Gràcies.
Gràcies.
Especial Eleccions Generals 1993
Hola, molt benvinguts i bon vespre quan passa exactament un minut de dos quarts de vuit del vespre.
Benvinguts i ben trobats també a les emissores municipals de les Terres de Tarragona,
emissores municipals de Tarragona i les emissores de l'Ebre.
Avui, com cada dia, en aquesta precampanya electoral,
tindrem un convidat.
En aquest cas es tracta de Jaume Ranyer,
que és el candidat al Congrés per el cap de llista per Tarragona,
per la circunscripció electoral de Tarragona per Esquerra Republicana de Catalunya,
en la qual nosaltres li podrem preguntar i saber una sèrie de plantejaments
quins són els que tenen el seu partit.
També els nostres companys de les emissores municipals de les Terres de l'Ebre
i els nostres companys d'altres emissores, com en el cas de la Selva del Camp,
faran preguntes en la roda de preguntes del nostre company
i del nostre invitat avui, el senyor Jaume Ranyer,
candidat al Congrés de Diputats.
Hola, molt bon vespre.
Hola, bona tarda.
Jaume Ranyer, abans que res, ens agradaria saber
per què Esquerra no ha tingut accés a la televisió.
Segons hem pogut veure avui els diaris
i bé, amb el debat va sortir a Canal 33.
Bé, doncs per un motiu molt senzill.
hi ha un òrgan, que és la Corporació Catalana de Ràdio-Televisió,
que emana del Parlament de Catalunya,
que vetlla pel funcionament d'aquest ens públic.
I, en aquest cas, no ha tingut en compte
la representativitat del Parlament de Catalunya,
del qual emana el Parlament Català Esquerra,
és la tercera força,
i es va guiar a l'hora de triar els invitats
dels diversos caps de llista de les formacions
que concorren a les eleccions generals
pel criteri espanyol de representativitat.
És a dir, no pel de la cambra catalana,
sinó pel criteri espanyol.
I espanyol referit només a una circunscripció,
que és la de Barcelona.
I d'aquesta forma, partits com Iniciativa o CDS,
que no tenen diputat a Madrid
per la circunscripció de Tarragona,
eren presidents al debat.
I nosaltres, que som la tercera força del Parlament de Catalunya,
tot i que encara no tenim representació a Madrid
quan tothom veu a venir, que en tindrem inombrosa,
i també per Tarragona,
vam ser exclosos.
I vam ser exclosos pels vots de Convergència,
que no Unió Democràtica,
que no és present com a tal al Consell Català de Ràdio i Televisió,
i pel Partit Socialista.
Per dues vegades hi va haver una reunió
de l'òrgan rector de la corporació,
i la decisió va ser la mateixa.
Exclusió.
El representant d'Esquerra va ser l'únic
que va votar a favor per la nostra participació,
i va ser rebutjat per dues vegades
la nostra petició
de tindre simplement els mateixos drets
que tenen les altres formacions.
No ho demanem més,
sinó simplement que la cada vegada més important
part de la població de Catalunya
que s'ha identificat
amb els nostres plantejaments
tingui el dret
a que la televisió pública
doni el tracte igualitari
a totes les formacions
i entre elles la nostra.
Hi ha un precedent
de comportament d'aquestos dos partits
que va ser quan també el Parlament de Catalunya,
a l'hora de triar l'any passat els representants
que en nom de la Càmera Catalana
anaven al Senat Espanyol,
a Esquerra li pertocava en la proporció un senador,
i el vot del Partit Socialista de Conferència i Unió
va fer escloure el nostre representant.
Jo crec que és una pauta de conducta antidemocràtica
que atenta la llibertat d'expressió
i que evidencia el temor
d'aquests dos partits
que potser apunten a aquest comportament
un pacte post-electoral,
que una opció alternativa, progressista
i cada vegada més creïble
per a la població
tingui accés
i, per tant, tingui dret
a fer conèixer els seus plantejaments.
Un pacte...
Està insinuant un pacte post-electoral entre...
Home, no l'insinuo jo,
l'insinuo a diari, matí, tarda i nit,
a la televisió pública catalana,
el senyor Roca, entre altres.
Ja ho veurem, passat, les festes.
L'enquesta ha apareguda avui al diari de Tarragona
dibuixa un estat de les coses molt especial.
Per primera vegada, les forces nacionalistes,
Esquerra, Convergència i Unió,
composen el 51%,
si no m'equivoco,
ho estic parlant de memòria,
de tot,
la qual cosa vol dir que Tarragona
majoritàriament,
per primera vegada,
en unes eleccions generals,
nacionalista,
després la gran davallada del PSC,
enfront de la gran pujada de vostès
d'Esquerra Republicana a Catalunya.
Fàcil una valoració de tot això.
Bé, en primer lloc,
ens satisfà,
però no ens torrem cofois.
Nosaltres continuem treballant
d'aquí fins al 6,
amb tota la il·lusió
i l'energia que ens caracteritza
i que supleix la falta,
com deia abans,
de mitjans.
I recordo que fa un mes,
aproximadament,
ja vam fer una enquesta
que vam donar a conèixer
els mitjans de comunicació,
que coincidia amb les grans línies
que s'han fet públiques avui
a través del Diari de Tarragona.
Si recordeu,
apuntàvem també
una victòria de competència
i una forta
ascens nostra
en representació
i una baixada
de l'esquerra subalterna a Catalunya,
és a dir,
l'esquerra vinculada
a partits
del nivell d'estat espanyol.
Tant iniciativa
com partit socialista.
I un ascens moderat
del Partit Popular.
Això,
per nosaltres,
té dues lectures.
Un,
cada vegada,
el comportament electoral
de la població a Catalunya
és més coherent
entre un tipus d'eleccions
i altres.
És a dir,
abans hi havia
unes disfuncions molt grans
entre segons les eleccions
fossin estatals
o el Parlament de Catalunya.
Cada vegada
es va igualant més.
Cada vegada
les forces,
en el nostre cas,
les forces independentistes,
l'opció d'esquerra,
puja
en representativitat
independentment
que sigui,
quin sigui
la contesa electoral.
El nostre projecte
és creïble
i puja,
si us hi fixeu,
sobretot,
entre la joventut.
No exclusivament
en esquerra,
també puja
el vot jove
de Convergència.
això vol dir
que la societat
es va nacionalitzant
i, a més,
allò de diferència
de catalans d'origen
es va perdent
perquè la segona generació
de fills,
de famílies
que eren
d'origen
immigrats
estan plenament
integrats al país
i, per tant,
el senten propi
i voten opcions
del país.
Això és una realitat
constatable
a tot arreu.
inclús
la pujada
de les zones
urbanes
d'esquerra
és notòria
i això vol dir
també,
constata,
que la societat catalana
demana projectes propis
pels seus problemes,
solucions que no mai vindran
uniformes
a nivell d'estat espanyol
i, per tant,
fer un projecte polític
alhora
aplicable a Madrid
i a Catalunya
no és possible
i les forces
que aposten
per simultàniament
fer un projecte
uniforme
en un lloc i altre
entren en crisi
i en un declivi
progressiu
electoral
i polític.
Exactament,
són les 7
de la tarda
i 38 minuts.
En aquest moment
connectarem
amb els nostres companys
de les emissores municipals
de les Terres de l'Ebre
perquè puguin fer
la pregunta
corresponent
al nostre convidat
d'avui,
el senyor Jaume Reñé,
candidat al Congrés
per Esquerra Republicana
de Catalunya.
En debat, companys.
Bona tarda,
sóc Francesc Allau
de la Cala Ràdio
Emissora Municipal
de l'Amella de Mar
i de les emissores municipals
de les Terres de l'Ebre.
La nostra pregunta
seria la següent.
Quina és l'opinió
de vostès
sobre la creació
de l'Institut
de Desenvolupament
de les Terres de l'Ebre?
Quina seria
la seva opinió
sobre la creació
d'aquest organisme?
Contesto.
Bé,
hi ha un precedent
d'un organisme
d'aquest tipus
que durant l'època
de Tarradelles
que es deia
em sembla
Consell de les Terres de l'Ebre
que va existir
durant uns quants anys
i va desaparèixer
per inactivitat.
No tenia poders executius
i el rerefons
de crear un organisme
per si sol
d'una forma
no solventa
els problemes
als quals va dirigit.
És a dir,
nosaltres creiem
que cal
una planificació
del desenvolupament econòmic
de les infraestructures
pensat
i, evidentment,
amb la participació
a l'hora de si
dels habitants
de la zona
i decidit
des de les institucions catalanes
del Parlament de Catalunya.
Fer un organisme
sense capacitat
de decisió,
sense saber
a quin model
en el conjunt
de Catalunya
han de jugar
les Terres de l'Ebre
evidentment
no l'actual
que és una situació
subsidiària
i d'estancament
evidentment
no el convertim.
Nosaltres estem
pel desenvolupament
en el marc català
i si un organisme
ha de tenir
capacitat de decisió
i recursos econòmics
val la pena crear-lo.
Si no té
l'única cosa ni l'altra
no val la pena.
I aquesta possible creació
de l'institut
de desenvolupament
té una llosa al damunt
que és decisions
que pot prendre
el govern de l'Estat
sobre matèries
tant transcendentals
com són el traspassament
del riu Ebre.
Això condiciona
qualsevol planificació
fins que
no es pot planificar
des de Catalunya
i crear un institut
de desenvolupament
amb una llosa al damunt
com és aquest projecte
de traspassament
que hipoteca
qualsevol
desenvolupament harmònic
i una economia
autoimpulsada
que hi ha les comarques
en la mar català.
Una altra de les preguntes
que li volíem formular
és la de
quina és la posició
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
respecte
a la possibilitat
de traspassament
de l'aigua
del riu Ebre
a Barcelona
que pareix
sempre bo
al pla hidrològic
nacional
i si
aquest traspassament
seria una moneda
de canvi
respecte
a les inversions
que s'han de fer
a les comarques
de l'Ebre.
Bé,
nosaltres ens hem manifestat
reiteradament
en contra
del traspassament
perquè
evidentment
no creiem
que existeixi
un pla
de desenvolupament
real
que prevegui
la zona
per compensar
aquesta greuja
que es fa
no només
d'aquest territori
sinó el conjunt
de Catalunya.
Catalunya quedarà
totalment
descompensada
si el
traspassament
es fa
i a més
nosaltres
reivindiquem
el dret
a participar
en les decisions
no només
de la població
més directament
afectada
sinó
del Parlament
de Catalunya
i crec
que
el Parlament
de Catalunya
ha de tindre
veu
sobre
una decisió
difícilment
reversible
si s'adopta
finalment
per part
de l'Estat
difícilment
reversible
hem de tenir
en compte
els efectes
no curt termini
sinó en mig termini
i si
després resulta
que la decisió
no ha estat bona
reposar les coses
al seu lloc
és molt més difícil
per tant
nosaltres
estem
en contra
del traspassament
estem perquè
el Parlament
de Catalunya
decideixi
i estem
en contra
del vistiplau
que han donat
les forces polítiques
que són
el Partit Socialista
i Convergència
que tenen responsabilitats
els governs
que en un cas
decideix
i l'altre
que crec
que hauria de decidir
Eleccions 93
Durant els 15 dies
de campanya
les emissores municipals
de Catalunya
us oferim
una programació
informativa especial
Una àmplia cobertura
de l'activitat
electoral
al vostre municipi
i a tot el país
Cada dia
tres espais informatius
al matí
al migdia
i al vespre
amb els actes
de la campanya
i entrevistes
els principals candidats
I el diumenge
6 de juny
un seguiment
extraordinari
de la jornada
de votacions
des de primera hora
del matí
A més
un programa especial
La nit electoral
Eleccions 93
Tota la informació
electoral
a la vostra
emissora municipal
Les 7 i 42 minuts
tenim aquí
el nostre convidat
Jaume Ranyer
candidat
al Congrés
per Esquerra Republicana
de Catalunya
Senyor Ranyer
Hem llegit avui
el diari
els papers
que en el cas
de sortir
candidat
els candidats
d'Esquerra Republicana
i vaja
quasi segur
que si hem de fer
cas
als sondejos
sereu candidat
anireu a Madrid
a fer el paper
d'ambaixadors
que voleu dir
amb això?
Bé
no
seré candidat
no
que jo ja ho sóc
seré diputat
Perdó
Diputat
Bé
ambaixadors
és una paraula gràfica
que expressa
moltes coses
Primer que tot
nosaltres
com a partit
independentista
anem a Madrid
pels següents motius
Primer
perquè
mentre
el Parlament
de l'Estat espanyol
es decideixi
el 70%
de les qüestions
bàsiques
per la vida
econòmica
i social
de Catalunya
nosaltres
ja hem de ser
bé
hi ha una delegació
de competències
o una assurpassió
de competències
per part de l'Estat
respecte a temes
fonamentals
de Catalunya
el tema del port
l'aeroport
les infraestructures
viàries
la política fiscal
les pensions
tot això
que afecta
la vida
quotidiana
de la gent
a la qual
nosaltres tenim
alternativa
la reconversió
econòmica
dels sectors
productius
del país
la pesca
l'agricultura
el comerç
la petita
mitjana
empresa
mentre totes aquestes qüestions
bàsiques
es prenguin
les decisions
fora de Catalunya
els interessos
de Catalunya
amb dignitat
i eficàcia
seran defensats
per Esquerra Republicana
al fòrum
parlamentari
que correspongui
a Madrid
o a Estrasburg
quan calgui
per això
nosaltres anem
diem ambaixadors
bé
l'expressió
és fora del nostre país
dins del mateix estat
però fora del nostre país
i en aquest sentit
nosaltres anem a fer
defensar els interessos
de Catalunya
i anem a fer també
pedagogia
és a dir
defensar que Catalunya
vol viure en pau
i llibertat
i solidaritat
els restos pobles
del món
i els més veïns
els quals tenim
doncs
evidentment
una relació
profunda
però
la solidaritat
no vol dir
pertànyer necessàriament
al mateix estat
nosaltres creiem
que Catalunya
com a nació
per sobreviure
per representar millor
els seus interessos
i per estar
a la moda europea
la moda en el sentit
no dic irònic
sinó al contrari
dic en el sentit
progressiu
doncs cal que tinga
un mateix estat
i això es dona
curiosament
en un moment
en què per una banda
s'unifica
Europa
com a continent
i que les societats
més desenvolupades
també opten
per reestructurar
adaptar les estructures
administratives
en aquest cas
l'estat
a la base
social
i nacional
real
crec que la crisi
d'Itàlia
acabarà
amb la reestructuració
de l'estat
en tres
i no vol dir
que això
deixin de tenir
vingles
de solidaritat
entre ells
però evidentment
l'estat centralista
d'Itàlia
actual
corrupte
ineficaç
ha fet fallida
un altre país
desenvolupat
i serà positiu
per a Itàlia
aquesta divisió
Bèlgica
un país modern
en desenvolupament
també en procés
d'adaptació
pacífica
i democràtica
a dos estats
cada una
per la seva comunitat
senyor Arranyi
em sorprèn
perquè és la primera vegada
que sento això
d'Itàlia
expliqui una mica més
home
a mi
m'agrada seguir
i crec que
ser independentista
no vol dir
viure aïllat
ahir
amb una tertúlia
també
parlaven del sudan
i vaig fer una petita aportació
jo llegeixo
dos anys
que estava assabentat
de les coses
hi ha una revista
que per mi
com que no es fa
a l'estat espanyol
puc fer publicitat
sense cap rigor
que és
l'Emon de Diplomàtic
és mensual
conté una quantitat
d'informació
sobre països del món
enorme
i d'un bon criteri
progresista
i d'aquí
no és cap secret
està a l'abast de tothom
i trec moltes informacions
Itàlia
bé jo crec que
Itàlia és un estat
que es va unificar tard
al segle passat
que té tres grans àrees econòmiques
amb problemes diferents
que requereixen solucions diferents
el nord, el centre i el sur
i acabarà
aquesta estructura administrativa
que té
Itàlia
centralitzada a Roma
fa fallida
perquè no soluciona
amb satisfacció
cap dels problemes
de les tres zones
de l'estat
hi ha un federalisme
i crec que acabarà
constituint-se
un estat a la zona del nord
un altre estat central
i a la sur
confederats
sí
vinc a la confederació
potser en un context europeu
perquè evidentment
el que està produint-se
a hores d'art Europa
és que
estan neixent
àrees econòmiques
al marge
de les fronteres estatals
per exemple
el triangle útil
de França
a hores d'ara
és
el comprès entre les ciutats
de Montpellier
Lío
i Nissa
és una estructura
similar a la de Catalunya
o potencialment similar
a la de Catalunya
hi ha
un nivell cultural alt
una diversitat
en l'economia
hi ha moltes petites
i mitjanes empreses
bona estructura
de serveis
agricultura
rica
bon clima
bona situació
geostratègica
és una zona en futur
curiosament París
com Roma
queda fora del triangle útil
de l'estat
igual aquí a Madrid
queda fora del triangle útil
de l'estat espanyol
que és l'eix mediterrani
on hi ha la nació catalana
València, Mallorca
Catalunya
i que no està sent potenciat
per l'estat
ni en infraestructures
el que dèiem abans
del Pla Borrell
Pla Borrell potencia
l'AVE
Madrid-Sevilla
o Saragossa-Lleida
que no uneixen vincles
que no responen
a cap lògica econòmica
i comercial
sinó s'estan fets
justament
per sobreviure
a l'estat com a tal
a l'estat espanyol
hi ha tres àrees
aquesta que he dit
la nostra
la Cantàbrica
i la
Castellana-Andalusa
són
en un moment de crisi econòmica
requereixen solucions
econòmiques
sortides diferents
l'estat
intenta donar
una solució
homogènia arreu
i fracassa
a tot arreu
i crec
la crisi econòmica
i la crisi de credibilitat
del govern socialista
ve per aquí
parlant de crisi econòmica
podríem passar
al concert econòmic
que és una cosa
que vostès
incideixen molt
i parlen molt
sí home
mira
des del novembre
fins ara
han fet
gairebé mil actes
a tot Catalunya
i han fet
aquestes comarques
moltíssims
molts pobles
i seguint de prop
les problemàtiques
concretes
a cada lloc
desenvolupables
el concert econòmic
ha servit
per
conscienciar
el nostre poble
d'un problema
molt concret
els impostos
dels catalans
s'han de quedar
en primera instància
a Catalunya
com ara
estem en període de renta
els nostres impostos
van a Madrid
i després retornen
una part minoritària
i nosaltres creiem
que ha de ser al revés
en un moment
en què de Catalunya
surten cap a l'estat espanyol
i no retornen
700.000 o 800.000
milions de pessetes
dels forts
dels catalans
aquestes grans
quantitats
haurien de servir
per poder fer
la reconversió
econòmica
és a dir
això vol dir
donar crèdits
a baix interès
subvencions
als sectors
que tenen el futur
de l'agricultura
de la pesca
de l'agricultura
i la solidaritat
amb els altres llocs
de l'estat espanyol
que estan
més fomuts
que a Catalunya
bé
evidentment
la solidaritat
hi serà
i evidentment
nosaltres no diem
ser independentista
no vol dir
ser insolidari
ser independentista
vol dir
preservar l'identitat
econòmica
i cultural
d'un poble
la solidaritat
del poble català
té una llarga trajectòria
de solidaritat
aquí
és on hi ha hagut
sempre
relacions no governamentals
com el CIEM
Justícia Pau
bé
tot tipus d'iniciatives
que han sigut
solidaritat de Voltar-se
amb països
o amb pobles
i no estem
tancats
a ajudar l'Andalusia
però primer que tot
passa
per preservar
el teixit econòmic
i social
del nostre país
és a dir
el Priorat
les Terres de l'Ebre
la Terra Alta
són les fortament deprimides
que necessiten
la solidaritat
dels catalans
en primer lloc
i la solidaritat
dels catalans
passa per fer
una reconversió
dels sectors
productius
autòctons
i la reconversió
no es pot demanar
als pagesos
o als pescadors
que facin
la seva pròpia
reconversió
si no tenen recursos
per fer-ho
recursos han de sortir
de l'administració catalana
aviam
d'una manera esquemàtica
fàcil i entenedora
què és el concert econòmic
el concert econòmic
és que
els impostos
en lloc de pagar-se a Madrid
es paguin a Catalunya
Catalunya pagui a l'Estat
la part que correspon
dels serveis
que l'Estat li presta
i amb els recursos
nostres
puguem fer
els plans de reconversió
i de promoció
de les opcions de futur
que
nosaltres
creiem
que
s'han de potenciar
la petita i mitjana
empresa
el comerç
estem parlant
de fer un banc català
el president Pujol ho deia
no hi ha recursos
però quins diners
han de fer el banc català
si els diners
del català
surten de fora
nosaltres volem
exercir la solidaritat
primer que tot
amb el nostre poble
i després amb els altres
si li sembla
passarem
ens posarem
en contacte
amb el nostre company
Isidre Barberà
de la Selva del Camp
perquè des del Camp
de Tarragona
fora de Tarragonès
Ciutat
Tarragona Ciutat
millor dit
també hi ha preguntes
que es volen fer
endavant
Bé
Bona tarda
senyor
Ranyer
sóc Isidre Barberà
de Ràdio
de la Selva
del Camp
i tinc dues preguntes
per vostè
la primera és
com veu
les recomanacions
que es fan
de canviar
els conreus
del Camp
català
Tarragonès
Baix Camp
el Camp
se'ls demana
als agricultors
o als pagesos
de canviar
els avellaners
per l'Olivera
i la meva segona pregunta
és
com veu
les eleccions
al Camp
català
eleccions sindicals
es veuen d'haver fet
se tenen de fer
com ho veu
vostè
Bé
la primera pregunta
fa pocs dies
van presentar Reus
el programa
en matèria
agrícola
i remadera
del partit
nosaltres creem
primer que tot
l'agricultura catalana
té futur
però potser
no tots els sectors
el tenen
i llavors creem
que la funció
de l'administració
en aquest cas
de la Generalitat
planificar
preveure
quins són els sectors
en futur
i llavors
ajudar els pagesos
que ho facin
el canvi
de les avellanes
per les oliveres
bé
doncs
es pot inscriure
si és realment
estar assegurat
que és viable
l'olivera
doncs
és possible
que sigui així
i llavors
seria correcte
però no en tenim
la seguretat
perquè fa anys
es va dir als pagesos
que
bondessin
en l'avellana
que fessin
forces plantacions
i després ha vingut
el crac
i els ha agafat
els ha agafat
de tots
i també
com a català
em sento
que ho participi
a Solodiari
amb la crisi
de l'avellana
i amb una forta crisi
i una sensació
de pessimisme
i d'haver d'arrencar
tot
a coït i corrents
nosaltres estem
perquè hi hagi
un pla
de conreus
que digui
el pagès
quin és el sector
que té futur
i si
hi ha per edat
o perquè
està en un sector
que
amb la participació
dels propis afectats
que els pagès
són savis
no ho oblidem
els pagès
són savis
i saben
el que els convé
doncs
en la participació
dels afectats
es considera
que hi ha un sector
que és viable
o un altre que no
hi ha d'haver
mesures
que permetin
la jubilació
o una progressió
abandonó
no traumàtic
d'aquest sector
no productiu
i els que són
productius
potenciar-los
això vol dir
ajudar-los
a comercialitzar
sobretot
en el marc europeu
ajudar-los també
a establir
unes zones
de conreus preferents
dimensionar
unes unitats
viables
d'explotació
racionalitzar
si cal
els regadius
i ajudar
de caràcter econòmicament
a les polítiques
econòmiques
d'ajuda
al camp
sobretot
la comercialització
creiem que
és molt important
i el tema de l'avellana
bé
potser no estaríem
amb la necessitat
de recomanar als països
que l'arrenquessin
si hi hagués hagut
una bona negociació
d'entrada al mercat comú
en aquest tema
si hi hagués hagut
l'aplicació
d'una clàusula
de salvaguarda
que permetés
doncs
ser competitius
què passa amb l'avellana
que l'avellana
d'importació
inclús l'extracomunitari
està rebentant el mercat
per tant
si dins la comunitat europea
la nostra avellana
que té
possibilitats
de tindre qualitat
de competir en qualitat
amb la de qualsevol altre lloc
la Turca
per exemple
passa que allà
els costos
són tan baixos
que rebenten el mercat
aquí
llavors
com que no hi ha
protecció
per l'avellana
evidentment
s'esfonça
tot el sector
nosaltres estem
doncs
evidentment
no necessàriament
l'avellana
s'ha d'arrencar
si
amb una adequada protecció
i comercialització
tindria futur
llavors
donar per perduda
l'avellana
i dir
ara arrenqueu l'avellana
i planteu oliveres
em sembla
una decisió
si només
si no està assegurada
la viabilitat
de l'olivera
sembla una decisió
presa en negatiu
no en positiu
senyor Ranyer
què en diu
Esquerra Republicana
de Catalunya
de les eleccions
al camp
perdó
la segona pregunta
m'havia oblidat
amb el tema
l'avellana
evidentment
estem a favor
de les eleccions
al camp
i esperem
que tinguin
un sens correcte
que hi hagi
igualtat d'oportunitats
entre totes
les formacions
sindicals
que compareguin
estem preocupats
perquè hi hagi
algun favoritisme
i en tot cas
evidentment
crec que s'havien
de celebrar
ja fa molts anys
i perquè el camp català
necessita
tenir representants
interlocutors
legítims
i preocupats
pel futur
del camp català
evidentment
i de la moratòria
nuclear
és un tema
que a les nostres
terres
i de manera
molt especial
els companys
que estan
al voltant
o les emissores
o les poblacions
millor dit
que estan al voltant
més a prop
de les
centrals nuclears
se'n preocupen
sí
bé
nosaltres
i tenim
persones
decreditada
trajectòria
a la candidatura
de lluita
antinuclear
com els del company
Joan Callau
que vull citar aquí
company i bon amic
molt bon amic
doncs
estem per un pla
com ell diu
sempre
d'abandó progressiu
i pactat
de l'energia nuclear
substituït-la
per les energies
rebaules
i a més a més
hi ha
una empresa
depenent de l'estat
que és en resa
que té uns fons
molt ben dotats
econòmicament
que la seva finalitat
seria promoure
l'emagatzament
dels residus
i la
potenciació
d'energies
renovables
nosaltres estem
per un pla
d'energies renovables
per l'abandó progressiu
que és possible
de l'energia nuclear
que nosaltres
patim les conseqüències
no tenim cap benefici
l'electricitat
és cara
aquí
i tenim les centrals nuclears
i els riscos
que això comporta
per tant
no és fer demagògia
perquè arreu d'Europa
la tendència és aquesta
l'abandó progressiu
i la substitució progressiva
en un calendari
no traumàtic
de l'energia nuclear
substitució
que a més la nostra terra
dona condicions
per energies alternatives
de futur
senyor Jaume Reñé
un minut
perquè ens expliqui
el seu projecte d'independència
bé
evidentment
independència
és fer viable
els drets històrics
del nostre poble
a ser lliure
amb la conveniència
per a tots
econòmica
de dotar-nos
d'estructures d'estat
per solventar els problemes
que he esmatat abans
de l'agricultura
de la pesca
per sobreviure com a poble
i per fer viable
la nostra economia
dins del context europeu
necessitem poder de decisió
l'autonomia
ens ha quedat curta
és fruit d'una etapa
transitòria
de l'Estatut i la Constitució
crec que no donen permès
i són fruit d'un marc determinat
i crec que
som majors d'edat
ja
i en Europa
que es prefigura democràtica
el nostre poble
sense cap mena de por
i això ho demanen
les generacions joves
a tindre el seu paper
ni més ni menys que els altres
solidaris amb tots
amb tothom
el nacionalisme català
mai ha sigut
de base ètnica
ni religiosa
per tant és integrador
no hi ha problemes
de convivència
i per tant
les condicions
internes
perquè ens convé
i perquè tenim dret
es permeten aspirar
al futur lliure
moltes gràcies
per haver estat
als micros
de Tarragona Ràdio
també als micros
de les emissores
municipals de Tarragona
i fins a la propera
i bona sort
moltes gràcies
l'esquerra republicana
de Catalunya
han col·laborat
en aquest espai
d'avui
els serveis informatius
de Tarragona Ràdio
Cristina Centella
Sílvia García
i han fet preguntes
per la banda
de les emissores
de les Terres de l'Ebre
del company
Francesc Callau
Isidre Barberà
per la banda
de la ràdio
La Selva
La Selva del Camp
Nosaltres us emplacem
a demà
a seguir
al mateix espai
on tindrem
l'entrevista
que farem
amb el senyor
Joan Manuel Fabra
que es presenta
com a candidat
al Congrés
per al Partido Popular
municipalis
municipalis
municipalis
Especial Eleccions Generals 1993