Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Colour!
Fins demà!
Fins demà!
Sobre!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que estic parlant, els vinils
i també les cintes de caset
sí, els vinils i cassets
que era el que portàvem
tots amb la motxilleta
i cap amunt i cap avall
anàvem així punxant discos
i tu feies tu sol el programa
després que va marxar aquell noi
i tu vas quedar tu sol
ell feia el programa
i llavors jo una mica veia
com anaven les coses
i al final me vaig quedar jo amb ell
i després vaig quedar jo sol
i a partir d'aquí va començar
la nostra relació entre
ràdio, fòrum i un servidor
i un servidor, molt bé
i d'això estem parlant, clar, a principis
l'any 85
sí, aquest noi venia també de Ràdio Municipal de la Canunja
es va quedar allà també
i bueno, vaig continuar aquí
vaig conèixer un munt de gent
vaig conèixer una tal Sílvia García
no, no, bé per cert, no
no, no, no
és una mica rara, una mica rara
que ja no, ja te recordes
estranya, franya
ande andara
ande estarà, ande
i tot va ser, doncs, música
música, des del principi va ser tot música
jo no traies la música
jo vaig parlar amb l'Anna en el seu moment
no te la cifraré
però això et deia que tot i a més de tant en tant
algun altre viatge esporàdic
no, bueno, tenia afició, afició per la música
i bueno, la comprava i era molt aficionat
m'agrada molt
passa que una música en aquell temps una mica
s'ha sortit una mica dels estàndards de la ràdio
perquè una música més, no ho sé
seria la línia
i hi havia molta gent que era seguidora
escoltava molta aquesta música
però no era una cosa que sonés habitualment per la ràdio
i bueno, la Ràdio Fòrum va ser una mica així
senties una mica música de tot arreu
perquè hi havia tot tipus de programes
gent que feia rock and roll
gent que feia música clàssica
gent que feia...
bueno, i entre els programes que hi havia
hi havia aquesta música una mica diferent
que bueno
i el programa aquest, l'Arte del Ruidor que em deies
sí
quan ho feies? A la tarda? Dilluns? Dimarts?
Feia per la tarda, sí
i a més feia en una hora molt dolenta
perquè crec que era el dissabte
dissabte a les 3 de la tarda, alguna així
què m'estàs dient?
dissabte a les 3 de la tarda?
sí, por ahí, por ahí
però si normalment això, no ho sé
ho posaríem, què feia?
a les 9 del matí?
sí, no, no, jo què sé
no, no, però jo vivia a la part baixa de Tarragona
i tenia que pujar amb tota la calor
i a tots els meus discos cap a dalt i baixar
sí, sí, sí
però en aquell moment estàvem amb una energia
no, no, superfeliç
volíem anar a arribar a la ràdio
no, no, superfeliç, cap problema, cap problema
molt bé, va ser una mica molt xula, molt xula
i va haver algú, no sé
jo t'he dic, amb l'Anna
m'ho va comentar que ella de tant en tant
feia alguna escapadeta a Londres
perquè allà, clar
allà se localitzava tota la música
i tot el que volia
jo feia escapadetes a Salou
de tant en tant
home, Salou
de Salou no passava
d'acord
no, però dic, alguna botiga especial
que trobéssiu, allò que dius
hem d'anar sempre allà
o sempre intentau buscar-lo per...
bueno, jo, a Barcelona sí que buscàvem
aquest tipus de música
anàvem molt a Barcelona
i les vegades que anàvem
aprofitàvem per anar, doncs
on anava tothom, no?
Castelló, etcètera
i, bueno, buscàvem discos
a veure el que trobàvem
els grups que trobàvem
i la veritat que, bueno
aquí comprava poca música
però n'hi havia poca
per triar
després sí, van començar a haver botigues
que sí, ja començaves a trobar
però al principi a Barcelona
claro
i de Londres res
de Londres res
vamos
jo Londres
vamos
a la tele
ara mateix per internet
és com si haguessis estat
depèn de com entres
si no, ara no fa
sí, clar
què ens hagués dit al cap del temps
que a través d'un ordinador
ho trobaríem tot, eh?
sí, no, ara ja és diferent
clar, ja la música
tu vas trobar amb MP3
és molt més fàcil
abans tenies que, bueno
agafar un vinil
no tenies res més
i com s'arragués?
però les cintes sonaven molt malament
però les ràdios sonaven
tenien un so molt
molt
sí, sí, era molt dur
clar
el disc sonava molt bé
després tenies les cintes de Revox
que aquelles també sonaven bé
mare meva
la cinta de Revox
sí, sí, sí
un altre que també
Andi d'Aparad
Andi d'Aparad
Andi d'Aparad
sí, sí, però bueno
i després va ser quan vas començar
amb l'Anna
sí, amb Rumors Blasfemos
amb Rumors Blasfemos
però què va ser?
que tu ja tenies la idea
de fer-lo
allò que dius
mira, l'Arte de Ruido
la parquem una miqueta
bueno, jo també feia el programa
i entre els dos
entre els dos
la mataron
i això la sepulió
i sí, sí, van fer el programa
el meu era molt semblant
bueno, la música
s'apropava molt
al que
li agradava a ella
la que feia ell també
i bé
i també, si no recordo malament
no sé si us vau tenir
diversos horaris
en el programa
de Rumors Blasfemos
sí, bueno
perquè
perquè vau passar de la tarda
al matí
sí, perquè bueno
això canviava
ja saps tu
que això de la ràdio
i més abans
quan era una ràdio
menys professional
que ara
doncs era molt amateur
i bueno
hi havia el que hi havia
i ho feies com podies
i quan te deien
i bueno
tampoc
i també per horaris
perquè clar
en aquell moment
molts estudiaven
altres començaven
a treballar
i tot això
per horaris
s'havia de fer
i jo recordo
que era
quan ho fèieu al matí
no sé si era
de 9 a 10
allà en un
pot ser
jo ara no me'n recordo
el horaris
no me'n recordo
no te m'acorda
no
sé que eren
dues hores
i bueno
la veritat
és que
tiràvem la música
entre els dos
i feia les presentacions
amb els dos
sí
jo sempre he sigut
una mica més
més pop
ella ha sigut
una mica més
new wave
sí
més
no sé com diria
més punk
no sé
i bueno
entre els dos
fèiem una mica
de selecció
i tots
i tots teníem
un punt comú
per exemple
que era de peix mot
que era
l'aix central
on se movia tot
i a partir d'allà
uns tiraven més
cap a
The House
que era
la part que li agradava
més Anna
per dir alguna cosa
i altres més
més pop
una part que tirava
jo una mica
potser
però bueno
aconseguíem fer
aquest programa
que
va durar molt de temps
la veritat
va durar molt de temps
i
ho feien molt de gust
i a més
a més tenia
força seguidors
pel que deies
sí
perquè hi havia
molta gent
una cosa
extraordinària
abans dels anys 80
hi havia
tema tribus urbanes
i entre elles
hi havia
els new wave
que deien
tothom que anava de negre
que anava molt
amb moltes arrecades
amb els cabells
gent que solia anar molt
a la casa de Medrano
que era on hi havia
aquest tipus de música
i bueno
aquesta gent era la que
seguia més el programa
teníem un grupet
posàvem música
també hi havia trucades
deixàveu la gent que entrés
o no
o acostumàvem
nosaltres anem a la nostra
no
nosaltres anàvem més a la nostra
posàvem la música
que volíem
i
ja està
però bueno
i això va durar
un quant temps
però hem de dir
que
Francesc també
l'explotaven
en d'altres sentits
perquè no només
no només
feia aquest programa
sinó que de tant en tant
per l'informatiu
que tenies
i vinga
clar
a veure
la Ràdio Fórm
era una ràdio
que anem al municipal
i llavors
bueno
vam entrar en un programa
diguéssim
de ràdio
en el que
fèiem uns cursos
i
que tu saps
del que parlem
i llavors
a partir d'allà
sí que vam col·laborar
una mica més
i anem a ajuntament
sí
ja fèiem informatius
fèiem magazins
fèiem una mica més de tot
llavors
de tant en tant
fèiem informatius
havíem d'anar a cobrir
rodes de premsa
però bueno
va ser una època
també molt xula
perquè no
no coneixia res
d'aquest món
i
era aprenentatge
no?
perquè estàvem tots
amb la L de novates
a l'esquera
jo crec
i que es notava
potser n'entera
no tant
i ara veus
una unitat mòbil
de tardar una ràdio
i és una passada
i abans
la unitat mòbil
que teníem
quina era?
quina era?
ara te ho diré
jo era un cotxe
que compartíem
en la brigada
municipal
un cotxe que
es guardava
en un local
de l'antic escorxador
i quan teníem
que anar a agafar
i ens donàvem permís
doncs agafàvem
jo que en aquell temps
tenia carnet
un privilegiat
privilegiat
en aquell moment
que podia conduir
doncs agafava
m'anava a l'antic escorxador
demanava permís
a més ens deixaven el cotxe
i era un cotxe
amb una formeta de brigada
normal
amb les seines de dintre
i muntàvem
la mica
que teníem
d'emissora
i bueno
sortíem
a cobrir
algun acte
Francesc
això era tot un luxe
perquè abans
havíem passat
per les cabines
em pensava
que anaves a dir
les cabines de telèfon
que també havien estat
a la nostra unitat mòbil
si parlaves des de cabines
però aquesta era la nostra unitat mòbil
i jo recordo
jo recordo
si m'estàs sentint
hola Ana Mula
què tal
home
me'n recordo d'ella
una vegada que vam anar
a cobrir
un incident
que va ser
ah sí
l'atemptat del RAC
sí
sí que ens ho va explicar
vam anar amb el cotxe de l'Ana
amb dos cavalls
perquè en aquell moment
no ho disposàvem
de la nostra unitat mòbil
i vam muntar
una mica el xeringuito
i vam poder
metre un directe
des d'allà
sí que ens ho va explicar
ja t'ho dic ara
sí
sí que ens ho va explicar
i que tothom
al·lucinava
però clar
totes les emissores
podien dir potents
en aquell moment
tenien el seu cotxe
i clar
vam aparèixer vosaltres
amb els dos cavalls
de l'Ana
i jo en plan
que som-nos de la ràdio
per favor separar-se
i deixar-nos entrar
no?
sí sí
però bueno
a veure
amb professionalitat
a veure
la gent
estava molt preparada
per llavors
les altres emissores
normal no?
però amb empenta
nosaltres no ens guanyàvem ningú
sí sí
el que fèiem
en aquella època
era vamos
jo ho penso ara
i dic bueno
la cosa és que va fer
amb una espardenya
i una sabata
sí sí sí
i te recordes
bueno
quan ha arribat aquí
a l'emissora
li he ensenyat una miqueta
com està distribuïda
la nostra emissora
ara aquí
a l'Avinguda Roma
molt diferent
i clar
és que amb la meitat
podíem dir
d'un estudi
que tenim per aquí
i una miqueta més
ja teníem
tot l'estudi
de l'altra emissora
allà a la plaça
al fòrum
sí sí
te recordes
del pot
de la taula
de barreges
el pot era
per on teòricament
sortíem en antena
sí sí sí
que arribava
a totes les llars
a través de la tele
te recordes?
sí sí sí
clar perquè
segons som
em mitia
agafava l'antena
de la tele
que vam tenir
a l'Amèrica
de problemes
van ser els precursors
de la TET
no?
clar
i això és el que vaig pensar jo
quan vam dir
veus?
és que nosaltres vam iniciar
per allà la carrera
que passa que
els veïns no ho entenien
aquí s'enradicava la història
aquí està
dius mira
no ho entenien
que a través de la tele
podia sentir-se la ràdio
el que passa
clar
amb les imatges
d'una altra cosa
sobretot els veïns
sobretot els veïns
pobres
que van patir
que van patir
no calia
no calia
i la paciència
que van tenir a nosaltres
sí sí
me'n recordo perfectament
del local on estàvem
era un local social
de l'ajuntament
que estava ja
a la plaça Rovellat
i bueno
la veritat és que
va ser una poca
molt maca
una altra de les coses
que també ens trobaven
francès
era que clar
al costat
dones feien
bueno
estaven les senyores
fent el seu teatre
o la gimnàstica
o també els crios
que feien els seus
bueno
feien cosets
activitats
clar de tant en tant
la porta s'obria
bueno sí
us va passar?
home i tant
més d'una vegada
sí claro
home però formava part
una mica del
quiero una canción
y esto de la ràdio
que es
i me'n recordo
una anècdota
no sé si te'n recordes tu
a veure digues
van fer un dia
dels sants innocents
van
van dir
que
visitava els estudis
la Sabrina
ai no me'n recordo
jo si me'n recordo
ja t'ho dic
és una anècdota
que va passar
llavors
llavors
van dir
que
visitava els estudis
i era el dia
28 de desembre
bueno jo
és la primera vegada
que vaig veure
tanta gent a la ràdio
no me'n recordo
d'això
van dir
moltíssima gent
evidentment
pares amb crios
no és que mi niño
quería ver a la Sabrina
sí mi niño
sí sí
voy voy voy
a ver si vols
i me'n recordo
el nostre director
llavors el Francesc Valls
sí
m'ha comprar
no sé si va a ser
uns refrescos
o una mica de cava
o alguna cosa així
per almenys
la gent que venia
clar
perquè no li sentess
tan malament la història
la que venia
però no
nosaltres pensàvem
que no
no vindria ningú
que jo va ser
un nen
no que dius
sí
no vindrà ningú
això serà
encara ens ho veurem nosaltres
i a veure tu
quin fart de veure
va ser un èxit
va ser un èxit
jo no sé si ara col·laria
ara ja no s'em tan innocent
no
ara li diu la Sabrina
si fos la Shakira
si no
si fos la Shakira
encara
ens ho veuríem
i s'hi ve acompanyant el Piqué
és que la Sabrina d'abans
és com la Shakira d'ara
vull dir que
va ser l'època
aquella dels 80
on la Sabrina
sortia a tots els telediaris
i era una persona
superfamosa
llavors bueno
sonava estrany
però bueno
hi havia molta gent
que va confiar
en la nostra paraula
però bueno
i també potser
no va caure
que era
sants innocent
que era sants innocent
fins que no van arribar cap allà
però també una altra
de les coses
que també ens passava
que teníem el carinyo
de la gent
jo comentàvem ara
la televisió
i que entràvem
a través d'on no teníem
que entrar
però jo crec que
la gent d'allà
de la part alta
ens va adoptar
al principi
ho vam mirar una miqueta
darrer cel
te recordes que diien
ui aquesta gent
d'on ha de sortir
aquesta gent
però després ja
com que es van adaptar
ja ens vam veure
i teníem moltes trucades
de la part alta
sí, sí, sí
també me'n recordo
era una ràdio
que era molt servei social
llavors
tenies
me'n recordo
els magazines del matí
la gent trucava
denunciant alguna cosa
parlant
tenien la seva paraula
me'n recordo també
que parlava l'alcalde
i a part tenia
el seu espai
que la gent podia
llavors
bueno
tenia la seva servei social
molt participativa
hi havia molta gent
que també
participava
i col·laborava
tots
per suposat
desinteressadament
i bé
va ser
jo crec
una època
molt bonica
molt bonica
sí, sí
jo no sé si
d'aquella època
has pensat
de dir
ostres
amb el que vaig fer
de ràdio
m'apuntaria
ara
ara faries
alguna cosa
de ràdio
o no?
no, després
jo vam fer una mica
ja
vam passar una mica
més professional
per dir alguna cosa
ens vam fitxar
una altra emissora
aplica, aplica
com va anar
com va anar
però bueno
jo va quedar
una altra experiència
sí, va ser una altra experiència
però ara si la faria
no
no t'animaries
no
agafar els teus discos
que segur que els deus tenir
per casa
doncs mira
te diré una cosa
els discos que tenia abans
de vinil
tenia tot en vinil
evidentment
quan va sortir el CD
sí
m'ho he de comprar
tot el que tenia en vinil
m'ho he de comprar
tot en CD
te vas agafar el CD
Déu n'hi do
m'ho he comprat tot en CD
i ara
tot el que tenia en CD
i en vinil
ho tinc en MP3
què m'estàs dient
o sigui que ja poden ratllar-se els discos
ja poden trencar-se els CDs
que tu ja ho tens tot en memòria
jo la música
jo la música que m'agradava abans
és la que m'agrada ara també
o sigui
tota la música que tenia
en aquella època
o sigui
jo el que escolto ara
el 80%
70-80%
és el mateix
que senties en aquell moment
el que és una llàstima
i he coincidit gairebé
amb tota la gent
que han passat per aquí
i segurament que tu també t'ha passat
perquè ho hem dit abans
és que ningú
ha pensat en guardar coses
o poca gent té coses guardades
d'aquell any
o d'aquells anys jo que dius
ostres
perquè com fèiem tant reciclatge
que nosaltres ja vam inventar
també el reciclatge
perquè les cintes
s'utilitzaven
i reutilitzaven constantment
per gravar coses
jo l'únic que tenia gravat
si tinc alguna cosa gravat
és en cinta de casset
i no sé
possiblement està desintegrat
desintegrat
perquè abans
ara pots gravar en suports
o inclús amb el CD
abans ho podies gravar
però molt abans
tenies poques possibilitats
però queda poqueta cosa
per ser per això
perquè dius
mira
la cinta de casa
l'utilitzaves
per gravar les cançons
que volies posar al programa
i després
potser el dia següent
ja l'havies esborrat
i feies
i agafaves una altra cosa
però bé
no cabia
Déu-n'hi-do
i tant
Francesc
jo no sé
si ens hem deixat
alguna cosa
a comentar
perquè és que hem
tractat moltes coses
moltes coses
no?
sí
sí
sí
sí
són molts records
molts records
i a més
sí que hem de tirar
molt enrere
i abans ens de feia
una miqueta de por
perquè dius
ostres ara
mira ens recordar
tot el que he fet
i començar a mirar
que m'agrada 25 anys
va ser una època molt
a veure
és molt jove
t'agrada molt la música
el tema de ràdio
era com molt
no sé
era una altra experiència
no?
i la veritat
és que m'ho va passar molt bé
i ara no ho faria
t'ho dic
ara me donaria molta
jo que t'ho volia animar
però d'alguna manera
no podem conquerir-te
d'alguna manera
i els demés
fem una altra cosa
i ja està
bueno
però si alguna vegada
t'animes
ja saps que les portes
les tens obertes
ja formes part
de la nostra família
ja per sempre
ja no t'escapes
o sigui
ho sento
ja no
tens fitxat
ara ja estàs
aquí
mira-lo
i moltes gràcies
per venir
a tu
gràcies
adeu-siau
adeu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adu-siau
d'es du
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
adu-siau
I would tell you that I loved you
If I thought that you would stay
But I know that it's no use
That you've already gone away
Missed you to live it
Pushed you to fall
Took you for granted
Thought that you'd have been my mama
Now I would do most anything
To get you back by my side
But I just keep on laughing
Hiding my tears in my eyes
Cause boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys son
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry
Boys don't cry