Molt bon dia, sóc Josep Poblet Itous,
alcalde de Vilasec i president de la Diputació de Tarragona.
I és un plaer poder establir una connexió en directe
per a celebrar amb Tarragona Ràdio 30 anys de la seva existència.
30 anys de l'existència d'una ràdio són 30 anys de la vida d'un país,
30 anys de la vida de moltes persones
i són 30 anys de batec permanent de construir societat,
construir cultura, construir economia
i tirar endavant les iniciatives dels més insignificants
fins als més importants que fan evolucionar un espai geogràfic del món.
Tarragona Ràdio ha prestat un bon servei en aquests 30 anys
i naturalment s'ha fet ressò de cada un d'aquests batecs,
tant els més senzills com els més importants.
I tenir present que aquests 30 anys
no són qualsevols 30 anys de la nostra història.
En aquests 30, del 1986 fins al 2016,
han passat coses molt importants
que han capgirat de manera rotunda
el camí plàcid o el camí un tant tranquil
del nostre dinamisme territorial, social, cultural i econòmic.
Si ens situem en la perspectiva de 1986,
eren anys en què aquestes comarques patien absència
de tenir aigua, és a dir, ens faltava l'aigua
i sense aigua no hi ha vida
i per tant no hi ha futur, no hi ha progrés,
no hi ha un lloc on tirar endavant.
Per tant, aquí va haver una aposta molt important
d'un conjunt territorial que,
millorant l'aprofitament dels recursos hídrics de l'Ebre,
es va poder portar aigua al camp de Tarragona
i això segurament va ser molt present en tot moment,
en tota determinació.
A Tarragona Ràdio es va fer ressò d'aquest esdeveniment
que per fi l'any 1989
va fer que arribés l'aigua d'una manera garantida
i per sempre al camp de Tarragona
i possibiliteix el seu desenvolupament social,
industrial, turístic i de creixement demogràfic
del conjunt de les seves poblacions
a l'hora que permetia que les terres de l'Ebre
s'haguessin fet grans inversions també
per a una millora de l'aprofitament dels recursos
en aquell espai i una millora també
de la qualitat de l'aigua en definitiva per tots.
Eren anys en què s'apostava
per un model d'equilibri territorial
impulsant de valent el turisme
amb el projecte dels centres recreatius i turístics.
Ara novament, diguem, d'actualitat,
perquè estem engegant la segona generació d'inversions
en aquest àmbit per assolir
el que en aquell moment vam iniciar,
que era una aposta de turisme europeu
de primera magnitud.
Ara volem assolir una proposta de turisme mundial
de segona generació,
per tant, saltant a una nova dimensió del turisme.
Portada d'aigua, model turístic, inversions turístiques,
naixement de l'universitat,
és un altre dels esdeveniments que fiten aquests 30 anys,
tenir una universitat que neixia al servei públic
d'una àrea geogràfica que són les nostres 10 comarques,
però que amb gairebé 25 anys d'existència
ha aconseguit ser una universitat d'una gran qualitat
que elevat el talent territorial d'una manera molt important,
que ha produït recerca en uns nivells
que no es podien esperar inicialment
i que és una universitat de caràcter nacional
i d'excel·lència internacional.
Per tant, quan se'ns donen instruments importants,
sabem naturalment aprofitar-los
i aprofitar-los en el millor de les intensitats.
Aquestes són coses que han passat aquí,
són coses que a Tarragona Ràdio se n'ha fet ressò.
Són coses que ha ajudat Tarragona Ràdio
a que la societat les conegués millor,
en conegués els seus ets i uts,
en conegués també les controvèrsies
que hi ha hagut abans de poder-les desenvolupar
i que se les fes seves
i que coneixent millor les, les pugui estimar millor,
que així és com avança una societat.
Coneixent, estimant, discutint, dialogant, cercant consens.
I una ràdio és un instrument viu d'extraordinària utilitat
al servei d'aquesta causa.
Per tant, felicito d'una manera inequívoca,
d'una manera convençuda,
aquests 30 anys que els he vist,
els he vist a més a més des de responsabilitats públiques,
la majoria d'ells,
i per tant puc donar fe del servei, del bon servei,
que aquests 30 anys d'informació de Tarragona Ràdio,
el servei de la causa que defensem tots plegats,
que és la nostra, la que més ens n'importa,
el progrés, la societat,
el desenvolupament d'un model de coneixement,
doncs ha fet possible a casa nostra
i que naturalment el seu treball
hagi fet possible arribar a totes les llars
i que la gent conegués millor allò que passava a casa seva.