Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio quan passen sis minuts d'un quart de dotze del matí.
El proper convidat del matí de Tarragona Ràdio és el senyor Lluçamí Calcevil,
el portaveu del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona.
Senyor Savil, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el senyor Savil parlarem de diferents qüestions d'actualitat relacionades amb la vida política
i amb la vida quotidiana de la ciutat de Tarragona com a representant que és del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona.
En tot cas, podríem començar parlant de política, de confrontacions, algunes vegades polítiques,
entre les dues principals forces polítiques que hi ha a la ciutat de Tarragona, Convergència i Unió i el PSC,
que en les darreres setmanes hi ha hagut una certa confrontació, com ja sap,
després del consens que hi va haver pel projecte de pressupostos de l'any 94.
Des del Partit Popular, com ha vist tota aquesta confrontació dialèctica
i a través d'opuscles i de tríptics entre l'equip de govern de Convergència i Unió
i el principal partit de l'oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Bé, jo com a norma no m'agrada parlar dels altres partits polítics,
perquè les coses internes dels partits polítics són seves, però lògicament...
Això no és vida interna perquè ha sortit a la llum pública.
No, no, però lògicament no tinc cap inconvenient en expressar la meva opinió sobre el tema.
Bé, jo sempre he dit una cosa, en política hi ha coses que són més fàcils i que són més difícils.
quan es va produir el consens, aquest famós consens amb el debat de pressupostos
entre les dues forces polítiques, jo vaig expressar la meva opinió,
que em semblava molt bé, qualsevol cosa que aproximi a forces polítiques està bé
i si és per la ciutat, millor, i si es treuen coses positives, millor,
i tot això està molt bé.
El que passa és que una cosa és el que està molt bé i l'altra cosa són les coses possibles,
o sigui, o lògiques, i bé, i aquest famós consens o això no era una cosa massa lògica,
perquè si feia 15 dies o feia un mes o feia durant un any,
que hi havia uns atacs desaforats per part d'uns i dels altres,
i hi havia una situació de tibentor, i es parlava de moltes coses,
que sembla que en 5 minuts tot desapareixi.
Vull dir, a veure, hi ha algú que falla.
Bé, jo vaig fer comentaris que pensava dir que això,
durarà poc, durarà poc, perquè quan profunditzaves una mica en el tema,
vull dir, el fet que el Partit Socialista aprovés els pressupostos,
són realment uns pressupostos econòmics, vull dir, que són de cifres,
i d'això no tenia gaire sentit.
I jo pensava que el consens anava més en profunditat,
anava més a intentar regalar temes,
temes, diríem, inclús d'administracions superiors,
el fet que els socialistes podien tindre una certa influència
sobre el govern de Madrid, i convergència, una certa influència
sobre la Generalitat, vull dir, temes que apropessin solucions
a temes del ciutat de Tarragona,
tot això m'assemblava perfecte.
Quan es va reduir el tema dels pressupostos,
i el tema purament econòmic, i tot això vaig pensar,
ai, mare meva, això jo no ho vaig veure clar.
M'assemblava bé, però no ho vaig veure clar.
I què ha passat? Què ha passat?
Doncs bé, que al cap de 3 dies, 4 dies, 10 dies, 12 dies,
doncs hi ha guerra de pamflets,
aquí si el que has dit tu no és veritat,
si el que he dit jo no és veritat, bé,
una mica, jo diria que una mica de pena,
una mica de pena, perquè ni entenc, ni entenc,
que el partit que està al govern, que és Convergència i Unió,
hagi de fer aquest tríptic explicant les seves,
com si hagi fet miracles, o hagi fet no sé què,
quan, a veure, hi ha coses que les han fet entre tots,
i s'han fet a l'ullar d'un període, i tal,
i que hagin de treure aquest pamfleto,
que és gastar diners, i, bueno, i totes aquestes coses,
i els socialistes dient, sí, han pactat,
però han pactat perquè ara fan això,
quan ja ho havien fet, vull dir, no té massa sentit,
no té massa sentit bé,
si els agrada aquesta política,
i els agrada fer això,
doncs bé, doncs que ho facin, vull dir,
és el que deia, jo dintre de les interioritats
de cada partit no m'hi vull posar,
ara penso que tant uns com els altres
s'equivoquen, vull dir, no...
És més...
Jo ho dir, per definir-ho d'una manera col·loquial,
ha sigut més una manera de fer volar coloms.
A cap dels dos els ha agradat aquest consens,
i ara no saben si trencar-ho,
si no trencar-ho, què fer, què deixar de fer,
i bé, i fan actuacions, diríem,
que no porten en canvi.
Jo penso que el més important seria arribar a consens
molt concrets sobre temes importants
per a la ciutat, que això penso que els socialistes
ja estan obligats i ho haurien de fer,
i Convergència també hi està obligat i ho hauria de fer,
i nosaltres, com a Partit Popular,
estem disposats a recolzar qualsevol cosa
que sigui bona per a la ciutat.
Per què parlar de tonteries
i per què no es defineix d'una vegada
el tema del port,
amb el que estan enfrontades les dues administracions?
Per què no, realment,
no hi ha una actuació concreta
de tots els grups municipals,
a veure què podem fer per quedar-nos als quartels?
Vull dir, a veure, temes que són bons per a la ciutat,
aquí tot el consens real i possible,
i que sigui veritat,
l'ho de més.
A veure, discutir si un ha comprat el Teatre Tarragona
o l'ha comprat l'altre, per l'amor de Déu,
qui l'ha comprat és l'Ajuntament de Tarragona,
i l'Ajuntament de Tarragona som tots.
No l'ha comprat.
A veure, això que l'ha comprat Convergència i Unió
és mentida.
Qui l'ha comprat realment és la ciutat de Tarragona,
perquè ajuntament som tots.
Vull dir, jo puc dir que he comprat
l'Ajuntament i el Teatre de Tarragona,
no Convergència i Unió.
També Convergència i Unió, evidentment,
però l'ha comprat Convergència i Unió.
El Partit Socialista, el Partit Popular, el grup mixta,
tots els ciutadans de Tarragona l'han comprat,
perquè a finalitat qui el paga
és tots els ciutadans de Tarragona.
Parlava fa un moment de coses concretes,
de possibles enteses en coses concretes.
Justament els dos principals partits,
Convergència i Unió i el PSC,
van parlar de la possibilitat d'arribar a un acord
sobre la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana.
En aquest sentit, el Partit Popular,
quina posició manté?
Bé, el Partit Popular manté una posició molt propera
a les tesis de Convergència i Unió,
perquè he de recordar que la revisió del Pla General
es va començar en l'època que el Partit Popular
governava l'Ajuntament de Tarragona
i una Convergència i Unió.
I bé, els grans trets de la revisió del Pla General
es van consensuar amb el seu moment
entre Convergència i Unió i el Partit Popular.
Aleshores, nosaltres, en principi,
estem d'acord amb la revisió del Pla General,
tal com s'ha portat.
El que passa és que, clar, cada dia que passa
hi ha hagut alguna revisió puntual i alguna cosa.
Aleshores, podria dir, potser no estic d'acord amb el 100%,
però jo diria que puc estar d'acord amb un 80% o un 85%
de la revisió del Pla General.
Aleshores, si estic d'acord amb un 80% o un 85%,
bé, doncs haig de votar a favor d'aquesta revisió,
perquè hi ha més coses positives que negatives.
Vull dir, vull recordar que això es va fer...
Aquesta revisió fa dos anys que la portem,
no és una cosa que es porti d'abans d'ahir amb ara.
I bé, podríem dir que estem bastant plenament
amb temes molt importants.
Algun tema puntual que ens hagués agradat
que es hagués fet d'una altra manera, és evident.
Però bé, també és aquella història
que hem de buscar l'aglubabilitat de les coses,
perquè, clar, la perfecció del 100% és pràcticament impossible.
Fa dos anys, com deia, el Partit Popular era el govern,
ara està a l'oposició.
Vostè fa poc ha deixat de ser president
de l'empresa municipal d'aparcaments.
A un any i escaig de les eleccions municipals vista,
quina serà la línia d'actuació a partir d'ara
del grup municipal del Partit Popular?
I cap a on anirà?
Bé, això, quan es va trencar el pacte amb Convergència i Unió,
jo ja vaig definir la postura del Partit Popular,
nosaltres deixàvem de governar,
el fet de deixar de governar no volia dir
que deixàvem de ser regidors de l'Ajuntament,
estem a l'Ajuntament,
lògicament, com no governem,
ens definim amb l'oposició,
perquè, clar, o governes o estàs a l'oposició,
vull dir, no hi ha un puesto intermig,
però bé, sempre vaig definir
que nosaltres estàvem en una oposició constructiva,
amb la qual qualsevol acció
que tirés endavant l'equip de govern
i estéssim d'acord,
estaríem al seu costat.
Quan una cosa no ens agradés,
doncs diríem tranquil·lament
que no hi estàvem d'acord.
Si teníem alguna postura
o teníem alguna acció
que penséssim que era important,
l'exposaríem,
si ens la recolzàvem bé,
si no ens la recolzàvem també.
O sigui que,
jo he de definir com una oposició,
però constructiva.
Mai, en cap cas,
el fet de dir,
com no estem governant,
totes les coses que fa l'equip de govern
són dolentes.
Això és mentida.
Això és mentida,
perquè un ajuntament
té un component
molt important de gestió
i una part molt més petita
de política.
La gestió,
el posar unes ceres en un carrer,
el fer una plaça,
el fer tota una sèrie de coses,
vull dir,
si ha d'estar d'acord,
perquè és gestió,
vull dir,
hi han d'estar d'acord.
Aleshores,
amb tot el que facin bé
hi estarem d'acord
i si hi ha alguna cosa
que no ens agrada,
doncs direm que no.
I direm tranquil·lament que no,
sense absolutament cap problema.
I tornant a les coses concretes,
l'equip de govern
ho està fent bé
en el tema,
per exemple,
del barri de l'Esperança?
Bé,
el tema del barri de l'Esperança
és una de les assignatures pendentes
que té l'Ajuntament de Tarragona.
Sembla ser que el tema
del barri de l'Esperança
ha vingut molt de nou ara.
És un tema que fa 10 anys
que estem treballant,
perquè hi va treballar
el grup socialista
quan tenia majoria absoluta.
Hi vam treballar
Convergència i Unió,
el Partit Popular i el CDS
quan fèiem una coalició.
hi vam treballar després.
I clar,
ara estem arribant al final.
I clar,
l'arribar al final
potser és quan hi ha
són els temes més conflictius,
perquè el moment del final
és que s'han anat enderrocant,
enderrocant,
ha quedat a l'últim bloc,
ara s'ha de fer desaparèixer
l'últim bloc
i ara ve el problema concret
de què es fa
amb aquesta gent
de l'últim bloc.
Aleshores,
potser ara
és el moment més difícil,
però és evident
que tots els grups
de l'Ajuntament de Tarragona,
tots,
i a lo llarg de tots aquests anys,
hem estat d'acord
en què havia de desaparèixer
el barri de l'Esperança.
Com ho està fent
en aquests moments
l'equip de Convergència i Unió?
Jo penso
que ho intenten fer
el millor possible.
El que passa
és que moltes vegades
el millor possible
no és el que realment
pots fer
ni el que realment
t'agradaria.
I bé,
i ja veiem
aquesta contestació
ciutadana.
Jo penso
que una mica
potser desmesurada
perquè jo
avui per avui
encara no sé
que hi hagin marcats
ni un,
ni dos,
ni cinc pisos
a la part alta
que hi hagi
de vindre gent
del barri de l'Esperança.
Jo oficialment
això no ho sé
i en canvi
ja hi ha hagut
una moguda social
dient
no,
no volem saber res.
Bé,
el que és evident
és que hi ha unes famílies
al barri de l'Esperança
que s'hauran de reubicar
a tots
els barris de Tarragona.
Bé,
i si resulta
que perquè el patronat
de l'habitatge
o perquè per el que sigui
hi ha un pis
al casc antic
que es pot habilitar
per aquestes famílies
s'haurà d'habilitar
i si un altre
està al carrer Smith
o un altre
està a Sant Salvador
un altre a Sant Salvador
tal,
però bé,
el que és evident
és que aquestes persones
les hem d'ubicar
en uns pisos
i el que sí que hem d'intentar
de totes,
totes
és que aquestes persones
s'integrin dintre
no que es torni
a muntar un gueto
com hi ha hagut
en el seu moment
al barri de l'Esperança.
Clar,
vull dir,
aleshores
el que s'ha de demanar
és una mica
de comprensió
als ciutadans de Tarragona
d'haver
que són unes famílies
que viuen a Tarragona
que s'han d'ubicar
i s'hauran d'ubicar
i puntó.
A veure,
què hem d'aconseguir?
El que hem d'aconseguir
és no fer absolutament
cap tipus de gueto.
El que hem d'aconseguir
és no fer
que hi hagi
una família marginada.
El que hem de fer
és que aquestes famílies
s'integrin
dintre del teixit social
al que formen part.
I bé,
i a la que passi això
no hi haurà problema
i evidentment
si en algun moment
es detectés
que alguna d'aquestes famílies
o algú dels components
d'aquestes famílies
el que es dediqués
a altres coses
que no sigui
integrar-se
entre el barri
llavors hi haurà
d'haver actuacions diferents.
És evident
que ningú vol
que si
durant aquests anys
s'ha detectat
que el barri de l'Esperança
ha sigut un barri
en el qual hi ha hagut
comerços il·legals
de productes il·legals
i tota una sèrie de coses
de drogues
i de tot això
el que no podem fer
de cap manera
és trasllar això
a un altre lloc
i això és el que és evident
a partir d'aquí
integrar les persones
que formen aquestes famílies
això és una cosa
que bé
que s'ha d'entendre
perquè no hi ha
una altra solució.
Un altre dels grans temes
d'actualitat
de debat
ciutadà
a la ciutat de Tarragona
és el famós tema
de la incineradora
que s'arrossegueia
també des de fa temps.
El seu company
de grup
el senyor Joan Vallbé
va participar
no fa gaires dies
en una reunió
de la comissió
que s'ha creat
a Tarragona
contra la instal·lació
de la incineradora.
Quina és la posició
del grup
del Partit Popular
o en el seu defecte
la seva personal
en aquest tema
de la instal·lació
de la planta
de residus industrials?
Jo puc parlar
de la meva
que coincideix plenament
amb la del Partit Popular.
No hi ha dos posicions diferents.
Bé,
el Partit Popular
té molt clar
que la quota
de solidaritat
en quant a residus
en quant a contaminació
en quant a tot
el que podríem dir
a la ciutat
i al terme municipal
de Tarragona
diríem que hi ha
l'hem cobert.
ja l'hem cobert
i ja m'es creix.
Vull dir,
ja tenim de tot.
Bé,
aleshores,
a partir de que tenim
de tot,
pensem que la ciutat
de Tarragona
no necessita
més
una altra indústria
d'aquestes característiques.
d'aquestes característiques.
Aleshores,
ve la gran pregunta,
ve la gran pregunta,
escoltim,
si aquí a Tarragona
resulta que hi ha
el 60%
o el 50%
de la indústria
petroquímica
estatal,
resulta que
per completar
aquesta política,
aquesta indústria,
falta una incineradora,
tal i qual,
vostès tenen
que tindre
una incineradora
aquí a Tarragona.
Cuidado.
Una cosa
és que nosaltres
haguéssim,
i dic haguéssim,
de tindre
una incineradora
i l'altra
és que es monti
una incineradora
aquí a Tarragona
que agafi
i cobreixi
el 50,
el 60,
el 70,
el 80%
dels residus
d'aquestes
característiques
de Tarragona,
de Catalunya,
inclús de l'estat espanyol,
inclús de l'estranger.
Això és el que és
impensable.
Això és el que
Tarragona
no pot
acceptar mai,
mai.
I clar,
quan parlem
en termes econòmics,
preguntes,
escolti'm,
quan val una incineradora
per tant
o quan val una incineradora
per quant?
I resulta que
perquè una incineradora
sigui rentable
no pot incinerar
només petits productes,
sinó que ha d'anar
a grans quantitats.
I això és el que
a nosaltres ens preocupa.
I tot això,
tot això,
a grans trets,
complicat,
amb que el que
no hi ha dret,
no hi ha dret,
és que
no es tingui absolutament
cap informació oficial.
Cap informació oficial.
Doncs això és el que
ens fa dir,
no a la incineradora,
ens fa dir,
senyors de la Generalitat,
no juguin amb Tarragona,
senyors de l'EJAT,
informi'ns a Tarragona,
senyors de l'Ajuntament,
de l'Equip de Govern,
pressionin a la Generalitat
perquè els informi,
no escepti que vingui aquí
un conseller
digui un dia una cosa,
en digui un altre dia
o un altre,
parli amb la cessió de veïns,
parli amb no sé què,
ja ho veurem,
no ho sabem,
ja ho direm.
Tot això,
pensem que és jugar,
és jugar
amb el ciutat de Tarragona.
I amb això
estem totalment en contra.
Hi ha d'haver una política,
nosaltres pensem
que el primer error,
el primer error ve
quan la Generalitat,
amb la seva llei de residus,
la pròpia llei diu
que farà un pla
d'incineradores
o farà un pla
d'abocadors
i resulta que no s'atreveix a fer-ho.
Que qui ho hauria de fer
és el Parlament de Catalunya,
qui ho hauria de fer
és la...
s'hauria de fer aquest,
diríem aquest pla.
Se'ns hauria d'explicar
quantes incineradores
hi haurà a Catalunya
perquè no és el mateix
que ens diguin
que hi haurà
tres incineradores a Catalunya
que llavors sí que
podríem dir
cuidado,
és que resulta que aquí a Tarragona
només se reciclarà
el de Tarragona
o que només n'hi hagi una
en tota Catalunya.
No és el mateix.
L'altre dia ja diu
és que potser es faran
els estudis
per fer-ne una
a Barcelona.
Escolti'm,
abans de fer la de Tarragona
expliqui'ns tot el que faran.
A partir de tot el que faran
ens podrem creure
en una cosa o una altra.
Però si primer ens instal·len
aquí una incineradora
i mai més se fa aquest estudi
què vol dir?
Que aquí
reciclarem tots els recicles
de tot Catalunya.
això no hi estem d'acord.
O sigui,
no hi estem d'acord.
O sigui,
que si Tarragona
s'ha de quedar
la incineradora
de tot Catalunya
o superior,
no hi estem d'acord,
però d'una manera
total i absolutament
negativa.
El pròxim ple municipal,
segurament,
l'equip de Convergència i Unió
presentarà una moció
de suport
a la llei
de normalització lingüística
que sembla ara
aquesta
de plena actualitat
perquè s'està qüestionant
i de fet
està
amb un recurs
davant del Tribunal Constitucional.
Davant d'aquesta moció,
quina posició
adoptaran
els dos regidors
del Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona?
Bé,
el portaveu
de Convergència i Unió,
vam tenir una reunió
l'altre dia,
ens va demanar
que el que volien
era consensuar
una moció
que la poguéssim
votar
tots els grups polítics
de l'Ajuntament de Tarragona.
estem amb això,
estem intentant
trobar
una moció
que pugui ser aprovada
per tots els grups
de l'Ajuntament
i penso
que podrem arribar
a acords.
Jo vull deixar
ben clar,
ben clar,
perquè no hi hagi
absolutament
cap tipus de dubte
que el Partit Popular
està a favor,
no està a favor,
no qüestiona
en absolut
i valgui la redundància
la constitucionalitat
de la llei
de normalització
lingüística.
Però deixeu ben clar
primer tema,
segon tema,
estem en contra
de qualsevol campanya
qualsevol campanya
que porti
a posar la gent nerviosa
sobre el tema
de normalització
lingüística.
Durant 11 anys,
durant 11 anys
aquí a Catalunya
jo diria
i diria
i dic
que no hi ha hagut problema.
Qui vol els problemes
en aquest moment?
Estem traslladant
d'una manera
molt perillosa
un debat
al carrer
un debat
al carrer
que no era
ni necessari
i que només
ens pot portar
a fer-nos mal
a tots,
a tots,
a tots.
Per nosaltres,
la societat catalana
és una societat
bilingüe,
és una realitat social,
tenim una societat
bilingüe
i lògicament,
com a tal societat
bilingüe
i en virtut
de la Constitució
i en virtut
de l'Estatut,
la suma
de les dues coses,
perquè no és
contradictòria
en absolut
una cosa amb l'altra,
tenim una societat
bilingüe
i la tenim
i punto.
Aleshores,
amb aquesta societat
bilingüe
vol dir
que tenim
una llengua oficial
que és el castellà
i que tenim
una llengua oficial
que és el català.
No hi ha d'haver
cap llengua discriminada,
cap llengua discriminada,
no hi pot haver
una llengua discriminada.
Nosaltres pensem
que el bilingüisme
precisament
és una cosa
que ens enriqueix
els catalans
i els castellà
no parlants
que estan a Catalunya
perquè tenen
la possibilitat
i la realitat
de conèixer
dues llengües
i quan una persona
com més cultura té
i més llengües coneix
més riquesa
amb la seva cultura
i a partir d'aquí
vull dir
s'ha d'anar molt
amb cuidado
amb qui intenta
sigui qui sigui,
perquè no vull entrar
perquè, a veure,
jo diria
que hi ha moments
que els extremismes
són culpables
pels dos costats,
i és igual
per un costat
cap a l'altre
vull dir,
no hi ha
per mi els extrems
aquella famosa història
que els extrems
s'ha toquen
és una pura veritat
els extremismes
són dolents a tot
cuidado
hem estat 11 anys
diríem
amb una normalitat
amb una normalitat
important al carrer
i bé
i l'han de seguir mantenint
costi el que costi
aquesta normalitat
no podem entrar
en lluites
que només fan mal
però és que fan mal
a tothom
fan mal a tothom
perquè clar
el fet de dir
no, no
és que això
només fa mal a uns
és mentida
quan hi ha una guerra
quan hi ha una discussió
guanyarà una
o perdrà l'altra
però sempre fa mal
i això és el que hem d'evitar
a tota costa
per això que repeteixo
espero
poder arribar
amb una moció conjunta
i bé
i deixar ben clar
deixar ben clar
que el Partit Popular
no és beligerant
amb el tema
de la normació lingüística
no és beligerant
sembla ser
que hi hagi
algú
que té interès
amb que
es parli
molt d'aquest tema
és sorprenent
i vull donar
una data
molt concreta
nosaltres
el nostre partit
realitza
cada X temps
una sèrie d'enquestes
en aquest moment
en aquest moment
a Catalunya
i concretament
a Catalunya
el tema més important
que hi ha
és el tema
de l'atur
això sí que és
un tema preocupant
és un tema
que cada persona
cada 10 persones
que els preguntes
quin és el problema
més important
que té vostè
en aquest moment
et parlen de l'atur
això és un problema
que ens hauríem de dedicar
els polítics
a veure
intentar trobar solució
i a veure
perquè és la gran preocupació
a veure
això no vol dir
ni per un moment
que no hi hagi
que hagis d'olvidar
tots els altres temes
però
hem de ser conscients
que hem d'anar
a intentar solucionar
els problemes
que preocupen més
a la nostra societat
i resulta que
en comptes de preocupants
d'aquests temes
que són reals
i són candents
sembla que hi hagi
una sèrie
de cortines de fum
que així
a veure
com vulgarment
se diu
distraiem-nos el personal
cuidado
anem a solucionar
els nostres problemes
no en creem de nous
i pensem
que el tema
de la llengua
Catalunya
sempre ha donat
unes
unes cotes
importantíssimes
importantíssimes
de saber fer
bé les coses
seguim fent-les bé
i no creem problemes
doncs
llengua
de normalització lingüística
d'inceneradora
del barri de l'Esperança
de política
en general municipal
hem pogut parlar
en els darrers minuts
amb el portaveu
del grup municipal
del Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona
el senyor
Josep Miquel Savil
d'aquests temes
i d'altres
podrem parlar
esperem d'aquí
unes setmanes
en una altra oportunitat
aquí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
senyor Savil
gràcies per venir aquest matí
i bon dia
gràcies a vosaltres
i sempre que vulgueu
me tenim a la vostra disposició
bon dia
Tarragona Ràdio
a l'Ajuntament de Tarragona