.
Senyores i senyors, bona tarda.
Amics, avui, 10 de setembre de 1983,
us saludem per primera vegada des de TV3,
Televisió de Catalunya.
Agraïm a Televisió Espanyola que ens hagi donat la benvinguda
ara fa uns moments des dels seus estudis de Sant Cugat.
I a tots vosaltres que hàgiu triat aquest canal en català.
Així començava a caminar ara fa tres anys TV3, Televisió de Catalunya.
Al llarg de més d'un any va estar emetent sense llicència,
però tothom li va fer costat.
Ara el govern de la Generalitat vol tancar les emigres municipals de Catalunya.
I nosaltres ens preguntem, us en recordeu de TV3?
Ràdio Fòrum, emigres municipals de Tarragona,
integrada a l'EMUC, emigres municipals de Catalunya.
No permeteu que facin callar la nostra veu.
Lluís, Marcel, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Estàvem escoltant atentament.
Clar, a principi segurament que molta gent que ens acaba d'escoltar
diu que està dient de TV3
i aquesta primera posada en marxa de la televisió de Catalunya
en aquell moment, però clar, tot tenia a veure
i estàvem esperant aquesta segona part
on la seva companya Joaquim Fernández Moya
ens explicava precisament
què és el que passava en les emissores municipals.
I és un dels capítols que volem compartir amb el Lluís Marçal
i no serà l'únic, Lluís,
perquè tu de tant en tant treuràs el cap en el nostre programa
per explicar-nos petites coses de vivències,
del que hem patit, del que hem viscut,
del que hem disfrutat, hem gaudit en aquesta emissora.
En primera persona?
Sí, sí, sí.
I també en aquest mateix moment,
o en aquest primer capítol, diguem-ho així,
tota la gent que en aquell moment vivia a la ràdio, no?
Això mateix, però jo podria definir aquestes petites entrevistes
com grans moments de Ràdio Fòrum,
de Ràdio, viscuts per un servidor, no?
Cada un viu els seus moments
i en aquest cas jo vaig tenir la sort de viure aquests moments,
com naixements de programes, possibles tancaments d'emissores, etcètera, etcètera.
En aquest cas, doncs, teníem un problema.
A la Ràdio, aleshores, a Ràdio Fòrum, teníem un greu problema.
I és que no érem il·legals, però tampoc no érem legals, érem al·legals.
O sigui, estàvem, però de cara a segons què no existíem
i de cara als altres sí estàvem.
Sí, amb una terminologia...
Era una mica raro, no?
Sí, amb una terminologia eclesiàstica no estaríem ni en l'infer ni al cel,
estaríem al purgatori.
Exacte.
I és el que ens trobàvem nosaltres l'any 86.
I què passa?
Que vam tenir seriosos problemes de subsistència quotidiana, no?
Que teníem l'amenaça que, possiblement, algun dia ens tancaríem d'emissora.
Tot venia adonat que el moviment de les emissores municipals,
que va començar l'any 79,
que em sembla que la primera que va ser ara anys de mar,
va néixer així com un moviment espontani,
organitzat per un ajuntament, en aquest cas,
i tot se va fer però sense tenir una regulació.
O sigui, no hi havia cap normativa.
Una mica, fent una comparació així una mica estranya,
però més o menys, com passa, per exemple,
o que va passar amb internet.
Sí.
Que, clar, que va començar, podíem dir que algú la va explotar,
algú va començar a fer-se càrrec
que internet podia existir per tothom.
Per tothom.
I, clar, tothom es va apuntar a aquest carro,
però no hi havia cap legislació,
això mateix.
Ninguna cosa aquí que manés de dir,
això es pot fer o fins aquí pots arribar a fer-ho, no?
Això mateix.
I és el problema que s'ha trobat a internet,
que s'ha de regular una mica,
perquè s'ha arribat a moments
on una cosa és gaudir de la música
i l'altra cosa és...
Sí, fer d'altres històries que ja n'estan dintre
de la pròpia legalitat, fins i tot de llei, eh?
Sí, doncs, sota l'empara municipal,
doncs, van néixer les emisores municipals.
I, com deia, l'any 79,
doncs, a l'any de març va ser la pionera,
però a aquesta empara municipal,
esclar, no hi havia cap marca regulador.
hi havia, doncs, dues tipus d'emisores.
Les emisores privades i les emisores públiques,
que en aquest cas de l'Estat o de la Generalitat de Catalunya, no?
I municipals, doncs, en principi,
la normativa no reflectia la possibilitat
que els municipis tinguessin emisores pròpies.
Però, esclar, era una guerra, doncs, entre poders, no?
Els ajuntaments, sense tenir aquesta norma reguladora,
van decidir, pel seu compte, doncs,
crear aquestes emisores municipals.
I des del 79 fins al 86,
que és quan es creia Radio Forum,
en van crear unes quantes.
A nosaltres ens va tocar el torn aquest any de Gràcia,
que va ser el 17 de febrer del 1986.
L'Ajuntament de Tarragona, doncs,
veient els precedents d'altres municipis
que tenien la seva emisora,
va dir, doncs, nosaltres també anem a fer la nostra emisora.
Però tot sense cap normativa,
no sigui sota l'empara de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs, creient-se que amb això n'hi havia prou,
es va crear.
I amb aquest buit legal que hi havia en aquell moment, no?
Aquest forat que hi havia?
Això mateix.
Aleshores, aquí, doncs,
els ajuntaments estaven lluitant
perquè se fes una normativa nova
que vingués de part de l'Estat espanyol
o de part de l'Agenitat de Catalunya.
Però la cosa no acabava d'arribar.
Del 79 fins al 86,
les coses seguien igual.
I encara va seguir un temps...
Més endavant.
Més endavant.
Que es va posar tot una miqueta,
podríem dir, més costamunt,
quan van tancar una de les emisores ben properes,
més o menys, que va ser a Balls.
Això mateix, l'any 1987.
Ràdio Capital de l'Alcamp era?
Sí, sí, sí.
Va ser una de les tancades
que em sembla que no va ser l'única,
sinó que se'n van tancar tres, també.
Però la que ens va caure més a prop
va ser Ràdio Capital de l'Alcamp l'any 87
i nosaltres ens vam fer costat,
les emisores municipals de Tarragona,
vam fer costat aquesta emisora ballànquia
perquè pensaven, bé, teníem allò...
Teníem l'efecte dominó,
que després que comença a caure una,
que cauríem totes d'una de l'altra, no?
És la percepció que després seríem asseguts nosaltres, no?
I bé, amb tot aquest batibull de buits legals,
doncs aquesta falca que hem escoltat,
feta pel Quim Moya,
és de finals del 86,
finals del 86 perquè ell parla de tres anys
i TV3 va sortir al setembre del 1983,
va fer les primeres emissions experimentals
al setembre del 83
i al cap de tres anys, doncs posem setembre, octubre del 86,
és quan la Generalitat va començar a amenaçar...
A remoure tot.
Sí, sí, amenaçar.
En lloc de dir, doncs anem a fer un marc regulador
perquè les emisores municipals, doncs, també puguin existir,
doncs se va tirar per la mà dura.
Per la mà dura vol dir,
volent dir que com no hi ha cap marc legal existent,
doncs tanquem.
Sí, sí, sí.
I aleshores, doncs, és quan nosaltres teníem aquella por
que ens tancaran i aquí ve donat la falca del Quim,
recordant del cas de TV3,
que també no va néixer amb una normativa legal,
es va fer després.
Sí, sí, sí, tothom...
Sí, que també va néixer com totes les emisores municipals,
d'alguna manera, no?
Va començar experimental, anem a provar...
Sí, i aquest cas sota l'empera de la Generalitat de Catalunya,
un poder també públic, el que passa que, esclar,
els poders públics poden fer moltes coses,
però hi ha d'haver una regulació.
I en aquest cas la Generalitat també va voler avançar-se, no?
Sense haver creat...
Em sembla que em tocava fer per part de l'estat espanyol
fer una llei que regulés les televisions autonòmiques.
Doncs no estava feta la llei encara
i la Generalitat de Catalunya no va poder esperar més
que es fes aquesta llei, va dir,
doncs creiem TV3.
I sense tenir encara el marc regulador,
doncs es va crear TV3.
Però és clar, a veure, qui li tancava a la Generalitat?
TV3, tenint en compte que d'alguna manera
també la Generalitat era precisament qui era
el regulador de cara a les emissores municipals
i de cara a gairebé tot el que es movia a televisió i ràdio.
Doncs, en certa manera, és el que passava als ajuntaments, no?
El Ajuntament de Valls, en aquest cas,
no ho va tenir bé i, bé, van tenir la mala sort que els van tancar l'emissora.
Però nosaltres, no sé què hagués passat,
però teníem aparegues de la Guàrdia Urbana.
Són d'aquelles coses que s'expliquen al cap dels anys.
Explica-ho bé, però clar, nosaltres estàvem, per exemple, fent ràdio
i deies, ostres, estaves una miqueta amb aquella por
que vindrà algú, els Mossos d'Esquadra, en aquest cas,
a tancar l'emissora.
I clar, ens havien fet l'avís
que si venien els Mossos d'Esquadra,
de primer, no obrir portes,
encara que ells la poguessin tancar
o la poguessin trencar
o poguessin fer el que havien de fer per entrar-hi,
però si passava això,
truquéssim ràpidament a la Guàrdia Urbana de Tarragona,
perquè la Guàrdia Urbana, teòricament,
els havia de dir als Mossos d'Esquadra
que no ens podien tancar perquè érem de l'Ajuntament.
No, i que aquell edifici no entraven
sense un ordre judicial, etcètera, etcètera.
Però la cosa va anar així,
que a finals del 87, 86, comencem fins del 87,
doncs Tarragona Ràdio va rebre ja un...
va tenir un expedient sancionador,
allò com un preavís, no?
Que es va...
La Generalitat ja va fer un primer expedient
donant entendre que no podria continuar les emissions
i que si es van en un termini,
que si en un termini de nou,
ara no me recordo el temps,
no cessaven aquestes emissions radiofòniques,
doncs que ens tancarien la emissora, no?
Aleshores, com m'has dit tu,
sempre estàvem pendents d'un fil,
allò de dir, ostres, què passarà?
Ens tancarà, ens serà més segons nosaltres,
i aquestes eren les sortes.
Per sort, per sort, no es va arribar a produir.
Mai, és veritat.
I sembla ser que van fer els ulls grossos
i van dir, ostres, les ciutats grans,
doncs no ens hi fiquem,
perquè el cas de ciutats petites doncs era,
no vol dir més fàcil,
però no hi havia tant de problemes.
Però és clar, una ciutat gran com Tarragona,
que sempre han tingut un cos de guàrdia municipal
bastant considerable,
haurien hagut un fulfilment d'aquells,
ostres, guàrdies guàrdia dona mossos,
que no sé què hagués passat.
Però jo crec que, Lluís,
es van aferrar també potser en una de les clàusules,
que era la de la publicitat.
jo crec que potser per aquí
és on també nosaltres ens salvàvem
perquè la publicitat que normalment
s'arribava a fer a Radioforum i llavors
venia o provenia directament de l'Ajuntament
no teníem una publicitat externa
de dir doncs estem amb aquesta casa
i fem el patrocinador d'aquesta casa
o fem amb unes botigues
no vam arribar, almenys en aquell moment
no, no, no, en aquell moment
les emisores municipals comercialment parlant
no ho eren gaire
eren emisores que
el patrocinador principal era de l'Ajuntament
i sobretot les falques que es passaven
falques publicitàries eren concerts d'Ajuntament
que si cursets aparaturats
etcètera, moltes coses que venien donades
que en certa manera
per això s'havien creat
aquestes emisores
per arribar una miqueta més a prop
de les taxes que feia l'Ajuntament
en el seu moment
i doncs crec que a la gent
li arribés com una mena de
butlletí municipal en paper
en aquest cas radiofònic
i la idea no era dolenta
i la prova és que
home, seguim existint
i fem la nostra funció
a nivell local
és una fórmula
que s'ha anat modificant
s'ha anat
el pas dels temps s'ha anat adaptant
però
la fórmula de les emisores municipals
penso que
bé
ha donat èxit
penso que sí
una de les rumorologies
que hi havia per llavors
que precisament això de la publicitat
era que les emisores comercials
més potents en aquell moment
eren les que havien fet
la força necessària
per treure's
de
diguem que
de cara a la gent
era el rumor
que corria
sí
que aquest
no em surt de la paraula
nosaltres fèiem una miqueta
una manera de competència desallàial
exacte
una competència desallàial
de cara a les emisores comercials
que sí vivien íntegrament
de lo que era la publicitat
i clar
deien que havien fet
una miqueta de força
precisament per això
perquè les emisores municipals
ocupessin el seu lloc
i les comercials el seu
no?
Evidentment
a veure
certa manera
pot ser
pot ser que hi hagi
una manera
dins d'aquesta terminologia
hi hagi
alguna cosa
de cert
amb això
el que passa
que
com has dit tu
i jo corroboro
els primers anys
les emisores municipals
el pastís publicitari
no l'agafaven
ni l'1%
era molt poc
aleshores
les emisores
privades
no era la seva
gran preocupació
possiblement
sí que hi pensaven
ostres
a veure si ens menjaran
una mica
de part del pastís
sí que s'ho pensaven
però
més que això
les emisores privades
volien defensar
el seu estatus quo
amb el sentit que
a veure
com està la llei
la llei permet
entre les emisores comercials
i emisores públiques
en aquest cas
només de l'estat
o de la Generalitat
i ja està
i amb això
doncs
els van dir
doncs
aquestes emisores
no poden existir
preveient en un futur
que possiblement
les emisores municipals
els agaféssim
la part del pastís
que en certa manera
que és el que ha passat
però no del tot
perquè
és el que podem parlar
avui dia
25 anys
després
la creació
de Radio Fòrum
doncs
segueixen existint
les emisores comercials
seguim assistint
nosaltres
i és competir
l'una cosa
amb l'altra
passa com
les televisions públiques
que va arribar
un moment
que també va arribar
al mercat privat
i aquí no ha passat res
i és més
s'han creat
un munt d'emisores
passant de tests privades
n'hi ha
ara els digitals
n'hi ha un fotiment
de mesures privades
de televisió
i fem una cosa
fem un salt
de 5 anys més tard
i sonava això
a més a les municipals
municipals de Catalunya
vosaltres i nosaltres
estem d'enhorabona
les emisores municipals
ja som legals
aquest reconeixement
és la culminació
d'un esclat de llibertat
i això succeia
5 anys després
sí
a l'any 1991
que per fi
per fi
va arribar ja
la normativa
i es van declarar legals
són aquestes coses
que hi ha
les coses de Palau
van molt poc a poc
5 anys
van trigar
després de tots els ensurs
que portàvem
i els esglais
al cor
que duíem
però bé
va haver-hi dues etapes
dins d'aquests esglais
va ser
els dos primers anys
van ser molt durs
perquè hi havia
l'amenaça
que ens tancarien
però
això va durar
86-87
però de cara
el 88
la cosa
la cosa
se va subitjar
una mica
i aleshores
van rebre la promesa
per part de la Generalitat
que se van adonar
que el moviment
de mesures municipals
era un moviment molt fort
aleshores van canviar
i en lloc de tirar pel dret
d'anar tancant
doncs va haver-hi un gir
i van dir
doncs bé
anem a treballar
perquè aquestes mesures
tinguin el seu
el seu
marc legal
no?
exacte
aleshores doncs
esclar
és el que dèiem
les normatives
no es fan d'un dia
per l'altre
i va trigar
el seu
van estar treballant
el 88
el 89
90
i finalment
l'any 91
finalment
hauríeu de veure
Lluís
perquè ho fa
amb les mans
tancades
dient
sisplau ja
gràcies a Déu
que va arribar
va arribar
però bé
val a dir
que com ho has dit
a la Falca
és un moment
d'esclat
d'adjoia
però que
d'una manera
estaven tranquils
ja
perquè com
hi va haver aquest canvi
de tendència
i es va arribar
doncs
el fet
que
les amenaces
van deixar de ser-ho
perquè
esclar
com deia
la Generalitat
se'm va adonar
que no podia ser
d'anar contra
aquests moviments
que era
tota Catalunya
no hi havia
ajuntament
que no tingués
la seva mission
en el municipal
aleshores
anar contra
això
era
anar contra
el municipalisme
i què passa
també s'hi trobaven
ajuntaments
del mateix color
polític
o sigui
els que manaven
a la Generalitat
que era Convergència
es trobava
que havien
també de lluitar
contra ajuntaments
del mateix color
polític
i van dir
és que això
abasta
tots els partits
polítics
i per això
que nosaltres
ja a partir
del 88
89
encara que no
fóssim legals
doncs ja no
anaven
aquesta intranquilitat
perquè sabien
que els polítics
va costar molt
però ja estaven
treballant
perquè en lloc
d'anar
al tancament
anaven perquè
la cosa
fos legal
i quan va arribar
doncs va dir
home
ja era hora
que arribés
però
no tampoc
allò que pensaven
ostres
encara no
perquè sabien
que la cosa
s'estava treballant
en aquest sentit
i bé
doncs
home
evidentment
l'alegria
va ser molta
perquè
i la tranquil·litat
de dir
el 102.6
és nostre
perquè també
era una de les coses
que ens feia saltar
i moltes vegades
va llogar el cap
de dir
o sigui
algun dia
ens aixecarem
al matí
i el 102.6
no sortirà res
perquè senzillament
no teníem
otorgada
una freqüència
modulada
jo me'n recordo
que les freqüències
de les emissores municipals
que tampoc
no hi havia normativa
doncs
per no desturbar
les emissores públiques
i les privades
doncs
ens van col·locar
del 102 per amunt
o sigui
mentrestant
les demies emissores
ocupaven del 88
fins al 100
101
nosaltres
estàvem del 101
fins cap a dalt
i si buscaves
les emissores municipals
doncs
el 104
estava tal
el 106
estava l'altre
el 107
estava
totes les emissores
del 100 per amunt
i era diguéssim
la franja municipal
i perquè era una franja
pel que sigui
que no estava explotat
estava a 8
però com no teníem
la freqüència assignada
legalment
sempre havia allò
ostres
ara s'ha de crear
una emissora
amb tots els drets
legal
tal tal tal
i entra
doncs el 102
punt 8
i una cosa
entre tu i jo
Lluís
que també vam tenir
històries
encara estan legalitzades
però clar
la Generalitat
va otorgar
i ens va canviar
la freqüència
que això de la freqüència
no la canviem
les ràdios
la canviem
des de la Generalitat
i el salt
del 102.6
al 96.7
no va ser cosa nostra
de l'emissora
en tal
sinó va ser una qüestió
que una emissora
podríem dir comercial
va demanar
el 102.7
i clar
nosaltres
que sortíem
en aquell moment
d'això fa
aproximadament
doncs
quan vam fer el canvi
van dir
o heu de marxar
cap aquí
o cap aquí
i ens van donar
l'opció
però bé
això
entra dins
dels paràmetres
i de la legalitat
o sigui que
o de la normalitat
en aquest cas
deia que
totes les dimensions
municipals
estaven
al 100 per amunt
i deia
ostres
és com si fos
allí
el racó
és allò
que no molesti
tenim aquell raconet
perquè totes les comercials
es demanaven
des del 88
punt no sé què
fins a dalt de tot
hem de recordar
que l'espectre
radiofòmic
de la modulació
de freqüència
va del 88
al 108
aleshores
què passa
del 88
al 100
pràcticament
estaven totes
i del 100 per amunt
doncs
els pobrets
els pobrets
que eren nosaltres
i el fet
que
quan ja vam ser legals
quan la Generalitat
va ordenar
una mica
les freqüències
i va decidir
que nosaltres
passàvem
del 102.6
al 96.7
home
en certa manera
també és un acte
de normalitat
perquè hi vam passar
de la franja
exclusivament
dels
diguéssim
represaliats
o
raconats
seria
entre cometes
guardar la distància
per això
la paraula aquesta
no m'agrada
però seria
amb els apastats
sí
seria una miqueta així
vam passar
d'aquesta franja
que era
ostres
aquí estan totes
les municipals
a un aspecte
96.7
que
estem aquí al mig
al costat
d'una pública
o d'una privada
i ja està
i convivim
i que no passa res
no
Lluís
que no ens queda més temps
que continuarem parlant
amb tu
perquè segurament
que ens hem deixat
moltes coses al tinter
però que
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
aquesta batalleta
sí
va ser una batalleta
molt important
perquè
vam estar a punt
d'acabar com
Radio Capital del Camp
i és una llàstima
és una llàstima
que li va passar
a Radio Capital del Camp
perquè després del tancament
mai més va tornar a obrir
i més a saber
què ens hauria passat
a nosaltres
si s'havessim passant
amb els seus quadres
i encara m'ha veu a la ment
quan vam estar allà
precisament que va haver
de diversos cantautors
catalans
que va ser un concert
i vam fer un festival
recolzant aquesta emissora
i tot això
i que veies allà els estudis
tots presentats
tot a tancat
i aquesta és una de les claus
que va fer canviar
la Generalitat
tot aquests actes
de suport
a les emissores municipals
per part dels músics
i per part de molta gent
va fer obrir-se
la Generalitat
i va dir
canvieu de camí
perquè si aneu
pel camí del Claca
no
no anireu bé
no anireu bé
perquè hi havia molta gent
al darrere
aleshores sort
que ho vam veure
i es va canviar
i que diguem
que també la societat catalana
va estar allà
va estar al quit
de la qüestió
de dir
no, no, no
a veure
que ens tanqueu
les emissores municipals
és la part de la gent
que pot arribar
a l'altra gent
això mateix
si ens tanqueu la boca
ara
alguna cosa
aquí no funciona
sort que ho vam veure
i al final
va canviar aquesta tendència
que si no havia canviat
doncs ara
no estaríem parlant nosaltres
i no podíem parlar
de la història
no de nosaltres
sinó de moltes emissores municipals
que han fet molta feina
a favor de la ciutadania
i això
per acabar
em porta
que em dius tu
que hi havia molta gent
al darrere
em porta a dir
la tasca que també van fer
i ho podem deixar
per un altre capítol
la tasca que van fer
les emissores municipals
per la música
del país
la música
del país
la gent que cantava
en català
cosa que en aquell moment
tant les emissores privades
com les de la Generalitat
tenien les portes tancades
doncs això sí que serà
un altre capítol
perquè el Lluís
ha de tornar
un altre dia
i hem de parlar
d'un programa
que es diu
Música a l'abast
i amb l'excusa
d'aquest programa
Lluís
què et sembla
si comentem tot això?
efectivament
doncs t'espero
d'aquí a unes
dues o tres setmanes
et dono
perquè tu vagis preparant
i ho vagis fent bé
perquè és un programa
que va durar deu anys
el que passa
és que el Lluís
el tindrem
de tant en tant
i anirem explicant
petits esglaons
d'aquesta
en la nostra història
perquè Lluís
s'ha viscut
com dèiem
a l'inici
de l'entrevista
en primera persona
Lluís un plaer
i fins a la propera
que no serà molt tard
a reveure
gràcies
Gràcies