L'opídius que intenta fer el retall, Lopídius s'està sentint còmode en aquest partit,
que intenta fer el retall que a dintre,
que se'n va cap a la fronta, la deixaran curt,
busca Diego Torres i l'arriador!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
El gol de Diego!
Seria el gol més important que es met en el nastí.
Pues ahora sí, es el que ojalá pueda dar l'ascenso,
pero bueno, queda un hueso más.
Atenció a Belbogades, que l'havšera ja suma de altura,
primera. Això és la història del Nàstic.
El 3 de juny del 2006
el llançament
els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras, que dona el servei
de porteria. La banqueta dreta...
Final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera.
Ja som a primera.
59 anys després, celebrem
un ascens. Ja està.
Els paraders, els quarentes,
els Camilo Roig, ja tenen anells.
El Nàstic és de primera.
Tarragona és de primera aquí.
Això ja no és un somni,
és una realitat. Som de primera.
Visca el Nàstic, visca Tarragona, som els millors.
Gràcies a tota la gent del Nàstic
que per ells tenim que aconseguir
i aquí estem. Visca el Nàstic.
Sí, sí.
Sí, chavales, sí.
De primera.
De primera som. Som de primera.
Som de primera.
Som de primera.
Presidente. Som de primera.
M'agrada que escuta el presidente.
Gràcies.
Ona, som de primera.
S'ha acabat.
S'ha acabat el somni.
Això és una realitat.
Som de primera.