Gràcies.
Amb aquesta sintonia, des de fa ja uns quants anys,
l'Àngel ens presenta els dissabtes al matí a l'undes i seguit.
Àngel, bona tarda, benvingut. Àngel López.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Mireia, era a punt d'enxergar jo, eh?
Sí, sí, ja t'he vist disposat a fer-ho, eh?
Hola, bon dia. Quin número seria aquesta setmana, aquest dissabte?
Quin és?
Els 730 i...
No, ja ens hem passat.
Els 750 ja hem passat, sí.
Oh, què dius? Tants programes porteu amb l'undes i seguit?
Amb aquest nom.
Amb aquest nom, perquè abans...
Abans, que no els comptàvem així de dissabte, no els comptàvem,
i jo crec que hauríem de fer-ho uns 500 més.
500 més?
Poca broma.
Déu-n'hi-do, eh?
Àngel, benvingut.
Gràcies.
Això són 25 anys de ràdio, tu formes part de la nostra família de Tarragona Ràdio.
Ja formaves part, si no recordo malament, de Radio Fòrum, quan era Radio Fòrum en si.
Exacte.
En quin local te vas estrenar, tu?
Quan estàvem a la plaça del Fòrum?
Sí, sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
Era la primera, no?
Sí, per això.
En quin any te'n recordes?
Ostres, jo diria que era, portava l'emissora a fer el voltant d'un any que anava, més o menys.
Sí, el 87.
Sí, sí, per aquí d'un any, sí, sí.
I com va ser que et van enredar?
Amb les dates sóc bastant dolent.
Tu és com jo, eh?
Jo em fa tal amb amb dates i noms, no?
Ja fot punts de referència.
I sí que feia poc que anava a l'emissora i mira, per aquí sí, sí.
I com va ser que vas començar a fer ràdio amb nosaltres?
Perquè tu ja experiència de ràdio ja en tenies.
Sí, abans hi havia treballat professionalment.
Després vaig anar amb altres terrenys.
I un dia, precisament, parlant amb el que era el primer director, Francesc Valls,
va sortir així a la conversa espontània amb ell,
em va venir a dir que no pot ser que a Torna Ràdio no tingui un programa de Sardanes.
I que, adós, vinga.
Ja m'hi poso, ja m'hi poso.
A mi no me faltava això.
A mi no me faltava això.
Sí, però a tu de Sardanes no t'han agradat mai.
O sigui, gairebé es va ser imposició pel que m'acabes de dir, no?
Va ser una cosa així que no...
No, no sé què va passar, però bueno...
Ja fa uns quants anys que m'hi remeno.
O sigui, va ser com ajuntar-se dos coses que m'agraden,
la ràdio i les Sardanes, i mira, per això...
I d'aquest matxembrat va sortir del programa.
I com es deia aquell primer programa? Te'n recordes o no?
Un 3 i fora.
Un 3 i fora? O sigui, que més o menys...
Sí, tot són les instruccions que es donen quan es reparteix una Sardana.
Sí.
I aquest ens va semblar que a l'hora de replantejar el programa
ens va semblar que aquest, un dos i seguit,
significava això, que la cosa continuava,
era més optimista, perquè és quan acaba la Sardana,
precisament quan s'acaba, no?
Sí.
Però primer, mira, ens va semblar que era més...
Home, a més a més, com que engresca, no?
Un dos i fora.
I seguim, vinga.
I des del principi vas estar tu sol o ja te vas buscar el teu equip de gent que...
Qui eren?
El principi era un grupet de gent que fèiem...
De fet, fèiem tot el matí de dissabte.
Tot el matí de dissabte.
Amb una sèrie de programes des d'hi havia, des de música clàssica,
fèiem entrevistes, com una mena de magazín, així...
Vaja, era tot un grupet de gent que ens coneixíem de les Sardanes, això sí.
i fèiem tota aquesta mena d'amalgama de coses diverses
i hi havia un temps dedicat a la Sardana.
Hi havia gent com el Jordi Gómez, el Sisko Font,
després s'hi va afegir la Tesa Soler,
que era més o menys el grupet inicial.
Algú em dic deixar, perquè sóc així desmemoriat, però vaja.
Jo suposo que em perdonaran.
Però què fèieu? Des a les 9 del matí fins a les 2?
O com anava?
Sí, més o menys.
Sí, sí.
I ens ho fèiem tots nosaltres.
Sí.
Fèiem d'autocontrol, diguéssim.
Ja hem esbrinat gràcies a aquestes entrevistes,
que podríem dir que gràcies a Tarragona Ràdio o Ràdio Fòrum
hi ha molta gent que ha fet culturisme.
Perquè clar, ja heu de portar tots els discos,
tot el que s'havia de portar, ho portàveu vosaltres.
Sí, sí.
I clar, tot això tenia un pas.
Jo tenia una maleta express, per això, un maletí.
Tenia el pas de casa cap aquí, de cap aquí cap a casa, no?
Sí, sí. Era tot un pelegrinatge cada setmana.
I després com va ser que va haver-hi la mutà morfòcia
i podíem dir que al final es va quedar una hora, una hora i mitja.
va anar variant, no?
Com bé, saps, a veure, una cosa que fas per afició,
no tothom pot dedicar-s'hi.
Un moment que la vida, doncs, per feina,
l'altre que es casa, això, doncs, la gent va anar renovant.
I al final, doncs, mira, el que puc assumir
és l'hora de sardanes i endavant.
Però encara així continuaves amb molta gent.
Sí, després sempre hi ha hagut algú altre.
Per això dic que sempre col·laboradors pel programa
sempre han sortit de voluntaris, no?
Sí, sí.
En aquest aspecte, voldria dir que...
Sol, sol poquíssimes vegades.
Sí, sí.
Potser algun dia puntual per alguna cosa també excepcional,
però la gran majoria de vegades
sempre has comptat amb un grup de gent
que també li agrada moltíssim,
que li apassiona la sardana,
però que, a més a més, mira,
té la curiositat de la ràdio, no?
Sí, sí, la ràdio té aquella cosa
que té de dir, que enganxa, no?
I quan te planteges ja,
podríem dir, vinga, ja tinc una hora de programa,
com es fa de dir, ostres,
ara vull fer això, això, això,
explica això, això,
com vas remenar perquè tot surtis?
Exacte.
Ui, mira, jo tinc a casa una safata
on vaig posant tots els gals susceptibles
de ser aprofitades,
vaig abocant allà.
I hi ha un dia que dedico a preparar-lo.
I llavors faig la tria, no sé.
I el contingut, doncs mira,
que hi ha d'haver una agenda,
a tots aquests continguts mínims, en principi,
després uns altres que són,
que serveixen d'acomodir
per anar, per completar l'hora.
La veritat és que mai he tingut problema
per omplir l'hora.
Hora i mitja vegades.
Hem de dir que tens,
ho dic perquè tinc aquí la xuleta,
tens espais, ara ja, d'aquesta temporada,
del que ja, més o menys,
amb l'esquema que portem,
o que escoltem els dissabtes al matí,
ja fa, més o menys,
quant de temps que el portes fent així?
L'estructura aquesta?
Sí.
Doncs des que vam fer aquesta nova,
des que té aquest nom,
des d'aquests 750 programes,
més o menys,
aquesta estructura és la que seguim ara.
O sigui, que si mirem enrere,
clar, hem de pensar programes de cada dissabte.
Clar, són moltíssimes setmanes.
Sí, sí.
Recorda'ns quin és l'equip de gent
que t'acompanya normalment els dissabtes al matí.
Ara, últimament,
la Maria Rosa Llué,
que ja fa,
un i dos temps que fa que ja està amb nosaltres,
ara portem unes setmanes que no,
per incompatibilitat horària,
a les seves múltiples activitats,
el David Llué,
que em consta que molts oïdors els hi agrada que sigui,
però ara no pot ser,
però vaja,
jo el compto com a integrant del programa,
també.
I bé,
tenim un fitxatge recent,
però que també fa unes setmanes
que per costums d'hora no pot,
no t'ho pot sempre acabat,
que és la Marta,
més joveneta,
només 9 anys,
que també fa alguna coseta.
Mira, fem una cosa,
com la Marta la tenim aquí,
li posem la seva música també perquè se senti com a casa,
no?
Et sembla, Àngel?
Sí, sí.
Doncs aquesta és la sintonia,
que normalment quan sona ja sabem que la Marta està més que preparada.
Marta, hola, bona tarda.
Hola.
Com estàs?
Bé.
I a la Marta,
gairebé l'hem enserronat perquè ja no sabia que havia de parlar,
però dic,
home, tu també ets una col·laboradora del programa.
Tenia de companyada avui.
Sí, venia de convidar de pedra, eh?
I a tu com et van enredar per formar part de la família de l'1, 2 i seguit?
Marta, explica'ns-ho.
Bueno, anava escoltant el programa unes quantes vegades
i li vaig preguntar a l'Àngel si podria sortir.
I et va dir que sí, de seguida, o s'ho va pensar una mica?
Va dir, home, no ets molt jove per fer de periodista, no?
Bueno, sí.
I tu li vas anar...
Una miqueta a casa, primer, no?
Clar.
I la Marta, explica'ns què és el que...
Quan sona aquesta sintonia, què és el que ens dius?
A veure, què és el que ens expliques?
Eh, bueno...
A veure, jo sé que hi ha diverses coses.
Alguna vegada algun conte, potser?
Alguna recomanació d'algun llibre, potser també?
És una miqueta...
Hi ha una miqueta de tot, no?
És molt cultural, perquè tot s'ha de dir...
Com una mena de calaix de sastre.
Sí, sí, m'agradaria molt.
De fet, ens trobem abans de...
Quan preparem el programa, i què et sembla això, Marta?
Sí, sí, o no?
Té criteri, eh?
No, no.
Que sigui joveneta, sí, sí.
Però t'agrada això del món de la ràdio?
Sí, sí, guardi.
T'ha agradat sempre, o...
O ha sigut allò que dius, mira, ara uns mesos cap aquí,
això que m'oferessin de poder fer el programa,
encara m'ha agradat més...
Sí, això.
I vols estudiar periodisme, potser, de cara a un futur?
I poder venir aquí amb nosaltres?
No, no.
A treballar, o què?
No ho sé.
No ho té clar, no ho té.
Encara és molt jove, encara és molt jove.
I és que ja vaig corrents, ja he agafat la marató
i ja vaig directament cap a la meta.
Doncs, Marta, ens acompanya, si has de dir alguna cosa
i no estàs d'acord amb l'Àngel, ja saps, eh?
Sí, sí.
Tu el micròfon el tens obert?
Hi ha un altre dels espais que jo crec que hi ha molta gent
que es pregunta d'on traieu les notícies.
Que la sintonia Àngel sona així.
Jo no sé si feu de detectius privats...
Bé, he de dir que és la sintonia de les xafarderies.
Jo no sé si feu de detectius privats pel programa,
si esteu allà amb l'orella posada darrere de la porta...
Però clar, que són coses que normalment no s'acostumen a dir,
i menys per una ràdio.
Sí, sí, mira, home, són les notícies que a vegades t'arriben
i no vols dir-les com a notícia ferma, a vegades.
Sí.
O hi ha gent que quan sap això, quan ho fas,
després venen més, perquè hi ha gent...
Saps allò?
Què dius? Encara ho provoquen?
I el tio t'hi diuen amb la idea que ho diguis.
i a vegades, moltes vegades, ens reprimim.
Sí o no?
Perquè, a veure, dins el món de la sardana no deixa de ser un món petit...
I tothom es coneix.
I després vols anar tranquil pel carrer.
És broma, és broma.
Home, hi ha alguna vegada que us heu mossegat de llengua o no?
I que dius, teníem una xafraderia d'aquelles...
Que dius, ai, m'hagués quedat més a gust de dir-la...
Sí, i tant.
Però m'he reprimit perquè no...
Per això és el que acabes de dir ara.
Sí, sí.
Hi ha coses que, potser en un altre àmbit més general,
t'ho diries, perquè...
Vaja, com es fan molts programes de xafraderies,
però, a veure, has d'entendre que dintre de tot,
la gent que es mou en aquest món,
són gent que treballa per amor a l'art.
i no pots anar a fer sang, de segons quines coses...
Home, encara que segurament que moltes vegades...
Jo que dius, mira, ho faria, eh?
Ho faria...
A veure, de té manià, perquè tots som humans,
és obvio que tots, no?
Tenim les mateixes debilitats que tothom.
Un altre de les sorts que tenim,
és que gràcies també a vosaltres,
a l'Unders i seguit,
pertanyem al que es diu la sardana de l'any,
que hi ha molta gent que diu,
això de la sardana de l'any, què és, Àngel?
Jo t'ho pregunto a tu directament.
És una mena de concurs, això ho tenim clar, no?
Sí, sí. Cada any se n'estrenen moltíssimes, a sardanes.
Massa, realment, crec jo,
perquè hi ha de tot.
Hi ha des que estan molt bé fins a que...
Bé, hi ha de tots els graus.
El cas és que ja fa anys
es va tenir pensada algú per mirar d'animar
i donar-les a conèixer,
doncs fer un concurs, doncs això, replegar.
En aquella época, al principi,
es feien totes les que s'estrenaven
i en format d'eliminatòries
per a diferents emissores col·laboradors
de tot el país,
arribar a trobar-ne 10 finalistes
i en un festival amb cobles
i que ara el públic,
amb una població diferent cada any,
doncs decidir la que és la preferida.
A veure, això a vegades és polèmic i tal,
però en definitiva l'essència d'això
és donar a conèixer, divulgar
aquestes sardanes noves,
que algunes a vegades arriben a ser molt populars,
es graven en disc i tot això,
però a vegades n'hi ha moltes que són de qualitat
i no tenen oportunitat.
L'essència és aquesta.
La veritat és que últimament
se n'estrenen més que mai
i, bueno,
se'n fa una selecció
i després a partir d'aquí
són els que participen.
Terrona Ràdio participa
des d'aquesta segona època,
s'ha d'anar a l'any,
la primera no,
perquè encara no existia,
però ja fa uns quants anys
que aquí participa
i és de les que compta
amb més participació
de vots de públic.
I com te les fan arribar?
Però, clar,
aquest és un altre.
Jo no sé si t'ho fan via mail,
has de moure't tu físicament
a algun lloc
per anar a buscar-les
i després poder posar-les aquí a la ràdio?
Ho farim totes les possibilitats,
però, a veure,
la veritat és que
això la gent ha anat canviant
els costums abans,
però de fa molts anys,
la gent enviava per correu,
però ara la veritat és que
ningú envia per correu tradicional.
Nosaltres ho diem,
si ho vol enviar aquí,
però, en principi,
tothom ens envia primer,
bàsicament.
O bé el web de la Federació Sardanista,
que és qui ho organitza tot en conjunt,
qui ho coordina,
hi ha un web
i allí la gent vota directament
i s'ha de reconèixer,
que és el més còmodo
per als oïdors.
I parlant de comoditats,
dic que aquest programa
és molt maco,
perquè quan l'escoltem
xalem moltíssim
i sobretot quan ens portes,
podríem dir que
sardanes variades
i molts diferents.
Com ho fas,
això de la tria
de les sardanes?
Perquè podem sentir
un concert d'aquells
mega magnífic,
també podem sentir
alguna gravació
d'aquella que sembla
de...
Posem la ràdio aquí
o posem el micròfon aquí
i gravem
d'algun concert
que també heu estat allà
en directe.
O sigui,
que t'has de moure,
o sigui,
no és allò
de quedar-te a casa
i agafar quatre discos
i prou?
Sí, sí.
Estàs a l'ambient,
diguem-ho així,
amb els discos
que diguéssim,
per exemple,
tinguin a casa,
ompliria el programa sempre.
Bueno,
ompliries anys,
jo crec,
de programes,
eh?
Però bé,
es tracta de buscar
una miqueta
la novetat,
també hi ha moltes novetats
en discos,
normalment
algunes tal
es fan arribar,
hi ha gent
que promou,
que intenta divulgar
aquells enregistraments
que es realitzen,
ja siguin entitats
que ho fan,
o discogràfiques,
o bé,
les cobles,
a vegades
algunes cobles
es promocionen,
però d'altres,
doncs bé,
un també es mou.
Clar, clar.
No sé,
per exemple,
a Escadanya
es fa un concert
al portant
s'ha d'anar a la Guitarragona,
els organitzadors
l'enregistren,
procuren fer-ho
el màxim que poden,
el màxim de qualitat
que poden,
i sempre
em fan arribar
aquest enregistrament,
per exemple.
I després,
jo me'n recordo
d'una sardana
que vas posar,
que eren tres peces
de la Shakira,
que ens vam quedar
al·lucinats,
però clar,
no m'ho esperava
i més,
amb tocs de sardana,
bueno,
em tocava per una coble,
es pot ballar
com a sardana.
I són les cançons
de la Shakira,
enregistrar o...?
Això es va interpretar
ara fa poc,
crec que era
el 15 d'abril,
que es va fer una,
es fa ja,
des fa uns quants anys,
una festa cloanda
dels cursets
que es fan a les escoles,
oi,
de sardanes,
la Marta està dient,
eh?
La Marta hi era,
eh?
Ell hi era.
Ell hi era.
Tu eres de la que cantava,
Marta, també,
lo de la Shakira?
Aquesta no,
quina la cantaves tu?
El guaca-guaca.
El guaca-guaca,
home,
que és una altra,
clar, clar.
Callis va procurar
tocar coses,
es va mirar
diferents possibilitats
de la cobla,
des de sardanes antigues,
sardanes més modernes,
ballables,
que hi ha per cobla,
i en guanyes va buscar
aquesta novetat,
perquè era la primera vegada
que s'interpretava en públic
d'una sardana
que recollia músiques
de la Shakira.
Es tracta d'offerir
un cremalet, no?,
els tios,
per enganxar-los més encara.
I engrascar-los,
perquè ara la gravació
no la tinc,
perquè mira,
seria un puntet
d'haver-la posat,
però és que de veritat,
jo crec que la gent
que ara mateix
n'estigués sentint,
jo crec que disfrutaria moltíssim.
És l'Auditori Caixa Tarragona,
que estava ple,
estava...
Hi havia més gent
de l'aquell cap,
realment,
a la seguda,
doncs tots allí cantant,
els crios,
sí, sí,
va ser un punt allò.
Sí,
però aquest no és el primer concert
que s'han registrat,
Àngela,
en aquests anys
han passat concerts,
han passat entrevistes,
perquè també el que feu
de tant en tant
és convidar
gent de les cobles,
gent de...
d'allà on
pertoca el món
de la sardana
que vinguin,
aquí a l'emissora.
podríem fer més,
però, a veure,
a vegades
les limitacions són...
No, i a més,
moltes vegades
els horaris
són incompatibles,
no?,
depèn de com,
amb assajos,
amb sortides,
un dissabte al matí
és molt fàcil
que coincideixi,
no?,
amb agendes,
i...
Però vaja,
procurem que
sempre hi hagi
alguna cosa
i nosaltres
oberts sempre
a tothom,
que a vegades
són els mateixos
organitzadors
d'alguna activitat
que se'ns ofereixen,
ara sí, sí,
perfecte,
nosaltres cap aquí.
Perquè això d'estar
a la ràdio
enganxa més, Àngel?
Jo que dius,
com saben
que estàs a la ràdio,
ja,
la gent està més
per informar-te
o dir-te,
fins i tot dius,
oi,
per favor,
deixeu-me tranquil,
home,
deixeu-me tranquil.
No, no tant no.
No tant,
però bueno,
en tema,
en tema.
Però sí, sí,
jo no sé si us passa
als altres
que feu programes,
però gent que diu,
ah, et vaig sentir
l'altre dia,
i això, eh,
et fa sentir,
no sé com va
d'index d'audiència
de deixar oficials,
però almenys
la percepció
això vol dir que almenys...
Home,
però de trucades
i d'això,
abans es tenia bastant,
perquè ara
la sardana de l'any
podríem dir
que entra a través
de correu,
com has comentat,
i també a través
de l'internet,
però abans
hi havia moltíssimes trucades
i era tota la gent
esperant
a veure quan es feia
el puntet
de la sardana de l'any.
Sí,
hi havia setmanes
que més que altres,
perquè quan hi ha un autor
que és d'aquí,
que la gent el coneix,
encara tira més,
va haver-hi alguna setmana,
que va haver-hi una setmana,
no sé si eres tu,
aquell dia,
però va ser terrible,
de trucades
i correus.
I també
hi va haver
el seu moment
de peticions,
que també convidàveu
a la gent
a que truquessin
i que demanessin
alguna sardana.
Clar,
no es podia posar
en el mateix moment,
perquè és una mica
també és complicat.
Seria casualitat
que en aquell moment
la tinguéss.
Però normalment
d'una setmana a l'altra
teníeu força peticions.
Sí,
va a temporades,
a vegades la gent
si sent una petició
s'engresca
i de la setmana a la segona
en tens algunes més.
Però que sembla
que això de les peticions
no hagi de ser
per les sardanes.
M'entens la idea,
no?
Però moltes vegades
dius,
mira,
la música de pop,
música de rock,
sembla més habitual
o entre cometes
més normal
i que la música
de les sardanes
que dius,
ostres,
però sí que engresca,
eh?
Això de demanar.
També m'he trobat
amb gent que,
això que saben
que fa el programa,
ei,
em podries posar
tal sardana,
em troben amb una ballada
o una aquí pel carrer,
això m'he trobat també.
I t'has trobat
algun repte
que encara no has pogut fer,
Àngel?
Ja sé que són
molts anys de programes,
molts anys treballant,
no?
O fins i tot
d'una cançó,
alguna peça,
alguna composició
que diguis,
ostres,
aquesta me l'han demanat,
he mogut cel i terra
i encara és hora
que tens aquella espineta clavada
que dius,
aquesta l'he de trobar,
encara que li he de demanar
jo a la cobla
tal que me la interpreti.
Alguna hi ha,
doncs,
que no està enregistrada
i clar,
aquesta sí,
és impossible.
És impossible.
Almenys que,
ara,
cada vegada
hi ha més possibilitats
perquè,
clar,
internet...
Ara t'anava a comentar el tema, eh?
Hi ha molta gent
que va penjant,
que s'ha de dir que...
Sempre hi ha hagut gent
que s'ha de dir que a gravar,
ja es fan els seus propis arxius.
Clar,
que si no...
Si no el tens allà a mà,
aquest individu,
doncs no saps,
si ho té algú gravat així
en plan casolà, no?
Però n'hi ha molts que ara
ho pengen a internet,
a YouTube,
hi ha una immensitat,
sí,
i per aquest camí
em pots trobar més ara.
Home,
nosaltres fem un crit de guerra,
si vols,
que si algú té
algunes sardanes
o algunes concerts
que creu
que no són d'ús públic,
podríem dir així,
perquè en aquell moment
ho pensava així
i ara ho vol penjar a internet
que ho faci
i que vagi posant noms
i que sigui fàcil
de localitzar,
present per això,
i tot pel programa,
no?
Sí, sí.
Perquè de discos,
hem parlat de CDs,
perquè de discos en vinil,
quants pots arribar a tenir
a casa, Àngel?
Ai,
no sé,
un món.
Aquella maleta
que em deia
estuviatgera,
que anava cap amunt
i cap avall
des del 87
i fins ara,
segurament que s'ha anat
recopilant
i alguna vegada
allò que dius,
mira,
hem passat per aquí davant,
oi,
aquest disc,
d'aquella cerdana
de l'any
que no se sap mai.
N'hi ha molts.
I el que passa
és que m'he pres
com a col·leccionista.
Clar.
Ja que a col·leccions
segells,
jo em dedico a col·leccionar
discos
i en tinc bastants,
ara no en sabria dir
quants,
perquè allò que veiem
de les dades,
en aquest sentit,
no.
No has de sortir
encara de casa
per entrar als discos.
No,
però,
però gairebé.
Déu-n'hi-do,
però a veure
com els vaig col·locant,
ara ja arriben a lleixa
que ja s'acaba,
a veure,
ara els que vagin
arribant a partir d'ara
jo no se'n te'ls posaré,
això sí que m'hi trobo.
Marta,
tu,
tot això ho dones
feta que és veritat,
no?
Sí,
sí.
Ja no hi caben
més a casa de discos.
Home,
potser algun raconet,
però...
Mira que la Marta
t'accedeix
un troset de la seva habitació,
eh,
Àngel?
O sigui que encara...
Ui,
però no ho sé,
no ho sé,
s'ho has repensat,
s'ho has repensat.
Marta,
ara d'aquí a poquet,
bueno,
poquet queden
dos mesos,
més o menys,
ja s'acabarà el col·le,
ja podrem tenir
més o menys fixa
de nou
a l'espai
de l'undació seguit
amb el teu raconet
de la Marta.
Sí,
sí,
sí,
jo m'hi apunto.
Home,
és que ara
amb les vacances d'estiu,
Àngel,
tindrem una mica més de feina,
no?
Perquè és quan venen
més ballades,
quan venen més concerts,
festes majors...
Una altra de les coses
que des d'aquí
hem de donar les gràcies
a l'Àngel
i a tot el seu equip
és que jo crec
que no heu parat mai.
Dates puntuals,
Nadal,
Sant Jordi,
coses així,
i encara Sant Jordi...
Sí,
en Guany
m'ha estat aquí.
En Guany
estàveu aquí,
però normalment
no heu parat mai.
Saps quina vegada
no vam poder fer el programa?
Quin?
Tot i que el teníem preparat
i vaig passar
per davant de la misura
perquè no vaig poder...
El dia de la famosa nevada.
Què dius!
Sí,
perquè no vaig poder arribar
a la misura,
senzillament.
O sigui,
la nevada va ser...
No podia arribar.
Sí, sí.
Ostres!
I em sembla
que veia el Joan Maria
que t'estava esperant
i no sé si tenia mòbil
en aquella època
si vaig aconseguir parlar.
Això no me'n recordo,
però va ser l'únic dia
allò que dius
no s'ha pogut fer.
És a dir,
perquè normalment
tots, no?
Jo diria que sí.
I fins i tot
alguna vegada
hem de dir
que l'Àngel
quan no pot venir físicament
deixa els deures fets,
no, no,
deixes els deures fets,
els altres companys
s'ocupen tot,
però normalment
sempre estàs aquí darrere,
Àngel.
Sempre ho coordines tot.
És que quan no es compromet
amb una cosa...
és que no sé com ho fas,
de veritat.
Però clar,
ell té les seves obligacions
a part de fer aquest programa
que també requereix
el seu temps
de preparació,
de fer,
de mirar
i que tot surti bé,
no?
I que a més a més
agradi,
que és un dels punts
importants que té el programa.
És que aquí està la cosa,
és la cosa que la fas per gust.
Si tu passes bé fent-ho,
doncs ja està,
no té cap més secret.
Doncs t'escoltem el dissabte.
Molt bé.
Recorda'ns l'horari,
sisplau.
Vinga, torno a posar
la sintonia.
A les 12 en punt.
Quina poso de sintonia?
Perquè hi ha moltes
i posem una així...
La de l'agenda,
aquella dels punts, punts.
Oi, la de...
Quina?
Quina t'agrada a tu?
O la de la relíquia?
La relíquia.
A la relíquia.
Vinga, home, home,
és que a més a més
és aquelles de...
Que té solera, eh,
aquesta cançó.
Avui la sentirem
gairebé sencera.
Mira, la Turo
l'acomiadem
i avui podrem sentir-la sencera.
Àngel, doncs el que et deia,
recorda'ns una altra vegada
quin horari tenim...
Doncs cada dia i sabta,
a les 12 al migdia
i allò estem enllaunadets,
diguem-ho així,
enregistrats els diumenges,
a les 10 del matí.
Molt bé.
Doncs recordes
a tota la família
de l'un, dos i seguit.
Marta, moltíssimes gràcies.
De res.
T'escoltem d'aquí a pocs mesos,
espero,
i fins la propera.
Gràcies.
De res.
Doncs el que us dèiem,
Àngel, sentim, no?,
la sintonia de la relíquia.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!