Som de les deu a la una i de les quatre a les vuit del vespre.
I els col·legis, si volen portar-los, ens han de comunicar per telèfon.
Tots estan invitats, els col·legis ja directament en programa i tot,
que ens truquin perquè no se'ns presentin allà.
Llavors hi destinem un monitor per cada col·legi
i, per exemple, segons l'edat que tenen, els hi destem mig hora o una hora
i ja estem per ells solament,
perquè puguin passar-ho més bé i entendre-ho més bé.
Perquè, clar, si se't presenten dos o tres escoles de cop
que tens allà 150 nanos, hi ha un arderull...
No, i la tabacalera ens ha facilitat una sèrie de segells,
de lupes, de dentòmetre per comptar les dents del cello,
no per ser dentista, no?
Les dents del cello, del segell.
I avui ho portarem i llavors la setmana que ve
anirem repartint a tots els col·legis que vinguin
una bosseta d'aquestes per xicot, per nois.
Per mirar si els engratgem.
A més, si s'hi aficionen.
De moment els socis aquests són gratuïts,
però almenys que s'hi aficionin.
Els pares també és important, perquè tenen el fill a casa,
no fa soroll, no llença les coses,
al contrari, ha de ser cuidadors,
sense donar-se'n compte, favoreix la cultura
i la tranquil·litat de l'individu.
Perquè és això, aporta tranquil·litat, ser col·leccionista.
I s'ha de ser bona persona, perquè un mala persona
ja no pot ser, al cap de vuit dies de col·leccionar,
ho tira tot per la finestra.
Paciència, no? Sobretot és el que es necessita.
No, hi ha l'avantatge que la col·lecció no protesta mai.
No menja.
Vostè prepara el sergi i el deixa allà.
Si no em fa nosa, continua estant allà.
I si està un any o vint anys, està allà.
A mi m'anava molt bé, justament, per la professió meva,
que quan tenies d'estar a casa,
per sempre em posa la possibilitat que vingués a una urgència.
És clar, no trobava jo una cosa de distracció,
perquè si m'anava a caçar o m'anava a jugar cartes,
era un problema.
I, en canvi, la filatèlia, el que deia ara l'amic Blanco,
estava allà amb els cellets,
trucaven de la clínica,
escolta, un senyor que s'ha trencat,
era un bé amb la cama trencada,
i et deixava els cellets,
i quan tornava ni s'havien enfadat,
ni s'havien molestat.
En canvi, de vegades la senyora,
potser sí que també s'enfadava una mica.
Se'n posa que no em sentirà, vaja.
A veure, ja per acabar,
m'agradaria que tant el doctor Capell
com el senyor Blanco
recomanessin alguna peça a veure
en aquesta exposició
que aquests dies es podrà visitar a Tarragona.
Quina peça?
Què és el que recomanarien?
Potser l'audiència que ens està escoltant.
Doncs, mira, si van a la Diputació,
no han de deixar...
Recomanaria't dues coses.
Una, una col·lecció preciosa
que hem donat deu quadres, justament,
de l'amic Requesens,
que és una veritable joia de bonica,
perquè és la cosa artística
des de l'home ibèria
fins a l'actualitat.
I passa per el romànic, l'ibèric,
el romànic, l'egipci...
En fi, tot.
És un llibre, diríem,
amb imatges,
de lo que és la història de la humanitat.
En canvi, jo recomanaria que vinguessin
un que comença l'1 i un altre que acaba el 151.
Que s'ho mirin tot.
Que s'ho mirin tot.
Que no...
Tots tenen alguna cosa per aprendre.
Tots tenen alguna cosa per aprendre.
Uns mesos, més.
Doncs amb aquestes recomanacions,
tanquem aquesta entrevista.
Moltíssimes gràcies.
Hem d'agrair la presència avui
als estudis de Tarragona Ràdio
del doctor Joan Capell,
que és el president de la Societat Filatèlica
i Numismàtica de Tarragona,
i també al secretari d'aquesta societat,
el senyor Ricard Blanco, per cert.
També moltíssimes felicitats
per la condecoració
que aquesta tarda rebrà
del president de la Generalitat.
Gràcies.
Moltes gràcies. Adéu-siau.
A vosaltres.