25 anys de ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio
amb Yolanda García.
I ara aquí sortiria la nostra companya Yolanda García
dient allò de hola, molt bon dia, benvinguts.
Yolanda, aniria més o menys per aquí, no?
Ui, Sílvia.
O ja no te'n recordes?
Llàgrimes com a cigrons m'estan caient en aquell moment
en aquesta sintonia, i t'ho dic de veritat.
Sí que me'n recordo, sí, Déu-n'hi-do, cada dia me'n recordo.
Cada dia.
Quants anys, més o menys, ens vas aguantar en aquesta sintonia, Yolanda?
Doncs si em permets, em vau aguantar vosaltres
gairebé, gairebé, no, gairebé no, just 10 anys.
10 anys.
Del setembre, si no ho recordo malament,
el Ricard Laot, que és una persona així més assenyada,
segurament ell tindrà les dates com a més presents,
però si no ho recordo malament, va ser al setembre, octubre del 2010,
i bueno, hi vaig deixar Tarragona Ràdio a l'agost del 2010.
Del 2000 al 2010, 10 anys.
Déu-n'hi-do, però fem una cosa, anem a fer història,
perquè tu has format part d'aquests 25 anys de la ràdio,
de la nostra ràdio,
i Déu-n'hi-do de quina manera,
la d'aventures que hem viscut gràcies a la teva veu,
i també d'alguna manera aquesta iniciativa que tens per fer les coses,
Yolanda, que tot s'ha de dir,
però anem per pams.
Com va ser que un dia vas aterrar i vas formar part de la nostra família?
Te'n recordes?
Com te va venir la història?
Si algú et va sugerir de...
Mira, te podies venir a la nostra emissora,
que estem fent això, t'interessa?
Com va anar?
I tant que me'n recordo.
Va ser abans de l'estiu del 2010, si no ho recordo malament.
Jo estava treballant a la cadena CER, a CER Tarragona,
on havia fet pràcticament tota la meva carrera professional.
Havia estat treballant a la CER,
a Ràdio Salou, a Ràdio Reus, a CER Tarragona,
durant 18 anys, més ni menys.
És a dir, gairebé tota una vida professional.
I aleshores el Ricard Ló, doncs, em va venir a veure
i em va fer una proposta de venir a treballar a Tarragona Ràdio.
Era un moment en què es volien fer canvis.
També recordo que en aquell moment
era la presidenta de la Mària Mercè Martorell.
I la veritat, clar, canvia de feina d'un dia per l'altre.
A més, amb una fidelització i una leialtat
que tenies cap a l'empresa, 18 anys en la mateixa empresa,
doncs s'ha de fer molt.
No, no, ho vaig pensar molt i molt,
però el Ricard va tenir l'habilitat,
perquè jo crec que ho va copsar de seguida,
que a mi el que m'agradava era fer ràdio.
I no ens hem d'enganyar.
Les grans cadenes cada cop
tenen menys temps de programació local.
I fa 10 anys aquesta tendència ja es va iniciar.
Hi havia molt poques hores de ràdio local.
Si no ho recordo malament,
quan jo vaig deixar la cadena ser,
quan començava potser teníem 10 hores de ràdio local,
dues, una cosa impensable ara.
Hi havia molt poquetes.
Potser una desconnexió d'una hora i mig al migdia,
algun informatiu.
I clar, al final, malgrat tot,
no deixaves de ser repetidor
del que era la programació de la cadena.
Clar, el Ricard, d'entrada,
i ho recordo,
va venir com si fos un venedor,
en el bon sentit de la paraula,
carregat de carpetes,
on figurava, és a dir,
tota la feina que arribàveu a fer
amb 24 hores de ràdio,
en directe pràcticament,
aquí a la ràdio de la ciutat.
I hem fet això,
i fem allò altre,
la capacitat que teníeu d'arribar a la gent.
El fer ràdio local, de debò,
que avui dia és molt difícil
si no és des d'una emissora institucional
com la que treballeu vosaltres.
I ell, com va veure,
que amb el que m'agradava era fer ràdio,
no tenia etiquetes.
I fer cases.
Aquí podia fer moltes hores de ràdio.
I la veritat és que va fer una decisió professionalment,
sota el meu punt de vista,
que és el que imagino que compta ara
molt i molt encertada,
perquè ha estat professionalment
l'època més, absolutament més feliç de la meva vida,
la més enriquidora
i en la que hi ha après més, sense dubtar.
I vas començar amb nosaltres,
si no recordo malament, a la Rambla.
Sí.
I ja, com aquí a dir,
vas viure el traspàs...
Com a dir,
hi ha uns paletes que hi haurà com de la família, no?
És el que t'arribava a dir.
I vas viure després el traspàs
cap aquí, que era la vingut a Roma.
Sí, sí, tot aquell traspàs,
tot aquell temps...
Tot el moviment,
que ara funcionem, ara no.
Perdona?
Dic que aquest moviment d'ara funcionem,
ara sembla que sí,
aquest micròfon, com va connectat,
com anem, no?
Jo recordo allò que estava molt...
A la Rambla estava molt a rejuntar dents,
allò que compartíem taula,
en el sentit literal, espai,
i compartíem absolutament tot.
I hi havia una gran expectació, primer,
perquè era treballar en unes condicions físiques
i materials realment extraordinàries
que difícilment una ràdio local
avui en dia podria tenir, no?
I a més a més, també,
això implicava un canvi tecnològic, també.
Sí, molt important, és veritat.
I a més que tu la vessant tècnica
la domines i la controles
des del començament, també,
doncs ja saps que això també va suposar
un canvi qualitatiu en la feina,
no només per la comoditat
que vam tenir tots a l'hora de treballar,
sinó que tècnicament també ens permetia
fer moltes més coses.
Nosaltres hem parlat amb molts dels col·laboradors
que van començar el 89, Iolanda,
i moltes de les coses, clar, que ens deien,
quan veníem a l'emissora
a fer el nostre programet de ràdio,
que normalment era una hora,
portaven la motxilla tot carregat de discos.
Tu i jo sabem que ara mateix
entres a internet
i en un moment, en un flash,
tens qualsevol cançó
de qualsevol lloc del món.
Sí, sí.
A la teua vas, no?
I és una de les coses
que sempre va bé, no?
Quan sap que vam canviar-nos a l'Avinguda Roma?
El què?
Perdona, no t'he entès.
Quan vam canviar-nos a l'Avinguda Roma?
El 2002?
Jo crec que sí que va ser el 2002,
més o menys.
Jo crec que també...
A la Rambla no recordo més
d'haver-hi estat més de dos anys.
El 2002, i si no recordo,
a principis del mes de juny
ja es va fer oficiosa
allò de la inauguració...
Sí, perquè a l'escola de la inauguració
tots anem amb maniga curta
i en tirem temps.
Això devia ser el començament de l'estiu.
Quins records, eh?
Però anem a la Iolanda,
parlem de tu,
deixem-me així per sobre
les inauguracions,
perquè ja de cop i volta
te vas fer càrrec
del que seria el matí, Iolanda.
Va anar per aquí sempre?
O et van enredar
per la història
d'algun informatiu puntual
i després dius
mira, a mi m'agrada fer magazins,
m'agrada portar gent,
m'agrada parlar amb tothom...
No, no, en principi
aquesta és una característica
jo diria
no només d'una generació
professional
com la meva
que ja no tinc una edat,
ara no direm-me la tonteria,
però bueno, no soc una joveneta.
Vint i tanta?
Sí, i ho pots doblar-ho.
No, i forma part
d'una generació
però també d'una manera de fer
en les ràdios locals
que arriba un moment
que l'objectiu és aconseguir
que la gent que treballa
i que s'ha fet
una autèntica passió
per aquesta feina
sigui una mica a tot terreny.
És veritat que després
cadascú, doncs,
imagino que té unes qualitats
més determinades
per fer una cosa o una altra,
però en general
jo crec que
estem parlant d'uns perfils,
no el meu, eh?
El de molta més gent
que vaja,
que tenim la poca vergonya
d'atrevir-nos
amb...
Poca vergonya.
i la poca vergonya,
i la poca vergonya.
I els formats.
I en principi, doncs,
amb el Rical era tot una mica, no?
És a dir, incloure,
fer un magall però que inclòia,
lògicament,
la part de l'informatiu matinal,
que una etiqueta ho posaves en antena
perquè de fet la feina dura
de notícies ho feia a la redacció
nosaltres quan ens posaven
de bon matí doncs sí que feiem
una entradeta i tot això
però el gruix de l'actualitat i de la informació
sempre va seguir l'agenda d'informatius
per dir d'alguna manera
tot i que home es valora molt aquesta versibilitat
i en un moment determinant si has de fer una notícia
la fas i si has de fer informatius
al final tot és el mateix
és explicar les coses
el que canvien en tot cas són els formats
m'has obert dos fronts
per una banda la periodista
és que és el mòbil
no passa res
m'has obert dos fronts
per una banda el periodista tot terreny queda així en parlarem
i força llarg
i una altra això d'aixecar-se cada dia
a quina hora s'aixecava la Iolanda
per arribar aquí a les 7
a les 7 s'ha de sortir en antena
però tu ja prèviament una hora i es cac
ja estaves per aquí
no ens farem els martes
durant 10 anys no
durant 8 anys
em llevava a quarts de 5 del matí
però si no estaven ni els carrers posats
Iolanda
que jo t'ho deia això
on vas pels puestos a aquestes hores?
anava amb l'avioneta
ah d'acord
els primers dos anys no
perquè l'informatiu començava a les 8
és veritat
el director de l'emisora Ricard Laoz
va tenir una gran idea
no ho dic que em pretendin
no
però realment
ara si així
d'avançar
l'inici de l'informatiu
a les 7 del matí
per donar un millor servei
als oients
lògicament
i aleshores
en tota aquesta època
quart de 5
perquè clar
fins que
vens
el cas era arribar a l'emisora
cap a 3 quarts de 6
les 6 del matí
més o menys
intentar aparcar
o era fàcil
aquelles hores?
però no jo sola
Sílvia
no ja ho sé
ja ho sé
hi ha hagut diferents etapes
de diferents companys
que han estat
també aquí al peu
del canó
matinant cada dia
per fer l'informatiu
i arribaves aquí
costava molt això
d'arrencar Iolanda
jo no sé si
els dilluns
te feia molt cost amunt
això de dir
molt bon dia
al matí
això sembla una mica novel·leta
però t'ho dic
amb tota la sinceritat
del món
quan sonava el despertador
i obria els ulls
em sentia la dona
més desgraciada del món
per què?
i jo deia
per favor
aquestes hores
no són maneres
de tractar una persona
i malament
jo quina mandra
i era arribar a l'emisora
treure l'alarma
encensar els llums
començar a tocar botonet
començar a obrir ordinador
pim pam pim pam
a veure què tenim avui
què tenim demà
i escolta
era com a màgic
passava tot
i t'ho dic de veritat
no és allò de veritat
que
sí que aixecar-se d'hora
és difícil
però et compensa molt
moltíssim
canviàvem tot aquest panorama
la veritat és que si un cop
et posaves en marxa
i arribava
doncs no sé
clar
que han hagut
des de Jordi Sorinyà
Josep Sunye
Josep Pardila
el Ricard Laoz
la Teresa Ortega
o la Laura
amb qui també hem compartit
alguns dies puntualment informatius
els passava exactament igual
vull dir que
sí que feia mandra
però aquest esperit
i aquesta coseta
jo també la deien
els meus companys
quan havíem de matinar
a més
una altra de les coses
que potser era
que tenies més temps
per preparar més coses
que vinguessin
durant el matí
o no?
clar
també és veritat
bé
hi havia moments
entre una cosa i una altra
després ja sabeu
que el Ricard
assumia una part del programa
després del nou del matí
i això et permetia
preparar moltes coses
i bueno
doncs anar elaborant també
els continguts següents
o com a mínim
buscant informació
per intentar
doncs
d'aquella taula rodona
o d'aquella entrevista
pugui treure
el màxim profit
doncs ara anem
a lo tot terreny
et deia que t'ho tenia guardat
tot terreny
durant aquest programa
de 25 anys de ràdio
hem pogut sentir
reportatges
hem pogut sentir
un munt d'entrevistes
has estat dins
de la presó de Tarragona
a veure
dues o tres
però a veure
anem per pams
no perquè estava presa
fent programa en directe
a més fa poques setmanes
ho vam poder sentir
has estat de patrulla
a patrullant la ciutat
a patrullant la ciutat
amb la policia nacional
també vas baixar
a la cova urbana
que va ser els primers reportatges
jo crec que
de la gent que va ser conscient
que existia aquesta cova urbana
a Tarragona
potser per això
per aquests micròfons
per Tarragona Ràdio
amb això va ser gràcies
a l'Àngel
de la Societat d'Exploracions Submarines
que ens va donar la idea
i li vam dir
si podíem baixar
recordo
a Joan Maria Bertran
i Servidora
ens van posar
totes les facilitats
i bé
allò va ser una experiència
extraordinària
recordo que també una nit
em vaig anar a fer
un control d'alcoholèmia
a la plaça dels carros
també
és que no vas parar
Iolanda
a tu què et deien
Iolanda
que et sembla
poder fer això
i tu pum pum
també
però t'ho proposaves tu
t'ho proposaven
No, en principi
eren coses que
t'ha fet il·lusió fer-les
i dius
anem a fer aquestes coses
em feia il·lusió
em feia il·lusió
i m'agrada
i a més
no hem d'oblidar
que això
és un luxe
que no es pot permetre a tothom
i aquí a Tarragona Ràdio
aviam
jo parlo per mi
quan hem tingut una idea
i es podia materialitzar
d'un reportatge
d'un programa
totes han estat facilitats
i col·laboració
per part de tothom
des de la direcció
fins als companys tècnics
i als companys de la redacció
home, eren coses
que una mica
l'aspiració
de voler
alguna cosa més
de no caure
en la rutina
que a vegades
fins i tot és necessària
sobretot
quan estàs parlant
d'actualitat
has de fer un seguiment
les notícies
no s'acaben al mateix dia
però després
de tant en tant
fer alguna cosa d'aquestes
una escapadeta
i per viure a l'aventura
personalment
és molt enriquidor
i professionalment
també
el que jo ja no sé
és que nosaltres
ens ho podíem passar molt bé
a la cova urbana
però després
m'escolta
diu
quin parell de veners
i això és avorridíssim
nosaltres ens ho passàvem bé
i amb aquesta teoria
tan rudimentària
que si tu t'ho passes bé
i tu no t'avorreixes
els oients tampoc s'avorreixen
doncs mira a córrer
que te vas
saps?
home, jo crec que el resultat
va ser boníssim
home, nosaltres la veritat
és que vam disfrutar
i a banda
també aquesta vessant
en el cas
dels programes de la presó
o molts programes
que han fet per Nadal
amb determinades entitats
molt actives a Tarragona
també és aquest punt
de pensar
que el mitjà
ha de ser útil
per la societat
que el sostén
i sobretot
si és un mitjà públic
i això et donava
molta vidilla
i la capacitat
i la possibilitat
de veure
la feina
que fa moltíssima gent
i que és molt important
i molt anònim
a la nostra ciutat
però, Jolanda
alguna vegada
t'ho vas pensar
i dir
ostres
jo no sé si anar
a veure
dona una miqueta
jo és que sóc una miqueta
em perdó
sóc una miqueta cagueta
i clar
a mi em dius
baixar a la cova urbana
que durant un X metre
s'està bussejant
perquè has d'anar
i sortir
què vols que et digui
jo m'ho pensaria
tres i quatre vegades
i depèn del patrullatge
per la ciutat
dius
mira
si és tranquil
i no passa res perfecte
però com hi hagi
una mica de moviment
sí
però no
digue'm
no vas pensar
tu dius
fem-ho
i a veure
què és el que surt
no?
no soc gaire puruga
jo tampoc
Sílvia
o soc una mica inconscient
tampoc
no soc una mica inconscient
és que no estem parlant
que estic a Lídia
no no
són situacions
més que previsibles
el risc zero
no existeix
però
eren coses
que no suposaven
un risc
ni de bon tros
no no
això pel que fa
a sortides
que podríem comentar
unes quantes més
però per aquí
per aquests micròfons
i amb la Iolanda
fent d'anfitriona
quantes vegades
Iolanda
i quanta gent
ha arribat a passar?
moltíssima
moltíssima
i t'asseguro que
i col·legi
i teatre
i gent
i tot
i persones molt brillants
conegudes
del món de la cultura
de la ciència
del teatre
que pel paper
i el lloc que ocupa
Tarragona Ràdio
fèiem la paradeta
gairebé obligada
i teníem
la possibilitat
i la sort
que passéssim
pels nostres estudis
o anàvem nosaltres
amb la mòbil
tant sabat
i la veritat
és que treballar
a la ràdio
i en aquesta ràdio
i parlant
amb totes aquestes persones
que saben més que una
et dona unes possibilitats
d'aprendre
d'una manera
tan còmoda
i tan fàcil
que
vaja
jo és que ara
sóc incapaç
de dir-te noms de gent
però
han passat moltíssim
això ho sabréu vosaltres
imagina't
tantes hores de ràdio
que fem al dia
que feu al dia
i que hem fet
la quantitat de gent
i després
aquesta cosa
de conèixer
el que fa la gent
de Tarragona
la gent de la ciutat
que a vegades et sorprèn
i que si no hi haguessin
mitjans locals
parlo de la ràdio
però
podríem parlar d'altres
seria una feina
absolutament anònima
i que passaria
desapercebuda
a la resta dels ciutadans
hi ha gent molt
amb molt de talent
i amb moltes possibilitats
a Tarragona
una de les parts
del programa
que a mi m'agrada molt
i ja saps
que potser és
no sé
per les criatures
és quan venen aquí
als col·legis
que la Iolanda
jo no sé
jo escoltant-la
des de casa
deia
no pot ser
que se sàpigui
el nom
de tots els nens
que venen
l'aventura de la vida
exacte
quina meravella
no pot ser
que te sàpiguis
el nom
de totes les criatures
tu no saps
que hi havia trampa
i després
la Iolanda
off the record
m'ho ha dit
la trampa
explica'ns-ho Iolanda
com és que te sabies
els noms
de totes les criatures
senzillament
és que no sé
jo m'imagino
que qui ho va decidir
van ser els mestres
a l'aventura de la vida
participen molts mestres
però hi ha alguns
que estaven
des del primer moment
i eren mestres
doncs com a molt dedicats
no sé si va ser
cosa de la Marissa
la Patricia
el Francis
de l'Ajuntament
que recordaven
tot el dalt
de l'aventura de la vida
o de la ràdio
no sé de qui va ser la idea
però el cas és que
els nens i les nenes
sempre venien
amb un cartellet
amb el seu nom
i s'ho posaven davant
i clar
a mi això
em donava lloc
i els podia dir
pel nom
perquè imagina't
a veure
el del jersey groc
què penses d'això?
Aquella noia tan maca
noia maca
sisplau
amb el nom
i jo imagino
que també això
facilitava una miqueta
el crear un caliu
i una complicitat
amb els nens
que feia que sofressin
una miqueta més
a més
Déu-n'hi-do les reflexions
Iolanda
que t'han deixat aquí
a sobre de la taula
fins i tot
potser més pensades
que molts adults
sí, sí
i un sentit comú
aclaparador
també moltes barbaritats
com diem els adults
no caiem allò
en el mig
no, no
també
hem sentit barbaritats
molt divertides
i coses molt assenyades
moltíssimes
i nois i noies
molt graciosos
quan s'expressaven
jo crec que
l'aventura de la vida
és una de les iniciatives
més interessants
que s'han fet en una ràdio
perquè això de portar
els nens a la ràdio
perquè expliquin
i fer una tartulla
de tant en tant
com una cosa
diguem-ne
curiosa
o pintoresca
fins i tot
que fa bonic
de portar els nens
els nens
sempre adorna molt
no?
sí
però fer-ho
d'una manera
sistemàtica
planificada
amb un programa
pedagògic
al darrere
amb un munt
de persones
implicades
amb les escoles
amb la gent
de l'Ajuntament
amb la gent
de la Fundació
i que a més
hagi durat
i que continuïn
que jo us escolto
a través d'internet
esclar
doncs que continuï
jo crec que és una eina
molt valuosa
molt important
a veure
a veure
què més coses
m'queden per fer
ah bueno
has dit una paraula
que és divertida
i també
déu-n'hi-do
les coses
que han arribat a passar
en aquest matí
de Tarragona Ràdio
durant aquests anys
jo
ja t'ho vaig anunciar
he agafat un extracte
però jo em dic el moment
que més m'agrada a mi
on esteu
Iolanda
i Tere
Tere i Iolanda
tu ja saps
però on vaig
no?
ui ui ui
a veure
és un tàndem
que és una mica
perillós
i ara com que jo
és que no sé si ho puc explicar
sí que ho puc explicar
perquè jo ja no estic a la ràdio
vinga explica-ho
però clar
la Teresa
coincidia amb bona part
de l'horari del matí
la Teresa està al matí
i la tarda
però coincidia amb una bona part
de l'horari del matí
si hi havia algun fet rellevant
o ella
doncs cobria alguna informació
o havia d'entrar
va arribar un moment
que
em va dir
i
m'ho va dir
però bé
que no volia entrar
quan estava jo
perquè
i no perquè jo sigui
particularment divertida
i fer riure
perquè sigui
molt
però es produïa
una reacció
en cadena
Teresa Ortega
i jo
en antena
que no sé per què
reiem
però reiem
d'una manera desesperada
i no em preguntis per què
perquè a vegades
és que jo crec
que no hi havia
però era mirar-nos
i ja l'havíem liat
i amb la Teresa
teníem autèntics problemes
compartir micròfon
sense patar-nos
de riure literalment
fem una cosa
Iolanda
com a mostra
un botó
ara escoltàvem
aquest capità
de l'exèrcit
tornem al que passava
aquest accident
al dipòsit d'armes
de la primera guerra mundial
10 persones ferides
i 10 infermers
que els havien d'evacuar
primer els han hagut
de diagnosticar
el que tenien
i després
descontaminar-los
Ja s'anotava
alguna cosa
Iolanda aquí
Ja comença a fallir
Aquí hi ha alguna cosa
per atendre'ls
Clar
em val a dir
que quan es fan exercicis
d'aquestes característiques
s'intenta buscar
donar-li
la màxima fidelitat
a la realitat
és un simulacre
Clar
i això
em val a dir
que les persones
que treballen
són professionals
però no han fet
art dramàtic
Per tant
han de simular
Ai, quina pregunta
jo l'altra
Doncs aquelles afeccions
aquelles dificultats
que implica una situació
d'emergència
amb la qual cosa
es deuen crear situacions
doncs una miqueta
compromeses
Hem de dir
que eren estudiants
d'infermeria
però alguns
pràcticament
semblaven extrets
a la pròpia escola
d'art dramàtic
han hagut
els efectes
d'aquesta contaminació
picot d'un picot d'ulls
no podien respirar
i hem de dir
d'altra banda
que hi havia dos maniquis
que eren
que els que patien
els que patien
doncs els efectes
més greus
d'aquesta contaminació
i que s'han salvat
evidentment
Escolta'm
a la directora
d'escola
Aguantava com una jabata
però no
I aquí
una pregunta
què feia la Iolanda
la pobra Tere
gairebé ofegant-se
que no podien parlar
La que quedava
sempre pitjor
per Antena
era la Tere
perquè
és que li costava
molt
i aguantava
aguantava
aguantava
fins al final
i no era
l'única vegada
després jo recordo
amb la Tere
teníem això
i amb el Josep Sunyer
que hem compartit
moltes hores junts
d'Antena
teníem un greu problema
els divendres
quan fèiem l'agenda
jo crec que hi ha hagut
no crec que hi hagi hagut
gaire programes
en què hagi sonat
la sintonia
només
durant tanta estona
a la meitat d'un espai
perquè és que
era impossible
continuar
era impossible
continuar
clar
agenda
espectacle
diversió
doncs sortien noms
de grups
una mica així
com a criatures
perquè dius
això té gràcia
doncs no ho sé
Sílvia
però com a criatures
ens feia gràcia
la tonteria més gran
jo si vols
he agafat un extracte
així a l'exart
que posa
Josep i Iolanda
que ja saps que tenim
aquest raconet
dedicat a...
hi ha hagut grans moments
amb el sonyer també
sentim-ho
sentim-ho
i acabem afegint
que Porta Aventura
ha obert oficialment
la sisena temporada
de Halloween
amb la previsió
d'incrementar
un 60%
el nombre de visitants
aquest augment
ja es va registrar
l'any passat
durant les celebracions
d'aquestes terrorífiques festes
que es faran
fins al 13 de novembre
la presentació oficial
del Halloween
ha aixecat moltes expectacions
mediàtiques
perdó
moltes expectacions
mediàtiques
d'una manera
premsa del cor
el protagonista
l'acte ha estat
González
del capítol
de previsió
que s'estaguem
que avui a les 11 del matí
el saló d'actes
de l'Ajuntament
es presentarà
la setmana
de la comunicació
d'altra banda
a mitjana
aquesta tremola
de veu
no és normal amb tu
però fixa't
saps allò
que em comentaves
a l'inici
de la conversa
això d'aixecar-se
i al matí
jo recordo
i a més amb exactitud
que aquest moment
com d'altres
de riure
i tot això
era a quarts de vuit
del matí
portava mitja hora
d'informatiu
no és allò
que deies
amb quin humor
doncs ja veus
amb quin humor
amb unes ganes
home
jo si això
ho fent algú
que arribem a entendre
doncs demano disculpes
o no
no
jo crec que no
a contra
jo crec que moltes vegades
potser la gent diu
aquesta gent
són humans
ho fan tan bé
que són humans
aquesta gent
ho pots evitar
no ho pots evitar
i escolta
evitar
no crec que sigui
dolent per ningú
tot al contrari
tot al contrari
i iolanda
ara te tenim a Madrid
que hi ha molta gent
que ens diu
però què està fent ràdio
a Madrid
què està fent
que la podrem tornar
a sentir
ara tenim de paradeta
a Madrid
però ella està buscant
està remenant-se a la terra
a veure ràdio
de moment
no he pogut fer res
en ràdio
la situació
d'atur
és extraordinàriament
negativa
en aquests moments
en tots els factors
i el nostre
no és una excepció
i la professió
aquí a Madrid
lògicament
allò que deien abans
que és una ciutat
d'oportunitats
és una ciutat
que està absolutament
plena
de tot
aquí que és una pedra
hi ha un periodista
o qualsevol altra cosa
de ràdio
gairebé inviable
perquè les cadenes
ja saben com estan
gairebé totes
he fet coses
de televisió
de redacció
programes especials
i informatius
com a redactora
però és com es treballa aquí
que treballen
les cadenes
de televisió
totes
treballen amb productores
la productora
contracta una sèrie
de gent
fas el projecte
que normalment dura
de 4 o 5 setmanes
en el millor dels casos
i si no 3 setmanes
i un cop has fet
la teva feina
doncs ja està
i te'n vas un altre cop
al carrer
fins que et tornen a trucar
és una feina
molt de mercenari
no et pots implicar
en un projecte
a mig termini
i tampoc posar massa cor
perdona?
dic-hi, no posar massa cor
depèn de com
no i la veritat
és que si és la teva manera
de fer
això és un problema
perquè t'impliques
més que t'hauries d'implicar
perquè al cap i a la fi
saps que tens
una data de caducitat
molt curta
en aquest tipus de treballs
però ara
és el que hi ha
per una professió
ja et dic
que està fotudeta
com la resta de sectors
no el farem ara
victimisme periodístic
tots els sectors
tenen un greu problema
d'atur
i aquesta professió nostra
no és una excepció
per tant
mira
de moment
no et pots implicar
en cap projecte
interessant
però també és cert
que sense
haver après
la visió
el que sí és cert
és que m'he pogut
aproximar
amb com es treballa
en una productora
i què és el que es fa exactament
i com s'elaboren
aquells bonics documentals
bueno
li diuen documentals
però no deixen
de ser programes especials
doncs
el programa del 23F
tot aquest tipus
que hem estat fent
fins ara
ara un altre cop
los lunes, martes, miércoles
jueves y viernes al sol
i bueno
ara m'has agradat
i nosaltres
amb el teu permís
de tant en tant
ho farem
aturem
la guissa via telefònica
almenys
per saber com vas
i si algun dia
tens l'oportunitat
de baixar cap aquí
cap a Tarragona
o millor
de pujar cap a Tarragona
no deixis de passar
a visitar-nos dona
no això ja
ho podem tenir present
i que si no hi ha cap cosa rara
fa molt de temps
que no estic a Tarragona
de fet vaig venir
per Santa Tecla
perquè això no m'ho podia perdre
i per Nadal
vaig fer no res
el dia de Nadal
i Sant Esteve
per dinar amb la família
perquè em va coincidir
que estava treballant
i aquí no et respecten
ni festes
ni horaris ni res
i vaig haver de tornar
per tant des del setembre
pràcticament
que no vinc a Tarragona
i ara a Setmana Santa
sí que vindré
i estaré uns dies
i home
i ja us dic
eh
el que faré serà
a Tarragona Ràdio
divendres a la nit
no ho sé
jo crec que per aquí
amb un especial
amb Jolanda García
mira eh
no ho tanco eh
no ho tanco
per exemple
per exemple
la veritat és que us enyoro moltíssim
nosaltres també
avullent els companys
i aquesta feina
que insisteixo
el mateix que et deia al començament
per mi ha estat
el període professional
més intens
i més feliç
de la meva vida
i ho dic de debò
doncs carinyo
ja saps que aquí està a casa Estiva
i que quan vulguis
aquí ens tens eh
bueno bueno
no m'ho diguis dues vegades
t'ho torno a repetir eh
t'ho torno a repetir
si és necessari
t'ho torno a repetir
carinyo
moltes gràcies
per atendre'l
gràcies a tu Sílvia
un plaer de veritat
però de veritat
i molt contenta
d'haver pogut parlar
amb tu
i amb els oients
de la ràdio de la ciutat
gràcies guapa
adeus ja
adeus ja
adeus ja
gràcies
gràcies
gràcies

Sempre que me colmas de amores, de amores, eternamente de amores.
Si alguna vez me siento derrotado, renuncio a ver el sol cada mañana,
rezando el cregón que me has enseñado.
Miro tu cara y digo en la ventana, Yolanda, Yolanda,
Eternamente, Yolanda, Yolanda, eternamente, Yolanda,
Yolanda, eternamente, Yolanda.