Matí de Tarragona Ràdio és gairebé un quart d'onze del matí.
Com us dèiem, en començar avui el nostre convidat aquí als estudis de Tarragona Ràdio
és el senyor Joan Carrera, el president del Consell Comarcal del Tarragonès.
Amb ell, a partir d'ara, podrem repassar diverses qüestions d'actualitat
relacionades a aquest organisme, el Consell Comarcal del Tarragonès.
Senyor Joan Carrera, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut.
Comencem parlant d'economia, de pressupostos, que sempre és important,
és un element essencial en qualsevol institució.
Precisament aquesta setmana, el ple del Consell Comarcal del Tarragonès
va debatre el projecte de pressupostos de l'any 94.
Va debatre i els va aprovar.
Una xifra important i, en tot cas, caldrà explicar
en què destinarem els diners i els recursos del Consell Comarcal del Tarragonès
durant aquest any 94.
Doncs bé, els pressupostos d'aquest any augmenten lloginament
per contingències, diguem, no pròpiament d'inversió
ni d'expansió, sinó simplement donada a la forma de financiació
dels Consells Comarcals,
que és estrictament a base d'aportacions de, diguem,
recursos dirigits per una sèrie de competències finalistes que tenim.
Això ens encotilla a l'aplicació dels pressupostos
i, per tant, si augmenten lloginament,
és degut a que han augmentat lloginament aquestes subvencions
que ens venen des de Diputació o des de la Generalitat
a través dels seus diferents departaments.
Bàsicament, el capítol 1, que és el capítol personal,
augmenta també lloginament, però augmenta en el sentit
que diferents convenis amb la Generalitat
ens han aportat nou personal.
I això fa que augmenti aquesta partida,
però no, diguem, és deguda a un augment de plantilla
de la que ja teníem, sinó simplement perquè,
per altra banda, l'augment dels sous es congela,
per tant, no hi ha augment per part dels sous dels funcionaris,
sinó que augmenta la plantilla
per traspàs d'alguna competència de la Generalitat
que incorpora, evidentment, nou personal
i, per altra banda, també els augments dels costos
de la Seguretat Social, que també fa que aquest capítol
ens augmenti quasi un 8%.
Hem de dir que el pressupost en aquest any del Consell Comarcal
puja a uns 617 milions de pessetes.
Quins són els principals objectius,
les principals línies d'actuació del Consell
durant aquest any 94?
Bé, el capítol d'inversions propis del Consell
estem a l'espera, una mica, de diferents converses,
diferents convenis amb diferents departaments de la Generalitat.
En concret, a la Direcció General de Telecomunicacions
estem a l'espera que s'aprovi el tirant davant
un centre d'informació amb tecnologies avançades,
que es diu CITA, que representaria una inversió
d'un 60 i escaig de milions de pessetes
i que aglutinaria qualsevol tipus d'activitat
relacionada amb la informació, des del punt de vista més general,
i que aquesta informació estigués tractada
a través de tecnologies avançades.
Això és un projecte que experimentalment
ja s'ha portat a terme amb diferents Consells Comarcals de Catalunya
i que esperem que aquest any
ens incorpori al Consell Comarcal del Tarragonès.
Això, diguem, és la partida més important
en quant a inversió pròpia del Consell.
Això, clar, aquest augment de 60 milions de pessetes,
si comparem els pressupostos amb els de l'any passat,
que eren de 580 i pico,
aquesta baixa respecte a si traguéssim aquesta inversió
és deguda a que el Pla Únic d'Obras i Serveis
es va executar amb la seva major part,
que això ja com saps és un programa quadrianal,
i que en els dos primers anys ja es va executar
gran part de les obres que fan els ajuntaments
i, per tant, aquest any la inversió del Pla d'Obras i Serveis
és menor.
I, per tant, compensa una mica el creixement
amb aquesta inversió del Centre d'Informació
amb tecnologies avançades.
Una de les activitats o un dels projectes
que té pendents el Consell Comarcal del Tarragonès
fa referència a la promoció turística de la comarca
en el seu conjunt i passa per la senyalització
de cadascuna de les poblacions de la comarca
des d'un punt de vista turístic.
En què consisteix aquest projecte de senyalització
dels pobles a la comarca?
Bé, la Generalitat, el Departament de Turisme,
en concret, té un projecte global
de senyalització de Catalunya
des del punt de vista turístic
que han entregat ja en bona fase,
que és la fase, diguem, de les carreteres generals
i que aquesta ja està en fase d'execució
en la major part del territori nacional.
i el que es preveu també a la Conselleria de Turisme
preveu en un plaç més o menys llarg,
curt, perdó,
el que aquesta senyalització s'estengui
per dintre del territori i a través de cada comarca.
Aleshores, nosaltres, el que hem proposat a la Conselleria
i sembla ser que es tirin endavant,
és el de senyalitzar els municipis de tota la comarca
amb la mateixa tipologia de senyalització
que, per les altres nervis, diguem,
de transport o de comunicació més grans,
ja està funcionant actualment,
diguem, autopistes i carreteres generals.
Aleshores, nosaltres el que volem tirar endavant
és aquest projecte de senyalització
de cada un dels pobles,
de cada un dels municipis de la nostra comarca,
emparan-se amb aquest projecte global
del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
I com seria concretament aquesta senyalització?
En què consistiria?
Doncs a les entrades i sortides de cada poble
hi hauria una, diguem, una senyal
que indicaria quin és el recurs turístic
més important d'aquell municipi.
Afecte, doncs, que el viatger o el turista
que es mou per dintre del territori de la nostra comarca
sàvia que en aquell municipi pot trobar un monument
o pot trobar, no sé, un bon restaurant
o pot trobar una bona panoràmica, no?
I en aquest sentit és donar informació
al viatger que passa
i que potser no pararia en aquell poble
i que el fet de trobar aquest senyal
el pugui fer, doncs, que faci una estada
en aquest municipi
i això, doncs, sempre és important
des del punt de vista de la...
Diguem, anar a donar a l'interior
de la nostra comarca
que turísticament no té la importància
que pot tindre la franja costanera
doncs intentar desplaçar el turisme
que ens visita a les platges
doncs aprofitar-lo
perquè conegui també l'interior
de la nostra comarca.
Ja que parlem de turisme
i de platja
que és prou conegut
i prou important
els recursos de la vessant turística
a la costa del Tarragonès
cal dir també
que hi ha converses
amb el Departament de Turisme
de la Generalitat
entre aquesta conselleria
i el Consell Comarcal del Tarragonès
per tal de tirar endavant
una prova pilot
una prova experimental
que seria la primera
si no tinc mal entès
fins i tot del conjunt
de l'estat espanyol
per tirar endavant
el que s'ha anomenat
un projecte de platja activa.
Què vol dir això
d'una platja activa?
Bé, una mica
les converses
que hem tingut
amb el Consell Comarcal
i el Departament de Comerç, Consum i Turisme
a través de la seva delegació
aquí a Tarragona
en el sentit de dir
a veure què és el que es podria fer
perquè el turista
que cada vegada més
demana alguna cosa més
que soli platja
i que demana espais lúdics
i més activitat
vam començar
a dissenyar
el que podria ser
una bona oferta
és a dir
almenys complementar
l'oferta de soli platja
en el mateix àmbit
del sol i de la platja
i per tant
el que nosaltres
pretendrem
és el que
el turista
que va a la platja
a més a més
pugui tindre
una sèrie de serveis
i activitats
que facin que l'estat
de la platja
sigui més agradable
en aquest sentit
des de
tot tipus d'esports
i d'informació
de tot tipus d'activitat
que
pels alredadors
de la platja
es puguin realitzar
a més a més
doncs
d'altre tipus
de dinamització
de lo que és
tant lúdica
com cultural
es pugui realitzar
en aquest àmbit
territorial
i aquesta prova
quan es podria portar
a terme
en la pràctica
bé
això
és un problema
d'organització
important
i sobretot
de recursos
per tant
el més adient
sabria ser
constituir una sèrie
de fases
i mirar a veure
quina de les fases
aquestes
es podria tirar
endavant
aquest any
això depèn molt
de la voluntat
dels ajuntaments
perquè al fin
i al cap
ells també
han de portar
una quantitat
a través dels recursos
dels patronats
de turisme
que puguin tenir
aquests diferents municipis
i a partir d'aquí
estudiar
quins són els projectes
donats
els pressupostos
quina és la fase
que es podria tirar
endavant
aquest any
però no és un projecte
tancat
és un projecte
que aquest any
es pot començar
la primera fase
i l'any que ve
continuar amb la segona
i així successivament
fins a fer de la platja
un àmbit
lúdic
esportiu
i a més a més
d'esbarjo
Aquesta prova
busca donar
una alternativa
simplement
al turista
i habitual
al visitant
i habitual
de la costa
del Tarragonès
o fins i tot
busca una alternativa
una diversificació
de turisme
que pugui arribar
a les nostres costes
Bé
el turisme
que arriba
a les nostres costes
depèn també
de l'àmbit
en què ens estem movent
és a dir
de la zona
en què ens estem movent
no és el mateix
el turisme
que ens visita
la zona sud
de la comarca
és a dir
Solou
Vilaseca
que el turisme
que ens visita
a la zona nord
que és des de
Altafulla
fins a Roda de Bra
el turisme
de la platja
és bàsicament
turisme de segona residència
turisme nacional
i per tant
aquest és el que
potser més
podria gaudir
d'aquesta oferta
el turista
diguem
de la zona de Solou
Vilaseca
doncs ja és un turisme
més internacional
i que
també busca
aquestes
activitats
però potser
aquest component
Sol i platja
és el més important
que el que
puguem donar
dins de la mateixa platja
quan parlem
de Sol
de platja
de turisme
a vegades
també hem de parlar
de vies de comunicació
de qüestions
relacionades
amb les
infraestructures
i en aquest cas
és evident
que l'eix
vertebrador
de la comarca
parlant de comunicacions
per carretera
és la Nacional
340
i en aquesta via
doncs tenim
un problema
ja històric
de circulació
que és el pas
per les poblacions
d'Altafulla i Torre d'en Barra
en els darrers mesos
ha estat parlant molt
del projecte
de construir una variant
el seu pas
per a aquestes poblacions
i en aquest sentit
el Consell Comarcal
conjuntament
amb els ajuntaments
de la zona d'Ons
ja ha estat negociant
d'una manera
important
amb l'administració central
en quin moment
es troben
senyor Carrera
les negociacions
i les converses
amb el Ministeri
d'Obres Públiques
per tirar endavant
aquesta variant
bé
sembla ser
que hi ha
tota una
voluntat
ferma
que això pugui tirar endavant
i recentment
es va rebre
als ajuntaments
d'Altafulla i Torre d'en Barra
van rebre la notificació
de la realització
de l'estudi
d'aquesta variant
que és el pas previ
a la realització
del projecte
i després
el de l'execució
fa cosa de dos o tres dies
va sortir
com avui surt
a la premsa
també
el fet
d'aquesta
proposta d'estudi
i que per tant
és el primer pas
i per tant
creiem que
la voluntat expressada
amb la visita
que van fer els alcaldes
d'Altafulla i de Torre d'en Barra
el senyor Dombrit
a Madrid
doncs
sembla ser
que
ha fet fruit
i que per tant
això sembla
que tiri endavant
cosa que fa
uns dies
unes setmanes
no es veia tan clar
sembla ser
que la voluntat
per part del Ministeri
és ferma
i esperem
doncs
que això
tiri endavant
per un bé
evidentment
dels nostres visitants
i sobretot
dels nostres habitants
que són els que pateixen
dia a dia
aquestes immenses cues
que es formen
avui en dia
ja a tota hora
i per tant
que són
els més perjudicats
esperem que això
es pugui solucionar
i que
si no aquest any
es pugui veure
l'execució
sí que l'any que ve
es pugui veure
màquines
treballant allí
per la variant
hi ha previst
algun altre contacte
amb el secretari general
amb el director general
de carreteres
o amb algun altre membre
de l'administració
bé
si
els compromisos
que es van adquirir
en el seu moment
doncs es van complint
no fa falta
cap més contacte
creiem el que ens diuen
i bueno
que benvingut sigui
en cas que es retracessin
aquests períodes
estelers
i tal
llavors potser
podríem tornar
a espinjar una mica més
perquè això
no s'aturés
de forma paral·lel
al tema
de la carretera
nacional 340
i de la variant
que s'ha de fer
per Altafulla
i Torre d'Embarra
hi ha el tema
del tren
de la línia
del ferrocarril
del que anomenem
el corredor del Mediterrani
la via que aduni
o que uneix
a Tarragona
i Barcelona
en aquest sentit
com estan
les converses
amb l'administració central
això està una mica
més complicat
perquè evidentment
l'actuació
és molt més important
que el fet
de la variant
de totes formes
vull dir
hi ha una posició clara
dels ajuntaments
que es veuen afectats
per la via actual
que és per on
s'ha semblat ser
el Renfe
doncs vol tirar endavant
el que és
el corredor del Mediterrà
que dit sigui de pas
el corredor del Mediterrà
és arreglar la via
perquè puguin passar trens
a velocitats superiors
als 200
entre 200 i 220 km per hora
evidentment això comportaria
una sèrie de rectificacions
de corbes
i un tancament
de la via
i una sèrie de passos
elevats
que això malmetria
no solament el territori
sinó l'estètica
de lo que és
tota aquesta zona
que durant molts anys
els ajuntaments
a costa
de les seves arques
municipals
doncs han anat
mantinguent
evidentment
nosaltres hem protegit
s'ha protegit molt
lo que és
l'estètica urbanística
de lo que és
aquesta zona
de comarca
que es veuria afectada
per aquesta barrera
impedint
doncs
el normal desenvolupament
urbanístic
dels pobles
que la seva
diguem
expansió natural
doncs és des d'interior
cap a platja
no?
el fet de consolidar
allí una barrera
d'aquest tipus
doncs impediria
aquest normal
el desenvolupament urbanístic
i perjudicaria
d'una forma important
el que és
l'estètica
i per tant
una de les coses
que avui en dia
els turistes
doncs van a buscar més
que és l'estar
en un espai
en un ambient
en un entorn agradable
no?
Per tant
alcaldes d'aquests municipis
doncs
suposen
doncs
que en principi
es faci
per
aquesta mateixa via
aquesta
aquest corredor
del Mediterrà
evidentment
nosaltres
no som tècnics
hem tingut reunions
tindrem més reunions
en breu
i també
anirem a visitar
el senyor
Monfort
que és el responsable
d'infraestructures
de l'estat
per fer-li veure
doncs
que això
seria una barra vessada
i que
des de la nostra
diguem
poca capacitat tècnica
podem aportar
alguna solució
que almenys
des del punt de vista
lògic
semblen ser
viables
que serien
el d'aprofitar
el que seria
el futur
recorregut
del tren
d'alta velocitat
perquè
per aquest mateix
recorregut
hi passessin
aquests trens
d'altes velocitats
el que
aleshores
això implicaria
que no es tinguin
que fer
reformes
diguem
traumàtiques
de l'actual via
l'actual via
creiem que
és el que ha de
quedar
com una via
que pugui
llançar trens
de Barcelona
a Tarragona
per anar a totes les estacions
i que faci
la funció de metro
i que
aquesta
el fet
que això
no vol dir
que no es vulgui
que s'arregli
aquesta via
sinó
que no sigui
traumàtica
la seva adequació
per passar trens
a velocitats
de 200
220 km per hora
una via
més destinada
a trens
regionals
per dir-ho d'alguna manera
exactament
i que els grans trens
ja recorregut
i de gran velocitat
passa sempre a una altra via
aquesta és la voluntat política
aleshores aquí
s'ha de confrontar
amb el que és
les possibilitats
tècniques
però des del punt de vista
lògic
i de sentit comú
sembla ser que és possible
o que podria ser possible
aquesta altra solució
que és el que portem nosaltres
que evidentment
suposo que ha de ser més cara
però que clar
el que no podem
és malmetre del futur
de tota aquesta zona
per una qüestió econòmica
si no es pot fer
perquè no hi ha diners
doncs que no es faci res
però si s'ha de fer
alguna cosa
que es faci ben fet
tot i així
sembla que el projecte
del tren d'alta velocitat
encara en tenim per anys
i tampoc està molt clar
el traçat que pugui haver-hi
entre Barcelona
i Lleida
en aquest cas
i si passaria
per la mateixa comarca
del Tarragonès o no
bé
sembla ser que
dels traçats alternatius
que proposa
el Ministeri
doncs un d'ells
passa pel vell mig
de la comarca
i aquest seria potser
el que es podria aprofitar
com a
corredor del Mediterrà
també
el que passa
que això sí
com dius tu
sembla ser que és una cosa
més llarg termini
però ves una mica
el que deia abans
en aquests temes
d'infraestructures
de grans infraestructures
jo crec que més val
no córrer
i fer les coses ben fetes
perquè són coses
que ens quedarem
per tota la vida
i per tant això
si es fa ben fet
perfecte
i si no es fa ben fet
doncs ho pedirem sempre
i per tant jo crec
que la feina dels polítics
i dels representants municipals
que al final cap
són els representants
de la gent
que està vivint
per aquestes contrades
doncs és la seva obligació
procurar
que el futur
sigui el més bo possible
canviem radicalment de tema
parlem d'una campanya
que pot semblar anecdòtica
o una iniciativa
realment curiosa
però és una cosa
que fa el Consell Comarcal
i que fa precisament
a partir d'avui
i es tracta
d'una campanya
de desratització
en què consisteix
aquesta iniciativa
això és una iniciativa
doncs que surt
de la demanda
de determinats municipis
i també
de determinades organitzacions
de pagesos
en el sentit
que el fet
que algun
de masses terrenys
han estat abandonats
durant els últims anys
sobretot
terrenys
en els que es conreu
a Vallana
l'abandó
d'aquests terrenys
ha provocat
que aquests rovedors
o rosegadors
em sembla que
es deuen dir en català
doncs
hagin proliferat
més del que seria
convenient
o més del que és normal
si aquests territoris
o aquests terrenys
estigués conregat
aleshores
això ha provocat
que diversos ajuntaments
i diverses organitzacions
de pagesos
hagin demanat
al sentit comarcal
a veure si es podria
endegar un pla
per aturar
aquest creixement
de rosegadors
que
bàsicament
no en els pobles
sinó
en les zones
conreuades
o en els marges
etc
doncs
ens estan proliferant
en aquest sentit
ens hem posat
d'acord
amb el Departament
d'Agricultura
i conjuntament
amb els serveis tècnics
d'ells
és a dir
del Departament
d'Agricultura
s'endega
un pla
de desatització
d'aquests marges
d'aquests
terrenys
no conreuats
actualment
i això és el que
avui o demà
em sembla que
s'ha posat en marxa
a vegades
comentant
iniciatives com aquesta
o projectes
com aquests
t'adones una mica
de la funció
que pot tenir
un Consell Comarcal
com el que estem parlant
com el de la nostra comarca
el Tarragonès
tot i així
es parla molt sovint
de quina és realment
la funció
del Consell Comarcal
en un país
com Catalunya
on hi ha
tantes administracions
els Consells Comarcals
després d'una etapa
per dir-ho d'alguna manera
una mica insegura
tenen un futur
assegurat
pel que fa
a competències
recursos
i objectius clars
jo crec que sí
el que passa
que potser
una de les coses
que
que fan
que la impressió
que els Consells Comarcals
doncs van més poc a poc
és un
un efecte
completament lògic
és a dir
les diferents
competències
que han d'arribar
bé
de la Diputació
bé
del Parlament
de Catalunya
bé
dels propis ajuntaments
vull dir
això no és un tràmit
tan simple
com pogués ser
el dir
doncs a partir d'avui
vostè
el Consell Comarcal
porta aquesta competència
això no és així
això ha de passar
les competències
de la Generalitat
a través de lleis sectorials
que s'han d'aprovar
al Parlament
i que tenen
tot un procés llarg
i que normalment
o alguna d'elles
són competències
que la Generalitat
absorbeix
de les diputacions
i que després
la Generalitat
ha de cedir
en part
totes
els Consells Comarcals
això té un procés
des del punt de vista
operatiu
llarg
això fa que
moltes d'aquestes competències
que a la llarga
o a la mitja
han de raure
als Consells Comarcals
que ja està
més o menys previst
avui en dia
encara no hi siguin
això
si això s'ajunta
amb la il·lusió
que hi ha
dintre dels Consells Comarcals
de fer feina
i de fer més coses
doncs crea aquesta sensació
una miqueta
no diria jo
de frustració
però sí
de ganes
de voler
fer més coses
de les que
avui en dia
es poden fer
també
també hem de tenir en compte
que de comarques
Catalunya és un país
molt divers
i que les comarques
també són molt diverses
entre si
i que els Consells Comarcals
que tenen funcions
bàsicament
d'assessorament
i d'intentar ajudar
els municipis
en el desenvolupament
de les seves competències
doncs
ens trobem
que Consells Comarcals
tinguin un ressò
diferent
depenent
del tipus de comarca
on estan implantats
vull dir
no és el mateix
evidentment
un Consell Comarcal
com el del Tarragonès
en el que conviu
en el mateix àmbit territorial
doncs
les delegacions
de la Generalitat
la mateixa
seu de la Diputació
un Ajuntament
amb unes característiques
doncs
importants
no és el mateix això
que
una comarca
com la Terra Alta
per exemple
en el que
el municipi
més gran
és Gandesa
i em sembla
que no passa
dels 3.000 habitants
que estan allunyats
dels centres
diguem
administratius
de les altres administracions
i que per tant
el Consell Comarcal
fa una mica
de xupluc
de tots aquests municipis
d'una manera
més notable
o d'una manera
més evident
del que poden fer
els municipis
en comarques
com el Tarragonès
Sagrià
Barcelonès
o Gironès
que són
diguem
quatre comarques
que tenen
una tipologia
semblant
perdona la sensació
senyor Carrera
que ni la Generalitat
ni la Diputació
estan disposades
gaire
a cedir
aquestes competències
bé
jo no soc
del mateix
parell
el que passa
que si tenim
en compte
quines són
les competències
que ha de tindre
un Consell Comarcal
jo crec que
ja la pròpia lleu
ho diu
és a dir
unes són
les competències
pròpies
que s'han de
regular
o ens han de vindre
del propi Parlament
a través
de les lleis sectorials
això ja deia abans
que és un procés
llarg
i és un procés
doncs
de que
imaginem-se
ara que hi ha hagut
el traspàs
de la llei de carreteres
per exemple
que traspassa
les carreteres
de la Diputació
a la Generalitat
i després
la Generalitat
passarà
als Consells Comarcals
doncs
aquelles
tipus de carreteres
doncs
que els reglaments
oportuns
doncs
ens facin
diguem
regir la seva competència
dels quals
aleshores
vull dir
un procés
per imaginar
un procés
de traspàs
de carreteres
de les quatre
Diputacions
a la Generalitat
i la redistribució
de les competències
als Consells Comarcals
això no és
un procés
lent
ni molt menys
això pot ser
un procés
de quatre o cinc anys
tranquil·lament
i en aquest sentit
no és que sigui
la Generalitat
la que no vulgui
sinó simplement
que el propi procés
fa difícil
la caiguda
de competències
des de la Generalitat
fins als Consells Comarcals
també hi ha
altres aspectes
la mateixa
distribució
o actuació
territorial
de diferents conselleries
a vegades
no coincideixen
amb els àmbits
comarcals
amb el qual
complica
molt la cosa
per exemple
el tema sanitari
les àrees
sanitàries
no coincideixen
amb el que són
l'àmbit
comarcal
i per tant
els reajustos
que això
poden comportar
són
problemes
administratius
importants
importants
aquest és un aspecte
l'aspecte
de les diputacions
la diputació
jo crec que
i sobretot
la de Tarragona
jo crec que
han fet un buidat
de competències
molt important
el que passa
que potser
no s'ha donat
a conèixer
el suficient
la diputació
ha traslladat
tot el sistema
de serveis
socials
cap a la Generalitat
i d'aquí
ens han baixat
competències
els Consells Comarcals
i això és una part
molt important
del que feia fins ara
la diputació
i per altra banda
jo crec que
la funció
dels Consells Comarcals
que és
entre altres
assessorar
i ajudar
els municipis
amb el desplegament
de les seves competències
també comporta
que
els ajuntaments
cedeixin
part de les competències
que ells creguin
que
per una millor gestió
les hauria de portar
un àmbit
administratiu
més ampli
aleshores
això també depèn
de l'aprovació
del programa
d'actuació comarcal
que és el reglament
que regula
precisament
aquest traspàs
de competències
entre ajuntaments
i Consell Comarcal
per tant això
és un processos
administratius
complicats i llargs
i que si tenim en compte
que només fa 5 o 6 anys
que estan funcionant
els Consells Comarcals
i que la primera legislatura
va ser bàsicament
de constituir la seu
i el que és
la part administrativa
dels mateixos
vull dir
aquesta segona legislatura
en la qual hi ha
els Consells Comarcals
en vigència
doncs jo crec
que és una etapa
en la que
els Consells Comarcals
es consoliden
com a tals
en què
es dissenya
aquest programa
d'actuació comarcal
que és el que ha de marcar
en el futur
el funcionament
d'aquests Consells
almenys en el seu marc jurídic
i que jo crec
que estem
en un bon ritme
tinguem en compte
que les diputacions
no van començar
a funcionar
des de la seva creació
fins 50-60 anys
després de la seva creació
el que passa
que potser
el ritme dels temps
ens imposa
que les coses
volem anar més ràpid
del que realment es pot anar
en qualsevol cas
seguirem de prop
aquest procés
d'assumpció
de competències
per part dels Consells Comarcals
avui hem parlat
de diverses qüestions
de diverses campanyes
activitats
i pressupostos
d'aquest any 94
del Consell Comarcal
del Tarragonès
amb el seu president
el senyor Joan Carrera
senyor Carrera
gràcies per venir aquest matí
a Tarragona Ràdio
i fins a la pròxima oportunitat
bon dia
moltes gràcies a vosaltres