Múmena, avui diumenge, de començal,
tenim un espai d'habaneras des de Tarragona Radio.
I aquesta veu que esteu sentint que porta fa ja uns quants anys
habaneras des del balcó aquí a Tarragona Radio
és en Javier Perdina que el tenim.
Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs de primer, enhorabona, perquè déu-n'hi-do...
Quants anys fa que ens fas a Tarragona gaudir,
vibrar de la música de l'habanera?
Gràcies.
Mira, vam començar el gener del 2003.
El gener del 2003?
Sí, per tant estem a la novena temporada.
Novena temporada, ja.
I d'aquí a poquet, deu anys...
Deu anys i gairebé la meitat...
Que els hem de celebrar aquí a Tarragona Radio d'alguna manera, eh?
Sí, exacte, espero que sí.
Jo, mira, portant un grup que es diu Ben Fork,
m'acabo veient molt d'aquella gent, eh?
M'acabo molt bé i no sé si tens tu alguna cosa a veure, eh?
Home, una miqueta, una miqueta.
Javier, explica'ns una miqueta, això.
Ara que utilitzo aquesta paraula, te la robo momentàniament.
Com va ser que vas entrar a formar part de la nostra família de Tarragona Radio fa ja,
com dèiem, l'any 2003?
Com va ser?
Mira, vaig venir un dia a proposar-li a Ricard,
que ja era director de la emissora,
aquesta proposta i des del primer moment li va semblar interessant
i aquí continuem, interessant a vosaltres i lògicament interessant a tots els oients de Tarragona Radio,
perquè si ells no estiguessin darrere d'això, no podríem continuar, suposo.
I a més, una de les coses que potser més m'afascina,
que clar, són nou temporades, gairebé nou anys,
i clar, dius, tant d'on a l'Havanera, Javier?
Tu que ho has de fer...
Ara sentíem que la presentació deies els diumenges,
perquè abans eren els diumenges al matí,
ara et sentim els dissabtes, però d'això ja en parlarem.
Respond'm a la pregunta, tant d'on a l'Havanera?
Hi ha tantes Havaneres?
I més o més.
I tants grups?
I més, i més, i més.
Tenim en compte una cosa,
que aproximadament encara no hem arribat al programa número 400,
estem en el 380 i alguna cosa,
i, per tant, fins al setembre,
més o més, per exemple, no arribarien al programa 400.
Doncs, solo por hacer un ejemplo,
de la Havanera La Paloma,
jo tinc a l'arxiu meu 460 versions diferents de La Paloma.
4.
A veure, espera, espera, espera.
Que això són moltes dades i totes de cop,
així com que el meu ordinador s'ha saturat, eh?
T'heu dit?
Sí, torna a dir-te-lo.
460 versions diferents de La Paloma
que el que intento és posar cada setmana una diferent.
Pot ser alguna vegada repetit alguna,
però intento que siguin diferents.
Per tant, imagina si la Havanera dona.
Sí, això només en aquesta.
Amb una, estem parlant, eh?
Només en una.
Imagina't, les que hi ha de cançons i peces.
Sí, dir també que La Paloma, lògicament,
és la Havanera més coneguda i més versionada,
que és la cançó que més gravacions té a nivell mundial.
És la número 1, amb més de 3.000 versions,
que després va al concert d'Aranjó,
del maestro Rodrigo,
i el Yesterday de los Beatles,
per tant, imagina't,
és una Havanera, la número 1.
Doncs això sorprèn,
perquè normalment una Havanera que sigui el número 1...
Sí, és difícil, oi?
Sí.
Molt difícil.
I de grups d'Havaneres,
perquè, a veure,
explica'm una miqueta,
per la gent que encara,
que jo crec que deuen ser pocs,
no han escoltat el programa,
com va el programa?
Explica'ns-ho.
Sí, jo el programa intento fer-lo...
Intento.
Intento.
No sé si l'aconsegueixo, no?
D'una mica informal i una mica amé.
Aleshores,
generalment,
el 90% són Havaneres sempre,
però,
inclús el 100% del programa,
però a vegades intercala algun balcet mariner,
o alguna balada,
o algun bolero,
però que té relació amb la cançó de taverna
o la cançó marinera, no?
Perquè penso que podem donar una mica d'amplitud.
Però, efectivament,
les Havaneres, no sé,
a nivell de Catalunya,
segurament hi ha uns 80 grups de Havaneres.
la gran majoria amb gravacions,
no tothom,
i jo tinc la sort
que m'envien pràcticament tots
les seves últimes treballs,
amb la qual cosa tinc
un arxiu bastant important, no?
I de fora,
doncs,
no n'hi ha tanta gent,
a nivell de la península,
per exemple,
fora de Catalunya,
però sí que hi ha bastants grups,
a nivell de les Illes,
Balears,
o a nivell de Castella,
a nivell del País Basc,
corals,
o sigui,
és molt ampli,
són grups,
són corals,
són solistes,
o duets,
en fi,
hi ha una varietat,
són instrumentistes,
o concertistes,
de piano,
de guitarra,
que interpreten Havaneres
en alguns moments
de la seva carrera,
o de la seva trajectòria musical,
i després,
estan els grups de Cuba,
principalment,
o de Xile,
o solistes d'Argentina,
moltíssima gent a nivell mundial,
que podem dir que la Havanera
dóna molt de si.
Però només musicalment parlant,
perquè no sé si t'has atrevit
algun dia a portar algun grup,
fer l'entrevista,
precisament això,
tenint accés a tants grups com tens,
que dius,
mira,
avui hi ha Havaneres des del balcó,
ho farem,
no des del balcó,
des del sofà,
o des d'un saló,
i estem en aquest grup de gent.
Ho has pensat moltes vegades?
de deixar la música de banda
i fer una miqueta més de paraula o no?
Sí,
ho he pensat,
ho he pensat,
però,
de fet,
porta,
conlleva més treball.
És més complicat,
no?
Sí,
l'ideal seria fer-lo,
no sé,
directament des de la ràdio,
totes les entrevistes,
i això comporta
uns horaris que moltes vegades
no compagines a la gent
que precisament
es dedica a les Havaneres,
però que té un altre treball
que no dona per viure.
És molt complicat,
no?
L'Havanera no dona per viure,
dona per gaudir una estona
per poder,
no sé,
nostres oients
ho poden sentir
cada dissabte
a la una del migdia
a través de Tarragona Ràdio,
que és un programa
que moltes vegades
i a vegades
us truquen a vosaltres,
ara fa ja un temps que no,
però que us han demanat
alguna...
Sí,
alguna manera,
si és veritat.
Alguna manera,
o que us han dit
aquesta versió
jo no la coneixia.
O alguna cançó,
exacte,
que has posat
i que diuen,
el dia tal,
a tal hora,
sonava aquesta manera.
que m'ho podeu dir
quina és?
I clar,
llavors,
ens posem en contacte,
quin moviment de telèfons,
Xavier,
que ens han trucat,
que passa això,
com ho arreglem?
o quina manera
o qui interpreta tal
per buscar el CD
d'on està
aquesta versió
de tal,
no?
Sí,
això és interessant
també,
però
el que tu deies
al principi,
a veure si arribem
a els 10 anys
i hi ha que celebrar-lo,
no?
Xavier,
dona-ho per fet,
eh?
Jo crec que sí,
eh?
Jo duraria per fet.
Espero que sí.
Ja pensant al setembre
els 400 programes,
400 programes,
400 programes
que lògicament
no és cada setmana
perquè hi ha que descomptat
algun dia de festa major
de Tarragona,
setmana santa
algun dia,
algun dia de Nadal
o alguna altra festa.
Però que s'ha puntual
normalment,
però bueno,
que s'han fet.
Però generalment
està cada setmana
i bueno,
jo penso que
que la gent
li pot agradar,
però que les animaria
que truquessin
a Tarragona Ràdio
i, no sé,
demanessin
alguna avenera també.
Ah, doncs mira,
si ho podem deixar obert,
eh?
Ara ens hem de posar
el Facebook
i aquestes coses
els Twitter i companyia,
l'avanera,
que jo crec
que sorprendria
més d'una, eh?
Exacte.
Que havíem d'obrir
a les noves tecnologies.
Sí,
hi ha coses
molt desconegudes
també del món
de l'avanera
que és interessant
i que jo mateix
vaig descobrint,
m'entenç,
o sigui que...
Home,
el món de la sardana
ja ha arribat
a tot aquest món
de la tecnologia
a través de les pàgines
d'internet,
perquè no l'avanera,
no?
Sí, sí, sí,
també.
A més, l'avanera
podem dir,
nosaltres la tenim
més o menys a prop
i la toquem gairebé,
però també ve d'altres
països de la Llatinoamèrica.
Exacte.
O sigui que no és
nostre, nostre.
Va vindre al principi
del segle XIX
de l'Habana.
Imagina si va venir, eh?
Imagina si va venir.
I encara l'estem aquí
escoltant,
sentint
i gaudint
d'aquest gènere musical, no?
Ara t'ha fa i diu gent,
Xavier,
jo que he escoltat
el programa teu
i dius,
ostres,
però alguna vegada
el Xavier ha dit,
ostres,
que avui no tinc ganes
de fer el programa?
No,
mai, mai,
mai,
la veritat és que no, eh?
I mira que,
a veure,
jo en aquests moments
estic en,
faig programa setmanal
en tres e mille hores
de ràdio.
Per tant,
és treball.
I
te diré
que
lo faig a gust.
En aquests moments
ja porto
més de 1.100
programes
de Vaneras
que mai en la vida
s'havia arribat.
T'ho haguessis pensat
tu, també, tu.
ni al,
traient un zero
del final,
s'havia arribat mai
a fer tants programes.
imagina que nosaltres
ja estem en camí
de 400.
És una de les emissores,
diria,
que pot ser la segona,
que més programes
de Vaneras
porta a realitzar.
I que és un programa
que, com deia abans,
intento que sigui a mi
perquè explico
algunes coses
del món de la Vanera
o algunes grabacions
o algun personatge
del món de la Vanera.
Incluso a vegades
per variar una mica,
comparo dos versions
de la mateixa Vanera,
en la qual dius,
a veure,
per exemple,
la Paloma
que parlava abans
i poses una
a rima de Vanera
i otra rima
de tango
o de balset.
Jo estava pensant
la del meu avi,
la del meu avi,
també en forma de rumba,
per exemple,
que també va bé.
els Manolos
allà van ser la rumba.
Ara, ara,
m'has agafat la idea.
Sí.
Generalment,
aquesta,
hi ha poques versions
diferents,
però efectivament
els Manolos
en el seu dia
van triomfar
amb el meu avi,
déu-n'hi-do.
Amb un altre,
però era el meu avi també,
sí, sí, sí.
D'una forma
meravellosa, no?
I també t'he sentit
alguna que una altra òpera?
Sí,
de l'Òpera Carmen,
per exemple,
la Favos,
la Vanera de Carmen,
que també,
no cada setmana,
però gairebé
cada 15 dies
també són alguna versió
perquè també en tinc
80 o 90.
80 o 90.
Diferents també
i també és una Vanera,
igual que
l'Osolemio,
que arriba des de Nàpols,
la cançó napolitana,
que també és una
de les més gravades
i de les més conegudes,
no?
Potser que siguin.
També s'abricaria
dintre de l'Avanera,
l'Osolemio?
També, també.
Què dius?
Sí, sí, sí.
És una cançó napolitana
que, bueno,
té curiositats.
Està escrita
el 1898,
una data que millor
no recordar-la,
però altres potser,
no?
El 1898.
I la va escriure
Eduard de Capua,
viatjant en tren,
precisament,
des de Nàpols
a Odessa.
Anava en un viatge
bastant llarg
i més en aquesta època,
no?
Finals del segle XIX.
I va escriure
i la va presentar
a un concurs
i va quedar
en segon lloc.
Ah, no?
I resulta ser
que van dir
no, no, no,
la primera
és molt millor i tal.
Resulta que la primera
ningú sap qui
és el títol
i no la sentim mai
i la segona encara
l'estim sentint
després de cent i pico
d'anys,
dius,
bueno,
són coses de la vida.
Alguna cosa
que jo tenia de bo.
Que hi ha cançons
i tu ho saps
pel teu programa
també que segur
que hi ha cançons
que dius,
bueno,
aquesta cançó,
no sé què,
i s'escolta
i altres que dius
mira,
aquesta pegarà
o aquesta se sentirà
i resulta que
a los dos dies
deixa d'escolta.
El que passa
és que la que va quedar
primera,
que tu i jo
no ho sabíem,
Xavier,
segur que l'altre
va comprar el jutge.
Li va donar un pernil
o li va convidar
una pizza,
uns tortellinis,
alguna cosa d'aquestes,
sota mà.
Que dolenta.
Home,
però clar,
imagina't el nivell
de l'osso le mio.
Home,
aquí hi havia una trampa,
aquí ho havíem d'investigar,
aquí ho havíem d'investigar.
Aquí estem obrint portes,
eh?
En aquella època
poques coses,
veritat,
s'investigarien perquè...
Poca cosa queda,
no?
Sí,
poca cosa queda
i moltes vegades
desconesces l'autor
i precisament,
no sé si m'allargo massa.
No, no, no,
al contrari,
estem aquí a l'agost,
estem a l'agost.
No,
és que quan t'he dit
que feia uns dies
que havia de descobrir
algunes coses,
ara m'ha vingut a la memòria
el que era.
Resulta que nosaltres
en el treball
de...
i, perdoneu,
què hable ara
a nivell de grup de baneres
que hem fet ara
el tercer CD
que està a punt de sortir...
Que això parlarem
d'aquí una mica.
Eh?
Que això en parlarem
d'aquí una mica.
Sí, sí, sí.
És que la curiositat
venia per això.
Digues, digues.
Nosaltres teníem una cançó
que la van gravar
i es deia
La caixita blanca.
No tenien relació
amb la caixita blanca
famosa de Barcelona, eh?
Res de res.
Res de res.
Només és una lletra
una mica mística
i tal,
i parla de Déu
i un altar i tal.
Bé, resulta ser
que hi havia uns autors
que, segons
un estudiós
de l'Habanera,
s'havia localitzat
un llibre
d'un argentí
que parlava
de què eren
els autors.
Anna.
En un llibre
de boleros,
però no sabien
per què figurava
i aquí a Catalunya
sempre s'havia cantat
a rime de Habanera.
Bé,
no s'ha d'estar.
I una setmana abans
d'enviar a impremta
el llibret
de l'ECD
resulta que
mirant
i buscant
i rebuscant
ho vau trobar?
Sí,
resulta que vas trobar
una sèrie
de gravacions
argentines
totes, eh?
Sí.
Solistes
masculins i femenins
d'Argentina
que havien gravat
aquesta cançó
amb un altre títol
i amb uns altres autors.
Anna.
Resulta-se
que continuo buscant
i aquests nous
sorpresa meva
que el títol és
Busco un lugar
un rincón lejano
o també
mare meva.
Ara t'ha marxat de cap.
Però ho tinc aquí,
sí,
ho tinc que saber.
Ai,
no ho sé.
A la dreta està...
A veure,
cops de silenci.
No, no,
a la dreta
de la llista
de la llista
un altar
tindrem,
tindrà-se
un altar
és...
Ai,
no acabo de veure-ho,
no ho sé trobar, eh?
Mentre ho mires parlo
amb uns altres autors
i resulta ser
que són autors
que van néixer abans
i que havien escrit
aquesta...
Antonio Polito?
Exacte,
que el títol
que hi posa...
Ivan Olot
a Tindrà-se un altar.
Tindrà-se un altar,
sí.
I no tenen res a veure.
Ivan Díez
i Antonio Polito.
Exacto.
Doncs són autors
que van néixer abans
que els altres
i que,
vas dir,
que 40 anys després
d'escriure la cançó
se la van plagiar
i van posar un altre títol
a unes altres persones
con lo cual
dius,
mare meva,
pues afortunadament
abans d'imprimirlo...
Sí, sí,
clar, clar,
posem-ho bé
i ja que ho fem,
no?,
posem-ho bé.
Efectivament.
I per això t'he dit
que descobressis coses...
I com ho descobreixes
tot això?
Perquè clar,
són coses que després
quan fas el programa
també ens ho expliques
a tota la gent
que escolta el programa
de Veneres, no?
I això que ho fas
a través de llibres,
a través d'internet
que també ho dèiem...
Lògicament,
però internet ja sabes
que a vegades
tienes que mirar molt
perquè a vegades...
Sí, perquè la Wikipedia
la fem cadascú de nosaltres.
Que pot fallar a vegades
les coses d'internet,
però sí,
està comprovat
i està revisat
en diferents llots
que han parlat del tango
perquè són autors de tango,
precisament,
de l'època de Carlos Gardel,
estos senyors
que figuren aquí
i està comprovat
que eren...
havien escut abans,
que l'havien creat
i a més arriba de la Venera,
perquè estes senyors
precisament
havien escrit tot tangos,
menys aquesta Venera.
o sigui que...
Mira,
són coses que m'agraden
i m'agraden també comentar-les.
No, no,
les viu amb passió
i es nota
que l'he agrada a la Venera
i avui
hem de dir
que estem d'enhorabona
perquè aquest cap de setmana
passa una cosa
molt especial.
Escolteu això.
que l'he agrada a la Venera
que l'he agrada a la Venera
que l'he agrada a la Venera
que l'he agrada a la Venera
On, no, no, no, no, no, no, no.
Cuando salí de la Habana
válgame Dios
válgame Dios
válgame Dios
Nadie me ha visto salir, si no fui yo, y una linda guachinanga, allá voy yo.
Allá voy yo, allá voy yo, que se vino tras de mí, que sí, señor.
Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño, que es mi persona.
Cuéntale tus amores, bien de mi vida, coronará de flores, que es cosa mía.
Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo.
Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo.
Aquest tema que estem escoltant pertany al treball discogràfic ben fort, 15 anys de Veneres, 1996-2011.
I aquest cap de setmana, aquest dissabte, dia 14 de maig, es presentarà ja oficialment...
Explica'm on, quan, com i què és el que hem de fer per veure-us, Xavier, perquè el Xavier és un de les veus que esteu sentint i que pertany a aquest grup, ben fort.
La veu més greu de les tres que fan.
Això és una primícia que...
I a més a més, primícia, primícia, he tret el plàstic del CD per poder posar-lo, eh?
Ha estat un plaer, un plaer que Tarragona Ràdio faia aquesta primícia a través vostra, Sílvia, moltes gràcies.
No, no, al contrari, tot un honor.
Doncs mira, serà el dia dissabte, 14 de maig, a les 8 de l'espre, a l'Auditori del Centre Cultural Per Infant, de l'Hospitalet de l'Infant.
És un auditori que fa un mes que s'ha inaugurat i que podrem tenir i gaudir d'aquest auditori, que és una meravella, el 14 de maig, a les 8 de l'espre.
Molt bé, doncs ho estic apuntant, eh?
Una copeta de cava per a tots els que pugueu vindre.
Perfecte.
O pugueu vindre i pugueu, clar, ahí està.
Doncs ara t'entrevisto o parlo amb el Xavier Pardina, membre dels Benforts, o sigui que dos en uno, eh?
Dos en uno, sí, mira.
És que és això a la ràdio, que moltes vegades és la sorpresa.
Sí.
Però hi havia convidat el Xavier per parlar d'haveneres des del balcó, per comentar, per exemple, perquè ell forma també part de la nostra família i també volem celebrar amb ell aquests 25 anys de ràdio.
I tant.
I que m'ha portat aquest fet i dic, home, Xavier, jo no puc evitar de poder parlar i, a més a més, dius, que és aquest cap de setmana, si és que ja és aquest dissabte.
Exacte, ja...
Et tenim aquí a sobre.
L'has aprofitat, doblement, i...
A més, mira, ja saps que la música de maneres a mi no m'agrada mai, m'agrada mai.
Així que aprofito i la veiem posant, eh?
Ja s'ha anat a posar precisament la baloma, no?, que havíem parlat.
Sí, i curiosament, eh?
Tampoc...
És la segona versió que fem nosaltres, és la segona vegada que la gravem, però molt diferent.
L'altra vegada era a capella i amb una quarta veu d'una soprano, i ara la fem los tres.
O sigui, en aquest cas, de les 460 que parlava abans meves, ja són dos nostres.
Doncs parlem de Benfort, perquè us vau crear 15 anys de maneres, 1996, el que passa que jo sé que prèviament també tenia una altra història, o almenys tu estaves una altra gent, però després es va formar a Benfort, o com va anar?
No, no, és que en principi eren set persones.
Això, és que sabia que havia hagut un canvi aquí estratègic, però no sabia si era com a Benfort o com una altra gru.
No, no, com a Benfort, sí.
Sempre en va benfort.
Bueno, jo és que, saps què passa? Tenia molta relació amb l'Ortega Monasterio, l'autor del meu avi, i moltes vegades parlaven i li deia, mira, tinc cançons meves i què podem fer-les?
I em deia, són molt maques, inclús jo tinc entrevistes d'ell que parlava de mi, de les actuacions ell parlava de mi, i sempre deia, tens que formar un grup, perquè si no, no te les cantarà ningú.
Ah, clar, tira't cap endavant, no?
I després de no sé quants anys de sentir-lo, que me lo deia, al final van muntar el grup, érem set persones en principi, i l'any 99, per diferents motius de gent que marxava fora, algú que es jubilava i anava fora de l'Hospitalet i fora de Tarragona,
doncs van fer una reestructuració, ens van quedar tres persones, que són les que continuem, i això va ser el 16 de juliol, el dia de l'Hospitalet del Carme, de 1996, al port de l'Hospitalet, la primera.
Javier, jo amb la idea que tenia que tu venies d'un altre grup, no, però abans del 96, eh, jo em pensava.
No, no, el que passa és que...
A partir del 96 va ser ben fort i sempre va bé.
Exacte, ben fort i estava lligat, a veure, lligat, sí que m'agradaven moltíssim les sabaneres des d'abans,
tenia algunes, com he dit, meves i tal, i coneixia molta gent del món de l'habanera,
però no m'havia fet la idea de muntar un grup, no?
Tu anaves allò, a casa fent les teves cosetes, les teves cançons...
Exacte, i venien els amics i cantava a habaneres, com podia cantar altres coses, no?
I allí tocaven el piano i coses d'estes, no?
I el 96 van dir, escuta-te, pot ser que fem algo, no?
El que passa és que fem algo.
I mira, hem tingut molta sort perquè hem estat per les illes barials,
barials vegades, a França hem estat barials vegades,
ara tornem al mes que ve una altra vegada,
hem estat per tota Catalunya, per la comunitat valenciana,
per Madrid, per Castellà-Lleó, per el País Basc, per Cantàbria,
i hem estat també al Festival d'Habaneres del 2002 a l'Habana,
tota una setmana, o sigui...
Que devia ser un somni, no?
Això de poder estar allà, en el nucli, no?
Cantar a habaneres allí amb moltíssima gent de Cuba i de Xile i d'altres llocs,
doncs va ser una cosa aquí imborrable, serà simple.
Ara potser el somni és tocar per la zona de l'Escala, per la zona de Girona,
que potser n'hi ha el nucli més dur de grups d'habaneres, o no?
Hem estat, hem estat diverses vegades,
i hem estat moltes vegades en pobles de la província de Girona,
i, bueno, no sé si tornarem o no tornarem, però encantats.
Jo crec que sí.
Home, els hi donau aquest CD, els fas escoltar,
i esteu més que acomidats, eh?
I mira que no repetiu cada any, eh?
Que us deixin allà gairebé cada any.
Aquesta provícia, eh, Teva?
No, no, no, estic molt contenta.
Per què no em presentes a la formació ara dels Benforts?
Sí, doncs mira, la primera veu,
i acordeu, i també toca el piano,
i fa arranjaments, és el Gerard,
Gerard que només ara té, dic ara,
perquè està des del principi, va començar en 14 anys,
imagina, ara farà, doncs, 30.
Segona veu és Toni, Toni García,
que és de Vilaseca, guitarra,
que tots dos han estudiat l'uno piano i l'altre guitarra
al Conservatori de Vilaseca,
i la tercera veu sóc jo,
que també sóc licenciat en piano,
però resulta que ningú, cap de los tres,
no s'hem dedicat professionalment a la música.
Perquè vegis.
Imagina, bueno, són diferents professions
que potser no cal dir-les,
molt diferents del món de la música.
I amb el hobby,
que us agraden les habaneres?
La música i les habaneres,
concretament són dues persones joves,
perquè Toni també té 29 anys en aquest moment,
i imagina, o sigui, jo potser molta gent pensa
que són fills meus els dos,
i cap de los dos és el meu fill, no?
Ah, però per allò per la família, no?
Sí, per...
Mira, el pare que ha inculcat el món de l'habanera és un fill, no?
Exacte, per l'edat i tot això,
i que la tècnica de so del grup és la meva dona, imagina...
Ai, així ja tanca'm el cercle.
Ja dius, mira, aquí va la família al completo, no?
I la gent a vegades et pregunta, no?
Però bueno, són coses maques,
també que la gent, pues,
a vegades, oi, perdona, no vull entrar d'una cosa d'una...
No m'ha tocat, no?
Però bueno, mira,
ja forma part de lo teu o em pulles a un escenari, no?
Home, la gent el que fa,
i com té aquest instint, no?,
de preguntar, de fer coses,
segurament que moltes vegades quan s'acaba el concert,
quantes vegades us heu apropat per dir-vos felicitats,
on es pot comprar el caset,
jo m'agradaria tenir-vos a casa o al CD.
Sí, sí, sí.
Sí, però ja és de sempre, no?
Sí, no, i no només després de l'escenari,
perquè generalment, pues,
hem tingut la sort de que hem esgotat el segon CD,
inclús vam haver de fer una segona tirada.
Molt bé.
I en aquest esperem també que la cosa vagi bastant bé,
però és que a vegades t'ha arribat per internet,
a través de la pàgina web nostra,
pues, compràrtelo fora d'Espanya, no?
Con lo cual te dóna satisfació.
A veure, a veure, explica'm això.
D'on ens han arribat a comprar aquest CD?
Doncs mira, ens han arribat des d'Alemanya, des de França,
han arribat i hem tingut la sort de que les ha interessat,
s'han interessat perquè han vist això,
tenim dues o tres cançons en la pàgina web,
i inclús el viatge de Cuba, per exemple,
va ser una periodista d'una televisió francesa
que ens va escoltar en un poble de la província de Valladolí.
Imagina.
Que curiós!
I curiosament, ella estava per Habana
gravant un documental,
perquè ha estat per diferents països fent documentals,
i va anar a l'Habana
per fer un documental sobre l'Habana,
i les va proposar que havia escoltat un grup d'Espanya,
concretament de l'Hospitalet de l'Infant, a Tarragona,
i tal.
Bueno, ens van escriure a veure si no s'interessava,
i efectivament van anar-hi.
O sigui, sorgeixen coses d'estes i tal.
I que són coses que no t'ho esperes, clar,
perquè, clar, dius, a veure, una persona
que no té relació amb nosaltres,
i que de cop i volta, doncs, ens indica i ens diu...
Hi ha moltes curiositats
del que parlàvem del món de l'Habanera.
Sí?
Perquè jo, durant els dos anys,
he estat en Ràdio Victoria
fent un programa d'Habaneres
que es titulava La Paloma.
Ah!
Bé, fins allà, normal.
Sí.
Però resulta ser que un dia
truquen una noia,
que parlava perfectament d'espanyol, afortunadament,
des d'Alemanya,
que estàvem fent un documental
en set països diferents sobre La Paloma.
Una directora de documentals alemana,
ella era l'ajudant,
que parlava espanyol o castellà,
i que venien a Victoria
a fer la gravació,
per part d'Espanya,
de La Paloma,
per el lloc de naixement
al poble en la província d'Àlava,
en l'Anciego,
d'Iradier, l'autor,
i que, a través d'internet,
havien localitzat
que jo feia un programa
que es deia La Paloma.
Aleshores,
em van dir que si podia,
bueno,
van tenir contacte per internet
i per telèfon,
i em van invitar a Victoria,
va sortir el documental
a la pel·lícula,
vam estar dos dies
amb tot l'equip
que va vindre,
vam gravar una versió
en un grup
de Victoria,
en Euskera,
La Paloma,
un grup que ja s'havia desfet,
però que, afortunadament,
els vas localitzar
i...
Els hi vas animar
per poder fer
i perquè entressin...
I van dir que encantadíssims,
i van cantar
La Paloma en Euskera.
és un documental
que està donant la volta al món
perquè es presenta
en diversos festivals
i aquí d'Espanya
està en Jaén
i en León
i en cubana
que m'he trobat jo
en alguna actuació
que m'havia vist en Cuba
en la pel·lícula aquesta,
imagina,
o sigui que dius,
però bueno...
Que el món és un mocador,
Javier,
i és que no et tocaves de creure.
I la vanera,
mira si tira la vanera
per a ell.
Sí, sí, sí.
No,
jo crec que amb aquestes coses
que m'estàs explicant,
la d'aventures
i aventures
i punts suspensius
que segurament
te deus guardar la mochila,
eh?
Sí, sí, sí.
Podríem fer...
Perquè hi ha coses
que, clar,
es poden explicar
com aquestes,
però hi ha d'altres
que són més íntimes
i que segur que te les guardes
però que dius,
mare meva,
si ho sapiguessin,
no?
Sí, sí, sí.
La de coses que poden passar.
Però generalment
són coses interessants.
Sí, no, no, no.
Sí, sí, sí.
Si t'estem aquí,
mira,
jo posaria un raconet
per escoltar-te, eh?
Jo com si fos el programa,
tu manes, eh?
Sí, ja ho veig,
i a més,
com no parlo,
oi?
No parlo res.
Javier,
jo per mi encantada, eh?
Jo t'he dit,
jo veus que jo estic aquí...
Tu, quan diga.
Jo de tant en tant
fico la meva cullera,
però jo t'ho vaig sentint, eh?
Tu ho veus mirant.
Que és molt interessant.
Tu ho veus mirant
el temps
per no pasant-nos de temps.
Ara sí que ho acabo de mirar.
Per això ho he dit,
per això ho he dit.
Bueno, recordem,
què serà?
Aquest dissabte...
Aquest dissabte,
14,
a les 8 del vespre,
a l'Auditori
de l'Hospital de l'Infant,
l'Auditori del Centre Cultural
per Infants.
Està a la mateixa entrada
de l'Hospitalet,
és molt fàcil de trobar.
Sí.
És nou,
és molt maco.
I bé,
i si no,
cantareu, no?
Cantareu en una de les peces, no?
Sí, sí, sí.
Sí, bastants, bastants.
Ah, bastants, sí.
És a dir,
perquè has dit abans
o de la Copichuela
i tot i qual,
o de l'Aqueta de Cava,
però no, no,
jo,
que vosaltres
se'n vivien directe.
Sí, no, no,
però a més a més això,
a través del programa
d'Havaneres
des del Balcó
aniran escoltant
diferents cançons
de los CD
també
en los nuestros oyentes
del programa
de Tarragona Radio, eh?
Hem de dir que a les 8
es fa la presentació
d'aquest CD
a l'Hospitalet de l'Infant
però al matí,
perquè ara ja no tenim
el diumenges
com que fèiem al principi,
sinó tenim els dissabtes
a l'una del migdia
a Torrematení
a Havaneres
a Havaneres
des del Balcó
i que esperem
i mitja horeta
de música d'Havanera
per posar els cabells
de punta
perquè a més
ens ho passem
la merda bé
i tot s'ha de dir, eh?
A més,
hi ha moltíssima gent
i no puc dir allò
de moltíssima gent gran
perquè abans
potser sí que ho era
però ara hi ha moltíssima gent
de totes les edats
que segueixen les Havaneres
és així,
en les actuacions
nosaltres
tot el que vas veient
que hi ha més gent jove
i doncs mira,
és una cosa
que...
En generació,
no?
Assegudes,
depèn
És positiu
i t'agrada, no?
De trobar
que no és una cosa
que dius
bé i quan aquesta generació
més o menys
com la meva
o més gran
s'acaba
dius
ja s'acaba
no,
esperen que no
i que hi ha
altra gent
que està també espitjant, no?
Exacte
i que li va del món
de l'Havanera
Sí, no
i hi ha gent jove
a els grups
d'Havaneres també
que abans pràcticament
eren només
el Mar i el Toni
Gerard
és que el Mar
va venir en un principi
també
Gerard i el Toni
els joves
però ara afortunadament
es troben gent jove
i dius
mira,
ja som dos quants
que no es troben
de la nostra edat
de l'edat d'ells
clar
de la meva
que no es troben més
però bé
espero que
els nostres oients
les agradi el programa
continuïn a escoltar-lo
i a veure si s'anima algú
a dir alguna
escolta
Digues la pàgina vostra
d'internet
allà on poden sentir-ho
a veure on poden
també perquè no comentar
alguna cosa
i també sentir-vos
a vosaltres
i dius
a veure
aquesta gent dels Benfort
que ara
ja coneixen
el Xavier
que l'escoltem
els dissabtes
aquí a Tarragona Ràdio
anem a conèixer
una miqueta més
de la seva música
s'enteran
una miqueta més
mira
és
www
benfort
tot seguit
és de
vientofort
benfort
en català
punt net
punt net
benfort
punt net
i allà entran
ja trobaran
i bueno
poden seguir coses
i verran també
el correu electrònic
per si volen
enviar alguna cosa
per correu electrònic
o aquí a la ràdio
lògicament
o una trucadeta
perquè també
és maco
que algú
et digui
escolta
no
mira
l'any passat
per ser
el mes de
no me'n recordo
si va ser
l'alagost
al setembre
van presentar
el documental
que et parla
de la Paloma
aquí a
al Teatre Metropol
no
aquí a Caixa Tarragona
a Catalunya Caixa
a Catalunya Caixa
i va vindre gent
que alguns
ja me coneixien
pel programa
però no físicament
o personalment
i dius
ja
agrada me conèixer
el Xavier
exacte
el Xavier
per una part
felicitats
per aquests 15 anys
d'Avaneres
amb Benfort
i també felicitats
per estar amb nosaltres
cada dissabte
a partir de la 1
amb Avaneres
des del Balcó
i esperant
perquè no
a complir
aquests 10 anys
primer 400 programes
i després els 10 anys
o sigui
que no t'ha quedat feina
eh Xavier
no t'ha quedat feina
espero
millor
agrair-vos a vosaltres
a Tarragona Ràdio
des de Ricard
fins a ti
a la Núria
i a tots els companys
que estan por aquí
fent diferents programes
de tot tipus
que és una emissora
que tira endavant
i que continuaran endavant
com és lògic
i a tots els nostres oients
de tots els programes
però en especial
a la vostra
i ara ja en especial
i perdoneu
aquesta petita
inmodesti
doncs que
continuen
que
ho comenten
a nivell de amics
de familiars
de veïns
escolta tu
mira que hi ha un programa
d'Havaneres
que pot resultar
maco
interessant
i per què no
les demanem alguna
o
a veure si podem
el que sigui
intentarem fer-lo
i donar-los
aquest gust
també
que puguin
escoltar
d'alguna manera
que vulguin
jo amb el teu permís
m'auto
demano una cançó
del vostre CD
que m'agrada moltíssim
moltíssim
que és la vella Lola
perfecte
i que la utilitzarem
per acomiadar-nos
molt bé
sí
Javier
moltíssimes gràcies
a ti
i a tots vosaltres
oients
de Tarragona Ràdio
i en concret
d'Havaneres
des del balcó
que la guerra
me lo impidió
me fui al muerto
donde se hallaba
la que adoraba
mi corazón
ay, qué placer
sentía yo
cuando en la valla
sacó el pañuelo
y me saludó
luego, después
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir
cuando en la playa
la bella Lola
su larga cola
luciendo va
los marineros
se vuelven locos
y hasta el piloto
pierde el compás
ay, qué placer
sentía yo
sentía yo
cuando en la playa
sacó el pañuelo
y me saludó
luego, después
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir
la cubanita lloraba
triste
al verse sola
y en alta mar
los marineros
la consolaban
no llores Lola
no llores más
ay, qué placer
sentía yo
cuando en la playa
sacó el pañuelo
y me saludo
y me saludo
luego, después
se acercó a mí
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
que me saludo
queлы me saludo
que yo
que morir
y me saludo
Gràcies.