Són les 11 del matí i 10 minuts.
El proper divendres, el dia 25, a partir de dos quarts d'onze de la nit
i a la sala d'actes a la Caixa de Tarragona,
es presentarà oficialment i en públic la Big Band de Tarragona,
la primera formació d'aquestes característiques a la nostra ciutat.
Aquest vespre, abans, es farà una mena de primera presentació
d'aquesta nova formació musical,
sobretot per a una sèrie de convidats especials i també per a la premsa.
I aquest matí, als Estudis de Tarragona Ràdio,
està el fundador d'aquesta formació de la Big Band de Tarragona,
el senyor Anton Baixeràs. Bon dia, Anton.
Hola, bon dia.
Esteu a punt a presentar-vos oficialment.
Com van els assajos d'última hora?
Bé, bé, han anat bé.
L'última trobada va ser el dilluns i bé, estem molt animats
i aquesta nit a fer aquest assaj general, diguéssim, en públic.
Una mena de preestrena que es farà a la sala al magatzem.
A partir de dos quarts de nou del vespre.
Quina, fem una mica d'història de la formació de la Big Band.
Com va néixer la idea, com va sorgir tot aquest moviment
que ha acabat, doncs, naixent en la Big Band de Tarragona?
Bé, la Big Band té ja un precedent l'any 87.
Vam organitzar un conat de Big Band
i aleshores no va arribar a collar bé,
doncs, no era el moment, potser, adequat.
Però ara, una vegada, hem trobat, hem vist que hi havia la predisposició
per part de la gent i semblava que hi havia un cert interès de la gent
en iniciar una altra vegada aquest tema
i gent nova que s'ha incorporat.
Bé, hem engegat aquesta estructura relativament gran
i, sobretot, quan parles de jazz i en una ciutat com Tarragona,
que no hi ha una tradició gaire gran
i, doncs, hi ha molt poca gent que s'hi hagi dedicat
i tingui una certa experiència en això.
Quanta gent formeu l'estructura bàsica
i quanta gent, a més, està més o menys al voltant de la Big Band de Tarragona?
Bé, jo ara exactament no t'ho sé dir.
Som sobre una vintena
que estem, diguéssim, sobre l'estructura estandaritzada de la Big Band.
La Big Band és una formació jazzística
que, doncs, es va iniciar
ja té els seus precedents en els anys 20
i que es va mig estandaritzar, doncs,
amb les orquestres que tothom coneix
com la de Duke Ellington, per exemple,
o Glenn Miller, o Conveysi.
Es van estandaritzar amb 17 músics
que són 5 saxos, 4 trompetes, 4 trombons
i una base rítmica amb piano, guitarra, baix i bateria.
Això són, diguéssim, l'estàndard.
Nosaltres, diguéssim, ocupem aquest estàndard
i, a més a més, tenim músics una mica en reserva.
Feu la presentació aquest cap de setmana
coincidint amb el primer festival de Dixieland
que s'organitza a la ciutat de Tarragona.
En el marc de la situació d'aquest tipus
de formacions musicals que hi ha a Catalunya
i a la resta de l'estat espanyol,
quin paper voleu jugar, per dir-ho d'alguna manera,
amb la Big Band de Tarragona?
Bé, nosaltres, una mica, ens han posat...
L'Ajuntament ens va convidar a participar
en el festival Dixieland
i, bé, molt gustosament vam acceptar
i ens va semblar que era molt interessant.
A més a més, podem estrenar-nos
amb una banda molt coneguda a Tarragona
com és la Villa Dixieland,
una banda que pesada ser de música de jazz
i tothom sap que el jazz és una música minoritària.
aquesta banda, en canvi, ha aconseguit
que hi hagi molta gent a veure-la,
sempre acostuma a venir per festa major
i sempre té molt d'èxit.
Nosaltres, diguéssim, el que venim a portar
en aquest festival
és l'aspecte de Gran Orquestra o Big Band
que som l'única gran orquestra que hi ha en aquest format.
Els altres són formats més petits
que es basen en orquestes,
en grups, en ensambles de tipus New Orleans,
com la que obre el programa el dijous,
o estructures de menys músics,
de set o vuit músics.
Nosaltres som dinset,
és un altre format més gran del nostre.
Més gran i també més inexpert, eh?
S'ha d'entendre que els altres són grans formacions
o formacions que ja porten anys
i molta experiència a sobre.
I com analitzeu el moment de la música
d'aquestes característiques al nostre país?
Està vivint un cert boom?
Si no boom, com a mínim,
s'està donant molt a conèixer a nivell de gran públic?
Sí.
Sí.
Avui dia hi ha hagut una revolució important
en el jazz
respecte a fa molt pocs anys,
respecte a fa 15 anys.
Avui dia hi ha moltíssims músics
que han estudiat i estudien
i estan en aquest gènere.
En el tema de grans orquestres o big bands,
també hi ha big bands lògicament a Barcelona,
però també amb altres capitals,
més o menys de la mida de Tarragona.
Hi ha altres exemples de big bands i funcionen.
I després, doncs, un altre indicatiu
és també l'èxit o el recolzament
que tenen els festivals de jazz a Barcelona
i el festival de jazz a Terrassa,
que són els històrics
i a banda potser també el d'Andorra,
que són festivals que acostumen a plegar força gent.
El que potser queda encara en un espai buit
és la programació més estable
o no tan festivalera
i no tan concentrada en uns dies,
sinó estable.
Perquè en aquest cas és un exemple,
el festival de Dixieland
que organitza l'Ajuntament de Tarragona.
És una iniciativa molt lluable,
però, esclar, només cobreix
el tema d'un cap de setmana.
Per tant, ja són importants els certamens puntuals,
però falta una programació estable,
no només a Tarragona, evidentment,
sinó, estem parlant a nivell general de Catalunya.
Sí, sí, sí, a nivell general.
A nivell general no hi ha una programació estable
o és difícil, és difícil sobreviure i això.
Intentarem, de tota manera,
des del magatzem de la Cooperativa Obrera,
també continuar oferint programació estable,
de jazz, en aquest cas,
però de tot tipus de música,
a banda de teatre o qualsevol altra manifestació
que es pugui encabir en aquest local,
que és un local polivalent,
que pot servir per qualsevol cosa.
I a què podem atribuir aquesta falta de programacions estables
al nostre país, en aquests moments,
pel que fa a la música de jazz?
A una falta d'interès per part de promotors i administracions?
A una falta de qualitat de...?
O a una falta d'interès del públic, sobretot.
O d'interès...
Sobretot, m'imagino que és una falta d'interès del públic,
perquè les administracions juguen a unes cartes
i és el públic el que acaba escollint una música o una altra.
El jazz és una música una mica difícil d'accedir-hi, potser,
perquè té unes normes del joc que s'han d'entendre.
Això és com qualsevol...
La gent ho entendrà, és com qualsevol esport, no?
Un no pot mirar per la televisió un esport
si no coneix les seves normes del joc.
No té sentit veure jugar a futbol americà
si no saps les normes.
Si aquí tothom pot veure futbol, perquè tothom sap les normes,
però si no les sabéssim, seria absurd, no?
Llavors, en música passa d'una manera molt similar.
Hi ha música que, diguéssim, les seves normes o la seva estructura
és molt simple i, per tant, és molt fàcil d'arribar a molt de públic.
El jazz té unes normes del joc bastant més complexes,
molt originals, per entendre's,
i això fa que dificulti una mica que la gent n'hi accedeixi.
i hi ha poca tradició,
la gent no ha escoltat, doncs...
Hi ha tot el...
No hi ha hagut la tradició d'escoltar jazz des de petit i tot això,
i, esclar, això dificulta una mica que el gran públic hi entri.
En altres països on hi ha més tradició,
en altres països europeus on hi ha més tradició,
això està com a més normalitzat i no espanta tant a ningú, no?
És que potser falta de tradició,
però també falta d'una certa base de cultura musical
al nostre país que no contribuïs precisament, doncs,
a que la gent, el públic en general,
pugui conèixer altres manifestacions musicals ben diverses,
com en aquest cas.
Quina resposta espereu del públic, en aquest cas de Tarragona,
a la formulació d'una big band?
Nosaltres el que hem observat és una important expectació amb aquest tema,
que ens ha sorprès fins i tot una mica, és a dir, no esperàvem tanta expectació.
Un resultat que ha interessat molt la gent i, bé,
els indicatius que teníem prèviament és que això ha d'anar molt bé,
perquè, doncs, això, contràriament al que els músics de jazz potser estem acostumats
és que la nostra feina és una feina que interessa poc o a poca gent,
interessa molt, però a molt poca gent.
Els uïdors de jazz són molt fanàtics,
però són molt pocets, però són molt fanàtics, no?
La nostra feina sembla que ara interessa molta gent,
o almenys hi ha molta expectativa per veure com va això.
Nosaltres ens fa molta il·lusió de presentar-nos a Tarragona
i tornar una continuïtat i vingui a tirar endavant.
Doncs tots aquests aficionats, i els que no ho són aficionats,
que us puguin anar a veure divendres a la nit,
a partir de dos quarts d'onze a la sala d'actes de la Caixa de Tarragona,
què els oferireu, la Vidman de Tarragona?
Els oferirem, doncs, una part petita del repertori.
Nosaltres, relativament fa poc temps que estem treballant,
estem treballant des del mes de desembre,
i hem pogut preparar, doncs, una part, diguéssim,
del concert, l'altra part la farà la Vella Dixilen.
Tocarem, doncs, estàndards,
arranjaments de gran orquesta,
fets directament,
o sigui, que els hem anat a buscar,
o als Estats Units,
o a través d'altres viclans que hi ha aquí a Catalunya,
i que van una mica des de tot el tema del swing.
Bé, no ho sé,
és un exemple, exemples molt típics,
molt del que és el so de Big Bang.
A vegades se n'enraia quan tocàvem certes peces,
el que tothom ha sentit moltes vegades,
que és la música dels pica-piedra,
això és la música de Big Bang més típica,
i a vegades se n'enraia a mi i deia,
mira, això és el meu pica-piedra.
Les 17 persones que formeu el grup estable,
per dir-ho d'alguna manera,
de la Big Bang,
sou tots de Tarragona,
o la procedència és molt, molt, molt diversa?
La procedència és diversa.
Hi ha una base important de Tarragona,
però hi ha una part també d'estudiants
del Conservatori de Tarragona
que provenen sobretot de les comarques del sud,
on hi ha més tradició en instruments de vent,
cosa que per desgràcia aquí no passa,
no sé per què,
la gent no s'anima a estudiar instruments de vent,
que són molt més divertits,
em sembla,
o almenys permeten moltes més variacions,
i poder tocar amb infinitat d'agrupacions diferents.
I després hi ha altres músics
que venen bé d'altres zones properes,
des del Vendrell o des del Cagulla, etc.
I a partir d'aquesta presentació oficial de divendres
en el marc del festival de Dixieland,
aquest primer festival de Dixieland de Tarragona,
quins objectius us heu marcat?
Fareu més actuacions?
Què voleu fer a partir d'aquesta?
La nostra idea és, també per la disponibilitat dels músics de l'orquestra,
no podem pretendre fer una gran temporada de bolos.
La nostra idea és poder fer entre 10 i 15 bolos l'any,
jo em penso que seria un número que estaria molt bé.
i la nostra idea és vendre'ns una mica
i mirar de poder tocar per totes les poblacions properes a Tarragona.
La nostra és una orquestra que pretén sonar,
nosaltres en diem a pèl,
és a dir, es poden sonar directament,
sense amplificació,
perquè, és clar, som força de gent,
cosa que avui dia encareix molt qualsevol concert i tot això.
La nostra idea ja és poder sonar a pèl
per poder tocar amb teatrets petits
i poder, amb places petites també, exactament igual.
I la nostra idea és poder fer aquest nombre d'actuacions.
Això serà en el futur
i serà a partir d'aquesta presentació oficial
que feu divendres vinent
a partir de dos quarts d'onze
en el marc d'aquest Festival de Dixieland.
Però el Festival de Dixieland
té altres actuacions destacades
i per comentar-les breument
tenim a l'altra banda de la línia telefònica
Jordi Bertran, de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricardo.
Estàvem comentant amb l'Anton Baixeres
tot el tema pel que fa a la presentació oficial
de la Big Bang divendres vinent,
però, com dèiem, també hi ha moltes més actuacions
en aquest primer Festival de Dixieland.
Quines en podríem destacar?
Bé, jo penso que la selecció de bandes
és bastant elevada en quant a qualitat.
Jo diria que no hi ha cap de les bandes que desmereixi.
Les altres, el que passa és que potser
per allò de l'exotisme
podríem parlar d'entrada
de l'actuació de divendres,
ai, perdó, de dijous, divendres i dicempte a la nit,
que són potser les fonamentals,
no són les que en principi està previst
i que acullin més gent, no?
Són el que anomenem dixis de nit.
Una és la de divendres,
que servirà de marc de presentació
de la Big Bang de Tarragona,
acompanyats per la vellada d'Ixilan,
que seria la representació catalana
pròpiament de nit.
I aquesta representació catalana
estarà per ser-hi del dijous
per una representació anglesa
i dissabte per una representació francesa, no?
A dijous tenim el Raji Alatas i En el Gip,
que és una de les formacions
que sonen en aquests moments
a nivell de jazz de Ixilan
més festiu, més animat.
Possiblement alguns han dit
que una sala amb butaques
no sigui el més adient,
però sens dubte
jo crec que donarà
sens dubte
jo crec que donarà
el caliu suficient, no?
S'ha de tenir en compte
que aquest tipus de jazz de Ixilan
inclou temes molt ballables
a d'altres que no ho són tant,
però que precisament
aquesta formació del Raji Alatas
ens portarà possiblement
el tipus de Ixilan
més ballable
dels que es presentaran aquí, no?
De fet, podríem dir
que fan un subgènere
dins del Ixilan.
I el dissabte hi ha la Parat,
que és una formació
que reuneix músics
de diverses agrupacions franceses
que potser fa una cosa
una mica, un Ixilan més evolucionat,
però que sens dubte
també és una formació
alçada a nivell
de festival internacional,
vull dir que no hi haurà
cap mena de dubte
en quant a la qualitat, no?
Això seria una miqueta
la franja de nit.
El que passa és que, clar,
nosaltres al festival
hem plantejat
no solament com a actuacions de nit,
sinó intentar dos objectius més,
que seria, per una banda,
apropar el Ixilan al carrer,
aquella gent que potser
el desconeix més, no?
I, doncs bé,
per això fem una incidència
en espais absolutament diversos
com poden ser des de la Rambla
fins a un mercat
o des de la universitat
fins a una estació
de la Barrense, no?
Llavors pretenem una miqueta
fer aquest trasllat,
aquest trasllat de la música
al carrer
i, de fet,
recuperant un dels espais
on neix el Ixilan,
perquè, de fet,
el Ixilan neix
com a imitació
de la música
que feien els negres
a Amèrica
i que, bàsicament,
una música de carrer.
De fet,
no hem descartat
per properes edicions,
sempre que funcioni
bé aquest festival,
de portar
una formació americana
que en guany
ja vam estar fent
les gestions
però ens va semblar
més oportú
potser començar
per formacions europees,
no?
I després
n'hi ha formacions
de tardes
que hem dedicat
potser a formacions
no tan, tan, tan
de primera línia
com poden ser
les estrangeres
però, sens dubte,
que no desmereixen
el festival
com són la Papa Jous
o la Madrilenya
Jazz Band,
una catalana
i una de la zona
de Madrid.
Malgrat que la Madrilenya
em sembla que
gairebé tots els instrumentistes
són estrangers
també, no?
I penso que
intentem
abarcar diferents franges,
no?
Que es complementarien
amb una petita
Dixi Golfa,
una sessió golfa
que seria divendres
a última hora
del Café Poetes
amb motiu
una miqueta de
no diria la cuenda
però sí
dels actes
que han fet
durant els 15 anys
d'existència
d'aquest cafè
tan emblemàtic
de la ciutat.
Has parlat
de properes situacions,
hi ha la intenció
de preparar
un segon festival,
voleu situar
Tarragona
una mica
en el panorama
de ciutats
que acullen
certàmens
o festivals
de musicals
d'aquestes característiques?
Bé, nosaltres
el plantejament
que fa sorgir
el festival
de Dixi Llan
és doble,
podríem dir
que d'entrada
ens veiem
motivats
a generar
una programació
des de l'àrea de cultura
que de moment
pugui
satisfer
l'interès ciutadà
malgrat que no hi ha
uns espais
majoritaris
del 100%,
no són espais
que puguem dir
400 o 500
o 700
persones estables
sinó que
més aviat
el sistema
de funcionament
que tinc a la ciutat
motiva
l'utilització
del carrer
o d'espais
més reduïts
malgrat tot
la sala
de Caixa Tarragona
ens situa
en un espai
relativament òptim
que s'apropa
a les 400 persones
però la idea
bàsicament
és que en Guai
no hi havia teatre
i per tant
calia buscar
una programació
alternativa
això ha sigut
una cosa
d'entrada
motivada
que ens ha fet
buscar una solució
per en Guai
i després
per altra banda
el Dixilan
ha sigut
un dels
tipus de jazz
amb més projecció
que ha hagut
en aquesta ciutat
des de sempre
les actuacions
de la vella
Dixilan
són
sempre
a la ciutat
molt acollides
de fet
jo espero
que en Guai
també ho siguin
però qualsevol actuació
de dicció
de jazz
tradicional
o de carrer
sempre ha funcionat
bàsicament
en programació
de festes
però també
quan s'ha provat
fora
també ha funcionat
llavors creiem
que era
una aposta
triar un dels estils
que creiem
que funcionava
especialment
en aquesta ciutat
jo recordaria
per exemple
un concert
que és gaire
emblemàtic
dins de la festa
major de Sant Magí
a l'agost
sempre
sempre hi ha
un concert
que està
que omple
la plaça
del Mercant
d'una manera
molt elevada
o per exemple
les respostes
semblants
s'han trobat
amb el marc
de la plaça
del Rei
per Sant Atecla
o la plaça
del Palló
jo penso
que era
una bona aposta
i a més a més
era la singularitat
d'aquest festival
perquè és
a l'estat espanyol
l'únic festival
que hi ha especialitat
en Dixilan
entenent com a Dixilan
sempre
un estil ampli
de fet
no som els únics
en tot el món
com algú ha dit
també des de mitjans
perquè per exemple
a França
n'hi ha
algun festival
de Dixilan
que de fet
amb el qual
ja hem entrat
en contacte
i se'ns ha convidat
precisament
a assistir-hi
com a observadors
en guany
llavors això vol dir
que aquí estan arribant
ofertes
si funciona
a nivell de públic
jo crec que l'any que ve
es pot
es pot produir
aquesta experiència
Tandebo doncs
aquest primer festival
de Dixilan
de Tarragona
tingui
una gran acollida
una bona acollida
per part del públic
de Tarragona
que es pugui repetir
en properes edicions
i que puguem convertir
d'alguna manera
Tarragona
en la ciutat
de l'estat espanyol
especialitzada
d'alguna manera
doncs
en aquest tipus
de música
en aquest tipus
de jazz
Jordi Bertran
de l'àrea
de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
gràcies per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
i com dèiem
que el festival
sigui tot un èxit
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies Jordi Bertran
i a l'Anton Baixeres
també agrair-li
la presència
aquest matí
als estudis
de Tarragona Ràdio
com a fundador
de la Big Band
de Tarragona
esperem i desitgem
que la presentació
oficial
sigui tot un èxit
i suposo
que també
com a música
especialista
en aquest tipus
de jazz
també t'agradaria
que Tarragona
d'alguna manera
fos una mica
ciutat puntera
en aquest certamen
tot i que també
com deies
és molt important
el tema
de la programació
estable
naturalment
però
és desitjable
que
encara que sigui
puntualment
hi hagi una bona
acollida
pel públic
perquè això
animarà
les programacions
estables
és a dir
això és evident
una cosa anima
l'altra
doncs
recomanem
als ullens
de Tarragona Ràdio
aquest acte
aquest concert
aquest recital
el proper divendres
25 a partir
de 2 quarts
11 de la nit
a la sala
de la Caixa
de Tarragona
la presentació
de la Big Band
de Tarragona
i també
l'actuació
de la vella
Dixilan
Anton Baixeres
fundador
de la Big Band
de Tarragona
gràcies per estar
aquest matí
als estudis
de Tarragona Ràdio
i fins a la pròxima oportunitat
bon dia
bon dia