Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio
I sense fils, de Joan Cavallé
El senyor Cosme Rebull seixugava la bondosa suor
que li raixava pel front amb un mocador arrogat i blanc
mentre aquella dona vella i més que vella
la dels cabells blancs i la boca deshabitada
li atensava un canti
Es quedarà, no? A dinar? Eh, que sí, que es quedarà?
Li deia la dona més jove, que tenia les mans de dits àgils i clivellats
ocupades d'estavellar en pèsols i exhibia un somriure de matrona romana
L'home s'havia assegut en un banc de fusta sota la parra
recolzat a la paret del mas
incapaç d'articular una frase sencera
tanta era la necessitat d'aire que tenia
Havia pujat a peu des de l'estació del tren
sense ni tan sols passar pel poble
per un camí que serpentejava a muntanya amunt
sota d'un sol que es badallava les pedres i es balaia els sentits
Aigua
L'únic que li venia de gust era aigua
I que bona que era l'aigua, pensava
mentre encarava el broc menut del canti
cap al cercle carnós que marcava la boca
fins que el rajolí líquid
traçant un apunt de paràbola
encertava la Diana
i iniciava el trajecte per la seva àvida natuïa
En aquell punt arribava l'home que semblava el cap d'aquella família
el pagès que custodiava el mas
i al costat de l'home un xiquet de no més de vuit anys
potser nou
Vaja, ja hi som tots
Mastegava o potser només pensava
de tan evident com era el nouvingut
Salutacions, encaixada de mans entre els homes
petó a la galta del xiquet
acompanyat d'un gest còmplice de moixar-li els cabells
Tota aquesta gent pagesa sent un respecte reverencial
pel senyor Rebull
És un respecte antic
Tothom que vesteix americana
i dur corbata si no és dia de festa
mereix aquesta mena de respecte
El senyor Rebull viu a Sabadell
Treballa de comptable en una fàbrica de filats
Es pentina de manera que els cabells dissimulin
les nombroses esclarissades que se li han anat formant
I ve al poble la major part de caps de setmana
i les vacances
amb l'única intenció de despertar l'enveja
i poder sentir-la de veïns i parentela
No, res, un petit detall
Segur que us agrada
Ho diu quan tots ja són al seu voltant
Coneixedors de les sorpreses
que el visitant sempre els prepara
i veient com deixa damunt la taula
un paquet
Un paquet d'una mida semblant
a un d'aquells maons
que conformen els muntans
a banda i banda de la porta del mas
Què és?
S'avança a preguntar la inexperta impaciència del Carlets
L'art de desenvolupar regals
no està fet per amants inexpertes
Però veure desembolicar un paquet
a algú sense experiència
Algú que encara creu que els Reis d'Orient
venen de l'Orient
Algú que encara no ha pres
a controlar les pulsacions del cor
Això és un espectacle inimaginable
Carlet, no vagis tan de pressa
Proposa la dona no tan vella
que deu ser la mare
Què és?
Una artil·lugi en forma com de maó
d'una matèria que sembla plàstic
de color blanc per la part de davant
raixada i marronosa per les altres cares
amb uns botons i unes rodetes de color negre
es fa visible
El pare i la mare es miren
L'àvia mira el Carlets
El Carlets mira el senyor Rebull
i espera una resposta
En un dels extrems de l'artilugi
hi ha enganxada una barreta metàl·lica
de forma cilíndrica
que es pot desplegar i allargar-se a voluntat
Per tota resposta
el senyor Rebull l'agafa
i l'allarga tant com li és possible
tot orientant-la en sentit vertical
Després, pitja un dels botons
Un son enrogallat es precipita
en fora de l'artilugi
i agafa per sorpresa tots els presents
menys el senyor Cosme
El senyor Rebull toca amb els dits
una de les rodelles
que es dissimulen en un dels laterals de l'objecte
A l'instant, aquell son rogallós
es transforma en una successió de sons
veus, esquitxos de música
Podria ser la sinfonia d'una ciutat en marxa
amb tot aquell sorollat barrejat
i disforma del tràfic urbà
I de sobte, una veu clara
Mirades de sorpresa
Algun, oh, mal reprimit
Les dones adopten de manera automàtica
un aire recollit
com de bèstia esporugida
Rebull, obrint els braços
com si el miracle radiofònic
hagués estat cosa seva, diu
I sense fils
Narradora principal
Lúria Cartanyà
Veus adicionals
Sílvia García
Miguel González
Realització sonora i muntatge musical
Miguel González
Una producció de Tarragona Ràdio
Empresa municipal de mitjans de comunicació
de Tarragona S.A.
2016
Lectures dramatitzades
Després dels 30 anys de Tarragona Ràdio
Fins demà!