandet.
Pel Roig?
No me'n recordo ben bé
perquè són tants,
tantes coses.
No, no, no,
clar,
i de cop i volta
van dir tota la memòria.
Doncs allà,
sí, sí,
va començar d'allò.
I llavors,
ja d'allí
ja es va anar
a la Rambla.
Sí,
cert.
A la Rambla
i allò hi era
més categoria.
Jo crec que la Rambla
ja va venir directament
amb el programa
del matí
que fèiem
i que ja,
com he de dir,
ens vam trobar
vostè i jo,
amb la mà.
Ara vaig...
que ja començàvem,
no?
Arribar allí,
me vaig trobar
que doncs el programa
va bé,
era com així
darrere d'allò,
estaves tu,
estava ton cosí,
em sembla que és,
com sigui el...
Sí, el Joan Maria.
Joan Maria.
Ja venia d'avançament.
La Sílvia Petit.
També hi era,
també, sí.
La Sílvia Petit.
Hi havia diferents locutors.
I quan anava
m'enganxava un
o m'enganxava l'altre.
I clar,
jo anava d'un a l'altre,
però llavors
ja es va anar
consolidant una miqueta la cosa.
I llavors
ja va ser quan vaig conèixer,
suposo que per bé,
la Sílvia García.
No, ja m'aconeixia a mi, eh?
Però...
Què passa que no s'havia fixat en mi?
No, no.
I veus que hi havia
una cosa que fallava.
No, no.
A tu et coneixia
del primer dia del foro, no?
Però llavors allí
ja ens vam conèixer ja
com a avi i neta.
Això és veritat.
Llavors ja
vam començar ja
aquella coseta de...
que diu un picadillo
o el que sigui
que els ja n'esperaven.
no aquella cosa
que expliques, expliques, no.
Ja esperàvem
que inclús trucavam
i que era en directe
i que era en directe
i inclús
avi, Sílvia,
escolta'm,
no us feu això
o allò.
O sigui...
Sí, perquè
et d'explicar avi
que alguna vegada
fèiem a l'avi Ramon
una espècie de pimpinela
aplicar baralla
a la qual cosa
l'avi es ficava amb mi
i jo em ficava amb ell
i arriba un moment...
I això...
que no era una cosa
que passés
de fora d'aquí
dels micròfons
que només
se quedava aquí
i en el moment
que es rotina
a mi com sempre.
Per provocar.
I me'n recordo jo
que es trucàvem
del Serrallo
i jo quan deia
és que dic
sento l'or del romesco
l'altre
escolta'm
que d'això
i llavors
ja va vindre
aquesta espècie
de tàndem
com si diguéssim
Sílvia i avi
i llavors resulta
que
vam contactar
tant
tots dos
que ja pràcticament
els programes fem
i llavors ja
vam començar
a fer programes
i ja
va agafar
una certa
la gent
els agradava
van començar
a agafar
inclús
entrevistes
Sí
i llavors
vam portar
inclús
personatges
personatges
polítics
artistes
escritors
però no
d'això
no no
de
de categoria
inclús recordo
jo una vegada
que tothom
es va estranyar
que era un director
de cine rús
o sigui
que vam arribar
a portar
i la gent
els dia
escolta'm
i com és que
i com és que
aquest
perquè llavors clar
perquè hi havia
moltes coses
inclús polítics
que el cridaven
però
no com a polític
sinó
com l'altre
l'art avançant
com si diguéssim
de la seva vida
i artistes
que
no és el que
se'n
coneixien
i clar
això va començar
ja
parlava amb avi
més personalment
amb els protagonistes
una miqueta
la base
més humana
llavors la gent
ja ho vam prendre
ja com l'avi
llavors l'avi
ja l'avi
amb la neta
doncs ja fèiem
la batalleta
o sigui
l'avi s'assentava
a la vora del foc
i explicava
a vegades aventures
o a vegades
portava aventurers
a fer el programa
i això va ser
la gran cosa
que vam tindre
que molta gent
esperaven
espero
si no m'enganyaven
esperaven aquest programa
perquè
vam tindre
la sort
que la Sílvia i jo
vam contactar
d'una manera
que mai teníem
papers
ni programa preparat
o sigui
que era espontàni
era mirar-nos
jo crec
per començar
a obrir el micròfon
i això a la gent
els agradava
perquè
es veu
quan un llegeix
o està preparat
perquè ens he parlat
d'una cosa
i trucaven
i es canviaven
el programa
i nosaltres
no perdíem el fil
tot el contrari
és veritat
seguíem el fil
d'aquella altra persona
i continuàvem molt d'allò
o sigui
que sempre improvisàvem
o sigui
que a la gent
els agradava
perquè a la gent
de què parlem avui
i ens he trucat
escolti
avi
o sigui
se'n recordeu
de quan aquell bombardeig
home
vale
se'n recordeu
d'això
dels pescadors
de menjar
de xina
o sigui
que ens preguntaven
una sèrie de coses
que no lligaven
ni podien estar preparades
i potser
un dia
anaves pel carrer
quan era l'hora del programa
trobes algú
pel carrer
escolta'm
vaig sentir
que t'agradaria la ràdio
oh m'agradaria
però no sé
vols dir que
vine home
vine un dia
no que em fa vergonya
i saps què passava
que venia
començava a parlar
i nosaltres vam de callar
perquè s'engrescaven
sí, sí
acostumava a passar
avi
amb la gran majoria
dels convidats
que a principi
entraven amb aquella timidesa
que els hi costava
que semblava
que no tinguessin
que no tinguem
i fins i tot
algunes vegades
però escolta'm
no deies
que d'això
diu
oh però
m'he trobat tant
en família
m'he trobat tant
m'he sento tan a gust
o sigui que
nosaltres
hem sigut sempre
com una família
o sigui que
l'avi
i la neta
i l'avi també
vam tenir la sort
d'enredar
moltes vegades
els amics de Txinxilla
en aquell moment
quan fèiem el programa
al migdia
normalment
vora les dotze
quarts d'una
com a molt trigat
sempre passàvem
per davant de Txinxilla
i sempre estava el Ramon
i moltes vegades
diien Ramon
a veure si podem donar
alguna coseta
de cara al programa
i sempre col·laborava
sempre amb els braços oberts
va ser un col·laborador
que ens donava sempre
com a mínim
una maquineta
d'aquestes
de fotografiar
d'un sol ús
i llavors
ho sortejàvem
sortejàvem
la persona
que digui
això o això
o això
i en directe
clar
tenies una altra cosa
i teníem la ima
que trucava de Torreforta
el senyor Josep
de la gran Torreforta
del Serrallo
del Serrallo
de fora de Tarragona
la Dora Rioja
que també és una oient
magnífica
de Reus
de diferents punts
de tot arreu
sí, sí
va ser
i clar
i llavors
ja va ser
quan després d'allí
ja van vindre aquí
la Via Roma
aquí això
ja és
ja és més gran
ja és
però
no vam perdre mai
la intimitat aquesta
això l'he de dir
perquè quan van venir cap aquí
jo vaig fer el Kit Kat
perquè va ser quan
m'hi teníem uns fills
però quan vam tornar
a reemprendre
vostè i jo
avi
semblava que no
hagués passat el temps
no, no, no
i la gent continuava
continuàvem tenint el mateix feeling
sí, sí, sí
la gent produeva
i ara vau canviar de programes
vam fer programes nous
vam fer d'allò
van anar provant
però el nostre no
aquesta tortuga entre tu i jo
aquesta xerrameca
que podríem dir
improvisada
doncs a la gent
els feia gràcia
perquè era
era familiar
i no totes les coses
vam tenir
vam passar de mitja hora llarga
a deu minuts
cada dia
després
ens ho treien
ens ho posaven
d'una hora
de deu minuts
una vegada a la setmana
però sempre vam respondre
sí
i sempre estava
sempre estava l'avi Ramon
allà al peu del canó
van canviar de programes
van fer es canviar
per no sé què
van d'allò
i noto sempre
aquesta cosa
improvisació
i la gent
i la gent
escolta'm allò que vau dir
escolta'm
avi
no vas dir una cosa
però és per entendre
el que volies dir
sí
perquè una de les coses
que té l'avi Ramon
és aquest joc
de dobles paraules
a dobles sentits
sí
perquè escolta'm
jo sempre dic
escolta'm
on tu vas estudiar això
dic no
vaig tindre la sort
o desgràcia
encara visco
que jo de petit
no vaig poder anar a estudiar
per vindre la guerra
i els 12 anys
ja treballava
per això conec moltes coses
i clar
jo he d'aprés
de la vida
de la gent
de la vida
he viatjat bastant
amb algun temps
perquè clar
ara avui en dia
anar d'excursió
d'això
és normal
perquè tot
és molt més fàcil
però 40 anys
per exemple
o 45
o 50 anys
anar-te'n a l'estranger
sense idiomes
sol amb la dona
o amb gent
que d'això
havies d'espavilar-te
havies de
i veies la gent
com m'era
i jo com que sempre
m'agrada estudiar
la gent com són
i provoco
perquè m'expliquin
o provoco
per això
doncs aquest llibre
l'he d'aprés
de la vida
perquè a vegades
això no s'aprèn
als llibres
els llibres
expliquen
i aquesta cosa
i després
una de les coses
molt importants
per mi
és ser com ets
que la gent
te coneguin
com ets
siguis bo
o siguis dolent
però que sàpien
com ets
que siguis obert
que sàpien
que el que dius
és el que sents
que quan expliques
una cosa
no va amb maldat
va amb ironia
o sigui
no això
que pensem
que som una cosa
i després
quan marxem
d'aquest nivell
del que pensem
i som el que som
fem el ridícul
no
procurar sempre ser
el que som
per això la gent
doncs
hola
avi
i després
a mi m'ha donat
molta vida
i per això
he arribat a l'edat
que he arribat
i em trobo
fumut
però la teulada
m'aguanta
perquè doncs
he pogut tindre
la satisfacció
de contactar
amb la joventut
i amb la gent gran
o sigui
m'he adaptat
i clar
quan trobo gent jove
doncs
com que has passat
el que has passat de jove
comprens la joventut
del per què de les coses
i si eres gent gran
també comprens
perquè ets ameguen
o perquè viuen feliços
ara m'ha agradat
és que és així
perquè ets ameguen
no no
és que
ets ameguem
doncs
sí sí
no no no
vull dir
que la vida
has d'aprendre
com bé
o com tu l'has creat
i avi
vostè a través d'aquests programes
segurament que han après
tant com ho he après jo
però segur
una de les parts
potser que més
hem vist
que som més humans
del que volem aparentar
moltes vegades
no avi
a través dels nostres protagonistes
dels diferents entrevistats
que han passat
pels estudis
que moltes vegades
hi ha massa mempares
massa vidres
que ens envolten
no
després m'he trobat jo
molts que hem presentat nosaltres
i hem fet entrevistat
m'han dit
escolta
m'he quedat sorprès
que jo
no m'ho pensava
que parlaria
que parlaria
i ens sortiria a mi
aquesta cosa
que tenia a dintre
o sigui
que a vegades
segons a qui parles
te surt de dintre
perquè a vegades
parles d'una cosa
i dius
va
però a vegades
segons a qui parles
que et comprèn
o
o
t'està
seguint
la cosa aquesta
a vegades
te surten
racons de tu
que a vegades
tens
apartats
i no goses
sí sí sí sí sí
no hi goses
no hi penses
i llavors
fas un reflex
i dius
escolta'm
si això que parlem ara
quan jo
va passar això
i tal cosa
o sigui
que vas reflexionant
ara
si vas parant
discutint
no
si discuteixes
no clareixes res
amb ales
quan d'allò
doncs
tindre una miqueta
d'ironia
aquesta d'ironia
no m'entén
i jo procuro
abans d'enfadar-me
i barallar amb la gent
a part cert
que enfadat
jo crec que no l'he vist mai
mira que portem anja
però per dintre
per dintre a vegades
m'ha de professor
que diu
que m'aguanto
i llavors surto
mira vols que t'expliqui
un cas ràpid
l'altre dia
això que
els crios
són criats
perquè dèiem
hem creat una societat
nosaltres
que es criixen
sí sí no no no
mai mai
i al carrer
per poc que puc
també procuro
dissimular si m'enfado
un cas
i és real
i si em senten
millor
a l'autobús
aquestes criets
una xiqueta
7, 8, 9 anys
no sé quant
aquestes
que pensen que tot
els fa gràcia
i m'ho havien dit
que ho feia
i va pujar
amb una senyor
i em pregunta
diu
escolta
qual li falta
vostè per morir
ah
que riu
jo
jo
em vés d'enfadar
dic nena
mira
saps quan me moriré jo
quan els teus pares
perquè els mestres
no tenen remei
pobres
quan els teus pares
t'han ensenyat
el que has de dir
i el que has de fer
quan vas als puestos
quan t'has d'aquesta educació
t'has d'aquesta educació
llavors jo moriré feliç
perquè ja veuré
que alguna cosa ha servit
que alguna cosa ha servit
Déu-n'hi-do
quina pregunta
i després de l'autobús
tots van posar a riure
i aquella persona
no és que
no no
escolti
jo normal
cadascú
cadascú lo seu
vull dir
que hem de tenir
una miqueta ironia
i comprendre
que clar
molta societat
l'hem creat nosaltres
ai perquè a mi no em passi
jo quan vaig patir
que no pateixi ell
ah cony
aquell estudiador meu
d'estudiar
oh vull ser mecàric
no
has d'estudiar
aquell com a qui no li agrada
passa els anys
passa el d'això
i després
el dissabte
papa
que és dissabte
treu la mosca no?
treu la mosca
avi com estem
vull dir
hem creat una societat
que la critiquem
però l'hem creat nosaltres
per un costat
i per l'altre
es pensem que som una cosa
i hauríem de mirar
en realitat
el que som
per viure i arreglar la societat
amics que el trobo a faltar moltíssim
a l'avi Ramon
les seves ensenyances
i que avi
estic et desitjant
desitjant que arribi
la nova temporada
de Tarragona Ràdio
per posar tot una altra vegada
en ordre
i tornar a tenir-lo
amb mi
hem fet
pensa que hem parlat
com sempre
tots els dies
encara que a Montrata hem parlat almenys de 20 anys
o 25 anys
25 anys enrere
i la vida segueix igual
hem fet història
la vida segueix igual
i que continuï
i per molts anys
venen uns personatges
ara en venen uns altres
que els estudis
i pensis
bueno
de lo que em dius
a lo que penses
vull dir
que sempre hi ha hagut aquesta cosa
vull dir que
de cara al públic
som una cosa
i interiorment
a vegades
no som una altra
però podem ser
com som
però sempre el millor
però sempre el millor
tant en un costat
que en un altre
avi
el que li deia
que espero
i desitjo
que arribi la nova temporada
per tornar-lo a tenir
per continuar
que ens ensenyï a mi
i a tota la gent
que ens escolta
doncs
aquestes ensenyances
i aquestes lliçons
de la vida
que vostè ja ha après
amb els seus anys
el que he parlat ara
que si algú
compren o no compren
o diu
que em perdonin
però
sóc l'avi
i tant
sóc d'aquesta manera
i que ens ha de durar
sóc d'aquesta manera
i si ens escolten
doncs gràcies
i jo content
si el que trobo al carrer
i diu
escolta, jo que vas dir
doncs bé
bé, me di'me
me di'me
gràcies
avi Ramon, Ramon Martí
moltíssimes gràcies
per aquests anys d'ensenyant-se
i fins a la propera
que esperem que sigui ben aviat
gràcies
adeu-siau
quan el català
sortia a la mà
i dava el meu avi
apareix que està
però els veïns de Bordo
no van tornar
no van tornar
tingueren la culpa
els americans
quan el català
sortia a la mà
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
fins que Catalunya
fins que Catalunya
fins que Catalunya
es fins que Catalunya
Fins demà!