El senyor Rafael Gabriel, el rector de la Universitat Rovira i Virgili,
Joan Martí, el governador civil de Tarragona Ramon Sánchez
i el regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona Manel de l'Amo.
Escoltem les paraules de Joan Miquel Nadal.
Són per tots nosaltres un símbol d'importància, de transcendència
i d'aplicació de tot el que significa el tarragonisme.
Té la paraula el senyor Rafael Gabriel,
president de la Real Societat Arqueològica Tarragonense,
que donarà lectura de l'acte fundacional.
Moltes gràcies.
Digníssimes autoritats, estimats consocis, senyores, senyors.
El 21 de setembre de l'any 1844 es reuniren en Joan Francesc Alvinyana,
Josep Maria de Torres, Joaquim Benet i Josep Soler
per procedir a l'estructural que havia de ser la societat arqueològica.
Com diuen els fases, el primer acord que es prengué
va ser el d'anomenar interinament secretari en la persona de Josep Maria de Torres,
el president va ser en Joan Francesc Alvinyana
i els restants assistents ho varen fer en qualitat de socis.
Es disposar la creació del reglament,
sentant-se les valles essencials del mateix
i possiblement allò més fonamental del reglament
era la finalitat objecte de la societat que va quedar reflectit l'any següent,
el 1845, un cop a veure l'empremta del primer reglament.

i els antepassados i les glòries de nuestro privilegiado país.
Hi havia hagut aquí a Tarragona uns antecedents molt interessants,
com era el museu que en el seu moment havia creat la societat econòmica d'amics del país.
El que passa és que l'any 1844
eren uns moments molt difícils per al que pertocava el patrimoni
i per primera vegada uns quants membres de la societat tarragonina
es van constituir per generar una entitat
que avui podem contemplar després de 150 anys.
Hi ha un fet singular que és molt innovador
i per mi marcadament transcendent
i és que per primera vegada
uns senyors rebasen la faceta del col·leccionisme
que era el que amb aquells imposava el moviment romàntic
i el posen a disposició del públic en general.
Això és un fet sense precedents fins a aquells moments.
El sodom fet, que també és molt important,
és que desconfiant una mica de potser les possibilitats
que en determinats moments els moviments polítics
variessin l'estructuració, decideixen crear-ho com una societat privada,
deslligant-se completament de qualsevol entitat pública.
Aquest museu, saben molts de vostès,
que després se li va afegir al museu que tenia la Comissió de Monuments
i va ser el nucli fundacional de l'actual Museu Nacional Arqueològic.
Té molta significació que aquest acte es faci amb aquesta sala,
atès que des de l'any 1853 fins al 1950,
el museu, l'antic museu de l'arqueològic,
que ha transformat ja en museu arqueològic,
va estar en els baixos d'aquest mateix edifici,
fins i tot abans que aquest edifici fos remodelat.
L'acte que avui hem volgut significar és molt senzill
i amb el que hem volgut pretendre és donar una mica de testimoni
d'aquesta voluntat de servei a la ciutat de Tarragona
que va tenir i que ha tingut aquesta societat,
atès que, com està anunciat,
després podrem escriturar la compra del local de l'entitat.
O sigui que hem trigat 150 anys
a poder gaudir d'unes instal·lacions pròpies,
atès que tots els esforços de l'arqueològica
sempre s'havien esmerçat en la consolidació d'aquest museu.
Una mostra de generositat cap a la cultura i cap a la ciutat
penso que no es pot donar.
Avui també hem volgut testimoniar
l'agraïment de l'entitat
els socis que fa més de 50 anys que pertanyen a ella.
El més antic, el nostre número 1, el senyor Tosset,
ho és des de l'any 1932.
Suposo que amb aquests més de 60 anys
moltes coses ens podria explicar de la nostra entitat.
Això és francament injust
però per algun lloc has de tallar.
Jo el que demano és excuses
a la resta de socis
que durant molts anys
han estat col·laborant,
animant,
engrescant,
espitjant
que l'entitat pogués seguir sent
el que és
i pogués seguir tenint la transcendència
que ha tingut
pel nostre patrimoni.
Si li sembla, senyor Alcalde,
podem donar lectura.
Hem pensat,
molts d'ells ja la tenen,
però que els faria molta il·lusió
poder tenir un escut
de l'entitat
donat per la Junta Directiva
i també els hi fem
entrega
d'un diploma
cosa que sembla
que fins i tot
ara ha desaparegut una mica
però en fi,
com que som això de real
i els de les pedretes
potser podem ser una mica arqueissants,
no?
Que diu testualment
la Real Societat Arqueològica
de Tarraconència
en sessió celebrada
el 14 de setembre de 1944
acorda expedir
aquest diploma
segueix llavors el nom
dels nou homenejats
en reconeixement
els seus 50 anys
com a soci de l'entitat
Tarragona
20 de setembre de 1994
Si li fem al senyor Alcalde
començarem pel senyor
els direm
ordre d'antiguetat
el senyor Josep Tosset Almazán
que data de l'any 1932
i soci número 1
de l'entitat
Després quedarem
els de l'any 1941
que són el senyor
Antoni Quintana Marí
el senyor
Federic Torres Brull
que està absent
en aquests moments
i a més
està en uns moments
que la salut sembla
que no l'acompanya gaire
i ens ha escrit
una carta molt carinyosa
d'excusança
el senyor Joan Saragòs
Salví
de l'any 42
el senyor Josep Maria
Montreval López
que també està absent
en aquests moments
de Tarragona
i de l'any 44
tenim
l'omnipresent
en aquests moments
Enric Bolívar Martínez
l'Eduardo Baixauri Morales
l'Antoni Pujol Savil
i en Eduard Serracena
si li sembla
procedim
en aquests moments
L'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
i el president
de la Real Societat Arqueològica
Tarraconensa
procediran
a l'entrea
d'aquesta medalla
i aquest diploma
els nous socis
més antics
de la Real Societat
nous socis
que fa més de 50 anys
que estan participant
en les activitats
que la Real Societat Arqueològica
Tarraconensa
està duent a terme
en la nostra ciutat
Recolint una mica
les paraules
de Rafael Gabriel
que ha digit
en un primer moment
de la seva intervenció
l'acte de creació
de la Real Societat Arqueològica
Tarraconensa
el dia 21 de setembre
del 1844
hem de dir
que Gabriel
ha destacat
que del 1853
al 1950
la seu
del Museu Arqueològic
de la ciutat
que va ser fundat
i va ser portat
i gaurit
pels membres
d'aquesta societat
estava instal·lat
als baixos
d'aquest edifici
on ens trobem
en aquests moments
és a dir
el que ara coneixem
com a Palau
Jaume I
aquest acte d'avui
de reconeixement
en aquestes nou persones
les que són més antigues
dins de la Real Societat
es vol donar
un testimoni
de la voluntat de servei
de la Real Societat Arqueològica
Tarraconensa
cap a la ciutat de Tarragona
també ha volgut destacar
que en guany
un cop acabi aquest acte
es signarà
l'acte d'escriptura
de l'edifici
que s'ha de convertir
a partir d'aquests moments
en la seu
de la societat
ha hagut d'esperar
aquesta societat
més de 150 anys
per poder
gaudir
d'un edifici propi
d'altra banda
recordem
per sobre
quins han estat
els nou manetjats
de l'any 1932
Josep Trosset
del 1941
Antoni Quintana
Federic Torres
i Joan Saragossa
del 1942
Josep Maria Moralà
del 44
Enric Oliver
Antoni Pujol
i Eduard Baixauli
escoltem ara
les paraules
de Joan Miquel Nadal
alcalde de la ciutat de Tarragona
Començament
a l'acte d'assignatura
de l'escriptura
d'adquisició
del local social
de la Real Societat
Arqueològica
Terraconense
al carrer Major
número 37
Aleshores
el senyor notari
i el senyor president
De tota manera
voldries passar
públicament
el nostre agraïment
a la caixa de pensions
i estalves de Barcelona
que durant molts anys
ens ha dispensat
la seva protecció
i que ha culminat
suposo que no ha acabat
pensem
pensem que seguirà
apujant-nos molts anys
encara
en donar-nos
o permetre'ns
l'adquisició
d'aquest local
en unes condicions
que francament
considerem molt bones
Moltes gràcies
Senyor notari
si vol donar lectura
sisplau
a Tarragona
a Tarragona
compareixen
Per la part
venedora
en Joaquín
Maria
Via Rovira
i en Robert
Leporace Roig
i per la part
compradora
Rafael
Graviel
Costa
Intervenen
don Joaquín
Maria
Via Rovira
i don Roberto
Leporace Roig
en nom de la caixa
d'hors i pensions
de Barcelona
Don Rafael
Graviel
Costa
intervé
com a president
de la Reial
Societat Arqueològica
Tarraconense
La caixa
d'estalvis
i pensions
de Barcelona
és plena
propietària
del local
finca número 2
local comercial
en la planta
principal
primera
de l'edifici
en Tarragona
carrer major
número 35
lliure de càrregues
i gravaments
segons certificació
del registre
de data d'avui
Li pertany
per compra
a Jaume
Maria
Bruy
Sabater
en document
de 7 de novembre
del 72
i estipulen
la caixa
d'hors i pensions
de Barcelona
pels seus representants
ven
la finca
dita
lliure de càrregues
i gravaments
a l'actual
arrendatari
que és la Reial
Societat Arqueològica
Tarraconense
que l'accepta
i compra
pels seus representants
preu
6.709.000
pessetes
que en quant
a 670.900
pessetes
se paguen
en aquest acte
mitjançant
un xeque bancari
i el rest
6.038.100 pessetes
queden ajornats
mitjant
el pagament
de 239
pagos mensuals
la falta de pago
produiria
la condició
resolutòria
tots els gastos
seran
de compte
i càrreg
de la part
compradora
excepte
l'arbitre municipal
de Plusvalia
que serà
de compte
i càrreg
de la part
venedora
ho llegeixo
ho ratifiquen
i ho signen
aquesta és una
de les compres
dels locals
i l'altra
és idèntica
sols
els mateixos
compareixents
sols que
el que es compra
és
local
comercial
en la planta principal
porta segona
carrer major
número 35
igual
lliure de càrregues
i gravaments
i el prou
de la venda
és la quantitat
de
perdó
4.938.000
pessetes
que en quant a
493.800
pessetes
van efectives
mitjançant
un xeque bancari
i el resto
4.444.200
pessetes
queden ajornades
i la falta
de pago
condició
resolutòria
tots els gastos
de compte
i càrreg
de la part
compradora
excepte
l'hipost
municipal
sobre l'increment
del valor
dels terrenys
que és de
compte
i càrreg
de la part
venedora
els obligeixo
ratifiquen
i signen
que no
doig
si
et
et
et
En aquests moments es procedeix a la compra.
L'assignatura de la compra d'aquests dos imobles del carrer Major
corresponen per a les persones que no estan ben situades
en el lloc on està l'oficina de la Caixa de Pensions de Barcelona.
Recordem que quan faltaven cinc minuts per les tres quarts de nou del vespre
començava en el Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona
aquest acte commemoratiu del 150è aniversari
de la Real Societat Arqueològica de Tarragona.
Un acte que està presidit per l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal,
i estan també presents a la taula de la presidència
el rector de la Universitat Ravira i Virgili Joan Martí,
el president de la Real Societat Arqueològica de Tarragona,
el president de Rafael Gabriel, el governador civil de Tarragona.
...de la Societat Arqueològica de Tarragona.
D'altra banda, també recordem que s'han atorgat un escut i un diploma
a les nou persones que porten més de 50 anys
pertenint a aquesta societat arqueològica.
Amb aquest 150è aniversari s'ha volgut donar testimoni
de la voluntat de servei de la Real Societat Arqueològica de Tarragona
cap a la nostra ciutat.
Pel que fa a les persones que han estat avui homenatjades,
especialment recordem que han estat Josep Toset, Antoni Quintana,
Federic Torres, Joan Saragossa, Josep Maria Moralà, Enric Oliver,
Antoni Pujol i Eduard Baixauli.
En aquests moments ja s'ha acabat l'assignatura de la compra d'aquests dos immobles
i procedirà a clausurar l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
Fet l'acte d'assignatura de l'escriptura d'adquisició del local,
em toca amb molt de gust cloure l'acte.
I voldria dir-los, senyores i senyors,
senyor president de la Real Societat Arqueològica,
distingides autoritats,
voldria dir-los que la ciutat de Tarragona
celebra avui els 150 primers anys
de la més antiga de les societats dedicades a l'arqueologia
que hi ha a la península
i una de les deu primeres del món
i probablement, segur, la de més prestigi.
És un prestigi que ens honora a tots els ciutadans
d'aquesta ursa antiga, ambiciosa i senyorial.
Aquest orgull ve presidit per una doble circumstància
que m'agradaria expressar-vos.
Sovint hem sentit parlar d'una Tarragona adormida,
d'una trista frase que és la de Tarragona quant a fuit,
tancada en si mateixa, impermeable a l'esdevenir de la història,
sobretot a l'esdevenir de la història posterior als romans.
Doncs bé, entre altres coses,
per contradir aquella imatge,
tenim la presència continuada entre nosaltres
d'una societat que durant un segle i mig
ha vetllat pel patrimoni de la Roma a la península,
per la cultura llatina i, per tant,
ha vetllat per la civilització.
La real societat arqueològica és un exemple molt clar
de l'obertura dels ciutadans de Tarragona.
és la manifestació més clara de l'interès dels tarragonins
per preservar la memòria històrica,
els seus monuments,
la seva realitat material i espiritual
i, sobretot, la consciència dels valors bàsics que hem de mantindre.
però la real societat és també un exemple
per un motiu,
motiu pel que ens hem de sentir plens d'orgull.
No ha estat ni l'Estat,
ni l'administració,
ni en general altra cosa que no hagi sigut
la societat civil d'aquesta gent que avui s'honora,
la que ha mantingut el nom.
La real societat ha estat impulsora
i responsable
i albacea de restes romans a Tarragona,
també medievals
i fins i tot moderns del medi natural.
Lluny d'esperar que el totpoderós estat
ens guardés la memòria,
hem estat nosaltres,
exclusivament els que hem treballat colze a colze
per preservar les restes del passat.
És per això que ens sentim orgullosos
de celebrar avui aquest aniversari.
És un fet memorable,
és un fet important,
és un fet realment transcendental
per la vida d'una ciutat.
Se'n fan pocs.
Perquè realment
sempre han estat els amics i amigues
de la real societat arqueològica terraconense,
els que han mantingut
i han preservat el patrimoni.
Avui hem tractat de recollir aquesta torxa a uns altres,
però sempre hem tingut i tindrem i mantindrem
el respecte que es mereixen.
Realment, Tarragona està canviant.
La Tarragona que tots volem sentir és a prop,
que no hi hagi dubte d'això.
Però també és ben cert
que si nosaltres no som,
si nosaltres no som capaços de recordar
aquesta Tarragona que ha estat,
però sobretot a aquesta gent
que ha mantingut el nom de Tarragona,
sense les ajudes necessàries avui
de la Generalitat,
de l'Ajuntament i de l'Estat,
moltes coses de les que ara trobem no hi seríem.
És bo que honrem la memòria,
però sobretot és bo
que al mateix temps que honrem la memòria
siguem capaços de mantindre
amb esperança aquest futur
que tots desitgem.
I avui tots nosaltres
que celebrem aquest 150 aniversari
de la societat arqueològica,
avui tots nosaltres
que participem del goig
del fet que el senyor Tosset,
Quintana, Torres, Tarragosa, Montrebau,
Lider, Baixauli, Pujol i Serres
siguin persones que hagin estat
defensant aquesta societat,
avui tots nosaltres
ens sentim un cop més
obligats no solament
a defensar la ciutat de Tarragona,
sinó que estem obligats
a entregar als nostres successors
una Tarragona molt millor,
molt més brillant,
molt més competitiva,
però sobretot una Tarragona
on la societat civil
tingui un lloc important.
Aquestos senyors
que amb el seu dia
van fundar la Real Societat Arqueològica
ens han donat una gran lliçó a tots.
No és tan necessària
l'administració com sembla
si dintre del cap de les persones
existeix la voluntat de tirar endavant.
Felicitats, senyor president,
i li prego que faci extensiva
la meva felicitació
a tots els seus socis.
Ens honra molt a l'Ajuntament de Tarragona
el que hagin tingut l'amabilitat
de celebrar aquest acte aquí
i ens honra molt
que hagin volgut signar
aquesta escritura de compra
perquè d'aquesta manera
sabrem que entre tots
ajudarem a mantindre la societat,
ajudarem a mantindre Tarragona,
però en definitiva
ens complaurem
de veure més endavant
una Tarragona bonica,
una Tarragona agradable,
però sobretot
una Tarragona capdavantera
davant de tots.
Moltes gràcies i bones festes.
Fins aquí les parables
de Joeriquel Nadal,
alcalde de la ciutat de Tarragona.
Nosaltres acomiadem
aquesta retransmissió
durant uns minuts
en els quals la gent
sortirà del saló d'actes
per anar a ocupar
els seients del saló de plens
de l'Ajuntament de Tarragona
on es farà l'acte d'otorgament
de les distincions
de la Corporació Municipal.
Així, doncs,
quan passen 4 minuts
de les 9 del vespre
ens acomiadem
des del saló d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
i d'aquí uns minuts
esperem ja tornar-nos
a retrobar
amb tots els oients
de Tarragona Ràdio
aquest cop des del saló
de plens
de l'Ajuntament de Tarragona
abans d'acomiadar-nos
però recordar
que a partir de demà
tots els tarragonins
podran gaudir
un altre cop ja
de l'ascensor
del pretori romà
que es troba ja arreglat
després d'una avaria
que va patir
4 hores després
de la seva posada
en funcionament
dissabte passat.