Comencem aquesta entrevista, si us pides fer cinc cèntims de com vau començar com els Pets, com comença d'aquest grup.
Els Pets van començar fa tres anys al Nadal, a l'internadal, i és una sessió d'un altre conjunt que hi havia abans, que era més punky, que es deia condons adulterats.
I si fa una faça amb els mateixos, l'únic que el cantant no hi és. I vaig passar a cantar jo i tocar la guitarra.
I els Pets som Joan, la bateria, Rafel, el baix, i jo, com dic Lluís, la guitarra i veus.
I també teniu...
Llavors nosaltres som els Pets, els tres. Els Pets som tres.
A part tenim uns col·laboradors fixes de sempre, que són la Maria i l'Anabel, les veus, que ja són d'abans,
i ara tenim nou el guitarrista, que es diu Ramon, i una secció de vent, que es diuen els Vents de Bayona,
que són el Quim, el Javi i el... i el Jaume, el Jaume.
Sí, sí.
I aquest és el primer concert que fem perquè feia un any que no tocava, perquè jo me'n vaig anar a l'Estats Units un any,
i no hem fet res aquest any, hem fet noves cançons, i ara em tornem...
Fa un mes que ensegem, fa un mes que he tornat jo, i ara toquem aquí, el dia 30 toquem el pla de...
Com se'n fa el xampany?
A la Prades, la festa del xampany?
No, on fan el xampany.
Ah, aquí, a Sant Sagornia de Noies.
Sí, pel Penedès, el pla del Penedès.
El pla del Penedès.
El dia 30.
Has comentat abans que també has anat a Amèrica, que vas anar a fer a Amèrica.
Doncs és que jo he acabat la carrera de filologia anglo-germànica,
i com que tenia un anglès molt de Vallfogona, doncs em vaig anar allí,
i a més tinc una nòvia que és d'allí, hosti, quina rampa, m'acabó, en Déu.
Eh, no us ho posis això, eh?
No, no, que és socialita.
I vaig anar allí per estar amb ella i per practicar l'anglès, que m'ha anat a la mar de bé.
Si vull fer de professor, o si els pets no em fan, no em feia milionari amb els pets, ho hauria de fer de professor.
Però també has millorat durant aquest any de s'estratonets.
Ah, amb guitarra, vols dir?
Sí, no?
No, gaire.
Faia el mateix.
Jo amb guitarra sóc molt negat, però això em portem una altra perquè toqui, que és veritat.
Jo només faia ringo-ringo-ringo.
Ah, ja.
D'això no surto jo.
I què em pots dir de les noves cançons que heu tret?
Les has compost tu, no?
Sí, bueno, totes menys una les he fet jo.
Hi ha de tot, hi ha una cançó que es diu Qui s'ha llufat, que és en plan, conya.
N'hi ha una que és molt sèrie que es diu No n'hi ha prou en ser català, que parla que molta gent es pensa que quan tal ballen sardanes per la festa major ja fan prou.
I en aquest país, per desgràcia, s'ha de fer moltes coses més encara.
Escolta, i com te ve l'inspiració per fer aquestes cançons?
L'inspiració, això és la refineria de Constantí que t'inspira molt.
Ah, ja.
El que no pots dormir de la pudor, doncs fas cançons.
I parlant de Constantí i de les avellanes, què passa amb les avellanes?
Sí, però ja no està molt malament de preu aquest any i, com no ho pugin ara mateix, fotrem, no ho sé, anirem a TV3 a parlar amb l'Àngel Casas.
Ah, no, aquí no hi és l'Àngel Casas.
No.
Doncs amb l'Alzi us parlarem, a veure què passa.
Sí.
És veritat, i això que voleu que a les pot, a les avellanes, fessin servir la vostra cançó?
Sí, a veure si fem alguna pèl amb això.
Hem de parlar amb el conseller d'Agricultura.
En Grie Ardeula, no?
No ho sé com se diu.
Sí, en Grie Ardeula.
Des d'aquí, a veure si m'escolta i, sobretot, que posi contacte amb mi, que li farem un preu d'amic.
Més car que a les avellanes, sí, perquè a les avellanes...
És un altre tema que també que es queixava és el tema del recolzament dels grups catalans, no?
Sí.
A nivell de part oficial, diguéssim.
A part oficial, no.
El que passa és que...
A veure si s'entenem.
Vull dir, a subvencions, o sigui, o a la televisor, per exemple, a catalana, a TV3,
i els mitjans de comunicació aquí a Catalunya, falta un recolzament, no?
No, potser...
El que passa és que, així com hi ha molta més gent que parla català,
que no pas gent que parla basc o parla gallec,
en conjunt que es diu Cortato, que canta en basc, tothom ho compra.
Tothom ho balla.
En conjunt que es diuen Os Resentidos, que són gallecs, i canten en gallec, tothom ho compra.
En canvi, no hi ha cap conjunt en català que vengui.
I per què és això?
Perquè no hi ha una casa discogràfica que es promocioni.
No és qüestió de subvencions, perquè les subvencions són dolentes de per si.
Perquè hi ha un favoritisme implicat en això.
El que s'ha de fer és que hi hagi una mica d'infraestructura,
una casa discogràfica, una distribuïdora que promocioni el roc català.
Això ho diu el bateria, Joan, que un país no està normalitzat
fins que no té revistes porno en català,
Guàrdies Civils en català, i jo dic que roc en rola en català.
I ja està!
Bé, doncs, deixem de banda això.
El vostre futur, com a conjunt, que es limitiràu de moment a fer actuacions,
o què teniu en vistes de fer un disc, de gravar un disc?
Un disc, sí, jo deia fer-ho, però no sé pas en qui,
perquè és el que t'estava dient, que no hi ha cap casa discogràfica de cara i ulls.
El que volem fer és tocar, passar-ho bé, sortir una mica de Tarragona,
tocar pels pobles, que la gent es coneixi.
com que no volem prendre molts discos, perquè si no cantaríem en castellà,
ho tenim molt assumit, que cantem en català, serem un grup minoritari sempre, però ja està bé.
Nosaltres el que volem és, amb el que fem nosaltres, que és molt petit,
no és res, però aportem el nostre gra d'arena a que la cultura catalana, doncs, puji una miqueta.
No, l'únic dir, doncs, les vostres cançons,
bueno, ja vols dir-ho, que s'inspireu una mica a les coses d'aquí, no?
Sí, sí.
L'arrelament de la comarca, d'aquí a Catalunya,
i tot això, i que està molt arrelat aquí a la comarca de Tarragona,
a la comarca i al país, ja està bé.
I veig, doncs, que el públic es fa molt bé, amb vosaltres.
Sí, és el millor que tenim, el públic.
El públic no hi hauria pent.
Són gent de Constantí, que se segueixen, i gent molt de Tarragona.
Gent de Tarragona, també.
No ho sé.
Hi ha molta gent, sí.
Penso que si només ho coneixi més enrere d'aquí, d'aquestes comptades,
pot ser que tindria una mica més de ressò, no?
Sí, això a la llarga ho estem intentant.
A veure si sortim una mica d'aquí...
De gravar alguna cosa, perquè no se'n planteja ni si es queda fer un caset, alguna cosa.
Ja en tenim fet un, i ara, sí, pel desembre en farem un altre.
Ens volem anar molt, molt tranquils.
En tenim 17 cançons noves.
O sigui, que per fer unes que símte la tenim per fer-la.
El que passa és que volem prendre-nos-ho molt tranquil·lament.
Ara s'estem acoplant, hi ha gent nova.
Encara avui s'ha notat que no estàvem gaire amb alguna cançó.
Però ja arribarà tot.
De val?
De val.
Pleguem, que estic fet vols.
Sí, ja ho veig.
Ja ho veig, ja.
Com veus actualment el món de la cançó catalana?
Ah, mira, això fa un moment un company teu m'ho ha demanat també,
i jo li he contestat el que sincerament veig que passa,
i amb molta pena veig que passa,
que penso que és un moment molt difícil,
i a més que sent una cosa que sembla contradictòria
amb el que pot ser la realitat social del país,
i el moment democràtic que s'està visquent i tot això,
doncs el funcionament és bastant pouperrin.
Jo diria que estem passant un moment molt dur,
possiblement, i una de les raons és l'abandon total,
el que el desprecí que el govern de la Generalitat manifesta
pel fet de la cançó,
i limitant-se a fer subvencions que de vegades no acaben amb dis mai,
i a fer, doncs, i a donar el Moines,
que evidentment no és la millor manera de fer un artista,
oblidant-se absolutament dels seus deures,
en aquest sentit, que seria potenciar, fomentar,
donar possibilitats per fer feina,
cosa que no es produeix.
Què significa per tu cantar en castellà?
Per mi és un fet normal,
que jo vinc fent des de l'any,
bueno, professionalment des de l'any 65,
i amb... 66 exactament,
i tota la meva vida, d'una manera normal,
al vàter, a la cuina i al carrer, no?
Està bé.
I parlons ara, així breument,
dels dos projectes que tens ara,
els projectes que tens artísticament?
Doncs mira, potser sigui simplificar molt,
però el meu projecte en aquests moments està molt relacionat
amb tenir que tocar d'aquí mitja hora,
i preparar el més seriosament que pugui aquesta situació.
Però de cada dada d'acabar l'estiu tens moltes situacions?
D'aquí a acabar l'estiu, com diu la meva mare,
diu d'aquí a allà, pajarico sabrà.
Llavors d'aquí a que acabi l'estiu,
doncs ja ho veurem.
Normalment jo el que penso és acabar aquesta gira,
suposo que amb tota la salut i alegria que portem ara,
espero i desitjo això,
i que cap al mes d'octubre fer unes coses que tinc que fer fora,
i als voltants de Nadal,
doncs poder-me dedicar ja d'una manera plena
a preparar un disc.
Això mateix, pots parlar d'aquest disc?
Ja m'agradaria, t'ho prometo.
M'agradaria perquè voldria dir que el tinc molt avançat,
però de moment poca cosa,
ho podria explicar, sí.
Bé, per acabar, doncs,
què significa per tu tornar a Tarragona,
una ciutat que vas estudiar a la laboral?
Quan un té records en un lloc no torna mai,
sempre hi és, eh?
I jo en aquesta ciutat,
doncs després de quatre anys a la laboral,
tinc molts records,
tinc de bons,
i se'n veu que també en tenia de dolents,
però el que passa és que amb el temps,
doncs jo vaig deixant els records dolents a un cursat
i segur que em quedo amb els bons,
que són els que em conforten i m'alegren,
això sempre sense perdre la memòria, eh?
I tornant aquí,
doncs, bueno, aquí a la plaça no havia tocat mai
i em feia il·lusió,
perquè me la imaginava com quan...
Aquest matí, vull dir, no?
Aquest matí me la recordava com quan la caminava
i llavors em feia il·lusió
pensar com es veuria des de dalt d'un escenari.
Bé, gràcies, eh?
Un abraçada.
Té que ens cridit i ja està, no?
Tampoc vull fer una hipòtesia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui aquí, en aquest lloc tan bonic, aquesta plaça tan bonica que tenim a Montblanc,
jo ja he cantat unes cançons de Rosa de Foc,
unes cançons que també vaig presentar a Barcelona
i que formaran part d'aquest nou i proper disc meu.
Quines col·laboracions s'has tingut?
Són col·laboracions de músics, de gent que hem treballat habitualment
i he fet alguna versió de cançons que m'agraden, en fi, ja el veureu.
Però parlar d'un disc que encara no ha sortit sempre em fa una mica de besar de mi,
per això després explicar una mica sobre el terreny, no?
Doncs parlant de col·laboracions, parles de la teva col·laboració,
ja que em sembla que ve de Montblanc, del primer disc, no?
Sí, del si volíeu escoltar, amb ell ens uneix una amistat, jo penso que molt franca,
i és un home que musicalment a mi m'ha aportat,
igual que tota la gent que està fent música, jo penso que sempre algú t'aporta coses, no?
I el públic també t'aporta coses.
Jo avui m'he trobat molt bé aquí, en aquesta plaça.
Llàstima que hagi plogut, hi havia molta humitat.
Quan hi ha humitat els instruments estan ressentits, la veu també,
però ha sigut un lloc molt vital.
Aquesta comarca té molta vitalitat.
A mi m'ha agradat molt venir aquí a Montblanc.
Jo vaig venir fa uns 7 o 8 anys i cada vegada que vinc aquí tinc el record d'un poble
molt ben conservat, molt agradable, molt polit.
M'agrada, és un lloc agradable.
Precisament tu, Marina, has reusat de vegades actuar en alguns llocs on no reuneixen les condicions acústiques adequades.
Tu creus que la plaça major de Montblanc ha reuneix d'aquestes condicions, per al que sembla?
Sí, si no hagués plogut més encara, no?
La humitat no és una cosa molt idònia per poder fer un concert de música, no?
Però sí.
Ens has parlat amb el company de l'últim treball discogràfic que estàs preparant,
que havia de sortir el mes de setembre, per el que sembla,
per vegades potser d'estudis, ho proposes pel pròxim mes d'octubre.
Avui has cantat dues cançons, Vitralls de Mort, i l'altra, quina era?
Pren'm així, també és nova, i després també perquè t'estimo.
He cantat les 3 o 4 cançons noves ja, d'aquest Rosa de Foc.
I els dies estrenats a Barcelona el...
A l'hivernacle.
A l'hivernacle del Parc de la Ciutat de Llega.
Exactament, dintre de la programació de l'Ajuntament de Barcelona, no?
Del Grec.
Sí, sí, del Grec, sí senyor.
El Grec 88, que va ser una de les poques actuacions del nostre país que va actuar.
Sí.
I com va anar aquesta actuació el dia de l'hivernacle?
Va ser molt maco, Barcelona sempre té aquesta cosa de...
Jo tinc molta inquietud i molts nervis a Barcelona.
Tu ets una hermosa, aquesta depressiva.
No, no soc una persona, no.
Ets una persona calmada.
Jo penso que a moments, no?
És capricorni, però sí.
Jo soc capricorni, sí.
Es neix un 17 de gener, un dia de Sant Antoine.
Sí, senyor, l'any de la Pedregada, que deien a la comarca del Fenedès.
Que diuen al Cornell, que va ser que va fer vulguer el cerro.
Sí, senyor, sí, va matar molts arbres fruiters.
Tu fas una música mediterrània, no?
Explica'ns què és això de la música mediterrània.
És el contrari del que fa el Michael Jackson, no?
Sí, però no.
Nosaltres em sembla que som una mica...
Jo em considero una mica com una menestral, no?
Un treball de música que seria el del petit artesà, no?
I a mi m'interessa aquest tipus de vessant de música.
No m'interessa aquests recitals on el cantant es perd lluny com un punt en un hivern, no?
A mi m'agrada aquest contacte molt viu i molt directe i molt irrepetible,
que és cantar com en aquesta plaça molt rodejada amb tota l'escalfor directa de la gent, no?
Veu la mirada de la gent molt a prop, no?
I això és música mediterrània, també.
I trobo que has acollit moltes cançons de les illes.
Què sents tu per les illes?
Una cançó, el perquè t'estimo, que és basada en el bolero vell de Vall de Mossa.
Les illes formen part dels països catalans.
Les illes és un lloc on a mi m'estimen, on m'hi sento molt bé.
I on hi canto molt, molt, molt.
Demà hi vaig, una illa.
Demà seré en aquesta hora cantant a Mallorca, no?
I la setmana passada estava cantant a una altra illa, no?
A la illa de Cerdanya, Itàlia.
I a l'Alguer, també.
L'Alguer cantava.
Sí.
I això és molt reconfortant, veure que agafes un avió, passa un temps,
i estàs en un lloc on hi ha aquest vincle, no?
On hi ha aquest vincle i on la gent t'estima i et reconeix.
I penso que el més important a l'escenari és sentir-te estimat.
A la Barca del Temps ja cantaves una cançó de l'Alguer, en veritat?
La cançó Barca del Temps parla de l'Alguer.
Parla de l'Alguer.
Bé, tu vas tindre un pas, un petit pas, pel cinema.
No has tornat a repetir.
No creus que no és...
No t'hi trobes bé, tu, en aquest treball, en el cinema?
Sí, sí, sí.
Que passa que no crec que jo sigui bona actriu.
I és una professió i un ofici que requereix molta preparació, també, no?
Jo a mi mereix molt de respecte al setè art, que és el cinema,
i m'agrada molt, m'agrada molt com a espectadora.
I penso que és un treball que s'ha d'elaborar, també, no?
Jo em considero cantant.
I m'agradaria cantar fins...
Fins que em morís, no?
M'agradaria cantar fins...
Que em morís, fins els 60 anys.
I, per tant, em vull dedicar en plena exclusivitat a això, també, no?
Marina, què significa, de per tu, el feminisme?
Ser feminista?
Igual que ecologista, jo penso que és ser ciutadana del món, no?
És ser ciutadana per saber una mica el que passa en el món, no?
I jo penso que a les dones hi ha una marginació.
A la senyora que treballa a casa,
o en el món laboral,
dintre de la legalitat del món laboral, no?
Discriminació de sous.
I jo penso que és una revolució pendent,
i que les dones hem de ser igual que un home, igual que tothom.
Les dones i els nens som persones que no estem considerades com la plenitud, no?
Avui, amb el recital de la segona mostra de la cançó catalana aquí a Montblanc,
has cantat La Gavine,
que és una de les cançons que potser has interpretat més al llarg de la teva vida.
És una cançó que m'ha fet molt de companyia, una cançó que jo estimo.
I una cançó que, sobretot, m'ha portat molta sort.
Tu també vas interpretar la cançó del cant dels ocells,
amb una lletra que va fer el Salvador Espriu.
Ens pots explicar breument com va ser aquesta anècdota
que l'Espriu t'escrivies aquesta lletra?
Senzillament jo li vaig demanar,
i ell va ser un home tan generós, tan extraordinàriament generós,
que un dia em va trucar per telèfon i em va dir que la tenia feta.
Això és tot.
Jo penso que això diu de la seva personalitat,
de la seva personalitat com a poeta i com a ser humà, no?
I vaig anar...
No tenia cap necessitat,
vam dir una lletra del cant dels ocells,
i vaig accedir a fer-ho, no?
Però també va ser perquè estaves vinculant, en certa manera,
el bon d'ell, que també és pàtria del Pau Casals.
Sí, també.
No sé per què, però va ser així.
Jo penso que és un acte de generositat per per seu.
No, digui que...
Com veus la cançó catalana, la nova cançó?
Jo penso que hi ha gent nova, com ara el Víctor,
com ara l'Híctor, perdó,
i que les coses rotllen,
i si la gent vol, rotllen millor encara.
I el rock català, que s'ho d'ara?
Igual, igual, jo penso que tot depèn de la gent.
La gent ens hem d'acostumar a estimar i a consumir més el que es fa aquí,
no perquè és una cosa que americana és millor, eh?
Creus que se recolza més, actualment, la cançó?
Crec que se recolza més la música americana, naturalment.
O sigui, creus que la cançó catalana no la recolzen les institucions?
És un altre tema, aquest.
Jo penso que el fet de cantar català és un fet que t'impedeix
accedir a les mitjans de comunicació estatals.
Això és una constatació, no?
Manca una sensibilització per a les mitjans de comunicació.
Estatals?
I penso que el fet que jo cantés en anglès, per exemple,
ja sortiria molt més a televisió espanyola.
Actualment estàs preparant aquest últim treball,
que és el rosa de foc.
Tu creus que tindrà el mateix sèrie que ha tingut la barca del temps?
Jo ho espero, ho espero.
I espero que vosaltres m'ajudeu que així sigui, no?
amb els vostres mitjans de comunicació.
Abans de preguntar a uns companys,
creus que les emisores potser puncem poc música catalana?
Vosaltres sou millor que jo.
Jo hauria de preguntar això a vosaltres.
Jo sempre he de dir i repetir que m'he sentit molt bé aquí a Montblanc
i m'he sentit aquesta cosa que deia al principi,
que m'he sentit estimada per la gent i pel públic
i que ha sigut un...
Sortir a l'escenari era tot un mar de rostres, no?
Era absolutament ple, absolutament ple,
i això em dóna molt de goig.
I és una de les coses importants per poder seguir.
Una darrera qüestió.
A vosaltres us ha agradat?
Sí, sí.
El que ens ha sabut és potser una miqueta curt.
A la que diuen que estàs sabit-ho a poco.
Sí, sí, però penso que hi havia el grup al tull al davant,
després una altra persona a la Terviga al darrere i etcètera, no?
Jo demà canto a Mallorca,
tampoc em volia allargar molt.
A mi em sembla que les coses a vegades curtes són millors, no?
Els vols donar...
De les maneres la gent ja m'he fet...
Sí, però la gent ja m'he fet repetir i he repetit, eh, també.
Sí, potser esperava l'última que has cantat
que sigui una barca del temps, no?
Sí.
Potser la trobava al altar.
Sí.
Que és que al final ja ho fas a...
Sí, sí, i al Nabucco també.
Una darrera pregunta.
Com veus tu com a cantauctora que cantes en català
aquesta polèmica del fet que es vulguin crear
dos canals de televisió en català
de diferents administracions,
però que el fet és que tots dos serien en català.
Com ho veus?
Jo veig que sempre els cantants hem d'opinar de tot.
I mira, a mi m'han trucat a la Rehati,
a la Ràdio de Catalunya Ràdio,
que opinés sobre la història del 23F,
si s'han de llibrar o no els militars, no?
L'altre dia, sobre un afer també molt puntual
a la Ràdio Nacional.
Jo què vols que et digui?
Jo, com a ciutadana, com a espectadora,
com més canals hi hagi, millor, francament.
I com més siguin en la nostra llengua, millor.
I sense deixar la comunicació,
doncs, pots donar la teva opinió
de les emisores municipals.
Que em sembla un treball digníssim i important.
Que em sembla que és una manera
de descentralitzar la informació.
Això és important.
I que com més segueu, millor.
Molt bé.
Hola, sóc la Marina Rossell
i jo, aquí va el meu desig
que aquest programa us faci molta companyia,
us ajudi a penetrar en el món sonor de la música,
aquest univers personal i íntim,
que és el plaer d'escoltar música.
I us convido també
a que l'abast sigui el programa
que estigui sempre al vostre abast,
al vostre costat, ben a prop.
Aquesta gent, com es pot canalitzar
el fet que la cultura musical popular d'aquest país
pugui arribar al públic
d'una manera directa
i sense aquesta espècie d'entrebancs que hi ha
i sobretot quan ens enfrontem
amb la competició, diguem-ne, d'alguna manera,
amb les grans multinacionals
que pressionen molt fort
a grups anglo-seccions, etcètera, no?
Són el cas que cantautors
que comencen cantant en català
o segon dia se'n cansen d'on a vendre
i canten en castellà.
Què penses d'això?
Bé, jo no tinc perjudicis pel que fa a la llengua.
El que passa que
la meva llengua és el català.
M'hi sento molt arrelat
perquè ja no és solament una llengua,
és una cultura,
és una manera de fer, no?
I insisteixo, no tinc perjudicis en la llengua.
A mi, algun dia em ve de gust
cantar en una altra llengua
i quan diem en una altra llengua
no té de ser necessàriament en castellà.
És que sempre hi ha aquest tòpic fet, no?
Si deixes de cantar en català
vol dir que cantaràs en castellà?
No, perquè hi ha altres llengües.
Per exemple, l'italià és una llengua
sumament musical
i molt agradable per cantar.
Però bé, jo de moment
continuo amb el que estic fent, no?
Però jo em refereixo, doncs,
que donen tinta
que la cançó catalana
no funciona del tot bé
perquè si es veuen obligats a cantar
en castellà per guanyar-se la vida
em vol dir això, que no funciona bé.
I després en castellà
se li guanyen la vida.
És que jo també qüestiono això.
És que el mercat discogràfic
és molt difícil a tots nivells
i vull dir, tant aquí
com a l'estat espanyol.
Apareixer un cantant nou
a l'estat espanyol
i intentar gravar el primer disc
i donar-se-lo a conèixer
és igual de difícil que aquí.
El que passa és que aquí
tenim un agreujant
que és aquest, no?
De pertany a una cultura minoritària
i que d'alguna manera
doncs tenim de combatre
amb aquesta allau
d'invasió estrangera
o anglo-saxona, etc.
I a part l'altra música
que ve de l'estat espanyol
per si fos poc.
O sigui, tenim el doble, no?
Però vull dir que vull dir
treure un disc,
donar-se a conèixer
és molt difícil a tot arreu.
Tu has parlat ara
de gravar el disc,
vostè diria, sí,
Maria Vita Ollana.
Tu vas actuar,
o va ser un dels pocs
que vas actuar
de tants catalans
al sol de la Carrà?
Com va ser aquesta experiència?
Va ser gravat aquí
perquè hi havia gent
que es pensava
que allò estava gravat aquí
o vas anar a gravar a Milà?
No, no, és gravat a Milà
més al plató,
es pot veure que és el mateix.
Llavors haurien hagut de portar
el plató aquí
i era molt més fàcil
que nosaltres anéssim allà.
El vam gravar allà
i va ser una experiència
per mi molt interessant
perquè va ser prendre contacte
amb una manera de treball
diferent de la d'aquí,
de la que estem acostumats aquí, no?
És una televisió
que funciona d'una altra manera.
Funciona amb uns medis
que per mi van ser molt al·lucinants.
No estava habituat
que poguessis anar en un lloc
on hi hagués una televisió
que estiguin constantment
filmant vuit càmeres alhora
i coses d'aquest tipus, no?
I a part, el plató
ja ho ha pogut veure en el programa.
És una cosa de superluxa.
A nivell de públic
has trobat diferència
entre el d'aquí i el d'Itàlia?
Bé, no ho sé
perquè jo no he vist
com ha reaccionat el públic
a l'hora de veure la televisió
que és el que compta, no?
Et pot repercutir
amb contractes allà
d'actuacions o no?
No ho sé.
Jo penso que és difícil.
O sigui, una televisió
no diu res.
S'en tenen de fer moltes.
Ja sabem aquí
quan es fa la promoció
no és solament fer
una televisió o dues o tres.
Es fan de bastantes.
Que el disc soni
per la ràdio,
que la cançó soni, soni.
Perquè si no, evidentment,
una vegada que apareixis
és com una estrella fogàs, no?
Sí.
Que es veu i no es veu.
Tu no vols parlar,
potser abans em parlàvem
de les vendes
del disc Aigua de Roses,
però també
és un fet estadístic
que ha sigut
un dels artistes
més contractats.
Això sí.
Això sí, va ser
fa dos anys, exactament.
Dos anys seguits va ser,
però fa dos anys.
Sí,
vam tenir aquesta sort
i hem tingut, doncs,
aprofitant aquesta sort,
el plaer, doncs,
de poder treballar
en molts llocs
de tot el país
i poder prendre contacte
amb molt públic diferent, no?
Que era el que ens interessava
i sobretot quan es comença,
que t'interessa, doncs,
arribar a l'abast
del màxim de públic possible.
I el projecte estiu?
Bé, ara mateix, doncs,
estem fent
tot el que és la campanya d'estiu,
presentant aquest disc
Sense Fronteres
a tot arreu on podem anar
i...
a tot arreu on
a tot arreu on
a tot arreu on
a tot arreu on
i tot arreu on
a tot arreu on
i tot arreu on
a tot arreu on
a tot arreu on
a tot arreu on
la segona mostra
de cançó catalana
a la vida de la total
de Montblanc.
Un dels cantants
ha sigut
L'Hector Vile.
L'Hector,
12 anys de carrera
i 3 discos
al mercat.
l'últim,
l'últim,
Sense Fronteres,
amb col·laboració
amb el Nacho Cano.
Com ha estat
aquesta col·laboració
amb aquest component
del grup Cano?
Bé, ha estat una oportunitat
aquesta col·laboració,
aquesta és la veritat,
però ha estat també
l'oportunitat
de descobrir
com treballen aquesta gent
que és d'una forma
molt interessant
i bé,
jo penso que el disc
ha estat,
a part de ser un recull
de les cançons
que jo havia fet
durant aquest any passat,
se'ls ha volgut donar
un aire diferent
pel que fa a l'arrangement,
no?
Un aire, doncs,
bastant actual
a nivell de sintetitzadors
i aparells d'aquest tipus.
Aigua de Roses
va ser el disc
més vengut,
el disc català
més vengut de l'any 87,
si no recordo malament.
Sense Fronteres,
com et sembla que has dirà?
Bé,
no crec que fos
el disc més venut
de l'any 87
en català,
perquè ja sabem
que hi ha Lluís Llach
i aquesta gent
va anar molt més,
però el que sí que és cert
és que va ser un disc
que va tenir molt bona acollida
i va anar molt bé.
Igual que l'Aventura
que em sembla
que va superar
l'Aigua de Roses,
no et podria dir exactament.
I aquest, de moment,
ha pres un molt bon camí.
Nosaltres n'estem molt contents
perquè he tingut molt bona acollida,
especialment per aquest tema
Sense Fronteres,
he tingut molt bona acollida.
Com veus la cançó
que normalment es fa
en català avui dia?
Bé, jo,
els treballs
que es fan de cançó
en català avui dia
ho veig molt bé
perquè està sortint
una gran quantitat de gent
i d'aquesta gent
doncs n'hi ha molta
que té molta qualitat
per fer coses
prou interessants, no?
En tot cas,
si hi ha algun problema
seria el problema
de com es donen
a conèixer aquesta gent,
pot canalitzar
el fet que
la cultura musical popular
d'aquest país
pugui arribar
al públic
d'una manera directa
i sense
sense aquesta espècie
d'entrabans que hi ha
i sobretot
quan ens enfrontem
doncs
amb la
amb la competició, diguem-ne
d'alguna manera
amb les grans multinacionals
que pressionen molt fort
a grups anglosseccions, etcètera, no?
són el cas que cantautors
que comencen a cantar en català
el segon dia
s'encancen de no vendre
i canten en castellà
què penses d'això?
Bé, jo no tinc perjudicis
pel que fa a la llengua
el que passa que
la meva llengua és el català
m'hi sento molt arlat
perquè ja no és solament una llengua
és una cultura
és una manera de fer, no?
i insisteixo
no tinc perjudicis en la llengua
potser algun dia
em ve de gust cantar en una altra llengua
i quan diem una altra llengua
no té de ser necessàriament en castellà
i és que sempre hi ha aquest tòpic fet, no?
si deixes de cantar en català
vol dir que cantaràs en castellà
no?
perquè hi ha altres llengües
per exemple l'italià
és una llengua sumament musical
i molt agradable per cantar
però bé, jo de moment
continuo amb el que estic fent, no?
Però jo em referir doncs
a donar a entendre
que la cançó catalana
no funciona del tot bé
perquè si es veuen obligats
a cantar en castellà
per guanyar-se la vida
i em vol dir això
i després en castellà
se li guanyen la vida
és que jo també qüestiono això
és que el mercat discogràfic
és molt difícil a tots nivells
i tant aquí com a l'estat espanyol
aparèixer un cantant nou a l'estat espanyol
i intentar gravar el primer disc
i donar-se a conèixer
és igual de difícil que aquí
el que passa que aquí tenim un agreujant
que és aquest, no?
de pertany a una cultura minoritària
i que d'alguna manera doncs
tenim de combatre
amb aquesta allau d'invasió estrangera
o anglosaxona, etc.
i a l'altra música que ve de l'estat espanyol
per si fos poc
o sigui tenim el doble
però vull dir que avui dia
treure un disc
donar-se a conèixer
és molt difícil a tot arreu
tu has parlat ara de
de gravar el disc
portesia ací
tu vas actuar
o va ser un dels pocs
que vas actuar
d'aquests catalans
el sol
la Carvà
com va ser aquesta experiència
televisiva?
va ser gravat aquí
perquè hi havia gent
que es pensava que jo estava gravat aquí
o vas anar a gravar a Milà?
no, no, és gravat a Milà
a més al plató
es pot veure que és el mateix
i llavors haurien hagut de portar el plató aquí
i era molt més fàcil
que nosaltres anéssim allà
el vam gravar allà
i va ser una experiència
per mi molt interessant
perquè va ser doncs
prendre contacte
amb una manera de treball diferent
de la d'aquí
de la que estem acostumats aquí
no, és una televisió
doncs que funciona d'una altra manera
funciona amb uns medis
doncs per mi van ser molt al·lucinants
doncs que poguessis anar en un lloc
on hi hagués una televisió
que estic constantment
filmant vuit càmeres alhora
i coses d'aquest tipus
i a part doncs el plató
ja ho he pogut veure en el programa
és una cosa de superluxa
i a nivell de públic
has trobat diferència
entre el d'aquí i el d'Itàlia?
bé no ho sé
perquè jo no he vist
com ha reaccionat el públic
a l'hora de veure la televisió
que és el que compta
ara pot repercutir
amb què tu tractes allà
les actuacions o no?
no ho sé
jo penso que és difícil
o sigui una televisió no dius res
s'en tenen de fer moltes
ja sabem aquí quan es fa la promoció
no és solament fer una televisió
o dues o tres
és fer-ne bastantes
que el disc soni per la ràdio
clar que quan se soni soni
perquè si no evidentment
una vegada que apareixis
és com un estrella fogat
que es veu i no es veu
tu no vols parlar ara
potser abans em parlàvem
de les ventes del disc
Aigua de Roses
però també és un fet estadístic
que ha sigut un dels artistes
més contractats
això sí
va ser fa dos anys
va ser fa dos anys exactament
dos anys seguits va ser
però fa dos anys
sí
vam tenir aquesta sort
i
i hem tingut doncs
aprofitant aquesta sort
el plaer doncs
de poder treballar
en els llocs de
de tot el país
i poder prendre contacte
amb molt públic diferent
no?
que era el que ens interessava
i sobretot quan es comença
que t'interessa doncs
arribar a l'abast
del màxim de públic possible
quins projectes tens?
bé
ara mateix doncs
estem fent
tot el que és
la campanya d'estiu
presentant aquest disc
sense fronteres
a tot arreu
on podem anar
i bé
potser ja per la tardor
i vam intentarem
fer una presentació a Barcelona
i potser fora de
fora de Catalunya
també és molt probable
que ho intentem no?
tu ets autor de les
de les pròpies lletres
de les pròpies lletres
que són?
en aquest darrer disc
sí
en els dos anteriors
hi van haver dues col·laboracions
un en el primer
una poeta que es diu Teresa Baria
i en el segon
en Tom Sala i Corneló
que és un poeta
que l'he descobert
així molt
molt de sobte
un poeta desconegut
però que fa com 30 anys
que està treballant en poesia
sembla mentida
que passin aquestes coses aquí
et molesta que et diguin
el noi de Tona no?
no
no
és una cosa que trobo simpàtica
i a més
quan coneixes ben bé la història
del noi de Tona
que era un personatge tan peculiar
i se'n expliquen tantes anècdotes
vull dir no
però va ser un personatge real
o va ser un personatge històric?
no no no
sí sí
és un personatge històric eh
o sigui consta
molts escrits de l'època
estem parlant del segle passat
i va ser un personatge real
sí sí
i tu ets el
noia de Tona del segle d'ell
no
jo no soc pas com ell
que va
era un senyor molt molt
per una banda era molt avançat
per la seva època
jo diria que
si s'hagués de qualificar actualment
amb els argots
que tenim ara
d'expressió seria un passota
no?
que és un passota d'ara mateix
però molt intel·ligent
una persona molt intel·ligent
perquè quan anava
pels ateneus
dels pobles
de diferents llocs
si allà doncs
manaven els liberals
ell feia un discurs liberal
si manaven els conservadors
feia un discurs conservador
vull dir que era una persona
que havia de ser molt intel·ligent
per fer tot aquest joc
i què té aquesta comarca
que donen cantants
i grups musicals actualment?
no ho sé
la comarca de la plana de Vic
la dintre?
sí no ho sé
són unes forces telúriques
que surten de la terra
no ho sabria dir
el cas és que sí
que hi ha una
una espècie de moviment
no moviment com una cosa
diguem-ne prefabricada
que s'hagi dit
no és que aquí
mira
farem un conglomerat
de tota aquesta gent
que està sortint
però sí que hi ha molta gent
que espontàniament
cadascú pel seu cantó
està intentant donar-se a conèixer
i ara puc parlar
per exemple
d'un grup sau
que és un grup
que està sortint ara nou
i d'altres grups
que ja coneixeu
que estan funcionant
això mateix
per l'endral
per l'endral
que penses
que d'allà sota
no es coneixen
com duble buble
les punts del pop rock català actual
que penses
d'aquesta moguda catalana
del rock?
jo trobo
que això
contribueix moltíssim
a que
es creï aquesta normalització
tan
tan
tan discutida
i tant de tot
no?
jo penso que el fet
que dintre de la gama
d'oferta
que hi pot haver
de música catalana
que hi hagi de tots els estils
des del jazz
fins al pop rock
passant per
per més clàssic
en fi
tots els estils
jo penso que això
és el que és interessant
o sigui abarcar
tot un ventall de possibilitats
i que aquestes possibilitats
siguin cantant
la nostra llengua
jo penso que
pot formar una cultura
molt sòlida
a nivell popular
la segona mostra
de cançó catalana
aquí en Montblanc
tu creus que s'hauria
de potenciar més
aquest tipus de recitals
siguin patrocinats
per caixes d'establis
com en aquest cas
o altres entitats?
jo penso que aquesta
diguem-ne
aquesta
aquest espectacle
que s'ha muntat avui aquí
més orientada
aquesta iniciativa
que s'ha fet
de fer una nit
per exemple
de la cançó
penso que és una cosa molt interessant
i que si això mateix es pogués fer
amb els llocs
doncs encara ho seria més
perquè podríem arribar
doncs a moltíssima gent
jo penso que això és una bona idea
això que ha muntat la gent d'aquí
una bona idea
una idea molt interessant
i llàstima doncs
que no hi hagi molts llocs
que s'atreveixin una mica
i que ho tirin endavant
no?
perquè fins i tot
per molts grups
que encara no s'han donat a conèixer
seria l'oportunitat
que poguessin treballar una mica més
no?
i nosaltres els candidats queixeu
que hi ha pocs
podiu dir empresaris
ja queden pocs empresaris
que s'atreveixin a muntar espectacles
d'aquest tipus
sí sí
és que la cultura és una cosa
que resulta molt cara
molt cara resulta
i aleshores
ja ha passat a ser
quan estem parlant
d'aquesta cultura popular
i sobretot en aquest moment
que estem
doncs ha passat a ser una cosa
que és més fàcil
si ho pot muntar
doncs un
no sé
un ajuntament
o una
una agrupació determinada
els empresaris
vull dir ja sabem a què van
el negoci segur
hi ha facetes de la cultura
que no donen un negoci
però no per això són menys variables
al contrari
que poden ser
no sé
molt interessants
interessantíssimes
i que deixar-les
o oblidar-les
pot representar d'ens morir
o que mori tota una part
d'expressió que té el poble
no?
que és la cançó
molt bé
aquestes han estat les paraules
del cantó autor
bé jo penso que
que juguen un paper molt important
perquè diguem-ne
que és la comunicació
més immediata
la
el teu entorn
és el que t'afecta
ara mateix
avui mateix
o sigui
veiem la televisió
escoltem
altres emisores de ràdio
més llunyanes
ens parlen
d'afers internacionals
i coses així
però realment
doncs jo penso que
la qüestió quotidiana
del poble
de l'entorn
és molt important
i aquesta tasca
aquí la pot portar
millor a terme
més que ningú
són les emisores municipals
i penso que això
encara s'hauria de desenvolupar
molt més
i hauria de poder
molts pobles
doncs n'haurien de tenir
el meu poble no en té
per allò de que saps què ha passat al carrer
per què estan fent obres
o coses així
jo penso que això és una oferta molt interessant per la gent del poble no?
és la pregunta
sí
com va sorgir la idea
de crear la colla
Xiquets del Serrat Llunquí?
bueno la idea va sortir de
la Mare de Déu
la Mare de Déu del Carme
d'aquest any
que vam fer uns pilans de quatre
i a l'entrada va sortir la Mare de Déu
llavors
la gent d'aquí baix al barri
se va animar bastant
i van començar a comentar-los
que per què no fèiem una colla pel barri
i tal
la gent se va animar no?
llavors se vam reunir uns quants
i vam decidir doncs
intentar fer una colla
en vista que la gent va respondre
doncs vam decidir tirar-la endavant
quanta gent sou?
doncs ara devem ser sobre uns 70
70 o 80
comenta una mica els assajos
que feu a la plaça Bonet
bueno els ensajos de moment
estaven fent ensajos
per assolir castells de sis
o sigui ensajant dos de sis
tres de sis
quatre de sis
i el que és pilar de quadra
una altra qüestió
és la resposta
heu tingut
alguna resposta oficial
de l'administració
o no se'n dirà res
o sigui
nosaltres demanem la legalització
no?
bueno
nosaltres estem ara en tràmits
de legalitzar la colla
i bueno
un camí
tinguem tot això presentat
i tinguem tot a punt
doncs llavors ja
m'imagino que ens donaran
una contestació o altra
perquè també demaneu una subvenció
tota
per poder funcionar
bueno
tot això
la veritat és que ja no és problema meu
tot això ja és problema de la junta
llavors ells ja decidiran
heu determinat la presentació oficial a Tarragona
al Serrallo
bueno la presentació oficial
nosaltres tenim intenció de fer-la
abans que es cabi l'any
si tot ens va bé
la vesta serà pantaló blanc
la camisa marinera no?
de pescador
en tot moment
porteu algun escut concret del barri
o algo significatiu d'aquí?
bueno
imagino que sí
que posarem un escut
com tenen totes les colles no?
la camisa blava
o sigui la camisa blava de pescador
panton blanc
i faixa negra
el tradicional dels castellers
i es poseu d'algun local
per passejar
algun local social?
bueno
de moment
com no fa molt de temps
que això està en marxa
de moment
s'estan movent
la gent que està dintre la junta
buscant un local
i com he dit abans
preparant el que és els estatuts
i tot el que fa falta
per tirar la colla endavant
el fet de sorgir una tercera colla castellera
aquí a Tarragona
creieu o creieu
tot el grup que pot crear recels
envers les altres dues colles i assistents
o no
o se recolzaran en aquesta iniciativa?
bueno
jo crec que no ha creat recels
de fet
un
que està dintre la junta
ha creat dintre la junta
ha parlat amb les dues colles
i de moment
doncs
no no s'ha creat cap recel
ni
al contrari
que
més
no s'han apujat
que no s'han posat per
i quanta gent
composa aquesta
aquesta colla
ara de moment?
aquesta colla
l'he dit abans
se composa d'entre
70-80 persones
i els castells
que podrien fer ara
quins seran
els primers castells?
bueno els castells
nosaltres quan fem la presentació de la colla volem assolir castells de 6 i un pilar de 4
en certa manera també l'aparició de la colla també és un acte diguéssim de reafirmar la identitat que té el barri no?
bueno serrallo concretament
que jo recordi
que jo recordi
o sigui aquí al barri
em sembla que no hi ha hagut mai una colla castellera aquí baix al serrallo
de fet nosaltres
doncs
estem
estem intentant tirar-ho endavant i el que sí que puc dir és que el barri no s'ha respost molt bé i no s'apoya aquesta nit
molt bé gràcies
acte de presentació
de la colla xiquets del serrany
amics
que ens acompanyeu
en aquesta jornada històrica per nosaltres
d'entrada us dic i de tot cor
en nom de tota la colla i de tot el barri
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies perquè heu pogut compartir amb nosaltres
l'alegria dins de la família castellera del naixement d'una nova colla
permeteu-me que molt breument
us digui
que reconec que a tots
a tots ens va sorprendre el naixement d'aquesta colla
perquè sens dubte
que ningú sabia que Tarragona estava amb estat de bona esperança
i no ho sabíem ni el serrany
i de cop a volta ens diu
us naixerà un fillet casteller
i al final els vam dir
us deurà néixer per Sant Pere
vam dir no
abans de Sant Pere
naixerà el 27 de novembre
i aleshores coita corra
corrent ens van buscar
la primera cosa
el nom
el nom
xiquets del serrany
xiquets del serrany
xiquets del serrany
i no em vull entretindre
i no em vull entretindre
amb aquest nom
perquè el serrany és
xiquets del serrany
xiquets del serrany
xiquets del serrany
xiquets del serrany
ho dic perquè doncs de vegades
sobre aquest nom hi ha hagut
alguna interpretació
no?
el serrany és
xiquets del serrany
xiquets del serrany
van buscar immediatament
doncs padrins
i aquí sí que tinc
l'alegria gran
que aquest germanet
que avui naixerà
té dos grans padrins
els padrins
de les dues colles germanes
gràcies colles germanes
que ens voleu apadrinar
no ens heu de comprar la mona
no
ens heu d'ensenyar
el que vosaltres ja sabeu
el que dèiem aquest matí entre nosaltres
ens heu d'ensenyar
a tenir força, ens heu d'ensenyar
a tenir equilibri, ens heu d'ensenyar
a tenir valor i ens heu d'ensenyar
a tenir cell. Aquesta és
la millor mona que esperem de vosaltres.
Vàrem buscar immediatament altres coses,
no em vull entretenir ni molt menys,
però també vàrem tenir de buscar diners
perquè aquest fillet no neix com els d'abans
amb un pas sota el braç.
Naixia o naixerà
sense pas sota el braç, aleshores
nosaltres hem anat a buscar
tot allò que necessitàvem
perquè al naixement d'aquest fillet
al naixement no li faltés res.
Ara bé, aquest fillet
que ha sigut inesperat, de cop i volta,
no per inesperat
és menys desitjat i menys estimat.
Penseu
que el que necessita un fill
és amor. Amor
abans de néixer,
amor en el moment de néixer, que serà
dintre d'uns moments, i amor per fer-lo
gran. Aleshores, això sí que us
ho demanem a tots, estimeu
aquest fillet, estimeu
aquest germà vostre.
És un fillet
que no ve amb so de guerra,
ni molt menys.
Si aquest fillet no porta
un pa sota el braç,
jo us dic ben bé
que aquest fillet
porta, no obstant,
el colom de la pau
sota el braç.
És un fill
que ve a alegrar
a la gran família castellera,
que ve a alegrar
a la gran família
tarragonina,
per tant, no és un fill
que vulgui donar penes i tristeses,
sinó tot el contrari.
No és un fill
que vol portar desunió,
sinó tot el contrari,
és un fill que vol portar
unió.
Amics,
ja no us vull entretindre més,
simplement
desitjar una cosa,
anirem a assistir
dintre d'uns moments
al parc,
podríem dir oficial,
del naixement
de la polla
Xiquets del Serrani.
Jo us desitjo, doctor,
que sigui un parc
sense dolor.
Gràcies.
I nosaltres,
a les dues colles germanes,
els dos padrins
i els dos presidents,
els hi tenim preparat
un petit obsequi.
Un petit obsequi
al cap de colla
de cada colla,
que serà el padrí
de la nostra colla
i el president
com a representant
de les colles.
Per tant,
si me'ls voleu portar...
Jo,
en primer lloc,
us podré agrair a tots
l'interès
i les ganes
que heu posat
perquè puguem,
en un dia com avui,
aixecar castells.
Esperem que nos surti
tot bé
i endavant.
que no t'agrair aatan puguem,
la persona s'estima zombie,
que no湿 amb la inflama,
de la heavy upstream,
de la lluvia...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, què li suposa per a vostè la creació d'aquesta colla del Serratio?
Com deien avui, per mi ha sigut la realització d'un somni,
perquè és una de les iniciatives que atrau més gent,
que fa més poble, té una sèrie de conseqüències molt bones,
a més del folclore en si és molt maco, fa molt de poble,
em sembla que portarà el nom del Serrallo molt alt,
i aleshores això és una gran alegria,
i veure avui la realització d'un somni, vull dir, és ja el màxim, és el màxim.
Ha costat molt la realització d'aquest somni?
No, de veritat que no ha costat res,
perquè no ha sigut l'esforç d'una persona,
sinó ha sigut l'esforç de molta gent,
i aleshores, clar, si hagués sigut una sola persona sí,
però aquí han sigut moltes persones les que col·laboren,
però moltíssimes, o sigui, pràcticament és tot un poble que hi està col·laborant.
Bocent, des del seu punt de vista, què representa la colla per aquí al barri de Serrallo?
Home, representa, ja et dic, que és un punt d'unió,
és un punt fins i tot d'optimisme,
o sigui, jo em sembla que això ha sigut l'iniciativa que dona avui en dia il·lusió a la gent nostra,
que estaven com així mig adormits, per dir-ho així, mig pessimistes,
que dient que el barri no s'aixecava.
Esclar, amb una realització així, doncs sembla que ha entrat l'optimisme en les persones i en el barri.
D'entrada a la presentació ha fet entendre clarament que el Serrallo és Tarragona.
Què ha volgut dir en això?
Sí, perquè, doncs, esclar, normalment el nom de la colla havia de ser un altre, segons els cànons,
però, doncs, em semblava que portar nom de Serrallo era sagrat,
perquè el Serrallo, doncs, per Tarragona és un barri d'una tradició tremenda
i d'una personalitat molt gran i que no podíem prescindir del nom del Serrallo,
però que això no volíem dir amb aquest nom que nosaltres prescindíem del nom de Tarragona.
No tenia res a veure.
Ens agradava el nostre cognom, per dir-ho així, que és Serrallo,
però això no té res a veure amb el contra de Tarragona, perquè som Tarragona.
I ja després de la creació d'aquesta colla castellera,
hi ha alguna altra intenció de crear alguna altra qüestió de tipus procòlic?
No, no, no, no. Això va, diríem, ara la colla abarcarà molta gent
i no sé si hi ha gent per fer masses coses més.
Què li sembla? Té futur, aquesta colla?
Home, esclar, això no se sap mai en el moment de néixer, no?
Tot és qüestió, com tot nen, és molt dèbil quan neix,
però de bo, doncs, si la gent el va apujant, el va fent fort.
Molt bé, gràcies.
Han estat les declaracions del president de la colla Xiques de Serrallo,
mossèn Xavier Fort.
Prec, prec.
Gràcies.
Sí, fes-nos la valoració, o sigui, de la jornada castellera,
avui a l'acte d'inauguració, no?
Bé, la jornada d'avui jo la considero molt positiva,
hem aconseguit dos castells de la gama de 6,
com són el 3 de 6 i el 4 de 6.
Hem intentat un castell que pràcticament és de la gama de 7,
com el 2 de 6,
i un pilar de 5 aixecat i baixat per sota,
que això per a nosaltres ha significat molt
i ha donat molta moral a la gent.
Ara, doncs, ja està engegada aquesta colla,
i quins plans tenis previstos per més aviat?
Bé, ara m'imagino que ensagerem un parell de setmanes més
i donarem un descanse a la gent,
perquè hem treballat de valent durant aquests 3 mesos,
i passats festes de Nadal i Reixos,
tornarem a començar els ensajos,
amb vistes a la temporada que ve,
a veure si ens podem superar el que hem fet avui.
Com està això del local propi per la colla?
Bueno, el local propi per la colla, de moment, no en tenim.
A nosaltres, no s'han cedit obres del port,
un tingladu aquí al Moll de Costa,
i de moment, tot l'hivern, ensegem aquí al tingladu.
Quines properes actuacions teniu?
Ah, ja ho has dit, no?
Ja ho has dit.
Com heu vist la resposta del públic al Ferraro?
Bueno, la resposta del públic ha sigut fenomenal,
perquè en tot moment us ha apoiat,
no tan solament avui,
sinó des que vam començar a dir que volíem fer una colla,
tot el barri s'ha bolcat en apoiar-nos,
i des de l'Evo, avui, no s'han demostrat que estan en altres.
Estem molt contents.
Després, doncs, de veure avui la resposta del públic,
veus un optimisme a la permanència a Tarragona d'aquesta tercera colla?
Bueno, jo crec que sí.
Jo crec que tirarem endavant,
i més amb tota l'afició que hem tingut avui aquí al costat nostre,
crec que no ens hem de desanimar,
i tirarem endavant hasta que Déu vulgui.
Molt bé, doncs, gràcies.
A vosaltres.
Indicatiu i sintonia d'emissores municipals de Catalunya.
A més, a més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més.
A més, a més, a més, a més, a més, a més.
Fins demà!
Fins demà!
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Municipals de Catalunya
Ludovic
Mysterio
District
Fins demà!
Fins demà!