Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio
Cinta Mulet
El rumb de les màquines de cosí
Salpaven per les finestres de les cases
Protegides amb les seves cortines de canotillo de colorins
O hi havia que preferien mosquiteres
Les mosques sempre emprenyaven molt mentre cosies
O feies la feina de casa
I eren brutes
No només es posaven pel menjar
També per sobre teu
Insistentment agafaven fixacions sobre el mateix punt del braç
La mà o coll
O entre el nas i la boca
I per més batzegades que els exhibessis
Sempre hi tornaven
Com si es divertissin jugant al gat i a la rata
Tu, amb l'agulla o a morrar de la màquina
Ben bé no et podies defendre
I les molt bruixes
Semblava com si ho sabessin
A l'estiu
Tothom obria portes i finestres
Per cercar el correntet
Que feia lleugerir la calor
Que s'apoderava de cases i pells
Aquells anys
Era tot molt endogàmic
I molt familiar
Ens coneixíem els secrets de les cases
Al de Dillo
Per bé
Que no en calien de claus a les portes
Perquè de forasters als pobles petits
No n'hi havia
I tampoc no es coneixia
Això del tràfic de blanques
Ni desaparició de nens
No s'estressava ningú
Perseguint els xiquets
Per vigilar-los a punta d'escopeta
Com fan ara
Sense deixar-los ni respirar
Ni gairebé créixer com a nens
Però ho sabíem
Que corrien pel carrer
I que estaven bé
Lliures
En els seus jocs
I alhora segurs
Així és que
D'aquestes bestieses
Ni se'n parlava
I per no parlar-ne
No se'n parlava ni per la ràdio
Les temàtiques
Que corrien pels tallarets de confecció
Eren de noviatges
Embaraços no volguts
Casoris a la força
I difunts i malalties
Que ja se sap
Anaven rodant de casa en casa
Aquests tallarets de confecció
De què us parlo
Consistien en tres o quatre dones
Que s'ajuntaven per cosir
En una mateixa casa
Normalment l'Algorfa
Com era el nostre cas
Allí es repartia el treball
A imitació del sistema
De producció en cadena
De les grans fàbriques
Amb la finalitat
D'optimitzar el rendiment
I treure's un jornalet
El més alt possible
Dintre del marge
Tan estret que teníem
Aquesta era l'honesta intenció
De les pobres dones
Sense estudis
Que no sabíem on girar
Per ajudar a casa
Ja que com es deia
Feia anys
El camp
Estava arruïnat
En aquelles fonts de treball
Gairebé esclau
Passàvem matins i tardes
Amb puntualitat extrema
Mentre tu
Senties com la monotonia
S'anava eternitzant
En el teu cos
Inhabilitat
En aquell aparent condemna
Arrencar-li un bril d'emoció
La vida
Dia a dia
Els canvis
Semblaven imperceptibles
Semblaven imperceptibles
I només s'allargava en tu
La il·lusió de trobar l'home
De la teva vida
Amb qui et casaries
Per sempre més
I anaves repassant possibles cares
En el teu cap
Mentre t'avorries
Passant costures
Al timó de l'agullà
Eres jove
I desitjaves
Havies de desitjar
Però no morir en l'atonia
Claparadora
D'encarar costures
Premi el peu del motor
I afanyar-te
Per sumar pessetes
Tot el teu cap
Burillava
En una navegació mental
De noviatges inexistents
Com el que la ràdio
Et contava
Però que a última hora
Era els que vivies
De més a prop
Conduïda per la veu
Somiaven l'amor
I el desamor
Dels personatges
Que encara que sabia
Que eren mentida
Haurien pogut ser veritat
A última hora
Què és veritat
I què és mentida
I quantes vegades
Hauries volgut
Canviar la meva vida
Per la d'ells
El cas
És que cada tarda
Aquelles veus
I aquelles històries
De les novel·les
Contades de la ràdio
Anaven forjant
Tot un ideari
De l'amor
En qui les seguia
I de quina manera
Van dibuixar
El mapa
De les meves aspiracions
I després
De les meves frustracions
Però també
El calibre
D'un aprenentatge lent
A la meva resignació
I això de res
És el que més em col
Just
L'esquelet ideològic
Del que tu després
Intentaries desenvolupar
En el que en diem
La teva vida
Amb l'home
Que del segur
Havies de trobar
Per ser feliç
De veritat
Sí
Criaven la dona perfecta
Perfecta
Esclava de la llar
Bona mare
Abta
Inextremis
Per a la maternitat
La cosa més bella del món
L'idea que encara mantingui
Disposada al perdó
I ha suportat
Tot el que calgui
I més
Per tal de reescavalar
El sagrat matrimoni
I així era
Aquella escola
D'Helena Francis
La qual esperaven
Madalerades
Esclava amb la mort
Convictes.
Consultorio
de Elena Francis.
La belleza es de Francis, Francis, Francis.
Soy Mabel. Tengo 22 años. Me casa a los 18.
Hace tres meses que mi marido no hace el amor conmigo y me rechaza.
No me mira. No me pone la mano encima.
Y antes era muy cariñoso conmigo.
Creo que le repugno. Cada vez que me acerco a él, se aparta.
Yo cada noche me lavo mis intimidades
y me pongo colonia que yo misma me hago con hierbas del campo.
Señora Francis, yo antes no lo quería.
Me casé por la fuerza, pero ahora no quisiera perderlo.
Me he acostumbrado a él y estoy muy preocupada.
Creo que me engaño con otra que frecuenta una casa de esas.
Tengo dos hijos. Me casé embarazada.
Y aunque yo no quería casarme tan pronto, mis padres me obligaron.
Pero ahora lo quiero. Lo quiero y es el padre de mis hijos.
¿Qué puedo hacer, señora Francis, para no perderlo?
Hija mía, cuando ellos nos tienen tan seguras, no nos valoran, se cansan de nosotras.
Hay hombres que no tienen suficiente con su mujer.
Pero la mujer ha de ser lo suficientemente astuta para saber recuperar a su marido.
Tú, en tu tierna juventud, has de conseguirlo.
Mi consejo es que te pongas guapa todos los días y salgas a la calle radiante.
Habla con todo el mundo y muéstrate animada y muy alegre.
Evita estar triste y en ningún momento te vea preocupada.
Ten en cuenta que los hombres, cuando ya no nos tienen, se cansan de nosotras
y algunos más que otros les gusta picar de flor en flor.
Tú, hija mía, empezaste muy joven a tener responsabilidades muy duras.
Se lo diste todo y ahora él se ha cansado de ti.
Pero puede que solo sea un estado pasajero.
Si realmente te quiere, volverá.
No está de más que te vea haciendosa.
Mantén la casa más limpia y ordenada que nunca.
Y ten la comida hecha a la hora.
Que no le falte la comida.
Los hombres, cuando no encuentran la comida hecha, se ponen de muy mal humor.
Tenlo en cuenta.
Pero sobre todo, procura mostrarte coqueta con algún amigo cercano.
Siempre con mucha discreción y elegancia.
Puesto que esto, hecho sin arte, podría irritar a tu marido
y se podría poner furioso contra ti.
Si se ve que otros te miran y se interesan por ti,
si realmente te quiere, volverá sin tardar.
Hija mía, te deseo mucha suerte.
Espero haberte ayudado.
Consultorio Sentimental Elena Francis
Cada tarde a las cuatro encontrará su consejo para el amor.
Com deia, les dones ens havíem afeccionat mig de riure mig per força a la confecció.
Ens hi havíem disciplinat fins a l'extrem, amb meritoria autonomia.
Fèiem horaris rigorosos i, sense separatment,
ens havíem endimoniat per la golosia de les quantitats.
No aixecavem el cap de l'agulla per res.
Per tal de rendir el màxim i produir més i més,
els munts de robes multiplicaven.
Una només feia mànegues, l'altra traus, l'altra colls,
l'altra col·locava cremalleres, segons el dia.
La qüestió era fer-ho de pressa a de pressa,
i alhora que creixíem en rapidesa,
se'ns instal·lava ben endins el cuc de l'ambició.
els motorets de les màquines bramaven com esperitats.
rum, rum i ruming, se sentia quan frenaven.
i pel carrer no s'hi veia ni una ànima.
Per sort que l'orella tot el sant dia estava penjada a la ràdio.
Gràcies de la ràdio.
La ràdio ens era mitja vida i la nostra salvació,
perquè, si no, haguéssim viscut a les fosques del que passava en el món exterior.
Tanmateix, cal afegir que es viatjava poquíssim,
tret d'anar a comprar sabates o per malaltia.
I també cal dir que les cases que tenien cotxe
es podien comptar amb els dits d'una mà.
Tot el dia. Tot.
Però... Xxxt!
Lupe bajó del portal,
y tras ella se oyó el ladrido de un perro.
No era un gemido habitual.
Había sido el alarido agrio de cuando resuma el furor de la muerte.
Unas vecinas se asomaron,
y por la escalera de servicio se oyó el zapateado brusco de alguien que...
¡Germán! ¡Germán!
Se oyó un disparo y todo quedó sumido en la triste tentación
de saber y no atreverse a vencer el pavor a salir.
¿Un muerto? ¿Un herido?
¿Quizá nadie?
¿Germán habría muerto?
Sólo el pánico de herirse a sí mismo hizo sucumbir el vecindario
en el interior de aquel casalicio lúgubre que acogía entre sus paredes
El aullido del miedo.
¿Qué habrá sido de Germán?
¿De quiénes serán los pasos?
Mañana no se pierdan el capítulo 944 de...
El alaído de la muerte.
I ara, com cada tarda, els esperem a Radioform 102.6 de l'FM.
Amor, odi, intriga, passió i venjança.
Recordem.
El alaído de la muerte.
La ràdio novella no les tres.
A les cosidores ens queia la baba amb totes aquelles històries meravelloses de la ràdio,
tan fora del comú nostre, i quan en plena atenció d'aquells tràfecs amorosos,
tendenciosament posaven fi al capítol, notàvem com un esquitx de ràbia esclatava per dins nostre
i ens feia créixer encara més el de l'he de seguir esperant demà.
Enllepolides com ens tenien, quedàvem amatents a l'espera, sempre a l'espera de tot.
Però ràpidament, alguna de nosaltres es refèia i saltava dient
Ai, xica, sempre et deixen amb la mel a la boca.
I llavors començaven distesos els comentaris tan necessaris
per a aquelles dones sense vida com érem del capítol passat.
Ràdio Fòrum, la ràdio de casa que l'ofereix notícies, publicitat,
la millor música i les millors ràdionovelles, tot i més a Ràdio Fòrum 102.6 de l'FM.
Tot seguit, Astrid, o la jove de Mas Dendrill, capítol 1956,
una versió inspirada en El Ladrón de Corazones.
Com cada tarda, la seva ràdio Ràdio Fòrum l'acompanya.
En aquesta dramatització hi ha participat
narradora principal Cinta Mulet, Mabel Clàudia Ruiz,
locutora de ràdio emulant Helena Francis Sílvia García,
narrador radionovela i veus adicionals Miguel González,
Realització sonora i muntatge musical Miguel González.
Una producció de Tarragona Ràdio,
empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona S.A.
2016.
Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio.
Fins demà!