Això ha estat tot i ha estat tot gràcies a la col·laboració
de les nostres papetes, gràcies a la col·laboració
de la Sílvia García, de la Josep Pacano
que ha sortit al carrer, d'aquest senyor que tinc al meu costat
tant si vull com si no ho vull l'haig aguantar sovint
però bé, bé, bé, ja parlaré amb un altre moment
I d'aquest senyor que tinc aquí al meu davant
i d'aquest senyor que tinc aquí al meu davant
el senyor Francesc Valls i Calçada
menys mal que fins al dia 17
17 no tornaré
i no t'hauré de suportar
o sigui que senyors oïdors fins al dia 17
jo m'acomiada a tots vostès
Espero que els meus admiradors
i sobretot els meus admiradores
no em plorin massa
no em plorin massa
i d'aquí dono records a la Roseta
i l'Heleneta
la Judit
que sabeu que ens està escoltant
l'altre dia ens va enviar un paquet de Kleenex
Així és un extracte d'un programa que es deia
Com està el pati i tenim un dels seus protagonistes
Josep Maria, bona tarda
Bona tarda, Sílvia
Ara que estàvem escoltant
amb tot això, un somriure d'orella a orella
recordant aquests moments
o marxaves el dia 17
No tornaves fins al dia 17
És que no em reconegui jo mateix
No sé, suposo que devia marxar
amb algun d'aquests viatges
que habitualment faig
però no sé
Amb una escapadeta d'aquestes
Sí, quina sorpresa
perquè és que de debò
ara sentir
després de tants anys sentir
aquest tall de veu
bé, és que és una sorpresa impressionant
per mi, Sílvia
Això no m'ho havies dit
No tens a casa cap gravació
de tant en tant
que diguis
Ai, jo me'n recordo
que vaig estar
Que recordi no en tinc cap
És possible que potser
si busco pels beguls de records
en tindré alguna
però que jo recordi no
i m'ha fet molta gràcia
que me l'hagis portat
Josep Maria, explica'ns
com vas caure tu a Radio Fòrum
Buf, això és la prehistòria ja
Una miqueta, sí
Una miqueta, una miqueta
És una prehistòria
Jo recordo que vaig caure
a través d'uns plats d'ocupació
perquè aleshores
en aquells temps
estic parlant de
de mitjans
finals dels anys 80
a Tarragona
hi havia el que es deia
les emissores municipals
hi havia una emissora
pràcticament a cada barri
hi havia una sèrie de gent
joves dels barris
que de manera voluntària
feien ràdio
en aquestes emissores de ràdio
i l'Ajuntament va engegar
juntament amb el que és ara
el Servei Municipal d'Ocupació
un pla d'Ocupació
per donar quatre nocions bàsiques
amb aquests nanos
que de manera voluntària
com deia abans
col·laboràvem amb aquestes emissores municipals
jo en aquell moment
estava a l'atur
em vaig presentar
a l'atur
em vaig presentar
a l'Ajuntament
i em van agafar
per donar classes
classes de
periodisme
de com es fan uns informatius
com es fan uns musicals
la ràdio
amb aquests nanos
que repeteixo
de manera voluntària
es dedicaven
a les emissores municipals
doncs això
eren gent de barri
que molts d'ells
pràcticament
no sabien ni parlar
i els havies de
d'educar
havies de fer
una mica de mestre
el que significava
el que significava
el de la ràdio
perquè clar
no teníem ni idea
de com anaven
i com havien de funcionar
doncs així
van ser els meus inicis
dins de Tarragona Ràdio
va ser
els sis mesos
va durar aproximadament
uns sis mesos
aquests cursets
i va haver un parell de cursos
va haver un de sis mesos
i després un altre
l'any següent
de sis mesos més
a partir d'aquí
ja va sortir
un treball
a el que és
el gabinet de premsa
de l'Ajuntament
que en aquella època
la Tarragona Ràdio
depenia
de Relacions Ciutadanes
que era on estava
ubicada
amb el gabinet de premsa
i compaginada
la meva tasca
dins del gabinet de premsa
amb la tasca
de coordinar
els informatius
de l'època
de finals dels 80
de començar
més dels 90
de Tarragona Ràdio
bé, de Radio Fòrum
de Radio Fòrum
allà vorens
la de vegades
que hauràs pujat
i baixat
aquelles escales
aquelles escales
sí, ara no sé
el que hi ha
hi havia serveis socials
a l'apart alta
ara no sé realment
què hi ha
va pertanyer
si no recordo malament
perdona
va pertanyer
després a la Universitat
Rovira i Virgili
i després
es va quedar
en mans
de l'associació
de veïns
allà de l'apart alta
alguna cosa així
però ara
no sé exactament
què és el que hi ha
bé, allà
doncs
com et deia
coordinava
un embrió
d'informatius
tenia molt
postmitjans
tu te'n recordaràs
i aleshores
amb aquells pocs mitjans
que teníem
materials i humans
fèiem el que podíem
realment
el que podíem
i
se'ns va ocórrer
al meu company a mi
Francesc Valls Calçada
doncs
fer una mena
d'informatiu
una mica diferent
no sé si vols
que en parlem
sí, sí, sí, no, no
i tant
anem cap allà
directament
anem cap a un espai
que es feia
de cara al migdia
dotze
quarts
de dotze a una
més o menys
de dotze a una
o d'una a dues
potser
recordo
potser era d'una a dues
d'una a dues
d'una a dues
potser
que és dir
el com està el pati
i que si és difícil
de fer un informatiu
més o menys seriós
amb les eines
que teníem en aquell moment
t'ho imaginat
a més a més
un informatiu
a qual cosa
li hem de posar
un toc d'humor
i que no oferís sensibilitats
que aquesta era una altra
aquesta era una altra
efectivament
bé
jo crec
si vols que et digui
la veritat
que com està el pati
va ser
un espai
que
amb molt pocs mitjans
i repeteixo
la de molt pocs mitjans
va trencar barreres
és un espai
que
independentment
de què agradés o no
era un espai
original
era una manera
diferent
de relatar els informatius
donant-li un toc d'humor
en aquella època
jo recordo
que començaven
a fer alguna cosa
la gent del Terrat
a Ràdio Reus
i després
es van passar
a Barcelona
a Ràdio Barcelona
etc.
no era ben bé
el mateix
però
anaven
a aquella línia
anaven
a aquella línia
anaven
a aquella línia
què passa
que la gent del Terrat
doncs
a part
que són gent
que tenen
molt més talent
que nosaltres
diferent
doncs
també
estaven
amb una emissora
privada
i
evidentment
hi havia gent
gent
pel damunt d'ells
que
va creure en ells
i
van potenciar
doncs
aquell programa
que es deia
el Terrat
però va estar
que
bé
molts d'aquesta gent
són les Bonafuentes
i companyia
que volen porall
i els podem veure
i estan triomfant
però bé
aquí nosaltres
ens ho passàvem molt bé
amb com està el pati
tant el Francesc Valls
com jo
com tots els col·laboradors
ens ho passàvem molt bé
també he de dir una cosa
és a dir
fèiem realment
sense ferir
sensibilitats
fèiem realment
el que volíem
i dèiem el que volíem
no recordo exactament
si ja va ser
el final
de l'època
que governava
el Partit Socialista
i va començar
Convergència
a l'Ajuntament
més o més
va coincidir
per aquesta època
és a dir
vam estar
amb dos ajuntaments
de color
polític diferent
i realment
nosaltres
a l'hora de fer
com està el pati
dèiem exactament
el que volíem
jo me'n recordo
d'una frase mítica
que era
Joan Miquel Nadal
i fèieu tots dos
exacte
i fèieu tots dos
l'alcalde
no hi havia barreres
jo crec una cosa
parlant
amb sinceritat
i seriositat
crec que
podíem fer el que volíem
entre altres coses
perquè en aquell moment
els polítics
no es creien
la història aquesta
de la ràdio
no s'ho creien
ara és una altra història
eren com quatre
per tenir-los allà
ocupats una miqueta
i jo crec que no s'ho creien
és a dir
com està el pati
va durar
fins quan va durar
per diversos motius
doncs va durar
fins quan va durar
un d'aquests motius
pels quals
es va finalitzar
va ser perquè
els polítics
van començar a veure
coi
mira la ràdio
és un bon mitjà
no?
en fi
aleshores
bé
en fi
no vam tenir més remei
que fer altres tipus
de programes
però un com està el pati
com es feia?
recorda'ns-ho
a quina hora
per exemple
arribàveu vosaltres
a l'emissora
a quina hora
començàveu a mirar
a veure quines són les notícies
que després
prendrien forma
al programa?
bé a mig matí
ho fèiem a mig matí
començàvem a mirar
la premsa del dia
començàvem a escoltar
altres emissores
o fins i tot nosaltres
alguna
altra xafarderia
que havíem escoltat
per l'Ajuntament
perquè recordem
que era una emissora municipal
i per tant
les informacions
que s'havien de donar
eren informacions
del municipi
i en concret
de l'Ajuntament de Tarragona
començàvem
ja t'ho digui a mig matí
en coordinació també
amb les dues noies
que teníem
les dues noies
previstes que teníem
que feien informatius
i a partir d'aquí
doncs
confeccionàvem un guió
a correcuita
amb una sèrie
d'espais
i subespais
que hi havia
dins del mateix
programa
de Com està el pati
i també
buscàvem
amb la teva
ajuda
la música
corresponent
als
mini espais
o subespais
que hi havia
i bé
sortíem
en l'aire
moltes vegades
amb les coses
mig fetes
però
bé
amb les ganes
que teníem nosaltres
de fer ràdio
i amb l'empenta
i amb el bon rotllo
que hi havia
entre nosaltres
ens ho passaven
molt bé
per no dir una altra paraula
ens ho passaven
de puta mare
escoltem una miqueta més
escoltem
escoltem
tothom sapigués
que em record
d'aquesta festa d'avui
a part d'un dossier
que s'envia
hem de recordar
que això sortia
hi havia una noia
que també sortia
al carrer
per preguntar
diverses coses
i que era la José Facán
te'n recordes d'ella?
sí, sí
me'n recordo
aquestes músiques
seran les tradicionals
del com està el pati
tot s'ha de dir
sí, ja saps
has vist les pepetes
com estan
sí, sí
les pepetes
estan revolucionades
bé
de tota manera
el pati també està revolucionat
què pensa la gent del pati?
però si en lloc de preguntar
a la gent del carrer
li preguntéssim
a el convidat
que teníem aquí
em sembla molt bé
molt bé
sí senyor
perfecte
miri senyor convidat
nosaltres
hem sortit al pati
com cada dia
la nostra companya
José Pacano
a preguntar coses
i llavors avui hem preguntat
que sap vostè
sap vostè
qui va fundar Tarragona
senyor Miguel Ángel Navarro
coordinador de joventut
i esport de l'ajuntament
de Tarragona
sap vostè
qui va fundar Tarragona?
ara si puc parlar
ja ho sap
ja em visc
ho sap
doncs clar
ja ho sap
molt bé
molt bé
sí senyor
sí senyor
si regalem una pilota
i ara sí
Josep Maria Sánce
sembla sortir al carrer
doncs què pensa la gent del pati?
què pensa?
sap vostè
qui va fundar Tarragona?
sap vostè
qui va fundar Tarragona?
eh?
eh?
i la grava gira
de vegades
no sé si la sabien
podíem sentir-ho
si voleu
però
Josep Maria
així tractàveu també
els convidats?
així tractàvem els convidats
és que no pot ser
ara ja sé
perquè no repetien
en altra vegada els convidats
el Miguel Ángel Navarro
era en aquell moment
un tècnic de joventut
i ara està
al Museu d'Història
de la ciutat
era el que organitzava
tot el carnaval
de l'època
etcètera
bé
a nosaltres
els tractàvem molt bé
s'ha de dir tot
però tots els tractàvem
per igual
era igual
que fos l'alcalde
que fos un tècnic de joventut
que fos un catedràtic
d'història
donava exactament igual
els tractàvem igual
de bé
a tots
bueno
jo no sé
acabo de sentir
el mateix
s'ho passava molt bé
és veritat
és veritat
és veritat
a més a més
hem de dir que
potser ens ho passàvem
si ho fèiem
de cara a la gent
de cara a l'oient
la gent s'ho passava bé
fora
encara s'ho passàvem millor
és el que dèiem abans
perquè el que deies tu
que el bon rotllo
que hi havia
i la forma
i vinga
i corre
i quan estàs allà
que li fèieu la brometa
jo
tranquil
tranquil
que això és normal
això és forma part
del tarannà
del com està el pati
si jo
si vols que et digui la veritat
és la vegada
i puc dir
que és l'única vegada
que m'he divertit
treballant
és l'única vegada
que m'he divertit
treballant
i he treballat
i he treballat
a gustíssim
i clar
això és una part
de la meva vida
que la recordo
amb moltíssima nostàlgia
és a dir
disfrutar
i divertir-te treballant
no passa cada dia
no no
és el contrari
i alguna vegada
no has pensat
de tornar una altra vegada
a la ràdio
de dir
ostres
voy a fer una proposta
a veure si me l'accepten
doncs
durant molts anys
no ho he pensat
però ara
ara en aquest mateix moment
que després d'una etapa
molt llarga
al gabinet de premsa
de l'Ajuntament de Tarragona
doncs ara
a lo meu m'ho penso
a lo meu m'ho penso
o jo crec que el Ricard
tindrà feina
perquè tenim unes quantes propostes
a lo meu m'ho penso
el que passa
és que la proposta meva
serà tan agosarada
que no sé
si serà acceptada
ja et dic
que ara
la situació és molt diferent
jo ho provaria
per si de cas
Josep Maria
jo ho provaria
dir a veure què sé el que passa
però potser hauria de ser
a un horari nocturn
ostres
doncs sí
que pots ser una mica agosarada
i a partir d'una hora determinada
o no ho tens pensat
això encara
home no ho sé
no ho sé
no ho sé
bueno
ja en parlarem
o sigui
no ens donarà cinc cèntims
quedarà així en l'aire
i a veure què sé el que passa
això
quedarà així a veure què sé el que passa
el que dèiem
feia una estona
el comestà el pati
va tenir el seu principi
el seu final
i durant aquest temps
quantes notícies
més o menys
vau arribar a dir
no m'ho diguis així
jo grosso modo
segurament que milers
però encara hi ha alguna
milers centenars
és a dir
com el tal pati
sortia cada dia
de dilluns a divendres
per tant imagina't
hi havia una mitjana
de
6, 7, 8
8 notícies diàries
doncs calcular
si vam estar en l'aire
uns 3 anys
aproximadament
uns 3 anys
ara
estic recordant mentalment
si vam estar en l'aire
uns 3 anys
doncs multiplicar
doncs bueno
tots els dies laborables
que hi ha en 3 anys
i totes les notícies
que vam donar
amb talls de veu
etc
però clar
tampoc no era
un noticiari
a l'ús
hi havia
espais
de
de divulgació
hi havia
entrevistes
hi havia
opinions de la gent
hi havia
una mica
de tot
era com una olla barrejada
de fet
recordo que hi havia
una mena de
de secció
que es deia
l'olla barrejada
o figues d'un altre paner
també
i a més a més
cada setmana
tenia el seu què
perquè els divendres
en faves tendres
els dijous
els dijous
botifarras a mous
els dimecres
fora la roba
fora les depres
encara me'n recordo
que ho pots veure
el dilluns i el dimarts
em preguntis
que hi ha
que hi ha
mai una miqueta
de l'olla
mai millor dit
i no me'n recordo
però cada setmana
cada dia de la setmana
tenia la seva història
el dilluns era
botifarras amunt
ai és veritat
és veritat
i el dimarts
ja n'estem fars
encara te'n recordes
eh
hagués faltat
el dissabte
i el diumenge
però bueno
dissabte i diumenge
com bons treballadors
s'ha de descansar
per agafar farsa
de cada l'altra setmana
no?
sí
i dius descansar
i dius descansar
a banda de com està el pati
i a banda dels informatius
en aquell moment
corregeixem
si m'equivoco
no vas fer programes musicals
jo que dius
ostres
perquè a en Josep Maria
li agradava molt la música
doncs
moltes de les sintonies
i moltes de les músiques
que en aquell moment
se posaven
en com està el pati
podríem dir
que el culpable
directament
eres tu
sí
sí
realment
en aquella època
a mi m'agradava molt la música
mai en la meva vida
he fet un musical
tot i que m'hagués agradat
de fet
jo vaig començar
a estudiar periodisme
a anar a la facultat
precisament per dedicar-me
a fer crítica musical
i a fer espais musicals
la meva vida professional
després ha derivat
en altres
per altres camins
però sí que en aquella època
m'hagués agradat
fer un musical
hi havia una persona
molt entesa
en aquell moment
Jordi Llorenç
te recordes
sí
i tant
home
aquell era
un autèntic especialista
en música
i era realment
el de jòquei
el de jòquei
especialista
entès en música
i era el que tenia
l'espai
per excel·lència
de música
a finals dels anys 80
a principis dels anys 90
no se'n va ocórrer mai
fer un programa
de música
tot i que
evidentment
ara
recordant-ho
i amb el temps
m'hagués agradat
evidentment
clar
una altra cosa
per l'agenda
una altra cosa
veus
la de coses
que avui sortiran
Josep Maria
que no has fet
eh
ui jo no sé si
no no
millor que no es miri el Ricard
perquè per fi de cas
que encara la liarem
encara la liarem
no sé si ens hem deixat
alguna cosa de dir
perquè hem repassat
moltes coses
jo crec que
recordes tu més coses
que no pas jo
perquè entre altres coses
tu eres la que
havia de
coordinar
des de
des del teu
lloc
des del control
totes les entrades
totes les sortides
i per tant
saps
i sabies
com anava
absolutament
tot el programa
no només aquest
de com està el pati
sinó pràcticament
tota la programació
de
de Tarragona Ràdio
o de Radio Fòrum
de l'època
jo crec que no ens hem deixat
el
home
alguna pregunta
algun lloc
allò que diguis
alguna notícia
que hagi rebut
ja quan els polítics
van
començar a prendre'ns
més o menys
en sèrio
una trucada
d'aquelles inesperades
no jo no vaig rebre cap
crec que el meu
company en Francesc Valls
va rebre alguna
però era una cosa
molt puntual
una cosa així
i per buscar una mica
l'intríncolis
de la història
és allò de buscar
el morbo
però una cosa
de la ment
n'han fet
aquesta gent
no ho feien
tot molt bé
home
no passis tampoc
tot molt bé
no ho feien
diguéssim
que ho feien
o intentàvem
fer d'una manera
molt digna
amb els mitjans
que teníem
això és veritat
és a dir
la pena va ser
que no trobéssim
gent
en aquest cas
polític
que realment
creguessin
en aquest programa
perquè jo
crec
que aquest programa
hagués tingut
hagués tingut
èxit
fora
i més enllà
del que era
l'àmbit nostre
del radiofòrum
de l'època
sí sí
a més a més
si no recordo malament
mire ens anem allargant
però és que van sortint
les coses
conforme anem parlant
perquè les notícies
eren locals
les notícies eren locals
i clar
el fer-les locals
el tram
podríem dir
de conèixença
era més apropet
però jo què dius tu
si haguéssim obert
una miqueta més
frontera
i haguessis agafat
allò que dius
més que Tarragona
ciutat com a tal
fas una miqueta més
i fas l'àmbit
de la demarcació
hagués estat
una bomba
hagués estat realment
una bomba
jo ara recordo
un fet molt puntual
que no té res a veure
amb com està el pati
sinó amb els serveis
informatius
que a dir
que érem
érem
persones
amb moltíssima
voluntat
i de vegades
la voluntat
suplia
a la professionalitat
però
recordo
que
un dels primers
o possiblement
el primer
a donar
la notícia
de l'accident
que va haver-hi
abans d'allòs dos
va ser Tarragona Ràdio
Ràdio Fòrum
de l'època
que després
es van posar
totes les medalles
la Ràdio Tarragona
de l'època
del moment
i realment
va ser
Ràdio Fòrum
qui va estar
al peu del canó
pràcticament
des del primer moment
en què hi va haver-hi
l'accident
a Bandellós 1
l'estic parlant
no recordo
si era a principis
dels 90
més o menys
no recordo exactament
ja vam estar
si no recordes
amb la història
de l'atemptat d'Eta
amb en Patrol
que en aquell moment
tots anàvem
una miqueta així
com a despistats
però que clar
acabàvem d'aterrar
com el que diu
com a Ràdio Fòrum
i també es va viure
en primera persona
amb molta gent
que en aquell moment
es trucava
jo crec que com a emissora
ha fet la seva feina
no Josep Maria?
com a emissora
ha fet la seva feina
la feina
que recordo
deixava ja
anava deixant fent
la Ràdio Tarragona
que ja no existeix
pràcticament
i anava agafant el testimoni
la Ràdio Fòrum
ara convertida
en Tarragona Ràdio
és a dir
va ser en aquest moment
en aquest impàs
que es diluïa
la Tarragona Ràdio
i començava a néixer
Ràdio Fòrum
i posteriorment
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
la de coses que han viscut
la de coses que encara
es queden a veure
jo t'ho dic una cosa
torno a repetir
fes una proposta
ja
ara que estàs engrescat
ara que et veig
posat en el tema
fes la proposta
que no se'ns escapi el Ricard
i a veure si et tenim
una altra vegada
m'ho pensaré
perquè si no
ja m'estic veient aquí
jubilant-me
fins als 68 anys
si vols anar
per terer
aquí al control
ja m'atens
m'ofereixo voluntària
o sigui que ja veus
ho tens fàcil
Jose Maria
moltíssimes gràcies
i gràcies per tornar
a aquesta casa
que mai ha deixat
de ser teva
gràcies a tu Sílvia
i gràcies a Tarragona Ràdio
per haver tingut
aquest detall
amb una persona
que sempre us porta
al cor
gràcies
adeu-siau