Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio.
Després de celebrar els 30 anys de Tarragona Ràdio,
la nostra emissora s'avança a la notícia
i comença a celebrar ja des d'avui un altre esdeveniment decisiu per la ciutat.
I tan decisiu perquè sense ell no existiria ni ciutat ni ràdio,
ni 30 anys ni res.
Parlem de la refundació de Tarragona,
de la qual el 2018 es compliran 900 anys, 30 vegades 30.
La festa serà 30 cops més sonada.
Prepareu-vos, per ser exactes, el 23 de gener del 1118,
el comte de Barcelona Ramon Berenguer III
donava el senyoriu de Tarragona al bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga.
Ah, que fàcil que és donar el que no tens.
I no ho va tenir fins que no em van fitxar a mi.
Perdoni que m'avanci jo, d'acord, però vostè no pot.
Abans l'he de presentar. Sigui educat.
Però si és justament el que sóc. Sóc un cavaller.
Miri, com que enregistrarem l'entrevista, tot això ja ho tallarem.
Tornem a començar.
3, 2, 1.
Tenim el privilegi que ens acompanyi a l'estudi el protagonista
de l'ocupació de Tarragona, Robert Bordet o d'Aguiló.
Ocupació? Com que ocupació?
Va ser una conquesta amb totes les de la llei.
La llei del més fort, això sí.
Que es pensa que sóc com aquests nois que entren a les cases
sense permís dels amos?
I no és el que feien vostès a la seva època?
Ocupar terres i castells sense demanar permís?
Cert, però en dèiem aprissió, que fa com a més legal.
Precisament anant a Tarragona em vaig fixar en un xalatet preciós
que en diuen el castell de Tamarit.
I el voldia aprisionar, però se m'havien avançat.
Amb l'arquebisbe de Tarragona, Olegué, quina relació tenien?
Oh, hi havia bona estrogance, bon rotllo.
Però, en canvi, amb els successors,
Bernat Tort i Uc de Cervelló, fatal de la mort.
Sobretot amb el Cervelló.
Els meus fills hi estaven a matar, literalment.
El meu fill, Guillem, diuen que el va fer matar a ell,
el bisbe, l'arquebisbe Cervelló,
i amb venjança els meus fills, Robert i Berenguer,
van assassinar-lo, l'arquebisbe.
Una tragèdia molt teatral.
Els del seu temps n'haurien de fer una pel·li.
El temps de vostè, vull dir, eh?
Com els anglesos amb la mort de l'arquebisbe Tomàs Beckett.
Ja tarden.
I vostè, en canvi, corre massa.
Expliqui'ns, al moment d'arribar a Tarragona, què va sentir?
Abans li he de parlar del pas del riu que hi ha.
Si ara li parlava d'una tragèdia,
aquell va ser el meu moment Juli César.
Juli César passant el Rubicó,
perquè vegin que tinc cultura, tot i ser un mercenari.
Sí, però de l'arribada a la ciutat pròpiament, què me'n diu?
Uf, una decepció.
Tot eren arbotes, les pedres velles, plenes de ginesta.
Una imatge molt romàntica,
però, si vol que li digui la veritat,
jo prefereixo això d'ara, els cotxes, la Rambla Nova, el soroll.
Vostè va ser príncep de Tarragona.
Va, va, príncep, príncep.
Això va ser una camama, una aixecada de cota de malles.
Molt de títol i poc poder.
Era un príncep de fireta.
Ja ho deia l'historiador aquell
que té nom de la ràdio de Plats Bruts, d'això...
Bofarull.
Ah, Bofarull, Bofarull.
Però, formalment, l'arquivisbe i la seva família de vostè
compartien el senyoriu, no?
Bé, sí, era una mica com Andorra, però sense formatge.
Sense acabar el temps, com passa sempre a la ràdio,
i ens queden moltes coses al tinter.
I tant, i tant.
No hem parlat ni de la meva dona,
i això que és més viva que no pas jo.
Encara hi ha dies que tomba, diuen,
per la muralla aquesta dels romans,
animant la gent de la ciutat perquè es desperti.
Com la Mònica, t'arribes, però la civil ha sord de nit, això sí.
A mi els 900 anys m'han passat factura,
m'han deixat de pedra,
allà a la porta de l'Ajuntament Plantat,
com si fos un iaio del Sinofos.
Passin a saludar-me com vulguin.
30 cops, 30 anys, de Carles Marqués.
En aquesta dramatització hi ha participat
periodista Miguel González,
Robert Aguiló, Carles Marqués.
Realització sonora Miguel González.
Una producció de Tarragona Ràdio,
Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona S.A.
2016
Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio.