La setmana passada, com avançàvem abans, va tenir lloc a Madrid la primera reunió del Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana,
Tarragona, Mèrida i Córdoba. Abans de conèixer quins són els projectes o les decisions d'aquesta reunió,
tres ciutats amb un passat, si més no, comú, amb uns problemes també comuns, suposo que és aquest l'objectiu del Fòrum,
compartir aquests problemes, posar sobre la taula els mateixos problemes que pateixen potser aquestes tres ciutats?
Efectivament, aquí hi ha un procés històric i al mateix temps un procés actual.
Per una banda, el fet que les tres capitals de l'Espanya Romana siguin tres ciutats que avui estan en ple desenvolupament,
com són el Còrdoba, Mèrida i Tarragona, comporten també uns problemes d'ordre social, urbanístic, etcètera,
que no es poden oblidar i després, evidentment, tenim un passat patrimonial que ens fa ser optimistes
en el sentit que, per una banda, això ens pot proporcionar un turisme cultural que és important
i, per l'altra, el que té passat és que té futur, no?
I, per tant, la pervivència d'aquest patrimoni i d'aquest passat, doncs, per nosaltres és important,
tant des del punt de vista social, de cohesió social, com des del punt de vista, doncs, d'una activitat econòmica important,
que és la del turisme cultural.
Aquesta és, fonamentalment, l'objectiu que els alcaldes de Mèrida, Còrdoba i Tarragona
es van autodonar per crear aquest fòrum, que, com diu la paraula, no es tracta de qualsevol altra cosa,
sinó d'un fòrum de debat, d'un fòrum on es plantegin els problemes que es tenen, es plantegin solucions
i, sobretot, es miri amb optimisme, amb un gran optimisme al futur.
I aquest desenvolupar tota aquesta tasca de connexió, que per si sola, doncs, ja és molt positiva,
entre tres zones ben diferenciades d'Espanya, doncs, em sembla que és una tasca, per si mateix, molt valuosa.
Pensis, per exemple, que són tres comunitats autònoms diferents,
en el cas d'Extremadura, de la comunitat andalusa i de Catalunya,
i que, a més a més, són tres ciutats amb tres alcaldes de tres signes diferents,
l'alcalde de Tarragona, l'alcalde de Convergència i Unió,
l'alcalde de Còrdoba, que és d'Izquerda Unida,
i l'alcalde de Mèrida, que és del Partit Socialista.
I, tot i així, com ara fa un moment comentàvem i que no fa un tancat,
que hi ha una absoluta coincidència de criteris,
jo em sembla que una gran amistat entre els tres alcaldes
i, a més a més, entre la gent que hem pogut treballar amb aquest tema,
que hi ha una gran cordialitat i que em sembla que les coses,
només per això ja valia la pena, doncs, d'ajuntar tres comunitats tan diferents
amb un desenvolupament posterior a la història romana tan diferent
i això em sembla que val la pena potenciar-ho, no?
Sara Vallagost, doncs. Va néixer el 4 de juliol, crec, a recordar.
El 4 de juliol? Si em sembla malament, no és el títol d'una pel·lícula, també.
Però, em sembla que sí.
Però, bé, deu ser un bon auguri.
Em sembla que recordar més que era un bon protagonista
i em sembla que a les senyores, a les dones, us agrada molt el protagonista
i, per tant, aquesta pel·lícula que va començar a Tarragona
és per nosaltres una pel·lícula amb un guió important,
que és aquest que us deia, no?
De pensar que aquestes tres ciutats no solament viuen del passat,
és no solament el quanta fuit, sinó que tenen un desig de tirar endavant el futur,
d'un futur que no sigui contradictori amb el seu passat,
és a dir, que l'avançar cap al futur no representi ensorrar,
oblidar i dissoldre el nostre passat monumental.
Que tots els problemes que es plantegen en una ciutat desenvolupada,
com les nostres, i que, per tant, per una banda,
pot posar en perill el nostre patrimoni arquitectònic i arqueològic,
no signifiqui el no poder desenvolupar amb tota la seva modernitat
unes ciutats com les nostres.
Però, a més a més, és que amb si mateix, també, com deia,
és un símbol de modernitat aquest preocupar-nos per el passat monumental,
perquè, a més a més, és una activitat econòmica que, com sabem,
arreu d'Europa dona bons resultats i que, en aquest sentit,
doncs, em sembla que val la pena conrear.
Per tant, aquest fòrum, inicialment, ja si un cop clarit
quin són l'objectiu bàsic d'aquest fòrum,
d'aquest acord entre aquestes tres grans ciutats,
la primera, una de les primeres coses que s'ha proposat
és fer una revista que permeti, primer,
un ampli coneixement entre les tres ciutats,
i després que permeti a tota la resta de ciutadans d'Espanya
o de l'estranger vincular-se en aquest fòrum
a través d'aquesta informació que nosaltres els donarem
en aquesta revista, que serà de bas nacional,
de bas espanyol, i que, a més a més,
donarà tot tipus d'informació sobre el món de l'arqueologia,
fonamentalment de l'arqueologia clàssica,
fora també de tot aquell altre tipus de passat històric
que tingui a veure amb aquestes tres ciutats,
que són el món islàmic, evidentment el món romà,
el món islàmic en el cas, sobretot, i especialment de Còrdoba,
però també en el cas de Tarragona,
i el passat visigòtic, especialment en el cas de Mèrida,
però també en el cas de Tarragona i menys en el cas de Còrdoba.
Per tant, aquestes tres ciutats que han tingut
un desenvolupament històric diferent,
pensem en el període que li fa un cordogués
que és tan important i tan més gloriós
i que té uns monuments tan interessants,
com poden ser, per exemple, la Mezquita,
que està declarada també Patrimoni de la Humanitat,
i el cas de Mèrida, que és un cas d'una ciutat
que ha tingut un desenvolupament històric posterior,
en el sentit que així com Tarragona va ser
la primera ciutat de l'imperi romà important a la península,
Mèrida va ser la segona,
però després, en canvi, va tindre un desenvolupament
en època visigòtica.
En canvi, Tarragona va ser una ciutat
que a partir del 218 abans de Cris
va anar creixent amb importància,
sobretot des del segle segon abans de Cris
al segle tercer després.
Per tant, són ciutats que han tingut un desenvolupament
sensiblement diferent,
però que els uneix aquest passat comú
de la Romanitat, de la Llatinitat.
Pensis, per exemple, que en el cas de Mèrida i Còrdoba,
que són dues ciutats que físicament
estan allunyades del Mediterrà,
que són ciutats d'interior,
però, en canvi, tenen tota una sèrie d'elements
i de característiques pròpies de la Llatinitat
i pròpies de la Mediterranitat.
Per tant, a nosaltres, aquest valor del Mediterrà,
amb tota la seva cultura,
des de la cultura llatina fins a la cultura gastronòmica actual,
etcètera, per nosaltres és molt important
i el pensem i el volem desenvolupar amb aquest fòrum.
Aquesta revista permetrà
donar informació de tots aquests temes.
Per exemple,
en el primer número que ja es presentarà el mes de gener,
en aquesta revista es dirà Fòrum d'Arqueologia,
ja hi anirà un article, per exemple, del Javier Domingo,
explicant la gastronomia romana
i la importància de la gastronomia romana,
que és un tema que interessa a tothom.
Hi haurà altres temes de fons,
evidentment es tractaran de Tarragona.
Espero que un d'aquests articles que parlin de Tarragona
pugui explicar ja les últimes troballes,
en el cas d'Eroski,
amb la seva basílica,
o el que suposa que és una basílica palai cristiana.
En fi, esperem que sigui una revista viva,
una revista que arribi a tothom,
que sigui d'un format agradable a la vista
i que tingui també molta fotografia,
perquè això també és agradable de tenir
i que em sembla que és una activitat important
en la qual els tres alcaldes es van comprometre.
A banda de la revista hi ha altres projectes immediats?
Sí, hi ha un altre projecte pel 96,
que es començarà a treballar el 95,
que em sembla que és molt important,
que és la producció d'una exposició
que expliqui i presenti al gran públic
precisament la diversa evolució
d'aquestes tres ciutats en el món romà
i sobretot a través d'allò que ens uneix
a les tres ciutats, que són ciutats augustees,
és a dir, que August va fer capitals
i que en el cas de tot el món de l'època augustea
es desenvolupa en aquestes tres ciutats
amb tota la pompa que august dona
en aquestes tres ciutats.
Per tant, aquesta exposició que esperem
que es pugui inaugurar a mitats del 96
i que durant tot el 95 i la mitat del 96
es pugui anar treballant aquesta exposició
que esperem sigui una exposició
que no solament aporti un coneixement
pel gran públic, sinó que també tingui
un rigor històric i el seu catàleg
pugui ser considerada una mica
el bademècum de tot el que coneixem
en aquest moment i l'estat del coneixement
de la Hispània romana fins a aquest moment.
Quines seran les aportacions en concret
de Tarragona a aquesta exposició?
Què podrem veure?
Bé, això és el que han de dir, per exemple,
els comissaris i amb això s'està treballant
conjuntament amb la Universitat d'Extremadura,
la Universitat de Corda i la Universitat de Tarragona
i esperem que siguin els especialistes i els tècnics
els que vagin determinant quin serà el contingut específic.
Hi ha un primer esquema valoratiu
de què és el que hi anirà,
però esperem que això tingui un contingut molt didàctic,
que incorpori les últimes tecnologies
en el camp de la informàtica
per poder accedir a aquest món misteriós,
en certa manera encara misteriós, del món romà,
i que això permeti al gran públic interessar-se.
I el que volem és despertar aquesta consciència ciutadana
del valor intrínsec de la nostra romanitat
i de la nostra llatinitat,
que sapiguem reconèixer en aquest món clàssic
no alguna cosa antiga que no té res a veure amb nosaltres,
sinó una cosa per la qual convivim,
amb la qual convivim quotidianament
en el món del dret, en el món de la gastronomia,
com dèiem, en el món de la monumentalitat, etcètera.
I que és una cosa que està viu amb nosaltres
i que desitgem fomentar-lo
perquè és el nostre patrimoni
i és la nostra herència comuna.
Es tractaria d'una exposició itinerant
també per recorrer-hi a tot l'estat espanyol,
suposo, per donar a conèixer una vegada més.
Nosaltres el que voldríem és que aquesta exposició
evidentment fos itinerant inicialment per les tres ciutats,
és a dir, que estigués dos mesos com a mínim en cada ciutat,
però després el nostre desig és que pugui viatjar
a les tres, almenys a les tres capitals
que en aquest moment poden tenir un paper
des del punt de vista cultural important,
que són Madrid, Lisboa i París.
I que aquestes tres ciutats també ens ajudin
a promocionar aquest sentit patrimonial
de les nostres ciutats
i que faci que la gent també pugui venir a Tarragona
no solament a gaudir de les patges,
sinó a gaudir del nostre patrimoni romà.
Pensem que en el cas concret de Tarragona,
però també en el cas de Córdova i el de Mèrida,
però concretant en el cas de Tarragona,
que suposo que és el que interessa més,
pensem que aquí tenim un turisme potencial molt important,
però és un turisme de platja,
fonamentalment.
Això es veu també, s'ha vist que no n'hi ha prou,
que s'ha de fixar aquest turisme,
perquè hi haurà molta competència en aquest camp,
perquè no solament el turisme ja comença a demanar
alguna cosa més que les platges i el bon temps,
i que això és un valor afegit,
que és un valor important,
però que busca altres coses.
I la prova és que hem construït,
o s'ha construït el Port Aventura,
que és un focus de turisme,
d'un altre tipus de turisme,
però d'un turisme important.
Doncs bé, voldríem que una part d'aquest turisme,
fixar-lo en el patrimoni monumental de Tarragona,
i que tota la xarxa econòmica de la ciutat de Tarragona
es pugui beneficiar també d'aquest turisme
i que sigui un turisme de qualitat,
sigui un turisme culte,
per tant, que no és agressiu amb l'entorn,
que és un turisme que té cura de l'ecologia,
que té cura dels nostres monuments,
que és un turisme que s'interessa,
que a més a més fomenta el que vingui altre tipus de turisme semblant,
i que, per tant, això és un turisme que ens interessa molt,
perquè és un turisme respectuós
i aquest és precisament el turisme que volem.
En la reunió de Madrid s'apuntava també
la possibilitat de la incorporació d'altres ciutats.
No sé si és fer el fòrum permanent
o donar un abast més gran.
Sí.
Bé, el primer que s'ha de dir és que el fòrum és un club selecte,
que no tothom qui vulgui estar hi estarà.
És un club selecte.
Un club selecte perquè és el club de les ciutats
que van ser capitals de província de l'imperi romà,
que són tres, i no n'hi ha més.
No obstant, és evident que volem que altres ciutats hispàniques
s'adhereixin amb aquest projecte,
i així ho volem fer, però tot en el seu moment.
Però també el que ens interessa molt és promoure
que les altres capitals de l'imperi,
en època d'August, arreu d'Europa,
puguin articular-se amb aquest projecte.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Tarragona
i el seu alcalde, Joan Miquel Nadal,
ha promocionat davant de la Unió Europea
la necessitat i ha liderat la necessitat
davant de la Unió Europea
de crear una xarxa cultural permanent
d'aquelles ciutats romanes
que van ser capitals de l'imperi
per promocionar precisament aquest turisme cultural.
En aquest sentit, doncs,
s'ha demanat ajuts a la Unió Europea
de caràcter econòmic,
però també de caràcter moral i de caràcter tècnic
per aconseguir fer,
en el que sigui possible,
aquesta xarxa cultural europea
de ciutats romanes
o de capitals provincials de l'imperi.
I en aquest sentit,
l'alcalde s'ha posat en comunicació
amb els alcaldes,
amb diversos alcaldes de tot Europa,
des de York i Baf, el Reino Unit,
fins a Nims i França,
o Lyon, o Treveris a Alemanya,
o Bolònia a Itàlia,
o Tessalònica a Grècia, etcètera,
per tal d'intentar crear aquesta xarxa.
Jo crec que hi ha bones expectatives,
cruzem els dits,
esperem que això funcioni,
malgrat que ja sabem
les restriccions pressupostàries
a la Unió Europea,
però que em sembla
que aquest és un concepte important,
no solament des del punt de vista cultural,
sinó una mica per seguir
el que diu el Tractat de Maastricht,
que és el trobar canals de comunicació
supraestatals,
per tal que Europa
deixi de ser un conjunt d'estats,
sinó una unió de ciutadans.
M'agradaria, si em permet,
aprofitant la seva visita a Tarragona Ràdio,
parlar d'altres temes que fan referència
al patrimoni de la ciutat.
Un exemple,
la visita de la Comissió Cultural
del Parlament de Catalunya
a Tarragona,
una visita prevista, en principi,
pel 4 de novembre, crec.
objectius.
Va de 4, és això.
Sí.
El que...
Seguint amb aquest tema del patrimoni,
jo em sembla que
sempre hi ha hagut a Tarragona
un interès pel patrimoni,
malgrat que algunes veus
hagin dit el contrari.
I la prova és que estem celebrant
el 150 aniversari
d'una institució tan seriosa,
tan rigorosa i tan reconeguda
com és la Real Societat Arqueològica.
Per tant,
vol dir que hi ha una ciutadania
que des de fa molts i molts anys
s'ha interessat pel patrimoni de Tarragona.
Malgrat això,
hi ha hagut èpoques
en la història de la ciutat,
molt recients,
doncs que aquest patrimoni
potser ha estat poc valorat
o poc estudiat
o que potser no s'havia dedicat
a aquells esforços
que s'havien de haver dedicat.
És una crítica
que és molt fàcil de fer
des de la llunyania
perquè les qüestions pressupostàries
hi compten molt,
però el que sí és cert
i és objectivament cert
és que en els darrers anys
hi ha hagut un gran interès
per aquest patrimoni,
hi ha hagut una gran transformació
en aquesta línia de conservació
i de promoció del patrimoni
i això també ha provocat
doncs recels, discussions, etc.
També hi ha aquest món de l'arqueologia
doncs es fomenta molt,
és un món molt tancat,
es fomenta molt les discussions,
les picabaralles de campanar
i això a vegades s'ha traduït
en discussions estèrils
que no han comportat res.
Però, en canvi,
la ciutat de Tarragona
va fer un bon paper,
em sembla que més que un bon paper,
un paper esplèndid
en la presentació del Congrés
d'Arqueologia Clàssica de Tarragona.
Es va poder comprovar
que els nostres monuments
estan...
i s'hi posa interès
en la conservació d'aquests monuments,
tot i que costa molt de mantenir
i que tenim poques ajudes
per mantenir-lo
i que en un moment determinat
hi va haver veus
que en el Parlament de Catalunya
semblava que es discutia
si els monuments de Tarragona
estaven prou conservats
són prou ben conservats
i prou estudiats.
Aquí tenim la sort
de tenir una universitat
que funciona,
que té ganes de treballar
en aquests temes,
que està treballant
i que està treballant bé
en aquests temes,
com s'ha posat en evidència
en les excavacions,
per exemple,
a Eroski,
i que aquesta és una gran bassa
que els tarragoners
ens hem d'ajudar
per a jugar
perquè la universitat
s'involucri cada cop més
en aquesta conservació
del patrimoni
i aquesta investigació.
Malgrat això,
dic que hi van haver
algunes veus
que van dubtar
d'aquest tema
i la resposta de l'alcalde
va ser invitar
a la Comissió de Cultura
del Parlament de Catalunya
a que visités la ciutat
i comprogués per ell mateixa
en l'estat
en què es troben
els nostres monuments
i els hi poguéssim
exposar directament
amb aquesta comissió
que és obvi
que hi formen part
tots els partits polítics
quina és la situació
del nostre patrimoni,
quins són els nostres problemes
i quina és
els nostres desitjos de futur.
I fruit d'aquesta invitació
de l'alcalde
Joan Miquel Nadal
al president
de la Comissió de Cultura
senyor Joan Descalz
va sorgir aquesta visita
que si tot va bé
el dia 4 de novembre
farà aquesta comissió.
Aquesta comissió
és per tant
a més una visita
de cortesia
no té altre objectiu
que mostrar
als representants
del poble de Catalunya
en aquest cas
de la Comissió de Cultura
quin és l'estat
de la ciutat
més important
des del punt de vista
patrimonial romà
de Catalunya
i quin és
l'estat de conservació
dels seus monuments
i quins són els problemes
que tenim.
Les inversions
pressupostàries
que s'han fet
el personal que hi ha
etc.
Això es desenvoluparà
primer en una sessió
que tindrà lloc
a l'Ajuntament
on se'ls explicarà
tot
en un multimèdia
quin és aquest patrimoni
i les inversions
que s'hi fan
etc.
i després passarem
a veure
monument per monument
amb la comissió
explicant-los
l'estat
d'aquests monuments
des del passeig arqueològic
passant pel museu
de la Romanitat
l'amfiteatre
fins a acabar
amb el Teatre Romà
que com se sap
està molt abandonat
i és de la Generalitat
de Catalunya.
Tres minuts
passen de dos quarts
de dotze del migdia
lamentablement
no tenim
més temps
per continuar parlant
un altre dia
perquè dona molt de si
hem de reconèixer
tots aquests temes
relacionats
amb el patrimoni.
senyor Oliver
Enrico Oliver
director del Museu
d'Història de Tarragona
moltes gràcies
per haver estat
aquest matí
amb nosaltres.
Moltes gràcies
i a disposar.