25 anys de ràdio.
En Joan Borràs, bona tarda.
Molt bona tarda.
Que tal? Com estàs?
Ara bé.
Ara bé? Abans ho estaves malament.
No ho sé.
És que estàvem comentant una miqueta.
Què em preguntaràs? Què em diràs?
Doncs parlarem de tu i de la teva història
per aquí, per la nostra emissora.
Perquè el Joan, quantes vegades hauràs arribat
de sentir aquesta sintonia
del toc de castell.
No només a les places castelleres,
que aquest és un altre, sinó en el programa
del toc de castell.
Doncs no me'n recordo, pels noms soc un desastre.
Em diuen, no, si te'n recordes de totes les actuacions.
Dic, sí, les actuacions sí.
Els dies no.
Els dies és molt complicat, no?
I per tant, centenars, però no t'ho sé dir al número.
Perquè tu, Joan, vas començar
amb nosaltres,
amb el toc de castell.
Si no sé si corregueixen, perquè jo també vaig
una miqueta desmemoriada.
El número zero era toc de castell.
Era toc de castell, no?
I ja estaves tu.
I a més a més, estàvem a la Carrera Nau.
Sí.
Allà on es va fer la pinya del toc de castell,
almenys radiofònicament parlant,
amb el Joan Fortuny,
Lluís Marçal,
Lluís Marçal,
i jo.
I tu.
Però primer ells dos,
i al cap d'alguns programes,
que llavors portava la producció,
vaig entrar jo,
en principi producció,
quan començava a parlar,
tota l'emissora es movia,
no sé per què,
però això s'ha anat...
Corregint.
Sí, diguem-ho així,
i al final fins i tot,
hòstia, si t'agrada i tot,
el que estàs fent.
Joan, per això confessau que era per qüestió de nervis.
Sí, sí, sí.
Perquè el Joan, igual que ens passa a tots,
ens imposa una mica això del micròfon.
Sí, sí.
I clar, quan el Joan passa,
podríem dir,
de la reta guarda,
de la part de darrere,
de fer la producció,
diguin,
vinga Joan, agafa el micro,
entrem a l'antena,
és molt diferent.
Sí, i tant.
Sí, sí.
Però al final,
com per exemple avui...
Veus, està tranquil.
I més a la persona que tinc davant,
doncs encara fa que hi hagi més confiança.
perquè, de fet,
el toc de castell comença
amb el Joan Fortuny i el Lluís Marçal,
però també tècnicament
amb Sílvia García i Joan Maria Bertrany.
Sí, que Déu-n'hi-do el que ens anem arrossegant, eh, Joan?
Sí, sí.
Tenim uns quants anys, eh?
I la de coses que podem explicar,
precisament d'aquest toc de castell,
perquè això de fer de producció
sembla molt fàcil.
No?
Això sí, explicat.
Ara sí.
Però, clar,
truca a les colles,
posa't en contacte amb els caps de colla
i que ells en aquell moment sí,
t'agafen el telèfon, no, Joan?
Però després, quan arriba el moment,
programa en situ, programa en directe,
el cap de colla de torn no contesta.
Bàsicament...
Que ha passat poques vegades, eh,
tot s'ha de dir.
Però passa.
Bàsicament, la persona.
Normalment, quan una persona compleix,
està esperant la teva trucada.
en algun cas no és així
i o no me'n recordo
o digue-li com vulguis.
O potser la diada era prou
arriscada, important...
Bé, fer servir la paraula que vulguis,
que no tenia ganes de parlar aquell dia,
però, o sigui, és veritat que són pocs casos
i això que deies,
agafa el telèfon,
sí, sí, agafa el telèfon.
Ara, Twitter, Facebook,
correu electrònic,
el que vulguis.
Mòbil, ja no diguem,
però en aquells moments
mòbil no.
No, no.
I si ara hi ha...
Ja no parlem del 2011.
Sí, sí, sí.
El 2010, 2005,
hi ha una seixantena de colles,
llavors hi havia unes 26 colles.
Que les tenies, tu,
totalment controlades, Joan.
Sí.
El Joan era com una màquina,
era un ordinador.
Jo crec que es van inspirant bé
a la història dels ordinadors
perquè s'ho sabia tot.
No només les diades,
com molt bé has dit abans,
sinó també telèfons
i tot el que necessités.
Allò que dius, Joan,
el telèfon de tal,
pum, ja te'l deia.
Diu, però estàs segur?
No, no, no,
és que ja no fa falta ni que...
Tu ho tenies tot al cervell, Joan.
Bueno,
trucant mínim una vegada per setmana,
al final te l'acabies sabent.
Algun, fins i tot,
a dia d'avui encara me'n recordo,
però amb això del telèfon mòbil,
que el tens memoritzat,
que busques el contacte,
hi ha molts telèfons que ara ja...
Ni t'almira.
Ja no l'has de marcar,
ja fa servir el mateix telèfon
per fer la trucada,
ja és que ni te'n recordes.
Que malament han anat els telèfons mòbils
per algunes coses, eh?
Sí, sí.
I per altres, fantàstic.
Fantàstic.
Sí, per què?
Sobretot perquè et truquin.
Més que per trucar,
perquè et truquin.
És fantàstic.
I aquelles primeres diades castelleres,
què bé hagués anat els telèfons mòbils?
Bueno,
a veure,
diré alguna cosa que no sé si toca.
A veure.
Com no sé quina és l'estructura
de la que anem parlant,
si no jo vaig ficant coses.
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Era la diada dels xiquets de Tarragona
i no recordo l'any,
sí.
Crec que el 20è aniversari,
que ells tiraven el 2 de 8,
resulta que hi havia telèfon mòbil,
que el telèfon mòbil...
Ai, la bateria.
Deix de funcionar.
No sé per quin motiu.
A la plaça La Font,
en aquells moments,
hi havia una camina de telèfons
molt maca,
que surt a totes les fotos
de tots els castells
i d'aquell 2 de 8
també hi ha la foto.
I si et busques,
fins i tot dius,
allí hi havia el Joan.
Sí, allí hi havia el Joan
trucant a la ràdio
i passant-ho en directe,
o sigui,
narrant directament
el castell en directe.
Què dius.
Una de les grans anècdotes meves
i potser de la ràdio.
Home, és que clar,
el telèfon mòbil
que dèiem abans,
a veure,
no per protagonitzar-lo amb ell,
però és que és veritat,
també va ser,
ha estat la nostra eina,
la ràdio,
quan va començar a funcionar.
Perquè abans teníem les cabines,
també gràcies a Déu,
els telèfons de casa,
més d'una vegada,
des d'algun balcó,
per fer la baixada dels pilars caminant.
Allò que dius,
doncs mira,
si no entra una cosa,
que entri a través d'una altra,
però que entri, no?
I ara hi ha els mòbils,
però clar,
si el mòbil te fa la mala jugada
de que se queda sense bateria
o deixa de funcionar miraculosament,
que no saps per què,
a buscar eines.
És el que teníem,
no?
No,
i en el moment que va passar,
jo teníem,
clar,
potser és perquè jo feia servir bastant
les cabines de telèfon,
monedetes,
home,
i tenia clar que allí n'hi havia una
i si estava lliure,
era el moment,
i sí,
sí,
va coincidir tot,
que estava lliure
i que,
de fet,
en aquell moment,
a la plaça hi havia un castell
molt important,
ja que,
no recordo si era la primera vegada,
diria que era la primera vegada
que el tiraven
a les xiques de Tarragona,
per tant,
prou important
per no estar trucant
a la família.
Ostres,
a més,
Joan,
aquestes coses
te deus sentir una miqueta
com,
què fa ja ara,
no?
I dius,
mira,
a la cabina
i cap a en vella directament
i trucar
i entrar en directe
i som-hi,
no?
Sí,
sí,
sí.
Però això estava,
podríem dir que ja era
la diada castellera
que s'estava retransmissint
en directe
o que estàveu fent en directe.
Sí,
sí,
s'estava fent en directe
i el problema és que
s'estava fent
a través de telèfon mòbil.
No sé per quin motiu,
no ho va entrar,
no ho recordo,
ja he dit
que soc una mica
de desastre
jo amb la memòria,
però el que sí recordo
és això,
que a veure,
que al no haver-hi telèfon,
dius,
quin és el més proper
i vaig anar a la plaça,
vaig baixar de l'Ajuntament
i allí hi havia una cabina
i va servir
per almenys
informar
que la colla de Gana
havia fet el...
havia fet el 2 de 8.
I quants castells més has vist
d'aquells que són ara mateix
gairebé ni imaginables.
Alguns no,
que s'han continuat fent
o en aquell moment
eren que dius
mare meva,
què estic veient
i a més a més
tinc la sort
de poder dir-ho per la ràdio
i retransmetre-ho
a aquella gent
que no pot estar aquí
amb nosaltres,
no?
Sé que és...
Digues, digues,
esplaiet, esplaiet.
Sé que sempre anem
a buscar la mateixa
la mateixa
comparació,
futbol,
Champions,
el Barça,
el seu primer...
No arribaria tant,
no arribaria tant.
La seva primera Champions,
tothom la recorda,
n'ha guanyat més,
però aquella és la primera.
O l'ascens del Nàstic,
evidentment,
futbolísticament
em quedo amb l'ascens del Nàstic,
evidentment,
però són dues comparacions
amb els castells
que passa el mateix.
Se n'han fet altres vegades,
s'ha fet aquell gran castell
més d'una vegada,
però el primer és el primer
i és el que més recorda.
I potser el que més il·lusió tens,
no?
Perquè saps que en aquell moment
l'estàs veient,
però no saps si de cara a un futur
és tornar a repetir,
perquè moltes vegades
hi ha castells
que apareixen
i desapareixen en el temps,
depèn de modes
o depèn de gent
que pugui arribar
a tenir aquella colla,
no?
Sí,
i de tècnica,
i hi ha castellers
que tenen una tècnica
més bona,
hi ha que és més per força,
altres més per tècnica,
i si coincideix
que tens tota aquella gent
amb aquella tècnica,
el pots fer i intentar-se
altres vegades s'hi intenta,
però hi ha vegades
que ho fas moltíssimes vegades
i altres vegades
que un, dos i prou.
Sí, sí, sí, sí.
Explica'm, explica'm,
quines són els castells
que s'han pogut narrar
a través d'aquests micròfons?
Bueno...
A part d'aquest...
Un o dos,
mai jo no sé si has d'anar cap avall,
si ho has d'anar cap a Vilafranca,
perquè també hem estat
en aquestes diades,
a través de Tarragona Ràdio,
Ràdio Fòrum.
Ens podem quedar a Tarragona.
També, també.
Concurs del 94,
on la jove intenta
el primer 5 de 9,
que no l'assoleix,
que no l'ha assolit fins ara,
aquest castell no l'ha assolit fins ara,
però que va ser un moment
molt important.
Xiquets de Tarragona,
amb el 3 de 9 en folre,
descarregat,
fins i tot
quan la jove fa la tripleta,
quan els xiquets del Serrallo
assoleixen el 4 de 8,
una diada a Sant Magí,
quan s'empreixen Pau també assoleix
el carro gros,
el 4 de 8,
són moments que recordes
i moments que a les quatre colles
els hi han anat bé.
Ara m'has agradat, eh?
Has escombrat cap a casa, eh?
Jo què t'hi donava,
t'obria el ventany
en pla Vilafranca
i t'anava cap allà
i no, no, tu cap a casa,
cap a casa,
així m'has agradat.
L'estructura del programa,
o sigui,
per una banda,
narra Castells,
primer Joan Fortuny,
després entra Carles Cortés,
que també els narra,
que potser és
on toca més la fibra
a molts tarragonins,
i l'estructura del programa,
com a programa Castells,
no com a retransmissió,
era una tertúlia
amb els integrants del programa,
que en principi era Joan Fortuny,
per una banda,
i jo per una altra
i anàvem traient temes
i a partir d'aquí
Lluís Marçal Fut feia cullerada
o el Carles
o altres que han passat pel programa
i per tant,
la primera part era una tertúlia
i després era
donar més importància
a les colles de la ciutat
que a la resta.
Quan tocava per la resta
es tocava,
però evidentment
la importància
o els minuts
se'ls emportava
les colles de la ciutat.
Per això
m'he quedat a Tarragona
i no hi he anat fora.
Bé, però Joan,
a veure,
a part de les colles de la ciutat,
diguem alguna cosa,
mòdals de fora,
que també dediqueu
al vostre racunet
i més d'una vegada
agafar cotxe,
maleta i cap amunt.
I no sé si va ser
el Joan Andreu
que me va comentar
aquella primera diada
a l'Alforja,
no sé si també hi eres?
Sí, sí.
També estaves per allà
per l'Alforja
produint
i fent un moment?
Sí, produint
i fent algun comentari.
Veus?
O sigui,
tècnicament
ho portava
el Lluís Marçal,
tècnicament vull dir
la ràdio,
ho portava
el Lluís Marçal.
Que vau enredar
a ràdio a l'Alforja
amb el Pep,
Carrero i companyia.
Ell estava donant voltes
i qui estava
a l'estudi
de Ràdio Alforja
era el Joan Andreu Pérez,
Lluís Marçal,
tècnicament
el que és
l'estructura
de la retransmissió
i els castells
els narrava el Joan.
I entre castell
i castell
anàvem ficant
cullerada
una mica tots.
Sí,
perquè el Joan
també,
a part d'estar
a l'estudi
i a part d'estar
també és una
de les parts
podríem dir
que s'ha estat
patint,
és anar
entre les pinyes.
Que jo ho vaig comentar
amb la Cinta Olivant,
que també ella
ha sigut una patidora
de pinyes
i m'ha dit
no, no, no,
és que no es pateix
tant com t'imagines.
Perquè jo li vaig dir
home,
és que això
és que deus estar allà,
clar,
la gent es mou
d'una pinya a l'altra
de les colles,
s'organitzen
i tu has d'estar allà
intentant...
I diu no, no,
si és que a més a més
la gent és molt amable
i fins i tot
com ja t'arriben a conèixer
que ja saben
que ets de la ràdio
i ja te fan
una miqueta el foradet
i te ensenyen
si vas una miqueta a peix
com ho has de fer
i de quina manera has de fer
precisament per no molestar-los, no?
Sí, sí.
Te fan un tallet
ben curset, no?
Sí, sí, sí.
Fan obre...
A veure,
no directament obre'n pas
però sí
veuen que arribes
i et deixen passar.
Per Sant Fèlix
com hi ha tanta gent
a la plaça
és una diada
on la veu
moltíssima gent
quan s'acaba la pinya
i comença el públic
la diferència és molt poc
hi ha un o dos metres
però entre la gent
entre els castellers
doncs Déu-n'hi-do
amb tants castellers
que hi ha en aquella plaça
perquè normalment
cada any
més o menys
uns 2.000 castellers
entre les quatre colles
s'ajunten.
Que és molta gent
per poc espai
perquè la plaça aquella
és petitureta.
Està clar, està clar.
Uf!
I com et mous?
I passar entre mig
dels castellers
la majoria d'ells
ja et veuen
i et deixen passar.
No és que t'obrin
passadís
però et deixen passar.
Molt bé.
I és allò
parlar amb el cap de colla
o intentar parlar
amb algú de la tècnica
per quin és el castell
que tiraran
a la següent ronda.
A valls també
es van trobar
el cas
d'un any
que
diguem-ne
que hi havia
cert pique
entre les dues colles.
Serien il·luminats
els ullets
el Joan ara.
Una mica, una mica.
A valls
entre les dues colles
hi havia cert pique
diguem-ho així
hi havia tensió
i que volien estar
els dos
al mig de la plaça
i clar
allí és impossible
perquè
exactament
al mig de la plaça
el que seria
la plaça
seria un punt
i al mig de l'Ajuntament
és un altre punt
i allí va haver
una mica de tensió
i fins i tot
en algun castell
que cau
allí hi ha dues colles
i en algun castell
quan cau
els de l'altra colla
tot i que hi hagi
aquest pique
en seguida
tampa forat
perquè clar
quan s'obre la pinya
ningú vagi a terra
i algun dia
et trobes amb
tu estàs allí al mig
que dius
està a punt de caure
a castell
t'ha caigut a sobre?
no
a sobre no
però alguna vegada
allò
el micro
havia sortit volant
i algun amable casteller
l'havia recuperat
ostres
clar
però tu també
més o menys
ja vas mirant
i vas captant
a veure com
però clar
sempre te poden preguntar
alguna cosa
des de l'altre costat
i dius
Joan
què en fem
no sé què
i en aquell moment
potser et gires
per mirar
a veure si a l'altra colla
pots localitzar amb algú
clar
en aquell moment
tens
aquell segon
de desconnexió
diguem-ho així
del castell
que estàs narrant
i ja estàs llest
jo vull dir alguna cosa
i clar
és allò
tanques el micro
el deixes parlar
i després tornas
a obrir el micro
això també
també s'hi havíem trobat
no perquè hi ha molts espontanis
no Joan
sí
sí
ara
i això surt ara
aquelles preguntes que fas
això és per la ràdio
o sale per la tele
i dius
a veure
per l'amor de Déu
què està veient la càmera
per algun costat
cal dir que hi ha molts mitjans
molts canals de televisió
i fa 20 anys
doncs
hi havia pocs mitjans
era TV3
Televisió Espanyola
i poca cosa més
fent castells
o fent
reportatges breus
de castells
emissores de ràdio
n'hi havia
4 o 5
com a molt
ara clar
n'hi ha
les que vulguis
fins i tot
de qualsevol poble
té la seva emissora de ràdio
i fa castells
i a més
si no entren
a través de l'AFM
via internet
tens un fotimer
de coses
a part d'informació
tens de tot
i a l'abast
de tothom
o sigui que ara
d'alguna manera
abans
érem uns privilegits
no Joan
perquè teníem la sort
de poder dir
ostres
arribarà això
a la gent
que ens escolti
per la ràdio
però és que ara
això
ho poden estar veient
en temps real
a qualsevol moment
per la xarxa
com han canviat les coses
i tant i tant
però
tu que ho has viscut
precisament
en aquell primer moment
que anàvem
amb una sabata
i una esperdenya
i anàvem xinutxano
i que ara
la xarxa
ho ha revolucionat tot
i que fins i tot
ara
per
per sapiguer
el que ha passat
a la mateixa tarda
hi ha
trenes a ventes
i en aquells moments
esperar
el diari
si tenien la sort
que dilluns ho treien
i si no
el dia de la setmana
que el diari
publicava alguna cosa
de castells
i que no era
en cada diada
que era amb les més importants
o els mitjans de ràdio
que s'havia d'esperar
en el nostre cas
fins dissabte
que és quan
es feia el programa
i que de programes de ràdio
els inicis
del Toca de Castell
i Terraona Ràdio
tampoc n'hi havia tants
no gaires
no gaires
no sé si hi havia
algun programa
que es feia a Balls
hi havia un programa
que alguna vegada
ens havíem agermenat
així en plan
ens connectem amb vosaltres
vosaltres connecteu amb nosaltres
això va ser anys després
però
però també es va fer
però també es va fer
i hi havia algun altre programa
però també era així
a nivell local
fins que després
una emissora
de les importants
va fer el programa
cada setmana
això no fa gaires anys
i per tant
a les castells
hi ha molts mitjans
moltes emissores
que fan programa
però
en aquells moments
pràcticament
entre els dos o tres programes
un d'ells
era el de Terraona Ràdio
Joan
això que estàvem comentant ara
perquè clar
hem passat pel 94
però tu més o menys
el 90
el 91
ja és
quan estaves
aquí a l'emissora
amb nosaltres
quan dic això
no recordo
si va ser el 90
el 91
o el 92
deixem-ho parlar
és el 91
que això
Joan Fortuny
sí que és
és una màquina
sí
ja t'ho dic ara
segur eh
ja hem parlat amb ell
ja hem parlat amb ell
ja guardava els programes
vull dir
això
els anys
ell ho té clar
quan es va començar
quan va ser el primer programa
la dia de la Forja
quin any va ser
però jo no
jo això
sóc un darrastre
tu com jo
difuminem el temps
saps que vas estar per allà
però no te recordes
quan ni com
correcte
però més o menys
els anys que vas compartir
amb nosaltres
van ser
sis o set anys
o vuit o nou
o deu
tampoc et diré
l'any que va ser
l'últim
sí
que va rebre una oferta
d'un altre mitjà
diguem-ho així
va marxar la competència
sí
sí sí
bueno
en diferent horari
però sí
a la competència
deixem-ho així
però no recordo
exactament els anys
però sí
uns quants anys
jo diria que
fins al vuit
al 90
99
98
99
sí
per aquí
sí
o sigui
que vas estar uns quants anys
aquí amb nosaltres
i després la competència
va trucar a la porta
va interessar
el que va fer
i el Joan va marxar
jo no sé
ara parlem del present
què estàs fent
ara estàs fent alguna cosa
de ràdio
estàs fent alguna cosa
amb la tele
col·labores en algun mitjà
o dius
mis labores
ja tinc prou amb la meva feina
perquè clar
tot això són col·laboracions
d'alguna manera
que feies
en aquests moments
els castells
els castells es veien des de la barrera
en part
també amb una colla
que no és la que estic actualment
deixem-ho així
perquè és un tema
per alguns complicat
per gens ni mica
per tant
faig castells
i faig castells
de baix
i per una altra banda
col·laboro amb mitjans
els que m'ho demanen
i després hi ha una web
molt xula de castells
que es diu web casteller
que les dades
són les figures
o sigui
el que abans feia
tema producció
d'aterra una ràdio
doncs ara
amb una web de castells
per internet
i per tant
les dades
queden reflectides
amb un mitjà
amb un portal d'internet
molt bé
col·laboracions
quan m'ho demanen
digue'm l'adressa
webcasteller.com
webcasteller.com
interpreteu
webcasteller.com
sí senyora
i allà hi trobareu
totes les coses
totes les
el que necessiteu
si s'agrada el món casteller
i teniu tanta passió
com el Joan
és la vostra web
fotos, vídeos
talls de veu
estatístiques
tot això està allí
i el que deia
mitjans
quan m'ho demanen
no direm quin dia som avui
però avui hi ha un programa
Mataró
que no fa gaires anys
que el fan
però ja fan programa
castells
i que m'han dit
a veure si podia parlar
cap problema
i els diumenges
molts diumenges
a Ràdio Vilafranca
que també surt
per
una emissora
o sigui
està associada
amb un altre mitjà
i per tant
cada diumenge
hi ha castells
i quan em truquen
doncs parlem de castells
com ja sé
que ja estàs posat
en aquest tema
però casualment
ja aprofito
que et tinc aquí
com es presenten
les diades castelleres
com es presenta
el món casteller
de cara
aquest estiu
veurem
bons castells
es preparen bones fites
la pregunta és
població
ah no no
jo me quedo
ja que es compren
cap a casa
ens quedem aquí
a la ciutat
ah molt bé
com estan
les quatre colles
com estan
estan valentes
tenen ganes
de fer força castells
pas previ
vinga
explica
com els equips
de futbol
i com
tot amb el seu moment
hi ha moments
que estan millor
que altres
què passa
en aquests moments
és un moment
de
canviar estructures
de resituar-se
per tant
no crec que sigui
la millor temporada
ojalà
de cada colla
però
s'està treballant
perquè
en els propers anys
les colles
vagin
més enllà
i per tant
dic això
perquè
els troncs
la gent
es fa ben gran
quan ja portes
10, 12, 14 anys
pujant a segons
o a tarsos
o a quarts
cal un canvi
i aquests canvis
està coincidint
que amb els últims anys
s'estan fent a Tarragona
si això funciona
i que en allà
que cada any
es renova
la canada
els pisos alts
funciona
esperem
que en els propers anys
el nivell
de les colles
de la ciutat
creixi
espero que sí
i això vol dir
que puguem veure
bons castells
a la nostra ciutat
i que cada vegada
s'afiancin més
les quatre colles
de la ciutat
que ja s'ho mereixen
doncs Joan
que gràcies
per explicar-nos
una miqueta
la teva història
que també és la nostra
i d'aquests 25 anys
de ràdio
doncs dir-te
que gràcies
gràcies
gràcies
i que aquest acàs
estima
ja ho saps
no és fer la pilota
però gràcies
a tots
i que són uns quants
que han passat
que han col·laborat
i que m'han ajudat
a poder fer
aquest programa
a ràdio
perquè ara són uns
i fa uns anys
ja n'han uns altres
doncs de la part
que em toca
de res
i gràcies a tu
adeu-siau
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies