Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio
A la sala d'espera, de Noemí Bagès
Dilluns al matí, la Sílvia entrava a treballar a segona hora
Per això sempre triava aquest dia de la setmana
per anar a fer-se l'extracció de sang per a les anàlisis de control
que li recomanava el metge de capçalera trimestralment
Havia fet cua molts cops davant aquell mostrador
Tants com els que havia fullejat revistes o revisat el mòbil a la sala d'espera
Aquell dilluns, però, ningú no es va aixecar
quan una noia amb bata blanca i esclops va cridar
Des de la porta de la cambra, de la qual sortia un jove amb el braç flexionat
i un dit fent pressió a la part interior del colze
Es va sentir més fort
Ningú no va respondre
La noia va fer una ullada a la porta de l'ababó i va veure que estava oberta
No era dins
Va esperar un parell de segons i, sense inmutar-se, va passar el nom següent
La Sílvia tecleixava al mòbil un missatge de WhatsApp al director
Avui no podré venir a treballar
He tingut un incident amb el cotxe
Res meu, gràcies
Era el primer cop que faltava al treball sense estar francament malalta
No havia mentit mai
Ni tan sols havia fet tard en tots aquells anys
Mai li havien hagut de cridar l'atenció per res
Ben al contrari
Així que va arribar a la conclusió
Que ningú posaria en dubte la seva paraula
L'havia escrit caminant, el missatge
Pendent de no topar amb cap fanal
Posar el peu en cap clot i, sobretot, no perdre'l de vista
L'havia reconegut
N'estava completament segura
Aquell...
Acabeu de passar un bon dia
L'havia obligat a aixecar els ulls de la revista
Era el mateix...
Gràcies per escoltar-nos
I acabeu de passar un bon dia
Que sentia cada tarda de dilluns a divendres
Com a punt i final del magazín radiofònic sobre actualitat
Feia molts mesos que la veu del locutor l'acompanyava a casa
Mentre enllestia feina a l'ordinador
El dia que es va estrenar el programa ja li va cridar l'atenció
Aquella veu tenia alguna cosa que la feia especial
Era profunda, vellutada, càlida
A poc a poc hi va anar captant matisos
Segons el tema de què parlava
S'enduria lleugerament
O tenia un timbre més tendre
O un to més festiu
Però la majoria de la gent segurament
No hi hauria hagut diferències
Però ella hi detectava fins al més lleu canvi
Va arribar a un punt en què percebia l'estat emocional del periodista
Més enllà del que explicava
Avui està trist
Dictaminava
Tot i que la notícia era bona
Sense tenir cap més prova que la seva intuïció
I la comparació
Del tot empírica
Amb totes les hores d'emissió prèvia
De les quals ella s'havia emerat
Amb el temps
Va anar establint una connexió
Molt íntima amb ell
Li reservava les dues hores diàries
I, curiosament
Sempre tenia l'agenda plena
En aquella franja
Davant qualsevol proposta professional
O lúdica que rebés
Posava la ràdio
Es feia un cafè
I s'aïllava de tot
Fantasiejava sobre l'aspecte que devia tenir
Va posar mil cares
Altituds diverses
Diferents complexions i estils a aquella veu
Al final s'hi va decidir
Va buscar el seu nom a internet
I en va mirar totes les imatges
Sabia que fent-ho
Perdria la possibilitat
De continuar creant-lo en la seva imaginació
I que, el que més temia
Fins i tot podria sentir una lleu decepció
Semblava molt menys corpulent
Del que feia pensar el gruix de la seva veu
Però el va trobar atractiu
Des d'aleshores
Escoltava cadascuna de les seves frases
Imaginant l'expressió de la cara
La gestualitat
I acabava de sentir-lo
Allà, asseguda en una sala d'espera
Que feia olor d'antisèptic
Prop de la sortida
Acomiadant-se de les recepcionistes
Que també li corresponien
Amb un educat somriure
Adéu, que vagi bé
Bona tarda
El va veure d'esquena
Ja amb una mà al pom de la gran porta de vidre
Que donava al carrer
I va seguir impuls
En perdre'l per la banda dreta de la finestra
Es va posar d'en peus
I va sortir al carrer
Encara li va costar uns instants
Reconeixer-lo entre la gent
Que a aquelles hores del matí
Omplia el carrer atrafegada
El va seguir fins a la cafeteria més propera
I el va veure esmorzar
Del que restant
En sortir
Va calcar-li cada passa
Fins a la porta de l'emissora de ràdio
No sabia quanta estona s'hi estaria
Podia haver marxat
Podia haver anat a treballar
I tornar a la tarda
A l'hora que acaba el programa
Podia venir qualsevol dia
De fet, ara se n'adonava
Podria haver vingut a esperar-lo a la sortida
Quan hagués volgut
Però mai se li havia acudit
Només avui
En sentir-lo de prop
Com si fos una espècie de senyal
Va estar-se tot el dia rondant la zona
Però sense perdre de vista el portal
Un bar
Un banc
Una gelateria
Només havia sortit per dinar a prop
Amb qui la Sílvia va creure
Com panys de ràdio
Al vespre
Més de mitja hora després
Que s'hagués acabat el programa
Van arribar
Dit així
En plural
A casa d'ell
El va veure treure's les claus de la butxaca
I obrir el portal de l'edifici estret
De quatre plantes
Va aturar-se davant les bústies
I va buidar la segona
Encara no un minut més tard
S'encenien els llums del segon pis
Molta estona després
Encara dissimulava
En una tauleta
D'un bar de la plaça
No hi havia entrat ningú
Estaria sol?
I viuria?
Es va dir que potser havia arribat
El moment de deixar córrer
Aquella bogeria
Però també que no havia arribat
Fins allí
Per no res
D'una rebolada
Amb l'estómac incongit
Va premer el timbre del segon pis
De totes les excuses
Que havia ideat per explicar-li
Havia decidit que la veritat
Era la millor de les opcions
Si
Qui és?
Es va sentir per l'intercomunicador
Però no va rebre resposta
La Sílvia
Ja corria a carrer avall
A la sala d'espera
De Noemí Bagès
En aquesta dramatització
Hi ha participat
Per ordre d'intervenció
Miguel González
Sílvia García
Núria Cartañà
Joan Maria Bertran
Realització sonora
I muntatge musical
Miguel González
I'm never going to stop falling in love with you
Una producció de Tarragona Ràdio
Empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona S.A.
2016
Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio
Adsels
造ipsoras
Fins graz
Alsa
Gel yours
El
El
El
El
El
El