Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Bacallà Escaixat
Un programa diferent amb Esther Hàvila
Tots els dissabtes a partir de les dues de la tarda
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Bé, i tornem a estar aquí altra vegada.
El Baquellàs Queixat comença el seu primer programa, un programa que us intentarà acostar amb aquells reconets de la música en català que potser la gent no coneix tant, allò no ens quedarem només en el típic tema dels típics grups de la música en català, perquè així vosaltres pugueu ampliar els vostres coneixements, us donarem a conèixer tot allò que no sabeu encara dels grups.
Així doncs, us acostarem a notícies dels grups, us acostarem també cap a entrevistes, us donarem alguns petits detalls d'algunes biografies de grups i també connectarem amb Ràdio Music Club perquè ens expliquin quatre cosetes sobre el que faran per allà a Reus, i també amb Ràdio Montblanc i Ràdio Delta.
Així doncs, som-hi endavant amb el primer programa.
Són melòries d'una flor.
Notícies escaixades.
Bé, la primera notícia d'aquest programa serà referent a un grup que últimament ha portat molt a parlar.
Així doncs, són el Sopa de Cabra, perquè pel que sembla, aquell assumpte que semblava que ja havíem tancat definitivament, s'ha tornat a obrir amb unes declaracions del grup Sopa de Cabra,
apel·lant a la seva llibertat de cantar com a ells els doni la gana.
Així doncs, en l'idioma que ells vulguin, cosa que han fet sempre, però que sembla que ara els diuen que això és un pecat i no ho poden fer pas.
Així doncs, ells defineixen aquests grups d'incontrolats que no els deixen tant als seus concerts com a acovards amb un problema lingüístic.
Així doncs, suposem que amb aquestes paraules el grup haurà tancat ja aquest tema, continuant dient que ells faran sempre el que els doni la gana.
M'ha dit que a si tu anés se apuesta sobre mi, sobre mi sexo, el sexo te la hace feliz, que divertido que es jugar y bailar con tu niño.
El sexo, el sexo, el sexo te la hace feliz, no podría estar una noche más sin chupar tu sexo, el sexo te la hace feliz.
Penetrar tu sexo, penetrar tu sexo, penetrar tu sexo, hacer el arco delante y por detrás.
El sexo, el sexo te la hace feliz, que divertido que es jugar y bailar con tu lindo sexo, el sexo que me hace feliz.
No podría estar ni una noche más sin chupar tu sexo, el sexo te la hace feliz.
Els concerts del Cap de Setmana.
Doncs bé, aquest Cap de Setmana em sembla que molts saurem de quedar a casa perquè l'única cosa que hi ha, bé, tampoc és qüestió de quedar-se a casa, sinó que anar tots al mateix lloc.
Perquè per aquí a la vora l'únic lloc on es pot anar avui és a la Palma, arreus on actuen els Mango Bongo, un grup que fa música africana i que potser alguna cosa podríem sentir en català.
Però bé, pel que fa al que és la música catalana, per aquí a la vora, xiquets, aquest Cap de Setmana sí que no hi ha res de res.
Si més no, que nosaltres en tinguem notícies. Si algú sap alguna cosa, ja ho sap, el 23 del 23 i que ens ho comuniqui, d'acord?
Si de cas, si algú té cotxe, ganes de fer quilòmetres i li agrada molt el Lluís Llac, on es pot acostar és a Bordeus.
Però com que no sé si molts se'n podrà anar a Bordeus, ara així com qui acaba de dinar, sortir un ratet i arribar-se a Bordeus, escoltar el Lluís Llac, doncs ja ho sabeu.
D'acord? De moment, aquest Cap de Setmana no tenim res. Esperem que els altres Caps de Setmana estiguin més mogudets,
perquè si no, passarem un hivern d'aquells com abans, al costat de la Llar de Foc i a Benda llegir un llibre.
Bé, i uns altres que també han sigut protagonistes últimament són el Sau.
El Sau, que amb el seu tancament de gira, amb molts més de 100 concerts i un gran èxit que n'ha replegat en alguns moments més de 100.000 persones.
I també han fet que més d'un ni tremolessin les cames de por per la notícia del seu fitxatge a la multinacional EMI,
perquè alguns ja es començaven a fer algunes preguntes d'aquestes com d'això serà una enfermetat que s'encomana,
però és que sempre hi ha gent al món que és molt mal pensada.
Estic estimada, més del que tu montis bé, de papers tan miserable, que t'amagues en el temps.
No facis aquest lloc, que no vull prendre partit, els discursos sempre m'han avorrit.
Jo no crec en el poder, jo no crec que no vull, jo no vull parlar per a ningú.
Vull quatre barres, encara que siguin de bar.
Vull quatre barres, encara que siguin de bar.
Vull quatre barres, encara que siguin de bar.
M'agrada molt la gent que mira el futur.
Vull quatre barres, encara que siguin de bar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, avui començarem aquest apartat amb els Kids.
Els Kids, un grup que va començar la seva història el 1985
i que ara, el passat divendres, ja van presentar el seu segon treball.
Així doncs, els Kids defineixen la seva música
com a una renovació i experimentació de noves possibilitats
d'unes estructures ja creades
i que tenen com a mare la música rock
i no com el que s'està fent fins ara,
que no és més que l'estandarització i la manca de creativitat.
És a dir, ells fan una música nova i diferent.
La vida dels Kids la podem repartir de moment en tres etapes.
La primera que comença en la formació del grup
amb Lluís Costavella i Joan Peiró
i acaba el 1987 amb l'enregistrament d'una maqueta titulada Kids.
El primer concert no arriba fins al 26 de juny de 1987
a la sala del Cel de Girona.
La segona etapa, el 1987, amb l'ampliaci del grup
on s'incorporen Xico Vilanova, guitarra i Tavi Constants, amb el saxo.
Així doncs, també augmenten els concerts
i ells, més que concerts, es prefereixen dir-los-hi dels concerts.
Són unes sales fosques, amb poca llum
i posades d'una manera molt, molt especial.
I ells es van movent entre els assistents
amb efectes de boira, etcètera.
La tercera etapa ja comença a partir del 1989
on s'incorpora el grup en Josep Gravolada.
Així doncs, més conegut com Beb,
que s'encarrega de la bateria.
I així doncs, aconsegueixen
enregistrar la primera maqueta, Primavera Kids.
Fins demà!
i gris en una capsa grisa,
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
sobriant que no m'afecten
ni el fred ni la calor,
dins el meu cap,
dins el meu cap.
i no m'afecten
ni el vent ni la pluja,
encara que no ho sembli,
no hi ha pitjor tortura
que pensar,
que pensar,
que pensar,
que pensar.
Bé, i els Kids ja han tret el seu segon disc,
Els Kids 2.
El primer és evident,
es deia Kids 1.
Aquest disc està editat per audiovisuals de Sarrià
i produït per Àlex Soler.
I ha estat gravat a Barcelona
i mesclat als estudis Bullets Sound d'Holanda.
El disc inclou els temes
dia boig,
vies d'extinció,
confessió,
Montjuïc,
sentits
o el vent dels déus.
i el que som dos,
units en un sol cos,
un misteri,
Déu no és bo,
el gos tampoc,
i si el món mossegui,
un és a mi,
l'altre és boig,
la vella i el supervi.
i el que som dos,
som tu,
jo i tots,
no és cap sorpresa,
jo no soc bon i tu tampoc,
no és el que sembla,
uns per més altres per poc,
la gent de qui és bençà,
o de qui és bençà.
i el gos sota el cel fos,
i està en la lluna,
per caure sobre el cos.
i el gos sota el cel fos,
i el gos sota el cel fos,
del Joan Bars,
i el gos sota el cel fos,
el gos sota el cel fos,
i el gos sota el cel fos,
a la les devaluals,
o de qui és bençà,
Bé, i els kits participaran el proper 16 de novembre
en la festa del rock que organitza les Joventuts Nacionalistes de Catalunya.
Així doncs serà un concert on també podrem veure
els un papa, els bars, el sang traït i els tancat per defunció.
Això serà el Palau dels Esports de Barcelona,
però no serà fins al dia 16 de novembre, o sigui que encara tenim temps.
Segons Lluís Costavella, els kits diuen que els kits 2
encara segueix la línia del primer disc, però amb millores
com la inclusió d'una segona guitarra que fa el so molt més contundent.
Bé, i recordarem una miqueta, tornarem altre cop enrere per dir-vos
que els kits abans, molt abans, cantaven en castellà
i tenien el grup, es coneixien com a dandis.
Els kits també van ser el grup, el grup problemàtic, diguem-ne,
per dir-ne d'alguna manera, no vol dir ni molt menys que portéssim problemes,
que hi va haver amb el dia del concert dels 10 dels Rock and Reus.
Va ser aquell grup que, si se'ns recordeu,
gairebé a última hora va dir que no es presentaven,
no anaven al concert per problemes d'horaris
i d'hores que els hi donaven per tocar.
Doncs bé, els kits ja ho veieu, són una gent nova i feta a la seva manera.
I ara ja ho hem dit tot, ja hem acabat tot el que fa referència als kits.
Només dir-vos que si vosaltres voleu dir qualsevol cosa,
voleu expressar la vostra opinió sobre qualsevol tema
o donar-nos alguna notícia que nosaltres no hàgim donat,
el telèfon estarà obert a partir de 3 quarts de 3.
El 23, 10.23, a partir de 3 quarts, el teniu obert per a vosaltres,
perquè truqueu i digueu tot allò que vulgueu.
I només recordar-vos que també ens escolten des de Ràdio Músic Club,
des de Ràdio Sant Pere i Sant Pau, des de Ràdio El Forja,
des de Ràdio La Selva, Ràdio Cambrils i Ràdio L'Hospitalet.
Bé, i avui pel que fa al temps del record recordarem un grup que es deien los detectores.
I això direu, a mi em sona, però no pas com a detectores.
Doncs bé, les detectores són el que ara s'anomenen els detectors,
ja ho veieu, no han canviat gaire el nom.
Així doncs escoltarem un tema, Suïcida Infantil, de l'any 1984.
És una versió catalana d'una cançó que ells en principi tenien en castellà
i que curiosament tant la catalana com la castellana estan al mateix disc.
L'un a la cara A i l'altre a la cara B.
I és que això s'ha d'entendre perquè en aquells moments eren uns moments molt difícils
com per posar-se a cantar rock en català,
perquè qui cantava rock en català, com es diria normalment, no es menjava un rosco.
Així doncs, ells van intentar introduir una cançó en català
i ara al final ja ho veieu, nou disc dels detectors.
Així doncs, ells van intentar fer-se'n'hi.
Ningú sap el que va passar
I el seu cos
Varen trobar
Diuen que és probable
Que jugant vora la bar
Van sopar
Per ser que en algun lloc de fons
De l'ostreia va trobar
La solució
Que et trobo l'imatge
Que et trobo l'imatge
Segur de l'estació
Tira la perdura
Plena d'impotència
Plena d'impotència
Quina és la esperació
Fins demà!
Fins demà!
Recordo l'imatge
Recordo l'imatge
Segur l'extensió
Mirada per tota
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I bé, connectarem ja des de bon principi amb ràdio Montblanc,
perquè allà a l'altra banda del telèfon tenim la Rosa Mari
predisposada a explicar-nos tot allò que succeeixi per Montblanc.
Rosa Mari?
Sí, és tard. Hola, bon dia.
Bon dia.
Escolta, digues.
Molta temps sense sentir-ho a te de gau.
Sí, això mateix dic jo, eh?
Escolta, Rosa Mari, aquí dalt a Montblanc fa tan mal temps com aquí.
Molt bé, us diu.
Sí, fa un dia d'aquells humits i tot està noó que no veiem ni sol ni res.
Però vaja, sí, sí.
Nosaltres aquí no ens podem queixar perquè si ens arriben els de Lleida
ens diuen que ara a l'hivern estan sabanes fins a la sala amb la seva boira.
I com que aquí més aviat és un lloc de clima fresc,
inclús a l'estiu ens hem d'abrigar a la tarda posant-nos la jaqueta
perquè no ve la marinada de Baix de Tarragona i ens deixa tots gelats.
Clar, home.
Avui ja és un dia d'aquells que comencen a ser dilluns.
Escolta, Rosa Mari, però encara que plogui us mullareu perquè estareu en alguna banda
o no teniu enlloc en anar avui?
Avui, doncs avui, avui, avui no.
En concret, aquí a la Conca no hi ha cap activitat relacionada amb la Conca de Barberà.
Però sí que, si em deixes, m'agradaria assenyalant dues properes.
Digues, digues.
Doncs bé, una no fa referència ni molt menys a la Conca de Barberà,
sinó que a Barcelona en concret.
Com que una de les delegades, una dels col·laboradors de Ràdio Montblanc
s'ha situat a Barcelona, en concret una salvadora i mal m'està dir-ho,
doncs me n'encarrego de passar cròniques des d'allà, concerts destacats.
I un de molt destacat per la gent de Barcelona
i que a totes les facultats s'està empaparant la paret amb aquest concert
és el que tindrà lloc el dissabte que ve, aquest no,
dissabte que ve a la farga de l'Hospitalet,
amb un grup molt vostre, molt de Tarragona Ràdio
i també de Ràdio Montblanc,
que moltes vegades estan en primera posició.
Actuarà, doncs, a la farga de l'Hospitalet,
el grup de Constantí, els Pets,
juntament amb els rebel·les i amb altres grups de rock català
i també de rock espanyol.
I ara que veu eixa del rock espanyol
i que vosaltres feu un programa de rock català,
com altres emisores,
allà els skinheads i aquesta gent,
així, partidària del que és la banda espanyola,
també està intentant posar una mica el moviment paral·lel,
un moviment paral·lel del que és el rock català
amb el títol de rock espanyol.
En altres setmanes us passarem informació
en caràcter no molt detallada,
ja que no és una cosa que nosaltres tractem molt.
I després, per una altra comarca veïna,
la Conca de Barberà,
assenyalar-vos una actuació que va tenir lloc
el dijous passat, aquesta setmana.
Era d'un intèrpret, el Carles Peris, català,
i que resideix a Suïssa,
es veu que bastant convingut amb aquelles terres de Lledal,
i que no podem dir el mateix aquí.
Era una de les actuacions, això sí que cal esmentar-ho,
que organitza la col·lectivitat AMCA
i també l'actuar músics d'arreus.
Aquestes dues escoles de música
darrerament estan realitzant activitats interessants
per als grups que comencen ara.
Els ofereixen, que això en pocs llocs es troba,
unes sales per a les seves actuacions
i a més a més cursos dedicats,
no a la música clàssica, que és el que hi ha,
sinó a pop i el rock, que fins ara no hi havia res.
Doncs això és el que des d'aquí assenyalem aquesta setmana.
Molt bé, doncs Rosa Mari,
així doncs per aquest cap de setmana
vosaltres tampoc teniu res.
A la conca, res, pelat.
Res, pelat.
Vols dir que no vols dir que es posen d'acord
de fer-ho tots el mateix dia
i encabar tres caps de setmana
tots tancats a casa sense poder anar enlloc?
Perquè nosaltres aquí,
si ens enxampen a algun lloc la pluja,
serà a la platja, jo.
No, home, això de la platja ja ha passat.
a la Palma.
Baixareu vosaltres a la Palma
o us cau una amiguita lluny?
Home, les ganes hi són,
sempre hi són les ganes.
I em penso que
alguns dels col·laboradors de la Manizora
han muntat algun cotxe per pujar-hi.
Ara, amb col·lectivitat,
tot per Ràdio Montblanc,
no crec que vingui.
Algú sí que ha comentat
que engrescava la tronca
per venir aquí a la Palma.
Doncs vinga, doncs,
si són les ganes,
ja se'n té la meitat de guanyar.
Molt bé, Rosa Mari,
anem a per el que et trucàvem.
Ens dius quins són els cinc primers
de la vostra llista?
Doncs bé, ràpid i de pressa,
us passo a dir
que en cinquena posició,
aquesta setmana,
tenim el grup Torn,
un grup Montblanquí,
que el dia 9 de novembre
se n'encarregarà
de fer la festa
de Ràdio Montblanc,
on celebrem el nostre
nouè aniversari.
I per això suposo
que és que escala
cap a la cinquena posició
de la llista.
En quarta posició,
anem a un grup ja consolidat
dins el rock català.
Són els han traït,
amb el tema en concret
del pesat del barri.
En quarta posició,
els Tota la Cabra,
amb un dels temes
del segon àlbum,
Mai trobaràs,
que també trobem
en el tercer.
En segona posició,
el grup del vendrell,
l'Axe en Busto,
i la seva tarda
de presentació
del nou treball,
Miami Beach.
i en primera posició,
aquesta setmana,
a Ràdio Montblanc,
hi trobem,
hi trobem,
i us ho hem dit,
els tets.
En concret,
amb el tema,
està plovent.
Doncs molt bé,
Rosa Mari,
fins el proper dissabte,
d'acord?
I que et vagi
dint la mar de bé
la setmana.
Igualment,
això és el dositjo,
i endavant,
amb el vostre
que ja has queixat,
m'han dit que es diu avui,
eh?
D'acord,
doncs.
Molt bé.
Aquesta primera setmana
intentareu portar-vos
més cràmiques
i actuals.
Molt bé,
doncs,
Rosa Mari,
fins el dissabte que ve,
d'acord?
D'acord.
Adéu.
Adéu.
Molt bé,
doncs,
Rosa Mari,
fins el dissabte que ve,
d'acord?
D'acord.
Adéu.
Adéu.
Està plovent
i no tinc cap pressa.
Està plovent
i no tinc passant.
No tinc paraigües,
però m'és igual.
Està plovent,
però em vull mullar.
La meva ment necessita aigua fresca
i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües,
però m'és igual.
està plovent,
està plovent,
però em vull mullar.
No em doneu solucions,
no mull raons,
només problemes d'emocions.
No mull raons,
només problemes d'emocions.
no mullar.
Està plovent,
però em vull mullar.
Està plovent,
però em vull mullar.
Sento l'olor,
a terra mullada.
no mullar.
Està plovent,
és el millor
per refrescar el cap.
no mullar.
No tinc paraigües,
però m'és igual.
està plovent,
però em vull mullar.
Està plovent,
però em vull mullar.
Està plovent,
però em vull mullar.
Mmm,
bacallà has queixat.
Doncs bé,
hem acabat d'aquestes pitades
i aquests acoplaments
que hem tingut.
Per aquí
anem a recordar
quins eren
els cinc grups
que ens ha dit
la Rosa Mari.
Així doncs,
eren
torn,
sang traït,
laxambusto,
sopa de cabra
i els pets.
I ara anem a veure
qui hi ha
per allà
a Ràdio Delta.
Què,
ja estàs?
Hola?
Hola.
Sí, hola,
bona tarda.
Hola, estimat.
Què ens expliques
per aquí baix?
Què hi ha?
De moment,
dir-vos que per aquí
fa un temps
d'aquells
de Figa,
podríem dir
una tarda d'aquelles
dolentíssimes
i dir-vos
que ens fa molta il·lusió
començar uns contactes
amb la vostra emissora,
des de la emissora municipal
de Deltebre.
Molt bé.
Escolta una cosa,
és que la nostra amiga Rosa Mari
ja la coneixen,
però a tu encara no et coneix ningú,
potser hauries de dir qui ets
i des d'on t'hem trucat, no?
Bé,
sóc el senyaret estimat Cebolla
i som de la emissora municipal
de Deltebre,
en Ràdio Delta FM.
molt bé.
Doncs molt bé,
ara fetes les presentacions,
aquest cap de setmana,
què?
Bé, aquest cap de setmana
tenim,
no res,
podríem dir,
aquí al Baix d'Ebre i Montsià,
ja que quasi totes les festes majors
on els grups en català
són protagonistes,
com aquesta passada primavera i estiu,
tindrem moltíssims concerts de música catalana.
Ara, en aquests moments,
està tot,
tot molt parat
perquè ja en aquesta tardor hivern
a veure si podem aconseguir concerts
per aquí a les nostres conrades.
De moment,
tenim moltíssima,
moltíssima poca cosa,
però,
tan pront de saber si hi ha alguna cosa
o algun concert,
us ho faríem saber.
Doncs això com s'ho farem, eh?
Perquè de moment ja no podem anar ni aquí,
bueno, aquí sí,
aquí, mira,
em sembla que encara farem tots cap a la Palma,
perquè a la Conca de Barberà
tampoc tenim res,
aquí a del Tebre tampoc,
no saps pas d'alguna coseta per aquí a la vora
ni que sigui fora de la vostra comarca?
Bé, sí,
tenim aquesta tarda,
fins demà tenim la Fira de Sant Lluc a Ullacona
i aquesta nit,
si hi ha gent que tingui ganes de Sarau,
és a Ullacona,
les Terres del Montsià,
tenim l'actuació d'una orquestra de Sarau
que s'anomena l'Orquestra Europa.
Doncs molt bé,
i ara anem ja directament a veure quins són els cinc primers grups de la vostra llista.
Sí,
tenim en cinquena posició a l'Axambusto amb el tema Miami Beach.
En la quarta posició tenim què és, què ve que va de l'elèctrica d'arma.
En tercera posició tenim els pets mosquits a la ixeta.
En segona posició tenim un grup local d'aquí del Tebre,
que s'anomenen els grills,
ells fan rock català.
Amb la cançó o és una balada,
no diguis que l'amor és una broma.
I en primera posició tenim a Sant Reit en el Museu dels Arbres Morts.
molt bé.
Escolta, tu creus que és casualitat això de que en totes les llistes,
perquè nosaltres en una de les llistes tenim els mítols,
una gent d'aquí a Tarragona,
vosaltres una gent d'aquí a del Tebre,
els grills i a Ràdio Montblanc,
tenen els torn, una gent de Montblanc.
Així doncs cadascú té el seu grupet particular a la seva llista.
Sí,
hem de dir que els grills aquí a les Terres del Baix Ebre i Montsià
quasi bé per totes les llistes han sigut número 1
amb una cançó anomenada Prou
que pegava bastanta canya aquest estiu.
és un dels grupets locals que s'han de fomentar pel mig possible
per a que es poguessin sentir també,
mitjançant la ràdio o la caixa tonta de la televisió,
aquests grupets que són tots de casa nostra
i d'una manera o altra deixar, no a banda,
però deixar una mica atràs la música dels famosos Pets,
Sant Reit, Sau i tota aquella mena.
També ens agradaria escoltar moltíssim la nostra música,
la música de la Conca, de Tarragona, del Baix Ebre,
amb aquests grupets que saben cantar tant com ells,
però no tenen els millors per a poder estar dalt.
Doncs molt bé estimat, tornarem a trucar el dissabte que ve?
Sí, si Déu vol i tot va bé,
la setmana que ve us esperem
i nosaltres directament us confeccionarem
igual que amb els amics de la Conca a Barbelà
la llista d'èxit del Top Delta Edisió Catalunya
de l'Espai La Cançó que fem en aquests moments
fins a les tres i mitja de la tarda a Ràdio Delta FM.
Molt bé, doncs, fins una altra, d'acord?
Fins una altra.
Una salutació del vostre company estimat Cebolla
des de l'emissora municipal de Deltebre.
En deseo.
Adeu.
...pel seu destí,
un llesgastat es fan el seu llit.
Sent com l'amor li veix als llavis,
sent pel seu cos la veritat.
Que la vida se li escapa,
no hi pots fer res,
no té cap esperança,
nascut per morir,
pobres de nec.
Senca amb un crit el silenci,
ple de dolor,
la llum de l'alba,
plora pels sols,
porta dins seu una vida
lluit d'un gran amor.
Quina ironia,
ninfent serà el seu món.
Sent com els nevis s'alli assequen,
la sang bullent,
piquem el cap.
que la vida se li escapa,
no hi pots fer res,
no té cap esperança,
nascut per morir.
fer corvii...
....
Fins demà!
Fugint de tots, morint-se llunyant, l'últim amor, nascut per no viure la vida sense acabar, no té paraules per soplitar, sent que la mare no l'ha agafat, un aire fred l'està empuntant.
Fins demà!
Que la vida se li escapa, no hi pot fer res, no té cap esperança, nascut per morir.
Fins demà!
Fins demà!
Mmm, bacallà has queixat.
Mmm, bacallà has queixat?
Sí. Mmm, bacallà has queixat.
Bé, i ara anem a parlar amb els nostres amics de Ràdio Música Club. Hola, bona tarda.
Hola, no em sentia ara. Hola, hola, Esther, hola.
Jordi? Estàs aquí a l'altra banda o no hi ets? O estàs saltant o què fas?
Sí, aquí soc. El que passa és que una mica la primera connexió amb el bacallà has queixat ha tardat una mica.
Però vaja, el que farem des d'aquí a Reu, si et sembla, continua directament i així com més aviat acabem més, aviat podràs continuar amb el teu bacallà has queixat, Esther.
Mira, el que hem de dir és que nosaltres, aquí a Ràdio Música Club de Reus, hem passat tota una setmana de vacances,
però això sí, hem preparat un concert d'aquesta nit que se suposa que serà l'únic concert que podreu veure tots els que estan escoltant aquestes emissions de les emissores germanes.
A la palma d'aquesta nit, en concert, tenim el grup Mango Bongo, que són aquests.
Aquest grup anomenat Mango Bongo, curiosament, té un tema en català, que és aquest.
Aquesta nit, plogui o no plogui, donat que la gent de Ràdio Música Club té previst que en el cas que faci fred o plogui,
posarem el concert en un lloc tancat perquè així pugui vindre la gent igualment.
Aquest concert es fa, doncs, amb motiu del nouè aniversari de la nostra emissora de Ràdio Música Club,
que encara no té la concessió, cosa que els de Tarragona Ràdio ja la tenen.
Felicitats, els de Tarragona Ràdio.
Aquest grup, els Mango Bongo, doncs, fan rigui, fan música afro i fan també salsa.
Durant aquesta sèrie de bacallars queixats que hi haurà durant aquest hivern,
us anunciem que els de Ràdio Música Club treballarem i treballarem molt.
Mireu, en exclusiva, us diem que per la setmana que ve ja tenim per a parar gairebé una entrevista
amb un grup d'aquí, d'aquí arreu s'ha anomenat Esclat, els tenim aquí, la gent d'Esclat,
i també parlarem amb l'organitzador del concert que es farà a Vinyols i els Arts aquí a la comarca del Baix Camp,
on hi intervindran els grups Foc, Roc i L'Axambusto.
Per tant, doncs, com podeu observar la setmana que ve ja comencem a pencar aquí.
El que està fent li sua, en aquest noi.
La lletra va així com... com ho sentiu?
Ballant, ballant, ben suat.
Bé, doncs, fins aquí la col·laboració d'aquesta setmana.
No us prendrem més temps i donem pas a la nostra bacallanera, Esther, endavant!
Molt bé, Jordi, ve que això dels Mangomongo t'ha donat molta marxa per avui, eh?
Els Mangomongo m'han donat molta marxa, sí, sí.
Jo espero que vinguin aquesta nit i cantin aquest tema en català, els Mangomongo.
Doncs molt bé, que et duri l'animació fins a la nit i ja ens veurem.
D'acord, Jordi?
Adeu, adeu, adeu!
Adeu.
Doncs molt bé, així d'animat estava l'estat.
Gràcies.
M'han dit que dormint he fugit, l'esperit que he fet les maletes i he marxat amb presses.
M'han dit que rient t'has quedat, que ja no jugues i comptes les gotes de la pluja.
Amb els llocs s'has anat, de tots s'has tornat, i sols s'has deixat una nota a la porta.
Un rellotge que no marca pas les hores, un piano que... que està plorant a soles!
T'han vist sortir del camí, cauar al mar, viatjar de païs en païs.
T'han vist sortir del camí, cauar al mar, viatjar de païs en païs.
T'he somiat a l'ombra d'un bar, un bot que devorant, el desordre provocant, i a les fosques desapareixent.
Enfilat a l'ull d'una ulla, la terra es belluga, i l'abisme s'adueix, i al final una dama aplaudeix.
T'han vist sortir dels camí, cauar al mar, viatjar de païs en païs.
T'han vist sortir del camí, cauar al mar, viatjar de païs en païs.
A molts llocs s'ha anat, de tots estornat.
A molts llocs s'ha anat, de tots estornat.
A molts llocs s'ha anat, de tots estornat.
A molts llocs s'ha anat, de tots estornat.
A molts llocs s'ha anat, de tots estornat.
Bé, doncs aquests són els que estan en la posició número 5 del bacallà a la llauna.
I en la posició número 4 hi ha els mítals, els mítals que diuen...
Ho sento, Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
.
Lluís.
.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Fins demà!
Fins demà!
Ai, ai, ai, ai!
Ets una bruixa, tu ets un desgràcia.
Dona'm la pasta i surt que m'esperen els amics.
No et donis duro i si vols que algú treballa tu.
No siguis guarra.
Tu ets un capollo i un borratxo.
I ara marxa.
Bé, aquests són els mitels que estan en la posició número 4.
I només dir-vos que el telèfon 231023 ja està obert per tots vosaltres,
els que vulgueu trucar i vulgueu dir alguna cosa,
jo què sé, per donar-me crits, per si he dit alguna cosa que no us sembla bé,
o potser perquè sabeu on anar aquest vespre,
perquè hi sabeu algun altre concert que hi hagi, doncs ja està,
truqueu i ens ho comuniqueu, d'acord?
De moment nosaltres anirem per la posició número 3,
on tenim el sopa de cabra que tots tranquil·lets ens diuen
podré tornar enrere.
M'esperaran, com sempre han fet,
l'aventura d'una nit,
mentre ploren de ràbia i per amor,
a un nom inexistent,
mentre riuen dins núvols passatgers.
Cada dia més distants corren sols,
seguint pistes per trobar,
el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist,
o una ofrena de la carn,
de vegades,
quan s'apaga el primer foc,
pot fer encara més mal,
i així acaben,
quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant,
podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Són germans.
Bé, aquests eren els de la posició número 3,
al sopa de cabra i ara anem per la 2,
i a veure si ens animem una miqueta més
amb mosquits a l'aixeta.
Bé, ja ho sabeu, el nostre telèfon és el 231023,
i ara solucionarem la nostra patinada
i anem amb mosquits a l'aixeta.
El que passa és que mai no es menjava ni un torrat.
Era tímid calvo i li cantava l'alè,
i de més no tenia carnet.
Un bon dia a casa veient l'Àngel Casashow.
Està posat com una moto i va dir ja n'hi ha prou.
Va sortir de casa amb els sotets nens i calents,
i en una hora estaves satisfec.
Mosquits a l'aixeta,
això et passa per no pujar-te la bragueta.
Mosquits a l'aixeta,
què faràs, què faràs?
Doncs bé, el que farem nosaltres de moment,
i com que ja ens queda molt poquet temps,
serà passar directament a la posició número 1,
on tenim el Sauam si un dia he de tornar.
La teva mirada em fa mal.
Tinc en cor ple,
tantes que som com tu.
No m'importa en què pensis,
però jo no vull tornar.
M'estaves així,
ja no t'ho canviï.
Els teus uns parlen per a tu.
Intenta no caure,
els dies t'han vençut,
i ja saps que el temps passa,
no pots fer-hi res,
ja no estic bé aquí.
Me n'haig d'anar,
me'n vull anar,
no em puc quedar.
Si un dia he de tornar,
no espereu res de mi.
Potser torni a començar demà,
quan sigui lluny d'aquí.
i no em puc.
Doncs bé, ja ha arribat l'hora de dir adeu,
de dir adeu i fins al dissabte que ve,
perquè això ja s'ha acabat,
sembla estrany,
però aquí hem acabat el primer programa
i no s'ha aixafat cap micro,
no ens ha caigut cap llum,
només ens hem equivocat que amb una o altra cançó,
però bé, suposo que això no ho direu, no?
Així doncs ja ho sabeu,
si us ha agradat feu contra la veu
i tots escoltant el Bacallars Caixat
els dissabtes de 2 a 3.
Els que fem aquest programa
som la Sílvia García a controls,
el Miquel Fàbregas a producció,
el Lluís Marçal a coordinació,
el Jordi Sogranyes col·laborant des de Reus
i jo, l'Ester.
I també, bé, també tenim col·laborant
des de Ràdio Montblanc
la Rosa Maria Tarragó
i l'estimat Cebolla des de Ràdio Delta.
Així doncs,
que tingueu un bon cap de setmana
i fins la setmana que ve.
Bacallars Caixat.
Un programa diferent amb Ester Avila.
Totes dissabtes a partir de les 2 de la tarda.
Tarragona Ràdio connecta
amb Catalunya Ràdio al punt de les 3 de la tarda.
Bona tarda.
El secretari d'Estat nord-americà,
James Baker, s'entrevista en aquests moments
a la Moncloa amb el president del govern...