Amb una certa normalitat, el que succeeix és que moltes vegades les coses,
quan se celebren, no solament és l'aspecte exterior que pugui tindre,
sinó que moltes vegades la celebració té més un caire interior
en el sentit dels records que durant aquells anys has tingut
i dels moments que has passat.
I tot això del record, moltes vegades, i la valoració del record
forma part de la celebració.
I és inevitable que durant els cinc anys han passat amb la gent,
amb el que hem treballat, i en fi, d'una forma o altra,
la celebració forma part de tot una mica.
I recorda concretament aquell 17 d'agost del 89,
el dia en què el van escollir alcalde, després de guanyar una moció de censura
que havien presentat els grups de l'oposició contra l'aleshores
alcalde socialista de Tarragona, Josep Maria Recasens?
Jo recordo, és lògic, tampoc ha passat tant de temps i per tant no és...
És lògic que ho recordi.
Recordo molts fets d'aquell moment, també recordo molts fets anteriors
en aquell moment, tingui en compte que la moció de censura
es tenia que presentar bastant abans, però va ser retreçada
per a unes eleccions europees, justament.
Recordo el dia, recordo l'acte com va realitzar l'enorme calor que feia aquell dia
a la tarda al Saló de Plenaris, era realment agobiant.
I després recordo l'entrada en aquest despatx
i recordo també el signar els documents que anomenaven l'equip de govern
i recordo també les equivocacions que vaig cometre amb l'acte protocolar
i totes aquestes coses que tenen una certa lògica.
Però, en fi, ho recordo tot i també recordo que era 5 anys més jove.
Tenia 38 anys, justament, l'any 89.
Era potser massa jove? Reconeix que potser era massa jove
per assumir un carreg de la responsabilitat política
que és ser alcalde de la seva ciutat, de Tarragona?
A veure, el que succeeix és que hi ha una petita trampa amb els 38 anys.
Una petita trampa amb una important trampa.
La veritat és que avui encara tinc 43 anys
i llavors tenia 38 anys, però la veritat sigui dita
que per complir en aquell moment 39 anys
i avui per complir 44, m'assembla que queden justament dies, no?
Perquè vaig néixer el 24 d'agost de 1950.
Per tant, jo tenia 38 anys, de fet,
perdó, de dret, tenia 38 anys,
però de fet m'acostava més els 39 que els 38.
El que queda, bé, legalment tenia 39 anys
i jo suposo que no,
perquè havia tingut una experiència municipal important.
és a dir, hi ha un fet a Europa que és bastant inqüestionable
i sobretot amb el model francès
que d'una forma o altra fa que la gent que se dedica a l'administració
o a la vida política municipal
hagi tingut una certa experiència municipal.
No t'ho va faltar a l'estat espanyol
el que en França se'n denomina
la gran escola d'administració pública,
l'OTCOL de l'administració pública,
i és un lloc per on passa la gent
i té una certa experiència.
L'escola de l'administració pública meva
va ser el fet d'entrar aquí a les primeres eleccions del 79
i està 10 anys de regidor,
una part d'aquests 10 anys com a regidor de serveis públics
i la resta com a regidor de l'oposició.
Això és un preàmbul al ser alcalde.
Per tant, jo tenia i segueixo tenint avui per avui
una experiència municipal bastant important
dintre del context general.
15 anys de contacte amb l'administració pública
ho signifiquen.
Regidor, doncs, des del 79 a l'Ajuntament de Tarragona,
una vida política molt intensa des de jove.
Vostè, de totes maneres, va estudiar dret.
Enyora, d'alguna manera, la seva professió,
la d'advocat?
Sí, clar que sí,
perquè ha estat la meva professió durant 22 anys,
21 anys, perdó.
I és una professió que m'ha donat moltes satisfaccions,
molts disgustos, però moltes satisfaccions,
i que m'ha permès tindre una situació econòmica normal
i que, d'una forma o altra,
m'ha ajudat a sobreviure amb les dificultats.
I la veritat és que ser advocat
és una d'aquelles coses que agraden
i que és un treball comple, realment.
I ser advocat amb les condicions que ho vaig ser jo,
doncs, és una forma d'exercir la professió
bastant interessant.
I, en fin, estic content d'haver-ho estat
i no me desagradaria tornar a la professió.
De fet, si en algun moment puc mirar-me alguna cosa
que fa referència amb el dret
o algunes coses de l'Ajuntament
que tenen referència amb el dret,
ho faig.
Perquè, en fin,
tampoc es poden oblidar els anys amb tanta facilitat.
D'aquests cinc anys,
quin balanç primerament polític fa
de la seva feina com a alcalde de Tarragona?
Jo crec que Tarragona sustancialment ha canviat
i que necessitava aquest canvi
i que hem tancat un cicle d'una ciutat
on es parlava massa de coses alienes
i hem tancat un cicle on comença un altre nou
on el nom de Tarragona
o la discussió sobre Tarragona
o la projecció de Tarragona
o, si més no, l'enfortir al tarragonisme
ha entrat en un bon moment.
M'agrada, precisament, aquest canvi.
M'hagués sapigut molt de greu
que la gent no hagués apreciat
els esforços que s'han fet des del govern de la ciutat
per resituar les coses de la pròpia Tarragona
amb un altre nivell.
Jo crec que per primera vegada,
almenys durant un temps,
la gent sent Tarragona
amb una profunditat que no havia sentit mai.
I el balanç personal d'aquests cinc anys,
quin és?
Cinc anys molt agradables.
Cinc anys que signifiquen
agrair a la ciutat el que han fet.
algun quilo de més.
Una mica més les entrades,
una mica més del cap.
I, no ho sé,
moltes coses agradables que m'han passat,
moltes coses de dificultats que he tingut.
Però, en fin,
el meu lloc, no sé si ho sap,
que és envejat per molta gent.
Recorda algun moment
com el més satisfactori d'aquests cinc anys
com a alcalde de Tarragona?
Sí, hi ha moments molt satisfactoris.
Però formen part de la petita història
i tampoc és tan complicat,
tampoc és tan necessari.
O sigui, hi ha moments satisfactoris
que són, sobretot,
aquells que formen part de,
insisteixo,
de les petites coses que més o menys
has aconseguit
o per les que has sospirat.
Ara, segueixo dient,
per mi el moment més satisfactori
és cada dia quan alguna persona
al anar pel carrer
m'hi diu que Tarragona ha canviat
i que es nota el canvi.
I això, per mi, és molt satisfactori.
I recorda també,
de tant en tant,
quin ha estat el pitjor moment
que ha passat en aquest despatx
o en qualsevol altre lloc
com a alcalde de la ciutat?
M'aclar que recordo moments molt difícils.
Per supost que recordo moments molt difícils.
El que succeeix és que guanyo d'explicar-los, no?
Que la gent digui
tal dia, tal hora,
ho va passar malament.
No sé, és com si,
d'una forma o altra,
vostè sentint-se és amb la vida d'una persona
i digués,
escolti, quin és el moment més difícil?
Ella ho sap,
tothom ho sabem
i jo mateix sé
quins són els moments més durs
de la meva vida personal
o de la meva vida política,
però què guanyem explicant-los?
Moltes vegades
són com a conseqüència d'actituds
alienes a la teva
o de circumstàncies diferents a la teva
i que la veritat és que
la gent hem de ser capaços
de mirar endavant
i de treballar per allò que sentim
i quan una cosa surt malament
o te produeix un cop,
doncs
intentar apartar-la una mica
i tirar endavant, no?
I el càrrec d'alcalde,
què li ha donat
i què li ha tret
a la seva vida personal?
M'ha donat satisfacció,
m'ha donat popularitat,
m'ha donat coneixences,
m'ha donat moltes coses.
I què m'ha tret?
Home, un ser anonimat que tenia,
una certa capacitat
per decidir amb més llibertat
les meves coses,
però vaja,
sap una cosa?
No hi ha mal que 100 anys duri.
Per tant,
tot allò que m'ha tret o m'ha posat,
el temps m'ho trobarà
i m'ho posarà una altra vegada, no?
i a l'altre això s'acabarà
i quan s'acabi
podré fer tot allò
que crec que tenia de fet
i ho faré
i la gent se n'oblidarà de mi,
com és lògic, no?
Com se n'oblida de moltes coses,
perquè vostè sap que la gent
se n'oblida de les coses.
Però li agradaria
que els tarragonins
el recordessin a Joan Miquel Nadal
com a alcalde de Tarragona
per alguna cosa en concret?
Com a alcalde?
És molt difícil
que et recordin
per una cosa concreta.
Ahir mateix
hi va haver
el pregó,
perdó,
la crònica
del doctor Aleu.
El doctor Aleu
va ser un regidor
d'aquest Ajuntament
i l'home té
una sèrie de guines,
segons explicava ell,
i val.
Però ahir m'ha confessat,
diu,
miri,
jo he estat 5 anys
o 8 anys,
no sé,
a l'Ajuntament,
entre Ajuntament
i Diputació.
Diu,
i sap què?
Diu,
m'he sentat moltes vegades aquí
i no havia parlat mai,
és la primera vegada
a la meva vida
que parlo
dintre del Saló de Plenaris.
Te quedes així parat.
I en canvi,
al sortir,
hi havia una sèrie de senyores
que deien,
és que jo el recordo
que vostè
va fer tal obra
o va fer tal altra.
És molt difícil
dir per què et recordaran
i les circumstàncies
en què et trobaràs
al llarg del temps
són les que passaran.
Jo suposo que la gent
me recordarà
per algunes coses
o per algunes altres
o simplement
no em recordarà.
El que jo recordaré
és el temps
que he passat per aquí,
això és lògic.
Joan Miquel Nadal
està casat,
té dos fills.
La família
li retreu a vegades,
li retreu de tant en tant
que li dediqui
poc temps
a la família?
No, no, no.
La veritat és que
la vida política
té un concepte
que és absurdament crític
o si més no
és un concepte
entre cometes
i amb tot el respecte
manipulat
pels propis polítics.
A veure,
qui està amb això
és perquè vol.
I qui diu
és que jo
he sacrificat
la meva vida
a la política.
És mentida.
Un sacrifici
és tal
quan
és una contradicció
amb tu mateix.
Quan un sacrifici
és voluntari
deixa de ser sacrifici.
Vull dir,
no és res més
que això.
I hi ha molta gent
que diu
no,
és que jo
com a conseqüència
de dedicar-me
a la vida política
m'he empobrit
o he deixat
de...
Ara sóc pobra,
no?
No saps
el que la vida
t'hagués succeït
o t'hagués passat
si no t'hagués dedicat
a la vida política.
A lo millor
series tan pobre
o més
que ho has estat.
Qui entra
a la vida política
entra perquè vol
i amb conseqüència
no té dret a dir
és que he restat
temps a la meva vida familiar,
és que resulta
que m'he empobrit,
és que resulta
que he fet
totes aquestes coses.
No,
això no és cert,
ni ho pot ser,
ni ho pot ser.
El que succeeix
és que has entrat
perquè has volgut
i de la mateixa manera
que qualsevol persona
que ha de dedicar
hores i hores
al seu treball
per portar el sou
a final de mes
també ha esmerç
en molts esforços,
qualsevol persona
que va a una indústria
i s'aixeca a les 6 del matí
per arribar al treball
o que va a treballar
en un servei públic
o que va a treballar
en qualsevol banc de Tarragona
s'ha de aixecar
amb una hora
i fer un esforç.
Aquest esforç
significa un sacrifici.
i doncs és el mateix
un alcalde com un polític
i aquella persona
guanya uns diners
i un polític
guanya els mateixos diners
que aquella persona.
Si aquella persona
a la seva vida pròpia
és desleal
amb les coses que fa
potser en guanya més.
Si el polític
és desleal
amb les coses que fa
potser en guanya més.
Però
tot és igual.
La gent se pensa
que uns
perquè tenen un cotxe oficial
i uns altres
perquè no el tenen
ja existeix
una gran distància
i li asseguro
que
tots els que
més o menys
voltem per aquí
doncs
esmorzem,
dinem i sopem
i
ho fem tot normal
i
pot ser
que
el dia de Sant Magí
o el dia de Santa Tecla
o tinguis
algunes obligacions
més
que realitzar
que els altres
o pot ser
que la teva feina
sigui de cap de setmana
en comptes d'una
però això és perquè vols
i perquè t'agrada.
I de la seva carrera política
el càrrec de l'alcalde
és el millor
càrrec que ha tingut
és la millor feina
com a polític
que
que li ha pogut tocar
o que ha pogut desitjar.
Sí, sí.
A veure,
amb un índex normal
amb un índex normal
jo li assenyalaré
els
les coses com van.
No hi ha més, eh?
No hi ha més.
Quan tu has arribat
a ser alcalde del teu poble
d'aquí
o vas a president
de la Generalitat
o no funciona,
saps?
Lo demás
es un entremig
molt respectable
possiblement
se pugui fer
molt
valorable
però
jo tinc companys
que han estat
alcaldes del seu poble
com en Joan Maria Pujals
i ell m'ho ha dit
diu
lo de ser alcalde
de Vilaseca Salou
era molt més
no sèrio
sinó que omplia
molt més
que el seu conseller
de la Generalitat.
Per tant,
l'escala és aquesta.
Alcalde,
president de la Generalitat.
Com que president
de la Generalitat
no ho seré
doncs
ja està.
Què farà, doncs,
quan deixi de ser alcalde?
Quan deixi de ser alcalde?
Primer,
no ho sé.
segon,
en el supòs cas
que pogués pensar ara
en el que faré
li diria
que
intentar ser una mica
el que vaig deixar
i res,
intentar fer alguna cosa
que m'acomplegués
personalment
però
no allò de
tornaré al meu despatx
que enyoro
i
m'addedicaré
a escriure un llibre
o
no ho sé
o hi ha molts
que diuen
és que m'addedicaré
a fer les coses
que he deixat de fer
i que tenia que fer
no
entre cometes
quan deixi de ser alcalde
algú que s'hi posi per aquí
sigui del meu partit
o d'alguna altra
alguna carteta
l'hi escriuré al diari
saps?
allò per recordar
algunes coses
i quan tingui la llibertat
personal
de dir algunes coses
a alguns
dels meus amics
polítics
els hi agrairé
temes
públicament
i a alguns
dels meus enemics
polítics
els hi recordaré
temes políticament
perquè clar
acabarà el Joan Miquel
alcalde de Tarragona
però no acabarà el Joan Miquel
Nadal
Malé
persona
i aquest
possiblement
explicarà els seus records
va llegir ahir
la carta del doctor Aleu
que explica
el portal del Roser
tothom s'acreu
que el portal del Roser
és una obra
que forma part
de la muralla
i la realitat
és que és així
però el doctor Aleu
explica
que un dia
per Setmana Santa
tenia que venir
un senyor molt important
a Tarragona
i que estaven les pedres
aquelles trencades
i que aleshores
va demanar
amb un picapadet
de la brigada
que es deia Malic
que li fes allò
i aleshores
el picapadrer
va anar allà
i pim pim
va picar
després va posar
una mica
les pedres
les va envellir
en sulfat de coure
les va posar allà
després de 40 anys
o de 30 anys
no sé exactament
el temps que ha passat
el doctor Aleu
ens ha dit
escolteu
allò d'allà
és del Malic
no és dels romans
doncs
amb alguna persona
que estigui aquí
insisteixo
pot ser del meu partit polític
o pot ser
de
de
de Unió
o de Convergència
el que em succeeixi
del meu partit
o de la coalició
o d'Unió
el que sigui
alguna cosa
li tindré que recordar
i alguna altra
també li recordaré
alguna altra
i potser
alguna altra
li recordo
al director
de Tarragona
Ràdio
no?
L'any vinent
hi haurà eleccions
hi haurà eleccions municipals
vostè es presentarà
de nou
com a candidat
de Convergència
i Unió a l'Alcaldia
serà l'última vegada
que es presenti
com a candidat
alcalde?
Ah
hi ha dues maneres
de no equivocar-se
una és
contestant
a tres quarts
de 15
i una altra
és no contestant
la veritat
sigui dita
que
home
suposant
que em tornés
a presentar
a les eleccions
del 99
que no és
descartable
jo crec
que els ciutadans
de Tarragona
m'atreurien
per avorriment
sap què passaria
que si m'apresentés
dirien
que pàio prou
això està més vist
que el Capitán Trueno
i després de 5 anys
com a alcalde
fent la mateixa feina
encara
Joan Miquel Nadal
té il·lusions
per la seva feina
com a alcalde
quin projecte
té
per justament
aquest proper any
aquesta propera temporada
política
que acaba
amb unes eleccions
municipals
a veure
les il·lusions
formen part
del que és
el pensament individual
i no hi ha ningú
que no tingui il·lusions
el que succeeix
és que
perquè et toqui
la loteria
el que has de fer
és comprar números
hi ha molta gent
que
que somien
i que somien
el que farien
si els toqués la loteria
això passa molt
segur que la gent
que m'està sentint
ho ha fet alguna vegada
i diu
si em toqués la loteria
faria això
faria una altra
o
ni em preocuparia
de despedir-me
del treball
és a dir
ni aniria a despedir-me
la veritat
és que les il·lusions
són coses
que no es poden trencar
perquè formen part
del sentiment personal
el que succeeix
és que perquè les il·lusions
se converteixin en realitat
tens que comprar números
per fer aquesta il·lusió
i la il·lusió
d'aquesta Tarragona
té alguns números
comprats
per part meva
així com altres il·lusions
que tinc
també tenen números
comprats
ara ja forma part
de la sort
o del treball
del treball molt
i de la sort
amb un percentatge
perquè també compta la vida
doncs que aquestes il·lusions
se converteixin
ara
jo crec que
Tarragona
acaba amb aquesta legislatura
el cicle de les obres
jo crec que està bastant fet
en aquests moments
des d'un punt de vista
d'estructura urbana
i l'altre cicle
que vindrà ara
serà un cicle
precisament
de
com deien
no sé si se'n recorda
les olimpiades
del Black Power
no?
del poder
el poder
no?
quan els
senyala
i ara toca una mica
el poder de Tarragona
però no el poder
dels que exercim
el poder
sinó el poder
de la ciutat
jo crec que els pròxims
quatre anys
han de ser
una il·lusió
per ficar Tarragona
dintre del context
de poder
que li pertoca
per la seva responsabilitat
econòmica
en la Catalunya
que vivim
per la seva responsabilitat
universitària
en la Catalunya
que vivim
canviarà tot molt
les estructures
estan fetes
la base
està feta
els números
de la loteria
estan comprats
jo crec que a partir d'ara
toca precisament això
el poder cultural
el poder universitari
el poder econòmic
situar objectivament
Tarragona
en el lloc
que li toca
i aquesta serà
ja el començo
a explicar
a l'eix de la campanya
electoral nostra
és a dir
està feta Tarragona
ara hi ha que
disfrutar-la
i situar-la
amb l'objectiu
de la Tarragona
de totes les lletres
per acabar senyor Nadal
aquest 17 d'agost
cinquè aniversari
de Joan Miquel Nadal
com a alcalde de Tarragona
és també l'inici
una mica de la festa
major petita
de Tarragona
ahir precisament
ahir al vespre
es va pronunciar
la crònica
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
què diria
els tarragonins
avui
quan som a les portes
del dia gran
de la festa
de Sant Magí
doncs això
a veure
quant de rat ho tinc?
el que vulgui
gràcies
així que puc
dir alguna cosa més
que m'he enrotllat molt
m'ha semblat
no gaire
els oïdors
han de saber
que el senyor director
de Tarragona Ràdio
s'ha estat mirant
obsessivament el rellotge
i per tant
estava intentant
tallar el Joan Miquel
però vaja
anem a acceptar
que
la veritat
és que moltes vegades
quan te fan una entrevista
sap el que passa
que estàs una hora i mitja
parlant
tres quarts parlant
una hora parlant
20 minuts parlant
però el temps que parles
es divideix per 20
i aleshores
el periodista
realitza la censura
adequada
al que fa
a la ràdio
el temps és molt important
i és evident
que portem ja
més de 20 minuts
de conversa
en el fons
m'ha vol tallar
però vaja
anem a suposar
almenys vostès ho tallen
amb més amabilitat
perquè els de les televisions
són increïbles
perquè diuen
digues el que vulguis
que nosaltres
solament sortiràs 15 segons
aviam
Tarragona
Tarragona
és una ciutat
que treballa
i que fa festa
però és Tarragona
se fa Tarragona
treballant
se fa Tarragona
cada dia
i se fa ciutat
cada dia
i Tarragona
cada dia
és
és un cop
més forta
és més forta
arriba
determinats dies
a l'any
que Tarragona
és festa
a mi m'assembla
molt bé
i estic molt content
que hi hagi
Sant Magí
i Santa Tecla
i d'altres festes
però
les festes
han de ser
a més de tot el que
signifiquen
en si mateixes
un element més
un camí més
una circumstància més
per celebrar
la ciutat
és a dir
Sant Magí
és Sant Magí
de la Bufeganya
però
és el
Sant de Tarragona
que la gent
no separi
Sant Magí
de Tarragona
que la gent
no separi
Santa Tecla
de Tarragona
no és
solament
Sant Magí
i prou
un dia de festes
on fem castells
i on anem pel carrer
i on surt això
és Sant Magí
de Tarragona
i això
és el important
Sant Magí
ens ajuda
en aquest cas
ens ajuda
i ens obliga
a sortir al carrer
ens dona una excusa
per sortir al carrer
i ens ajuda
a sortir al carrer
i per tant
si ens ajuda
a sortir al carrer
i ens fa sortir al carrer
ens fa sortir al carrer
d'una cosa
que se'n diu Tarragona
per tant
que ningú separi
Sant Magí
de Tarragona
com ningú separa
que els fills
van al col·legi
a Tarragona
i que
es passeja
per la Rambla
de Tarragona
i que
vius en una societat
que se'n diu Tarragona
doncs bé
cada dia
hem de ser
més poderosos
amb el concepte
de la ciutat
i amb el concepte
de Tarragona
hem de ser
més forts
amb Tarragona
i Sant Magí
és una ajuda
que tenim
per fer aquesta ciutat
per fer Tarragona
per fer Tarragona
més forta
més important
i més poderosa
Sant Magí
és un mitjà
que ens dona
en aquest cas
és el patró
de la ciutat
s'ha d'utilitzar
de la mateixa manera
que s'utilitza
la verge del Carme
o de la mateixa manera
que s'utilitza
Santa Tecla
o de la mateixa manera
que s'utilitza
qualsevol excusa
però clar
en aquest cas
Sant Magí
és una excusa
o és un camí
molt clar
molt segur
i molt important
Joan Miquel Nadal
43 anys
a punt de fer 44
avui 17 d'agost
fa 5 anys
que és alcalde
de la ciutat de Tarragona
felicitats
per el que li pertoca
per aquest aniversari
que realment és important
i també bona festa
major de Sant Magí
bona festa major a tothom