...
...
...
...
...
...
...
Avui hem presentat
el Llarga Durada Nats
aquí a Vinyols, als Arcs.
Com ha anat aquesta presentació en quant a
so i en quant a marxa?
En quant a so hem tingut uns quants problemes.
Suposo que hi haurà algú
que se m'ha donat
perquè la guitarra m'ha caigut abans de començar
i després hem tingut una mica de problema.
Però no, s'ha subventat.
I en quant a gent, doncs molt bé.
La gent que ha vingut ha respost molt bé
i ens ha demostrat que realment
se saben les cançons i que el que fem els agrada.
I això més que res serveix per donar moral.
Quan veus que la gent respon
doncs surts content
i continues fent coses per aquesta gent.
Reveu aquesta assistència
de públic o no?
La veritat és que no ens ho havíem plantejat.
Ens fèiem la pregunta.
Quanta gent hi haurà?
Com estarà de poe?
O sigui, no ens ho havíem plantejat,
la gent que hi hauria.
de mirada a gravar per l'Espulnic
és una tasca important, no?
Sí, sí, sí, efectivament.
Sempre és bo, no?
La setmana que ve, el dijous, marxem cap a Madrid.
Cap a Madrid, amb això el catarrog.
Sí, sí, sí.
I toquem divendres amb Quits.
També hi ha un equip de TV3 amb nosaltres al viatge.
Suposo que estarà bé, no?
És a dir, que això també es gravarà.
Sí, sí, sí.
I també es passarà per aquests programes habituals.
I tant.
I això de sortir ja des del principi
de la promoció d'un primer disc cap a Madrid,
doncs...
Perquè clar, això no passa en tots els grups.
No, la veritat és que no.
els quatre grups que hi aneu,
sou bastant...
Bastant nous, sí.
Els Quits potser són els més nous.
Amb això el refereixo.
Perquè els detectors ja porten molts anys.
Exacte, hi ha molts detectors que són...
Que ja porten molts anys.
Són els més veterans a tots.
Exacte.
Però, mira...
És que...
És a dir, estem molt il·lusionats amb tot això
i espero que vagi força bé.
I amb això voleu dir, voleu reafirmar,
que voleu exportar diguéssim cap a fora, doncs...
Doncs el rock que es fa aquí a Catalunya.
Sí, perquè nosaltres creiem que es pot exportar.
O sigui, tant com ha passat amb la música basca
o amb la música gallega,
creiem que també pot passar amb la música catalana,
que té suficient qualitat i hi ha suficient gent
com per aixecar una mica més tot això.
Llavors, quant al vostre grup hi ha hagut un canvi, no?
El teclista...
Doncs és un altre.
Que ha estat un canvi, doncs...
No, ha estat un canvi motivat, doncs, perquè...
Diguem-ne que...
No és que no ens portessin bé, ens portàvem bé.
Passa que a l'hora de treballar i de fer...
No ho sé, a l'hora de...
Hi hauria discrepàncies, no?
Ho podem deixar així, vull dir.
I va decidir marxar
i, doncs, nosaltres ho vam acceptar perfectament.
I vam dir, doncs, molt bé, no?
I ara ja has vist que en tenim un altre que respon perfectament.
Sí, sí. Ja ho hem notat.
El que passa és que avui també ens agradaria dir
que ha passat una cosa molt lamentable,
que això s'hauria de... s'ha de dir,
que és que al final, no sé si n'heu adonat,
el Josep Maria havien tirat un duro a la cara.
I clar, això des de baix fa mal, no?
I...
I ara segurament tocarien més.
El que passa és que no es pot tocar amb això.
O sigui, quan hi ha gent d'aquesta que...
que van a destrossar el que estàs fent,
doncs, més vol no continuar.
Què creus que pot ser d'agut això?
Algú infiltrat o simplement a la...
A l'eufòria?
No ho sé.
Però no, a l'eufòria no.
No crec que sigui eufòria.
Perquè...
Si fos eufòria, el duro te'l tirarien a terra i no a la cara, no?
Crec que això s'ha anat mala llet i això, doncs...
Per culpa d'aquesta persona que ha tirat això,
ara no continuem toquant.
Entre altres coses, perquè vull dir...
Estaríem més contents amb el que estem si no hagués passat això.
Que pot semblar un fet insignificant,
però vull dir, és important i s'ha de considerar.
Teniu altres actuacions, a part de les de Madrid,
dels propers dies, a partir del 21?
Sí, ara s'està preparant...
Tenim una actuació a Tarragona, concretament.
Em sent boig a...
Abans del 21?
No, no, abans del 21 no.
I tant, el fet d'aquest duro no influirà al concert de Madrid.
No, no, no.
Més que res, a part del mal que et pugui fer,
és l'acte que representa, no?
La cosa que representa.
Vull dir, no...
Això no està ben fet
i la persona que ho ha fet s'hauria de vergonyar d'això.
Té tallat, saps, dient que hi hauria un concert de Tarragona.
Mhm.
I saps la data, més o menys?
No va ser exacte.
Em sembla que és a l'abril i serà a la Rambla, amb un cobert que posaran allà fora i hi haurà més clubs.
El que fa l'actuació de Barcelona s'haurà d'esperar fins al dia de la República, tal com vau dir el 12 de gener.
Exacte, em sembla que sí.
Fins al dia de la República no hi haurà concert de Marçol.
El 12 de què?
El 12 de gener.
Vau vindre...
Molt abans.
Vau vindre...
A mi això era res.
No sé, molt abans, abans.
Això serà...
Ja s'està preparant i em sembla que és un concert, em s'han traït.
Em sembla, és que no...
Per cert, què no és el dia de la República?
No ho sé, no ho sé.
El 14 de prima.
No ho sé, no ho sé.
Però vols dir que la millor manera potser d'haver contestat aquest personatge que ha tirat la moneda aquesta
no hauria sigut la vostra manera de parlar amb la música?
Llavors, haver contestat amb la música i seguir fotent més canya en lloc de parar.
Sí, però...
Perquè suposo que només s'ha sigut un.
Llavors, doncs, la majoria suposo que hauria quedat millor amb la música, no?
Sí, això sí que és veritat.
És que és això, per culpa d'una persona se la poden carregar moltes altres, no?
Però, vull dir, és que si et passa una cosa així no pots continuar a tocar.
Per exemple, en el meu cas, veig com es deu sentir ell.
Vull dir, no està bé això.
I ara ell de l'escenari no se sentiria còmode.
I no faria les coses com s'ha fet.
Sí, potser sí, això sí.
És això, vull dir, més que res, l'amboral que et treu, no?
Que et diguin això, ja...
Ostres, dius, i ara què faig a mi, no?
Però, a part d'aquest fet aïllat, suposo que de la gent de Vinyols i tot això ho haureu quedat contents o...
Ah, sí, no, eh?
A part d'això, la gent de Vinyols ja ho ha demostrat a l'escenari.
No, havia un de Montroig també.
Bueno, però no.
Està partit.
Com feu sovint això de permetre l'accés a l'escenari de persones alienes al grup?
És que no són alienes ja, aquestes persones ja són de la casa ja, això ja...
I bé, el fet d'haver estat rondant per diverses poblacions fins a arribar a Vinyols,
suposo que a part de donar les gràcies a aquesta població de Vinyols i els Arts,
doncs també heu pogut veure que no totes les poblacions són igual que Vinyols
i que hi ha hagut problemes, llavors què no opines de tot això?
A Reus, per exemple, doncs hi ha hagut problemes de so...
Sí, sí.
Et deien que eren de so, vaja.
No, eren problemes de so.
O de llum, em sembla que era.
Eren problemes de... doncs de permisos, no?
Sí.
Tothom ho sap que a la fàbrica no es poden fer actuacions a certes hores
i a cert volum, no?
I vull dir, no hi hem pogut anar.
La nostra intenció era fer-ho a la fàbrica,
però, de fet, si haguéssim provat això, haguéssim vingut aquí, eh?
Però...
I tornareu en aquest escenari?
Ah, perquè no, sí, pot ser.
Sí, pot ser, pot ser.
Ja ens agradaria, vull dir...
La gent d'aquí és autèntica, home, som... ja...
Ara d'aquí endavant ell vindrà a setjar, també.
No, no.
Mentre els toquem ells anirà saltant.
Molt bé.
Que us vagi molt bé a Madrid.
Gràcies.
Ja us ho explicarem quan tornem.
Exacte.
Vinga, gràcies.
És com els núclears, com tot el que passa.
Això es pot dir.
El que més m'agrada de la Camp de Tarragona és, no només a mi, sinó crec que a moltíssima altra gent,
és la contaminació que produeixen moltes químiques i moltes indústries, i el perill que suposen moltes coses.
i el perill que suposen moltes coses centrals no cobertes de bandallós i d'escor.
Com una moneda aquesta de...
Com una moneda?
Com una moneda de...
Què és?
I els pesats aquests de Radio Music Club, a veure si ho deixen d'emprenyar i deixen els micros,
però ho foten de puta pena.
Bé, com ha anat l'actuació aquí en Posta, avui?
Home, ha anat bé.
Ens esperàvem una mica més de canya per la gent, però ha anat bé.
Espereu més gent? Teniu més gent en directe a altres llocs?
No, no, no a nivell de gent. A nivell de gent, de quantitat de gent estava bé.
Potser al públic li faltava una mica de ganes de veure-ho, o conèixer més a Barcelona.
Vosaltres heu actuat molt a fora de Barcelona?
A fora de Barcelona, bueno, ara estem començant a sortir a Lleida, a Tarragona, a València,
a televisions nacionals, ara estem començant a sortir.
La febre de l'oro va començar el 87, no?
A finals del 87.
A finals. Com va ser la història aquesta?
Doncs perquè teníem altres grups i tal, i no ens agradava la història.
Els grups que... com funcionaven i tal, i hi havia un esperit...
Al principi érem tres i no estava el guitarra solista, no estava, érem un triu.
i vam començar perquè volíem fer un tipus de música que no estàvem fent fins llavors.
I va ser el meu, vull dir...
Al cap de quatre setmanes ja havíem gravat ja sis temes, en una maqueta.
I ja estaven gravats.
Vosaltres són l'estil una mica variat, no? Perquè tan aviat feu rock'n'roll com una mena de rock'n'roll, el rock'n'roll...
i el rock'n'roll i el rock'n'roll és un estil bastant eclèxic.
Però agafeu molt l'estil a l'hora de cantar les cançons. Com és això?
influenciat per tots els components o...?
No. Simplement tractem d'abarcar la música que ens agrada. Vull dir, bàsicament és això.
Música que ens agrada. No sense cap tipus d'intencions. Ni a nivell d'estil ni a nivell d'influències.
Simplement, doncs, si un tema exigereix una història, el fas.
I llavors, en directe, el que tracten de fer són blocs que identifiquin cada un dels motius.
Evidentment, quan us dieu la fiebre de l'oro, dieu el que veurem dels Estats Units.
Amb el country western, sí. Evidentment, tots som feròfos del country western,
de les pel·lícules antigues del western i de tota la paraforminària aquesta, no?
I de la història que porta, no? Una mica duresa, de les lletres, inclús, per la town.
De la història que estàs adaptada a la vida real que portem nosaltres.
Si tu deies, deies que és compatible l'amor i l'odi, no?
Que això és un lícit d'un entrevist.
Ah, bueno, això parteix d'una història que em pensa que jo acabava de fer la mili també.
i que penso que és un sentiment.
Bueno, l'amor i l'odi penso que és el mateix, però simplement van a una diferent direcció, no?
I pots passar, bueno, la persona que més estimas la pots odiar amb la mateixa intensitat.
És igual d'intens, amb una altra direcció i amb una altra història.
A més que res, ja és que explicava una història bastant forta que jo estava a la mili i tenia unes històries personals.
Jo no sóc aquí per filosofar sobre l'amor i l'odi, però penso que és una cosa que va bastant bé.
Això el que fa que s'ha estigués cançó?
En alguna, sí.
Que tracto bastant sobre aquests temes.
En el primer disc tots els temes són meus i en aquest segon tots menys un també.
Per exemple, amb l'última pasta, has deixat triar a públic a veure si ho volia en català en castellà?
Sí, perquè amb això trobo que es pot haver una... es pot jugar.
Evidentment, a Obiedo no els hi preguntaré, però em posta un xamble allò sí que en un moment durat.
Igual que dirigís-me al públic en català.
Ens refereixo que a l'hora de treure la llata per una cançó i de plantejar-se si es pot cantar en dues llengües,
o segons el públic, podriu arribar a ser un grup d'aquells de menú.
O sigui, el públic que vol, que cantem en anglès, doncs vinga.
No, no, no. Simplement hi ha una història.
La idea original de la cançó em va sortir en català.
Va sortir en català. I a la majoria ens agrada més en català.
Per com queda.
I després es va fer en castellà, per adaptar-la a diferent públic i tal.
No tant com adaptar-la, sinó com que et sembla lògic.
I natural a la vegada. Vull dir que no és cap quadrat que només pensa d'una manera o d'una altra.
Vull dir, estem aquí.
però a la mitjana vegada, en una entrevista que us vam fer després de crear el primer LP,
us comentàvem com estava molt aquí per cantar a Barcelona, no?
I dèieu que estava una mica discriminat perquè les emisores en català tot sols escoltàvem catalans.
No sé que sí que sí que faig del mateix.
Home, hi ha una cosa molt clara.
I això, si, és un... que escoltes, clar...
Hi ha una moguda molt clara.
S'està pujant tipus de rock català.
més aviat roca en català
que inclús s'està intentant vendre a Madrid
a base de subvencions
saps que no sé si és avui o demà
hi ha uns grups
Hola, molt bé
i no em sembla
just, en tot cas
que la gent
que aquí fa
català
no vull dir rebre ajudes
o peles
però que en una visora
català no es purxi
segons quina música
feta aquí
quan per exemple
a les perfectes
a la reventura
o el rolling es tot
és aquesta la història
a mi em sembla perfecta
que s'apoya el toc català
perquè per això està
i ho trobo realment positiu
em feia falta
però els altres dos que estem aquí
no tenim per aquest patir
una situació
una situació de tancament
per part del públic i dels medis
però no penseu que vosaltres ja teniu el mercat diguéssim obert
perquè per això el grup que canta en castellà a Barcelona
té les portes obertes de les televisions estatals
cosa que no passa amb els grups en català
no creus?
però ostres
no és tan fàcil
fer
està comprovat que els programes de televisió espanyola
els porten els clubs que tenen aquesta llà
i els clubs que tenen aquesta llà
els porten dematí
però si tenen un mercat hi ha potencial
però en un principi penso que hi ha una igualtat
m'entens?
jo em puc permetre plantejar-me aquestes històries
quan l'estic introduït en un nivell fort
si t'hi fixes hi ha un grup que en el seu primer disc
va practicar un cert tantesament
3 en castellà i 7 en català
i algunes de les en castellà són de les que més èxit tenen
inclòs Catalunya
per tant a mi...
jo el que trobo és que en tot cas
al principi tots tenim els mateixos problemes
les mateixes històries
i que es hauria que tractar tothom
per igual
ja et dic
tant per part del públic com a ganes de rebre
com per part dels mitjans per criticar
justament
però no entro ni en que una cosa sigui més vàlida
ni perquè no
perquè no és veritat
hi ha gent que ho fa bé i hi ha gent que no ho fa bé
i això ho sap tothom
i també et dic una cosa
jo comprenc que la Generalitat no em doni a mi 5 milions de peles
per fer un putxer amarill
però és que tampoc ho necessito
vull dir
prefereixo no tenir-ho
necessitar més ajuda
el rock en català en tot cas
però
que la gent
sàpiga que
que tinguin les orelles obertes
si només és això eh
l'altre són xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
és el xurà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que la vida se li acaba, no hi pot fer res
No té cap esperança, nascut per morir
El nou ballet i la nova música que acompanyes en aquest espectacle
D'on va sortir aquest idea?
Aquesta idea va sortir d'una revisió de l'obra de l'Scott Joplin
Del compositor de Ragtime
I jo vaig fer un disc que es deia Ragtime Dance
Recuperant tota la música de l'Scott Joplin
Aleshores vam posar en contacte amb el Lluís Méndez
Amb el seu germà, amb el Rafael
I van muntar unes coreografies
I vam organitzar aquest espectacle
De moment aquesta és la primera part
I ara n'estem preparant a la segona
Això va presentar, sembla que el Grec
Ha anat per a Espanya
I ara estem fent la segona del segon muntatge
Però si diguéssim un homenatge a l'Scott Joplin
Amb coreografies originals d'ells
I amb el treball, la tasca d'investigació meva
Durant, em sembla que va ser uns 3 anys
Vaig agafar uns 300 Ragtime
Totes les seves obres vaig fer aquesta tria
I l'espectacle és això
I en aquesta tria ha sortit l'espectacle?
Exacte, exacte
Bueno, n'ha sortit molts més, no?
Però avui en farem 12
12, 10 de l'Scott Joplin i dos meus
Com va sortir tot això?
Primer la idea va sortir del disc de Piano Sol
Perquè era molt difícil trobar
A part de la pel·lícula que hi ha del golpe
Era molt difícil de trobar música de l'Scott Joplin
Aleshores jo em vaig fer portar les preditures de Nova York
Tot el material
Em vaig posar a desenterrar totes aquestes coses
I senzillament perquè no hi havia a Europa
Manera de trobar música de l'Scott Joplin en discos
No existia
Aleshores ho vaig fer
I va ser el Premi Nacional del Ministeri de Cultura de Madrid
Quin any va ser això?
El any 86, em sembla
O 87, no ho recordo
I ara ho portes, diguéssim, a l'escenari?
En ball, en ball, sí
Sí, sí, com es feia a l'època
Però amb coreografies originals
Com és que sempre estàs buscant coses que no existeixen?
Que han desaparegut?
Com la música del Nosferatu
I en aquest cas la música de...
No, no, la música del Nosferatu és totalment original meva
No és cap búsqueda ni cap
És una música feta original i expressament
Però en certa manera vas investigar les músiques que hi vien per l'altre
No, no, no
Com vas estar investigant històries estranyes?
No, estranyes no
Ja, el Plin, home, el golpe...
Tu trobes que el golpe és estrany?
No, però aquí en aquest país pot ser minoritari, no?
Bueno
Val, val
Sí, sí, per què no?
Però no, vull dir que el Nosferatu sí que no...
És una cosa que la vaig fer a partir de zero
No vaig recuperar cap partitura
No hi ha ni un compàs que no sigui original
Vas passar per Tarragona fa una setmana
Fa una setmana?
Sí, com te van?
Molt bé
Va ser dels millors Nosferatus
Ara no el faré més perquè el presentaré al Festival de Tardó
I fins a l'octubre no ho faré
No sé si en tinc un parell
Però per a Santander i a...
Vull dir, lluny de Catalunya, no?
I a l'octubre el faré a la Filumoteca amb el Festival de Tardó
Avui l'actuació dels bars ha estat una miqueta especial
Si més no, des de la darrera vegada que nosaltres els vàrem veure
Ja que aquell dia a baix hi havia el Jordi i avui no hi és
Llavors podríem començar per aquí
Com us ha anat aquesta actuació sense la veu del Jordi?
Molt bé
La veritat és que estàvem bastant a l'expectativa d'aviam com funcionava i com reaccionava el públic
Perquè clar, el públic és molt important i és el que mana, no?
I diguéssim, portar-li un altre producte que és totalment diferent així
Vull dir, té tot el dret de queixar-se o que no li agradi
I el públic s'ha portat molt bé
Molt bé perquè vull dir, és un altre rotllo totalment diferent, no?
A més vull dir, el Feelwood, el Jordi
Que el saludo des d'aquí
Doncs vull dir, donava també un color especial a l'escenari, no?
Però bueno, ha canviat, el grup continua
I avui, doncs, ens el jugàvem
I ha anat, bueno, molt bé
Per ser la primera vegada que sortíem amb aquesta, d'això, bastant bé
La preguntant-hi a mi, taula, com és que ho ha deixat el Jordi?
No l'hem deixat nosaltres, eh?
Ens ha deixat ell, però vull dir, ens ha deixat com a membre de conjunt
Però no com a amic perquè continua sent el nostre millor amic
Vull dir, ens ha deixat com a membre de conjunt per raons seves personals
Però bueno, vull dir, el grup el que no pot fer és parar, no?
Com un tirat endavant
I estem bastant contents de com ha anat
Fa setmanes, això?
Doncs no tant, per això que ha sigut bastant maratón, no?
Perquè
Bolo, que era el primer que teníem després d'això
I a més a més estem a mig gravar un disco
Que ahir, i abans d'ahir estàvem a l'estudi gravant
Vull dir que era allò, hòstia, que si només ens haguéssim pogut concentrar amb el bolo
Doncs el millor
Doncs encara millor, no?
Però és que portem tot el mes, més a més, preparant el disco
I és allò de, hòstia, pensàvem, hòstia, l'espluga, l'espluga
Com anirà, com anirà
El disc està gravat sense la veu d'ell
Sí, el disco ara ja, totalment, el que més o menys heu vist en directe
Doncs, els que som
Les noves cançons
Sí, les noves cançons i tot allò
Cantades per tu, que era això una senyal que el Jordi no, era una senyal que el Jordi no participés
No, no, no, que va, hi ha cançons d'aquestes que estaven pel Jordi
Però, bueno, pues, res ha canviat
Les cançons s'interpreten ara per mi
Jo suposo que quedaran bé i ben gravades
No està bé que ho digui jo, però, bueno, les hem currat bé, no?
Tu avui has vist el públic i has respost bé
El públic molt bé, molt bé, està superbé
Bé, és que sempre que venim per aquí baix està molt bé, eh?
La gent
I el Ramon, doncs...
El Ramon, doncs...
El Ramon, doncs...
No, l'ha cantat el Brother
Però, clar, el Ramon és una cançó que el públic ens la demana
I, a més a més, és una dels cançons que ens ha fet més populars
No podem deixar de fer-la
I és una cançó que potser té una força més especial per a veu de tio, més que de tia, no?
Però això la fa cantar el Brother
Exacte, llavors la canta el Brother, l'interpreta ell
I, vull dir, i, a més, com que és una cançó que participa més al públic
Vull dir, la cantes tu, però el que es tracta és que canti el públic i que participi ell
Doncs és igual, no?
Mentre el públic canti, doncs ja estem contents
I avui el públic ha cantat
Us creu una entre la veu o...
No, no, no
Tal com ha estat ara
També el teclista no hi és, no?
No
I aquest canvi, també...
Aquest canvi ha sigut bastant també sobtat
Però, bueno, ha sigut també això una mica d'arreglo de bases
Perquè, ja que quedava així una mica penjada
Les bases les teníem una mica que fluixejava, no?
I convenia un baix una mica més potent
I ara penso que no hem trobat
I això ho ha fet, doncs, potser més de cara al directe, no?
Per donar més...
Clar, de cara al directe
És que és superimportant que el baix i bateria vagin
Com un rellotge i quadrats
Perquè, si no, tot...
Per molt que vagis posant les coses a sobre, si el de sota no va quadrat
L'altre va tapant forats
En canvi, si el de sota va com un rellotge
L'altre ja pots fer el que vulguis a sobre
Que... que anirà bé, no?
Coses de...
I quan tindrem el disco?
Doncs el disco...
Mira, ara estem gravant
I...
A mi m'agradaria, si tot va bé
Que surti a finals de maig, principi de juny
I abans de fer una presentació allà al juny o així
I abans ja...
Espero que tots vingueu
Mirarem d'enviar invitacions per tot arreu
Estaria bé
El que m'agradaria preguntar és, per exemple
Estàvem veient que estàves cantant tots els temes
I quan ha arribat el tema al Ramon
Diguéssim, el tema potser que més coneix la gent
Esperàvem també cantarà ella
Hem vist, doncs, el personatge normalment
S'ha encarregat de la secció de vent
Que s'ha posat davant del micro
I ha cantat, ho veureu sovint això
O sigui, ja està posat en directe
Ho seguirà fent això?
No ho sé, us ha agradat o no?
A mi sí
Doncs si us ha agradat segurament que ho continuarem fent-ho així
Ho entens?
Vull dir, si la gent reacciona bé
Això són...
És que avui anàvem super allovenuts, no?
De que, bueno, fèiem el repertori i tal
I vull dir, ja et dic
El qui mana és la gent, el públic
Nosaltres toquem pel públic
I és el qui mana
Si a la gent li agrada una cosa la continuarem fent
Si no, doncs mirarem de canviar-la
S'ha de cuidar el públic com sigui, no?
Per això toquem
Vull dir, toquem per nosaltres per passar-nos-ho bé
Però després per...
Però també ensenyar a la gent que ens ho passem bé
Que s'ho passin bé amb nosaltres, no?
I així us ha agradat continuar fent-ho així, no ho sé
Ja ho veurem
Pé, adós que tingueu sort en aquesta nova formació
Segons dís i en aquesta nova etapa
Ojalà que sí, no?
Bueno, ojalà no es diu en català, però com es diu?
És igual
Que vaig dir?
Vale, merci
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
No em demaneu com ha anat el concert de Les Ploge?
Adéu
No et demanem
Adéu
Adéu
Si és de Les Ploge
No ho he dit bé
No ho he anat bé, no ho nens gens bé, no?
No
No, la veritat és que hem pringat una miqueta avui, és veritat, pel so, pel públic, fantàstic, ha estat fantàstic, que les han cantat totes amb una trampera.
Amb tots els concerts.
Però nosaltres hem pringat bastant, a mi se m'espera l'ampli de guitarra i he pringat bastant.
I no has anat avorrit veure sempre tanta gent al davant?
Sempre ploureixi de la mateixa manera?
No, que va, que va, reaccionen diferent.
Segur.
El dines, allò de que, oi, ja està, tot plegeixent i...
El dines que les ha afinat molt, no els hi ha de tant.
Que rius.
Ves parlar?
Ves parlar de raio?
Aquesta pregunta potser, tu no sabràs contestar, potser escenari que el carro no és necessari.
Amb el tema quina nit, per què aixeca-l'hem dit índex verds tot el públic.
Per què fa aquesta extensió?
Quina nit, sí.
Sí, sí, què vol dir això?
Vol dir quina nit.
Sí, sí.
Quina nit.
Sí, sí, ho podem veure però explica-ho.
Els oients, els oients no ho veuen.
Aixi d'aixeca el dit.
Doncs aixeca el dit cap amunt, que vol dir, quan aixeca el dit cap amunt, vol dir, doncs...
Dit cap amunt.
Quina nit.
No vol dir, escolta, nen.
Havies de vendre pel cul, per això no havien sentit.
Els de raio-reus aquests, doncs censureu les paraules aquestes.
No, que aquest és de Tarragona.
Ah, sou de Tarragona, vosaltres?
No, no, no.
No, no.
Doncs que els de Reus us enseniu els de Tarragona.
Què vol dir això?
Què vol dir això?
No, que m'enrotllo, home.
Ah, va, va.
Simplement...
Home, esclar, bé, no direm que el públic són uns imbècils quan estan cantant...
Ho són?
Alguns?
Que va, que va, són fantàstics, home.
No ho has vist, però no ho has vist.
Si venim a un altre concert i veiem que el Carles aixeca el dit vol dir, m'enrotllo en aquell moment.
Quan aixeca el dit diu, m'enrotllo.
No, no.
Vol dir...
Quan una cosa va amunt, és que m'enrotllo.
Si vol dir cap avall, vol dir m'enrotllo.
Està guai, no?
Cap avall.
Està guai, no?
Cap avall.
Parlant de concerts i així, vosaltres sou un dels grups que vist del panorama, que esteu millor,
però que tot just, doncs, no, no tenen llarg d'orada per promocionar, doncs, durant aquest estiu.
Llarg d'orada no ho en refereixo.
Llavors, aquest fet pot fer variar, doncs, el nombre d'actuacions o no?
És un avantatge, doncs, que vosaltres, per exemple...
No, em sembla que no té res a veure.
No té res a veure.
No entès res de la pregunta, però no té res a veure.
No, però contestes bé.
No, de veritat.
Aquests moments hem fet, ja portem unes 20 i tantes actuacions, el 91, no, 30 tantes.
I ens en queden tantes, tantes, per fer.
Fins a setembre, que és quan pararem la màquina, perquè ara estem farts.
I vull dir que no té res a veure.
I ara estem fent la gisera d'alquina nit, encara, i l'any que ve, doncs, no ho sé.
Potser si és de bon dia, no ho sé.
I començant a cantar cançons noves, no?, com avui.
No, no vam cantar cap de nou avui.
No, no, no.
Manolito no.
Estàs equivocada de Manolito.
A Torra del Barre, ja la vau cantar.
Ah!
Quina és aquella?
És una que està al Compact Disc.
Ah, aquí, aquí.
Estitula Al final del carrer.
És una cançó, però del Compact Disc, quina nit?
Un Compact que surt, doncs, amb...
Amb tres cançons més.
Sí, ara sortirà dels dos primers discos.
Sí.
Aquesta és la novedad que...
Igual estarà això a la venda.
Sí, ja està a la venda.
Sí, ja està a la venda.
Sí, sí, sí.
Tu ho compraràs, no?
No.
Ja ho té.
Ja ho té, ja.
I, ja està a la venda, ja.
És la venda.
L'Antoni aquesta és...
Jo em preveixo, prins de.
Ah, és que veig bé, eh.
Moltes gràcies.
Una abraçada a tota la gent de Radio Reus i de Radio Tarragona.
No, però volem...
Ara això m'acaba de...
Tu també.
Tarragona.
Doncs digues només un altre.
La cosa que m'empipa més de Tarragona és que us esteu carregant molts monuments per fer autopistes.
Eh?
Aleshores...
A mi m'aprenem molt aquells de la ràdio, aquells que passen uns pesats.
Cap en Déu, passau! Cap en Déu! Cap en Déu!
Cap en Déu!
Cap en Déu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Estem molt satisfets!
Ens ha agradat molt!
Sí, sí, estem molt contents!
Normalment, us passa com aquí, que la gent que us coneixiu se sorprèn de veure-us i...
I surt molt convençut!
Molt convençut!
Molt convençut d'aquestes coses!
Doncs mira, està malament dir-ho però tenim bastant d'èxit!
Bueno, vull dir, cau simpàtic!
És una cosa que és una mica extraordinària, vull dir que no és freqüent!
Ah, no és freqüent això?
No, no, no, ens refereixo a la nostra formació!
Ah, ja!
No és una formació només amb veus i tal!
No hi ha grups!
Poden n'hi ha un o dos!
I la gent se sent curiositat, està interessada!
I com és una novetat, doncs cau molt, molt, molt bé!
I sempre, sempre...
Així és com nosaltres al principi teníem por que, esclar, és una mica ingrat cantar sense acompanyament i tot això!
I pensàvem, se'ns menjarà, el públic se'ns menjarà!
Per què?
Però no, no, és el contrari!
La gent se sent molt atreta, perquè sí, sí, li agrada molt!
I a Capela porta ja temps en això?
Fa dos anys!
Dos anys!
Fa dos anys, sí!
Fa dos anys que estem, doncs...
Bueno, fa dos anys que hem començat ensajar, però això és molt laboriós!
És molt...
Però donar la cara davant del públic, com va començar?
Doncs, gairebé de seguida.
Hem anat fent actuacions de poca importància i tal, i hem anat agafant una mica de rodatge.
I ara ja estem dintre de, bueno, qualsevol circuit. Anem a... ens porten diversos representants i anem allà on sigui.
I com va sortir tota aquesta moguda de Capela? I tu tenies part de culpa, no?
Exacte! Sí, jo vaig mirar, va ser una idea meva. Vaig anar, doncs, capçant els companys més o menys cantants que jo coneixia,
que estaven interessats en fer aquest treball minuciós i ingrat i tot això. I mira, al final, doncs, ens vam engrescar.
Quins temes que hi havia quan vau començar? Quins temes tocàveu?
El repertori està integrat per arranjaments originals nostres i són gairebé...
Bueno, gairebé tots són estàndards americans de jazz que els hem traduït.
També fem, bueno, coses com, per exemple, aquest tema de la pel·lícula Walt Disney, de l'Amistat.
O fem també un parell de composicions nostres.
Però, bueno, en principi la idea era fer un grup de jazz vocal.
En base a que, doncs, ens hem obert una mica, abarquem una mica més.
Ara introduïu cançons en català, no?
Sempre, des de bon principi, sí.
Els locals per actuar, quins preferiu? Teatres com aquest, per exemple?
Sí, sí. Perfecte. Jo he estat molt a gust. Molt bé, molt bé.
La gent sentada, còmode, i nosaltres, sí, sí.
Sí, sí. Perfecte. Un teatre perfecte. M'agrada molt. Sí, sí.
Respond a alguna raó lògica, això de que hi hagi més homes que dones?
Bé, en principi érem vuit, ara som nou.
És perquè, doncs, la Carol va quedar embarassada, va tindre una nena, i va estar, doncs, uns mesos sense venir, diguéssim.
I vam agafar l'Anna, però, finalment, doncs, al tornar la Carol també s'ha quedat l'Anna, perquè em sentim molt contents amb ella.
Ara som nou, i és per això. De fet, érem 4 i 4.
És una mica de sac dèbria, em dirà aquí. Ah, no, no. No, no, no, és perfecte.
No, a la simple vista, sense escoltar, en primer moment dius que ara em passa aquí.
Estèticament ho veus descompenjat. Sí, sí, sí.
És que 10 seria ja massa. Si no, em posaríem un altre.
Tornant una altra vegada al català, com és que agafeu i traduïu les cançons dels estèndards americans al català i no voleu respectar l'anglès?
Bé, alguns temes amb anglès hem cantat, no? Sí, sí, sí, vol dir.
De fet, bé, pensem que poder és un... li dóna una mica més de sentit, no? El fet que normalment cantem, però, aquí a Catalunya i tal, doncs, té més sentit, no? Sembla.
Però també cantem una peça en castellà, diverses en anglès i algunes que no tenen lletra, que són amb onomatopelles, diguéssim.
El fet de gravar un... que teniu pensat gravar un llarg de dorada? Sí.
Suposo que també us introduirà una mica en aquests circuits d'emissores de ràdio, circuits d'infraestructures per de tocar, a més...
Promoció, eh? Promoció, tot això.
Promoció, tot això, llavors això és una mica... és bastant important per a vosaltres, però també per aquest tipus de formacions que no existeixen, no?
Clar.
Estem una mica, així, no sabem ben bé què passarà amb el disc. Nosaltres estem preparant molt de... bueno, ens ho mirem molt, eh? Ho fem molt a poc a poc i...
Penseu que us coneixerà molta més gent.
Ah, ja, jo s'ho espero, però això es fa.
Sí.
En el disc també fareu participar al públic, en fer un directe.
Hi haurà gent que desafinarà perquè...
No, després...
Algún per allà darrere, a l'última fila, no?
No, no, que va.
Recordareu dels compositors o no?
Sí, tot això forma part de la pròpia.
Sí, exacte, exacte.
No, ehm...
Nosaltres fem un disc d'estudi, res de directe, amb estudi molt, molt...
amb una producció molt mimada, molt cuidada i...
Bueno, no sé, si no surt molt, molt al nostre gust, no...
Finalment no l'editarem.
O sigui, ens ho fem tots nosaltres.
No, no volem que ningú intervingui i ho supervisem nosaltres.
I tot, vull dir, ho volem fer al nostre gust.
Ah, l'editeu vosaltres o...
No, l'editar no, això és impossible.
Nosaltres fem la producció i la direcció musical i tot.
Però, esclar, l'edició té que ser, clar, una companyia que tingui...
que tingui una distribució mínima.
Esclar, nosaltres no podem abarcar això.
Això és impossible.
Hi ha cap L, ja per acabar, de cara al futur, quins projectes hi ha?
A més a més aquest...
Nosaltres som tots professionals de la música.
però no professionals d'aquí, d'aquest grup.
O sigui, nosaltres això, de moment ho estem alternant amb altres activitats
que nosaltres ja tenim dintre de la música.
Sempre jo soc professor del taller de músics a Barcelona,
dono classes a A,
i hi ha altres nois que, doncs, tenen, doncs,
alguns grups, algunes orquestres, algunes coses.
Però la nostra il·lusió és, eh?,
que cap L sigui la nostra...
el nostre modus vivendi.
Aquesta és la...
La fita, no?
La fita.
La fita.
Doncs, a veure si avui jo aconsegueixo.
Vinga, moltes gràcies, home. Encantat.
El teu nom?
Javier Garriga.
Javier Garriga.
Bé, tenim el cantant de Cap Problema.
Com te dius?
Daniel.
Sí, com va començar?
Com tot el grup, no?
Bé, jo toco de sempre.
I bé, amb el Vicenç, que és el baixista,
doncs, vam fer aquesta banda per fer una banda més i tal,
però va agradar i anem ja a quadrar 4 anys,
4 anys corrant junts i tal, molt bé.
Com ets de Barcelona?
Som de les Rodalies de Barcelona.
Sí, som de Masnou.
Ah, de Masnou, això no és Barcelona.
No, no és Barcelona.
És que s'han presentat com un grup de Barcelona.
De Barcelona província.
Ja, però ho ja has pacificat.
Sembla que sigui la capital i clar.
Bé, abans esteu sin problemes i ara heu passat a ser cap problema.
Què és?
Què és el motiu d'això?
Bueno, són motius merament comercials, la veritat.
O sigui, sembla que ara es ve més en català.
Nosaltres que entén sempre, des de sempre, en català, en castellà, en sensual,
i bé, allò del nom només és una cosa que...
Però bé, s'ha de...
Hem de tenir un nom i ja està.
No es preocupa.
Eh...
Sembla ser que el proper...
No sé exactament, ara el dia d'abril o de maig, tu era el Palau No, no?
O sigui, sortia el Palau No de TV3, no?
Sí, sortim el dissabte que ve, el dia 20,
i el diumenge, que repeteixen el programa.
I bueno, després n'hi ha altres fetxes, però no ho sé dir.
Ara vosaltres teniu un disco, no?
Vull dir, un senzill, i després se'l participeu en una llarga durada, no?
Sí, és el petit repertóri que tenim, vinílicament parlant.
Sí.
I no penseu a ampliar-ho això amb una maqueta, amb un disco?
Sí, això és que és qüestió de molta pasta, no?
Sí.
És el problema, no?
Nosaltres toquem, guardem les peles, i llavors quan podem, gravem el que podem, no?
Ja siguin concursos, com Pernet la Mallorca, estem participant en un concurs,
hem passat una fase, farem l'eliminatòria, si guanyem, fem un disc plus sencer, només nostre.
És dur, no, començar?
És dur, i pesat, i llarg, i costós.
Sobretot això de no tenir un padrí que ens apadrini, ens farà trigar una mica més, no?,
en arribar on pensem arribar.
Dieu, heu dit que sempre heu contat en català i en castellà.
Penseu que ara, doncs, ja que està això, diguéssim, el català ben viu, ben alt,
que tindreu una mica més la sortida?
Home, la sortida està en què promouen el català, no el rock en català, no?
Llavors, nosaltres, com que sempre hem cantat en català i en castellà,
ens ajuda, doncs, a la meitat del nostre repertori, no?
És a dir, que si hem cantat en català des de sempre seguirem fent-ho i més, no?,
perquè és una cosa que teníem clar des del principi, que tant en català com en castellà,
és del que parlem, no?
Ja que és una actuació, hi ha una entrevista abans de l'actuació, normalment la fem després,
però, per motius, doncs, que després explicarem als nostres oients, la fem abans.
Com veu aquí el fet de tocar en un barri, doncs, en què hi ha molta immigració,
que pot suposar això, o esteu acostumats a tocar en llocs així, o és una mica novedós per a vosaltres?
A nosaltres ens agrada més tocar en barris així d'immigració, perquè la gent és molt més oberta que en llocs així.
Hi ha un concepte més gran de poble i de, bueno, si hi ha una història com aquesta, un escenari,
i a la gent li agrada i es munta millor que, bueno, un altre tipus de públic.
A nosaltres ens agrada molt el barri. Us deixem.
Bé, tenim a Ramon Bea, el director de la nova obra d'aquí, del grup de teatre del centre parroquial del Serrallo,
el venador de coques, o el venador de coca. Ja hi tornem a ser, no?
Sí, una altra vegada tornem a fer una altra obra còmica, amb tres actes.
És una miqueta més curta que les de més, però, vaja, és molt bonica.
Penso que donarà, doncs, l'èxit esperat.
Sí, dic quan hi tornem a ser, ho deia, perquè Ramon Bea sembla que torna a ser el director per quantes vegades ja?
Doncs aquesta és la quarta obra que fem així, còmica.
Sí, sí, i de director.
De director, sí. Quart any, sí.
Sí, i Déu-n'hi-do, no?
Home, sí. Mira, sacrificis, com que és una cosa que m'agrada, doncs mira, ho feia molt a gust.
Bé, ara, doncs, després d'haver deixat clar això, de què va això del venador de coca?
Això és una família que el gendre ha quedat sense feina, està casat amb la filla del matrimoni, no?
I, clar, doncs, el pare és una mica tacanyo i tot el que és tocar-li la butxaca als diners, doncs, ja desvarieja, no?
Poden dir així. I, clar, el noi, doncs, busca treball i al final, doncs, aquest home no en troba, eh?
I també va amb un company seu. I després, doncs, es dediquen a vendre coca.
Per això el títol es diu Venedor de coca. I no em puc esbrinar res més perquè l'obra, doncs, esclar, si hi explico més, ja...
Pedrà la gràcia, esclar.
Sí, pedrà la gràcia.
Sembla ser que és obra d'una noia, no?
Ja, Xunta González. Aquesta és una autora bastant bona quan a obres teatrals així, còmiques.
Bé, i una pregunta. Com és que aquest grup de teatre es decanta sempre cap a les obres còmiques?
Doncs, mira, senzillament perquè la vida ja porta molt entríngolis, no? Molta tristesa.
I, doncs, el que passa és que nosaltres volem alegrar una mica la gent que ve a veure aquestes obres i així passa un rato divertit.
O potser també per compensar els patiments que es passa a la passió, no?
També, també, perquè són bastants i allò ja és més complicat perquè surt molta gent.
Sí, no ho dius per la trama de l'obra.
Per la trama de l'obra, sí, perquè allí, doncs, hi ha més gent i hi ha més complicació, no?
Sí, més seriós la cosa.
Aquí quina gent tenim?
Aquí, doncs, mira, hi ha el pare, que doncs és el Llorenç, la mare és la Dolors,
després hi ha la filla, que és la Roser, el Robert, que és el fill,
després hi ha el Jaume, que és un amic del Robert, i després hi ha la nòvia, que és la Palmida,
i llavors ja surt un policia, que és el Mariano.
Bé, i això ha traduït a gent d'aquí del Serrallo?
Sí, doncs hi ha gent del Serrallo que són pescadors i que no són pescadors, però tots vivim aquí, generalment.
Sí, però em refereixo a gent amb noms.
Sí, mira, el Tomàs Soler fa de Llorenç, després la Carmen Pedrol és la Dolors,
la Francis Pedra és la Roser, el Jordi Bon Dia és el Robert, el Rafael Lluís és el Jaume,
després hi ha la Joana, que fa de Palmida, que és la nòvia, i qui més?
Hi ha el Mariano, que és el francès Orts.
Sembla ser que repeteix molta gent de l'anterior obra en pla divertit, que va ser l'amor venia en taxi, no?
Sí, generalment són gent que tenen una miqueta d'afició, una mica més, no?
I ha passat una cosa que aquí jo vaig dir amb uns altres persones per sortir,
però em van dir que tenien feina, que no podien, i clar, aquí hi ha un inconvenient
que la joventut, amb les dates que fem nosaltres a aquesta obra,
doncs tenen exàmens i més exàmens, i clar, doncs ja no poden, tampoc, vindre a ensejar ni ni...
Al final venen els mateixos exemples que tenen afició.
Però generalment, doncs sí, sí.
I parlant de dates, quines són les dates?
Ah, les dates són el 18 i 19 de maig, que és dissabte, a les 10 i mitja de la nit,
i el diumenge 19, que és a les 6 i mitja de la tarda, i llavors l'1 i el 2 de juny.
Sí, també és dissabte i diumenge, també a la mateixa hora.
O sigui seran 4 representacions.
4 representacions, sí.
I bé, s'espera alguna sorpresa com la de...
Bueno, sí, hi ha una sorpresa, al final de la representació hi ha la sorpresa.
Aquesta vegada està al final.
Al final, sí.
L'altra vegada va ser al començament.
Sí, sí.
Podem dir ja que va ser, pels oïdors, l'anterior sorpresa.
Sí, sí, va ser un èxit molt bo.
Sí, sí, però s'hi pot explicar de què anava?
Sí, sí, doncs mira, ens va idear de fer uns vanos de plàstic, així rodons,
que posava el títol de l'obra al davant.
i al davant de l'altra cara del vano, doncs hi havia el reparto.
Sí.
I llavors al mànec posaven, fem Tarragona i fem Serratlló a l'altra banda.
I tot això repartit per una...
per una madrilenya.
Sí, una madrilenya, que és un home vestit de dona, no? De madrilenya, i va actuar, doncs a fer un ball de...
Per la porta de la cala.
Per la porta de la cala, sí.
Per la porta de la cala, sí.
I llavors ella baixava a baix a la pati de butaques i repartia els vanos.
Va ser...
Va ser...
Un impacte molt bo.
Molt, sí.
Jo al principi era reacció de fer-ho, perquè, doncs, no sé, em semblava una mica xevacà,
però vaig decidir i al final va ser un èxit.
Se millorarà la idea?
Home, sí.
Cada vegada mirarem de fer una idea nova.
Aquesta també és una idea nova, de l'obra aquesta nova, que farem.
Serà també una idea que al final de l'obra, llavors sortirà la idea aquesta.
Sí.
I bé, i parlant de millorar idees, aquest grup de teatre ja porta uns quants anys fent obres petites, en grans...
Sí, bueno, hi ha alguns actors que han fet les quatre obres.
Alguns no. Alguns són més nous, no?
Però hi ha el Tomàs Soler, que ha fet les quatre obres.
El Jordi Bondia, la Francesa Espeda, també l'ha fet les quatre obres.
I aquí no hi ningú és.
I quan deia això que porta un temps, quina línia es pretén seguir anant representant?
S'ha marcat una fita d'aquest grup?
Sí, bueno, nosaltres la intenció que tenim és de fer tres obres a l'any.
Però, esclar, com que hi ha la passió dels pastorets, doncs això dificulta els ensajos i les coses, no?
Aquí tenim, quan hi ha els ensajos dels pastorets i la passió, nosaltres no podem ensajar, perquè no tenim cap més local, no?
I, clar, doncs, també com que els mateixos actors surten aquestes obres, doncs ja no es pot fer... no es pot ensajar les altres.
Hem d'esperar que s'acabin.
La fita que serien dues obres, almenys.
Sí, més o menys dues obres al any, sí.
I seguint...
Sí, sí.
Ara, doncs, em van dir aquests companys, doncs, que volien fer una obra dramàtica.
I, no sé, estic estudiant una, que ara també el títol te'l puc dir, que és el Cafè de la Marina.
Allà ja entra més gent, però, esclar, no sé com engegar-ho perquè...
Això ja són paraules majors, no?
Home, clar, perquè llavors ja es necessita més ensaig i hi ha més gent i hi ha més feina.
I, clar, doncs, a buscar un moment ideal perquè, esclar, el teatre a l'estiu aquí no es pot fer,
perquè per la calor i per les vacances que hi ha, perquè la gent marxa fora, els actors també tenen vacances
i volen anar a disfrutar les vacances i, clar, doncs, no es pot fer.
Bé, doncs, deixem que aquest grup de teatre segueixi endavant com ara, no?
I, clar, doncs, els ànims són molt bons i, en fi, tenim molta afició i esperem, doncs, continuar.
Perfecte. Gràcies.
Què? Com ha anat aquesta nit aquí a la residència estudiant?
Bé, bé, estem molt contents. Tenim una participació increïble.
I la gent s'ha donat bastant, inclús.
Hi havia moltes amistats i gent que mos coneixien, gent que havia sentit ja la maqueta.
Per tant, que sabia ja de què anava la història.
El que passa que, inclús, ha vingut gent que no mos havien sentit i, vaja,
m'han participat, m'han enganxat bastant bé. No mos ho pensaven. Em semblat molt.
Ara, gairebé era actuar com a casa, no? Una segona casa.
Això és jugar amb vantatge, no?
Home, sí. Era... era bastant... sí.
I el fet d'actuar aquí a la residència són companys que he conviscut durant un any en ells
i que, doncs, han anat sentit alguna cançó, dos, la maqueta, necessitament passant cintes...
Però, vaja, vull dir, potser en un directe mai et pots pensar la reacció que pot tindre la gent.
I, per no ser-ho t'ho dic, no estaven tan segurs de què agradaix.
I el fet és que, vaja, vam quedar molt contents.
Dels bolos que heu tingut, com la qualificaries, aquesta?
Pot ser de les millors.
Juntament amb l'actuació de l'Open, el Gas Gas, aquesta pot ser de les millors.
I inclús aquí hi ha hagut molta més vida.
Ah, difícil.
Molta més vida.
Jo hem pogut comprovar que, Déu n'hi do, el pati tot ple i amb moltes ganes.
Bé, la història d'aquesta, aquesta història del final d'actuar aquí a la residència.
Explica una mica resumit què ha passat aquí.
Primer a un lloc...
Aquesta matí, ja ho he comentat allà a l'emissora, quan vam fer l'entrevista.
Resulta que, primer, la idea era fer-la a l'atrac.
Perquè no era un lloc tan privatiu.
Era un lloc d'entrada molt més lliure i molt més públic, no?
Com si diguéssim.
Resulta que van vindre després a l'atrac i van dir que podrien haver problemes
en la Guàrdia Civil, o en les autoritats de Tarragona.
Després se va mirar de fer el cocodrull.
I l'altra vegada les autoritats o la Guàrdia Civil, no ho sé, van tornar a dir que el foro
no era adequat per un concert de roc.
Al final mos han anat restringint les possibilitats.
I l'última que quedava era fer-ho al Sant Jordi.
És per això.
I això venia motiu dels actes de Sant Jordi, no?
Sí.
O sigui, s'ha fet la setmana de la commemoració de Sant Jordi.
S'han fet aquí col·loquis, això, la residència.
I aquest era un acte, potser, dels més forts, l'actuació de roc.
Déu-n'hi-do, no t'ho recordo, no t'ho pensaves?
No pensaves que només passava tot això, no?
No, no, no m'ho pensava, eh?
No m'ho pensava.
Vull dir, em pensava que me trobaria en una ciutat més oberta,
en una ciutat una mica, en aquests aspectes, una mica més progressista.
Però tu, seguint estudiant aquí, no t'ho veies venir.
Jo ja havia vist que era bastant retrógrada en els dos aspectes.
El que passa és que pensava que, després de tants anys de roc,
i el roc s'hauria de agafar com un fet de cultura.
I com un fet de cultivar també la gent.
Que no n'és lligat, ja ho he dit este matí,
que no n'és lligat el roc en idees retrógrades,
com la borratxella i tot això, i el jaleo, i això no...
Vaja, jo no ho entenc.
Com no poden ajudar, i a més a més sent roc català,
i de les comarques d'aquí.
Com no poden ajudar i promocionar espectacles d'aquest tipus.
Bé, ara ja per acabar,
la maqueta que heu fet heu triat gairebé les quatre cançons millors que teniu.
és això perquè et piquin a l'am alguna casa discoràfica?
Jo no sé si són les millors.
I la qüestió és que...
Sembla que són les que sonen més bé.
L'elecció d'aquestes quatre, potser sonen més bé,
perquè en la ve de gravar la maqueta, són les que han matxacat més.
Les han anat destrossant, les han anat fent part per part,
possiblement sonen millor per anar això.
Ara, a l'hora de llegir serem els millors o no els millors,
van haver moltes discussions.
Creus que picaran?
Això no ho sé, no es pot dir mai.
Nosaltres esperem que sí.
I a l'UG 91 teniu confiança?
Mira, després del que va passar en l'Open de Tortosa,
en els concursos, la il·lusió la mateixa.
Ara, la confiança ha canviat molt.
Doncs a veure si teniu ser l'UG 91
i us podran veure actuant aquí a Tarragona
i en aquest cas patrocinat per l'Ajuntament de Tarragona.
Molt bé, gràcies.
Bé, tenim el Lluís Gavaldà,
que ens parlarà una mica de com ho tenen, això del CRST.
Com ho teniu?
Doncs ho tenim agafat per la màninga, això ja.
Més falta agafar, conquerir Barcelona
i fer que tots facin castells.
I ja està.
Però vaja, parlant en sèrio, suposo que anirà bé.
Tenim moltes ganes de tocar allí i veure què passa,
veure si la gent s'anima i tal.
Una salutació a la gent del Baquella de Llauna.
Sí, sí, vull saludar molt especialment a la gent del programa Baquella de Llauna,
que té una presentadora molt sexy, per cert.
I a veure si s'anima tothom i ve al concert, que com més serem, més riurem.
i on hi ha pel, hi ha alegria.
Què? Com ha anat aquí a Lleida, als Utopis? Com s'ha anat?
Jo crec que bé, però...
Ara ens coneixerà més gent, no ens coneixia gaire gent, jo crec.
Encara hi havia gent, eh, per això que se cantava les cançons.
Jo m'ho he passat bé.
Jo m'ho he passat bé.
Jo m'ho he passat bé.
Hi havia espai.
Sí, hi havia espai.
Tenia el cap per córrer, no?
Sí, un escenari molt ample.
Bé, pot ser que la gent us coneixi per molt de motius.
Primer motiu pot ser que vau fer la presentació al Nicabana, a Barcelona.
Com us va anar?
Bé, penso que per les característiques del local, evidentment va anar força bé.
No podem dir que malament no va anar. Va anar bé, no?
Tenint en compte, és clar, promocionar un grup que gairebé comença a rodar,
presentar-lo a Barcelona, doncs és una mica delicat, no?
Però en principi, bueno, suposo que s'hava cardejat a l'ambient i hi havia bon rotllo, no?
A tu te va agradar l'ambient del Nicabana?
Sí.
Hi hauria pogut haver gent diferent, però el que hi havia estava bé, també.
Sí, hi havia gent, hi havia gent, estava bé de gent, era guai.
Bé, una altra de les coses, que la gent us conegui, no és que sigui molt, però alguna cosa farà.
Ha estat, em sembla, els desers en els sexis d'or catalans, si no m'equivoco.
A què creieu això?
Vol dir, en tan poc temps la gent us ha votat tant per arribar a aquesta tercera posició.
No, és que no ho sabem, perquè nosaltres mateixos no ens ho esperàvem, no? Ha sigut una sorpresa.
Fa una sorpresa.
Fa una sorpresa.
Sí.
El que fem, no sé si ho fem del tot encara bé, però crec que oferim alguna cosa que està bastant interessant, no?
I que, bueno, el missatge que tenim qualsevol es pot identificar amb ell, no?
I suposo que això arriba bastant a la gent, no?
No.
Però, esclar, aquí, els sexis d'or, la gent ha votat els discos, no?
I potser vosaltres teniu els discos bastant bé. El directe com el teniu? Creieu que a la mateixa alçada?
Jo crec que al directe es té que treballar molt, no?
I que nosaltres portem molt poc temps per dir que tenim un directe no suficientment perfecte com voldríem nosaltres, no?
O sigui, creus que...
Tenim un bon directe, però el podem tenir molt millor.
Això mateix, que us han votat pel disco, però no pel directe.
El directe és que tampoc no hem fet tantes actuacions com perquè ens puguin...
Suposo que també, no? Que la gent que ens ha d'haver votat no és gent que només té el disco, sinó que també ens ha vist en directe.
Si no...
O també podria ser que només tinguessin el disco, però jo crec que hi ha hagut gent que ha votat que ens ha vist en directe.
Possiblement. A més d'un.
Ara aquesta pregunta va per tu.
La teva història amb el Paton Soler, com va sortir tot això?
La meva història...
Musicalment parlant.
És culpa dels utòpics.
Sí?
Perquè els utòpics hi tocaven.
Perquè aquest noi no tenia banda.
I m'hi van ficar a mi per cantar greus de singles.
D'un single.
Una mica de favor mutuo, no?
Era molt amics de Paton Soler.
Sí, perquè el disc ho fica Paton Soler, utòpic.
Diguéssim, va ser...
Em va ajudar d'alguna manera a introduir-nos una mica el que és...
Trobar una casa discogràfica.
O sigui, no una casa discogràfica, sinó uns estudis.
I bueno, per això va...
A partir d'ahir, de l'aventura amb Paton Soler, va començar el nostre rodatge.
Va agravar una maqueta.
I bueno, ens ajudem i...
Tio, hòstia, que hem de tocar, que hem de fer alguna cosa.
Pues fem alguna cosa, no?
Va molt així, no?
Algú, diguéssim, ell també té ja una trajectòria professional bastant amplia, no?
Però bueno, pues...
És un...
Un encuentro, no?
Una trobada, diguéssim, no?
Sí, però jo li he fet la pregunta a la Maria, perquè és clar, és ella la que destaca amb la veu.
Allò és que...
Que fa la Maria aquí, cantant amb el Paton Soler, no?
T'agrada lo del Paton Soler.
Està bé, és bastant, bastant bé.
I bé, ara ja per acabar, perquè...
Sembla que ho han dit gairebé tot.
Vosaltres, de partir de...
Bueno, d'aquí a...
D'aquests moments, quins són els projectes que teniu?
Vull dir, teniu moltes actuacions?
El disc, o...
Teniu algun disc, un pensament?
De moment treballar molt amb...
Amb el directe i treballar molt fent cançons.
I de moment no crec que cap més objectiu.
I actuar si hi ha.
Fem moltes actuacions i després venim...
Mira, ho direm bé.
Com conseqüència de les actuacions que farem aquest estiu...
Que són moltes.
Bueno, espero, espero.
Almenys unes quantes, però espero que siguin bastantes.
Per la cuenta que ens traig.
Aleshores, es tracta que com a conseqüència de tot aquest treball...
Perquè, evidentment, sempre estàs fent coses noves.
Mai estàs estancat o...
Bueno, a partir d'unes cançons...
Bueno, ara descansarem un any i...
No, sinó, sempre estàs construint i creant.
Aleshores, com a conseqüència de tot això,
pot ser que a principi de l'any que ve...
Es pensi en fer un disc.
Ara, de moment suposo que ara...
Tenim que trobar molt més aquest i preparar-nos...
De cara a dir...
Ostia, ara podem donar-nos, no?
I el primer disc com va?
Home...
Va benent, eh?
Sí, exacte.
Tenint en compte...
Tenint en compte...
Tenint en compte que...
Que tot el grup, francament...
El seu primer disc...
Sobretot un cegel independent...
Sempre costa una mica més de arrancar...
Però bueno, penso que...
És positiu, no?
I a qui imitaves?
A...
Com a qui imitava?
A la versió que he fet?
A...
Bueno, a Enel Llou.
Ah...
Enel Llou.
Veiem una versió d'en Enel Llou.
No, no, vull dir ara la manera de parlar...
Vull dir a qui imitaves...
Ai...
Ja no sé, tio...
Ah...
No, no...
Por qué?
Me imitava...
Sí, no sé...
Ellos...
Bueno, no, no, no...
De la seva manera de ser...
Ah, ja...
Cosa que cuento...
Pago interiutamente para la ràdio...
Sí...
Si, sisplau...
Això és per la ràdio...
Una pregunta...
Creu que hi ha interès a Tarragona...
Pels temes mariners?
No en tinc ni idea, eh?
No ho sé...
Suposo...
Ja que estem prop del mar, no?
Creu que hi ha interès a la gent?
La gent en general?
Suposo que no...
Ara...
Algú, un particular sí...
D'acord, gràcies...
Ja, diu...
Creu que a Tarragona hi ha interès per als temes mariners?
En general no crec...
No...
Més aviat que és...
És un sentiment que és un...
Un...
Reduït de...
De...
De...
De persones concretes...
Això és tot...
D'acord, gràcies...
Una pregunta per la ràdio...
Creus que hi ha interès a Tarragona pels temes mariners?
Poca cosa, penso...
Crec que hi ha poca cosa...
Poca interès?
Sí...
Això que també estem de cara a un...
Tenim a la mare al costat...
A les marines, a les aquàtiques...
Sí, però a la gent...
Penso que...
Que no s'interessa massa...
Que...
No sé...
S'interessa més per altres coses...
D'acord, gràcies...
Sí...
Jo penso que sí...
Sí...
Però això que és una ciutat...
Que viu bastant a prop del mar...
I...
No sé...
Penso que...
S'ha pogut dir que sí...
El fet és que...
Estés en una llibreria...
En un barri com el Serraio...
Força gran...
I...
I ara mateix...
A la Fira del Llibre d'avui...
Doncs...
Può ser un estant...
Bastant maco...
I això...
Gràcies...
No és res...
Home, jo em penso que...
Bueno...
En una biblioteca...
O sigui...
En aquesta llibreria...
Sí que n'hi ha...
Però...
Penso que...
Està diferenciat...
El que és la part...
Antiga...
Del que és la part del Serraio...
Potser la part...
Però jo em refereixo...
La gent de Tarragona...
Si té interès per estimes mariners...
Vull dir...
Home, jo crec que en general sí...
Perquè al final...
Som una ciutat de la costa...
I llavors...
Sí que crec que hi hagi interès...
Però potser tampoc està molt...
Molt posat al coneixement de la gent...
D'acord...
Gràcies...
De res...
No...
Per mi...
Jo crec que sí...
Que a la gent li agrada el mar...
I Tarragona és marinera...
O sigui...
Que...
Que li agrada molt...
Els temes mariners...
Em sembla que sí...
Pues més...
No ho sé...
No ho sé...
No ho sé...
Perquè no...
Jo particularment...
No hi estic interessada...
I creus que la gent en general...
No ho sé...
No ho sé...
No ho sé...
No ho sé...
No tinc ni idea...
D'acord...
Doncs crec que n'hi hauria d'haver més...
Perquè no vivim massa de cara a la mar...
La gent...
No...
No veig massa interès...
Només per anar a la platja...
Però a part d'això...
No...
Gaire coses més...
Podria haver molt més d'esport...
A la mar...
I coses d'aquestes...
Ni rem...
Ni vela...
I...
Pau que n'hi ha poca...
I en llibres tampoc no se reflecteix...
No?
No...
Crec que tampoc...
Perquè...
Ja veus...
Una sola llibreria...
Una ciutat com Tarragona...
Pau que és bastant poc...
D'acord...
Gràcies...
Si ho crec que sí...
Bé...
Jo no soc d'atí i Tarragona...
Per això...
No és d'aquí...
No...
No...
Soc d'un poble d'aquí...
De prop...
Jo crec que sí...
Pels temes de la mar...
No, pels temes de la mar...
Si hi ha interès...
Home...
Doncs crec que sí...
Perquè...
Bé...
Jo és que soc d'autonàutic...
I...
Més o menys...
Fem curses de vela i tal...
Si però...
I la gent doncs respon i...
I li agrada...
Jo doncs enfocava de cara a llibres mariners...
Creus que...
Els llibres...
Bé...
No tinc molta...
Això t'ho podia dir millor...
El que ho ven, no?
Els llibres...
Però ja el vull dir...
Com Tarragoni...
Creus que la gent hi ha prou interès...
Prou...
Bueno...
Massa no n'hi ha...
Perquè...
Es podia fer una mica de...
Bueno...
Que la gent baixés més...
O els nàutics...
O estigués interessat més pels temes nàutics...
O...
Bueno...
A l'àmbit de llibres no ho sé...
Però a l'àmbit esportiu...
Com si diguéssim...
Encara falta una mica...
De suport, no?
Diguéssim...
D'acord...
Vale...
Vale...
Estàs esquiant?
Sí, crec que sí...
Sí?
Sí...
És a dir...
De cara a llibres...
Creus que la gent està...
Té interessada...
O...
O viu una mica d'esquena?
Va...
Ja crec que està interessada, no?
Ho diràs?
Ja crec que sí...
Vale...
Suposo que sí...
En teoria sí que n'hi ha, no?
Creus que sí?
Crec que sí...
I sobretot de cara a llibres...
Creus que hi ha prou interès?
De què?
De llibres mariners...
Creus que hi ha prou interès?
Jo...
No ho sé...
A mi m'interessen...
No sé...
A moltes altres persones no ho sé...
Això ja...
Això cadascú...
Bé...
Està amb el vell mig de la Rambla...
Dia de Sant Jordi...
I tenim el llibreter Matías Leandro...
Amb la seva parada...
Creus...
Creus que Tarragona està prou conscienciada...
En els temes mariners...
En aquest cas llibres nàutics?
Bé...
Des de la meva particular visió comercial i llibretera...
Crec que Tarragona s'ha desenvolupat molt amb aquest tema...
A poc a poc anem lluitant i crec que a contracorrent...
Per donar a Tarragona un servei en llibres nàutics...
Adient a les seves necessitats...
De totes menes...
Crec que Tarragona està poc conscienciada...
Avui...
I crec també que ben aviat...
I si tot surt com tots esperem...
Amb el nou port esportiu...
Tarragona guanyarà moltíssim a nivell esportiu i nàutic...
És aquí on em volia arribar jo...
Gràcies al port esportiu pot ser que la gent de Tarragona...
Ser conscienci més en els tibes mariners...
Jo crec que indubitablement serà així...
Perquè tal com està avui en dia l'infraestructura nàutica...
És bastant minça...
I tal com està previst que surti aquest port esportiu nou...
Crec que tota la gent que malauradament ha hagut de marxar de Tarragona...
i portar els seus barcos als altres ports de la província...
Crec que tornaran...
I fins i tot podrem obtenir...
Doncs tota una sèrie de gent que fins i tot a Barcelona...
I tota la seva comarca no hi poden cabre...
Ja per acabar dic...
Tarragona és una ciutat tan marinera i tan sols una llibrina nàutica...
Una mica pobra no?
Jo crec que no és pobra...
És a dir...
La qüestió és treballar-ho i treballar-ho bé...
És a dir...
Nosaltres intentem complir més aviat un servei...
i que no pas una cosa estrictament comercial...
Intentem tindre tot el que necessiti qualsevol aficionat a la mar...
sigui o no sigui navegant.
Tarragona m'escorrona...
Constantia em fa patir...
Tarragona m'escorrona...
Constantia em fa patir...
El pont del diable...
Carres de la part alta...
Crec un líbrut i acongir...
A l'obrir la porta...
Cortines que es mouen...
Quan arribes a les 6...
Camp de mar...
Patroquímiques...
Turistes imaginem...
Evolir de l'horta...
Abansar la forca...
Els pagesos mai contents...
Les coreres brutes...
Repitxar les putes...
Xeriques per tot arreu...
Escarres i dretes...
Escarres i dretes...
Velles pentinetes...
Van a missa de reu...
Imperial terracos...
Peixenial terracos...
Com aixenen...
Tenen paret...
Pequets...
A l'obres que xerran...
Seguis al davant...
De la plaça del castell...
El tocant...
La cova...
Olla vella...
Olla jove...
La tutana...
La ballana...
Baixa...
Deu de fora...
Va tornar...
Tocajant...
Lentament el fudor...
Prevés de la ciutat...
Ventre la rutina...
Fa mi failögatina...
Que tobo evanlunar...
Tindaria al pastor i...
Tindem aquí atragona basurona...
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona basurona-
Tindem aquí atragona-
Tindem aquí atragona basurona-
Ja sabeu, els Pets presenten avui el seu llisc Calla i Balla de l'Est.
Escoltem ara unes veus declaracions del seu cantant, Lluís Gavaldà.
Bé, tenim el Lluís Gavaldà, que ens parla una mica de com ho tenen això del que l'est té.
Com ho teniu?
Doncs ho tenim agafat per la màniga, això ja.
Més falta agafar, colcaria Barcelona i fer que tots facin castells.
I ja està. Però vaja, parlant en sèrio, suposo que anirà bé.
Tenim moltes ganes de tocar-hi i veure què passa, veure si la gent s'anima i tal.
Una situació a la gent de Bacallà a la Llauna.
Sí, sí, vull saludar molt especialment a la gent del programa Bacallà a la Llauna,
que té una presentadora molt sexy, per cert, i veure si s'anima tothom i ve al concert,
que tant més anem, més riurem. I on hi ha feu, hi ha alegria.
Què? Com ha anat la diada de Sant Jordi per la colla Xiques de Serrallo?
Bé, per la colla nostra, per ser la primera sortida oficial que tenim a Tarragona,
ens n'ha anat força bé, hem donat a demostrar que cada dia ens anem superant.
Les altres temporades no havíem mai sortit tan fort,
hem tingut mala sort amb el 3 de 7, pràcticament el teníem descarregat,
però s'ha d'acceptar. El 4 de 7 ens n'ha anat molt bé,
i el 2 de 6 també ens n'ha anat bastant bé.
Llavors crec que dintre de les diades que hem fet naltros la primera sortida oficial a Tarragona,
aquesta ha sigut una de les més fortes que hem tingut durant els 3 anys que portem venint.
Bé, és la primera vegada que parlem amb el cap de colla de Xiques de Serrallo,
aquesta temporada, i bé, quines són les fites de cara al tercer any d'aquesta colla?
Bé, naltros intentarem superar una miqueta més del que vam fer l'any passat.
Sabem que ho tenim molt difícil, però jo concretament estaria molt content
arribant a descarregar el 5 de 7, i per descomptat arribar a descarregar el 3 de 7 aixecat per sota,
que és un castell que el tenim bé estant atrevesat.
Jo crec que aquest any el 3 i el 4 de 7 no ens durà cap problema,
i el 2 de 6, per suposat, que tampoc ens durà.
Si a partir d'aquí poguéssim fer alguna cosa més, doncs benvingut sigui.
Es pot dir el que s'està assajant o no es pot ser bé encara?
Bé, naltros ensajem el que podem, no?
Naltros voldríem, l'únic que voldríem és tindre més gent als ensajos,
i a partir d'aquí, doncs, poder intentar fer coses més importants.
De moment s'hem de conformar amb el que tenim, estem contents amb el que estem aconseguint,
i des de luego, amb l'actuació que hem fet avui, crec que ha sigut molt digne,
i a partir d'aquí, crec, doncs, que tindrem bastanta eufòria
per la pròxima sortida una miqueta forta que tinguem.
D'acord.
Si estàs buscant un concert per al dia 26,
i a més t'agrada sopa de cabra,
el bacallà sortitgeix dos entrades cada dia,
perquè el proper divendres no se t'escapi.
El 231023 és el teu número
per aconseguir estar el proper divendres a Torredembarra.
Si la sopa que t'agrada no és precisament la que menges a casa,
enrotlla't amb el bacallà.
Ja n'estic fins als collons.
Bacallà la llauna, el programa que talla el bacallà del pop rock català.
Avui me'ls trec, no hi ha pas raons
que em faci mal aquí, que no puc dormir.
No m'agrada que me'ls toquin mentre estic dormint.
A mi són els minis i fons,
minis i baix de Catalunya.
Vosaltres i nosaltres estem d'enhorabona.
Les emissores municipals ja som legals.
Aquest reconeixement és la culminació d'un esclat de llibertat.
Emissores municipals,
municipals de Catalunya.
ahora, Yeah, que es tu printing,
enintentment ja pasado,
Ja no plou i Navyゐl Rix.
Sempre penses a explicar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada



...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...