Estem fent alguna cosa nosaltres, perquè segons els estudis que hi ha macroeconòmics sobre aquest tema,
diu que d'alguna manera beneficiarà tot aquest complex a 30 quilòmetres a la redona,
és a dir, farà una ona expansiva com un pet, que beneficiarà a 30 quilòmetres a la redona.
Us estic dient que a Miami ja s'estan preparant per aquestes coses,
estan fent urbanitzacions, que encara només hi ha els carrers, però estan fent urbanitzacions.
Jo no sé, però Reus, m'imagino que hi ha algun merdeïn també ja muntant-se.
Aquí, jo no sé si estem fent alguna cosa, però a veure si també mos ho deixarem perdre
i ens queixarem que els de Torredembarra estan fent més coses que els de Tarragona.
M'entens?
Probablement que sí.
Però no t'estranyi, no t'estranyi.
Llavors què passa?
Que a nosaltres que ens agafe a prop, que ens agafe bastant a prop,
doncs potser no estem fent absolutament res.
Són coses d'aquest tipus, són coses d'aquest tipus,
que d'alguna manera potser va amb el tarannà, no?,
de la mateixa persona, de la mateixa ciutat,
perquè tu veus arreus que hi ha una vida, que hi ha tal,
que són així, que són d'aquella manera.
Potser ho fa la terra, no?, que siguin d'aquesta manera.
No, jo hem parlat de desvegats aleshores d'això,
i em sembla que és una mica les circumstàncies de la vida
que han hagut d'anar fent pel seu compte.
Aquí s'han trobat que hi havia uns militars i uns capellans,
que potser els que són...
I uns ministeris, que són els que donaven la feina a aquesta gent,
i aquesta gent vivien tranquils.
I de cop i volta va venir una industrialització a Tarragona,
però va venir de grans multinacionals,
que ja els donaven també la feina feta.
I llavors potser han vingut la gent a anar a acceptar el que els anava venint.
I van esperant que vagi plovent, i arriba un dia que no plou.
Sí, hi ha una...
No és un refran, hi ha una dita gitana.
No, perdó, no es gitana, és andaluza.
Dice, piensa més, un esmaiau que un abogau.
I no t'estranyi tu.
La gana fa pensar molt, eh?
La gana.
Sí.
O la necessitat.
La necessitat, bueno, això.
Que d'alguna manera...
És que Tarragona per ser la capital,
ho dir, estem molt...
Som tots abocats, home.
No, i a part de...
Ai, els abocats que...
Però, mira, jo...
amb el meu ofici,
ho estic bé, fa poc que estic aquí a Tarragona,
ho estic visquent.
Entenem a menjar a Cambrils,
entenem a sopar a Salou,
entenem a allò...
A la Pineda, entenem...
I aquí a Tarragona no és res.
No, no, i estic segur que hi ha millors restaurants aquí a Tarragona
que no pas a Cambrils.
Amb la mateixa oferta que hi ha a Cambrils.
M'hi trobo, dius, bueno, però què...
Oh!
Sí, sí.
No, no, sí que estic segur.
Però això, també, quan heu dit això
que era molt ben situat aquest hipermercat que volen fer ara,
i he pensat, bueno, per anar a aquest hipermercat necessiten un cotxe.
Amb aquest no.
Amb aquest no?
Sí, home, sí, perquè...
Sí, home, perquè quan vas...
I hi haurà una línia d'autobusos?
No, però...
Vas a un hipermercat d'aquests, vas per Carregar.
Oh, no, amb una línia d'autobusos.
Sí, amb una línia d'autobusos.
Ah, si vas cada dia, sí.
Però és que hi aniràs, d'una hora, d'una hora, d'una hora, d'una hora, d'una hora, d'una tres quarts.
L'altre que tenim, la Cratera Reus, el de jo també, i arriben, no?
D'un dels tres quarts hi aniràs?
Sí, sí, però...
Amb tres quarts hi vas, aquí?
Però, goita, és una línia de circumval·lació, que està segur que serà una línia de circumval·lació,
i la de Reus és una línia regular, digués-me.
I aquí, per una hora que hi tinguis, amb tres quarts hi aniràs?
Perquè diuen, bueno, vaig... Què em falta avui, això?
A més a més, la flexió...
Sí, com una botiga, com una botiga.
Sí, i només per anar a passejar t'hi aniràs.
Sí, sí.
I tant.
Bueno, a passejar, jo també, l'altra vegada, les poques vegades que he anat, he anat a passejar a donar el gol allà.
A l'altra, sortiré carregat amb alguna cosa o altra, però vaig a donar el gol.
Dic, no sé què fer avui, goita, plou i què farem.
Ho passen els baramejans a l'estiu, quan no saben què fer, se'n van allà.
O sigui, plou i se'n van al...
Sí, el pregues, sí.
No, no, sí, sí, sí, és cert, és cert.
Allò que diuen a vegades de carrers molls, col·leixos, aixut,
aquesta màxima, al gran hipermercat, no és així.
Potser és al revés.
És al revés, perquè d'alguna manera es refugien allà.
Sí, sí, com hi ha gent que no saben on treballar.
En un cas normal, potser no, tampoc, perquè la gent no surten de casa.
Però en aquest cas, són gent que estan de pas, que està a l'hotel, doncs no és agradable,
o hi està en una tenda de campanya mentre està volent, potser tampoc gaire.
Doncs anem fins allà, que estarem a dintre, i d'això, i després surten amb el carretó, això, sí.
També us la volia comentar amb el tema aquest del comerç, i és que, Reus,
així com hi ha cursets contínuament de reciclatge, tant de dependents, per exemple, en comerç,
com professionals, amb el tema de direcció, com administratius, amb el tema d'administració,
que hi ha cursets que fa la càmera, que fa el club de màrqueting, que fa la jovecàmera,
que fa tothom, que ho entens?
Aquí no n'hi ha tants de cursets d'aquestos, és a dir, es recicle molt més la gent allà, a Reus, que no pas aquí.
I ja em sap greu, perquè jo visco a la capital, i Tarragona per mi és, en fi...
Aquí és el que hem estat parlant abans, que hem arribat, hem fet un negoci, i aquí estem, i continuarem.
Bé, això ja està fet, ja està. No.
No, no, no, no, escolta, avui en dia això ja no serveix, això.
És que no, no serveix.
No, no, no, no. El comerç avui en dia no ha de ser...
Tu suposo que faràs unes sortides per veure'm, no ho sé...
Cap a Sevilla.
Sevilla, cap a Itàlia, cap a Sevilla, i anirà a fer un recorregut a mirar com està l'exterior.
Claro, claro, claro.
Mira...
Jo faig un recorregut cada setmana, també.
Claro.
I caminant, i vaig fent, i vaig tombant.
O és que si et quedes, doncs no.
Una vegada em van dir que els botiguers...
Hi ha molts botiguers aquí a Tarragona que no ho fan.
No, hi ha molts botigues que d'alguna manera no surten, no surten ni a fires, ni a això, ni a...
Esperen que vingui el viatjant, tal, que passi, eh?
Que per cert que a vegada n'hi ha menys de viatjants.
Les botigues que ja són una miqueta més grans van a fires, van a d'això, llegeixen revistes temàtiques del tema,
perquè n'hi ha moltes de revistes d'aquestes, però és que a les grans superfícies hi viuen.
És a dir, viuen a les fires.
Sempre hi tenen gent.
És tremenda el tema.
És a dir, no paren de sortir, no paren d'anar allà on hi ha oferta, que ho entens, per dir a veure si m'interessa.
És a dir, els hipermercats, amb el tema d'informació, hi treballen tant, però tant, que està semblant mentida.
És a dir, que hi viuen a les fires.
Fins demà!
Fins demà!
Poden participar-hi tots els joves de 14 a 18 anys.
Per a més informació, a l'Ajuntament de Tarragona, a l'àrea de relacions ciutadanes, a la plaça de la Font, número 1.
Telefon 29-61-67.
Estiu 1993.
Intercanvis escolars interfamiliars.
Recorda, Avignon, Orleans i Klagenfurt.
No sé si els darrers 10 minuts de programa de Tartulia volríeu parlar d'un tema que és candent.
La gent de la part alta, també en altres llocs de Tarragona i també en d'altres ciutats, estan preocupats per l'augment d'indigents.
No sé si els heu vist.
Sí, sí, que els han vist. I a més a més els han patit.
Bastant. Bastant, bastant.
Amb tots els sentits, a més.
A mi m'ho deien quan vaig arribar aquí fa dos anys i em diien, no, és que a part alta, és que tal, què d'això és.
Jo no em feia cas, vaig dir, vols dir que ja ho estan arreglant, ja estan fent mal i tal.
Però l'estiu aquest que he passat jo aquí a la plaça de la Font, a la plaça de la Font, cada nit, cada banc, estava ocupat per dues persones.
I això a l'estiu.
Però és que ara, en aquest temps que estem en primers de maig, i la part alta, com ho diu Francesc, a mi moltes vegades me fa por.
Sí, sí, no me fa por perquè passes pels vespres, si trobes les sedes ocupades, els porxos...
És que ja fa por a la plaça de la Font, a segons quines hores.
Això és debut a la crisi, es diuen.
O hi ha d'influir per força.
I per què va anar a la part alta en lloc d'anar, suposo que...
O a Serrallo, per exemple.
No, és que es veu que va anar a tots els centres antics perquè és més resguardat.
És clar, potser els carrers són més estrets, potser hi passen d'això, no ho sé.
Però una vegada es truques als municipals, una vegada els dius,
i diuen que ells no poden fer res, que han de viure i que han d'estar allà.
És que vaig llegir que, esclar, si no infringeixen res, no els hi podem dir res.
Potser tenen raó en aquest sentit.
Ara, hi ha una cosa que, esclar...
Home, depèn del que et diguis tu infringir, si fan les seves necessitats al carrer.
Això per mi és infringir.
Bueno, això els hi ha d'agafar, però llavors hi ha una altra cosa.
Aquesta gent es troba que no tenen res.
Pobres d'ells, no?
No voldria pas trobar en el seu lloc, no?
I molts d'ells ha problemes d'alcohòlics o problemes de...
A on van a fer tot això?
Que hi ha algun lloc per fer-ho?
Perquè, esclar, que han d'anar a un bar,
han de prendre alguna cosa.
Potser tenen peles per prendre res.
Abans estava la Rambla, ara no ho sé.
Oh, exacte.
Potser s'hauria de buscar alguns llocs per poder...
Aquesta gent, o qualsevol persona que abans hi eren,
que podies, doncs, tu tenies necessitat i anaves en aquell lloc i podies d'això.
A on han d'anar aquesta gent a fer les seves necessitats?
Ens trobaríem, per altra part,
que això és el que critico més jo en aquesta gent,
que no són descents, que no saben guardar unes normes,
que no els facin rebutjables per les altres persones que viuen allà.
Nosaltres, darrere casa nostra,
teníem una persona que dormia allà cada nit.
No dèiem res, però al final allò ja feia pudor,
ens pujava la pudor tot arreu,
perquè si feia totes les necessitats allà,
ruc, fes-ho en un altre lloc i aquí només vens a dormir,
i aquí la gent no dirà res.
Al final la Guàrdia Urbana es va fumar fora,
perquè, esclar, feia pudor,
perquè no sé quantes coses més, van fumar fora.
Però no saben estar.
Això no era la para alta.
No era la para alta.
Però no saben estar llavors també.
Això és el que critico jo en ells.
I llavors el que s'ha de criticar l'administració
és que no busqui una solució per aquesta gent,
que es troben així, que no hi ha més...
Però no, però hi ha una casa d'acollida per aquesta gent
i aquesta gent, molts són professionals, no volen anar.
Bé, ja tenim una part que no és justificable.
Però m'han dit que també aquesta casa està quasi ocupada
sempre un 80-90%.
Està a tope sempre, a mi t'han dit això.
El comentari o les referències que tinguis a aquestes,
que és molt greu també,
que no hi hagi res més.
Ara, la culpa qui la té?
L'Ajuntament?
Càritas?
Generalitat?
Generalitat?
Qui?
A l'Oberta?
Això ha de ser d'autoritats, eh?
Perquè no podem involucrar Càritas.
Bé, no ho sé.
Jo vull dir, no ho sé, faig un aquí o podeu una opinió, no ho sé.
Em sembla que la meva dona es va trobar amb una noia,
em sembla que era d'orbedicte, sortia de la presó i no sabia què fer
i li va demanar per menjar les dones de nosaltres que no donen mai diners.
Jo tampoc.
Diu, tio, tens gana?
Diu, vine.
Va entrar a mon pare i diu, què vols?
I li va pagar el d'això i s'ho menja.
I fins i tot va tornar després per si necessitava alguna altra cosa
i va trobar allà que, em sembla que ja no hi era, no sé què,
però que sí que s'ho havia menjat tot i que estava això.
És que et trobes així, que donar diners potser no.
Però aquella dona deia, és que jo me n'haig d'anar a Barcelona
i no tinc res, acaba de sortir a la presó i no tinc res, no sé com fer-ho.
No te'n fies perquè són molts els que diuen que per anar, no sé com,
que demanen diners i després no és per anar allà,
sinó per continuar demanant, no?
No, diners, diners, no.
Però vull dir que hi ha una solució per aquesta gent que surt de la presó
que a la millor tenen ganes, perquè n'hi ha que no,
n'hi ha que volen tornar-hi, no?
Tant els hi fot.
Però n'hi ha que...
Ara estem parlant...
Potser sí.
Sí, sí, jo no sé quina mecanismes hi ha, però sé que la seguretat...
No ho sé.
Francesc, ara estem parlant de les paraules.
Sí, hi ha manera... Paguen desplaçaments, coses d'aquestes.
Sí, per cert, mos vam trobar una carta un dia, tu i jo, te'n recordes?
Aquí dalt al portal d'aixòs, eh?
Que la vam entregar, que estava firmada,
aquest senyor té un viatge per Lleida, tal, tal, tal i qual.
i estava a terra, davant de la Diputació, un dia.
Un que no havia volgut marxar, d'acord.
No ho sé, se la va perdre o no la va perdre,
que la van donar a certa persona, que la tornes a portar al...
on t'havia sortit.
El que et volia dir, a la part alta, sí, molt bé, a la nit,
però és que tu vas ara a les 10 o a les 3 hores,
aquí baix, a la via August, aquí al carrer August,
vas tu a aquests carrers d'aquí,
i hi ha, no sé si són bòsnios, no són bòsnios,
ni no sé el que sigui.
Amb la flauta.
Amb la flauta, si no sentats al carrer,
o si no aginollats al carrer.
Està ple a un lloc peatonal,
a un lloc que som ara en aquestes hores.
I precisament no voldria denunciar a ningú,
ni que cadascú té la seva vida muntada.
Hi ha una persona, certa persona,
que està tocando un saxo, si t'has fixat.
No.
No?
No m'hi he fixat, vaja.
Aquest senyor està tocant amb un saxo cada dia,
pum, pum, pum,
amb el sombret allà o el que sigui,
i després el veus a qualsevol bar fotent-se...
Ah, sí.
Tres cerveses, quatre cerveses,
i alguna nit batompa per aquí a la plaça.
Escolta'm, jo trobo diferent això.
Això és diferent?
Si un tio està tocant amb saxo,
i si aquest tio, en lloc de tocar el saxo,
al carrer el toqués en una orquestra,
després no li diria res,
si anés a prendre tres cerveses.
Vull dir...
Però de la forma que està, francès,
és que és ell, és l'altre, és l'altre, és l'altre.
No, no, però és que aquest toca el saxo,
i a més a més el conec de vista,
i no el troca malament.
Doncs mira, li agraeixes i li dones diners.
A l'ufumut és que vingui un senyor
i et digui, oiga, demé alguna cosa.
Així pel morro i per la cara.
Mira, si et toca el saxo,
i tu voluntàriament t'hi distreus,
i vols pagar, vols donar-li alguna cosa,
li dones.
A un altre, o que et toca la plaça
i va asseïnt perquè li...
I no t'atabala fins que no li donen...
O sigui, hi ha moltes maneres de fer les coses.
És que això és aquí de veure
amb uns carrers que són peatonals,
que estan nets, relativament nets,
que es pot estar allí,
i no pots passar gust,
que no n'hi ha un, no.
Si hi anem, n'hi ha un a un costat
de Magatzem aquell,
l'altre a la plaça,
i l'altre a les cantonades.
Però jo els animo el que toca el saxo.
Vale, d'acord.
Doncs no el veig igual que els altres.
Bueno, doncs deixa-les...
Que potser veurà, potser s'emborratxarà,
jo que sé on viu, no ho sé.
Però a mi no em molesta.
La música, fins a un cert nivell,
és acceptable, és bona,
i després no ve a exigir.
Poder sí, poder tenir raó.
Vale, però vull dir, és que està ple.
Si el cap és un músic,
m'ho miro d'una altra manera.
Ha estat ple, això.
i som a les 11 del migdia,
a les 11 del matí, eh?
Ja, però és que no deu ser...
Això no deu ser recriminable per...
Però n'hi ha un munt de Bosnia?
Ah, bueno, dic Bosnia, jo.
Venen amb el paperet allà davant
i diuen...
I t'ensenyen el paper.
Aquell paper l'han d'escriure a algú.
en principi estan aquí de forma il·legal,
pel que sembla.
Perquè, clar, en realitat,
si ets una persona refugiada,
has vingut amb una sèrie de garanties.
No ho sé.
Jo el que sí crec és una cosa,
i és que la gran part d'aquesta gent
que són indigents
tenen altres problemes
que no són la indigència.
Què ha vingut provocat precisament?
La indigència ha sigut
la conseqüència última del seu estat.
Jo estic segur que hi ha molts problemes
de droga,
molts problemes d'alcoholisme
i, diria, inclús, a vegades,
problemes de tipus familiar, evidentment.
Per què no es tracta això?
Perquè estic segur que aquesta gent,
aquesta gent,
si es va a tractar el problema,
si es va a tractar el problema,
són persones d'aquesta societat,
formen part d'aquesta societat,
siguin d'aquí, siguin de Múrcia,
siguin d'Albaceta,
siguin del Priorat,
que ho entens?
Per què no es tracta això?
Perquè jo estic segur
que hi ha maneres de poder-ho tractar.
Llavors,
la indigència marrana,
la indigència marrana,
que és la que estem patint aquí dalt,
a la part alta,
aquesta,
aquesta,
s'ha de fotre fora.
I jo crec que s'ha de fotre fora,
perquè és que és una indigència marrana.
Però primer se li ha de donar una solució
als que viuen aquí,
que no poden...
Ja estic parlant del tema de les solucions.
Ja estic parlant que, en principi...
Estan il·legalment i, en principi,
molts.
No, però n'hi ha anat que no,
i llavors aquesta gent
que no saben on anar a fer les universitats
ho fan amb un racó d'això.
Tu ets tolerant.
I a l'entrada de casa teva...
És que són professionals que viuen així
per filosofia.
Mira,
ja estic...
Jo suposo que, a més,
és una cosa que,
si parla de solventar el problema,
els problemes aquests
no se resolen
amb una norma general.
Però, a més a més...
Són casos aïllats, eh?
Són casos que s'han de resoldre
un a un, eh?
Ja m'espero una miquera.
És que et fan, al final,
et fan cabrejar.
Estàs en un local.
Entra.
Un xaval jove.
Eh?
Se'n va al lavabo.
Deixa la llum encesa.
Deixa l'aigua donada
i el mogolló no hi ha mig.
No sap ni com estirar el lavabo.
Se'n va al lavabo.