Hi ha una Catalunya que puja, que avança cap a la llibertat, el progrés i una vida digna per als seus homes i dones.
Em dic Carles Bonet i sóc el candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona.
Nosaltres treballem per una Barcelona que no doni l'esquena a ningú, per una Barcelona de cara al civisme i a la cultura, per la Barcelona dels seus barres i districtes.
La Catalunya que puja és Barcelona i les comarques, els pobles i les ciutats. La Catalunya que puja som tots.
Treballarem per una Barcelona cosmopolita i catalana. Treballarem a fons per una Barcelona de primera, capital d'una Catalunya europea.
Perquè ja han passat 12 anys i hem de continuar avançant per arreglar i millorar les coses, els ajuntaments necessiten un nou impuls, un altre ritme i una altra gent.
Gent amb les mans netes i lliures, sense interessos econòmics ni compromisos amb ningú.
Soc Rosa Virgilí i us parlo en nom de la gent de l'Esquerra Tarragona.
Treballem des de diferents àmbits per la ciutat i ara us proposem fer-ho des de l'Ajuntament.
El nostre projecte és obert a la ciutat, du en els temes de medi ambient, creatiu en l'educació i la cultura, radical en el tractament de l'emarginació social i compromès en la lluita per la pau.
Si t'engresca aquest projecte, entra amb l'Esquerra a l'Ajuntament de Tarragona.
Gent per treballar, per avançar, per tornar a recuperar la il·lusió.
Gent normal, com tu, com nosaltres, com la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya, per fer neteja als ajuntaments.
Sóc Enric Llauger, candidat per Esquerra Republicana de Catalunya a Girona.
Perquè volem una Girona en sentit de capitalitat, respectuosa amb el seu medi ambient i els seus espais naturals.
Perquè volem una ciutat transitable, neta i que els serveis arribin a tots els nostres barris,
entrarem a l'Ajuntament per recuperar-lo i obrir-lo a tots els nostres barris.
Especial Eleccions Municipals 1991
Una vegada més estem aquí, amb vosaltres, amb les xerrades aquestes de les eleccions municipals.
Avui ens toca amb Rosa Maria Virgili Camps, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
L'alcaldable, la cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya.
És llicenciada en Pedagogia i diplomada en Treball Social.
Ha treballat en el camp de Treball Social en l'Ensenyament.
Actualment forma part de l'equip d'assessorament psicopedagògic
vinculada al moviment pacifista.
Ha donat suport als objectors de consciència.
Interessada en l'educació per la pau.
Ha treballat en l'educació en temps de lleure i en moviments cristians.
És consellera nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya.
I bé, només ens queda dir-li que... Hola, bon dia, què tal?
Hola, bon dia.
Suposo que aquestes alçades de la campanya estregada, no?
Home, mira, encara es pot suportar.
Sí?
Sí, almenys a aquestes hores del dia.
No et diria el mateix quan arribin les 11, les 12.
I la família que tal ho suporta?
La família, doncs una part de la família també està treballant activament amb el tema
i l'altra part, la part més petita de la família,
està donant, comença a donar una mica de proves de què reclama, reclama atenció.
Però bé, doncs això serà aquests dies i després ja ens hi podrem dedicar.
Segons les enquestes, avui ja no podem parlar de sondejos d'una manera oficialment,
no podem donar resultats, eh?
Per dir, a banda d'això, segons els sondejos que hi ha hagut
i la valoració que en feu vosaltres, quants creus que sortireu d'Esquerra Republicana de Catalunya?
Mira, allò dels sondejos i de les enquestes n'ha fet en un cas bastant relatiu,
perquè, si més no, tampoc s'explica massa com es fan,
quin mostret s'agafa, quines edats s'han agafat, com s'ha fet...
En alguns casos es diuen les dates, algunes són més properes, altres són de fa temps,
encara que ara s'estiguin posant a difusió.
Nosaltres el que podem copçar és l'ambient, la gent que ens parla,
la gent que ens diu amb els actes que anem fent o amb la presència al carrer,
la gent que se'ns acosta i ens dona la confiança que sí,
que en aquestes eleccions pot apostar per nosaltres.
Fins i tot ens ha dit gent que vota per primera vegada
o gent que diu, doncs bé, aquesta vegada us votaré a vosaltres, no?
Però et puc parlar d'impressions que tenim,
i com que som gent a la llista, doncs entre les impressions que té un,
les que té l'altre, les d'un sector que recull una persona
i els de diferents sectors, doncs tenim un... som optimistes.
La llei d'on us pot perjudicar per això?
Mira, amb això d'aquests comptes és una mica complicat.
Dependrà, si més no, dependrà de la participació.
I el fet que nosaltres una mica hem comptat
és que, evidentment, el difícil és arribar al nombre de vots
per arribar a poder tenir un representant.
Després, en proporció, arribar a dos o arribar a tres ja no és tan difícil.
Però, en principi, el límit està en una cota que pot arribar al 5%,
diuen, de participació.
A Reus, ens anem a la ciutat veïna,
Esquerra Republicana està governant,
o està al govern, millor dit, amb el PSC.
Bé, algú ha criticat això perquè diuen que la política nacionalista
que voldríem fer potser no és tan nacionalista i és descafeinada.
Vosaltres pactaríeu amb el PSC en cas que sortísiu
i això pogués ser que estéssim en govern?
Aviam, dues coses.
En principi, la valoració que jo et faré de com veia el que és comentat de Reus
i després el que podem fer donat al cas que traguem representació aquí a Tarragona.
La valoració que em faig del de Reus i en quant al que suposaria
tota la normalització de la llengua, penso que no ha estat negatiu.
Tot el contrari, penso que les iniciatives que s'han fet en quant a normalització,
amb la creació del Consorci i l'empenta que també s'ha donat des de l'IMAC
a tota qüestió referent a cultura i a normalització de la llengua,
no pot tenir... Vaja, per mi té molta credibilitat.
Penso que s'ha donat un impuls.
En quant a aquí a Tarragona, jo et diria que nosaltres quan hem parlat de pactes
hem dit sempre que el que no volem fer és renunciar a cap dels nostres plantejaments
i que veiem difícil pactar amb qualsevol de les forces polítiques
que en aquest moment es presenten a les eleccions,
amb uns per uns aspectes i amb altres per altres.
En quant al tema que nosaltres defensem d'una manera especial
i que és el tema de la llengua,
perquè com diuen alguns partits i un d'ells, Convergència,
que es diu de nacionalista i que Catalunya convence els ajuntaments,
nosaltres el que estem veient és que dubtem molt de tot això.
Pensem que està donant a terme una política equivocada i moltes vegades incoherent.
Només cal veure com des d'unes instàncies s'està treballant
per fer programes d'inversió a les escoles perquè tots els nanos aprenguin
i fins i tot arribin quasi bé a pensar en català i després els estem donant un ambient castellanitzant
sense fer cap pas perquè això pugui ser d'una altra manera.
I només cal veure quan els senyors de Convergència fan mítings o fan xerrades
o quan van als barris no tenen cap problema en parlar en castellà.
Això és totalment contradictori.
Mentre les escoles d'aquests barris s'està treballant en català amb els nanos
fer aquesta mena de presència.
Penso que així no avançarem gens ni farem Catalunya des de cap ajuntament.
Per tant, nosaltres sí que diem i que amb la nostra presència a l'ajuntament
serem una mica el revulsiu amb aquest tema.
Rodríguez Ibarra, president de la Comunitat Autònoma d'Extremadura
va dir una sèrie de coses sobre els catalans
i el senyor Aznar va dir que havia fet mitja campanya ja per Convergència i Unió.
Quina valoració me'n fas?
Mira, aquest tema d'aquest senyor Ibarra penso que és un tema molt delicat.
Primera perquè aquest tipus d'afirmacions penso que s'haurien de mesurar molt
a l'hora de dir-les i que amb aquest tema s'hi confonen moltes coses.
Vull dir, no es pot parlar en general de Catalunya ni es pot parlar en general de catalans.
Si més no, amb aquests temes hi ha qui té responsabilitat, hi ha uns governs,
hi ha uns poders fàctics, hi ha uns poders econòmics.
Per tant, parlar de catalans sense fer aquesta anàlisi que jo et dic
de quan diem catalans de què parlem, em sembla que per mi és que ve que ja no té ni validesa.
Per mi és com si es podria reduir a un comentari de cafè,
a un comentari de tertúlia del cafè, l'únic que se li ha donat una transcendència
i una importància rellevant.
Però ja et dic, per mi no té cap validesa i penso que no es fa una anàlisi
que s'hauria de fer quan es parla d'aquests temes.
Si més no, cal donar dades, cal donar dades econòmiques,
cal donar dades en referència a quin temps es parla.
Vull dir que ja et dic, per mi no té gaire validesa.
En dintre del vostre programa es parla de ser contundents
envers la normalització de la llengua.
Hi ha gent que això ho poden tildar de massa sectària o de racisme?
Depèn de quin sector ho agafi i diran,
aquestes senyores ara no es queren...
No, a mi em sembla que està mal entès, està mal entès aquest tema
i que nosaltres diem que sí, aviam, en els primers que nosaltres ens dirigim
és els mateixos catalans.
Penso que si hem de fer país hem de ser els mateixos catalans qui hem de començar a fer-ho.
Per això et criticava abans les postures d'altres que diuen de fer Catalunya.
i tot el contrari, nosaltres sempre diem que tenim una postura molt oberta.
Quan parlem de temes d'ensenyament, parlem del fet intercultural.
El que creiem és que no es pot parlar d'una obertura a les altres cultures
quan la nostra està encara en uns nivells que no són uns nivells normals.
I no està en uns nivells normals, potser, no potser,
sinó perquè hem viscut tot un procés que ha estat o que ha influït negativament.
Per tant, arribem a aquests nivells normals
i llavors parlem d'aquest fet que et deia intercultural.
Jo penso que no hi ha més riquesa que el fet que es pugui compartir cultures.
Ja et dic que nosaltres i la nostra postura
davant de temes com poden ser el respecte a gent immigrada.
i això ho dic i ho valorem quan parlem de programes d'ensenyament
al respecte a la gent, com és un tema candent ara,
de persones d'origen magrebí, que està en tota la zona de la costa.
Pensem que s'ha de fer tot el possible per integrar a la gent,
aquesta gent nouvinguda, i pensem que un dels punts
on es pot fer aquesta integració és l'escola.
I no dubtem de reclamar més recursos en quant a això.
Per tant, no se'ns pot dir ni sectaris ni que tractem d'imposar.
El que estem dient és que hem de normalitzar la situació,
que si hem de fer país són les instàncies públiques
les primeres que han de donar exemple,
i que una mica hem d'anar cap a això que deia,
cap a fer país, però d'una manera coherent,
sense trepitjar ningú i estan oberts a tothom.
Però és el que et deia abans del tema aquest d'immersió
o el tema de l'ensenyament, a la canalla se'ls està donant
la possibilitat d'aprendre català.
El que han de fer després és trobar-se amb un català.
Molt bé, i això de ser una dona dintre,
o sigui, l'única dona dintre les llistes de Tarragona,
què tal, com s'aporta?
Es porta bé.
Sí, se suporta.
No, vull dir, es porta bé.
Aviam, jo penso...
Amb els altres candidats has tingut alguna xerrada, suposo, o no?
Sobre aquest tema?
Sí, no.
No, vull dir, sí, de xerrades ens trobem sovint.
Pregunto si ha sortit, d'un altre mes,
si ha sortit la rampallada masclista d'algú.
Alguna vegada, encara no et podria dir.
Sí, ahir mateix.
Ahir mateix, després d'aquella taula rodona
que hi va haver al Teatre Metropol,
hi va haver algun comentari que jo vaig optar per tallar de seguida
perquè no m'agrada.
Vull dir, penso que aquestes cosetes s'han d'anar llimant,
llimant una mica, i això, podríem parlar del tema cultural
o del tema educatiu, no?
D'una educació que encara té aquestes rampallades, no?
De fer aquestes diferències de tracte en quant a sexe.
Jo el que penso del que deies abans del fet de ser una dona,
de fet, a les altres candidatures n'hi ha, n'hi ha, diguem, diferents llocs.
Suposo que et deies en el fet de ser o d'encapçalar una llista, no?
Jo el que penso que això és important, no?
Que des de tot arreu, des de molts llocs, es diu que hem d'anar cap a la igualtat de drets,
que la dona ha d'aconseguir la seva igualtat.
Se'n parla molt, però penso que el que s'ha de fer és demostrar que això es fa.
I bé, i amb això cal dir que jo, en aquest sentit,
respecto molt i penso que s'ha de lluar a les persones, a les dones que han encapçalat les lluites,
unes des de la vessant feminista i d'altres, en el lloc que estan,
intentar-lo, intentant ser les millors, no?
Penso que el que hem de fer és, les mateixes dones ho hem de fer això,
vull dir, no hem d'esperar que se'ns doni allò, un tant percent de participació.
Penso que el que hem de fer és que si estem en una lluita
i hem d'estar igual, homes i dones,
i que si en un moment determinat podem ser les capdavanteres, ho hem d'assumir.
Aviam, dintre del vostre programa electoral,
parleu també de solidaritat amb el desenvolupament urbanístic.
Què vol dir això?
Solidaritat, diem?
Sí, solidària amb el desenvolupament urbanístic.
Sí, aviam, jo t'explicaré...
És la coleta que tinc apuntada, eh?
Sí, no, però no és la nostra.
Bueno, ja t'ensenyaré.
Això és una...
Bueno, ja d'això.
Sí, sí, d'alguna manera és això.
És que ara em cridava una mica l'atenció al fet de solidari,
però sí, nosaltres parlem d'un urbanisme més integrat.
una de les línies d'actuació que nosaltres proposem és el fet de vertebrar Tarragona cap a el que seria tot l'eix de Ponent.
Pensem que allà hi ha molts nuclis de població, hi ha molts barris,
però que no hi ha una vertebració coherent.
Nosaltres, en lloc de parlar d'una expansió de Tarragona cap a la zona de Llevant,
que alguns estan dient que és una zona que s'ha d'anar, o que Tarragona ha de créixer per allà,
nosaltres diem el contrari.
Pensem que és una zona que s'ha de protegir,
perquè tot el que és el mas d'en Grimau i el bosc de la Marquesa
és una zona quasi constitutiva de part natural que hem de protegir de totes totes.
Tarragona necessita pulmons, necessita zones verdes i pensem que s'han de cuidar.
Per tant, més aviat el que anem és cap a vertebrar aquesta zona que et deia,
vertebrar la ciutat, i una proposta que nosaltres fem és d'ubicar equipaments en aquest eix,
al costat de l'eix del Francolí, que d'alguna manera serviria per aconseguir aquest objectiu
que et deia, de vertebrar la part central de la ciutat amb barris.
Així, d'aquesta manera, proposem que hi hagi uns equipaments,
al voltant, diríem, de la zona que et deia de Riu,
i després al voltant de Joan XXIII, allí es podrien ubicar zones esportives,
també un aparcament que pogués donar o pogués abastir aquestes zones esportives,
també es podria preveure alguna zona comercial i algun altre equipament,
i la possibilitat, per exemple, de fer-hi el previst teatre municipal.
Creativen les propostes culturals en una línia de modernitat.
Això sí, sobretot.
Això la paraula modernó, eh?
Sobretot.
No, perquè pensem que si abans et deia que el que hem de fer
és recuperar tot el possible la cultura nostra, la cultura que és pròpia,
tampoc hem d'oblidar que estem en un món que està canviant
i en marxes accelerades, i on les ofertes que se'ns fan en el terreny cultural
són variadíssimes i ens poden venir de qualsevol lloc,
ens poden venir des de països d'Europa fins i tot de l'Àfrica,
i hem d'estar oberts a totes aquestes línies de modernitat.
Per tant, és conjugar una mica els dos termes,
és no oblidar la tradició històrica
i intentar que sigui coneguda pels infants, pels joves,
i potenciar-la en tot el que es pugui,
però no oblidar que som un país que hem de tenir una transcendència,
que ens hem de posar a nivell europeu,
i que, per tant, benvingudes totes les ofertes culturals en aquest sentit.
Pel que està vist, sou els més catalanistes de tots, no?
No sé si ho som els més.
El que nosaltres diem és que és un tema que a vegades algú oblida
o que se'n fa una mica de demagògia.
Mame, mame, què passarà el dia 26 de maig?
Ai, fill, quines preguntes de fer!
Per primera vegada a la història,
un programa de ràdio divertit i diferent
sobre les eleccions municipals.
Sàpigui quanta gent vota,
on vota,
amb quina postura vota.
Els hi agafarà tortícolis,
anècdotes principals amb música i acudits.
Ha, ha, ha!
Maixaquem l'avorriment!
Seguim aixecant l'avorriment amb la Rosa Maria Virgili Camps,
candidata per Esquerra Republicana de Catalunya.
Hi ha moltes coses que podríem parlar,
però a mi m'agradaria parlar
en cas que
sortissis escollida
i fossis regidora de l'Ajuntament.
què faries tu?
O sigui, com contemples les emissores municipals?
Mira, em sembla que estarien molt ben tractades,
perquè si una cosa diem nosaltres
és que quan es parla del tema de participació ciutadana
i tot aquest aspecte,
el que diem és que tot això
ha d'estar a la base d'una bona informació.
no es pot demanar al ciutadà que participi,
que tingui un criteri si abans no està informat.
Sovint ara veiem que es parla de temes
com poden ser la instal·lació d'hipermercats,
per posar-ne algun, no?
Penso que el ciutadà ha de poder escollir
o ha de poder tenir el seu criteri
i ha de poder tenir fins i tot la seva veu,
però el que li cal sobretot per poder decidir,
per poder escollir, és informació.
Per tant, benvinguda la informació
i des d'allà on sigui i com més, millor.
Per tant, les ràdios per mi són un element
que a més és molt proper.
Penso que entra molt més fàcil
que no pas, doncs,
o que pots suposar la lectura d'un diari.
Penso que la ràdio s'escolta
mentre estàs fent qualsevol cosa, no?
I que per tant, tota la informació que es pugui donar
i a través d'un mitjà com aquest, doncs, fabulós.
Una altra cosa és que en el vostre programa
vosaltres parleu d'un compromís en la lluita per la pau.
De quina manera, a nivell municipal,
hi pot haver un compromís en la lluita per la pau?
Sí, mira, aquest tema pensem,
o almenys tenim la intuïció
que algú pot veure això,
això mateix que em preguntes tu,
com des de l'Ajuntament es pot fer aquesta lluita per la pau, no?
Això ve una mica també de la trajectòria
d'alguna, o bastanta,
gent que formem la candidatura.
I és tot el treball que s'ha fet
en temes d'objecció de consciència,
tot el treball que es va fer
quan el temps de...
de tot el tema de l'OTAN, no?
I penso, a part d'aquesta trajectòria,
hi ha un interès per treballar tot aquest tema
i és per l'anàlisi que en fem del moment actual.
Un anàlisi que seria com un macroanàlisi, no?
Si la persona que sovint, doncs,
o la persona que està al dia
en televisió, en ràdio, en premsa,
pot veure una mica tots els temes
que a nivell mundial estan succeint,
conflictes, guerres,
i una mica estem veient,
o ja fa anys,
que es veu que la guerra,
el conflicte bèl·lic,
és una de les maneres de resoldre els conflictes,
de manera que no porta quasi mai a una solució,
no quasi mai, ben bé mai,
porta a cap solució que pugui satisfer a ningú.
Ens el contrari,
el que fa és que es perdin moltes vides humanes,
es malgastin molts diners
i es malgastin molts recursos.
Tot això, nosaltres,
encara que es pugui veure un tema allunyat,
pensem que no ho és.
Pensem que, en definitiva,
i si anem tirant enrere,
hi ha unes instàncies de govern,
hi ha tots uns estaments a nivell d'ara mateix d'autonomia,
hi ha uns estaments a nivell d'Ajuntament
i també hi ha uns ciutadans.
Si anem tirant enrere,
el ciutadà dona un vot a l'Ajuntament,
després dona un vot al Parlament,
d'alguna manera dona un vot als governants.
Per tant, els ciutadans hem de poder veure
una altra manera de fer les coses.
Hem de donar possibilitat a entendre
que els conflictes,
i que amb això hi tenen part els governs,
s'han de poder resoldre d'altres maneres.
Per tant, el tema s'ha de treballar
des de totes les instàncies.
Això una mica va lligat
al que nosaltres pensem que s'ha de potenciar,
i és a tot el tema d'educació per la pau.
Educació per la pau,
com podem dir educació,
en uns valors diferents dels actuals.
Estem vivint en una societat
que és bastant consumista,
en una societat molt competent,
molta competència,
i pensem que s'han de treballar altres temes.
en el moment en què diem
que es cal treballar el tema d'educació per la pau,
estem donant una mica,
estem oferint als nostres infants
la possibilitat de veure,
sobretot, que els conflictes,
els conflictes entre països,
els conflictes entre grups,
els conflictes entre la gent,
tenen altres maneres de resoldre,
molt més positives.
Doncs, ja per finalitzar,
m'agradaria que posessis la cirereta,
allà on volguessis,
i que demanessis els possibles electors
que estiguin escoltant allò que tu vulguis.
A veure, nosaltres,
el que hem dit sovint,
és que volem representar,
o volem estar a l'Ajuntament,
per donar veu a tota una sèrie de gent
que fins ara no s'hi han sentit representat,
una sèrie de gent amb unes inquietuds
que hem vist que,
tot i que s'han anat fent coses a l'Ajuntament,
perquè això no ho podem negar,
seria com posar-se una ben als ulls,
però sí que hi ha coses
que no se'ls ha donat la prioritat que mereixen.
Nosaltres, ahir mateix,
al parlar del tema de serveis socials,
dèiem que hi ha tot un altre Tarragona
que no se'n parla massa,
hi ha infants encara amb carències,
hi ha gent que podem veure
que encara demana caritat.
Nosaltres tot això ho voldríem esborrar,
voldríem que a Tarragona
no ho veigéssim,
voldríem que a Tarragona
tothom tingués un habitatge digne.
I pensem que hem de jugar aquest paper,
hem de jugar aquest paper,
sabem que no tindrem la majoria absoluta,
com diuen altres partits,
però sí que pensem que la presència
que podem tenir ha de servir
per impulsar o ser una mica crítics
davant d'aquests temes,
que es tractin d'una manera seriosa
i d'una manera crítica.
i sí, creiem que bé,
si vosaltres penseu
que això és important,
que val la pena treballar-ho,
doneu-nos aquest vot de confiança.
Rosa Maria Virgíla i Camps
d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Molta sort i moltes gràcies.
Gràcies.
Especial Eleccions Municipals 1991
d'Aú.