L'artificier d'Adam Mañé
Sabia que no el trobaria, però també sabia que les cames la portarien al lloc que ell freqüentava,
part dreta del carrer Major, amunt fins als porxos de Merceria,
plaça del Fòrum, portal de Sant Llorenç i sobretot la biblioteca.
La recerca dels ulls, la recerca dels llibres i els ulls que miren el cos i les carícies.
Sabia que ho perdria tot en aquells rínxols i sabia que, com a la bocana del port,
l'abisme la volia engolir i sabia que s'hi llençaria.
Sabia que un dia passaria els dits per entre els rínxols,
sabia que un dia li trauria la roba ràpid, tremolant,
sabia que ella no es trauria tota la roba,
Sabia el tacte de les carícies amb roba.
A ell el volia tot nu.
Nu sabia que li tocaria els muscles, les espatlles, la nuca erissada,
els mugrons, la cintura, el pubis, la pell tibada, la brillantor rosada.
Sabia que no el trobaria,
i l'escalfor i la humitat la feien sentir l'univers en un punt del seu cos.
L'u i el divers.
Concentrat en l'abisme que t'atrau,
que et sedueix i t'irresisteixes sabent que t'hi rendiràs,
que un dia t'hi llençaràs i cauràs des de la bocana del port dels teus silencis que t'emboquen,
que són tan fructífers que omplen i omplen quan et buiden.
Sabia que no el trobaria,
però sabia que les cames la portarien,
i sabia les respostes a les preguntes que es podria creuar pel camí.
Sabia que des de l'aigua mansa de després del plaer seria difícil salvar-se.
Part dreta del carrer Major amunt fins als porchos de Merceria,
plaça del Fòrum, portal de Sant Llorenç.
El dispositiu ja no es podia desactivar.
L'artificier, d'Adam Mañé.
Una producció de Tarragona Ràdio,
empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona S.A.
2016
Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio.