Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco, fins aquí mateix de la ràdio a un cotxe,
i hem estat comproment la situació que està a la gent.
Hi ha molta gent que suposo que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
jo el sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra exposició
i exposicions més petits a la zona pretocrímica de Tarragona.
De totes formes, la gent convindria que es tranquil·litzés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant cap a la zona de la plaça Imperial Tàrrec
o el govern civil està de ple, de gom a gom.
Aquesta veu que se us sentint és el Jordi Bertran,
que el tenim ara mateix al telèfon.
Jordi, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
I ara sí, Santina, això t'arriben les imatges d'aquella nit,
una nit en la qual gairebé tota Tarragona es va mobilitzar per una banda.
D'altres es van quedar indiferents perquè no sabíem ben bé què passaven.
D'altres van sentir la ràdio per a veure què és el que explicàveu
i que va ser tothom, entre cometes,
podíem dir que una aventura que també vas viure en primera persona
perquè estaves allà.
Bé, jo no estava, vaig anar-hi, vaig anar-hi.
Vas anar-hi, d'acord, d'acord.
Sí, jo no estava, jo estava a la zona del Serrallo aquell vespre
i des d'allà es va sentir perfectament el que era l'explosió inicial
i després altres dèpliques més petites
i sobretot la imatge que et quedes, més que la de l'explosió,
després la flamarada i el resplandor que hi havia,
doncs que arribava perfectament.
Aquestes connexions es van fer no des de mòbils,
com estem fent ara, per exemple, l'entrevista,
sinó que es van fer des de cabines telefòniques,
que és dels mitjans que teníem aleshores a la ciutat.
I és una mica com va anar, vaja, va anar així.
Recordo que vam fer una connexió amb el Jordi Llorenç,
que era la persona que aquella nit feia la...
Cada vespre hi havia una nit musical,
un programa musical, cada nit ens tocava un.
Jo era de l'equip de musicals
i, doncs, entre la gent de musicals
sempre hi havia hagut una molt bona col·laboració,
cadascú feia un estil o un programa
i, en canvi, quan hi havia alguna notícia o alguna novetat,
doncs, es passava una informació, no?
O sigui, tu estaves...
I vaig trucar-los, vas trucar-los.
Tu estaves parlant del Serratio
i vas veure que hi havia alguna cosa que estava passant,
vas veure que això no era normal,
vas trucar a la ràdio i vas començar a informar.
O sigui, de cop i volta vas ser periodista...
Bé, era una època una mica diferent,
podríem dir, no?
Perquè tots fem una mica de tot, Silvia.
Sí, ho sé, ho sé.
És a dir, que tu que saps una mica de la història de la ràdio,
és a dir, el que...
Hi havia uns equips més o menys estructurats,
però el que és cert és que...
que tots teníem una mica vocació de ràdio participativa
i això generava, doncs, que, evidentment,
hi haguessin coses com aquesta, no?
És a dir, de poder trucar amb un company
i donar una entrada, no?, d'una altra notícia.
De fet, n'havíem fet algunes altres menys espectaculars, segurament,
però això era una tònica, jo diria, habitual.
Què passa és que aquella nit potser va estar, doncs,
poca gent en antena.
Jo també recordo que posteriorment
es vaig parlar amb els companys de Ràdio Nacional d'Espanya,
que també van entrar més tard que en altres,
però també van entrar, que van viure en primera persona.
El que passava que jo crec que sí que potser
l'aleshores Ràdio Fòrum sí que va ser
moltes vegades per al que s'esperava segurament d'ella, no?
I llavors, bueno, penso que vam estar molt a l'alçada
de les circumstàncies que ens vam trobar, no?
He volgut començar precisament amb això
perquè dintre de les, podíem dir, notícies més votades
d'aquests 25 anys de Ràdio Fòrum Tarragona Ràdio
potser és la que més ha votat la gent
o la que més ha comentat precisament per tot el que va portar després
i per saber després d'on venia la història
i quan es va conèixer el què, no?
Que era un atemptat d'ETA i que no era un accident simple
o un accident que podia haver passat, no?
Que era una cosa que era més complexa
Potser per això ens va frapar tant, no?
Jo a primera hora t'he de dir que es barrejaven molt les notícies
Vull dir, llavors, reescoltant el tall que has posat tu
realment hi havia, sí que hi havia molta gent que estava espantada
això és cert, però també hi havia un sector de gent molt encuriosida
Jo quan seguim informant i diem
no, és que la gent no vagi cap allà
és que realment hi havia gent
tu saps que quan es fa una obra o passa algú al carrer
doncs hi ha xafarders, no?
Sí
Hi havia un volum de xafarders també molt important
que també els cosos de seguretat ens veien
que no sabien ben bé com podia evolucionar la cosa
i per tant s'intentava desaconsellar
doncs l'anada cap allà, no?
Però vaja, d'allà hi havia molta gent
jo no tinc pas la sensació d'aquest sol
quan ens vam apropar a la zona d'accident hi havia molts xafarders, molts curiosos
i el que senten és cert és que a mesura que es va anar coneixent
doncs la dimensió del tema de molta sensació de pànic
també t'he de dir que hi havia gent que es va dormir tota la nit
Sí, que no es va enterar fins al dia següent
Sí, sí, vull dir que hi havia circumstàncies molt variades
i que jo crec que encara estan al·lucinant ara
que dius, ostres, amb tot el rebombori que va haver per Tarragona
gent que precisament, si no recordo malament
va ser la nit dels pijames que posteriori al carnaval
ens va poder veure
Sí
Tu que has estat, te recordes, no?
que va sortir precisament una mica, entre cometes la gràcia
el carnaval de la gent amb pijames
sortint pels carrers
i agafant el cotxe i marxant fora de Tarragona
perquè ben bé no sabíem què podia passar
Bé, molta gent va marxar fora de Tarragona
però jo diria que va anar de mal en pitjor la cosa
perquè si anem seguint una mica el curs que va fer molta gent
molta gent va agafar la carretera de Valls
amb la qual cosa vam anar com a molt paravells
on podia haver encara més problemes
vull dir que per sort la cosa es va controlar i va quedar aquí
però vull que també és cert que en aquell moment
qualsevol informació
més o menys de tranquil·litat
jo crec que ajudava que la gent estigués informada com a mi
i veiés que algú estava seguint el que estava passant
Hem entrat amb aquesta notícia
també ho deia abans
perquè el Jordi Bertran va ser un dels protagonistes
diguem-ho així, un voluntari en aquell moment
però a mi m'agradaria saber una miqueta més
de la teva faceta radiofònica que la ràdio
Jordi, com va ser que vas entrar un dia a formar part
i ser col·laborador d'aquesta casa?
perquè el 87 tu ja estaves per aquí
i jo crec que el 86 quan va néixer també hi eras
Sí, jo estava al principi
jo els anys no me'n recordo massa allà
però sí que jo estava des del principi
perquè es va fer una crida
a mi m'ho va dir el Francesc Valls
que era el director de Radiofòrum a les Hores
i va buscar una sèrie de gent que podia col·laborar
amb aquest projecte
i una sèrie de gent ens vam apuntar
jo recordo que vaig ser seleccionat
diguem-ho així
M'ha agradat la paraula, eh?
perquè hi havia molta demanda
i jo vaig ser seleccionat per formar part de l'equip de musical
i a mi em va tocar el divendres, a la nit
cada nit tenia un tema diferent
jo feia una...
utilitzant una comparació d'ara
doncs jo et diria que faria una IKTFM
o una RAC 105 d'ara, per entendre's
Bé, però era una última lluna, eh?
Sí, sí, sí
però la Silvia té tots els documents aquí a la ràdio
Com ho saps?
Ho tinc aquí davant
Sí, perquè de fet era la lluna del divendres
que nosaltres fem programació de dilluns a divendres
en aquell moment d'escoltar a la ràdio
i de fet a mi em va tocar
em sembla que per sorteig, eh?
Ostres
I fem una mena de programa
que se podia assemblar molt a la sèrie musical
a aquestes millores que em dic ara
és a dir, aleshores
només hi havia en l'escena radiofònica musical
doncs podria dir que hi havia les fórmules clàssiques
és a dir, els 40
i...
em sembla que no es veia ni la 100
no sé com es veia aleshores
No era Ràdio Salou o alguna d'aquestes?
Sí, també, no?
Sí, una variant dels 40
Ah, d'acord
Però hi havia enocs formes
hi havia aquelles radiofórmules molt estandes
però que encara segueixen i tal
i que no els volem pas cap mal
i després hi havia com a molt més alternatiu
hi havia Radio 3
la Via Nacional d'Espanya, Radio 3
i és el que hi havia
no hi havia gran cosa més
i nosaltres jo crec que vam ser també
no només aquest programa
i nosaltres que feien aquella franja de nit
veníem a ser una cosa intermigia
entre aquelles radiofórmules més estandardalitzades
i Radio 3
acabant les distàncies lògicament
i els coneixements dels mestres de Radio 3
però sí que intentàvem
fer el que després va acabar fent
l'ICAT o el RACS
és a dir, una
més d'un estil o un altre
perquè cada nit tenia un to
una cosa que no eren només els èxits de moda
sinó que els grans èxits
podien dir una mica de la música moderna
en els diferents estils
jo crec que estava bé
estava bé, una cosa divertida
es feia sense internet
es feia amb els reproductors de KCTS
i fan
també
i molts dels discos que es punxaven
sortien de les coleccions
dels que feien els programes
vull dir que
aquí hem esbrinat
amb aquestes entrevistes
Jordi, hem esbrinat
que fèiem reciclatge
que ja nosaltres
a Tarragona Ràdio
Ràdio Forum
en aquell moment es feia
i es tenia molt present
el reciclatge
això de no utilitzar
més de lo que
o utilitzar
i reutilitzar
les cintes de caset
que eren les que anaven
i venien constantment
de casa
a la ràdio
de la ràdio a casa
era bastant espectacular
això
i també quan entraves
a fer un programa
d'aquestos que
jo recordo que el meu
al final
acaba durant 3 hores
i en 3 hores d'anys
per molt
per posar música
no podies baixar res
de la xarxa
perquè la xarxa
no existia
i volia dir
que podies arribar
a un programa
amb 50 LPs perfectament
50 vinils
i com pesaven
pesaven molt
i aquí
sempre hi havia
algun col·lega
que potser t'ajudava
a pujar
o pujar
amb ton pare
depenia una mica
de cada circumstància
perquè era
certament complicat
i a més a més
si pretenies
en algun cas
aparcar la part alta
també saps
que històricament
sempre ha sigut
una cosa difícil
vull dir que
treballar
tota una experiència
només vas fer
la nit del divendres
no vas fer
no sé si
ara la memòria
és fràgil
i jo et diria
que en algun moment
van canviar
però jo recordo
la que més sent
va ser la nit del divendres
i
realment em va servir
perquè
recordo que
jo després vaig anar
a fer la mili
i
això també et tocava
aleshores
i una de les coses
que vaig dedicar
jo feia
de dirigir
en un pub
i
el que estem
esbrinant avui
Jordi
i una de les coses
que em va servir
és ser
membre
de
Ràdio Fòrum
aleshores
el carnet de la ràdio
em va ser
el primer aval
per entrar
a un local
que bàsicament
no et servia
per altra cosa
que en lloc
de pagar
la cervesa
doncs te la pagava
era
en una època
doncs
que no
normalment
no va sobrar
de diners
doncs te servia
per fer aquestes coses
i després també
una altra de les coses
que hem anat esbrinant
és que el carnet
que pocs el teníem
tot s'ha de dir
te recordes Jordi
que hi havia pocs privilegiats
que el teníem el carnet
no perquè no es volgués fer
per tots
sinó perquè clar
és allò que dèiem
fa un momentet
no hi havia massa diners
diguem-ho així
al principi de la ràdio
i clar
quan havies d'anar
a algun concert
prèvia trucada
i prèvia identificació
que eres
de Radiofòrum
et costava
a mi li ajudes
depenent de com
això també era
un altre problema
a mi no em costava tant
aquest
també t'ho he de dir
perquè jo
ja aleshores
estava
a la cultura
de l'Ajuntament
i
nosaltres sempre
tenim un cert
codi professional
amb això
és a dir
que normalment
sempre
amb uns clubes
també
normalment
pots entrar
en un concert
la gent
a vegades
se n'en fot d'això
però vull dir
moltes vegades
és una feina
fer xuga
la del periodista
o la del programador
perquè moltes vegades
vas sol
amb aquest concert
no portes
quan vas a treballar
normalment
primer que no vas
als concerts
a vegades
que vols
si hi ha alguns
que et toquen
exacte
i d'altres vegades
t'agradaria
estar a
fesos amics
i no estàs
sinó que estàs allà
doncs
al peu del canó
és una de les coses
també
particulars
que té
aquest món
de la professió musical
diguéssim
doncs sí
a més
que acabes de dir
una cosa
jo crec que és força important
perquè també
posant-lo cap aquí
cap al tema de la ràdio
que hi ha molta gent
que diu
ai és que tu
que estàs aquí a la ràdio
pots anar a tot arreu
que això també ens ho deien
potser al principi
quan tothom va una miqueta
que sembla que això
de la ràdio
sigui una cosa intocable
i diuen
tu ho deus conèixer
a molts conjunts
a tu t'ho deien
també Jordi
per estar a la ràdio
més que per estar
a l'Ajuntament
jo de totes formes
he tingut
mai ha sigut
molt allò
d'estrellitis
és a dir
a mi
respecto molt
la artística
però
no he sigut mai
allò molt devot
de fer-me fotos
amb els artistes
ni amb les actrius
ni amb els cantants
ni amb els cantants
ni amb els músics
d'aquestes
que hi ha sigut
amb els hain