.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
,
.
.
.
.
.
.
.
.
Sí, anàvem a depilacions.
Sí, sí, sí.
Abodes, bautifos i comuniones.
Primer passàvem per la part de l'estatx
i després ja anàvem...
Primer fèiem una renovació estètica,
que això sí que ho fèiem, eh?
La renovació estètica la fèiem.
Però després allò d'haver d'anar...
No, no.
No, per què?
Perquè aquí s'estava millor amb el cafè i les galetes.
Perquè això sí, el cafè i les galetes sempre han existit.
Això s'ha més de dret.
Això no ha sigut mai mentida.
I alguna vegada hem fet la variant.
Alguna pizza?
Sí, alguna vegada ha sigut un...
Ai, però és un luxe, un luxe.
Un baranar més consistent, eh?
Un rotllo pizza i Coca-Cola.
Sí, tens raó.
Tens raó.
A veure, com que l'hem de dir,
és que els quilos no te'ls regalen,
se'ls hem currat.
No, això és ruitat, això és ruitat.
Però ha estat un plaer, la veritat és que...
Mira, ell també riu.
Sí, us dius que tenim a l'UNAX, presentem-lo, no?
Sí, sí, mira.
A l'UNAX, aquest que tens a la mà és el micròfon de Tarragona Ràdio.
Sí, sí, a l'UNAX és el fill de la mar.
Exacte.
Perquè hem viscut també de primera mà...
Vaja, vaja.
El teu embaràs també a través de les zones de l'emissora.
Sí, sí, sí, exacte.
Hem estat pendent de veure què, ara es mou, ara no es mou.
I també ho comentàvem, era una cosa que també ens feia goig de fer-ho.
Bodes, bautizos, comuniones, però teves també, eh?
Sí, sí, sí. No, no, presentes, presentes.
Teves també, perquè també hem vist bodes i parts teus.
Bé, bodes només una, parts més d'un.
Sí, sí.
En tot aquest temps.
Ara mateix, mentre anar al món de la faràndula, encara no, eh?
Jo, de fet, ho recomano.
Ho recomano que tothom en algun moment provi això de fer ràdio.
Trobo que és superdivertit.
És una manera com...
No té res a veure.
Estem acostumats a sentar-nos davant de la tele i que ens ho donin tot fet.
I veure com es fan les coses...
Sí, sí.
A vegades ajuda a entendre que és molt difícil això, però a la part és molt divertit, no?
A veure, més divertit per a nosaltres, en el cas meu, perquè jo vinc, xarro i marxo.
Aquí la que fa la feina dura és ella, saps?
Bueno, diguem que és diferent, no? És diferent.
Estava buscant alguna d'aquelles coses que posàvem, perquè hem de dir que aquest nen l'hem sentit mar.
L'hem sentit, aquest nen, de vegades, dins de les revistes del cot.
Moltes vegades, que et deia, Sílvia, treu el nen de l'armari.
Sí, sí, sí.
Que Déu-n'hi-do. L'hem sentit riure.
Però, clar, i una de les frases... A veure si te'n recordes d'aquesta frase.
Que tonta soc, oi?
Doncs te n'enfotràs, però jo més d'un cop a la meva vida la faig servir, aquesta frase.
Què dius?
Sí.
Com deia fa anys.
Que tonta soc.
I, a més, aquesta frase... Vinga, Mar, ara anem amb un examen per tu.
De quina pel·lícula és?
No, no, no, no. De quina pel·lícula no.
Aquí anava dirigida la gran majoria de vegades quan parlàvem de...
La feien servir per dues persones.
Sí.
Una d'elles era la Paris Hilton.
Per exemple, sí.
I l'altra, alguna vegada, per la Blaine Esteban.
Però tu tens algú més en ment.
Jo també. Home, teníem aquella parella gairebé de cine.
No te'n recordes?
A veure, a veure...
A veure, els senyors d'Anglaterra per excel·lència.
Aquella parella, aquell és futbolista.
Ah!
Ella és Pais Seguel.
Home, aquí també ho teníem, no?
És veritat, és veritat, és veritat.
I la de bandes sonores que vam arribar a sentir durant aquesta temporada?
Perquè és que, en el fons, aquesta gent viu una vida de pel·lícula.
Sí.
De terror, a vegades, però bé, de pel·lícula.
Un altre, eh? Un altre, eh? Prepara't que t'he fet aquí diverses cosetes.
A veure.
Un altre que també utilitzàvem dins de les revistes del cor, amb la Mar Pérez.
Teatro.
Home!
Lo tuyo es puro, teatro.
Quan era, Mar? Quan era, quan era?
Saps amb qui vam començar a fer servir aquesta cançó?
Amb qui?
Amb la Raquel Mosquera.
Veus?
Amb la Raquel Mosquera, quan va morir el seu marit, el boxejador, el Pedro...
El Pedro, què?
Carrasco.
Pedro Carrasco.
Doncs vam començar a fer servir aquesta melodia per parlar d'ella.
Perquè, bueno, realment va guanyar molts diners a costa de la mort del seu marit.
I veu que continua, eh?
Bueno, però veus? És que m'ha fet parlar, Mar.
M'ha fet parlar, m'ha fet parlar.
Això que avui no hi ha que fer, però bueno.
Però com s'ho fes, com s'ho fes?
Hem de dir que una altra de les coses que també feia amb Mar abans,
perquè tot això s'ha de preparar, oients de Tarragona Ràdio, no?
Era que comentàvem una miqueta les notícies.
El que tenia de bo la Mar era que només em deia els titulars.
Dia, posa'm el que tonta soy, al teatro, posa'm el no sé què, posa'm el no sé què.
Només tenia el dubte puntual de dir, hem de parlar d'això, què podríem posar?
L'efecte sorpresa és potent.
I a mi m'agradava que tu et revenessis al cap.
Per què m'ha demanat que posi a tal?
I jo he de dir que sí, que me'l remenava.
Perquè no hi havia manera de saber per on anava la Mar.
Si parlem de la Britney Spears o d'alguna cantant i tal, o d'alguna actriu,
sempre fèiem servir algun tros de la seva pel·lícula o alguna melodia de les seves,
però, clar, la casita de papel, quan parlàvem d'algún palacete que algú s'havia comprat.
És cert.
O jo què sé.
Home, la Pimpinela.
M'estàs dic que ell és el problema?
O ell és el problema.
Que Pimpinela també l'hem de dir que era una altra de les cançons que també va triomfar.
Sí, sí, sí, sí, mítiques.
Que també la posàvem i que, Déu-n'hi-do, eh?
Home, és que, de tanto que te quiero, te punyaco.
Claro, claro.
I totes les parelles es barallen.
I el pitjor d'aquesta gent és que es baralla públicament.
Per tant, se n'entarem.
Però el que sí que han tingut, més o menys, Mar, la regularitat que sempre, normalment, sortíem de cara a divendres, no?
Sí.
Divendres, dijous, potser alguna vegada.
Sí, fa tants anys, tu.
I tot això depèn de les revistes.
Però clar, estàvem pendents d'això.
Clar, de la premsa que surt dimecres i alguna d'elles sortia divendres.
I alguna d'elles dilluns, fins i tot.
Sí, nosaltres fèiem una recopilació.
Al final, ja, els últims anys, hem de reconèixer que ja no compraven premsa, tu.
Ho feia per internet.
Ho feies per internet?
Sí, sí, sí.
M'enganyaves vilment?
No t'enganyava, jo no m'ho fas preguntar mai.
Home, també obviava una mica el tema.
Ho mirava per internet, tu, tu, tu, tu, tu, tu, fullejava, entre cometes, fullejava, clar.
Clar, clar.
I traia les notícies a internet, tu.
Veus, veus.
Sí.
Home, també eren pàgines, també són pàgines d'internet.
Clar, clar.
Sí, també que sí que és veritat que les fullejaves.
I en revistes, vull dir, no?
Lectures tots aquests presenten la portada i t'ensenyen l'interior, vull dir, és així de clar.
I pots arribar a llegir-lo tranquil·lament, depèn de com.
Ara que no ens ha sent ningú, perquè has de pagar, si no ho tens gratis.
Home.
Què té debat?
Home, però és que tu no saps el que és allò tocar.
Sí que sé el que és tocar, però toca paper, que és el que estem parlant ara mateix.
Penso, mira, en els quartos que gasto revistes, me'l gasto en galetes d'aquelles malmelada que sé que t'agraden.
Oh, oh, veus?
Ja m'ho fas recordar, ja m'ho fas recordar malament.
Aquí, que les galetes de malmelada no les regalen.
I molta de la gent diu, home, vam fer un Kit Kat, en aquest Kit Kat, que ha sigut aquest any, 10 cacs.
Perquè hem tingut un kit.
No ha arribat, un any, clar, no ha arribat un any.
Doncs ha hagut la feina, no?
Hem tingut feines, hem estat ocupades, sí, sí.
Clar.
I s'ensenyora una miqueta això de la Ràdio Mar, ja sé que m'has dit, ja has convidat que la gent que conegui com és el món de la Ràdio Interior,
però s'ensenyora una miqueta o què?
No, una miqueta no.
Molt.
Sí?
Molt.
I hi ha dies que dius, hosti, ara estaria amb la Sílvia i estaria amb qui, qui, ja, ja, ara li estaria comentant.
O a vegades estic mirant la tele o llegint la premsa i veig una notícia i me ve el cap de dir, jo faria així, així, així.
Home, i la boda que ens hem perdut de comentar a la gent.
Bueno, però...
Aquest tret just.
Mira que plou a Londres i mira quina calor fotia aquell dia.
Tot això que ens hem estalviat.
Mira-te'l, mira-te'l.
Perquè sap que feia calor aquell dia.
Clar, i aquí ja estava, ell ja estava també per allà, ja veia la tele.
Sí, almenys veia la tele i ho estava.
Potser no a Londres, ni al Buckingham Palace ni companyia, no?
No, no, no sé si ens haguessin deixat entrar perquè te'n recordo que l'última vegada, mentida, sabeu que no hem anat mai a aquests llocs, no?
Clar, clar, però bueno.
L'última vegada que vaig anar ens vam fer fora.
Sí.
Per culpa teva.
Ara, ja està, ja ha hagut de pagar.
Veus, ja comencem.
Què és una altra de les coses que té la Marc?
La culpa gran majoria de vegades.
Marc, per què la tenia jo?
Perdó, eh?
Per què?
Per què?
Confessa-ho.
Vinga, per què?
Per què tenies tu la culpa?
Per què?
Perquè no l'havia de tenir jo, no?
Ah, però també és veritat.
Si només estem tu i jo...
Veus com necessitàvem la tercera en discòrdia?
Si només estem tu i jo i jo sóc la que xarro, doncs la culpa per una altra.
I també vam tenir comitats de pedra.
Sí.
Entrevistes, entrevistes, podíem dir, els famosos, mai hem fet, no?
No, no, perquè no hem volgut ells, eh?
Tampoc ho hem necessitat.
No, perquè, a veure, inclús dèiem, si no hi ha notícies se les inventem.
No vam arribar a inventar-les mai.
No.
El que passa és que sí que és cert que mai hem anat a cap roda de premsa,
ni a cap entrevista, ni...
Ara, això sí, concerts i...
I presentacions i coses d'aquestes, potser sí que hem anat, eh?
Sí, home...
Anem al concert i després a la roda de premsa, doncs mira, marxem-lo.
Què vols que t'hi digui?
Què ens han d'explicar, que nosaltres no ho sabem?
Fem un petit quicat, Mat.
Finga.
Sí?
Jo t'ho poso una cançó que no sé si et portarà records.
Què vols que t'hi digui?
No más nos queda esta noche, para vivir nuestro amor.
Y tu tigra me recuerda, irremediable dolor.
Relojete en tu camino, porque mi vida se apaga.
Ella es la estrella que alumbra mi ser, y sin su amor no soy nada.
Detén el tiempo en tus manos, usas esta noche perpetua.
para que nunca se vaya de mí, para que nunca amanezca.
Déu-n'hi-do, hauríeu de sentir els crits que estem fent per aquí, per la ràdio.
No podem, no podem amb aquesta cançó, eh?
És superior a nosaltres, eh?
És veritat, que és que he donat en tots aquests anys moltíssimes notícies d'ell, bones, dolentes i algunes que eren mentides.
De regular, de regular.
O rollo bolos que corrien, que després no eren certs.
Rumore, rumore, eh?
Jo deia, la frafa era carrat també.
I de fet, aquesta cançó sempre ens ha anat molt bé, perquè ja mai més va tenir el nom de Luis Miguel.
Era El Perpétuo.
Era El Perpétuo.
En aquesta cançó, el vam fitxar com El Perpétuo.
I mai jo, bueno, sí, potser sí en altres cançons, però mai potser havíem...
Bueno, bueno, espera, que estic explicant-me.
Espera, que això del Perpétuo no crec que li acabaria d'agradar a l'Onax, eh?
L'Onax, que estem a la ràdio, home, deixa-li uns cascos, deixa-li uns cascos, que també, també.
Mira, mira, se mira perillosament el micròfon.
Claro, perquè és de color taronja.
És el que té.
I li agrada.
És el que té.
Doncs això que et deia, que potser des d'aquesta cançó, ja fa anys d'aquesta cançó,
però des que la vam fer servir per parlar d'ell,
sempre, sempre ens ha servit per parlar del Perpétuo.
Sí, sí, sí.
S'ha quedat com el Perpétuo, inclusive a vegades que el posen a la ràdio i tal,
i ja no em surt el Luis Miguel, el Perpétuo.
Igual passava amb un altre, que això ho va treure a la mar,
tot s'ha de dir, que va ser el Brad Pitt i l'Angelina Jolí
van deixar de ser precisament aquests noms per convertir-se en...
Pitjolí.
Els Pitjolí.
És que Pitjolí no podia ser.
I que era una meravella, els Pitjolí.
Clar, perquè normalment la gent els deia els Brangelina.
Ah, els Brangelina, no m'agrada, no m'agrada.
I nosaltres vam dir que per què els havíem de dir com la resta del món?
Nosaltres vam inventar els Pitjolí.
Exacte.
I eren els Pitjolí.
I cada vegada són més, eh?
Tu i això ja som com la tribu de los Brady.
És que jo crec que volen fer la sèrie del tribu de los Brady.
Volen fer una hiper supermàgia, una family.
A més a més, que l'està esperant a veure si acaben de créixer una miqueta més
els més petits per fer-ho, per fer-ho bé, no?
O això ho ha d'obtar ja directament de 15-16 anys, que són els que els hi falten, no?
A la part més alta.
D'aquí no res no t'estranya que hi ha els... de dos en dos, mira.
Els adoptem de dos en dos.
Doncs, eh, el temps, eh?
Perquè l'Angelina m'ha dit que...
Veus, és que sense voler, Marc.
Amb la Marc no podem estar parlant d'altres coses.
És impossible.
No podem parlar d'ella directament perquè ja sortim i ens anem cap a les revistes del cor.
Què vols saber de mi?
Doncs, a veure, quan tornarem? Això m'agradaria a mi.
Doncs no ho sé.
A la nova temporada de cara a l'hivern, podrem fer-te una proposta decent o indecent o alguna cosa d'aquestes
i et tindrem una altra vegada?
A mi ja saps que amb una tassa de cafè em tens guanyada, tu.
Crec que compraré cinc o sis pots, encara que sigui per tenir-nos aquí i te'ls emportes.
Sí, sí, la gent encara ens aguanta.
I ens deixen tornar, que això no és un altre.
Vull dir que és un espai que potser ja s'ha enquistat.
Claro, carinyo.
No, no, avui, si hem de parlar de salva més i reencuentros...
Però sí, jo trobo que de cara a la temporada després de Santa Tecla,
quan comencem a la temporada de tarda d'hivern,
si tenia un foradet, jo...
Bueno, ha de ser un foradet una mica gran perquè jo tinc les meves dimensions.
Però si tenia un foradet que jo hi càpiga, pam, pam, patapam.
Això sí, haurem de fer alguna cosa amb l'Onax, eh?
L'hem de potenciar d'alguna manera perquè s'hi sàpiga que està aquí.
No, no, no, que està aquí, que es diguem nosaltres.
Buscaré cap ur, buscaré cap ur.
No, no, no, no. A l'Onax el volem per aquí, eh?
Home, que triomfi, que triomfi també.
Farem a hores de cinc el programa perquè pugui triomfar també.
No, però a tu sí que li farem gravar alguna falca, tu.
Ei, quan comenci a dir mama i papa, alguna cosa farem, eh?
No caldrà tenir nens enllaunats, ja el tenim aquí en persona.
Dius, l'Onax, fes una rialla d'aquelles bones,
perquè ell jo crec que...
Fa cleques.
Sí que fa cleques, no? De les bones, de les bones.
Doncs, Marc, no us queda més temps.
Sempre igual, tu.
Sí, és que sempre liem, eh?
Però és culpa meva, ja t'ho dic ara.
Ah, bueno, ja fa bé de dir-ho.
Ja està, ja ho tinc assumit.
De vegades, ja ho tinc assumit.
A veure què em poses per acomiadar-me.
Home, doncs gràcies, no?
T'he donat les gràcies.
No, gràcies a tu i gràcies a tots vosaltres.
No comencem perquè tu ets bona.
No, no, no, no.
No comencem, no comencem, Marc.
Tu ets bona.
No, no, tu, que ja ho saps.
No, no, l'UNAX.
Ara que el tenim, l'UNAX.
Gràcies, Marc.
Gràcies a vosaltres.
Un petonàs per l'UNAX.
Un petonàs per l'UNAX.
A los que están y a los que un día se me fueron, digo sí.
Gracias a ti.
Gracias por tantas cosas que no van a poder caber aquí.
Gracias a ti.
Gracias al mundo entero.
Gracias, mi gracia.
Muchísimas gracias a ti.
Esta canción la remito en papel de regalo de corazón al corazón.
Por sonreír, por dejar que me cuelen tu vida y estar aquí.
Gracias a ti.
Gracias a todos por oír mis sentimientos, por no dejarme predicar en el desierto, digo sí.
Gracias a ti.
Gracias a ti.
Gracias por tantas cosas que no van a poder caber aquí.
Gracias a ti.
Gracias al mundo entero.
Gracias, mi gracia.
Muchísimas gracias a ti.
Gracias a todos por oír mis sentimientos, por no dejarme predicar en el desierto, digo sí.
Gracias a todos por oír mis sentimientos, por no dejarme predicar en el desierto, no dejarme predicar en el desierto, no dejarme predicar en el desierto, no dejarme predicar en el desierto.
Gracias a todos por oír mis sentimientos, por no dejarme predicar en el desierto.
Gracias, mi gracia.
Muchísimas gracias al que me quiere, al que me odia, al que pasa.
Solo quisiera devolver tanta magia a la gente de mar, a la gente de tierra, a la gente que grita que se pare la guerra.
Gracias a todos por oír mis sentimientos, por no dejarme predicar en el desierto, no dejarme predicar en el desierto.
Muchísimas gracias.