En aquests moments s'apaguen les llums i s'obre el taló de ferro
que cobreix aquest escenari del Teatre Metropol.
Baixarem a partir d'ara el volum de la nostra veu perquè l'acte començarà de seguida.
Aquest és el seu en directe.
Molt bona nit.
Per un actor o una actriu, el fet que la seva ciutat estreni un teatre
li produeix una lentia immensa.
Si a més a més aquesta actriu i aquest actor han estat escollits per presentar
l'acte d'inauguració d'aquest teatre, la satisfacció no pot ser més gran.
I aquest és el nostre cas.
Tant l'Anna com jo considerem un honor haver estat els primers actors tarragonins
que trepitgen l'escenari d'aquest renovat metropol.
Ara mateix sentirem parlar de l'arquitectura del metropol,
de la figura del seu arquitecte, en Josep Maria Jujol,
de la seva simbologia marina, de la seva història passada
i de la seva recuperació present.
Però permeteu-nos que aprofitem aquesta tribuna per expressar un desig de futur.
Ens agradaria que des d'avui mateix el metropol,
aquest teatre dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona,
fos també un teatre assequible als artistes tarragonins.
que les manifestacions, tant de teatre com de música,
de dansa i d'altres disciplines artístiques,
trobessin al metropol l'espai popular idònic per mostrar el seu treball.
Estem segurs que el públic tarragoní donarà suport a aquest desig amb la seva assistència.
Feia massa temps que la nostra ciutat es delia per disfrutar d'un teatre propi.
Avui, 10 de març de 1995,
aquest anel ja és una realitat.
Ara sí que podem dir amb la boca ben plena...
Ja era hora!
Ens hem quedat descansats.
Gràcies.
Un cop dit això,
és el moment de cedir el torn al primer Parlament de l'acte.
Cal dir que el col·lectiu que representa el senyor Capujerà
ha regalat a la ciutat de Tarragona
el projecte de renovació del metropol.
Donem la paraula al senyor Agustí Domènec,
president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Ha anunciat la presentació de l'acte protocolari oficial
de la inauguració del Teatre Metropol
l'Oriol i l'Anna,
membres del grup teatral Trono Villegas.
I ara mateix parlarà,
farà ús de la paraula,
el primer discurs d'aquest acte,
com dèiem el president del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya de Tarragona,
el senyor Agustí Domènec.
Escoltem les seves paraules.
Per l'honor de pronunciar les primeres paraules
en aquest recinte recuperat del Teatre Metropol,
em venen present aquells dies de la primavera de l'any 90
que van celebrar a Tarragona
diferents actes divulgatius
de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol.
En l'origen del procés de recuperació de l'obra de Jujol,
cal recordar les veus d'alarma
de diversos companys arquitectes
davant el risc que l'edifici es perdés
o que el teatre es desvirtués,
demostrant una gran paraules
en aquest recinte recuperat del Teatre Metropol,
em venen present aquells dies de la primavera de l'any 90
que van celebrar a Tarragona
diferents actes divulgatius
de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol.
En l'origen del procés de recuperació de l'obra de Jujol,
cal recordar les veus d'alarma
de diversos companys arquitectes
davant el risc que l'edifici es perdés
o que el teatre es desvirtués,
demostrant una gran sensibilitat
i amb actitud clarivident i decidida,
l'Ajuntament va adquirir per al municipi
l'antic teatre del patronat obrer.
L'alcalde, Joan Miquel Nadal,
m'ha retret sovint
l'embolic en què es va veure immers
a conseqüència de la nostra subherència
d'adquisició de l'edifici.
Em deia, Agustí,
m'heu ben enredat.
Crec, però, que avui estem tots d'acord
que la seva actitud valenta mereix el nostre reconeixement.
El Col·legi d'Arquitectes
va acompanyar aquest gest
amb l'organització de conferències,
taules rodones i una exposició titulada
Josep Maria Jujol, arquitecte,
1879-1949.
Entre tots,
vam impulsar, doncs,
el moviment de recuperació de les obres
d'aquest arquitecte tarragoní.
Aquestes primeres actuacions
va seguir la coordinació entre l'Ajuntament
i la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
per assegurar l'encert de la rehabilitació,
nomenant el company Llinàs
per tal de fer-se càrrec.
En aquell moment,
l'estrena del teatre rehabilitat
es veia llunyana
i les decisions que van ser necessàries
per posar en marxa el projecte
suposaven un veritable compromís.
Un compromís amb el patrimoni,
amb cultura i, més concretament,
amb el món del teatre.
No em pertoca a mi destacar
la necessitat que tenia la ciutat de Tarragona
de disposar a un teatre
de les característiques del metropolo.
I tampoc sóc la persona més indicada
per a sobrellar l'abast cultural
que té un equipament d'aquest tipus
en el cor mateix de la ciutat.
En canvi, sí que em correspon
congratular-me en nom del col·lectiu d'arquitectes
d'haver aconseguit l'objectiu
que ens havien proposat.
La recuperació de l'obra
que va deixar l'arquitecte Jujol
a les nostres terres
és una de les tasques
que hem pres al col·legi
de la seva activitat de projecció cultural
a la societat catalana.
Hem d'agrair a l'arquitecte Josep Llinàs
que acceptés en el seu moment
el nostre encàrrec de elaborar el projecte
i l'encàrrec de l'Ajuntament
de dirigir-ne l'execució.
Es tractava d'un treball de gran compromís
i els seus òptims resultats
són avui sortosament el nostre abast.
L'obra que inaugurem
ens confirma que les il·lusions
que hi hem posat
i els esforços que hi hem dedicat
durant cinc anys
han donat el seu fruit.
Els tres jujolians
més característics del Teatre Metropol
han estat anys i anys
ocultats sota capes de guis i pintura
ignorats per tothom.
Ens satisfà haver sabut assenyalar
oportunament on eren
i ens complau veure
que la ciutadania reconeix
com a propi aquest patrimoni.
Moltes gràcies.
L'any 1908
el patronat obrer de Tarragona
va encarregar a un jove arquitecte
de 29 anys
en Josep Maria Jujol
la construcció d'un teatre
dins la seva seu social
amb la intenció de fer accessible
la cultura a la classe treballadora.
Per això ens agradaria sentir
les paraules
de l'actual representant
d'aquest patronat
el senyor Pere Fort
un fort aplaudiment
Aplaudiments
per al senyor Pere Fort
que serà el segon personatge
el segon representant
d'una entitat
de la ciutat de Tarragona
vinculada
a aquesta inauguració
a aquesta reobertura
del Teatre Metropol
de Tarragona.
Aquest és el seu discurs.
Sol·licito
el beneplàcit
de la presidència
per tal d'intervenir
excepcionalment
en nom
i representació
d'en Lluís Maria Mesquida.
Me l'atorguen sisplau.
Degut
al comprensible
i subtil estat anímic
en aquests moments
del nostre benvolgut
i comú amic
Lluís Maria Mesquida
ell
ha volgut que jo
igualment
antic alumne
del patronat de l'obrer
us llegís
les seves
oportunes
i cordials paraules
en ocasió
del memorable
aconteixement cultural
que avui celebrem
tots els tarragonins.
agraeixo
per endavant
de tot cor
la vostra indulgència
i us prego
si la mereix
encamineu de dret
en Lluís Maria
la vostra
comprensa.
Il·lustríssim
senyor alcalde
excel·lentíssimes
autoritats
corporació
municipal
companys i amics
tots
no cal que
ens presentem
per què?
perquè som
a casa nostra
som
els supervivents
de les escoles
de les escoles
del patronat
de l'obrer
que per espai
de tants anys
regiren
els germans
de les escoles
cristianes.
Les edificacions
del segle passat
donaran pas
a principis
de la present
centúria
el teatre
que projectà
el nostre
gran
jujol.
Els baixos
del carrer
Armanyà
sorgiren
les dependències
de l'escola
del treball
traslladada
després
al tramvia
de Jaume I
i les primeres
plantes
allotjaran
les aules
posteriorment ampliades
l'any
1929
per tal
de donar
cabuda
a la munió
de nois
que sol·licitaven
entrar-hi.
Fins l'any
34
com pregona
la làpida
hi restàrem
i les generacions
d'alumnes
s'alimentaren
d'aquelles
ensenyances
que on
rebíem joia
que arforjaven
el nostre
per vindre
per seguir
rectament
el camí
de la vida.
És doncs
per nosaltres
penyora
d'agraïment
i benhaurança
a l'excelentíssim
ajuntament
que ha demostrat
la seva
sensibilitat
perseverant
millor dit
preservant
una joia
arquitectònica
que era
nostra.
El teatre
del patronat
posteriorment
batejat
amb el nom
de
Metropol
fou escenari
de tantes
inquietuds
dels regidors
d'aquella
junta rectora
com de
gaudi
per tants
i tants
xiquets
de Tarragona
ja sigui
en la projecció
de pel·lícules
o representacions
teatrals
sense
oblidar
els inafables
i estimats
pastorets
que
omplia
de goig
les festes
nadalenques
per pares
i fills
fins al punt
que més
d'un
de nosaltres
no es deixava
cap representació
mentre durava
el cicle
permeteu
senyor
alcalde
en nom
dels meus
companys
que us
feliciti
per l'encert
en la recuperació
del teatre
gest
que tant
us honora
i pel testimoni
de la làpida
que perpetuarà
aquella acció
social
fomentant
l'ensenyança
a tants
i tants
adolescents
que al llarg
dels anys
resten
fidels
al testimoni
de Crist
i a l'amor
foll
a la nostra
Tarragona
moltes gràcies
La reconstrucció
del Metropol
ha estat
sens dubte
una feina
de gran
embargadura
però no per això
una feina
menys
engrescadora
Cedim la paraula
al senyor
Àngel Fernández
regidor d'Urbanisme
de l'excellentíssim
Ajuntament
de Tarragona
...espectes
arquitectònics
de la remodelació
d'aquest teatre
metropol·la
escoltem
les seves
paraules
Il·lustríssim
president
de la Diputació
de Tarragona
autoritats
companys
de Consistori
avui
la nostra
ciutat
recupera
no tan sols
un espai
teatral
i cultural
sinó també
un espai
històric
i artístic
de considerable
importància
i de valor
per Tarragona
però també
aquest projecte
aquesta recuperació
vol ser
el retrobrament
del sentiment
de tots aquells
tarragonins
que d'una forma
o d'altra
van ser espectadors
protagonistes
en uns moments
determinats
de la seva vida
des d'aquella llarga data
del mes de maig
de 1991
en què vam adquirir
el teatre
i també
els seus edificis
adjacents
hi ha una llarga trajectòria
centrada
sobretot
en els darrers
dos últims anys
en què hem pogut
dur a terme
i plasmar
en realitat
el projecte
del teatre
metropol
que ha consistit
bàsica
i substancialment
en la seva reforma
en la seva restauració
i en definitiva
en la seva recuperació
així doncs
l'antic teatre
del patronat obrer
de Tarragona
més tard
reconvertit
en cinema
i que durant molts anys
ha restat
semirruïnós
avui
es presenta
com una realitat
malgrat que no ha estat
una tasca fàcil
ateses
les característiques
arquitectòniques
del projecte
el nostre repte
era complex
no tan sols
es tractava
de recuperar
el projecte
originari
de l'arquitecte
Josep Maria Jujol
sinó que calia
a més a més
adaptar-lo
a les circumstàncies
i a les necessitats
de la Tarragona
actual
efectivament
la nostra ciutat
ha experimentat
uns canvis
importants
en la seva configuració
i per tant
calia fer
un esforç
en la realització
d'una infraestructura
cultural
estratègicament
situada
en el cor
de la ciutat
i que atesa
la seva situació
atípica
en un indret
com és un pati
interior
d'habitatges
ens pogués
permetre
compaginar
la voluntat
del respecte
a l'obra
d'en Jujol
i la implantació
de les mesures
tècniques
que avui en dia
ha de tenir
un espai
d'aquest ordre
creiem sincerament
que el resultat
ha estat satisfactori
i que com tota
obra singular
i amb una gran
personalitat
estarà subjecte
a diverses
interpretacions
però aquesta pot ser
fins i tot
una sana polèmica
que ens ajudi
a tots
a comprendre
millor
aquells arquitectes
vanguardistes
que a principis
de segle
van trencar
els models
tradicionals
i van configurar
amb el seu sentit
artístic
noves obres
que si bé
en el seu dia
van ser contestades
avui són dignes
de figurar
en el patrimoni
del nostre país
és per això
que el nostre respecte
i la nostra consideració
que hem tingut
per l'obra
d'en Jujol
ha quedat de manifest
en el conjunt
del teatre
i els convidem
a contemplar
de forma relaxada
tots i cadascun
dels seus racons
els seus espais
i es deixin emportar
per la inspiració
que va tenir
en Jujol
d'afletar un vaixell
a través del Mediterrani
i convertir-lo
en teatre popular
tot això
ha estat possible
gràcies
a moltes persones
que des del primer dia
vàrem creure
en la il·lusió
d'aquest projecte
que ha encapçalat
el nostre alcalde
i en aquest ordre
cal fer
un just reconeixement
al treball
realitzat
per tots aquells
professionals
tant de l'empresa privada
com del propi
ajuntament
que han dedicat
no tan sols
esforços
sinó també
una gran dosi
de sensibilitat
per fer patent
davant de la ciutat
aquesta extraordinària
obra vanguardista
menció especial
es mereix
la tasca realitzada
pel director
d'aquest equip
l'arquitecte
Josep Llinàs
autor i director
del projecte
el qual
ens ha demostrat
al front del mateix
un alt grau
de professionalitat
i de responsabilitat
la seva humildat
el seu tarannà
i el seu prestigi
quedarà sempre
en el record
d'aquells
que hem tingut
la sort
de conèixer
i compartir
aquesta restauració
no podem oblidar
com ja s'ha dit
aquí
el Col·legi d'Arquitectes
de Tarragona
per la seva valuosa aportació
fent-se càrrec
de les despeses
que han significat
els planols
de la construcció
nosaltres
els companys
de l'equip de govern
hem correspost
amb el compromís
adquirit
amb la ciutat
de dotar-la
amb aquest equipament
amb l'assumpció
dels riscos
que comportava
amb les crítiques
que també
respectuosament
hem acceptat
però a tots
a uns
i als altres
els hi desitgem
que sentin
avui
el mateix
que nosaltres
sentim
l'orgull
d'haver dur a terme
una obra
que per la seva
singularitat
s'identifica
amb tots
els terragonins
moltes gràcies
en tot aquest procés
de recuperació
del metropol
el consistori
de la ciutat
ha esdevingut
el principal
impulsor
del projecte
té la paraula
per tant
il·lustríssim
senyor
Joan Miquel Nadal
alcalde
de la ciutat
de Tarragona
en una bandera
de Tarragona
de fons
i amb un ram
de flors
al peu
del micròfon
pren la paraula
a continuació
l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
honorable
conseller
d'ensenyament
senyor
rector
de la Universitat
Rovira i Virgili
de Tarragona
senyor president
de la Diputació
senyor governador
distingits
companys
de consistori
no és
la meva costum
i a més
us prego
que em disculpeu
a llegir
justament
allò
que
en un dia
com avui
voldria dir
el que succeïs
és que
les oportunitats
d'expressar-se
davant de vostès
amb un acte
com aquest
probablement
no es repetiran
en molt de temps
és per això
que m'agradaria
exposar
amb una certa
claretat
d'idees
almenys meva
encara que la meva
forma de llegir
no sigui
de la més adequada
allò que
sento
i voldria
expressar
tanmateix
dir-vos que
entre naltros
avui
format
per la societat
societat
tarragonina
però entre naltros
hi ha una persona
que és l'honorable
conseller d'ensenyament
que justament
tal com ha explicat
el president
del col·legi
d'arquitectes
és també
coautor
de tot el que va
significar
el trobar-se un dissabte
al dematí
aquí
entrant
en aquest humit
local
i de
de la seva idea
del que podia ser
justament això
que avui
tenim
aquell dissabte
quan els tres
ens vam trobar
i
sigint ell
president de la
diputació
ens vam encisar
en aquest projecte
aquell dissabte
va néixer
la possibilitat
de retrobar
coses de Tarragona
perdonin doncs
que
recordant
aquelles coses
també recordi
o tingui
l'orgull
emocionat
de l'alcalde
d'aquesta ciutat
que vol compartir
amb tots vostès
aquells seus moments
la inauguració
d'una obra
suposa sempre
un sentiment
o uns sentiments
confrontats
d'una banda
és la sensació
que has acabat
una etapa
i és l'acomiadament
de tots aquells
que han treballat
amb tu
és també
el final
d'una il·lusió
perquè la il·lusió
mora
amb el moment
que queda
plasmada l'obra
però també
és la satisfacció
i una alegria
és l'alegria
del
ja hem acabat
que et dona força
i il·lusió
per començar
de nou
per tornar
a lluitar
amb un nou projecte
perquè tens justament
la base
de la feina feta
deia abans
que em sentia
orgullós
i content
no puc dissimular-ho
i ho vull repetir
aquesta tarda
i aquí
i en aquest teatre
tenint davant meu
una nutrida representació
dels meus
conciutadans
tinc que coincidir
amb ells
en l'orgull
de ser ciutadà
de Tarragona
perquè la inauguració
d'aquest teatre
no és res
al marge
de la vida
i dels sentiments
com deia abans
el president
del patronat
dels sentiments
del tarragonisme
no és la meva intenció
avui
recordar aquí
tot el que s'ha dit
del teatre
tots ho sabem prou
és cert que no es tracta
d'un teatre gran
aquest fet
es va valorar
molt
i molt
pel govern
de la ciutat
i es va creure
que no podíem
deixar
malgrat tot
de passar
l'oportunitat
de tindre un teatre
de les característiques
del que avui tenim
amb la importància
arquitectònica
que té
al mig
del passeig
més emblemàtic
de la nostra ciutat
de la nostra Rambla
i per aquestes raons
es vàrem
decantar
a fer possible
el que avui
és realitat
ben poc queda
amics de Tarragona
de la imatge
que tenim
de l'última etapa
del metropol
ja no hem d'entrar
per l'acés
soterrani
ni tenim
aquella sensació
de foscor
i d'humitat
ja no veurem
més
aquelles butaques
i cadires
decrèpites
i aquell escenari
petit
i minúscul
el teatre
aquest teatre
ha retrocedit
amb el temps
i ha retrobat
tota aquella imatge
que la
generalitat
de Jujol
va voler donar
perquè
Jujol
va fer un teatre
tarragoní
especialment
i diferenciadament
tarragoní
el metropol
és la ciutat
mateixa
quan el tarragoní
baixa de la Rambla
a Vall
baixa cap al mar
igual que el mateix teatre
quan puja
cap al segon pis
va cap a la zona
més alta
de la ciutat
va cap al cel
el teatre
metropol
representa
un afermament
del tarragonisme
fort
i coherent
tarragonisme
insertit
dins
de l'universalisme
d'un dels genis
artístics
més importants
del segle
hem recuperat
no ho dubteu
un teatre
únic
com en els últims
anys
hem recuperat
l'orgull
de ser
tarragonins
i estic segur
que aquesta afirmació
no l'hi claren
no necessita
més
aclaracions
però si algú
encara no
l'ha entès
no em costa
res
d'explicar-ho
el tarragonisme
radical i brillant
neix dins
la pròpia
societat
quan les entitats
les associacions
la universitat
i els ciutadans
prenen consciència
que som protagonistes
de la Tarragona
que estem construint
neix
quan cadascun
de nosaltres
són conscients
de la força
d'una ciutat
que es troba
en la gent
hem dit
moltes vegades
que una ciutat
no tan sols
són les seves pedres
o els seus ciments
les obres
són un mitjà
les obres
són un mitjà
per millorar
la qualitat
de vida
dels ciutadans
i inclús
són un mitjà
per despertar
la consciència
dels ciutadans
de tots nosaltres
la ciutat
la fem tots
no ho dubteu
i l'Ajuntament
ha estat tan sols
el vehicle
que ha conduït
l'esforç col·lectiu
de tots
i cadascun
dels ciutadans
de Tarragona
he de dir
que com a alcalde
m'hi he trobat
tremendament
recolzats
pels tarragonins
i això
m'ha suposat
superar
els moments
difícils
el ser conscient
que
darrere
existeix
una ciutat
que l'hem de fer
caminar
amb la direcció
del futur
avui
quan la vida
democràtica
de l'estat espanyol
quan la vida
democràtica
de l'estat espanyol
de desqualificació
de crispació
i de judicialització
la ciutat
Tarragona
torna a ser
l'element essencial
de la vida política
i afegiré
una cosa
des de la meva
més profunda
convicció
nacionalista
us dic
que serà
des de les ciutats
des d'on
es retrobarà
justament
la reflexió
la concòrdia
la serenitat
i l'amistat
seran
les properes
eleccions
les que marcaran
els pròxims
anys
seran
els ciutadans
de les ciutats
els que decidiran
probablement
el futur
de tot l'estat
però que mai
oblidi ningú
que els ciutadans
són
i estan
obligats
amb la seva ciutat
que s'hi deuen
obligatoriament
i que solsament
des d'aquesta
consciència
d'obligació
envers la seva ciutat
podran fer
un país
autènticament lliure
i democràtic
el teatre
metropol
serà des d'avui
un element
més del
tarragonisme
les seves
parets
i el seu
escenari
tornaran a tenir
vida pròpia
i al voltant
seu
s'aglutinarà
la vida cultural
de la nostra ciutat
en el seu moment
en el seu moment
van fer una aposta
per ell
i ha guanyat
Tarragona
quan es rescata
d'aquesta manera
pel futur
el nostre passat
cultural
més recent
com amb el seu dia
com amb el seu dia
vam pensar
amb la carpa
del camp
de mar
fent una aposta
per l'avantguàrdia
al disseny
i els nous
materials
avui
podem dir
que metropòli
i auditori
del camp
de mar
han de ser
dos espais
complementaris
que han de permetre
que Tarragoni
entri
dintre del món
cultural
més avançat
acabo
vull que
les meves últimes
paraules
siguin d'agraïment
en quants han fet
possible
el que avui
estem aquí
el meu agraviment
en primer lloc
els membres
del meu equip
de govern
i especialment
els tinents
alcaldes
d'urbanisme
i cultura
els meus companys
de consistori
també
en segon lloc
el col·legi
d'arquitectes
de Tarragona
per la seva
col·laboració
i per haver
designat
l'arquitecte
Josep Llinàs
com a director
d'aquest obra
que avui
tots estem
qualificant
com d'excel·lent
el meu agraïment
també
per tots
els tècnics
i treballadors
que al llarg
d'aquests mesos
han anat deixant
la seva penjada
en la construcció
i instal·lació
del teatre
el meu agraïment
al conseller
d'ensenyament
i per últim
el meu agraïment
i reconeixement
al Departament
de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
que ha fet possible
tot el que
anirem veient
al llarg
d'aquests mesos
però sobretot
també
i per acabar
el meu agraïment
a tots vostès
per la confiança
que ens han donat
i perquè
sense els tarragonins
Tarragona
no existiria
moltes gràcies
Mentre les hostesses
us repartiran
l'onopúscle
permeteu-nos
dir una cosa
ben senzilla
La inauguració
d'un teatre
no es realitza
tallant una cinta
a la porta d'entrada
Tampoc fent esclatar
una ampolla de cava
contra una columna
tot i la simbologia
nàutica
que en Jujol
va voler-hi donar
i més que res
perquè potser
faríem una empastifada
de tot el que és el terra
la columna
i ens cridiríem
l'atenció
La veritable inauguració
d'un teatre
es fa en el moment
que s'alça el taló
Tot i que l'acció mecànica
d'aquest alçament
del taló
es farà des de dins
volem que tots
i cadascun de vostès
nosaltres també inclosos
siguem partícips d'això
Per això les hostesses
us repartiran un opuscle
Que no obriu el sobre
No es pot obrir
fins que no es comenci
el taló
Aleshores
fins quan ho tinguem tots
podrem començar
aquest acte simbòlic
En el moment
que s'alci el taló
en el moment
que s'estigui alçant el taló
vosaltres deslligueu
el fil
que està lligant l'opuscle
tal com farem nosaltres
em sembla que ho farem nosaltres també això
Si ens en fan arribar uns
sí segurament
I pensem que d'aquesta manera
el Teatre Metropol
estarà inaugurat
pels seus propietaris
que són tots els ciutadans
i ciutadanes d'aquesta ciutat
Ens esperem doncs uns instants
que acabin de repartir
Serà una inauguració
realment original
Serà una
com dèiem
una inauguració
realment una mica
especial i original
amb la participació
de les més de 500 persones
que en aquests moments
omplen de gom a gom
la platea
i els dos pisos superiors
d'aquest Teatre Metropol
Estem a les portes
del moment més emotiu
realment del moment més important
Comprovem que no és una tasca fàcil
però ningú ha dit
que la inauguració d'un teatre
sigui una tasca fàcil
L'Oriol Grau
el director
del grup de teatre
Trono Villegas
Estirant
Està explicant
amb una certa ironia
la forma d'obrir
aquest opuscle
que s'està entregant
a tots els assistents
a aquest acte
d'inauguració
del Teatre Metropol
Després dels discursos
s'han tornat
a encendre
les llums
del teatre
i ara el senyor
Josep Maria Moster
en un acte
força improvisat
puja a l'escenari
al costat
de l'Anna
i l'Oriol
els companys
del Trono Villegas
i expliquen
com s'haurà
d'obrir
aquest opuscle
un opuscle
de color blau
del qual només es pot veure
l'escut
de la ciutat
i l'Ajuntament
de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
presenta
i a partir d'aquí
és la incògnita
del que trobarem
just
al darrere
d'aquest llibret
que realment
està entretenint
com a mínim
els assistents
a aquest acte
oficial
protocolari
d'inauguració
del nou
teatre
metropol
realment
se sent ara
la gent
comentar
amb
certa simpatia
doncs
aquesta
originalitat
de l'acte
oficial d'inauguració
i ara
en aquests moments
salsa el taló
en aquests moments
senyores i senyors
salsa
el taló
i apareix
en escena
tota una història
tota una llegenda
de la ciutat de Tarragona
Josep Maria Terrassa
al costat
al costat
d'una cadira
de color blau
al fons
un piano
a la seva dreta
a la bandera
de Tarragona
el fet teatral
sorgeix
quan en un escenari
com aquest
un artista
es dirigeix
a un públic
i aquest és el moment
la persona
que volem presentar
és un referent obligat
tant per aquells
que ens dediquem
professionalment
a fer d'actor
a la ràdio
com per la resta
d'actors i comunicadors
d'aquesta ciutat
un fort aplaudiment
pel senyor
Josep Maria Terrassa
Gràcies