I dins d'aquests 25 anys de ràdio han passat molta, però que molta gent.
I avui tenim el plaer de comptar amb un d'aquests col·laboradors.
Ell és el Josep Anton Madia.
Peque, bona tarda, benvingut.
Hola, molt bona tarda.
Com estàs?
Bé, sóc també 25 anys més vell.
Això sí, és veritat.
No ho tinc en compte, eh?, quan us faig les entrevistes,
que precisament és això que hem de fer un pas enrere
i de mirar a veure què és el que fèiem uns quants anys més enllà.
Jo exactament, quan va començar la ràdio, no sé si va entrar el tercer any
que estava en funcionament, segon o tercer any.
Tu estaves al 89, més o menys, vas començar amb nosaltres.
Sí, sí, sí.
I vaig començar fent un programa de música, de la nit, de fórmula musical,
però el que fèiem era agafar les nostres músiques que senties a casa,
els teus vinils, jo me'n recordo amb la meva motxilla,
pujant per l'Avinguda Catalunya, passant l'Art del Roser
i corre, corre, corre fins a la plaça Fòrum,
que allà pujàvem amb el petit estudi que teníem allà,
dins de les instal·lacions municipals que hi havia.
I fèiem el nostre programa de música,
més aviat era una mica eclèctica aquí, música de tot tipus.
ens agradava molt el rock, el rock sinfònic.
I què feia, una horeta només? O dues hores?
Com anava això?
Jo diria que fèiem una hora,
perquè em sembla que ho fèiem darrere d'un programa
que es deia Les Bruixes de Salem.
Me sona familiar, fa una miqueta que les vam tenir aquí amb nosaltres també.
Sí, doncs sí, em sembla que vam estar una temporada
que anàvem darrere d'elles.
I després també vam engegar,
el programa va anar canviant,
una mica anava canviant i anava creixent
i anàvem incorporant noves seccions
al programa que fèiem.
i hi havia seccions de peticions,
de la gent que entrava i ens demanava
s'agrada tal música o tal altra,
a veure si per un altre dia...
Perquè clar, allò no és com ara,
que tenim la possibilitat de tenir una discografia
tota ficada dins de l'ordinador
i buscar ràpidament.
Allò era, no, no, mira, per la setmana que ve,
a veure si la petició en tal...
i buscaves una miqueta, no,
i te passaves la setmana una mica
pensant en com fer aquello,
allò que aquella petició que havíem fet,
a veure si l'aconseguies i tal...
Però una mica el programa sempre anava això, no,
com una base musical i després...
El que sortís d'alguna manera també, no?
Sí, nosaltres una mica era la complicitat,
ho fèiem amb un altre noi
que també s'ha dedicat a la música,
el José Galdrán,
i ho fèiem els dos.
Llavors, era això.
Sí, era un per l'altre.
Una coseta,
un dels excol·laboradors
que també va passar per aquí
em deia que tots dos es posaven
a l'hora de fer el programa,
no sé si te sona un que feia el Pim Pan Rock,
sona, no?
Sí.
El Miquel Avelló.
Sí, sí.
Doncs em deia que el Fernando, el Miquel
i el xungermà del Miquel
feien tots tres
junts davant del micròfon
al control.
Sí.
Si també ho feies així amb el José, no.
El José estava a l'estudi,
diguem que la peixera gran,
i tu al control?
Sí.
O com us ho amagàveu?
No, no, ho feien un davant de l'altre.
Ah, d'acord, d'acord.
En el petitet aquell?
Sí.
Que normalment tremolava la cadira?
Sí, i fins i tot vam començar a...
jo us recordo que vam, per altres històries que feia,
no només feia ràdio, sinó també feia moltes coses de teatre per aquella època,
vaig començar portant CDs.
I dius, vas ser pioner tu del CD.
Portava els meus compacts,
i hi havia coses que ja no les punxàvem,
sinó que les posàvem amb CD.
Doncs devia ser un extraterrestre dintre de tots nosaltres.
Sí, bueno, perquè clar,
jo havia d'arribar allà i gairebé muntar-me a l'estudi.
Sí, perquè el que ja havia encollat no me'l feia servei,
sinó que jo potser portava una quantitat de discos en vinil,
una mica i una altra ja en CD.
Sí, sí, sí.
Jo que aquí hem comentat i hem parlat,
que segurament que et sona,
que nosaltres jo crec que a Radio Fòrum es va inventar el reciclatge,
perquè el que es feia amb les cintes
era un constant reciclatge i apurar i apurar la cinta
per acabar de gravar el que necessitaves,
i després al cap al mig d'una setmana torna a borrar i torna a gravar a sobre.
Jo per això, jo és que,
abans de que ha microtancat,
que ho comentàvem,
és que no tinc res,
o sigui, jo no tinc res gravat d'aquella època.
I mira que vas fer coses,
que és el que li he dit també a l'Àlic.
Sí, perquè això és això,
la primera intervenció va ser aquesta,
em sembla que vam parlar amb el Valls,
amb el Francesc Valls,
que era el director,
i després també amb el Jordi Llorenç,
que també feia un programa de música,
de subdirecció,
i llavors els vam proposar fer aquest programa.
I és el primer que vam fer.
Després a mi em va enganxar moltíssim el món,
aquest de la ràdio,
i se'm va proposar continuar fent tasques més tècniques
per altres programes.
I se'm va oferir la possibilitat de portar els controls als matins.
I els matins doncs feia un altre tipus de fórmula,
llavors era més magazín,
més entrevistes,
més actualitat,
més...
Notícies, sí, sí, una miqueta de tot.
També de concursos,
vull dir que exactament se feia un petit boletí de notícies,
però tot així molt casolà ho fèiem.
I jo allà sí que només feia el tema, diguéssim,
de control.
Home, però més d'una vegada
te van enganxar per gravar alguna altra falca
i alguna altra cosa.
Sí, sí, evidentment.
Jo crec que no se salvava ningú,
que gairebé feia tot de tot, no?
Tot el que es podia.
I estava a les nostres mans,
s'havia de fer, no?
Sí, sí.
No et salvava.
O sigui, tu feies...
Un dia estaves darrere del vidre
i l'altre...
Al rato estaves,
una estoneta després,
estaves fent una veu
perquè pel programa no sé què
necessitaves fer...
Doncs una...
Sí, sí, una falca
o una cunya o alguna cosa.
o una cosa d'aquestes que també tocava.
O la publicitat també ens va tocar
anar a buscar publicitat,
que és les primeres que sortien.
No ho sé,
autogestionar-nos completament
nosaltres el programa
i perquè, bueno,
ens agradava.
Era com a molt casolà.
Sí, i a més a més
també ens va enganxar
per tota la gent
que hem pogut acabar de parlar
que ens deien
que eren molt joves
i potser no tenies la pressió
de tenir, no sé,
de tenir nens,
de tenir, no sé,
d'anar amb altres mals de cap
i en aquell moment
la ràdio era la teva passió
i era la vida, no?
I a més a més
fèiem nosaltres
quan vam començar el programa
fèiem un programa
el més tard possible.
Vull dir,
si ja tenia un per què.
Exacte.
Vull dir,
a quina hora no hi ha ningú?
Llavors enganxàvem nosaltres
els últims
i llavors allargàvem
una mica més
la programació.
Sí, no?
Que s'ha d'acabar a les 10,
ens acabàvem a un quart,
dos quarts,
alguna vegada
no passava res, no?
Sí, fèiem
els últims,
vull dir,
nosaltres sempre
ens agrava la nit.
I va durar molt
aquest programa
amb el José?
Doncs jo diria
que un parell d'anys
ben bé sí que vam estar
fent aquest programa.
Ostres.
Després vaig estar fent
de tècnic
ja de manera
més professional
perquè l'altre era molt
així,
de jodi,
de que t'agradava.
Sí, sí.
Després vaig estar fent
de tècnic
això que explicava
els matins
i després
també vaig estar
col·laborant
amb un programa
que es feia
els dissabtes
que ho portava
la
Anna Mula.
Sí,
sí, és veritat.
Del Club Maginet
que era dedicat
als nens.
Els dissabtes
als matins
i llavors
fèiem
aquí allà
doncs ho fèiem
algun conte,
algunes
algunes veus
i...
No, no,
que t'hem tingut
a propietat
màxim, eh?
Sí.
Però després
ens acaba aquí
la història.
Estem parlant això
de la plaça
del Fòrum.
Sí.
I vas continuar
amb nosaltres
quan es va fer
el canvi
cap al carrer
a la Nau
que també vas continuar
potser no treballant
com a tècnic
perquè allà ja...
Allà vaig fer
un programa
allà em sembla
que ja
amb el José
ja no vam
continuar fent
programes junts
llavors vaig fer
jo un programa
en solitari
més solitari
més dedicat
a un pla
d'entrevista
i amb una
amb una música
diguéssim
més és...
Intimista
potser...
Exacte, sí.
O sigui, barrejava
el que era
la literatura
la literatura
perquè jo també
m'he dedicat
molt,
com he comentat abans
amb les històries
de teatre
llavors textos
teatrals
o textos
no teatrals
que els musicàvem
llavors explicàvem
històries
i anàvem convidant
gent del món
de la cultura
que hi havia a Tarragona
que nosaltres
anàvem cercant
escriptors
gent de teatre
però això no angoixa
això d'anar trucant
a la gent
i a veure si ve
i depèn de quina hora
sí, perquè clar
com anar
sí, sí, era
era
és que era
com
com
una cosa
tu ho feies tot també
havies de trucar
a la gent
havies de posar-te en contacte
veniu a tal hora
tal dia
sí, i el dia
aquell que havies quedat
i no te venia
la persona
que feia
que se cantava
i aquell dia
doncs ja havies de fer
una selecció musical
estupenda
i preciosa
que normalment quedava
fantàstic
i semblava
que no hagués passat res
sí, sí, sí
però jo crec que no et passava gaire això
que la gent normalment
encara que de cultura
però molt puntual
sí, perquè normalment
el que fèiem
era
el programa
molt a la nostra mida
és a dir
ho fèiem el que ens agradava
i com
com que sempre
agafaves
o tenies el públic
una miqueta
te feies tu la mateixa publicitat
del programa
doncs mira a veure si escolta'm un dia
i tal
i llavors ja anaves agafant
una miqueta d'audiència
i sempre
sempre feies
el que t'agradava
i la producció
del programa
era una tasca
ja
assumida
sí, sí, sí
ho tenies totalment assumit
i aquest també
la feies de nit
ara no me'n recordo
si feies de nit
o de tarda
tarda, tarda de nit
tarda de nit
tarda de nit
perquè clar
tu també
en aquell moment
m'has dit
feies també obres de teatre
sí, jo estava
jo no sé si alguna vegada
havies d'haver solopat
el programa
amb alguna obra
o amb algun assaig
o amb alguna cosa
que tenies
i a nivell personal
que...
jo recordo
que estava fent ràdio
al mateix temps
que estava estudiant teatre
a l'escola municipal
a l'antiga escola de teatre
l'escola Josepixart
que estava
en els baixos
del Camp de Mart
i quan acabàvem
les classes
que les acabàvem tard
llavors és quan
enganxava jo
per poder fer
la meva estoneta
de ràdio
i punxar
els meus discos
i cd's
i parlar amb la gent
que jo...
i fer musculatura
perquè l'escola també
va fer musculatura
no, no
això de la motxilla
és que jo me'n recordo
jo vivia a l'avinguda d'Argentina
on ara està
jo era fill
de militar
i vivia
a les cases dels militars
i a l'avinguda d'Argentina
on estarà el cort anglès
i jo pujava
amb la meva motxilla
plena de discos
que pensava
jo no...
jo que sé quan pensava
i arribava
hi havia nits
que arribava molt sobat
molt sobat a la...
que gran invent el cd
sí, sí, sí
perquè jo tot ficadeto
totes les cançons
només en un cd
que pujava i baixava també
sí, sí
no, i a més a més
les despeses
que havíem de fer
era important
perquè clar
nosaltres cada vegada que
tu t'anaves comprant música
però tampoc
no tenies una feina
eren molt joves
jo, no sé
jo vaig començar
a fer ràdio
que tindria
doncs si comptem cap enrere
17, 18 anys
no te poso més, eh
molt jove
aquell moment
estàvem més o menys per aquí
sí, sí
com...
era
jovenet
jovenet
molt jovenet
i sí, sí
fèiem
anàvem a comprar
jo me'n recordo
d'anar a comprar discos
a Barcelona
perquè aquí no trobava
el que m'agradava
llavors vaig introduir
molt la música
el que ara
tothom coneix
de New Age
o música així
relaxant
tipus Mackenayman
o
doncs no sé
sí, sí
la Enia
tot aquest tipus
de música
exacte
i aquest tipus
de música
més instrumental
o més sinfònic
de rock sinfònic
i llavors
és una mica
el que nosaltres
en la segona etapa
feia
i després
diuen que
això de fer ràdio
és tan fàcil
i tan senzill
eh Peque
perquè veig
que després
el mal de cap
que és
omplir una hora
de ràdio
depèn de com
pot ser enorme
bueno
nosaltres
el que sí que fèiem
era
després
per qüestions meves
laborals
he hagut d'anar
molts cursos
de formació
i quan penses
en els cursos
aquests
que et fan
d'entrenament
no?
d'entrenament personal
nosaltres allà
fèiem un coaching
escupendo
sempre estàvem rient
sempre estàvem de broma
o sigui la gent
intentant que fos
molt entretingut
sempre
i que la gent
que et truqués
doncs que se sentia
còmoda
còmoda
gust
que l'escoltaves
i que la feies
particip
del programa
que estaves
metent en aquell moment
i una altra
de les coses
que també m'ha venut
gairebé tota la gent
i jo crec que estic
molt d'acord
era
podríem dir
que el bon rotllo
que hi havia
entre nosaltres
entre la gent
que treballava
que col·laborava
que no hi havia
un més amunt
que l'altre
sinó
tots estàvem
pel mateix
però en totes les qüestions
abans ho dèiem
en qüestió
de fer el que sigui
i fins i tot
allò que dius
te necessito
aquest 10T
agafa'l
necessito
ostres
aquesta cinta
la necessitaràs
per gravar
agafa'la
o sigui que
ho deixàvem
érem una família
escolta mira
vull fer una cunya
pel meu programa
però no vull
que surti la meva veu
que surti l'altre
la pots fer
i fèiem coses
pels altres
i hi havia
una bona relació
la veritat
és que sí
després també
vas fer
si no recordo malament
el control
d'un programa
de moda
que va ser
podríem dir
pioner
perquè no es feia
en cap emissora
em sembla
que aviat
li faràs una entrevista
amb la Teresa
Alcanyiz
que en aquell temps
estava
havia estat a Barcelona
fent estudis
de disseny
de moda
i llavors
em va proposar
ostres
per què no
per què no
m'events de tècnic
i m'agradaria
fer un programa
de moda
i llavors
va ser
una cosa
que també
em sembla
que ho vam fer
durant dos anys
o dos temporades
i recordo
haver fet
algunes entrevistes
o sigui
que ella havia fet
algunes gravacions
anant
a la Passarilla
Gaudi de Barcelona
i explicant
les tendències
vull dir
una cosa estranya
perquè dius
ostres
però la ràdio
explica moda
doncs sí
s'aconseguia
era interessant
en aquell moment
era una mica
també
com
era estrany
perquè era molt estrany
a més a més
jo crec que va ser
l'únic programa
dedicat a la moda
que es va fer
a través de la ràdio
o almenys
que s'explicava
a través de la ràdio
perquè
ara sí
ara es poden veure
a televisió
es pot veure
els passes de models
es pot veure tot
però per televisió
per ràdio
fins i tot ara
jo crec que
pocs programes hi ha
pocs programes
pocs
i de fet
jo recordo
que
la Teresa
havia anat
a la Passagela
Gaudí
dels anys
que s'estava fent
i portar
entrevistes
fetes
amb Toni Miró
o fins i tot
aquesta
no me'n recordo mai
aquesta
que fa tants colors
a l'Agata Louris
de la Prada
també
em sembla recordar
que també
l'havia entrevistat
i es movia molt
però
perquè tot sortís
en antena
i jo la feia una mica
la tria musical
i una mica
doncs això
no
doncs
de tècnic
d'introduir
doncs
les músiques
les cunyes
i posar-li
l'entrevista
donar-li la presentació
amb ella
i tot això
ara m'has de dir
alguna cosa
que hagi sortit malament
Peque
ara ja es pot confessar
ara ja es pot dir
que hagi sortit malament
no en aquest programa
sinó en el que tu
te'n recordis
a mi
em van explicar
el Fernando Julián
que va estar aquí
que va anar
a una gravació
d'un concert
i després
quan va posar en antena
els cinc primers minuts
se sentia perfectament
després va ser
un xirri-birri
que no s'escoltava
res de res
però eh
estoicament
va aguantar ja
la gravació
fins que es va acabar
el concert
home
nosaltres
som uns experts
però brutals
en acoplar
quina poma fas
d'acord
en acoplar
en acoplar-se
al micro
o sigui
allò típic
de que
apaga't
no
els altaveus
baixa la ràdio
baixa la ràdio
érem
o sigui
era un efecte
ja
quasi quasi
en cada programa
ens passava
no?
hi havia alguna cosa?
no sé
no sé
devia ser
i en els estudis nous
quan vam arribar
els estudis nous
va ser un canvi
total
bestial
de la plaça
del Rovellat
que realment
no era
la plaça
estaven allà
realment era una mica
Rovellat
irronec
tot allò
però
en fèiem ràdio
i quan vam passar
els nostres estudis
que teníem
el nostre era condicionat
tot insonoritzat
tot ben posat
perquè a l'altre
d'insonorització
quan volia
el gos
de la veïna
se sentia bretena
i aquest pas
va ser un pas important
un canvi important
i ja
és que era
com a molt sèrio
i la música
del Reeboks
tu te'n recordes
i aquells muntatges
a través de la cinta
magnètica
que sortia per fora
i cap endavant
i cap endarrere
algun dir ratllat
també o no?
discos ratllats
allò que tinc
tinc
tinc
jo ara mateix
no en tinc cap disc
en vinil
qui dius?
no
perquè
ni un allò que dius
aquest que m'ha guardat
no sé
que tinc tants records
doncs mira ara
amb el tema
dels discos
vam arribar
al meu germà
Caran i jo
a un acord
quan vam marxar
de casa ell
ells vam portar
tota discografia
que
si sent el programa
li he de dir
que sisplau
que hi ha discos
són meus
i sí
sí sí
o sigui
jo discos
no tinc
tocadiscos ara
i tot ho tinc
en CD
o bueno
o en dins de l'ordinador
o sigui
que ja
físicament
físicament
ja
home
la nostàlgia aquesta
de poder posar el disc
i sentir el fregir
aquest disc
no està net
de saltar-te el disc
d'un disc ratllat
que començava
i havies d'anar corrent
que això no sona bé
doncs això
sempre
la vegada
que s'haurà fet
això
sí sí
i també
no te recordes
a mi jo
d'haver obert
la porta a baix
quan puges
el disc
ja s'havia acabat
sí sí sí
no hi ha res
no hi ha res
pon algo
canta algo
canta algo
i després tenies
la típica excusa
jo del sonido
del silencio
sí sí sí
sentia
Marcin Monigal
Funkel
the son of silence
va ser una època
molt
vull dir
jo enganxava
moltes feines
o sigui
era
anava tot molt enganxat
tenia molta activitat
i
tinc molt bons records
d'aquella època
de fer ràdio
la veritat és que
és un mitjà
que és molt
molt agraït
i a més
jo no sé si has tingut
alguna vegada
la sensació
de dir
ostres
o el cuquet
allò que dir
m'hi ha
ai que tornaria
que passa que ara tenim
el que dèiem abans
que potser tenim ara
més obligacions
més coses
i és tot més complicat
a l'hora de buscar
l'espai
la veritat és que
a veure
jo ara en tinc
moltíssima música
jo sí que
però clar
és que es fan
tants programes
i ara
hi ha una
moltíssima
varietat
de programes
i de gent
molt entesa
en música
i
i a veure
competir
en segons
quines
és complicat
vull dir
és complicat
ara
jo
de veritat
tinc músiques
que a vegades
amb els muntatges
que fa i teatrals
que és
la gent
que la gent queda
comoguda
que dius
ostres
que bé
que has fet
què ha passat
què és això
no
què és això
o sigui
tens una cultura
del temps
que t'ha donat
l'experiència
dels anys
que has anat recopilant
que potser sí
que seria
ai
pensa tu
home
fa una proposta
fa una proposta
home
una proposta
de cara a la night
de cara a la night
home
seria el moment
no?
sí
sí
cap de setmana
també
sí
fer-ho ja
amb temps
bueno
jo
te deixo aquí
te llenço la pedra
i
clar
però
no sé
si estaria
a un costat
o l'altre
si parlar
no posant música
jo te deixo el meu lloc
eh
si vols aquí
jo mirant els dents
cap aquí
jo te deixo
és que jo ara veig
aquestes taules
quatre botons
quatre botons
i els ordinadors
i el ratolí
tiquet i tiquet
i ja veuràs
que fan un flash
jo te faci un curcet ràpid
un curcet ràpid
de tècnic
si ho arreglem
en cinc minuts
ja veuràs
molt bé
doncs
bueno
gràcies
per haver-nos acompanyat
per haver-nos explicat
les teves vivències
de res
ha estat un plaer
recordar
i
persones tonen tu
i
jo t'he posat per aquí de fons
no sé si ho escoltes
el Jean-Michel Jarre
ara sí el sento
crec que va ser una
també de les teves
músiques
sentia músiques d'aquestes
jo també era molt
de Phil Collins
i de
ah és veritat
que també t'agradava
de Peter Gabriel
i bueno
els Genesis
originals
o sigui que
espera que ho canvio
espera
és que és un en directe
això o què
ho canvio
no t'acaba d'agradar
o què
home
el Jordi Llorens
sempre m'ha criticat
és que sempre poses el mateix
sempre poses el mateix
espera que ara ho estic buscant
què busques
el polis
polis
t'ho poso polis
ah he trobat Quinn
però no he trobat polis
tu també veus
el que fa
l'ordinador
sí sí sí
mira t'ho poso
l'Everbreak
you take
no
això és una altra
no
fantàstic
bé que moltes gràcies
a tu Silvia
adeus
adeus
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
l'Everbreak
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
el Jordi Llorens
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!