Té 38 anys d'edat i fa 10 anys que és regidor de l'Ajuntament de Tarragona
i pensa, i és el seu desig, ser un alcalde eficient, popular i progressista.
I amb el vot de la majoria dels regidors que acaben d'investir-me alcalde de l'Ajuntament
del municipi de Tarragona, penso ser i seré el que abans he esmentat.
Gent d'un determinat partit polític i el popular NAPI per la via de l'Acudit
han afirmat que he arribat a l'alcaldia entrant per la porta petita.
Bé, en tot cas, és la mateixa porta per la que va entrar el meu predecessor.
Ell per la via d'una ficció legal i jo per la via d'una moció de censura.
El senyor Racadent s'emprava amb el fet que el seu partit havia estat el més votat
en termes de vots populars, malgrat haver perdut l'elecció al si de la corporació.
I jo m'emparo amb el fet que els regidors que m'han votat
representen en conjunt el nombre de vots populars superiors dels obtinguts
pel partit dels socialistes.
Amb dos sistemes, els dos sistemes, perfectament democràtics
i que guarden estricta relació amb allò ocorregut a altres municipis,
tant per part del PSC com per part d'altres partits polítics
que estan a la memòria de tothom.
El senyor Racadent ha estat fins ara,
legítimament, encara que no encertadament,
alcalde de Tarragona.
I jo tinc la mateixa legitimitat que amb dos ens ve en definitiva
per la Constitució i les disposicions que desenvolupen
l'Estatut de Catalunya i el Reglament Orgànic Municipal de Tarragona.
Com a alcalde, presideixo la Corporació Municipal
integrada per membres de diversos partits polítics
i represento la ciutat i el seu terme.
Des d'aquesta faceta institucional,
us parlo i amb aquest caràcter voldria servir
als interessos de tots els tarragonins,
qualsevol que ens volgui que sigui,
la seva adscripció política, el seu lleu de treball
o la seva parla.
Tanmateix, els nostres partits,
temporalment coalitzats,
arriben a l'equip de govern de l'Ajuntament
amb un programa definit que a grans trets ja us he exposat
i al qual n'és fi el director,
la recerca del més alt grau possible de benestar,
satisfacció i participació de tots els nostres ciutadans.
Tot, el qual procurarem assolir mitjançant una sèrie d'actuacions
que facin de Tarragona la donzella sentil i àvida de creixença
a què es referia Ramon Comas en la seva oda a Tarragona.
En una entrevista publicada a l'ABC el 17 de juliol d'enguany,
el senyor Racasens ha parlat de les seves idees fixes per amor a Tarragona.
Aquest amor a Tarragona, però sense idees fixes,
és el que guiarà la meva actuació i la tasca municipal en el futur.
I estimarem Tarragona com a pobilla de les terres del tarragonès,
integrada en el gran conjunt del poble català,
la qual cosa no és rebutjar ningú, però sí definir-nos.
I en correspondència amb la pròpia cultura del nostre país,
vella rel i fresca saba,
actuarem recordant que l'home és la mesura de totes les coses,
és creador i és responsable per la qual cosa,
s'associa lliurement i crea aquest esplèndid teixit social
d'entitats intermèdies entre les societats i els òrgans de govern,
bé siguin professionals, associacions de veïns,
artístiques, esportives, cívico-cultural,
totes les quals seran tingudes en compte des del govern municipal
per la via de la participació.
Perquè nosaltres creiem profundament en el poble,
raó per la qual rebutgem les ingerències abusives
amb la seva vida sobre la idea que tinguin
de com realitzar-se a si mateix.
No ens convenç el conductisme polític.
No portarem ben cert el nostre profund liberalisme
a extrems tal com els que preconitzaven els fundadors
del moviment econòmic polític inicial.
No farem el nostre, no farem nostre el deixar fer,
deixar passar, el món va per si mateix.
Però tampoc ens posarem en camises d'11 barres
i tindrem sempre a present que l'home és fill de les seves obres,
per la qual cosa cal ajudar-lo a que les faci
però no fer-li amb el seu lloc.
Quan aquí és on radica la veritable democràcia.
Amb una àmplia llibertat de forma i de fons
que no ha de tenir més límits
que el respecte a la llibertat de tots els restants
ni més forma de manifestar-se
que el compliment de la voluntat majoritària
de la societat estructurada en partits polítics.
Els nostres grups municipals estan disposats
a portar a terme l'actuació de l'Ajuntament
pel tal de fer Tarragona el nacionalisme,
el progressisme, el liberalisme
que caracteritzen a Convergència Democràtica de Catalunya
i a Unió Democràtica de Catalunya.
El respecte amb una jerarquia de valors
fonament arrelada en el nostre poble
i l'actuació decidida i moderna
dintre dels paràmetres de la llibre empresa
pròpies del Partit Popular.
I l'àmplia obertura ideològica avançada
i equidistant de posicions extremes
que ja ha fet seva el centre democràtic i social.
I tot això al servei del poble
lliurement estructurat,
lliurement actiu
i amb una consciència de col·lectivitat
que des de l'Ajuntament
procurarem afavorir i incrementar.
En acabar una etapa de govern
i sense dramatitzar el fet,
a sent així que els homes i els partits
passen però la ciutat perdura,
cal no pensar en cap mena de messianisme
i preguntar-se no per allò que s'ha fet,
que ja se n'ocuparan prou
els qui se n'acupen de preguntar,
sinó què és el que no s'ha fet
i el per què no s'ha pogut realitzar
un programa tan promès
amb els projectes electorals.
Altrament, si l'equip de govern sortint
fos en extrem triomfalista
i ens sembla que ho és,
haurien de dir, no massa seriosament,
que potser ens hauria d'haver deixat
alguna cosa per fer, sinó més per justificar
la moció de censura.
Malauradament, aquesta situació no es donarà,
perquè si d'alguna cosa ens queixem i amb raó
és de l'immobilisme administratiu
que ha prevalgut amb el govern de la ciutat
durant els darrers anys.
A Tarragona hi ha moltes coses en què pensar,
moltes persones a les quals atendre,
i en conjunt hem de procurar entre tots
millorar al màxim aquest món en què vivim
i que no és pas un exemple de plena felicitat.
Nosaltres contemplem per a Tarragona
un horitzó obert,
cap al qual hem de caminar amb optimisme
i amb alegria,
tenint sempre ben present
que el que cal és l'acció i no l'immobilisme.
I això hem de fer-ho amb fe,
recordant, com deia Verdaguer,
un poble que creu no pot morir.
Atents a totes les necessitats,
a totes les carencies que es puguin presentar,
a sent així que tothom té dret a una vida digna.
I sentim profundament la necessitat
de canviar la imatge de la ciutat
i de tot el seu terme.
Perquè, en prendre processió del nostre lloc de govern,
al consistori,
ens trobem amb una Tarragona que no ens agrada.
Una Tarragona bruta i tancada en si mateixa,
la qual cosa és rebutgem plenament.
Car, nosaltres estimem,
amb dolor apassionat,
la ciutat en si,
amb els seus carrers,
amb els seus monuments,
els seus jardins,
les seves places i les platges.
Si de nosaltres depengués,
canviaríem totes les indústries petroquímiques de base
per unes altres de netes
i, possiblement, des d'un punt de vista tarragoní,
més rendibles econòmicament i social.
Perquè no ens agrada
de compartir el risc que representa la seva presència
i les males olors
que enveieixen tot segons bufa el vent.
I donaríem al nostre port l'alegria de les línies de passatgers
i, dintre d'una política urbanista d'amplia volada,
al servei de la ciutat,
cercaríem llocs adients de la nostra formosa costa
per cal que es construïssin hotels
i altres establiments turístics.
No sabem ben bé fins on arribarem.
Som conscients que el camí no és gent planer,
sinó ple d'entrebancs i de dificultats,
i de tota mena
i que, entre nosaltres, els obstacles els resoldrem.
Ens trobarem sempre
amb una anarquia de circulació viària,
la manca d'aparcaments,
la contaminació, la inseguritat ciutadana
i, encara que no agudament,
també el problema de la droga.
I perquè, més,
que alguns dels problemes i desig
dels quals he parlat
escapin totalment o parcialment,
a la nostra competència
no renunciarem a reduir
els efectes nocius de les indústries petroquímiques,
ni a promocionar la instal·lació
d'altres empreses no contaminants ni perilloses.
Com ens surti bé o no,
de la nostra planificació econòmica
en formarà part l'estudi
de les línies marítimes de viatgers
i el fonament de les empreses hoteleres
i, en general, turístiques
per tal de garantir un servei de qualitat.
Com també això sí,
depèn de nosaltres,
si depèn de nosaltres,
millorarem l'enllumenat de la ciutat
amb els seus aspectes pràctics i d'ornaments,
i la recollida d'escombraries i la neteja,
i la conservació i millora dels parcs
amb què comptem,
i dels grans i petits vies de circulació
i dels passejos.
I oferim una administració transparent,
en forma tal que el ciutadà sàpiga
el cos dels serveis
i exactament com i en què
s'esmercen els impostos municipals.
I si algú creu
que a aquest programa
hi ha alguna cosa d'utòpica,
jo li diria que l'utopia d'avui
és la realitat del demà,
i que de cap manera
no volem renunciar
als nostres somnis
de potencial màxim
al benestar dels habitants
de la nostra ciutat
i del seu terme.
Tant en el vessant social,
del qual conservem
i millorarem tot allò
que hauríem rebut
amb herència,
com el vessant econòmic,
respecte al qual
no tenim herència
que millorar.
Finalment,
voldria expressar-vos
la meva confiança
en l'activitat
que generarà
un factor nou,
la llei reguladora
qual va ser rebuda
amb desconfiança
pels socialistes,
potser perquè
presudia
d'un antecedent immediat
dels nostres partits
accidentalment coalitzats,
un factor de realització
del qual han tingut
un paper destacat
la Generalitat de Catalunya
i el Consorci.
M'estic referint,
però veu que ho veuen entès,
al mini-trasbassament
de l'aigua de l'Ebre
i la seva arribada a Tarragona.
En vocació del debat
en sessió plenària
de les tarifes
que s'hauran de cobrar
els usuaris,
el regidor senyor
de l'AMO
ens recordava
que conforme
amb una frase
ben corrent a Israel
no hi ha aigua
més cara
que aquella que no es té.
I efectivament,
moltes de les iniciatives
dels projectes
abans esmentats
depenen de posseir
amples disponibilitats
d'aigua potable
des de l'establiment
de noves indústries
dels centres d'esportius
i de lleure,
els parcs i jardins,
la neteja de la ciutat
i el benestar
i l'economia
de les cases particulars.
La qual cosa
no vol dir
que pretenguem
dilapidar aquest tresor
amb el qual
i amb absoluta prioritat
millorarem
la qualitat de vida
dels ciutadans
i procurarem
de no espoliar
la riquesa eqüífera
de les terves germanes.
Ens al contrari,
ajudant-les a restaurar-la
i continuarem
vigilant els perills
provenents,
per exemple,
de l'abocament
de mercuri aflix
i el nivell
de triti
procedent
de la central nuclear
d'Escó.
Encara que,
per ara,
no hi ha cap motiu
de preocupació
ni molt menys
d'alarma.
I per tal,
com us he insinuat
i a sent així
que aquesta és una obligació
de certa manera moral
i també econòmica
o de previsió,
ens esforçarem
a donar la nova vida
als pous
de les terres,
de les nostres terres,
no més
en reduir-se
dràsticament
les extraccions,
sinó depurant
les aigües residuals
o sobreres
a benefici de l'agricultura
i en general
de la capa freàtica
subterrana.
Tenim una idea
molt clara
d'allò que ha de ser
Tarragona
en el futur
i del paper
que ha de presentar
en l'equilibri
territorial de Catalunya.
Tarragona,
comerç,
port i mar.
Tarragona,
indústria,
turisme
i explotacions agràries
dels productes
que li han donat
el seu nom.
Tarragona,
història,
cultura i art.
I sempre,
sempre,
actuant de conformitat
amb la decisió
d'estimular
entre tots els tarragonins
aquell sentiment
de col·lectivitat
de ciutat.
S'ha censurat
per determinats personatges
del patriotisme
de Campanar,
però jo us dic
que sense perjudici
del sentiment
integrador
en una pàtria
més gran,
Catalunya,
i fins a tot
si voleu,
però amb aquest caràcter,
en l'Europa
de les petites nacions,
és al costat
dels nostres campanars
que vivim,
plorem,
riem,
treballem
i morim.
I tot això
mai aïllat,
sinó juntament
amb tots aquells
que ens envolten
i que participen
amb nosaltres
en unes mateixes
activitats generals.
Si acceptem allò,
si ho sentim,
ens com aprendrem
a practicar
aquella solidaritat
que fa grans
els pobles
ja que la grandesa
ve de la voluntat
d'això.
Una solidaritat
per cert
que ens farà
molta falta
per fer front
al repte
que el futur
ens presenta
perquè pretenem
canviar Tarragona,
arrencar-la
d'aquest toc
grisenc
i resignat
que predigeix
la seva vida
col·lectiva,
substituint
les lamentacions
per exigències
d'activitat,
atensar
el més possible
el model europeu
de ciutat
de les seves condicions,
ja que el nostre
delit
seria
que Tarragona
sigui el nord
al qual
feia referència
a Salvador Espriu
quan deia
i com m'agradaria
d'allunyar-me
menor enllà
on diuen
que la gent
és neta,
noble,
culta,
rica i lliure,
desvetllada
i feliç.
Qualcosa
és possible.
Se'ns fa ben difícil
de creure
que els darrers
deu anys
de govern socialista
no s'hagin
aprofitat
amb el seu
potencial administratiu,
turístic i humà.
Segons el redactor
del llibre
el potencial
econòmic
dels sistemes
de la ciutat de Catalunya
editat per la Direcció General
de Política Territorial
de la Generalitat
i Banca Catalana,
el potencial
industrial
de Tarragona
es referia
al de la nostra ciutat
passa actualment
pels mateixos factors
que van determinar
el seu creixement
als anys 60.
La localització,
el mercat laboral,
les comunicacions,
els atractius residencials
i l'adequació
del sistema educatiu.
Al propi temps
acusem la insuficiència
d'un creixement
concentrat
en un sol sector
que genera
poc valor afegit
i ocasiona
un fort impacte
mediambiental
com acusen
també la manca
de dinamisme
autòcton,
la dificultat
d'atreure
empreses
d'altres sectors
mentre no
se solucionin
els problemes
de subministrament.
Amb tot això
a les nostres mans
i al llarg
de deu anys
l'equip socialista
de govern
de la ciutat
ha estat incapaç
almenys
d'intentar
d'aprofitar-lo
en bé de tots
els tarragonins,
perduts
com han estat
els socialistes
en unes vagues
utopies
de populisme
i assistència social
que no han posat
mai remei
a les situacions
d'emarginació.
I amb picabaralles
constants
amb el govern
de la Generalitat
depenent en canvi
tota vegada més
d'un centralisme
madrileny,
aixerot
i partidista.
En fi,
la història
i el poble
de Tarragona
ens llotjaran.
Per tots aquests
motius
nosaltres tenim
els nostres
dubtes
d'aquella
inefable
volveremos
del senyor
recadents
amb l'entrevista
en què hem esmentat
el coneixement
siguin realitat.
I si així fos,
i si així fos,
tampoc ho consideraríem
cap tragèdia
sinó un simple
abatar
de la lluita
política.
Encara que és cert
que ho sentiríem
pel poble
de Tarragona
tot i que
per nosaltres
seria una cura
d'humilitat
per una banda
i un esperou
per una altra.
Hem de posar fi
al malabatament
dels recursos humans,
materials
i de tota mena
a la nostra ciutat.
Malauradament,
Tarragona
es troba
amb una veritable
emergència
en aquest sentit.
Si volem
canviar Tarragona
com ho hem dit,
cal la modificació
de tots els recursos
que ho estan
utilitzant
les nostres
pròpies forces
i també apel·lant
sempre que calgui
el suport institucional
de la Diputació
del Govern de Madrid
i de la Generalitat.
Però cal
per damunt
de tot
la voluntat
indestructible
del nostre poble
de tothom,
d'absolutament tothom
que se senti
tarragonit.
En primer lloc,
la dels companys regidors
d'aquest Ajuntament
enquadrats
amb el Partit
dels Socialistes
de Catalunya
que crec que
compliran
amb el seu deure
d'ésser,
com ja han avisat,
una oposició dura,
la qual cosa
comporta ben segur
la crítica
dels nostres errors,
allunyats
d'enfrentaments
personals,
el suport
a allò
que fem bé
i la proposta
d'aquelles actuacions
que sent
conformes
a l'interès
de Tarragona
vulguin presentar
i que comptaran
amb el nostre
vot favorable
i l'esforç
per una ràpida
execució.
Tenim plena confiança,
absoluta confiança,
amb els homes
de Tarragona.
El que us puc
assegurar
és que no seré
un alcalde
presidencialista,
sinó que estaré
obert al diàleg
amb tothom
i disposat
a servir
els interessos
de tots
els tarragonins.
Espero,
espero,
no decebre
les esperances
posades en mi.
Senyor alcalde
emèrit,
senyor regidor,
poble de Tarragona
que heu assistit
amb aquest acte.
Moltes gràcies
a tots
i s'aixeca la sessió.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
president per delegació
que ha fet un acte
que ha fet un acte
el senyor alcalde
el senyor alcalde.
Senyor Cedril,
Guadir,
Vallbeth,
Acai,
Sardí,
la General Municipal de Castells,
president,
senyor Nadal,
vicepresident per la selecció
que ha fet un acte
que ha fet un acte
el senyor president,
Ramon Gran,
Grau i Gràcia.
Senyor Pere Grau,
Carri Ballesteros,
patronal municipal d'esports,
president,
president,
la Generalitat i de l'Ell
per delegació
que ha fet un acte
que ha fet un acte
que ha fet un acte
que ha fet un acte
que ha fet un acte
que ha fet un acte
el senyor Cedril.
Senyora Carme Radichat,
senyor Carau,
Gràcia,
Carau i Valls,
Palau,
Vallesteros,
institut municipal
de servis socials,
president,
senyor Nadal,
per aquest acte
de sigla
vicepresident
Mercari Enriu i Virgili,
en quin d'alegra
la presidència.
Senyora Carme Radichat,
senyors vostè,
color,
Cedril,
Palau,
senyor de Sastre,
com i el bo del senyor
de la Generalitat,
com parlem part
a la Comissió Excolutiva,
Senyora Bericà, senyor Cedil, Calam, senyora Inoculada de Sastre.
La comunitat intermunicipal d'insineració de escritos urbans.
President Joan Miquel Adalbalec, senyors de l'Amo, Badia, López, Berenguer.
La comunitat intermunicipal voluntària del camp.
Senyor Joan Miquel Adalbalec, l'Amo, senyor Sánchez Corral, senyor Biosca.
Sindicat d'iniciativa, a Pérez i Berta i Porta.
Junta de la comunitat de Reganys del Francorí, la Farorota.
Arcàdia Belló, senyor Sánchez Camí.
Delegat de l'Institut Musical, senyora Montgrau.
Junta Administrativa del Govern de la Salle, senyora Montgrau.
Junta de Govern de l'Assemblea Provincial de Corrotja, senyor Joan Bellbé.
Junta de Govern de l'Hospital de la Corrotja, Joan Bellbé.
Junta Provincial de la Corrotja del Mar, senyor Arcàdia Belló, i Giri,
per s'acordir-lo, Joaquim Amorós i la Ruta.
Consorci del Dipòsit Franc de Tarragona, senyor Sánchez Corral, Tatal.
Junta de Govern de l'Associació Sanitària, Joan XXIII, Amorós.
Junta del Port de Tarragona, Joan Miquel Adalbalec.
Comisionista, ajuntament, junta del port, senyors Grau, Badia, Sánchez Corral,
Perpel·lenga, Consell Territorial de la Grupirà d'Inembiòria, Josep Maria Mosté,
Junta Administrativa de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, senyor Sánchez Corral,
comissió territorial de subvenció de promoció provincial de Tarragona, senyor Palau,
Consorci, Concessionari Iraigues, Joan Miquel Adalbalec.
Comissió de Transports de Catalunya, senyor Sánchez Corral.
Comissió mixta, ajuntament, demarcació de transports Generalitat, senyors Pere Grau,
Fons Catalana de Cooperació, senyor Matías Palau.
Junta de Compensació Pla Parcial Cala Domana, senyor Pere Grau.
Junta de Compensació Governació Florimar, Ramon Grau.
Compensació Sant Pere Satellari, sobre un lloc d'adequació, Ramon Grau.
Compensació Polígrafa Sant Pere Satellari, tercera etapa, Pere Grau.
Junta de Compensació Pla Parcial Calamora, Pere Grau.
Junta de Compensació Breesió Bosco de Tarragona, Pere Grau.
Junta de Compensació Sector La Mora 4, Matías Palau.
Junta de Compensació Sector Mora 2, Matías Palau.
Junta de Compensació Pla Parcial 19 de la Pedera de Tarrago Est, senyor Sánchez Palau.
Junta de Compensació Pla Parcial Longons, Ramon Grau, gràcies.
Junta de Compensació Peri Quint de Sant Rapel, senyor Sánchez Corral.
Junta de Compensació del Pla Especial de la Repubblicació d'Entrepins, Montnat, senyor Sánchez Corral.
Junta de Compensació Pla Parcial Sector Mas Mallol, Joan Vallbeth.
Junta de Compensació Polígrafa 21 de la Pedera de Tarragona, Rodalà, Matías Palau.
Junta de Compensació Pla 1, Carrera, Riu Algar, Scanclar, Pere Grau.
Junta de Compensació Pla Parcial de Tarragona, Ramon Grau, Tàlis Ballesteros.
Consell Escolar de l'Escola Oficial de l'Idiomes de Tarragona.
Senyora Baricat, Comissió Mixta, Ajuntament d'Associació de Marchants.
President per delegació que en aquest acte fa l'alcaldia, Manel Dalam.
Vocals, Matías Palau, senyor Poster.
Comissió Mixta, Ajuntament Càritas, senyor Sevil, senyora Carme Baricat.
Consell Ajuntament Petit Comerç, president que per delegació que en aquest acte fa l'alcaldia,
Joan Vallbeth Navarro.
Senyors Pere Givert, Matías Palau, Tata i Poster, Junts, Local de Seguretat.
President Joan Miquel Nadal i Malé, senyors Àngel Fernández, Sevil, Badia Sánchez.
Comissió Mixta per la resolució, Sánchez Camils.
Comissió Mixta per la resolució d'Alcobàtica, Can Clar, president que per delegació que en aquest acte fa l'alcaldia, Pere Grau.
Lluís Sánchez Corral, Matías Palau, Manel Moniós, del Consell Local de les Àgües del Medi Ambient.
President per designació que en aquest acte fa l'alcaldia, Manel Dalam.
Consell Econòmic i Social, president per designació que en aquest acte fa l'alcaldia, Matías Palau.
Segons, l'Ajuntament manté les designacions fetes amb els consellers com a representant d'aquesta corporació
en els consells escolars de centre dels diversos col·legis públics d'aquest terme municipal.
Tercer, es notifica els diferents òrgans col·legiats en els quals ha d'estar representada aquesta corporació
als anteriors nomenaments, així com els consellers designats.
Senyor, vol dir que té la paraula.
Encara que no n'hi ha un percentatge respectat a la personalitat i a l'estructura dels òrgans
com són els òrgans en els quals l'Ajuntament té representació, com són escoles, empreses, perdonats,
només ve la pena dir que no podrem votar a favor per una raó on ens sentim excluïts
i diria que no són una mica discriminats perquè no formem part del que és l'Ajuntament
que també s'hi va a l'Hospital de Sant Pau i que pel fet que són escrupció
i donant a l'estructura anteriorment, l'estructura que hi havia en el grup polític
anteriorment representada, que hi havia un representant del grup de l'oposició
i un representant del grup de l'equip de govern, nosaltres en aquest tema ens sentim discriminats
perquè creiem que el grup majoritari d'aquest Ajuntament tenia aquest interval
per la representació de l'ing-tac que li correspon.
Totes vegades no podrem votar a favor d'aquesta confosta per aquest fet.
Senyor secretari, pot passar el tema de votació, sisplau.
Grup del Centre Democràtic i Social, grup popular, grup de Convergència i Unió, grup del PSC, excepció.
S'aprova, punt número 1.
S'aprova la proposta en 10 abstencions i 14 vots a favor.
Gràcies.
Donar compte per part de l'alcaldia de les seves resolucions en matèria d'anomenament i delegacions.
Això pot ser com que tots els senyors consellers ho tenen notificat,
també el personal responsable de departaments i a més a més s'ha de repartir a la premsa
i ha sortit els 20 anys de discussió, si els sembla potser no donarien lletura
més que un decret de subsanació de dues o tres errades i d'una nova delegació
per allò que refereix a viciplaus de certificats.
Un moment, senyor secretari, voldria repetir el que ha dit, sisplau.
Sí, que degut a que les delegacions ja són de domini públic i es van repartir a tots els consellers
i un si tot amb acusament de rebuig, si potser potser molt vial a l'altura,
i llegiria només una subsanació de dues o tres errades que havien produït,
així com una nova delegació en quant a viciplau o certificats de segreteria.
Diu així, practicar les errades adaptades al decret 17 d'agost.
El número 3 sobre nomenament de vicepresidents de les comissions informatives
de la Comissió Especial de Comptes i pel que respecte a aquest últim,
Comissió Especial de Comptes, el nomenament de vicepresident ho és a favor del conseller,
senyor Mostré.
El número 4 sobre nomenament de consellers delegats de l'alcaldia
i perquè respecte a l'àrea de serveis públic,
a les competències atribuïdes a aquesta, on diu taxis, ha de dir taxis i transports.
El número 5 sobre delegació de la presidència de les comissions informatives,
ha d'eliminar-se la delegació de la corresponenta a la Comissió Especial de Comptes
a favor del conseller, senyor Mostré,
tota vegada que per reglament orgànic, que serà directament el senyor alcalde.
Sostenar l'omissió sofrida, diguent que en matèria de certificacions
es delega en els consellers delegats de les diferents àrees
la firma del disciplau en totes les certificacions
que es padeixi la secretaria general
relativa a dades obrants en els departaments
que integra les respectives àrees.
És a dir, que els consellers delegats de les diferents àrees,
a més a més de les delegacions suficients,
també tenen la del disciplau de certificat.
Bé, nosaltres volem explicar una mica quina és la nostra posició davant d'aquesta.
Ja sabem que no s'ha de aprovar res, no s'ha de donar compte,
però, òbviament, aquests decrets i aquests nomenaments
són la part més essencial del que avui s'està parlant en aquest ple
i que són la composició del nou equip de govern,
de les seves delegacions, especialment.
Nosaltres volem dir inicialment que dels requers que es donen compte avui,
que es van signar, curiosament, el mateix dia 17 al vespre,
el primer que es desprèn al nostre entendre
és una certa...
Mirant com funciona l'organicària municipal,
podem dir que detectem una certa desconsciència,
el que podríem dir, d'uns grups polítics,
sobretot, que formen part de l'equip de govern.
Per un fet anecdòtic,
però val la pena dir que no hi ha una sola delegació
en la qual no hi hagi un conseller d'un altre grup
que no estigui, a més, controlat o coordinat
per un membre d'un altre grup polític.
Siguem més clar, vull dir que un conseller
està d'un grup polític,
està controlat per un altre grup polític
i, a més,
que hi hagi una més àmplia informació,
però nosaltres que tenim també, com vostès,
una certa experiència a la vida municipal,
no ens ho creiem.
Per la qual detectem que hi ha una certa desconfiança
que vostès poden dir que no existeix, òbviament,
però que des del nostre punt de vista,
des del punt de vista dels socialistes,
en el nostre entendre, almenys creiem que existeix.
Per entrar concretament als nomenaments,
volem fer algun comentari.
Veiem, per exemple, que hi ha delegacions
que estan molt carregades,
molt carregades, com poden ser l'àrea de governació.
Curiosament, al nostre entendre també
aquest àrea de governació,
i parlo d'àrees, perquè crec que és correcte,
i no parlar de delegacions en persones,
sinó d'àrees concretes,
aquest àrea de governació, a més,
està carregada en una subàrea
que nosaltres creiem que és netament,
no és correcte des del punt de vista administratiu
que depengui de l'àrea de governació,
com és la de relacions ciutadanes,
nosaltres creiem que hauria de dependre
les relacions de les entitats de la ciutat,
hauria de dependre de l'àrea de relacions,
sinó de relacions ciutadanes,
que també les porta el mateix conseller delegat
a l'àrea de governació,
perquè nosaltres creiem que per coherència
hauria de ser així.
Encara així no entrem en que vostès han fet un decret,
el senyor alcalde ha fet un decret,
i aquest decret és el que es dona compte avui,
i òbviament no es modificarà.
Detectem per nosaltres una certa contradicció,
per exemple, en matèria de concessió de llicències,
veiem, i veiem amb preocupació,
que l'alcalde faculta l'assignatura
de les concessions de la llicència d'activitats classificades.
És més curiós, no ser,
la facultat de l'assignatura d'aquesta llicència,
de les llicències que venen pel capítol
de les lluitats classificades molestes, insalubres,
a més, quan hi ha un conseller d'urbanisme,
hi ha un conseller delegat,
o un tinent d'alcalde, per coordinar aquest àrea,
però encara així aquesta facultat se la reserva el senyor alcalde.
Això, al nostre entendre, significa que
o el conseller d'urbanisme o el coordinador de l'àrea
deuria ser el que hauria de fer,
l'assignatura corresponent per concedir aquestes llicències,
i pel fet que sigui l'alcalde,
ens temem que això sofrirà un cert retrat,
no voluntari, però sí el retrat lògic
de les tasques immenses que té una alcaldia
com la d'alçada de Tarragona.
Per la qual cosa, volem dir que ens preocupa
que les activitats classificades
tinguin un cert retrat en la seva assignatura,
i no acabem d'entendre com és que una facultat d'aquestes
queda reservada a l'alcaldia.
Ens agradaria que algú ens expliqués,
i ho creu un oportú,
de la creació d'unes noves supàries,
una concretament,
vostès parlen de la creació d'una supària
d'atenció familiar.
No acabem d'entendre,
ens agradaria que ens ho expliqués,
algú que quina relació té
la creació d'una supària que diu
d'atenció familiar,
que curiosament té com a competència
relacions en grups marginals
i relacions en càritas.
Entenc el de les relacions en els marginals,
entenc el de les relacions en càritas,
però no entenc que tot això es digui
supària d'atenció familiar.
En tot cas,
si algú creu oportú,
no s'ho pot explicar,
i si no, doncs m'encanta
que nosaltres creiem que no està clar.
caldria informar,
no només al grup socialista,
sinó a la població en general,
quin digam té aquest títol,
aquesta supària,
amb les competències concretes.
Trobem una altra mancança
en les delegacions,
no sé si és fruit d'un lapsus administratiu
que és comprensible
en aquesta primera fase
de composició d'un nou posthistòric,
que és que trobem en l'àrea d'urbanisme
i en tot l'organigrama municipal
notem a saltar la tasca concreta
de planeixement urbanístic,
que és una de les tasques
més importants concretament
i des del punt de vista administratiu
i polític més importants
del pont de històric,
no es parla en cap lloc,
és veritat que parla
de gestió del pla general,
però la tasca de planeixement
és una tasca concreta
que cal elaborar,
hi ha un reglament de planeixement
concretament derivat
de la llei dels obres,
creiem que la tasca de planeixement
hauria de tirar endavant
i hi hauria d'haver
una especificació concreta
d'aquest tema.
I per últim,
el que vostès poden entendre
és que la nostra reivindicació
és immediata
des del mateix dia d'icent
i que té relació
amb els decrets de nomenaments
que s'han fet.
Els decrets de nomenament,
val la pena recordar,
que es va fer també
la designació dels membres
del nou equip de govern
que formen part
de la Comissió de Govern.
Nosaltres en aquest tema
saben que som reiteratius
perquè nosaltres creiem
que s'està incomplint
el que a vegades hem dit
els últims dies.
Si no un acord escrit,
si un acord tàstic
en el qual des de l'any 1979
tots els membres
de qualsevol grup polític
representat a l'Ajuntament
formava part de la Comissió de Govern,
val la pena dir que,
inclús,
no tenim només majoria absoluta,
val la pena recordar
que l'any 1979
hi havia un govern format
precisament per Convergència i Unió
i en aquell moment
Aliança Popular
o Coal·leixió Popular,
no recordo exactament,
no, perdoneu,
era el Cetre Democràtic Social
que estava a l'oposició,
però sí que concretament
el govern format
per Convergència
i els socialistes
i el PSU.
Va marxar d'acord
que tots també estiguessim
a la Comissió de Govern
perquè tots formen part
d'aquest govern.
Després,
quan els socialistes
van tenir majoria absoluta,
tots els membres representants
dels diferents grups polítics
van estar presents
a la Comissió de Govern,
val la pena recordar
concretament
un dels membres
avui integrants
de la coalició
que forma part
del Govern Municipal,
que en aquell moment
era la Coal·leixió Popular,
crec que recordar,
però en tot cas,
el que sí que avui
ho he manifestat
és que el senyor Civil
concretament
van fer un esforç
tot plegat
perquè fomés part
de la Comissió
Permanent,
Comissió Municipal Permanent
i després
de la Comissió de Govern
quan es va modificar la llei
i que en aquell moment
nosaltres ens sentim discriminats
perquè el primer acte,
l'acte de signatura
del decret corresponent
el dia 17
s'escloïa
d'aquesta Comissió de Govern.
Nosaltres volem dir
que no és que ens sentim
marginats personalment,
o sigui,
no és un tema personal,
no és un tema
que els homes i dones
del grup socialista
vulguin o no vulguin
estar representats
en la Comissió de Govern
com una pataleta personal,
com una pataleta de partit.
Nosaltres creiem
que aquest acord
o aquesta trajectòria
institucional
hauria de continuar funcionant
i en la qual
els socialistes
tenien que estar presents
en la Comissió de Govern
perquè en definitiva
són el grup majoritari
d'aquesta ciutat,
són el grup polític
que té més suport popular
d'aquesta ciutat
i la Comissió de Govern
que és la que
en determinat moment
capta la temperatura
dels problemes
de la ciutat
creiem que tenien
que estar present.
Nosaltres no podem dir
res més
i acabo ja
que ens sentim discriminats,
ens sentim discriminats
per dues bandes,
una perquè se'ns ha dit
que públicament,
almenys ha dit
no directament a nosaltres
que sembla que
tinguem que ser bons nens
per poder formar part
d'aquesta Comissió de Govern,
nosaltres diem
que en termes polítics
això és inaceptable
i nosaltres
el que volem dir
és que volem manifestar
públicament
que reivindiquem
el dret moral,
perquè no és un dret
allò només és moral
i polític
de formar part
d'aquella Comissió de Govern,
d'aquesta Comissió de Govern
formada en aquest consistori
per seguir
una trajectòria política
que s'ha portat fins ara
i que creiem que no hi ha cap excusa
ni cap raó
per trencar aquesta clara.
Moltes gràcies, senyor Burgessé.
Trenc nota de tot el que vostè ha dit
als efectes de millorar
amb el possible
els decrets fets.
No se senti discriminat per res,
però en tot cas,
la tradició
amb la Comissió de Govern,
recordi vostè
que la va trencar
el grup socialista.
Punt número 6
de l'altre del dia.
Proposta
perquè s'aprovi
la determinació
del personal eventual municipal
respecte al secretari particular
de l'alcaldia.
Jo,
simplement dir
que no hi ha hagut
cap laxos administratiu
amb el tema
del planejament.
Contestant
en el que respecta
vull dir
a la part administrativa
que s'ha dit
que en la temàtica
del planejament
no hi ha l'altre del administratiu
sinó que simplement
es agafin.
Però no hi és,
no hi és.
No,
ha sabut
que el que no se delega
és...