Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio
Màter Misericòrdia d'Albert Ventura
M'assauria ara mateix explicar-vos la meva vida
Ho faria en un balancí vell i curcat
Tot això ho faria mentre sento les notícies darrere a fons
En un dissabte d'abril, de geranis vermells i vius del sol
Sentiria com una explosió ha matat 35 innocents
Sentiria com els països exportadors de petroli han apujat uns aranzels inexistents
Per especular com a capitalistes salvatges que són
Ho faria mentre em caragol una cigarreta que no em fumaré
I ho faria tot això amb la brisa de cara
D'una forma totalment inversemblant i rellevant
I això ho faria per no explicar-vos
Que mentre escoltava tranquil·lament les notícies per la ràdio
Vaig degollar-la amb l'antitud
Potser voldríeu saber qui era
I com m'agradava decariciar aquell ble de cabells morens que li queien des del front
Sempre que s'ajupia
Potser també voldríeu saber que es dedicava a un ofici inexistent
Però tot això seria totalment irrellevant perquè ja seria morta
L'antítesi dels geraners rojos del balcó
Vius
Germans per contra de pigmentació
La sang vivament fresca i roja
Però quina importància té això?
Perquè tot això passava a l'estiu de 1995
Un estiu sòrdid, sec, com tots els dels anys 90 i els dels 2000
Que a ningú no li importen gens ni mica com són ni com han sigut
Molt probablement seran exactament iguals tots els uns amb els altres
Fil per randa, sense matisos ni vacil·lacions
Seria un altre estiu postolímpic ple de mosques i de mosquits
Us deia que jo s'hauria amb una calma reposada i reverent i inversemblant
I us deia que els seus cabells morens caurien en un bleu que se li faria quan s'ajupís
Doncs bé, això és el que més m'agradaria dir d'ella
I no que mentre li passava la fulla d'afectar per la gola
Els teixits del coll s'esquinçaven harmònicament
Com els clivells de les mangranes
Potser per aquest bleu vaig ser dèbil
Potser, per això, mentre escoltava la veu de la locutora
Vaig afluixar lleument la força sobre la fulla
Però ja no passarà més
Perquè és morta
Definitivament
No una moribunda que renega entre dents i regalims de sang
Potser, a mans del tan atopràtic, s'aconseguirà fer una obra d'art efímer
Destinat a jaure les 24 hores del termini legal
Darrere d'un vidre mortuori que l'aïllarà del món
Davant d'un pom de geranis purament vermells
Tot això, com si fos un poema en ones artzianes
Transcorreria per terra, mar i aire
En un segon elèctric
Recorreria el territori de punta a punta
Dirien que una pobra noia, la Teresa, havia estat brutalment assassinada
Dirien, de nou, que una víctima de la violència de la societat occidental
Havia engreixat una pobra, trista, luctuosa, llista de sacrificades
Però sabeu què passa?
La mort
La mort està sobrevalorada
La mort, la mort violenta, és la que està tristament infravalorada
Tothom morirà
Però qui tindrà el goig de rebre un darrer acte d'amor i de redempció
Ella va s'englutar
Mentre la navalla començava a esquincar els teixits
Mentre els separava
Potser primer no ho va comprendre
Però va, cregueu-me quan us dic que sempre passa el mateix
Primer, la resistència
I un pic s'ha passat al punt de no retorn
La cara de pau
De satisfacció
De deixar-se anar sense arrecància
D'entregar-se
D'alliurar-se
D'adonar-se tot
Això a la ràdio no ho expliquen
Però no us penseu que és res personal, amics meus
La televisió i els diaris encara ho expliquen metge
Potser només sóc un jaio cínic malparit
No ho sé
Però el que sí que sé
És que no us ho explicaré, tot això
Perquè si ho faig
Em tancareu
M'acusareu de psicòpata
D'antisocial
De mil paraules pretesament feridores
Que només em mascaren una realitat diferent a la vostra
Us repetiu constantment mentides
Que acabeu incorporant el vostre sí
Res que d'altra banda
No solucioni la fulla d'una navalla ben esmolada
Això és el que ella va entendre
Et preocupes per menjar tofu
Mentre ningú no té clemència del veí del costat
Et mescles entre desconeguts al metro
Al tren
A l'autobús
A la sauna gai que freqüentes d'amagat de la teva dona
D'on et trobes amb el rector de la parròquia
Que confessa als teus fills un diumenge secret a qualsevol
Us diria
Que mentre els geranis vellotats
Dansen cincopats a banda i banda de la jardinera
Em bec un te fred
Com els regrons de sang
Que s'escorrien sense mesura canell avall
Com la veu melodiosa i profunda dels altaveus estant
Que narra les desventures d'un derbi provincial
Fonestament avorrit i transcendent
Si fes res de tot això
I si ho expliqués
No ho dubteu ni un sol instant
Això
Tot això
Ho faria només per amor
I don't want to rush you now
If you need some time to think
I can wait another year
But I can promise anything
Màter Misericòrdia
D'Albert Ventura
En aquesta dramatització hi ha participat
Narrador Albert Ventura
Veus adicionals de l'Arxiu de Tarragona Ràdio
Realització sonora i muntatge musical
Miguel González
I don't want to rush you now
I don't want to rush you now
Una producció de Tarragona Ràdio
Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona S.A.
2016
Lectures dramatitzades dels 30 anys de Tarragona Ràdio