...emissores de ràdio.
Aviam, en fet, estareu els mateixos, ja els que estarem.
Si em permeteu, com que el temps és curt i hi ha molta gent que vol parlar,
començarem...
I encara no han començat a menjar torrons.
Per ordre, per ordre.
No, jo només volia dir que, després de les explicacions del de Maria Ferrer,
jo me n'alegro, perquè entenc aleshores que la limitació pels mitjans de ràdio
ha sigut imposada per necessitats organitzatives,
no tant per una imposició de l'emissora de televisió que emet la cavalcada.
Aquest hauria sigut un tema que m'hagués preocupat molt més.
Només volia dir això.
Jo, el que m'agradaria dir és que, d'acord amb totes les coses que s'han dit,
que això pot ser promoció ni a la ciutat,
doni a conèixer aspectes culturals o adicionals,
molt bé totalment d'acord.
No vull entrar en aquestes baralles de limitacions, espai, coses...
No, perquè entenc que són coses tècniques a les quals no.
L'únic que m'agrada és que, medi, siguin qui siguin,
puguin posar limitacions a una cosa tan important com és pels crios,
per les criatures, és a dir,
alguna cosa que està molt lligada a la qüestió de la il·lusió, de la fantasia.
És una nit meravellosa pels crios, és una nit...
Bueno, alguna cosa fora sèria.
No hi ha res més que aquesta nit gairebé pels infants.
I això m'agradaria moltíssim,
que aquestes limitacions tècniques
limiteixin també la capacitat de poder gaudir,
de poder fantasejar, etcètera, dels crios,
per verse d'adaptar a un horari
a unes coses que hagin volgut a la televisió o qui siguin.
Ampliar simplement el que diu Jacint,
que té una raó com un temple.
Jo crec que vosaltres, com a Junta,
no teniu per què limitar cap mitja d'expressió
que vulgui retransmetre,
ni ubicar-los en cap lloc.
I més, si tota la vida ho han fet,
i han estat ubicats en els llocs que a vosaltres
ho creu convenient,
i simplement replicar-li una cosa,
no és una nit de crios.
Una nit de crios,
de grans, d'avis i de tothom.
Jo us puc dir,
perquè a l'experiència dels anys
t'ho ensenyen,
que el dia, la nit de Reix,
és la nit que hi ha més gent al carrer de Tarragona.
I no solament gent de Tarragona,
sinó que venen,
de totes les contrades,
venen gent a veure la cabalgata de Tarragona.
Per què?
Val la pena que la mimem i ja ho fem cuidar-la.
Per això hem de prendre unes precaucions
i hem de tindre unes coses.
Tindreu en compte que en guany,
per evitar precisament aglomeracions
i els problemes aquests que hi hauran,
tenim de fer un llançament al carrer.
He dit llançament,
perquè, escolteu-me,
s'han d'escampar pels carrers de Tarragona
més de 500 valles de protecció.
Per què?
El que no podem fer
és que la gent s'estirin a sobre,
com fem sempre.
Hem de posar alguns espais...
Escolteu-me,
ja limita l'espontaneïtat de la gent
de poder-se apropar...
No, no, no.
Poder-se apropar al rei,
és molt important.
A veure si s'està trobem,
si s'està trobem,
anem a veure la de Reus
amb més de la de Tarragona, eh?
Perdona un moment,
Vicent, perdona un moment.
Tu dius que n'hi has de veure la de Reus,
i jo respiro...
A veure si...
A veure si...
Jo sé que tu tines una mica cap a Reus,
però això no té més importància.
Jo he patit molt,
cada vegada que el meu fill
se l'ha fet més grans,
m'he patit menys,
però, com vi que en el carrer de reunió,
des de casa,
he patit, he disfrutat,
com els meus fills
s'han acotxat cada vegada,
de caramelos,
i les has vist sota de les rodes sempre,
de dir,
ai, que te l'agafaran,
i he dit, però si se l'emportin,
menys que n'hi ha per alimentar.
Doncs amb previsió d'això...
Això ja no podrà passar,
el fill no podrà disfrutar.
En guany volem...
Bueno, bueno,
cuidado,
tu dius això del teu fill,
però ara imagina't que el teu fill,
quan va a recollir un caramelo
sota de la roda d'un dels vehicles,
te l'enganxi a la roda.
Guerra de la farina,
se'ls mati un senyor que es va matar.
Ja estem a plorar.
No, no,
hem d'evitar-ho això.
Senyor Ferrer,
senyor Ferrer,
a mi em sembla que m'ha de pensar...
Perdoni-me vostè,
és que ens hem d'ajustar,
ens hem d'ajustar a unes normes
i hem d'ensenyar-les
perquè hem de procurar...
Per tots els mèdits
hem de procurar complaure a tothom.
Però quina llàstima
que des que ve a TV3,
que és el primer any,
se posen limitacions a tothom.
Valles al carrer i als demés.
Jo diria que això
el faria qualsevol televisió.
No és...
No, no,
jo crec que no...
Perdona, perdona un moment.
És una mica lamentable
la prepotència que tenen a vegades
el mitjà visual
sobre els altres.
De tota manera,
jo al marge d'això,
el que voldria dir
que no tindran un fàcil accés
a poder viure en directe
a una cavalgada de reis
i que la televisió
és un mitjà de comunicació
importantíssim
que pot fer arribar
a molts nens,
a molts infants de Catalunya
unes imatges que també necessita
i que també el poden omplir.
Jo, a banda d'això,
perquè potser voldria introduir
un altre element
a la tertúlia d'avui,
que és el fet que, malauradament,
penso que estem vivint,
i jo ho he viscut,
i això que soc relativament jove,
he viscut una inversió
en els costums tradicionals
de les dades nadalenques, no?
I veig que cada cop més
els reis perden hegemonia,
preponderància,
a favor del Pare Noel
o de l'arbre de Nadal
o dels obsequis nadalencs, no?
Això és esquerre republicana.
És a dir, republicana.
No és veritat.
No és veritat.
Jo penso que sí, eh?
Que hi ha l'element,
que hi ha la figura del Tió.
El que fem és fer-ne dos.
Que tenim la figura del Tió,
que és una figura que pot, penso,
superar i depassar
la figura del Papa Noel
o de Sant Santa Claus
o de qui sigui.
Però, aquí està.
Però que els reis,
jo penso que és una figura
que cal reivindicar, no?
Sí.
Jo diria que el que passa a Catalunya
és que potser integrem
certs elements culturals
que venen de fora,
però no en detriment
ni en pèrdua
ni del Tió ni dels reis.
Al contrari,
jo crec que els reis
cada vegada
van adquirint
més força
i més il·lusió
i tal.
Que la indústria
faci una cosa
que facin altres o una altra.
Però el concepte de reis en si
està molt arrelat.
I està arrelat
al balema,
està arrelat
a la ment dels nens,
està a la il·lusió,
a la fantasia
i a l'espera màgica
d'aquella nit.
Jo estic,
canviaré una mica de tema
i disparo fora de l'àrea,
perquè estic una mica
estranyat
que la nostra arqueòloga
de Tarragona Ràdi
estigui encallada.
A mi què diu?
Perquè ja el roig pot explicar
que des de l'època dels romans
com comença
la història del rei.
Home,
la història del rei,
la veritat és que no...
Home,
la història...
No,
és que jo volia intervenir
en un altre aspecte,
que estava mirant de...
Però no parlar tant
de reis.
La veritat és que
jo,
sobre aquest tema,
vull dir,
també puc aportar
algunes idees,
vull dir que
jo penso que es podria
aprofitar tots els costums.
Vull dir,
el del tió,
per exemple,
és un costum arreladíssim.
Vull dir,
que no és si s'introdueix
o si substitueix
o és paral·lel,
sinó que és
el nostre costum.
Vull dir,
això sí que és a Catalunya
que es fa.
Jo no sé
si en algun altre país del món
es fa el del tió,
però em sembla que no,
que és el que és més propi
de Catalunya,
però que és una cosa més
que passa
el dia de Nadal.
O sigui,
que és una manera
de gaudir també
d'un costum
que penso
que val la pena
que es vagi allargant
i que em penso
que cada vegada
està més estès.
Però jo el que volia dir
és que sempre estem mirant
d'aspectes
de Tarragona
que tingui una projecció
cara a l'exterior
i ara parlàvem
concretament
de si Tarragona
es passava per TV3
els temes dels castells
o els temes
de les possessors
de vegades que hem parlat
de Setmana Santa
o bé,
en el cas concret,
de la cabalgada.
Jo penso que Tarragona
té uns elements
que la fan
absolutament singular
una ciutat
molt important
que és el seu patrimoni
i que penso
que és un aspecte
que cal potenciar
perquè,
tot i que Tarragona
sembla que sigui
molt conegut
i que ja
és bastant,
doncs,
la gent té consciència
de viure en una ciutat
tan rica
patrimonialment,
jo penso que encara
no és suficient
i no és suficient
pels mateixos ciutadans
de Tarragona
ni encara a l'exterior
encara molt menys
i penso que aquest element
seria el que valdria
la pena tirar endavant
sigui la televisió
sigui la ràdio
sigui qualsevol mitjà
de comunicació
val la pena
que Tarragona
i ara em refereixo
ja a la Tarragona
antiga
val la pena
que sigui coneguda
per tothom
sobretot
per la gent
de Catalunya
però
si en el cas
que això ofereixi
certes dificultats
que almenys
sigui coneguda
per tots els nois
que són
els nois
els nens
i les nenes
que són
les generacions futures
i que aquest fet
de conèixer
de conèixer a prop
trepitjant
passejant
per Tarragona
revivint
els seus monuments
és la manera
que es pendrà
una consciència
bona consciència
podem dir
del seu valor
i per tant
el seu reconeixement
i això
contribuirà
d'una gran manera
en la seva protecció
en la seva conservació
i en la seva difusió
en definitiva
per això que estic veient
que volem elements
per projectar
l'exterior
i en tenim uns
de singularíssims
i de vegades
potser jo crec
que no s'aprofiten
del tot
sinó que més aviat
de vegades
es presenten
d'una manera equivocada
com si aquest patrimoni
fos un estor
pel creixement
d'una ciutat
pel progrés
etcètera
quan és tot al revés
a mi m'agradaria
Margarita
dir que
estic molt d'acord
bàsicament
de quasi tot
el que dius
hi ha una cosa
que a mi
a casa
em preocupa
i és la qüestió
que evidentment
crec que hi ha
un patrimoni
cultural
artístic
o arquitectònic
per dir-ho
en el moment
arquitectònic
preciós
a la ciutat
de Tarragona
però a mi
em preocupa
per exemple
quan veig
l'anunci
de la TV3
que diu
si passes
a Nadal
a casa
mira que podes
gaudir
surt tot
menys Tarragona
ja no vull dir
ciutat de Tarragona
sinó la província
de Tarragona
que és i cada bé
a l'Hirida
i a veure
per una banda
puc pensar
és bo
i és dolent
és dolent
perquè no es dona
a conèixer
i és bo
perquè puguem
mantenir més fàcilment
certes coses
no hi ha
es pot pensar
d'aquesta manera
es pot pensar
les dues coses
però a mi
el que em preocupa
realment
és el patrimoni
que nosaltres tenim aquí
a part de donar
el que coneix
de la televisió
em sembla
que és que
hi ha un altre
aspecte molt important
del patrimoni
cultural
i és que la gent
que vivim a Tarragona
sigui ciutat
sigui la província
és igual
l'haurien de conèixer
evidentment
l'haurien de conèixer
i això
és a dir
conèixer en el sentit
que ens en parlin
que el visquem
que en un altre aspecte
no només visitar-lo
sinó alguna cosa més
i això és el que hi falta
d'alguna manera
jo estic totalment d'acord
i precisament és això
que en certa manera
ara
reivindicava
entre cometes
perquè no reivindico res
però jo penso
que valdria la pena
que ens paréssim
a veure
aquests aspectes
que podríem tirar endavant
doncs si et vols passar
a parar a veure
aquí tens
la copa de cava
el que passa és que és la veia
i canvia
jo proposo un brindis
per totes les tertúlies
agudes
i per haver
i per la nostra audiència
que ens ha sigut fidel
durant tot aquest any
i esperem que segueixi
sent fidel
i la que farem
alguna vegada
en Ràdio Nacional
moltes felicitats
bon nagal per tothom
bon nagal
i ara
hi ha silenci
perquè per res
i seguim
però això sembla que saps
i que a l'altres
no
no
escolta'm
jo el que
un tema que volia comentar
és que ahir
es va inaugurar
a Tarragona
el Parc Infantil de Nadal
jo no sé com ho veieu vosaltres
nosaltres
si més no
i ho comento
perquè
des de la Secretaria General de Joventut
nosaltres
hi col·laborem
concretament col·laborem
amb 12 parts infantils de Nadal
que es fan arreu de les comarques tarragonines
i concretament
en el Parc Infantil de Nadal de Tarragona
doncs hi tenim un estant
i a part fem una aportació econòmica
que passa
d'una manera diferent
és a dir
d'una manera educativa
socialitzant alhora
perquè treballin
i facin
manualitats en conjunt
en equip
perquè surtin de casa
perquè no s'estiguin davant
de l'aparell Nintendo
o del programa de televisió bèl·lica
o del que sigui
i per tant
jo penso que és un esforç
que està fent
l'Ajuntament de Tarragona
des de fa uns anys
i altres ajuntaments
de la província de Tarragona
i que és una aposta
important
educativa
formativa
i a nivell de creixement
per la canalla
de les nostres contrades
jo quasi
que aprofitaria
per fer un llançament públic
i dir que
totes aquelles persones
que ens estiguin escoltant
que tinguin
fills o nets
o nebots
infants i joves
en unes edats
de sis o cinc o menys
fins als dotze, trets, catorze anys
aprofitin per portar-los
perquè hi vagin
i perquè puguin
fer aquesta vivència educativa
i formativa
regulant-se
poden recollir les entrades
les entrades
em sembla
que es venen
ah
es venen
ah
no sabia
que la formació
que es venen
tingui que pagar-se
el Consell Comarcal
em sembla
que en distribueix
el Consell Comarcal
l'Ajuntament de Tarragona
però és que
com tinc entès
que em sembla
que està
i a lo millor
estic equivat
que val mil pesetes
entrar al recinte
del parc
em sembla que no
em sembla que
no, no, jo t'ho pregunto
ja que tu has col·laborat
la teva conselleria
està posada dintre
m'agradaria que m'expliquessis
com és que
aquest intent educatiu
cultural
etc, etc
resulta que ens costa diners
als pares a la butxaca
havent tantes aportacions
econòmiques
com sembla ser que n'hi ha
estàs introduint
una contradició
molt seriosa
i un mal concepte
de la qüestió de la cultura
la cultura
és costosa
i és cara
i tots
ens haurien d'acostumar
o ens haurien d'educar
per al consum de la cultura
un bon consum de la cultura
perquè són capaços
de consumir
en Nintendos
o coses d'aquestes
cònsules
més bé
en contraprestació
t'ho diria
que en els països de l'est
països molt pobres
tota la gent
té una cultura
sobretot cultura
i educació immensa
i no li ha costat mai un dur
però potser els costa
un esforç personal
molt gran
vull dir
veus en els museus
persones molt grans
que afortunadament
a casa nostra
ja poden ser a casa
i poden portar una vida digna
allà els veus
guardant els museus
conservant
i treballant
o sigui
jo penso
això no és cap contradicció
en el que jo estic dient
parlem del cost
però a part
que el cost
o sigui
tota la cultura
també val diners
i sí que ho hem de posar
a l'abast de tothom
però igual
com també
gastem diners
per anar
a un partit de futbol
tot el que fan
les administracions
Margarida
jo he parlat
que he sentit dir
equivocadament
i per això he preguntat
que val
mil pessetes l'entrada
tot el que fan
tot el que fem
les administracions
directe o indirectament
ho paguem
els ciutadans
i t'acabo de dir
que hi ha institucions
com l'Ajuntament
que és qui organitza el parc
l'àrea de joventut
i el Consell Comarcal
i em sembla
que fins i tot
la Diputació
que en dona
a la gent
que els demana
en determinades circumstàncies
és a dir
que si algú
no pot pagar la despesa
si algú
no pot pagar la despesa
això està muntat així
perquè cap nen
es quedi
sense poder assistir
a un espectacle
i a un moviment
de masses formatiu
i educatiu
com aquest
i que ningú
es quedi al marge
de tota manera
em sembla que no són mil pessetes
em sembla que se'n va
sobre les 200 i alguna cosa
i no tant
tu preguntaves
abans
si ens semblava
si era bo o no era bo
el que existís
aquest parc de Nadal
i a mi em sembla
que és bo
que és boníssim
el que no entenc
és perquè aquest tipus
d'activitats
lúdico formatives
per aquest tipus
per aquestes edats
no es fan
a diari
és a dir
no un parc de Nadal
per Nadal
sinó un museu
com es fa
a la majoria
de
no sé
de països civilitzats europeus
on els museus
són un centre de formació
i on els nanos
hi van
els més petits
no ho sé
a jugar
i ara no vull posar
comparacions
del que tenim més a prova
el museu de la ciència
o no sé què
de Barcelona
però és un dels que jo
no he estat
els últims 3 o 4 anys
però crec que organitza
activitats
però és que n'hi ha molts
el museu de la ciència de París
fa coses
de no sé què
el museu
de l'automòbil
de Berlín
els ensenya coses
de cotxes
als nens
però d'una manera
programada
d'una manera
a diari
i això no sé
per què
això existeix
o senzillament
uns espais lúdics
que serveixin
els dissabtes
al dematí
o els dimenses
per fer coses
perquè no hi ha diners
però si l'educació
és un objectiu prioritari
ha de ser
un dels sacs
sembla ser
com diu
Jacín
l'educació
hi ha que pagar-la
espera no no no
però això existeix
a veure Vicenç
no siguis tan cínic
i perdona que et digui la paraula
teàtric
exactament
o histriònic
a veure com diran les paraules aquí
perquè
si volem que la cultura
o l'educació
sigui
gratuïta
hem de començar
per aplicar-la
bé
i des del principi
i des de baix
i segon lloc
una cosa
és l'educació
i l'ensenyament
i una altra cosa
és que una vegada
hagis adquirit
aquestes bases mínimes
després tens ja
unes bases culturals
per saber que
tot el que vols
costa
aquest seria el amens
perdoneu una cosa
Maria
quant costa entrar
aquesta nit al concert
que doneu vosaltres
el concert és gratuït
gràcies
escolteu
a veure una cosa
i què vols dir amb això
veure
que vols dir amb això
escolteu una cosa
jo el que vols dir
és que
escolteu una cosa
estem a les vigílies de Nadal
avui és el primer dia
que els nanos
els nanos
els nens
exactament
no els cabuts
els nanos tenen vacances
possiblement molts d'ells
ens estiguin escoltant
i jo crec que hauríem de canviar
el toro de la tarda
jo simplement dir
contestant en Pere
que sí que existeix això
que diu ell
és a dir
en aquests moments
existeix la figura
del que s'anomena
l'udoteca
l'udoteca infantil
això existeix
em sembla que inclús
aquí a Tarragona
en algun casal de barris
la pots trobar
i després no oblidem
el paper important
i capdalt
que han desenvolupat
i desenvolupen encara
les entitats de lleure
nosaltres des de la secretaria
de la secretaria general
de joventut de la Generalitat
i tenim molt contacte
a la demarcació de Tarragona
hi ha més de 300 entitats juvenils
entitats de lleure
esplais
perruquials
i esplais
cívics
i agrupaments
escoltes
que treballen
amb aquests temes
els dissabtes
i molt sovint
també entre setmanes
per tant
sí
Déu-n'hi-do
la quantitat de joves
que la demarcació de Tarragona
treballa
això és societat
Tarragona Ràdio
102.6 Freqüència Modulada
això és com està el pati
senyores i senyors
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tornem a estar
com al principi de la tertulia
és molt difícil
avui esteu molt esvalutats
a mi em deien abans
quan era petit
que hi diuen
ara vaja
que la quichalla
quan manca un dia
per vacances
els mestres
diuen que estan insuportables
els nens
no?
és veritat
doncs
perdoneu-vos que us ho digui
però
sembleu nens
és que avui
quina gran alegria
ens acabes de donar
i com que sembleu nens
us preguntaré
què heu escrit
què heu demanat
als vostres reis
comencem amb el senyor
Josep Maria Ferrer
bé
ja he fet bondat
jo
ja he fet bondat
ja s'ha portat bé
moltíssima
en guany tinc un motiu especial
per haver demanat
alguna cosa
a ses majestats
i ha demanat
la recuperació total
de la meva filla
esperem
esperem que el reis
que el reis ho porti
el senyor Ferrer
doctor Soler Poblet
home
amb el que m'acaba
Josep Maria
jo m'hi adereixo
jo també li he demanat
al reis
el mateix que ell
el que passa
que voldria afegir
dues coses
el personal
com a president
de l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa
he demanat
la retransmissió
per TV3
de la nostra processó
sense que això
provoqui
cap tipus de conflicte
amb els altres mitjans
de comunicació
i en segon lloc
he demanat
com a pare de família
a veure si el reis
o el pare Noel
o el tio
ens porta
i ens arregla
l'entrada
de la zona educacional
dels col·legis
a la carretera
de Lleida
Pere Salles
has apuntat tu
o què?
Home
no gaire
no gaire
però vaja
esperem que no portin
sortius en carbó
jo el que voldria demanar
és que
la gent
se'n donés compte
una miqueta
de l'enriquidor
que és per l'esperit
al visitar
les sales d'exposicions
de tota mena
d'arts
i ja que
és una cosa
que no porta
no té cap mena
de problema
no té cap mena
d'indivindicació
de res
sinó que solament
enriqueix l'esperit
i que agafessin
aquesta sana costum
de sortir
a passejar
i visitar
una sala
no val diners
i és gratuït
com que la meva filla
em diu
que no m'he portat
gaire bé
que no ha fet
gaire bondat
doncs el primer
que li he demanat
als reis
és que m'aportin
una miqueta més
de paciència
perquè es veu
que no sóc gaire
pacient
com aquell que diu
no?
Perdona'm
la teva filla
està escoltant la ràdio
en aquests moments?
En aquests moments no
perquè ahir la vaig embarcar
i no m'escolta
Com embarcar?
La van enviar a les illes
la vaig enviar
A casa dels avis
Exacte
s'ha anat a passar
té per allà
cosins
i estima més estar allà
que no
en companyia meva
perquè es veu
que no tinc gaire paciència
entenc que
bé
que ho puc assumir
la qüestió aquesta
de la paciència
no només per mi
sinó en el sentit també
que bé
això pot ser doncs
fa així una miqueta
el que d'aquell
que hi hagi més
bona entesa
no només a nivell personal
sinó a nivell productiu
i tot això
i a nivell lucratiu
particular
meu
cultural
i que sí que m'ha costat
una miqueta
no gaire
una miqueta
però s'he demanat
una obra
d'en Giovanni
del Mozart
que bueno
ja està gastada
pobrec
a mi me deixes que
trenqui
amb tots els mollos
que estan fent
ells tan seriosos
trenca
que és lo teu
trencant
escolta'm Vicenç
després de l'esquitxada
que has fet per aquí
després de les copes
arrossegades
per allà
em demanes
per favor
perquè puguis trencar
jo demano poquetes coses
normalment per als demes
per mi demano
només no tindré gana
si m'ho puc apremar d'una vegada
i per als demes
que tothom tingui
tot el que sigui
i especialment per dos amics
que hi ha aquí a la taula
per tu que tinguis
una bona
projecció futura
el teu càrrec
i el Josep Maria
que veig que
li ha entrat
una mica
el sentiment dels reis
que se compleixi
el que ell vol
que es compleixi
Josep Maria Ferrer
en aquest cas
estic parlant
també del Josep Maria Soler
però ell també sap a què em refereixo
molt bé
gràcies
Raül
bé
jo recordo
que ara fa
ara pensava
mentre els demés
anava un any
explicant
em venien
al cervell
les imatges
de l'any passat
ara fa un any
jo recordo
que estàvem atrafegadíssims
l'Albert Santa Maria del Mar
de Comarruga
de l'Albert de Joventut
perquè ens va arribar
un contingent
de 110 bosnians
refugiats bosnians
en aquests moments
gràcies a Déu
només en tenim
una vintena
els demés
pràcticament tots
s'han anat col·locant
els han acollit
famílies diverses
del país
etcètera
i jo penso
que el millor desig
i m'imagino
que parlo també
per boca vostra
el millor desig
que podríem formular
de cara a aquests reis
d'enguany
és que s'acabés
d'una vegada
la guerra als Balcans
penso que és imperdonable
que l'Europa
del segle XXI
gairebé
encara avui
hi hagi una guerra
cruel i cruenta
com la que s'està produint
i que demostra
que la humanitat
doncs som així
que tenim estrelles
de bonomia
però que també
després quan volem
som autèntics càfares
penso que aquest
jo penso que és
el principal desig
que faria
i després
a nivell
més personal
jo si Déu vol
seré pare
al mes de gener
i per tant
espero que el rei
és un bon real
per primera vegada
a més
i per tant
em fa una especial il·lusió
ja se't nota
ja aquest cauleval
abans d'hora ja
nen o nena
nen
nen
avui ja ho saben
avui en dia
la medicina
el senyor Soler
el doctor Soler
doncs ja sap
que la medicina
avança
que és una barbaritat
de vegades s'equivoquen
tindrem un clònic
no
forma part del
que sí
la sorpresa
Margarida
bé doncs
jo el que demano
és que hi hagi
molta il·lusió
i que hi hagi
il·lusió per tothom
o sigui que
diguem-ne al món sencer
però potser
em sento més vinculada
a Europa
i diré que Europa
mantingui la seva il·lusió
i naturalment
jo també m'adhereixo
totalment
i vull dir
renunciaria
als altres desitjos
amb el que ha expressat
el nostre amic Ferrer
Només ens queda
el Pere Buigués
Jo no vull repetir
una mica
el que heu dit
tant amb el tema europeu
com amb el del Ferrer
evidentment estic
totalment solidari
amb què seria
la primera petició
però com que és
un any molt especial
per mi
perquè és el primer
Nadal que passo Tarragona
la meva petició personal
seria
que em pogués
reenamorar
de Tarragona
o enamorar
si no ho estava prou abans
perquè penso que
si una persona
està a gust
en un lloc
i amb les persones
que hi ha en aquell lloc
això també ajuda molt
a ser feliç
i així
com que avui
tenia un 94
ben feliç
doncs intentaré
enamorar-me
de Tarragona
i dels Tarragorins
Ai, guaiaràs molt
Ara, Francesc
esperem que sigui
un amor
Francesc
en nom de tots
tu què demanes
en nom de...
jo?
en t'haig de demanar
en nom de tots
te demanem a tu
nosaltres te preguntem
doncs jo m'haig d'acomiadar
m'estan dient
que això s'acaba
però...
no, no
per una vegada
us contestaré
perquè moltes vegades
quan em troc a parlar
a mi
jo considero
que no haig de parlar
però en aquesta vegada
sí
jo només us demano
que les coses
em vagin molt bé
però que us vagin
també a vosaltres
com a mi
i després que tinc
una miqueta de temps
per escriure
durant l'any 1994
se'ns acaba el temps
això ha estat
com està el pati avui
el Josep Maria Forré
ha dut el torrós
se l'ha menjat
el doctor Soler Poblet
el Pere Sales
la dona del pastís
la dona del Pere Sales
la seva muller
ha fabricat
diguéssim
el pastís
que se l'ha menjat
el Jacint Andreu
i el Vicent Pérez
la Margarida Genera
i el Pere Vuller
s'estan encarregats
d'acabar-se
amb el cava
que ha passat el rufor
i això és tot
a reveure
i bueno
que aquesta figura
funciona o no funciona
fa un servei a la societat
totes les
jo no dic que no faci una
està fent una feina
a la societat
però jo crec que és una miqueta
ancestral ja aquesta figura
aleshores crec que es tindria
que ja diguéssim
solventar d'una altra manera
jo el que crec és que
en principi
la concepció de l'estat
quan l'estat
es va inventar
era un estat centralista
purament
i aleshores
havia de distribuir
el territori
d'alguna manera
i esclar
no va inventar
dividir les quatre províncies
Catalunya
en quatre províncies
per fer la punyata
a Catalunya
va dividir
tot l'estat espanyol
en províncies
en funció purament
o en mentalitat purament
administrativa
aquest és un tema
clar
el segon tema
que immediatament
se'ns presenta
és que l'estat
ha deixat de ser
un estat centralista
hem de trasladar
l'administració
el més propera possible
al ciutadà
i que per tant
la teoria política
d'aquest moment
ha canviat
hi ha una altra qüestió
des del meu punt de vista
i és que
efectivament
en aquest moment
l'estat
està molt descentralitzat
i
o intenta estar
descentralitzat
i hauria d'estar-ho
i dintre
de les administracions
autonòmiques
també hauria d'estar
l'administració
autonòmica
descentralitzada
i ho intenta
això a vegades
és difícil de comprendre
pel ciutadà
perquè el ciutadà
l'únic que veu
és que
les administracions
se multipliquen
i que els seus impostos
augmenten
i té la sensació
que el que està fent
és pagar més
i donar
més
treball
o augmentar
els llocs de treball
dintre de l'administració pública
en tercer lloc
volia dir
que la divisió territorial
és una divisió
que d'alguna manera
l'estat
i la comunitat autònoma
té que tindre
té que tindre
una divisió territorial
on repartir
les representacions
de la seva administració
que mai
de moment
deixarà de ser
descentralitzada
del tot
de moment
ojalà arribi un dia
en què ho sigui
per Catalunya
però de moment
és que en dos minuts
tothom vol parlar
però no
és que
finalment
el que volia dir
és que la població
l'home
el ciutadà
i el català
té molt clar
quin és el seu territori
i com ha de viure
gràcies
jo senzor
només volia dir
afegint-te
el que dius tu
Soler
i és que
molt bé
pot ser que en aquests moments
sigui un estat
descentralitzat
o tendeixi cap aquí
però
li falta
assumir el concepte
de desconcentració
que és importantíssim
per evitar precisament
tot el que s'ha de d'acord
i molt més
podíem parlar
que em fa molta il·lusió
que siguem europeus
i que caiguin
els límits
fins i tot
de fronteres
i que penso
que el que hem de fer
és potenciar el nostre país
fer-lo créixer
enriquir-lo
i vull dir
al marge
de si hi ha uns límits
territorials
o no
i que ja dic
sobretot
que em fa il·lusió
ser europeus
o sigui que hi ha
hi ha temes
que ja potser
se'ns esclava
ho sento
jo
és que m'hauria agradat
que poguéssiu
enraonar molt més
i potser ho he tingut
que ser una mica brustellant
però és que si mireu
el rellotge
és el que ens mana
Maria Ferrer
doctor Solopoblet
de Sant Andreu
me la gré de generar
Robes Sastre
moltes gràcies
moltes gràcies
Música
Tarragona Ràdio
i privar
l'arma humana
no a veure
això que deia el Francesc
jo penso que és això
és un problema de fons
en el fons
el que hi ha aquí
jo crec que
i abans ho dèiem
en relació a la gent jove
jo penso que estem vivint
en una societat
excessivament competitiva
on el llistó
que la societat
s'automarca
és massa elevat
massa alt
i que llavors
hi ha gent
que no hi pot
a tots nivells
a nivell educatiu
a nivell formatiu
a nivell
familiar
a nivell social
a nivell associatiu
a tots nivells
fins que arriba un moment
que part d'aquesta societat
no arriba
a aquell nivell
no hi arriba
no pot fer-hi res
i en lloc
d'arrossegar
i anar seguint com pot
el que fa és
automardinar-se
i dir
mira sabeu què
m'aïllo
em poso en aquest altre món
en un altre nivell
en un altre estrat
i llavors és quan
es produeix el fenomen
aquest del metec
o de l'indigent
que provoca
aquesta situació
i després
jo crec que les autoritats
ho tenen molt difícil
també
perquè
en un estat de dret
no pots prendre mesures
dràstriques
i totalment
allò
inhumanes
com en altres llocs
ja sé que
que solventaran les coses
mira faran una escombrada
i s'ha acabat
però aquí
no hem d'oblidar
que estem
en un lloc
on com a mínim
se respecten les llibertats
que són gent
que estan totalment
legalitzats
que tenen els seus papers
i llavors
m'imagino
que ha de ser
com un laberint
com un trencaclòs
que es pugui
solventar
la solució
amb aquesta gent
que són inadaptats
perquè és veritat
i una vegada
vaig anar
a visitar
la
la casa
que hi ha aquí darrere
de
d'acollida
i escolta
hi ha molta gent
molt bona gent
que s'han trobat
amb problemes
i van allà
i no són inadaptats
i els que veus
el que veus
al carrer a vegades
el que veus
al carrer a vegades
és gent que
doncs
feina rai
i no sé
no sé com
la solució
quina és la que es pot donar
sí que en realitat
és que no hi van
no van a aquesta casa
és perquè no volen
ni aguantar
la mica de reglament
que hi ha allà
aquella mica disciplina
que hi ha els molesta
llavors
doncs no hi anem
jo ho tinc comprovat
que et passen
aquí baix al restaurant
o
algú per menjar
els hi faig
aneu allà a la porta
de l'ajuntament
aquest senyor
us faig un paperet
i aneu allà
que us donen menjar
i que ho collida
i et diuen
que nanai
que ells allà no passen
i se'n tornen
saps per què?
no ho sé
perquè una de les regles principals
per entrar allà
és no a l'alcohol
però si tens gana
prefereixen
jo quasi faria un sacrifici
vull dir no ho sé
però és que no hi ha gent
que és normal
vull dir
no els podem jutjar
amb els paràmetres nostres
nosaltres
tenim una sèrie
de normes
de regles
que per nosaltres
són importantíssimes
i que no les passem
i si les passem
ens sentim a disgust
ells no
és un altre món
és un altre tipus de món
jo l'únic que penso
que si s'han de fer
és posar uns límits
amb allò
que és més elemental
més elemental
per exemple
un programa de seguretat
o d'ordre públic
doncs que no molestin
que no
això sí
això sí
hi ha aquell tòpic
Santiago
hi ha aquell tòpic
que diu
que la llibertat d'un
comença
allà on acaba
la dels altres
exacte
jo entenc
amb això tenen raó
que hagin veïns de la part alta
que es queixin
perquè és un problema
i tots
hi han trobat
jo no he vist
no hi resideixo
però m'hi he trobat
i d'altra banda
doncs també entens
que aquella gent
són un producte de la societat
i que la societat
els ha fabricat
que també la societat
ens hauríem de sentir
certament
mínimament solidaris
el que passa
que és difícil
el que passa
que la gent
aquests problemes
els veu com una cosa
molt llunyana
no quan els afecta a ells
sinó a la persona
que es troba
amb aquesta situació
jo sempre dic
imagineu-vos
les persones
que són més reàcies
i més violentes
envers aquest col·lectiu
de marginats
imagineu-vos
que un vostre fill
pel que sigui
per moltes circumstàncies
que poden haver
moltes a la vida
es troba
amb una situació d'aquestes
com el veriu
el problema?
certament que no estaríeu d'acord
amb la forma que viu
però oi que intentaríu
solucionar les coses
d'una altra manera
o el miraríeu amb un altre prisma
penso que això
aquest pensament
l'haurien de tenir
tots una mica
i qui diu un fill
diu un conegut
un familiar
un amic
sentieu que m'ho has dit
són les 10 i 30 minuts
canviem de tema
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
102.6 FM
Fórum Municipal
Les 10 i 31 minuts
la quarta trobada
de corals de Tarragona
a la catedral de Tarragona
amb el motiu
del concert de Santa Cecília
de 1993
serà el divendres
19 de novembre
a les
dos quarts de nou
del vespre
això està patrocinat
organitzat
o d'alguna manera
protegit
per l'Ajuntament de Tarragona
aquí a l'escut
i tenim aquí
el senyor García Mallol
de la corals del Serrallo
bon dia
bon dia
senyor Mallol
bon dia
com anem
senyor García Mallol
això de senyor
som tots iguals
i no cal
tots senyors
no
som tots
què faran
què faran
doncs mira
aquesta
trobada de corals
és la quarta
la primera
la va organitzar
l'any
1980
o sigui
som el 83
93
ah i el 93
l'any
1990
la coral
de l'Àncora
com més antiga
us digue
es va cridar
a tots els
presidents
de les corals
i es va reunir
i li va dir
mireu
la meva intenció
és fer això
aquesta trobada
de corals
per Santa Cecília
i
voldria
o m'agradaria
una continuitat
que cada any
l'organitzés
una
o sigui
per antigüedat
la primera va ser ella
vam organitzar
la segona va ser
l'Halleluia
l'any passat
va ser
Muscantars
i en Guany
es toca a nosaltres
la coral del Serrallo
és una trobada
doncs
molt maca
allí es canta
de tot
es canta
cançons
seleccionades
cançons molt bones
cançons catalanes
cançons de Tarragona
i
és doncs
una trobada
que allí
al final
s'acullen
unes
quasi
unes 400 veus
al final
i és
molt maco
i que són
més gent
d'aquí de Tarragona
o de Barcelona
no no no
quantes corals
hi ha a Tarragona
doncs
perquè
vostè és la quarta
per antigüedat
però després n'hi ha més
n'hi ha
n'hi ha moltes
ara
que
que s'hagin
posat aquí
amb
amb aquest concert
diguéssim
en aquesta trobada
de moment
només ne'n som 10
Déu-n'hi-do
diu
de moment
només ne'n som 10
però és que
n'en som moltes
més
de Tarragona
només 10
d'aquí Tarragona
a la mateixa ciutat
de Tarragona
hi ha moltes
més corals
de les 10
com pot ser
que hi hagi
tantes corals
sí
sí
i quan
sentia
el que mos costa
que també
és coralínic
per entendre
sí
jo també cantaré
divendres
també cantaré
a l'agusta
a l'agusta
està bé
a l'agusta
aquí porto el programa
cada coral
cantarà
un parell
de cançons
quan els toca
l'agusta
organitzar
quan els toca
d'aquí 3 anys
falten 6 anys
és curiós
l'afició
ja no catalana
que és catalana
aquesta afició
però
o sigui
és molt catalana
però que sigui
tan arreglada
de Tarragona
això de les corals
perquè
si comptes
els habitants
apromits de corals
per habitant
ja
podríem dir
que hi ha moltes corals
és curiós
si se fes un estudi
podria ser la capital
que té més corals
el que sí que és cert
és que Tarragona
té un teixit associatiu
tremendo
i que a vegades
estem acomplexats
en relació
a certes ciutats veïnes
i no és pas cert
Tarragona
en aquests moments
té un moviment associatiu
important
i això que dieu vos
de tot aquest conjunt
de corals
ho demostra
o sigui
com a coral antiga
i que ha proporcionat més
digués
és l'àncora
és l'àncora
aquesta és la
és la de gana
és això mateix
i a continuació
doncs
han vingut
totes les demés
ara
allà baix
al serrallo
hem cantat
tota la vida
allà baix
tota la vida
s'ha cantat
per caramelles
les caramelles
o sigui
un parell de mesos
abans
de les caramelles
se replegàvem
allà el cafè
que es creu
i allí
doncs
ensejaven
què diu això
de les caramelles
que s'està perdent
o no
això de les caramelles
però em seria molt de greu
que es perdés
nosaltres
me penso
me penso
que som els únics
que sortim per caramelles
me penso
que en guany
ja s'ho pensarem
perquè som tots ja molt grans
i pesa una miqueta
es cansem
o sigui
érem l'àncora
i nosaltres
que sortim per caramelles
i
s'ha perdut
l'àncora
ja se n'ha deixat
ja fa dos anys
que no surt
i nosaltres també
doncs
aquest any que ve
ja potser
no sé si sortirem
perquè doncs
som grans
s'està perdent
s'està perdent
i en part
sortir
que vol dir sortir
que vol dir sortir
la nit de Pasqua
sí
a cantar
a cantar
a cantar
perquè nosaltres
per aquí dalt a Tarragona
pugem
ja fa
10 anys
no
mentida
13 anys
fa que pugem
a cantar
per Pasqua
però el que trobo estrany
és que hi hagi tantes corals
i que a mi
em sona una
l'àncora
i no me'n sona cap a mi
és la més tradicional
llavors serà que tenim
un gran teixit
d'aquestes associacions
que ens admirem
els de les altres ciutats
i no ens fem veure les nostres
perquè les nostres
no surten
al carrer
no afloren
no les veiem
perquè vamos
que aquí tinguem
un cantaire
no
jo no
és que
jo a mi
quan el programa
per exemple
això de la catedral
cada any
ja podria ser
d'acord
però vull dir
que durant l'any
llavors quines altres actuacions
tenen aquestes corals
home sí
totes
totes actuen
a Tarragona
i fora de Tarragona
s'arriba a conèixer
sí sí
ho crec
jo trobo que
tantes corals
com ja
no s'hauria de perdre
les caramelles
ja està
el que passa
és que les caramelles
tenen un doble enemic
un va ser
la reforma litúrgica
que va ser un cop fort
per les caramelles
perquè abans
tal com se feia
que era el dissabte
per l'òria
el matí
i tal
donava molta marge
per les caramelles
i amb la reforma litúrgica
d'altra banda
ben justificada
des d'un punt de vista religió
però de cara als costums
aquests
doncs va ser fatal
i després
la mateixa organització social
que fa que
per exemple
que els joves
doncs a les nits
no hi comptis
ni per caramelles
ni per res
perquè ara avui dia
abans
és clar
arribava el dissabte de l'òria
i la gent
s'ha de cantar
i que la gent
s'ha de la bon
i després
que les caramelles
s'haurien de fer
per la ruta del bacalau
potser llavors
trobaríem gent
i potser en comptes
de la gent
de regalar ous
i coses
i fruites
una mica de whisky
que ja ho podem fer
no?
incluïm a la ruta
del bacalau
al restaurant
Eugeni Mons
escolteu-me
tenim aquí
en Quico Correra
que acaba d'entrar ara
hola
bon dia Quico
bon dia
en Quico Correra
és membre de Música
per la Pau
i per tant
sense sortir
massa del tema
de les corals
després podem passar
podem passar
a la música
per la Pau
que és un tema
que ens interessa a tots
sí
molt
de les corals
de les corals