Amb algun, però bueno, de fet, deixem-ho, si té més o menys importància,
ningú n'ha dit res, però m'estranyo, m'estranyo, m'estranyo,
dic, coi, què fa que està molt, el nostre compte, com és que ho ha així?
A lo millor és que no hi ha assessors que siguin catalans,
sinó des assessors que ja n'hem dit, ningú sabia de l'existència d'aquesta manera.
Jo, el que s'hi volia comentar, abans que parlava de dantes tradicions,
jo em preguntava, d'on ve o quina és la raó d'aquesta rebifalla de pràcticament totes les tradicions,
perquè van sortint, l'altre dia llegia precisament no sé quin poble de la Ribera d'Ebre,
que s'ha creat una nova colla de diables, per exemple.
A tot arreu veus aquest, i en canvi contrasta aquesta rebifalla
amb un cert esllenguiment, diré jo, de la Sardana,
que és una tradició que potser no és tan antiga com moltes d'aquestes altres,
però que té uns valors simbòlics, per mi, indubtables, no?,
i que caracteritzen molt un poble.
Qui m'ho explica això?
Que ho diu perquè la volen fer més curta?
Digues, digues?
Que ho diu perquè la volen fer més curta?
La Sardana...
Sí, ja ho van dir, sí.
Però no crec que sigui aquesta la que ho diu.
No ho interpreteu malament.
No és que la Sardana, perdoneu un moment,
no és que la Sardana la vulguin fer més curta.
El que volen canviar és el nombre de tirades
i que les tirades no siguin tan llargues,
per quan el canviar de ritme no sigui tan pesat pels balladors.
Aquesta és la idea que hi ha.
O sigui que la Sardana, de fet, tindrà la mateixa durada.
O sigui que, per dir-ho d'una manera,
una Sardana et durarà entre 12 a 15 minuts,
depèn de la llargada de les tirades que tinguin.
Pràcticament serà el mateix.
El que volen és canviar per fer-la potser una mica més amena.
Perquè el que no entén, no sap interpretar la Sardana,
sent la música que li agrada,
però no sap, veu que ballen sempre igual,
o sigui que et fan una tirada de curs
i una tirada, per exemple, de 90 punts llargs
i acaba, diu, escolta, si aquests tios no saben,
sempre fan el mateix.
Doncs llavors li donen una mica més de vistositat,
ballar curs i llargs, fer aires, en fi.
Només és per canviar una mica la fesomia.
La idea que és adaptar-se als temps moderns.
Exactament.
No canviaria la seva cència.
No, no, no, canviaria en absolut.
Això ja estarà bé.
Ara, per què es llengueix una mica la...
És molt difícil.
Mira, jo estic una mica posat,
sabeu que sóc el president de Casal Tarragoní,
i nosaltres una de les nostres activitats
és el foment precisament de les nostres tradicions
i entre elles tenim una secció sardanista,
col·laborem amb el món de la sardana,
estem integrats al món de la sardana
i el difícil és que ballar sardanes
hem de reconèixer que és molt car.
I direu, per què és molt car?
Sí, us explicaré.
I tindrà o no tindrà importància,
però a la llarga sí que en té.
Jo ho dic perquè ho he viscut a casa meva.
A casa meva, la meva dona, amb 60 i tants anys,
encara balla sardanes amb una colla al Campionat de Catalunya,
amb una colla de veterans.
Què vol dir això?
Per exemple, diumenge al dematí hi ha un concurs a Santes Creus.
Aquest concurs a Santes Creus, i és molt apropet,
perquè el tenim aquí al costat de casa,
comporta un desplaçament.
Un desplaçament de tota la gent, balladors de la colla.
Aquest desplaçament costa uns diners.
La subvenció que cobra aquesta colla per participar
i és al Campionat de Catalunya
representa, doncs, potser, 5.000 pessetes
que els hi donen de subvenció.
Què vol dir això?
Que amb aquestes 5.000 pessetes
no tenen ni diners per pagar el viatge,
i han d'anar amb els cotxes...
Perdona, perdona un moment.
No, amb el sentit de dir, a veure,
vostè que és una persona que està tant de poes,
que s'organitza tantes coses,
que el senyor també organitza.
Així com per la setmana santa es va posar tot d'acord,
si no sé què, tot va anar bé, menys la professora.
Però no convadenc-se, eh?
No.
Gràcies, gràcies.
A culpa del temps era el senyor Jesucrist,
que es va castigar a tots.
I que es puguin posar d'acord,
perquè aquest senyor es trobarà amb els 100 tons,
o els 3 tons...
i sense que van sols...
No hi ha ningú, eh?
Perquè que s'hagués de fan corals.
Sí, sí, que dirà, mira, mira.
Mira, nosaltres ho tenim molt fàcil.
A primera hora...
Hi ha una cosa, que m'ha cridat molt de tensió.
Està molt bé que hi hagi moltes activitats, d'això,
però tot el temps que hem anat parlant,
ell, per exemple, i ell, no, deia...
Aquest any hi havia més gent que l'any passat,
la tradició cada vegada es regala més,
l'atenció tal i qual, no?
De tot això que ho comentava amb ell,
ell m'ho comentava amb mi, no?
Hi ha una cosa que potser no ens hauria de preocupar,
però alerta una miqueta l'ulles,
i molt bo que les tradicions s'incrementin,
molt bo que treballi,
però penseu, quan passen aquestes coses?
Normalment, quan hi ha crisi econòmica pel davant,
i un té necessitat d'aferrar-se a alguna cosa,
té necessitat d'aferrar-se...
És una evasió, vols dir?
I en aquests moments s'ha de moment de crisi, eh?
Creus que la raó pot ser aquesta, eh?
Però bé, aquesta revifalla no és abans de l'any 92?
I tant, que sí.
Per tant, si abans de l'any 92 no teníem crisi?
Abans sí que n'hi havia de crisi,
però n'hi havia de crisi econòmica.
Parlàvem sociològicament,
que lògicament,
quan la gent,
quan hi ha crisis,
la gent no...
No, no, crisis econòmica,
les dues,
però realment crisis econòmica,
realment,
què passa?
La gent no té tanta mobilitat,
anem a dir,
així,
no parlem que no tingui diners,
no té mobilitat,
no se planteja tant el sortir,
el fer unes vacances com tal,
llavors, lògicament,
de la gent no ha de quedar-se.
Si es queda moltes vegades,
i això,
inclús per experiència,
jo heu sentit,
aquest any que es quedem,
els nens sortiran a la professió.
I, com se queden aquest any,
els nens surten a la professió.
Però si marxéssim a la neu,
lògicament,
els nens no...
Però també,
si hi ha crisis econòmica,
també hi ha,
a veure,
un determinat crisis de valors.
Abans,
dèiem,
no hi ha valors,
perquè la gent anava a la professió,
la gent anava a missa,
la gent no hi havia moral,
no hi havia ètica,
i cadascú anava a la seva,
però és que avui en dia,
la crisi no serà una crisi de valors,
de valors religiosos,
sobretot...
És el contrari.
Clar,
però no diria jo que es facin valors,
que és com una espècie de fanatisme,
però...
Jo diria que,
bueno, perfecte,
però que els valors se potencien
en quant a que un necessita
d'un ésser superior
que l'ajudi,
que li toqui la loteria,
la primitiva,
o el que sigui,
i llavors se va,
i a doble.
I estic simplificant,
m'ho veu,
lògicament és molt més complex,
però com a simplificació,
en el fons,
sap per què li demanem.
Quan es fa mal,
diguem,
ai,
verge,
o mare de Déu santíssima.
Quan estem menjats una paella,
possiblement,
plena de marits,
ningú pensa...
De d'una manera,
jo voldria dir una cosa,
eh,
aquesta rebifalla,
hauríem de veure,
per mirar-ho sociològicament,
si és aquí sol,
o és a tota Europa.
Això és el que s'hauria de veure,
perquè aquí em fa l'efecte
que hi ha un cas afegit,
que és el fet
que aquestes reunions
de diables
i aquestes coses així,
en l'antic règim,
es miràvem molt en compte
perquè aquí a Catalunya
qualsevol reunió
que hi hagués excursionista
o qualsevol cosa
era una reunió catalanista.
Bé,
no seran tant casolants,
sinó seran tant
maniacs persecutoris.
Escolta'm.
Però es feien concentracions
de l'imperi o...
Clar,
sacro-romano,
ja està.
Aquesta sí,
però no té res que ve.
Alguna cosa o no.
Però,
escolta'm,
per el que deia abans,
la crisi,
evidentment,
no és només aquí,
es detecta
i es palesa
a tota Europa.
Clar,
nosaltres ara parlem
que la qüestió
té les tradicions,
tot això que està molt bé,
que és molt bonic,
però que d'alguna manera
reflecteixen alguna cosa.
I evidentment,
la crisi,
eh,
i preocupatòria,
molt preocupatòria,
tant a nivell econòmic
com de valors
i polític,
està a tota Europa.
Penseu que fa quatre dies,
el dilluns o el dimarts
d'aquesta setmana,
sortien les declaracions
que van sortir per la premsa
que les cortes
estaven no sé què
i se convoquen
a noves eleccions.
Això és una crisi.
Bé,
és l'indicatiu
d'una crisi forta
perquè pensa que
la cosa també vol dir
que d'alguna manera
és passar el mateix
que passa a Europa.
I és a dir,
una miqueta d'ull
i alerta,
eh,
perquè que passa a Europa,
a Alemanya,
a Itàlia,
a França,
que no es passi aquí també,
eh,
que no es passi aquí.
És molt lamentable
que a França,
per exemple,
doncs,
al centre dret,
a més que sigui civilitzat,
Déu-n'hi-do,
val-hi,
no?
Els que estiguen d'acord,
o jo personalment,
però Déu-n'hi-do,
no?
Però fa por a Alemanya,
fa por a Itàlia,
eh,
i fa por que aquí
no passi exactament
el mateix.
Bé,
jo,
si em permeteu,
voldria redonir una mica
que hem començat el tema
de la Sardana
i ens hem quedat així
una mica penjats
i potser crec que val la pena
que diguem alguna cosa més.
Per exemple,
el diumenge,
a part dels tres toms
que organitzeu vosaltres
al Grèmi de Pagesos,
el Santiago
ha fet el comentari
de la cosa de la Sardana.
Hi ha el concurs
de colla sardanista,
el concurs nacional,
a la Santa Escreus
al dematí.
A la tarda
hi ha la trobada aquesta
de corals avall.
Això és importantíssim,
és una manera
de fomentar
la nostra cultura
i les nostres tradicions.
La gent,
per què no van a la Sardana?
És que és matí i tarda, eh?
Matí,
concurs...
Asaig.
Asaig.
I a la tarda,
sí,
això és el de la coral,
però al dematí
hi haurà
el concurs
de sardanes
a Santa Escreus
i a la tarda,
com hem dit,
el de les corals avall.
jo us voldria dir una cosa
i seguint amb el que us deia,
imagineu-se que
els concurs
de colles
de Catalunya,
el concurs nacional,
es fan arreu
de tota la...
de Catalunya.
Llavors,
no,
arreu també en fan un,
sí.
Llavors,
què vol dir?
Que els desplaçaments,
els dinars,
una família
que tingui dos fills
que ballin sardanes,
anar amb aquell concurs
li costen els pares,
doncs,
7 o 8 mil pessetes,
escolteu-me,
això resulta molt car.
La sardana
és la dansa
més bella
de tot el món.
Sens dubte.
Si és bella i hermosa,
ha de moure diners,
si no ja no ho és.
Jo et diré una cosa,
però pensa
que a Tarragona
es venen fent,
a Tarragona
és la ciutat
de les comarques
tarragonines
que es fan...
Tarragonines,
i això de meridionals
no hi crec massa,
jo per mi som
les comarques
tarragonines.
Escolteu una cosa,
és la que es fan
més audicions
de sardanes.
A Tarragona
fem una mitja
cada any
de 40 audicions
de sardanes.
Fem un cercle
de sardanes d'estiu,
un cercle
de sardanes d'hivern,
fem dos aplecs,
perdó,
fem un aplec,
fem dos concursos,
o sigui que
en total
es fa una mitja
de 40-45 audicions
de sardanes.
N'hi ha algunes
que sí,
que són prou
concorregudes
perquè depèn
de l'hora,
del temps,
de l'època
de l'any
en què es fan,
però n'hi ha d'altres
que és lamentable
que hi ha molt poca gent.
Què vol dir això?
Que potser
no hauríem de fer més
o potser no hauríem de fer menys.
No ho sabem,
estem lluitant
per tirar-ho endavant.
No a tot arreu
poden ballar sardanes,
senyor Camós.
I tant que no,
i tant que no.
No,
tu vas perquè ja
passen coses
molt greus
en molts països.
Jo,
és que s'entén tu molt,
però sempre he de portar
la nota tràgica
i a més,
molt sovint
referir d'Estats Units.
Ho sento,
però és que és així.
Però és que ens arriba la notícia
que el dia 29
ha de ser executat un noi
que tenia 17 anys
quan va cometre
suposadament
un assassinat.
Va ser una setmana
de molta violència
i entre els actes de violència
va haver un atracament
i van matar una persona.
Hi ha dubtes
si realment és culpable
o no és culpable.
Ara,
hi ha totes les circumstàncies
típiques del cas.
L'assassí aquest,
el presumpte assassí,
és negre,
la víctima era blanca,
naturalment,
això passa a l'estat de Texas,
només se'l va condemnar
per el testimoni
d'una sola persona
entre diverses persones
que hi eren presents,
només una
el va reconèixer.
I això va dir
que l'havia vist
fugazment.
Però bé,
és possible que fos ell.
Però el que sí
és greu
és que aquesta,
bé,
té antecedents
també de,
antecedents
de la infància
fatal
que podria haver
demanat,
exigit
un examen psiquiàtric
i que no es va fer.
És a dir,
va tenir molt mala defensa
perquè era pobra.
Fatal.
Però el més greu
és això,
que és una persona
de 17 anys
quan es va cometre
la delita
fa 12 anys,
12 anys que està esperant
l'aplicació
de la pena de mort
i és trist
perquè, esclar,
resulta que a tot el món
només hi ha
7 països
on s'aplica
la pena de mort
als menors d'edat.
I aquests països són,
i penso que és interessant
llegir-ho,
perquè un als Estats Units,
però els altres són,
un era Barbados
fins fa poc,
i els altres són
Iran,
Irak,
Nigèria,
Pakistà
i Bangladesh.
Vull dir que
els Estats Units
s'ha ajuntat
amb una sèrie de països
capdavanters tots
en la història
de la civilització
actual,
sobretot,
i realment
és que fa vergonya.
Fa vergonya
que un país
que va al capdavant
en molts aspectes
com els Estats Units
continua aplicant
la pena de mort
a menors d'edat
o persones que eren
menors d'edat
quan van cometre
el delicte
contra totes
les convencions
internacionals,
contra el pacte
de drets civils
i polítics,
contra la Convenció
Americana
de Drets Humans,
contra la Convenció
Internacional
de Drets del Nen,
és a dir,
en tots els aspectes
i continuar fent-ho.
Llavors,
és una cosa
que cal denunciar-ho
i a més
de les circumstàncies
en què es produeix
de discriminació racial,
etcètera,
etcètera.
En fi,
ho dic perquè
potser encara es pot salvar,
però s'han produït
ja diverses execucions
de menors d'edat
als Estats Units
i aquesta
podria ser
la següent.
En fi,
és una nota
una mica trista,
però per la pena
que ho sabem.
Vicent,
s'està mirant
amb una cara
molt...
No,
no és simplement
un comentari,
no estic d'acord
amb la pena de mor,
lògicament,
però tampoc
estic d'acord
amb l'afirmació
que dius
que és un menor d'edat.
No,
era quan va cometre.
No era,
tampoc.
17 anys
com a edat física
permeten que et digui...
Fins a tots
les convencions
internacionals
consideren
que efectes
de l'aplicació
de la pena de mor
en els països
en què existeixi,
s'ha de considerar
un menor
abans dels 18.
Si està de semblar
que el més d'àcid
de tot no és tant
si era o no era.
El més d'àcid de tot
és que no hagi tingut
com a mínim
tots els medis
necessaris
i disponibles
igual que un altre
o qualsevol
per poder assumir
la defensa.
però després...
No, no, sí, sí,
no, no, sí, sí,
se sap, se sap.
Que va tenir un advocat
d'ofici
de qualsevol manera.
L'agricament
ho té molt negre
també, valga l'expressió.
No, però sobretot
el que indica
és un pessimisme total
de la societat
que reconeix
que és incapaç
de regenerar
una persona
de 17 anys.
Això és molt greu.
Si a 17 anys
ho pots canviar
una persona,
pleguem.
El que trobo horrorós
és que puguin tenir
13 o 14 anys
pendent d'una
condemna així.
Que puguin tenir
13 o 14 anys
pendent d'una
condemna així.
Sí, jo crec que
ja l'ha fet
a la pena de mort.
Ja l'ha completat.
I tant.
12 anys
pendent de la pena de mort
una persona ja morta.
Una angoixa
d'haver viscut
aquesta persona
pendent de...
I diu que encara
el Tribunal Suprem,
la Constitucional
dels Estats Units
va rebutjar
una apel·lació
en el sentit
que deia
que era anticonstitucional
una disposició
de l'estat de Texas
perquè no permetia
considerar com
atenuant
el seu menor d'edat.
Jo crec que aquí
i potser ja
per acabar
es podria arrepentir
la qüestió
de la Setmana Santa
i la professora.
Ojalà poguessin
una altra vegada
anar a colonitzar
a Texas
i portar-hi
com a mínim
la professora
de la Setmana Santa
de Màlaga.
Bueno,
heu sentit
el que ha passat
amb el pres de Màlaga.
Ai,
no m'ha dit
que no l'hagin donat
llibertat aquest any.
Sí,
li van donar la llibertat
i ara el tornen a agafar
perquè es veu
que mentrestant
hi ha hagut
quatre anys
fins a presó.
I llavors diu
que ara
que l'han deixat
en llibertat
haver de tornar
una altra vegada
a la presó
que troba
que una cosa
com a mínim
de mal gust.
De manera que
ja estan dient
ara.
Podia haver vingut
la sentència
abans de deixar-lo
en llibertat
i li hagués
absolvit
totes les culpes.
Se suposa
que el perdonen
i el perdonen
de tot
del que tenia
doncs l'hem perdonat.
Ara diu que pot apelar
parlant de Reus.
Parlem de Reus.
No.
Ai, bueno,
em perdona.
no, no.
Reus a les que marques
tarragonines vols dir, no?
És una broma.
Aquesta visora
jo no sé si és de Reus
al final.
Bueno, no.
Que em perdonin
la gent de Reus
però és que
jo el que voldria...
Per mi estic
a la gent de Reus
els estimem
amb molt de carinyo
si hi ha gent de Reus
o molt propers de Reus
que treballen a la visora.
Bueno, perdoneu.
Bueno,
això és una broma
que no...
de mal gust.
Jo el que voldria
dir
és que
no hi ha hagut
gaire ressò
als diaris
ni als mèris de premsa
però el gremi
de pagesos
de Sant Isidre
per primera vegada
i no crec
que s'hagi fet mai
a la història
s'ha germanat
amb el gremi
de pagesos
i Santa Llúcia
de Reus
i em sembla
que això és una cosa
molt important.
Com?
Sí, però Pere
no s'ha germanat
el de Reus amb vosaltres
sinó vosaltres
de Reus,
estàs diguent, eh?
És mútua.
Ha sigut una cosa mútua.
Bueno,
no,
em sembla que ja està bé
ja està bé
de broma
ja està bé
de broma
nosaltres aquí
aquesta taula
sempre
però em sembla
que sempre
que parlem de Reus
parlem d'una manera
molt amistosa
i si fem alguna crítica
doncs amb carinyo
i tant
el campus
ja veurem
on el posarem
però
sens dubte
dintre de les comarques
tarragonines
exacte
ara
vull dir
doncs que
el germenament aquest
va ser un acte
molt emotiu
per les dues parts
Reus
es van rebre
molt ofensivament
amb molt de carinyo
vam tindre
un acte
en què
nosaltres els vam presentar
una conferència
sobre el món
de Reunir
i ells
es van
també fer
una altra conferència
sobre
les seves
activitats
i el que feien
es van rebre
després
amb un petit sopar
i
doncs
amb l'estómac ple
amb l'estómac ple
doncs
no es toca
el terremell
que parlar
favorablement
dels nostres germanats
bueno
ja ho dieu
ja
passem un altre tema
que en tres minuts
si no vol
vol dir alguna cosa
Miquel volia parlar
de Perpinyà
Mahange
Tanzània
construcció
d'un sistema
de regadiu
Covilpati
Índia
posada en marxa
d'una escola
Sant Simón
Filipines
edificació
d'un centre sanitari
amb l'ajuda de molts
Mans Unides
ha finançat
més de 6.000 projectes
de desenvolupament
a Àsia
Àfrica
Amèrica Llatina
i Oceania