6 minuts i seran 2 quarts d'11 del matí.
Com us dèiem, en començar el matí de Tarragona Ràdio d'avui dijous
ha convidat el senyor Francesc Terrats,
el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Amb ell parlarem a partir d'ara, comentarem diverses qüestions,
diversos projectes relacionats amb el museu,
l'actualitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Senyor Francesc Terrats, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i benvingut als estudis de Tarragona Ràdio.
Començant estrictament per les qüestions de més actualitat,
hem de dir que demà divendres, divendres al vespre,
es fa l'acte solemne, per dir-ho d'alguna manera,
d'inauguració de la primavera fotogràfica aquí a Tarragona.
I el Museu Nacional d'Arqueològic de Tarragona
hi participa d'una manera activa i d'una manera important.
Com participa el museu en aquesta primavera fotogràfica?
Sí, enguany, en l'edició del 94,
el museu presenta una exposició que hem titulat
Revalar al passat, que vol ser un homenatge
a la figura de l'arqueòleg Museu en Joan Serra i Vialaró.
enguany es comemoren els 25 anys de la seva mort
i, aprofitant que Serra Vialaró era un arqueòleg
que tenia per costum de fer ell mateix
les fotografies que documentaven els seus treballs d'investigació
i que ell mateix era qui les revelava,
hem decidit incorporar aquest homenatge
dintre de la defemèride de la bienal de la primavera fotogràfica.
I en aquesta exposició, doncs, què podrem veure?
En aquesta exposició es podrem veure 53 fotografies
de Serra Vialaró
que documenten el seu pas per les comarques interiors de Catalunya
en la seva etapa solsonenca
i també els seus treballs a Tarragona.
Treballs a Tarragona que, bàsicament,
es centren en les excavacions de la necròpola cristiana,
del fòrum de la colònia, de la muralla
i dels seus treballs també en la catedral.
Però, a més a més, no serà només una exposició estrictament fotogràfica,
la fotografia és una part important,
però aquesta fotografia gira en torn d'un guió
que és tota la biografia i tots els mèrits científics,
tots els treballs de Serra Vialaró.
Per tant, en l'exposició hi haurà també peces arqueològiques,
no només dels seus treballs a Tarragona,
sinó de la seva etapa solsonenca.
Aquesta exposició és una exposició,
aprofito per dir-ho,
que no es fa només des de la iniciativa
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
sinó que hem volgut donar-li la màxima entitat
i fer-la conjuntament amb el Museu Diocesal Comarcal de Solsona
per tal de poder aplegar esforços i recursos
de cara a aquesta exposició.
I, per tant, es podran veure peces
tant de la seva etapa prehistòrica i protohistòrica,
que és la cronologia dels seus treballs científics
que va fer en les comarques interiors de Catalunya,
com també peces de les seves investigacions a Tarragona.
I, a més a més, documentació que ens dona fe
i ens informa sobre totes les seves activitats
i tots els seus plantejaments com a historiador.
Serà una exposició variada en aquest aspecte.
L'exposició es podrà veure a partir de demà i fins quan?
L'exposició es romandrà aquí a Tarragona,
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
fins a finals del mes d'agost.
I, molt a primers de setembre, crec que és el dia 8 de setembre,
es presentarà al Museu diusassei comarcal de Solsona
fins passat ja a les festes de Nadal, que es caldurarà.
I en el marc d'aquests actes, per dir-ho d'alguna manera,
d'homenatge a mossèn Serra i Bélaró,
hi ha alguna altra activitat que s'organitzi,
que es promogui des del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona?
Sí, la inauguració de Mas és una inauguració que estarà articulada
dintre de tot el conjunt de la primera fotogràfica de Catalunya
i, per tant, no només hi haurà la inauguració de l'exposició
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
sinó de les altres quatre entitats que aporten propostes
en aquesta primera fotogràfica.
Aleshores, ens semblava que Serra Bélaró requeria,
es mereixia un homenatge més centrat en la seva figura,
no pas tan diluït, diguem-ne, en el tema de la fotografia, en aquest cas.
I s'ha organitzat una conferència del professor Pere de Palau,
el que va ser president del 14è Congrés Internacional
d'Arqueologia Clàssica de Tarragona,
especialista en el món de l'arqueologia cristiana,
coincident, per tant, amb l'activitat que Serra Bélaró
bàsicament va desenvolupar a Tarragona.
I això serà una conferència que es farà en el Museu de Tarragona.
Havíem previst, en principi, pel 18 de maig,
aprofitant que és el Dia Internacional dels Museus
i, per tant, ens donava peu a głosar encara amb més força
aquest homenatge, però, en la coincidència amb el final
de la Copa d'Europa i una competència deslleal
que em sembla que crearia, ens obligarà a canviar de data
i segurament la proposta que farem, però necessitem el consens
de totes les parts implicades, serà de fer-la el proper 17 de maig,
el dia abans del Dia Internacional de Museus.
Parlant de Museu de Joan Serra i Bilaró,
hem de parlar de la necròpolis de Tarragona.
Com estan les obres?
Bé, les obres estan en aquests moments aturades
a l'espera ja de la llum verda final.
S'han acabat les excavacions de preparació del terreny
per tal de poder-hi incorporar les noves propostes formals,
la nova museografia.
I en aquests moments falta, insisteixo, ja en l'adjudicació
de les obres per poder-les tirar endavant.
A mi m'agradaria, penso que seria de justícia,
poder-les acabar a finals d'octubre d'enguany
coincidint amb el dia de la mort de mossèn Serra i Bilaró.
Penso que seria un homenatge afegit, molt merescut,
a la persona que va esmerçar molts esforços i dedicació
en la investigació d'un conjunt que amb el temps s'ha demostrat
que era un dels més importants de la seva època
i de les seves característiques de la Mediterrània Occidental.
El que passa és que en aquest aspecte una cosa és els desitjos
que jo com a responsable tècnic del museu pugui manifestar
i l'altre és si administrativament això serà possible.
Caldrà veure-ho, però ens hi esforçarem.
Què falta en diners?
No, els diners hi són, sempre va just
de les assignacions pressupostàries de cara als projectes.
El que falta és tot el procés administratiu de l'adjudicació
i uns petits aspectes tècnics en la proposta
que cal consensu entre totes les parts.
Tornant a parlar de la primavera fotogràfica,
que era el primer tema amb el que estàvem parlant
amb el senyor Francesc Terratz,
hem de dir que aquesta és la quarta vegada, la quarta edició,
que el Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona
participa activament en aquesta primavera fotogràfica.
El balanç que es pot fer des del museu,
des de la direcció del museu d'aquesta aportació
a la primavera fotogràfica, és una valoració positiva?
Sí, jo penso que és plenament satisfactòria aquesta valoració.
La primera aportació, que va ser l'any 86
amb Tàraco Objecti Imatge, va ser un èxit rotund,
va ser, per mi, una activitat plena.
Ens va permetre treure el patrimoni de Tarragona
reinterpretat fotogràficament
llocs com Madrid, Mèrida i fins i tot a Barcelona
en un espai tan interessant i tan significatiu com és la Fundació Joan Miró.
I en les següents edicions hem merescut els elogis
de la crítica especialitzada en el món de la fotografia.
Faltava, i per això ens hi vam posar,
donar una distinta dimensió
en el que és el document arqueològic
i em sembla que en aquestes quatre edicions
hem aconseguit trencar la barrera conceptual
de Museu Arqueològic igual a documentació única i estricta del passat,
sinó Museu Arqueològic també dipositari d'un patrimoni
que de passa quan hi ha interès i hi ha contingut
el que és la pedra, el que és la documentació,
entra també en el terreny de l'estètica
i en la història s'incorpora amb força en aquests terrenys.
Penso que la confiança en la selecció
dels responsables de la primera fotogràfica
per quatre edicions seguides
refren d'una certa manera això que dic
i per tant és una satisfacció.
Encara que vostè no sigui el responsable directe
de la primavera fotogràfica del seu conjunt,
les exposicions que podrem veure a Tarragona
en la seva opinió són de gran qualitat?
Bé, jo haig de dir que les institucions
que ens hem aplegat enguany
en les propostes que hi haurà en torno a la primera fotogràfica
són institucions que arrastren igual que al museu
una tradició d'aportacions i una tradició d'èxits
d'aspectes de valoració positiva en aquest aspecte
i per tant no dubto que enguany serà el mateix.
Jo en tinc notícies genèriques d'aquest el que estan preparant
i em sembla que són un aval aquestes notícies
per el que serà l'oferta, la proposta
però en aquest aspecte sóc una mica com els usuaris,
els espectadors normals, cal veure quina és l'oferta.
Jo puc respondre més de la que nosaltres fem
però insisteixo, la vella tradició i el rigor i seriedat
amb el que vénen treballant any darrere any
em sembla que és una garantia absoluta d'aportació positiva.
Anem una mica més enllà de la primavera fotogràfica.
Parlem de projectes una mica de més enllà, de més futur
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Quin projecte té al cap o entre les mans
el senyor Francesc Terrats com a director del museu?
Bé, hi ha un projecte jo diria que bàsic
que és veure si d'una vegada per totes
es desencalla i es defineix l'ampliació del Museu Arqueològic.
És un projecte bàsic perquè en aquests moments
estem lluitant amb uns dèficits d'espais
i de dotació tècnica derivada de la manca d'espai
i resoldre això vol dir clarificar molt el futur de la institució
quan a operativitat.
A nivell més concret, estem treballant ja des de fa mig any
amb la preparació d'una exposició que es presentarà
a la primavera de l'any vinent, vol dir d'aquí a un any,
que s'està fent conjuntament amb el Museu Nacional de Roma de Mèrida
i el Museu Sant Raimond de Toulouse
una exposició que es titularà La imatge de l'imperi
que serà una exposició que complementarà la celebració a Tarragona
en els locals del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
de la segona reunió d'especialistes en escultura hispànica.
La primera es va fer a Mèrida ara fa dos anys,
es va brindar a Tarragona la possibilitat de ser seu de la segona,
Tarragona va assumir aquest repte
i vam decidir que, a més a més d'aquesta reunió de savis d'especialistes,
valia la pena aprofitar per fer una proposta innovadora
en torn d'un ric patrimoni que tenim tres museus,
aquests tres que he anomenat,
en torn de la retratística imperial
i mirar de partir d'aquí confegir un guió
que podés arribar en el públic,
no només insisteixo en els especialistes,
per donar-se una idea de quina és la realitat
i els plantejaments propagandístics oficials dins del món romà
i en l'entorn de tota la família imperial.
És un projecte, jo diria,
crec que serà una exposició que marcarà època,
no només a Tarragona, sinó en tot el camp de l'escultura,
el que s'ha fet fins ara en la museografia de l'escultura romana
i insisteixo que estem treballant des de fa mitjany
i ara la setmana vinent tenim una altra reunió
ja per acabar de concretar tot.
Aquest és l'altre gran projecte que ens esmercerà molts esforços.
Tornant al primer projecte,
el que deia de les instal·lacions de la seu
en un futur del Museu Arqueològic de Tarragona,
se n'ha parlat molt de la possibilitat d'ubicar
la seu del museu a les actuals dependències
que ocupa el govern militar de Tarragona
i precisament el mateix alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal,
comentava i confirmava que s'havien iniciat les converses
amb el Ministeri de Defensa
per la dels terrenys que ocupa actualment el govern militar.
El senyor Francesc Terrats considera
que aquest indret de la ciutat és un lloc idoni
per ubicar-hi la futura seu del Museu Arqueològic de Tarragona.
A mi ara fa no massa temps,
un parell de setmanes,
se'm va encarregar per part de la Direcció General
del Patrimoni Cultural
estudiar la proposta de l'Ajuntament en aquest sentit
i en aquests moments hi veig més dificultats que avantatges.
El que passa és que penso que hi ha un problema
que caldria resoldre abans de poder-se manifestar
en aquest aspecte i de poder avaluar
els aspectes positius i els negatius d'aquesta ubicació
com és la concreció d'una ja comença a ser vella proposta
que és la creació del Patronat d'Arqueologia Clàssica de Tarragona.
Penso que caldria deixar molt clar
quines són les circumstàncies i quin és l'entorn orgànic
en què s'ha de moure el museu en el futur
i tot el patrimoni clàssic de la ciutat
per tal de poder veure quines dificultats d'articulació
comporta una ubicació determinada enfront d'unes altres.
Penso que fins que no es decideixi i es defineixi molt bé
aquesta qüestió del Patronat d'Arqueologia Clàssica de Tarragona
com funciona, com s'articula, com s'hi integren
les diferents institucions i els diferents elements
les diferents peces del puzle
difícilment podrem definir amb visió de futur
aspectes positius i negatius
d'una ubicació concreta, d'una institució
que s'ha d'articular en tot aquest entorn temàtic
que és el patrimoni clàssic de la ciutat.
Cal veure com evolucionen les coses
i de moment anar fent un llistat
de si el positiu és això o el negatiu és això altre
i veure quin punt d'equilibri trobem.
I quines dificultats i quins avantatges
ha trobat en l'actual seu
que ocupa ara el govern militar de Tarragona?
Bé, hi ha una primera dificultat
per mi important
i és la llunyania física
en relació a l'actual edifici del Museu Nacional Arqueologia de Tarragona
tenint en compte que l'actual seu
no desapareix com el Museu Arqueològic
sinó que un i l'altre s'han de complementar.
Això comporta problemes importants
de cara a la coherència en la proposta per a l'usuari
i fins i tot per a la dinàmica interna del museu.
Vol dir, doncs, dos recepcions,
vol dir augmentar de manera poc justificada
la dotació de personal per atendre les instal·lacions
i vol dir dificultats a l'hora de programar propostes concretes
que comencin en un lloc i hagin d'acabar en l'altre.
Aquesta llunyania física és un problema important.
L'altre problema important que jo estic veient
és una vegada més,
em sembla que això crec que s'hauria d'acabar,
és l'excessiva verticalitat
que ens imposa l'estructura física del soler.
Els museus en verticals,
i a més quan parlem de museus arqueològics,
on no hem de parlar només d'aspectes de superfície,
sinó de volumetria,
comporten greus dificultats
a l'hora d'articular museogràficament bé els espais.
I a partir d'aquí,
els problemes més menors que se'n deriven.
Aquests són els dos bàsics.
Això forma part d'un informe
que, segons comentava,
li ha encarregat la Direcció General de Patrimoni.
Que s'està elaborant en aquests moments.
Aquest informe, per dir-ho d'alguna manera,
seria vinculant,
tenint en compte de cara a una possible decisió en el futur,
sobre on s'hauria d'ubicar la seu del Museu d'Arqueologia?
Jo, com a responsable tècnic del museu,
faré un informe tècnic.
Aleshores, la decisió està en mans dels estaments polítics.
No sé fins a quin punt es tindran en compte o no,
però penso que la meva obligació
és assenyalar aspectes positius, aspectes negatius
i fer-ne una valoració final, concreta.
Penso que la meva obligació és dir a les institucions
si crec que la inversió que es realitzarà
aporta les solucions que van portar a creure
que calia fer una obligació al museu.
Si jo penso que hi ha més de negatiu que de positiu,
ho hauré de dir, és la meva obligació.
Qui hagi de jutjar i de prendre la decisió la prendrà.
No sé si serà vinculant o no.
Té alguna alternativa per ubicar-hi les futures instal·lacions al museu?
Quina alternativa proposaria vostè?
Alternatives fa mesos n'han sortit d'altres
que tenien com a premissa fonamental
trobar aquesta complementarietat física,
espaial, entre l'actual seu i la que l'havia de complementar.
Sembla que hi ha hagut dificultats de tipus administratiu
o urbanístic per considerar-la com a bona.
Però llavors jo penso que el que hem de fer
és no anar a petar en el primer lloc
que ens quedi lliure,
sinó buscar alternatives
que incorporin interessos de tipus urbanístic
amb també interessos de tipus museogràfic.
No oblidem que el que anem a fer és un museu
i no oblidem que fer un nou museu requereix,
des d'un punt de vista fins i tot,
no només tècnic, sinó fins i tot social,
justificar una inversió forta.
I justificar una inversió forta
vol dir fer les coses bé
i tenir molt clar quin és el punt
on s'acaba en el procés.
Si la inversió no ha d'aportar solucions,
jo penso que caldria repentejar-se la situació.
Vostè ha parlat abans que calia definir
la creació d'un patronat o d'un consorci
per gestionar el patrimoni arqueològic de Tarragona.
No, jo no he dit això.
Jo he dit que fa temps que se n'està parlant
i això ha sortit a la premsa.
Però vostè creu que és necessari?
Jo penso que sí.
Jo penso que sempre hi ho dit,
ho vaig publicar ja l'any 82,
que el que no pot ser
és que en un conjunt arqueològic
tan significatiu i emblemàtic
com és Tarragona, Tàrraco,
hi hagi tantes administracions implicades
i descoordinades.
Penso que s'ha de buscar una via,
una línia de coordinació
per tal que les intervencions siguin coherents
i complementàries
i per tal que les propostes d'optimització
d'aquest patrimoni siguin coherents
i complementàries també per a l'usuari.
Aleshores, jo penso que la manera d'arribar,
la forma d'arribar en aquesta coordinació
pot ser perfectament un patronat
d'arqueologia clàssica de Tarragona
que plegui a totes aquelles institucions
que hi estan implicades
o que hi puguin interesse que estiguin implicades.
No considerant com a arqueologia clàssica de Tarragona
només la ciutat de Tarragona,
sinó tenint en compte
que el patrimoni de Tarragona
s'explica des de la ciutat de Tarragona
però s'explica també en monuments
que estan ubicats en altres àmbits municipals
de dependència municipal distinta,
com pot ser, per exemple,
penso a Gardabarà.
A Gardabarà no se pot entendre
si no se entén,
no es llegeix a partir de la proximitat d'antàrracó.
El propi monument de Sencelles
que ahir el professor Arce
ens estava explicant la nova versió interpretativa
que està en el Tèrmac Municipal de Constantí.
Jo penso que tot això s'ha de llegir
tenint en compte que forma part d'un conjunt
que en l'antiguitat es deia tàrracó
i que administrativament i jurídicament
en l'antiguitat responia amb una mateixa essència,
un mateix ésser.
Aleshores, aquest patronat és necessari,
ha de plegar totes les institucions
i a partir d'aquí s'ha de dissenyar
una política d'intervenció i una política de difusió.
I penso que el Museu de Tarragona
s'ha d'integrar en aquest patronat.
Penso que la proposta és correcta.
El problema és que s'emparen des de fa tant de temps
i que no s'arribi a un acord definitiu
per tal d'una vegada per totes
sapiguer en quin marc ens estem movent.
I em sembla que en aquest cas concret,
derivat de la pregunta que em feia
sobre el nou Museu Arquenològic de Tarragona,
penso que el nou Museu Arquenològic de Tarragona
s'hauria d'acabar de definir, de concretar,
tenint en compte aquest nou marc institucional,
orgànic que es preveu.
El patronat, per dir-ho d'alguna manera,
seria un pas previ, hauria de ser necessàriament
un pas previ a projectes de futur,
en aquest cas la nova seu del museu.
Simplement conèixer les regles del joc
i l'entorn en el que ens hem de moure.
Per tant, si volem parlar d'un nou museu pel futur,
parlar ja des de les noves estructures de futur.
A banda que ara no tenim aquest patronat
que gestioni el patrimoni arqueològic de Tarragona,
com valora el director del museu
la gestió que s'està fent en aquests moments,
les diferents institucions implicades en el tema
sobre el patrimoni arqueològic de la ciutat de Tarragona?
Bé, em dono la sensació que l'únic problema
que hi ha en aquests moments és el de la descoordinació
i que cal salvar-lo perquè coordinació
en aquest aspecte és importantíssima.
No podem estar treballant uns en una línia,
els altres en l'altra.
Quan l'objecte de treball és el mateix.
A part que en aquests moments no tenim decidida
i no està clarificada, evidentment,
on s'instal·larà la futuració del museu,
què es faria, en qualsevol cas, amb les instal·lacions actuals?
A què es destinarien les instal·lacions actuals del museu?
Bé, les instal·lacions actuals del museu
es destinaran a activitats museogràfiques
igual que ho venen fent ara.
El que passa que, insisteixo,
el programa s'haurà d'ajustar molt
en les imposicions de distribució espaial que se'ns facin.
és a dir, és molt diferent definir la funció concreta de l'edifici actual
segons l'edifici estigui anexa,
absolutament anexa en l'actual,
o si està separat 300 o 400 metres de distància.
Haurem de preveure respostes del públic
en funció del contingut programàtic de cada un dels edificis,
en funció, insisteixo, de la separació o no.
La nostra idea era que les sales d'exposició permanent
estessin en el nou mòdul arquitectònic,
aquesta és la idea que sempre hem menat
els treballs fins ara realitzats,
i que en el mòdul actual hi haguessin
els aspectes complementaris i temporals
de la proposta museogràfica.
Pot ser sala d'exposicions temporals,
empallada i més dotada
per poder fer exposicions més adequades
en el potencial del museu,
sames d'actes, tallers de zones de treball,
magatzems, etcètera, etcètera.
Però insisteixo, tot dependrà
d'on es situï el nou mòdul,
i és important per això saber-ho.
Acabant aquest tema del futur del museu,
com interpreta el senyor Terrats
que aquest projecte del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
no estigui inclòs en els pressupostos generals de l'Estat?
Aquí són els polítics els que han de dir
si hi són o no hi són,
jo no ho sé,
no tinc accés a aquesta informació
i en tot cas, per què no?
De tota manera, jo crec que aquí hi ha un greu problema
i és que des de l'Estat,
des del Ministeri de Cultura,
suposo que s'ha detectat
una manca de coordinació
per part de les administracions
que havien d'imposar
la incorporació d'aquests pressupostos
en els pressupostos generals de l'Estat.
En tot cas, aquesta pot ser l'explicació.
Jo penso que s'imposa
d'una vegada per totes
clarificar el posicionament
de tots i cadascun,
totes i cadascuna de les parts implicades.
Volem fer el museu?
Diem-ho clar i actuem amb conseqüència.
No ho volem?
Diem-ho clar i actuem amb conseqüència.
Em sembla que a vegades a la premsa
han sortit notícies que porten
a l'engany, a l'opinió pública
i que no es corresponen
en realitat,
en el posicionament,
en la voluntat institucional
en relació a la notícia que ha aparegut.
Quines són les relacions actuals
del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona
amb l'Ajuntament de la ciutat
i amb els altres museus de Tarragona?
Bé...
Són unes relacions bones,
satisfactòries, cordials?
No, jo ja he dit abans
que el Museu de Tarragona
i totes les institucions
relacionades amb la dinàmica
de gestió del patrimoni arqueològic
de la ciutat
estem immersos
en una situació de descoordinació
i això no és bo.
Crec que les coses han de millorar
i crec que les coses han de millorar
a partir d'aquest marc institucional
que pot ser el Patronet d'Arqueologia
de la ciutat.
I es col·labora amb allò que es pot
però evidentment no és suficient.
Hi ha problemes,
tothom ho sap
i són problemes que s'han de resoldre
a partir d'una definició clara
de totes les parts
amb la voluntat de fer-ho.
Una última pregunta
buscant una opinió de tipus més personal.
Què li sembla el projecte de remodelació
de la plaça del Rei?
No té opinió?
No, sí que tinc opinió, lògicament.
Vull dir, el que passa com a director del museu
és una opinió...
Puc tenir una opinió.
Ho comentava pel tema de la famosa tanca.
Bé, el tema de la famosa tanca
jo vaig en el seu moment
aportar una sèrie d'arguments tècnics
que portaven a manifestar-me
en el sentit que la tanca
havia de continuar.
Una altra qüestió és el disseny de la tanca.
És a dir, aquí jo no hi vull entrar.
Penso que si hi ha una remodelació de la plaça
i hi ha una proposta que millori
la integració, l'entrega del museu amb la plaça
doncs tota solució serà benvinguda.
El que passa que penso que és un error
haver imposat la desaparició de la tanca
per part de l'Ajuntament de la ciutat
i lamento
les maneres amb què això s'ha fet
enganyoses
amb certa trampa, diguem-ne
amb què el fet s'ha portat a terme
i lamento les conseqüències
que el dia de demà pugui tenir
el fet que hagi desaparegut una tanca
d'un espai on la tanca jugava
un paper important de cara a la seguretat
no només del patrimoni aquí a dintre del museu
sinó també de cara a l'articulació
dels visitants
del Museu Arqueològic.
Penso que ha estat un error
que s'ha produït
per una vegada més
aquesta manca de coordinació
i per actituds i reaccions
més viscerals que intel·ligents.
Senyor Francesc Terratx
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
gràcies per venir aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
i comentar diferents temes
d'actualitat relacionats amb el museu
i sobretot per parlar també
de la inauguració demà
dins de la primavera fotogràfica
d'aquesta exposició
d'aquest homenatge
a mossèn Joan Serri Vilaró
que podrem veure
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Senyor Terratx, gràcies
i fins la pròxima oportunitat.
Bon dia.
Gràcies a vostès.
Bon dia.