...
...
Hem de dir que els portaveus dels partits de l'oposició
ja han anunciat que al llarg d'aquesta sessió plenària
demostraran que està en la mala gestió
el que ha portat al nivell d'endeutament actual
de l'Ajuntament de Tarragona.
Així, com dèiem, és un debat molt esperat,
ja que a partir del que s'acordi aquí aquesta tarda vespre
a l'Ajuntament de Tarragona
llavors es podran ja presentar els nous pressupostos
per l'exercici de l'any 96
tant relacionats pel que fa a la despesa ordinària
de l'Ajuntament de Tarragona com pel que fa a les inversions.
També, a partir ja de la solució dels acords
que s'adoptin aquí a l'Ajuntament de Tarragona
també ja es podrà començar a concretar
quin serà el nivell impositiu a la ciutat de Tarragona
per l'any vinent.
Recordem que totes aquestes propostes
estan molt relacionades amb el pla d'escenejament
que vol presentar l'equip de govern.
En aquests últims dies, Tarragona Ràdio
ja recollíem en veu del regidor d'Hisenda
i el portaveu de l'equip de govern, Lluís Badia,
els eixos bàsics d'aquest pla d'escenejament de l'equip de govern.
Eixos bàsics que no tan sols passen,
segons explicava el mateix Badia,
pel augment d'impostos,
ja que els impostos ja ha avançat
que no augmentaran més d'un 8%,
xifra que separa la ciutat de Tarragona
de la resta de ciutats mitjanes
de similars característiques de Catalunya.
Evidentment, els impostos que es veuran més afectats
serà l'impost d'activitats econòmiques
i l'impost de béns immobles.
Aquests dos impostos,
segons afirmava el mateix Badia,
també s'ha de tenir en compte
que són un 8% més econòmics a la ciutat de Tarragona
que a ciutats com la de Reus o la de Sabadell.
Però el mateix Badia,
el regidor d'Hisenda explicava
que el pla d'escenejament de l'equip de govern
passa per una clau de gran importància,
que és la gestió.
Gestió que ha d'anar encaminada
a una acurada despesa pública
i també, com no,
que passaria per canviar
alguna de les gestions econòmiques
que es fan actualment
des de l'Ajuntament de Tarragona.
Així doncs, l'equip de govern
es planteja la possibilitat
de privatitzar alguns serveis
que actualment està oferint.
I ara sí, com podem sentir de fons,
l'alcalde de Tarragona donarà
per iniciada aquesta sessió
plenària extraordinària
amb un eix bàsic de debat.
La política econòmica
a l'Ajuntament de Tarragona.
La sessió extraordinària del Consell Plenari
d'avui, 23 d'octubre del 95.
La sessió extraordinària
està plantejada
teòricament sota quatre punts
de l'ordre del dia.
El primer punt era
aprovar l'acte de la sessió anterior,
el segon donar compte
de com pensa l'acabar
l'equip de govern
l'actual exercici del 95,
tres el debat sobre la situació actual
del deute municipal
i quatre, presentació per part del govern
i aprovació si s'escau
del pla d'assenejament.
El primer punt de l'ordre del dia
el tenim que deixar
tota vegada que les actes
de la sessió anterior
encara no estan acabades
i per tant cap de vostès
les ha tingut a les seves mans
amb l'entelació suficient
com per prendre un coneixement.
El segon punt de l'ordre del dia
seria donar compte
de com pensa acabar l'equip de govern
i el tercer punt seria
debat sobre la situació actual
del deute municipal.
Tota vegada que
des d'un punt de vista pragmàtic
el primer i lògic seria
tractar sobre la deute municipal
i després com acabar
l'equip de govern
l'actual exercici
i l'eventual presentació
del pla de treball
jo els proposaria
que comencessin pel debat
sobre la situació actual
del deute municipal.
Estan d'acord senyors regidors?
Molt bé, moltes gràcies.
Té la paraula
la senyora Dolors Comas
Bé, el tema del deute municipal
és un tema greu
és un tema que s'ha tocat moltes vegades
és un tema que ha sortit repetidament
en els mitjans de comunicació
i és un tema
amb el que entemo
de vegades no es parla
de les mateixes coses
i es comença a entrar
en una mena de guerra de xifres
que ajuda poc a contribuir
a aclarir a la situació.
De moment, en tot cas
i per començar
per explicar
per què de vegades
no es parla
de les mateixes coses
és simplement
recordar
i no dic res de nou
a les persones
que formen part
del consistori
i que per tant
coneixen sobradament
aquests temes
o així s'espera
però si tal vegada
a les persones
que ens estan escoltant
sigui a la sala
sigui a través de la ràdio
que
quan es parla
de deute
i es parla
de deute oficial
o de vegades
es diu
de deute real
que és un terme
amb el qual
el de real
no hi estic massa d'acord
s'acostuma
aleshores
a fer referència
als crèdits
a llarg termini
que s'han demanat
per realitzar
inversions
i que si s'assuma
el conjunt
d'avals
que l'Ajuntament
ha deixat
a diferents
empreses municipals
més els deutes
que assumeix
l'Ajuntament
de les pròpies
empreses municipals
constitueix
tot un conjunt
de xifres
absolutes
en què segons
quines coses
s'integrin
aquests avals
als deutes
d'empreses municipals
o no
resulta que ens poden
ballar
entre unes xifres
o altres
en tot cas
aquestes xifres
absolutes
que sembla
que difícilment
s'hi ha posat
d'acord
fins ara
el propi equip
de govern
genera
el pagament
de tota una sèrie
d'interessos
i amortitzacions
cada mes
o anualment
millor dit
que si es té
en compte
el percentatge
que representa
aquests
interessos
i amortitzacions
sobre el percentatge
de recursos
propis
que té l'Ajuntament
és a dir
sobre els ingressos
que té el pressupost
ordinari
genera un tant percent
que sovint se'n parla
que és el que es coneix
com a càrrega
financera
i que moltes vegades
discutim
si estem o no
en torn
al famós 25%
que és el màxim
permès
de la càrrega
financera
en aquests moments
el que cal dir
és que
i això
en tot cas
i aquí hi ha
l'interventor
per aclarir
les xifres concretes
de totes aquestes dimensions
estem en un moment
en què
la càrrega
financera
després
del crèdit
que en l'anterior
plenari
es va aprovar
de 1.700 milions
de pessetes
se situa
per sobre
del 23%
i ens estem
acostant
perillosament
en aquest sostre
del 25%
per mes
per altra banda
el deute
quan es parla
del deute
no és només això
el deute
és tot el que cal
acabar pagant
i per tant
quan s'han demanat
crèdits
cal acabar pagant
aquests crèdits
però com sap molt bé
qualsevol persona
que ha demanat
un crèdit
sigui doncs
una hipoteca
o sigui un crèdit
personal
cal acabar pagant
també els interessos
i amortitzacions
d'aquest crèdit
i per tant
tothom sap molt bé
que s'ha trobat
en aquesta situació
s'acaba pagant
molt més
amb xifres
absolutes
que el que s'ha acabat
demanant
per tant
tota l'anualització
dels préstecs compromesos
siguin a llarg termini
per inversions
siguin a curt termini
per fer front
a les despeses
de tresoreria
que de vegades
no hi ha líquides
això genera
tota una sèrie
d'interessos
que cal acabar pagant
i també
amb aquest capítol
de tot el que cal
acabar pagant
s'inclou
totes les despeses
aplaçades
i per tant
totes aquelles despeses
que s'han fet
fora de pressupost
que es deuen
sigui de l'any passat
sigui de fa dos anys
i que
molts proveïdors
encara
no han cobrat
perquè
insisteixo
en estar fora
de consignació
pressupostària
no han tingut
en aquest sentit
doncs
tampoc
diners
per poder ser pagats
malgrat que
amb anteriors
exercicis
algunes
d'aquestes
despeses
s'han anat
absorbint
jo no vull entrar
en la guerra
de xifres
no hi vull entrar
jo ho deixo
en tot cas
per aquells grups
municipals
que tenen més estudiat
el tema
tal vegada
però en tot cas
sí que em sembla
significatiu
que fa
escasament
vuit mesos
el senyor
Pallàs
centrava
en vuit mil
milions
pessetes
el deute
municipal
que poc abans
a les seleccions
ja eren
treze mil
i que
en declaracions
del senyor
Badia
els mitjans
de comunicació
fa ara
tres o quatre
dies
doncs
es centrava
ja en
setze mil
cinccentes
vull dir
de sobte
les xifres
es modifiquen
i pugen
que dona gust
si més no
això
ja és curiós
torno a insistir
que no entraré
en xifres
en tot cas
indicar
que estem
en proporcions
molt elevades
a l'hora de valorar-ho
a l'hora de valorar-ho
també he de dir
vull aclarir
que intrínsecament
no ens sembla
incorrecte
que els ajuntaments
es tinguin
que endeutar
per fer inversions
més aviat
els ajuntaments
es veuen
obligats
a endeutar-se
per fer inversions
perquè tenen
poca capacitat
financera
i en canvi
els ajuntaments
han estat
els veritables
protagonistes
en la transformació
de les ciutats
cosa que no s'ha vist
recolzada
per una major
participació
de l'Estat
i la Generalitat
amb el subministre
dels ingressos
necessaris
a l'Ajuntament
vull indicar
també
que
en la nostra valoració
el gran problema
financer
de l'Ajuntament
de Tarragona
no són els crèdits
que ha demanat
encara que sí que són
un problema
sí que ho són
però entenem
que no és
el més gran
són un problema
perquè
estem amb xifres
molt elevades
com deia
ens estan gravant
doncs
per sobre del 23%
del pressupost ordinari
de les despeses
del pressupost ordinari
vol dir que són
molts milers
de pessetes
el que cal
retornar
cada any
però
per nosaltres
el major problema
el problema major
radica
en el desfasament
estructural
negatiu
que existeix
entre els ingressos
i les despeses
en el pressupost ordinari
algú que no m'hi vull estendre
ara
perquè ja en parlarem
després
quan analitzem
el que ens ha portat
a plantejar
un pla
de sanejament
però
aquest desfasament
que es genera
amb un pressupost
que ja d'entrada
té uns ingressos
que no
són suficients
per fer front
a les despeses
corrents
que cal afrontar
genera
tots els problemes
de col·lapse
pressupostari
cosa que s'agreuge
amb el tema
de l'endeutament
per tant
l'endeutament
sí que és un problema
l'endeutament
efectivament
els crèdits
que s'han demanat
per inversions
sí que són un problema
però
insisteixo
que és un problema
que cal situar
des d'una perspectiva global
amb una
amb una
amb una problemàtica
major
que és
la d'aquest
desfasament
amb el tipus
de pressupostos
en què s'ha treballat
en tot cas
la nostra crítica
en el tema
de l'endeutament
se centra
en diverses
qüestions
ja hem dit
que intrínsecament
no considerem
negatiu
haver demanat
crèdits
intrínsecament
no considerem
negatiu
haver fet
inversions
però
valorem
que
les inversions
que s'han efectuat
en aquest municipi
són unes inversions
que
no són
iguals
per tothom
i aquesta és
la nostra crítica
fonamental
la nostra crítica
en la valoració
del tipus
d'inversions
que s'han fet
en aquests darrers anys
és en la definició
de prioritats
i aquí sí
que hi estem
en profund desacord
l'equip de govern
dirà
i amb raó
i és
unes paraules
que el senyor Nadal
ha repetit
doncs
moltes vegades
que
Tarragona
està més maca
i no
ho negaré pas
jo ho he dit
moltes vegades
i avui
continuo insistint
que no neguem
les evidències
és a dir
el que avui
insisteixo
és que
una part
de Tarragona
està més maca
però
moltes altres parts
no ho estan
hi ha coses
que per si soles
si s'avaluessin
per si soles
podríem dir
són un encert
l'arranjament
que s'ha fet
del pretori
el passeig
de les palmeres
sortia l'altre dia
l'arranjament
de les platges
per exemple
que es vegi
a les crítiques
que fem
que és que no diem
a tot
no
però
les actuacions
no es poden
aïllar
si bé
deia
aïlladament
algunes d'aquestes coses
poden considerar-se
un encert
la ciutat
és un tot
i les inversions
realitzades
en comptes
de contribuir
a vertebrar
la ciutat
han contribuït
a diferenciar
encara més
unes zones
d'unes altres
han contribuït
a diferenciar
encara més
el centre
de la part baixa
per exemple
o dels barris
de Ponent
han contribuït
a diferenciar
encara més
la zona
de Llevant
de la zona
de Ponent
han contribuït
a crear
i a aprofundir
les diferències
entre una Tarragona
rica
i una Tarragona
pobra
dient-ho
d'una manera
simplista
si es vol
però el que vull
assenyalar
i torno a insistir
en que
aquestes inversions
que s'han fet
han sigut
unes inversions
que s'han caracteritzat
per no ser
iguals per tothom
i en aquest sentit
és el que deia
les prioritats
les nostres prioritats
són unes altres
les nostres prioritats
tal vegada
hagueren
si nosaltres
haguéssim governat
hagueren implicat
tal vegada
deixar fer
algunes de les coses
que s'han fet
i en canvi
afrontar-ne
unes altres
per nosaltres
és per exemple
absolutament necessari
solucionar
d'una vegada
i per totes
per exemple
el fet
que continuïm
passant
mercaderies
perilloses
pel mig
de barris
habitats
parlo del Serrallo
parlo de
Sant Salvador
i això és un tema
que no s'ha solucionat
per nosaltres
és prioritari
coses tan senzilles
i que no impliquen
tants milers
de milions de pessetes
com és soterrar
línies d'alta tensió
que en alguns casos
com en el cas
de la floresta
estan al costat
d'una escola
i impliquen
perill
per a les vides humanes
o
el mateix passa
en el cas
de Bona Vista
per nosaltres
és prioritari
dignificar
els espais
interbarris
és prioritari
haver solucionat
l'enllumenat
insuficient
de barris
com a Torrefort
o Sant Pere
i Sant Pau
abans de substituir
l'enllumenat
de vies
que ja estaven
suficientment
il·luminades
en el cas
del centre
de Tarragona
per nosaltres
és prioritari
incrementar
el verd urbà
i dignificar
els existents
asfaltar carrers
que encara n'hi ha
per asfaltar
com el carrer
26 de Bona Vista
resoldre
problemes
d'escenejament
com és el cas
del clavegueram
de la salut
i o el de Cala Romana
millorar les connexions
entre barris
i un llarg etcètera
que si vostès
s'hi fixen
impliquen
una millora
de la qualitat
de vida
de diferents zones
de la ciutat
amb la qual cosa
no estem dient
si el Passeig
de les Palmeres
és maco o lleig
ja ho vaig dir l'altre dia
i torno a dir
m'agrada
però en tot cas
el que qüestionem
i en aquest sentit
assenyalem
és que
en les nostres prioritats
s'hagués fet
una selecció
diferent
i no m'argumentin
sisplau
després
els membres
de l'equip de govern
si és que volen fer-ho
que algunes de les coses
que he assenyalat
com per exemple
eliminar el transport
de mercaderies
perilloses
doncs
atany
altres administracions
o és que
no s'han fet
inversions
que atanyen
altres administracions
o és que
no s'està situant
ara l'objectiu
amb la façana marítima
que evidentment
per poder-la resoldre
doncs
cal que intervinguin
moltes altres administracions
aquest no és el problema
i que tampoc
se'm digui
sisplau
que després
d'una cosa
es faran altres
que s'ha començat
per un lloc
i que després
ja els hi tocarà
els veïns
dels barris de Ponent
de la part baixa
o d'altres zones
de la ciutat
perquè
ja no hi ha
capacitat financera
ja no ens podem
endeutar més
ja no és possible
precisament
solucionar
molts d'aquests
problemes
perquè
sembla
a més a més
i avui
sortia
doncs
o
també
no és avui
sinó
aquest cap de setmana
doncs
bueno
com una de les prioritats
s'acabarà d'arreglar
la Rambla
s'ha de
s'ha de
homogenitzar
sembla
doncs
la Rambla
canviar
doncs
tot el que
tot l'enllusat
perquè s'hi rellisca
recordo
que es va posar
no fa gaire
temps
i
hi estan
ja el propi
equip de govern
que hi ha ara
i en tot cas
doncs
bueno
continuem
sempre
fixant-nos
en les mateixes zones
i oblidant
com sempre
els barris
més desassistits
aquesta és
una de les nostres crítiques
per tant
les prioritats
segon
la segona
se centra
en la desmesura
ja deia abans
que intrínsecament
considerem
que no és negatiu
endeutar-se
però és que aquí
s'ha arribat
als límits
màxims
possibles
aquí
la política
d'inversions
ha sigut
excessiva
en relació
als recursos
que l'Ajuntament té
i això implica
com a problema
greu
el fet
que
els interessos
i amortitzacions
que cal pagar
estan hipotecant
greument
el pressupost
estan impedint
qualsevol capacitat
de maniobra
i
com un problema
afegit
a més a més
les inversions
fetes
algunes d'elles
generen
encara més
despesa corrent
per exemple
tot l'enllumenat
implica
que pagarem
més
de despesa
corrent
de llum
per tant
se'ns agreuja
el problema
estructural
que esmentava abans
d'un pressupost
que ja té
greus problemes
de desfasament
i als quals
hi hem afegit
inversions
que generen
més despesa
de manteniment
el resultat
el resultat
és un pressupost
ofegat
sense capacitat
de maniobra
amb problemes
per poder
afrontar
les despeses
quotidianes
de manteniment
i de funcionament
de la ciutat
hi ha desatencions
greus
hi ha parts
i jardins
desatesos
hi ha neteja
desatesa
hi ha reducció
de serveis
ja s'han tancat
recentment
per exemple
dos centres
oberts
s'estan
s'han posat
bueno
s'han
hi ha reducció
dràstica
de tota una sèrie
de prestacions
i serveis
que
precisament
amb un dels punts
que després
tractarem
caldrà veure
com es planteja
precisament
acabar l'any
amb aquesta situació
i una tercera dimensió
i amb això
acabo
és el que fa referència
a les despeses
aplaçades
despeses aplaçades
a prohibeidors
que arriben
entorn
als mil milions
de pessetes
que
queden
per pagar
de factura
sense
consignació
de les quals
169
milions
corresponen
a l'any 93
queden
per pagar
450
l'any 94
127
l'any 95
més
altres
factures
que no han passat
per intervenció
i que són
difícilment
avaluable
l'import
que tenen
però que volten
entorn dels 300
milions de pessetes
en total
com deia
abans
entorn de
mil milions
de pessetes
pendents
de pagar
fora
de pressupost
a banda de si és lícit
o no realitzar
aquesta classe
de despeses
no és un tema
que ara m'hi ficaré
ja en parlarem
després
senyora Comàs
li agrairia
que anés
concluient
perquè d'acord
amb el reglament
orgànic municipal
és un 15 minuts
d'intervenció
i
deia que estava
a l'últim punt
i que acabaria
i ho faré abans
li agrairia molt
que ho tingués en compte
aleshores
l'única cosa
que vull assenyalar
són les repercussions
negatives
que tenen
el fet de plaçar
les despeses
d'aquesta manera
i que tenen
pel propi ajuntament
millor dit
són negatives
en primer lloc
pels proveedors
proveedors
que triguen
un
dos
anys
a cobrar
en molts casos
i que en aquest sentit
l'ajuntament
de Tarragona
mereix inscriure's
en el Guinness Book
of Records
de morositat
perquè pocs
el superen
en aquest sentit
i és negatiu
pel propi ajuntament
que lògicament
acaba pagant
els serveis
més cars
perquè els proveedors
conscients
que acabaran
cobrant
amb retard
doncs
ja no dic
incrementin preus
però com a mínim
no fan rebaixa
i per tant
acabem pagant
els serveis
més cars
aquesta és
per tant
i resumidament
els tres elements
pels quals
considerem
negativa
la situació
a partir de la qual
el tipus de gestió
política
que ha portat
en una situació
d'endeutament
greu
a l'Ajuntament
de Tarragona
Moltes gràcies
senyora Comas
senyor Ricomà
té la paraula
senyor Vallbeth
té la paraula
bé
en primer lloc
el que començaré
és
fent
esment
d'una perplexitat
això està repetit
però
és convenient
que es torni a repetir
i es torni a dir
un antic
consejal
d'Higenda
va dir
el mes
d'octubre
o novembre
que
la deuta
de l'Ajuntament
eren
10.075
milions
de pessetes
i lligeixo
aludint
a l'Hemeroteca
i paraules
gravades
un altre
consejal
de relacions
ciutadanes
va dir
fins i tot
que el deute
al mes de novembre
del 94
era de 13.953
milions
de pessetes
i això
estava
refrendat
lligeixo
un era
de 22 de novembre
i el 26
el senyor
Nadal
reafirmava
les paraules
d'aquest
antic
regidor
últimament
el senyor
Badia
aquest últim
dissabte
va dir
que la xifra
era de
16.500
milions
de pessetes
realment
no sé
qui dona més
i qui
ens vol portar
amb aquest
marasme
de xifres
nosaltres
el Partit Popular
sempre
ha mantingut
la mateixa
quantitat
des d'octubre
o novembre
de l'any passat
quan ho vam
demanar
correctament
i com
estic a fer
amb una
comissió informativa
del novembre
del 94
i vam ser
contestats
formalment
crec que
el juriol
d'aquest
any 95
amb una reunió
de portaveus
però nosaltres
vam dir que
la deute
municipal
era de
18.000
milions
de pessetes
i aquesta deute
municipal
realment
són
16.500
milions
de pessetes
que diu
el senyor
Badia
però
evidentment
hem d'afegir
les empreses
municipals
perquè tots
sabem
que l'empresa
municipal
en cas
de fallida
ho suporta
l'Ajuntament
i fins i tot
prou
la majoria
les que
afegeixen
aquest
1.300
i escaig
de milions
de pessetes
són les que
estan
més greu
contemplades
econòmicament
per tant
és d'una
mida
prudent
dir que
es té
que sumar
a quin
és
el gran
deute
municipal
d'aquest
Ajuntament
per lo tal
i seguint
i per no molestar
més a la gent
i repetir
xifres i xifres
perquè estic
llegint
datos
oficials
certificats
oficials
expedits
per a aquest
ajuntament
avui
avui
el partit
popular
no és que
descobreixi
res
reafirma
la postura
del novembre
del 94
la deute
d'aquest
ajuntament
són
18.000
milions
de pessetes
un
Tant amunt, tant avall. Ara no es tracta de fer i de dir el que és.
Bé, però encara ens queda a nosaltres quelcom que no sabem on estem.
En aquests moments no coneixem la deute real d'aquest Ajuntament.
O és que algú pot afirmar que encara no romanen els calaixos d'alguns regidors
factures sense consignar i factures que no han sortit a la llum.
Avui, a dia 23 d'octubre, no hi ha ningú amb disposició que pugui dir
avui tinc tota la deute real d'aquest Ajuntament.
Per tant, mal anem per discutir el deute real quan encara hi ha factures amagades.
I aquesta ha sigut una de les pràctiques comunes i diàries d'aquest Ajuntament.
Per tant, no seria dir quans vol barbaritat que en aquest moment seria el moment oportú
que tinguéssim que demanar una auditoria.
i una auditoria limitada a l'àrea d'Hisenda.
Perquè sense cap compromís d'una vegada, ni sense informes que poden ser benevolents i beneficiosos,
tinguéssim i sapiguéssim quina és la gran realitat d'aquest Ajuntament.
El gran deute d'aquest Ajuntament.
En segon lloc, i això s'ha de dir ben clar, estem parlant del deute.
Doncs, evidentment, el deute algú el té que pagar.
Nosaltres no podem admetre que les culpes d'uns pocs les tinguin que pagar uns molts.
És a dir, els ciutadans.
Nosaltres diem i direm un no rotund, repeteixo, un no rotund, a la pujada dels impostos.
I, clar, se m'ocudeix una altra pregunta.
Com podem fiar-nos de vostès i donar-los aquests 3.000 milions de pessetes
que demanen amb aquest pretès pla d'assanejament
si vostès fins avui han malbaratat els fons municipals?
Això ens porta amb un carrer, sense sortida.
Avui nosaltres, d'aquesta manera, no els hi podem donar confiança.
Avui estem en aquest debat, i això és bo diu,
que és un debat autènticament per imposició de l'oposició municipal.
I vostès han hagut d'exhaurir tots els terminis per arribar fins al dia d'avui.
Nosaltres els hi hem demanat, per activa i per passiva, que es parlés d'aquest tema.
I, evidentment, com que vostès no en van fer cas, vam haver de fer una moció.
Ja dic, avui expliquem aquí quin és el deute i altres coses de l'Ajuntament.
I dic, com a data més llunyana, el PP ja ho va demanar el novembre del 94.
Per tirar endavant aquest Ajuntament, perquè això està amb el deute,
avui necessitem 3.000 milions de pessetes.
I les necessitem d'immediat.
Creguin que ens fa por si algú els apoyés i poguessin seguir en aquesta línia de despesa
superflua, en temps passat, electoralista,
i definida a potenciar únicament la seva força i representació política.
A vostès els hi haurien que tremolar les cames,
perquè això, que el que parlem avui, no és més un reflexe del que nosaltres hem dit
i que vostès no han practicat.
Repeteixo, que vostès no han practicat.
Claredat, participació, transparència i responsabilitat.
Fins i tot els hi faré un petit esment de com crec o de quines maneres s'ha pogut arribar fins a aquest deute.
Deute que deixi'm dir d'una altra manera, home, és preocupant.
Jo crec que té un arreglo, i d'això potser en parlarem al tercer punt del dia,
però creguin vostès, per arribar a aquest arreglo farà falta,
a part del que he dit de transparència i claredat,
farà falta una gran dosi de contenció de despesa.
Miri, com s'ha gastat amb aquest Ajuntament?
I a més, aquesta és la pregunta que els hi faig,
és que a més, vostès consideren que en aquest moment que hem arribat això és una bona gestió,
o sigui, que al mateix temps que estem parlant de la deute,
també estem criticant la gestió.
I els llegiré diverses despeses perquè vegin vostè la poca inoperància d'aquestes despeses
i on ens ha portat amb aquest deute.
Perquè no dubtin, no dubtin, i llegint informes del 93 i 94,
torno a repetir, aquest Ajuntament està avui com està
perquè les despeses han sigut superiors als ingressos.
I amb l'informe que es romà a la liquidació del pressupost del 94,
es diu que la línia d'estalvi, del flux d'estalvi, és negatiu.
I tornen a repetir, vostès han gastat més del que han ingressat,
han estirat més al braç que a la màniga.
I així un Ajuntament no es governa, es malgoverna.
Doncs miri, com s'ha malgastat aquest Ajuntament?
Per un cantó trobem, aquí llegiré, una sèrie, 3, 4, 5, no gaires.
Factures sense consignació.
Però fixin fins on hem arribat.
Aquesta no aludeix els diners.
A mi més, en aquest moment ja no parlem de 260.000 pessetes
amb un tema superflu.
Però el que sí que és important és el que diu, fixin vostès,
l'interventor signa aquest decret
amb compliment del deure d'obediència.
Fins aquí fem arribar a les nostres cossos de l'Estat.
Bé, seguiré.
Per exemple, miri vostè,
Tortells de Santa Tecla, 180.000 pessetes.
Vostè no creu que això és gastar per gastar?
200.000 pessetes,
construcció de les cases per a comunitats de població
en resistència a l'Ixcant de Guatemala.
Esoltim, no és broma, per favor.
Nosaltres hem reclamat els pressupostos,
el 07, pels països subdesenvolupats.
Però, escoltim, això no és el gasto com ha d'anar.
200.000 pessetes per a un sistema d'aigua
de rec a la comunitat indígena de Pocamaro a l'Equador.
Això vostès creuen que és la despesa pròpia de l'Ajuntament?
Aquí em surt un paper, una nota,
que em diu que la despesa de l'any 93
va ser amb 700 milions superiors als ingressos del 93.
Clar, d'aquí del 93 ens venen a afegir el 94, etcètera, etcètera, etcètera.
Després,
fins i tot, miri, gastos que ja vaig dir un altre dia.
5.800.000 pessetes de gasto.
I sap com s'han gastat?
Sap com s'han gastat aquesta despesa?
Miri, tot és despesa de diaris.
Ja hem acabat.
Tarragona cada dia més.
Evidentment, a l'actualista.
Seguim.
No dic els diners i els imports,
perquè els imports totals ja els saben vostès.
aviat gaudiràs de les palmeres passeig.
Tarragona cada dia més.
Un altre facture sense consignació.
Aviat acabem.
Tarragona cada dia més.
Segueixo dient.
Ja hem acabat.
Ara ja hem acabat.
Tarragona cada dia més, etcètera.
No volia ser existiu, etcètera, etcètera, etcètera.
Però, evidentment, ja hem acabat.
Ja hem acabat amb una despesa
que, com he dit abans, ha estat l'actualista.
I aquí queda demostrat.
I, a més, sense consignació.
Fins i tot, fins i tot,
li diré
que la despesa va relacionada directament amb la gestió.
I, a més, vostès han gastat més.
Però és que tampoc han sabut recaudar.
Permeti-me un decret d'Hisenda
amb el que un ciutadà,
amb el seu bon entès,
demanava que li cobraven
24.000 pessetes
de recollida, de tassa de brosses, etcètera, etcètera.
I, atès,
que aquest pobre ciutadà
reclamava el seu dret
i el fonamenta
amb què ho considerava exesiu.
Per això estem tots els ciutadans
que ho creiem exesius.
Bé, doncs,
el conseller de l'època,
aleshores,
evidentment,
amb l'informe negatiu
del Departament,
secretari i interventor,
deixa
les 24.420,
amb 2.700 de recollida de brossa
i 1.400 de servei d'eliminació.
Repeteixo,
també s'ha de saber recaudar.
I, al final,
un dels grans ensurs
que vam tindre l'any 94.
S'ha de saber recaudar.
I, evidentment,
s'ha de saber recaudar.
I, quan un recauda,
s'ha de saber recaudar,
com dic sempre,
el poderós.
Nosaltres sempre hem sigut
molt condescendents
i ho reafirmarem
amb la gent
de baix poder adquisitiu.
Però, mirin vostès,
senyors de l'equip municipal,
vostès van condonar
a l'IBI
del Banc d'Espanya
amb tots els exiguts,
amb tots els informes
d'il·legalitats
a Beti i per a Bé.
Interventor,
secretari,
Departament,
inclús fent al·lusió
a totes les lleis
que, a més, diuen
i, en especial,
el senyor Badia
li dedicarem a ell
i que deia
que la llei
que permet no fer això
deroga explícitament
tots els règims
de beneficis fiscals
vigents
al moment de promulgar-se
la llei
39-89
de forma genèrica
com específica.
Per tant,
el Banc d'Espanya
a pagar.
Si va pagar o no va pagar,
ara no és el moment
de dir-ho ja.
El moment és que era
s'havia de saber,
com deia,
el deute
està reçat molt vivament
amb la gestió
d'aquest Ajuntament.
Nosaltres arribem
a tindre un deute
que és un deute preocupant.
Un deute preocupant.
I avui nosaltres
teníem que fer una lectura
i una lectura dura
perquè a vostès
s'han merescut
aquesta duresa
per haver arribat
quelcom i d'aquesta manera.
Jo no diré
que el Partit Popular
estigui
sentats en una taula
però sobretot,
sobretot,
i ho repeteixo,
si s'adonen
aquestes premisses
que hem dit abans
de transparència,
de claredat
i de participació
per veure
de la manera
més possible
i més evident
el ciutadà
perquè podem
enjugar
aquesta deute
que sigui
menys gravosa
i d'una vegada
per totes
a veure si aquest Ajuntament
pot començar
a mirar el futur
amb més claredat,
amb més alegria
i amb més il·lusió.
Un moment, sisplau.
Tenia un pèl
dos minuts només.
Miri,
hi ha una cosa
que vostès han dit
és només dos minuts
molt ràpids.
Vostès han dit
home, miri,
és que ens hem endeutat
perquè hem fet inversions.
M'agradaria parlar
de les inversions
i a més
en dos minuts,
senyor president.
Nosaltres,
que quedi ben clar
que sempre
hem estat d'acord
amb les inversions
d'aquest Ajuntament.
Però cuidado,
cuidado,
no expliquem,
ho expliquem ben bé
que són les inversions.
Miri,
hi ha tres classes
d'inversions.
Les inversions
pures i simples
com podria ser,
per exemple,
fer el poliesportiu
del Serrallo.
Les inversions
que són
amb contribucions
especials
que el 70%
el paga el ciutadà,
per tant,
el ciutadà ja ha pagat
el 70%
de les inversions
i les inversions
quotes urbanístiques,
aquestes les paga
el 100%
del ciutadà.
Bé,
nosaltres,
l'any 94,
evidentment,
any tancat,
es van pressupostar
unes inversions
de 3.382 milions
de pessetes.
D'aquests 3.382,
2.700 milions
de pessetes
van ser
amb quotes
d'urbanització.
Què vol dir?
Pagades totes
autènticament
pel ciutadà.
197
amb quotes
de contribucions
especials
que, evidentment,
només són 140
pagats
pels administrats.
Vull dir que
no és l'equip
de govern,
ha fet les inversions,
però,
cuidad-ho,
aquestes inversions
amb un percentatge
molt,
molt alt
ja estan pagades
per nosaltres,
ciutadans.
Ara bé,
a mi també m'agradaria dir
què ha passat
de segons
quines inversions.
Tenim compte,
no senyorarien els ulls
parlant de les inversions.
Nosaltres hem fet inversions
passades de rosca.
L'altre dia
comentàvem
la remodelació
de pessetes palmeres.
Tenim que posar
en les nostres costelles
9 milions de pessetes
d'excés.
Per què?
Per un motiu,
evidentment,
electoralista.
Dos,
mirin,
jo
lamento dir,
lamento dir
que rebutjo
la il·luminació
de la pla
sempre al Tarraco
i la rebutjo
per a
l'actualista
i la rebutjo
per superflua
i, a més,
la rebutjo
perquè amb la partida
amb què es va fer
va sortir
de la segona
de la partida
de la segona
tanda, diguéssim,
d'enllumenat
de Sant Pere
i Sant Pau.
Mirin,
a vostès
han fet inversions
de campanar
perquè venien
unes eleccions
i a vostès
els hi ha faltat
per acabar
inversions
valentes
de futur
i que portin
desenvolupament
i que portin
alegria
amb aquesta ciutat.
I vostès han tingut
a les mans
ja fa més
de tres anys.
Vostès han tingut
a les seves mans
el Palau
Cultural
i de Congressos
i aquí
ens haguessim
pogut vendre
patrimoni.
Aquí ens hagin
tingut el contrari.
Això és
una inversió
productiva
perquè hi ha moltes
inversions
que, si evidentment,
bé, són necessàries
per això que
els hem recolzat
són inversions
que el següent any
porten, evidentment,
despesa
al pressupost comú.
I per últim
voldria acabar
perquè això
potser no se'm
quedi al final.
Això
és un atac,
evidentment,
i és una crítica
a l'equip de govern.
No és una crítica
a la institució.
L'Ajuntament
per Tarragona
està per damunt
de la nostra crítica.
La crítica
que sàpiguen vostès
que ningú
té que parlar malament
de l'Ajuntament.
L'Ajuntament
que està per damunt
dels regidors
està inclús, diria jo,
per damunt
de la vida del mal.
Però som vostès
els que ens han dut
amb aquesta despesa.
I només
no he volgut
explicar
els pams i pams
de decretts
i documents
que tinc
que ens dirien
quasi fins on hem arribat
perquè ser massa existiu.
I tot,
unes petites proves
de com se gasta.
Sense pressupost.
De manera naturalista
i, evidentment,
sense consignació
i que, a més,
totes aquestes factures
són nules de pretet.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies,
senyor Ballbé.
Té la paraula
el senyor Ferran Sánchez Camins.
Se permís.
Se permís.
Avui
plantejarem
quina és la situació,
estem plantejant
quina és la deuta
de l'Ajuntament
de la nostra ciutat
i ojalà
seria bo
per no parlar
més d'això.
Jo quasi preferiria
que d'una vegada,
perquè durant tants mesos,
tants mesos
que estem parlant d'això,
seria bo
que fixéssim criteris
almenys
legítims
i de la màxima
aproximació possible
per no desorientar més
els ciutadans.
jo voldria fer
una introducció
per donar sentit
al que explicarem
al nostre grup
i
és
indubtable,
encara que sigui,
no seré molt llarg tampoc,
però sí que va la pena
que per donar sentit
a la nostra
legitimació
i a la nostra experiència,
sí que va dir la pena
que recordem
que possiblement,
no possiblement,
som exactament
el grup municipal
actualment
en aquest ajuntament
que més anys
han governat.
Vull dir,
des de l'any 79
al 89
vam estar 10 anys
governant,
després va succeir
una moció de censura
de dos anys,
de tres partits,
un hi ha desaparegut
perquè es va integrar
bàsicament
a Convergència
i pràcticament
per dones que estem aquí
Iniciativa per Catalunya
abans del PSU
ha estat vuit anys
sense,
desafortunadament,
sense estar a l'Ajuntament
i Esquerra Republicana
pràcticament
encara no ha tingut la sort
possiblement
que es mereix.
No estan 10 anys
de govern municipal
naturalment
que es legitima
més que ningú,
més que cap grup,
sobretot pel coneixement,
pel que fa
exactament
el que és un pressupost ordinari,
el que són les inversions,
el que són les liquidacions
del pressupost,
el que és
el crèdit
i la deute
a curt i llarg termini,
el que són
els crèdits
de tersoreria
i per tant,
això,
difícilment
es poden donar lliçons
perquè durant molts anys
ho vam practicar.
I no cal parlar
que en situacions
inicials
de conversar
a l'any 79
sense cap projecte,
absolutament cap projecte,
només n'hi havia indagat
el de la Sud,
l'antiga Sud
que la gent
a vegades no se'n recorda
i els dos anys
serà important
i algun dia sortirà
veritablement
la infinitat de coses
que es van fer
en 10 anys
que sembla
que no s'ho he volgut
d'una importància
i sembla
que només s'han fet coses
a la ciutat
al llarg d'aquests
darrers sis anys
i no és veritat.
Hi ha coses
importantíssimes
com els greus problemes
de l'aigua,
com els greus problemes
que hi havia
de la manca
de vertebració
de la ciutat,
les bones obres
organístiques
que es van fer,
endegar el patrimoni
històric
del Museu d'Història
i el Capçall del Cid
van ser reptes nostres,
treballar conjuntament
al port
per la façana marítima
va ser un repte
importantíssim
per la ciutat,
etcètera, etcètera, etcètera.
No estan
aquells moments
nosaltres fins l'any
89
destinàvem
si fem tots memòria,
destinàvem
del propi
pressupost
ordinari
al voltant
de 200 milions
per inversions.
Del propi
ordinari
ja destinàvem
200 milions
d'inversions.
I a més a més
coincidia
coincidia
en aquells moments
que
finalitzava
l'any
i els pressupostos
de tresoreria,
és a dir,
els crèdits
de tresoreria
es vien
obligatoriament
per llei
que amortitzar
exactament
abans del 31 de desembre
de cada any.
Cosa que ara
no succeeix.
Cosa que ara
no succeeix.
Per tant,
quan moltes vegades
s'ha dit
que els socialistes
no van fer més coses,
en part
del període
del 82
o el 87
va ser una crisi
dura
per la ciutat,
era dura,
semblant
a amb ara,
no va ser
el període
bo del 77,
78 fins
al 92.
97,
98,
fins al 92.
I per tant,
difícilment
podien créixer
molts impostos
i fins i tot
van deixar
l'Ajuntament
quan van sortir
per la moció
de censura,
més que deixar-la,
van fer sortir,
amb una deute
de 2.000 milions
de pessetes.
Nosaltres sabem
quines són aquestes coses
de gestió municipal,
de transparència municipal,
d'informació municipal
i de vida democràtica
municipal.
Ampliar-ho una mica,
jo quasi deixaria
davant dels dos anys
següents
de la moció
de censura,
no per desagradables,
sinó
sobretot
perquè vam estar
nosaltres
dos anys,
dos anys
amb una certa
i lògica
actitud
de desencís,
però no vam oblidar
en cap moment
i vam observar
que en aquells dos anys
naturalment
es va consolidar
una despèsia
important
en aquells dos anys
junts amb els tres partits
que van dur
a terme
la moció de censura.
Arribar
a les eleccions
de l'any 91,
naturalment,
gastant aquells moments
prop a dos anys
de 6.000 milions
de pessetes,
vam donar
un excel·lent resultat
i una majoria
de 14 consellers
a l'alcalde
de Senyor Nadal
i naturalment
quan el vot
del poble
és majoritari
és que el vot
del poble
té raó,
té raó
amb escollir
a qui escolleix.
Democràticament
aquesta regla
ningú la pot discutir.
I després
d'aquests quatre anys,
l'únic
últim,
d'aquests quatre anys
del 91-95
fins al maig
del 95,
sí que vam trobar
a faltar
que un cop
d'endegar
després de
vostè,
i el Nadal,
una victòria
excel·lent per part seva,
donava la impressió
que podíem
endegar
una bona relació
democràtica,
una bona relació
de participació.
i també és cert
que ha anat demanant
sempre informació
i la informació
no ha estat fàcil,
senyors del
equip de govern,
la informació
no ha estat fàcil,
sistemàticament
ha hagut d'enviar
escrits
i daríem
les respostes
de la federació
i associació
respectiva
catalana
de municipis
davant d'informació
com teníem
que aconseguís
consellers
el dret a la informació.
El pròxim
reglament,
el proper
i el mateix,
el proper
pel que és
el més directe
per a nosaltres,
reglament orgànic
municipal
no n'hi havia prou.
Teníem
que demanar
interpretacions
del dret
a la informació
al senyor secretari
general de l'Ajuntament.
Va fer un excel·lent document.
Van haver de demanar
experts
en dret administratiu
i dret públic
de com
tenien que tindre
dret a la informació.
Malgrat això,
se'n va costant
molt tindre la informació.
I per què
parlem d'un nivell
de coneixement
amb rigor,
amb rigor
de les finances
municipals
i d'altres coses.
Avui parlem
de finances municipals.
Per què?
Perquè portàvem
més anys
que ningú
i perquè portàvem
deu anys
fent les coses
millor que ningú.
No dic obres
i immersions,
de gestió.
Parlo de gestió.
I per tant,
difícilment,
podíem fer
avaluacions
amb rigor
si no teníem
el seguiment
amb rigor
de tota la documentació
que tant costava
que se'ns entregués.
tampoc teníem
excessiva necessitat
sinó que era
per filar
com avui tenim.
Per filar
exactament
i amb el màxim rigor
quins números
se movien.
I per tant,
els antecedents
d'arribar
com el meu company
Meneu Fuster
tot l'any 94
i a finals del 93
ja parlava
de la situació
preocupant
de l'Ajuntament.
Era molt fàcil
per l'equip de govern
dir
doncs no és veritat
o esteu mentint
o sou embosteros
o el que volguessin
les qualificacions
o els que volguessin.
Si no teníem
els papers davant
difícilment
se podien contrastar.
Però l'experiència
el sentit comú
de la marxa
sobretot
de la despesa
de pressupost ordinari
era fàcil
adivinar
fàcil preveure
i fàcil confirmar
que estava
en una situació
de difícil
justificació
amb la
més estricta
més estricta
sentit
de bona
política
administrativa
financera
per el que fa
el capítol
sobretot
dintre del
pressupost ordinari.
Aquest estat
per nosaltres
les condicions
o
una sèrie
de
postures
per l'experiència
que hi havia abans
i que estem manifestant
a continuació
manifestar a continuació
ha estat
possiblement
el que sempre
ens han manifestat
ferms amb els nostres
criteris
i arribarà avui
jo crec que avui
no ens agradaria
que passés més temps
això
perquè al fi o al cap
al fi o al cap
no tindria sentit
i no tindria
tampoc
per nosaltres
per part nostra
i per cap
grup de l'oposició
inclús també
pel mateix equip de govern
no tindria sentit
que l'oposició
té l'obligació
de fer propostes
l'oposició
té sentit
i sobretot
obligació
de fer propostes
no només crítiques
i l'oposició
té sentit
i responsabilitat
de governar
es governa
exactament igual
tenint la majoria
i es governa
també
tenint la minoria
o estan en l'oposició
i per què?
governar
amb el seguiment
pel control
pel rigor
els que governen
tenen dret
de demostrar el rigor
i els que estan en l'oposició
tenen l'obligació
i el dret
d'explicar
si és cert o no cert
que aquest és el dilema
que sembla
una dicotomia
de posició
de govern
però que en el fons
té que funcionar
i com més s'aproximin
les dues postures
és bo per tots els ciutadans
perquè s'aproxima més
a la veritat
i el que és exactament
o quina és la situació
per tant
els darrers quatre anys
les coses passen
no s'obliden
però passen
i tampoc té sentit
perquè a la premsa
que és la ciutat
ja
hi han parlat
tantes vegades
ja s'han sentit
tantes vegades
i mitjans de comunicació
de qui té raó
qui no té raó
qui té raó
qui no té raó
i em sembla que
deuen estar avorrits
i molts ciutadans
que escuten
deuen estar avorrits
sobretot
deuen estar avorrits
de tant que s'han reiterat
però encara continuem
senyor Badia
encara continuem
i a veure si s'acaba
el deute municipal
són 20.859 milions
en baso estrictament
estrictament
estrictament
amb els informes d'intervenció
i el que es dedueix
i sobretot
el cap de pressupostos
i comptabilitat
i no fallen
i no juguem més amb això
i ara no tindria sentit
no digui vostè
sense 1.500
que el senyor interventor
ja deia fa poc
al seu propi pla d'assentjament
18.500
no n'hi rebaixi 2.000
al propi interventor
que no estaria bé
i per tant
tampoc negui
el que és evident
perquè a més
no s'ho inventem
ara surt
de la pròpia documentació
municipal
i això s'ha de fer front
i això s'ha de fer front
i després
dintre del pla d'assentjament
parlarem
de les possibilitats
que hi ha
perquè tots tenim
obligació de fer aportacions
i possiblement
arribarem
a postures
més coincidents
una cosa està clara
el dia 28 de maig
el senyor Nadal
va ser
merescudament
el més votat
de la ciutat
amb un 44%
de vots
per això és alcalde
nosaltres no li discutíem
mai això
i després
hi ha una oposició
doncs que 3 partits
també tenen
14 consellers
en 13 també es pot governar
però és que al final
el que hem de buscar aquí
és el final
sobretot l'objectiu
al final
no se sap mai
l'objectiu
que hem d'endegar
a partir d'ara
és sobretot
parlar amb sinceritat
sobretot
parlar amb rigor
i sobretot
prendre les mesures
que es hagin d'aprendre
i tots els 27 consellers
tenim la mateixa responsabilitat
per prendre les mesures
que siguin d'aprendre
si el que hi ha
aquesta realitat
nostre ajuntament
com que després
parlarem
de la part de
que és com
farem més aportacions
perquè creiem
que se'n poden fer
i tenim obligació
de fer-ne
doncs ja la farem
i al senyor Badia
li agradaria
d'una vegada
per totes
no faig
com el senyor Moster
que no se'n va entrar mai
perquè també
tenia
l'edèria
com tot el gui de govern
dels darrers 4 anys
de vendre
activitats
de vendre gestió
de vendre coses
legítim
fins i tot
els darrers
ha sigut
bon resultat
el senyor Pallàs
tota la feina
que acumulava
amb agenda
i personal
i fer creació
perdida
als barris
li ocupava
molt de temps
ningú és perfecte
i ningú té tant
de temps per tot
i per tant
no feia les coses
tampoc en rigor
i vostè
poc
temps que porta
no ha tingut temps
encara
almenys
per superar
els 10 anys
d'experiència
de gestió municipal
i els 6 anys
que hem patit
intentant
fer el seguiment
de vostès
per tant li demano
que alguna vegada
per sempre
deixem
els 16
els 18
jo horredament
amb els números municipals
som 20.859
no cal que em parli
de pendent de cobro
perquè això
també en parlarem
i li explicaré
que no és això
tampoc
no és això
el pendent de cobro
no es comptabilitza mai
amb la liquidació
de cap pressupost
de cap
és una altra cosa
no té res a veure
amb el pressupost
ni per tant
a la deuda
i no cal que dissimulem
números
per tant
simplement
ara acabo
i com que el primer punt
que crec que és més important
perquè
precisament
afrontarà
solucions i aportacions
de cara al futur
que és el que ens preocupa a tots
ja continuarem
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Sánchez Camins
senyor Lluís Badia
té la paraula
gràcies senyor alcalde
jo realment
després de la intervenció
dels portaveus
dels diferents grups
de l'oposició
realment no sé
en quin punt estic
perquè el punt
després de la proposta
del senyor alcalde
acceptada per tots
és
debat de la situació
del deute municipal
però bueno
ja que vostès han tingut
una intervenció
jo crec generalitzada
en tot cas
contestaria puntualment
i després en tot cas
m'agradaria debatre
realment
el punt
de l'ordre del dia
que
hem acceptat
i que jo suposo
que esperen
molts ciutadans
que deuen estar
en directe
o mitjans de comunicació
escoltant el debat
mi senyora Comas
vostè em diu
que hi ha una situació greu
i una guerra de xifres
la situació
oficial
la situació oficial
i que jo
fins ara
m'acrec molt
als cosos oficials
d'aquesta casa
és el deute
exigible
a llarg plaç
11.300 i escaig
la tresoria
2.000
i els proveïdors
2.300
això fa un total
de més o menys
16.000 milions
de pessetes de deute
per tant vull dir
jo crec que aquest és un tema
que no m'invento
i que en tot cas
n'en podem parlar
i per una altra part
com vostè bé diu
estem per sota
del 25%
que és l'autoritzat
respecte a les seues
crítiques
que per cert
no concretat en res
inversió és no igual
per tothom
prioritats
escolti
donis un tomet
pels barris
i veurà
quines han sigut
les inversions
d'aquest equip de govern
que per una altra part
jo crec que s'està
que estan tocant
per tots els veïns
d'aquesta ciutat
miri senyor Bellbé
jo crec que vostè
el que fa és transfuguisme
econòmic
transfuguisme econòmic
que oblida
que vostè
va formar part
el seu grup
va formar part
a més d'un 72%
del període
que ha governat
l'alcalde d'Ana
del seu grup
i juntament
amb altres grups
de l'equip municipal
per tant
m'assembla
poc lògic
aquestes crítiques
quan un és responsable
o corresponsable
del menys
del 72%
però miri
i vostè és economista
i en això en sap
anys lluny més que jo
però parlar de la discussió
del deute de l'Ajuntament
incluint les empreses municipals
quan vostè sap
que deutes
d'aquestes empreses municipals
estan garantits
hipotecàriament
també em sembla
una qüestió discutible
que segurament
podíem discutir
però que crec que aquest
no és el debat
que han de fer
per una altra part
ja sé
que ho ha dit
el senyor Ferran
de passada
dels temes
pendents de cobrament
però és bo
que els ciutadans
sàpiguen
que en aquest moment
l'Ajuntament
té pendents de cobrament
d'aquí a final d'any
al redor de 7.200 milions
de pessetes
compostos
per subvencions de capital
al redor de 360 milions
que corresponen
a transferències
pendents
de la Generalitat
Diputació
Estat
Junta d'Assenejament
d'impostos pendents
de cobrar
3.390
dels quals
l'IAE
és la partida
més important
de tasses 834
corresponen a besures
llicències d'obres
de contribucions
i quotes
2.317
i de subvencions
no corrents
com aquella dels aiguats
que tenim
amb aquestes famoses
factures
sense consignació
que sembla
que a alguns
li agraden tant
i senyor Sánchez Camins
miri
vostè ha fet
una llarga història
i jo no li discuteixo mai
que l'anterior govern
del seu partit
devia tindre coses bones
i coses dolentes
però el que és evident
és que dintre
del tràmit democràtic
la moció de censura
democràtica
hi va a un canvi
canvi
que després d'una gestió
de dos anys
va ser recolzat
puntualment
per tots els ciutadans
o majoritàriament
perdó
per els ciutadans
d'aquesta ciutat
però dit això
a vostès
els agrada parlar
del deute
jo crec que els ciutadans
comencen a estar farts
de parlar de deute
perquè jo crec
que una cosa
és parlar de deute
i una altra
és per què
s'ha produït aquest deute
i per una altra part
home
qualsevol deute
haurà a tindre
un estudi comparatiu
amb altres puestos
i clar
si fem un estudi comparatiu
de quin és
l'endeutament
de la nostra ciutat
i l'endeutament
de Barcelona
que ronda
els 250.000 milions
el de Madrid
que ronda els 220.000 milions
quan el pressupost ordinari
és de 231.000
el de Saragossa
on la deute financera
governada per el Partit Socialista
fins fa poquet
deute financera
70.000 milions
i deute proveïdors
44.000 milions
la de Córdova
governada pels seus companys
de coalició
arreu de l'Estat
deute financera
35.000 milions de pessetes
deute proveïdors
6.000 milions de pessetes
o a Màlaga
escandalosament
deute financera
42.000 milions
i deure proveïdors
5.500
però bé
penso que aquest no és l'objectiu
del que hem de debatre avui
entenc que en tot cas
no podem discutir
però jo el que voldria
és debatre puntualment
el que diu
el punt de l'hora del dia
i jo aquí demanaria
que el senyor alcalde
fos-lo suficientment
condescendent
perquè realment
debatre
la situació actual
del deute municipal
no és qüestió
que pugui fer
el portaveu
de manera exclusiva
i demanaria
que el senyor alcalde
amb la seva condescendència
m'ha permetit
donar la paraula
a companys meus
que coneixen realment
les raons
perquè s'ha produït
l'endeutament
perquè puguin
fer les intervencions
que d'alguna manera
entenc
que seran ben aclaridores
que seran ben explicatives
pels ciutadans
que ens estan escoltant
d'acord
d'acord
mentre vostès
amb l'utilització
del temps
pel grup de
Convergència i Unió
no es passin
els 25 minuts
n'ha consumit
vostè 8
molt bé
senyor alcalde
bé
doncs donaria
el meu company
de política personal
en aquest moment
el senyor Santi Pallàs
perquè ens fes
un anàlisi
de la política personal
de l'acord
gràcies senyor alcalde
abans que tot
voldria dir
que aquí
s'oblida
com estava
aquesta ciutat
l'any 89
i com està ara
penso que aquesta pinya
com un pacte a la grega
acabant dels populars
dels comunistes
passant pels socialistes
s'obliden
de com ha millorat
la qualitat de vida
i els serveis
que reben els ciutadans
de Tarragona
vostès només
es posen d'acord
per anar en contra
miri
es posen tant d'acord
que l'altre dia
es van confondre
a la senyora Comas
amb la senyora Martorell
escolti'm
la fórmula
que defineix
el deute municipal
no se l'ha inventat
aquest equip de govern
sinó que procedeix
de sistemes
de comptabilitat
establerts
normativament
per a totes
les administracions locals
i l'índex del deute
no és el que l'equip
de govern vol
sinó que és el que
marquen els serveis
tecnic municipals
en aplicació
d'aquesta normativa
la situació
financera
de la Junta de Tarragona
no és greu
i el deute
comparativament menor
que el de la majoria
d'altres consistoris
de semblants característiques
esclar
que ara
que el nostre ajuntament
esclar
que el nostre ajuntament
està més endeutat
que quan els socialistes
van deixar l'alcaldia
però ningú no gosa
comparar les obres
que ha realitzat
aquest equip
de govern
de Convergència i Unió
les inversions
del govern
de Convergència i Unió
han estat
per Tarragona
i això
ningú ho pot dubtar
i és inqüestionable
algú es pensa
que totes aquestes obres
ens les han regalat
el govern socialista
tingueu present
durant 10 anys
va gastar
en canvi
nosaltres
hem invertit
malgrat que les comparacions
són odioses
de vegades
no ens queda
cap més remei
que utilitzar-les
sobretot
quan algun partit
no és coherent
amb si mateix
i usa un doble llenguatge
segons estigui
el govern
o l'oposició
mirin
francament
estic orgullós
de la gestió econòmica
de Convergència i Unió
dut a terme
des de l'any 89
hem mantingut
un nivell altíssim
d'inversions
i millores de serveis
que han beneficiat
el conjunt
de tarragonins
i tarragonines
i ens mantenim
amb un deute assumible
legal
i molt per sota
d'altres ajuntaments
de semblants característiques
no fa pas massa
els partits
de l'oposició
afirmaven
que Tarragona
era una de les ciutats
on es pagaven
més impostos
i on la pressió fiscal
era més alta
els mitjans
de comunicació
en podeu tindre
bona mostra
els partits
de l'oposició
insistien
dir arreraria
que la ciutat
de Tarragona
era molt cara
era la més cara
vam haver
llavors de recopilar
moltes dades
de fer quadres comparatius
d'altres ajuntaments
per poder demostrar
que tot això
que deia l'oposició
era simplement
fals
a través d'aquest treball
d'una manera fonamentada
hem pogut demostrar
que Tarragona
és una de les ciutats
on la pressió fiscal
municipal
és de les més baixes
i els seus impostos
concepte per concepte
comparativament
més barats
recentment
un mitjà
de comunicació
escrit
publicava
un estudi
del banc
de Bilbao
Vizcaya
amb dades
del Ministeri
d'Economia
i Zenda
on es demostrava
clarament
que els impostos
municipals
de Tarragona
estaven molt
per sota
de la mitja
de capitals
espanyoles
i això
que som
la vuitena
capital
en renda
per càpita
sobre aquest tema
l'oposició
no diu res
i calla
perquè som conscients
que han estat
enganyant
els ciutadans
i s'adonen
que han fet
de la intoxicació
i de la mentida
el seu honor
en aquest tema
i val a dir
que incomprensiblement
el govern central
socialista
penalitza
els ajuntaments
que mantenen
una pressió fiscal baixa
transferint
menys diners
que els ajuntaments
amb una pressió fiscal alta
i això també
incideix
en el tema
que avui estem parlant
i si volen
fer comparacions
de com estaven
l'any 89
i com estem ara
les farem
i així podrem analitzar
com i on
s'han destinat
els diners
com he dit abans
els targonins
i targonines
vivim en una
de les ciutats
de l'estat espanyol
on els impostos
més alt
són més baixos
i és al mateix temps
una de les ciutats
que més ha invertit
en infraestructures
en els darrers anys
si analitzem
els pressupostos
i les liquidacions
dels darrers anys
exercici que recomano
als senyors
de l'oposició
veurem quina destinació
han tingut
els diners
administrats
per Convergència i Unió
per grans
de les meves responsabilitats
me centraré
en personal
en ensenyament
i també tocaré
una mica
el transport públic
miri
el deute financer
de l'Ajuntament
no és preocupant
aquesta és la realitat
no és preocupant
de totes maneres
jo sempre he dit
que en aquest Ajuntament
com qualsevol altre Ajuntament
tots els ajuntaments
tenen problemes
de tensions
de tresoreria
certes dificultats
en tresoreria
que venen donades
pel pressupost
del pressupost ordinari
i si analitzem
el pressupost ordinari
veurem
en els darrers anys
que el capítol
de personal
està al voltant
d'un 43
44
45%
per tant
és un capítol
molt important
i si analitzem
els darrers anys
veurem
que el 1990
el 1990
havia
en el capítol 1
es van destinar
2.129 milions
va haver
un increment
d'un 17,07
respecte al 89
això fa referència
al conveni
90-91
que parlava de l'increment
segons la llei
de pressupostos
i també d'una equiparació
d'altres ajuntaments
i també una equiparació
per la prellugació
de la jornada
aquest increment
que també es va produir
l'any 90
respecte al 91
amb un 22%
va estar aprovat
per tothom
els senyors socialistes
van votar que sí
el Partit Popular
va votar que sí
i Conversència Unió
va votar que sí
per tant
aquests increments
d'un 17,07%
del 89
respecte al 90
i d'aquest increment
del capítol 1
d'un 22,25%
del 90-91
tots som responsables
perquè ningú
se va oposar
i si agafem
l'any 92
respecte al 91
hi ha un increment
d'un 11,27
que fa referència
al conveni
92-95
en aquest conveni
hi havia
l'IPC de Catalunya
més 9.000 pessetes lineals
que tampoc
no es va oposar ningú
tothom
es va aprovar
aquesta equiparació
l'any 93
va pujar
3.074
un 6,12
l'any 94
per molt que es digui
que aquest ajuntament
en els últims anys
ha gastat
excessivament
en personal
la veritat és que
només va pujar
l'any 94
un 3,55
mantenint també
aquesta equiparació
amb la Guàrdia Urbana
aquesta equiparació
amb els laborals
i el que s'espera
pel 95
és d'un increment
d'un 10,43
per complir
per complir
el conveni
de l'any 92
i 95
tota aquesta pujada
en gran part
és el que ha fet anar
el que ha creat
grans tensions
de treçoreria
en el pressupost ordinari
i quan parlem
a vegades
sent que el senyor
va i bé
parlem de petites factures
dintre
parla de factures
de 100.000 pessetes
o 50.000
amb un pressupost
de més de 8.000 milions
penso que és poc seriós
perquè en realitat
si hem d'analitzar
la situació
hem d'analitzar
les grans manituds
i les grans manituds
es troben en el capítol 1
que és quasi
el 45%
del pressupost ordinari
i per tant
en aquest tema
el que ha fet
l'equip de govern
de Convergència
i Unió
és intentar posar
el nivell
dels funcionaris
l'ha dignificat
en certa forma
ha dignificat
el nivell dels funcionaris
senyor Pallà
quant me queda?
li queden a vostè
exactament 4 minuts
procuri anar concluint
en dades
tindré que resumir
moltíssim
pel que fa a informàtica
que és una partida
molt important
només dono una dada
a l'any 90 hi havia
170 terminals
avui
n'hi ha més de 355
en quant a
l'organització administrativa
ja que aquí s'ha parlat
que aquest ajuntament
no s'ha pot recaptar
jo penso que el senyor
Baider ha parlat
amb més demagògia
que en realitat
només cal llegir
els certificats
fets pel cap
del departament
de gestió
de la recaptació
voluntària
a l'any 91
el primer semestre
es va recaptar
en voluntària
un 80%
l'altre dia
amb un mitjà de comunicació
de Salou
estaven molt satisfets
perquè havien arribat
a aquest 80%
nosaltres a l'any 91
estaven al 80%
però si analitzem
l'any 92
81,47%
respecte a l'any 93
84,5%
respecte al 94
85,09%
per tant
la millora de la recaptació
ha estat en aquest ajuntament
i per tant
hi ha hagut
una bona gestió
parlem d'ensenyament
mirin
en ensenyament
manteniment i conservació
d'edificis
des de l'any 89
al 95
s'han destinat
210 milions
i no els hi diré
una mentida
d'aquests 210 milions
cada any
hi ha hagut uns 10
a 15 milions
de factures
sense consignar
jo els hi preguntaria
quines d'aquestes factures
vostès no farien
perquè si en un col·legi
s'atrengui un vidre
vostès no l'arreglarien
si vostès estan d'acord
en primar
la burocràcia
i la legalitat
possiblement no
però el constant
d'aquest govern
de Convergència i Unió
ha estat sempre
primer
la ciutat
i per tant
si s'havia de fer
una despesa
i arreglar alguna cosa
en algun col·legi
es podia fer
totes aquestes factures
sense consignar
estan a la seva disposició
i no les han criticat mai
obres
miri
obres realitzades
amb inversions
en ensenyament
més de 366 mil milions
no faré la referència
de tots els col·legis
perquè seria molt llarga
però també els hi puc
ensenyar totes
i tots els sistemes
de calefacció
que ha superat
els 100 milions
tots els sistemes
d'alarmes
un servei
com l'Escola Municipal
de Música
en definitiva
jo el que els diria
és que si vostès
consideren
que hem fet poc
diguin-nos
què cal fer
perquè també
tindríem més factures
sense consignar
i si hem fet massa
ens poden dir
què hem de deixar
de fer
i què traurien
aquesta és la realitat
i si volen
també parlem
una altra vegada
de l'empresa
municipal de transports
Convergència
un govern senyor
ha fet en aquest camp
una gran
si vol podem parlar
d'això
i possiblement
possiblement
no m'ho repetirà
amb el que veia
de l'altre dia
però en què
se diferència
un govern
de Convergència
senyor
amb altres ajuntaments
governats
per comunistes
socialistes
i partit popular
doncs mire
molt senzill
hi ha una cosa
que ens assemblem molts
totes les empreses
de transports
són deficitàries
totes
però la realitat
és que allà
on governen vostès
el bitllet
és molt més car
aquesta és la gran diferència
i el servei menor
moltes gràcies
senyor Pallàs
senyor Badia
un minut per qual hora
vinga
sí, gràcies
gràcies senyor alcalde
bé, jo
després del que sembla
que hi ha
als bancs de l'opollició
sembla que no hi ha interès
en sapiguer
l'anàlisi del deute
i per què s'ha produït
i crec que els ciutadans
el que volen
sapiguer
és l'anàlisi del deute
i per què s'ha produït
sí, senyor Fuster
amb profunditat
i jo estic disposat
a analitzar-ho
estic parlant-hi
sisplau
i jo estic disposat
a analitzar-ho
jo crec que el senyor Pallàs
el que ha fet
és una petita introducció
de lo molt que s'ha fet
amb temes de personal
i ensenyament
amb tema d'autobusos
però estic segur
que qualsevol altre company
podria fer l'anàlisi pertinent
si és que tinc encara
una part de temps
amb aquest torn
no, senyor Badia
molt bé
moltes gràcies
senyor Carlos
senyora Comas
bé, gràcies
bé, per contestar
algunes coses
que s'han dit
crec que en la meva intervenció
he parlat
sols i exclusivament
del deute
i he concretat
senyor Badia
precisament
m'he centrat
en concrecions
i no he fet altra cosa
que centrar-me
en concrecions
he mostrat
els acords
a la forma
de generar el deute
no els he qualificat
però ara sí ho faré
després de
les intervencions
sobretot
del senyor Pallàs
que sempre
amb aquest tomitiner
doncs
d'alguna manera
estimula el personal
per dir-ho així
miri
em sembla
que al·ludir
comparacions
com se'n l'han fet
respecte a altres ciutats
em recorda
aquell refrany
en castellà
de que mal de muchos
consuelo de tontos
per una banda
i per altra banda
no es poden comparar
xifres absolutes
no parlaré
de Barcelona
i Madrid
que tenen
a més a més
els costos
de capitalitat
però sí
de Saragossa
que és una ciutat
que té
sis vegades
i mig
més
població
que Tarragona
i Còrdoba
que té
dos vegades
i mig
més
per tant
les xifres
que se'ns presenten
estan indicant
que aquestes ciutats
tenen un deute
inferior
a Tarragona
des del punt de vista
de ponderació
i no pas
en termes absoluts
evidentment
les obres
senyor Pallàs
no ens les han regalat
evidentment
però la mala gestió
i la responsabilitat
i la falta de transparència
en què vostès
han governat
fan que
en base
a un populisme
malentès
i a un electoralisme
barat
farà que
ens surti
tot plegat
molt car
com després
veurem
en el pla d'assenejament
jo en aquest sentit
vull al·ludir
unes paraules seves
senyor Pallàs
que miri
ja estic d'acord
amb el que es diu aquí
però és per mostrar
la demagògia
en què vostès
s'esbasa
és el butlletí municipal
de febrer del 94
on es fa una valoració
dels pressupostos
recent aprovats
del 94
diu vostè literalment
senyor Pallàs
som davant
un bon pressupost
encara que no és l'òptim
els ajuntaments
de tot l'estat
pateixen
un oblit
del govern central
que es fixia
les administracions locals
els ajuntaments
han d'atendre
les necessitats socials
dels seus ciutadans
sense augmentar
els impostos
perquè els diners
han de sortir
dels pressupostos
de l'estat
jo confio
que el govern socialista
acabarà entenent
aquesta necessitat
que ja demanen
les associacions
de municipis
encara que siguin
governats
pels mateixos
socialistes
miri
ves per on
jo he començat
dient
que els ajuntaments
estaven
escassament financiats
però miri
on va la seva
demagògia
quan podien
imputar-ho
els socialistes
que sembla
que no havien
afavorit prou
els ajuntaments
ho imputaven
quan vostès
com a Convergència i Unió
han participat
en el pacte electoral
amb el PSOE
no han fet res
per modificar la situació
i resulta
que el senyor Nadal
alcalde
de la nostra ciutat
és diputat
al Congrés de Madrid
durant aquest temps
s'hauria pogut
preocupar
de millorar
una miqueta
la situació
financera
dels ajuntaments
ara això sí
Convergència i Unió
ha tingut molt interès
en demanar
el 15%
de l'IRPF
per les autonomies
locals
cap interès
en millorar
la situació
financera
de les corporacions
locals
i el mateix
es pot dir
per la Generalitat
espero senyor Badia
que quan vostè
sigui parlamentari
alguna cosa farà
perquè de moment
la Generalitat
afavori les corporacions
locals
ni poc
ni res
i a més a més
el que paga
ho fa malament
i en retard
o sigui que
esperem
que no hi hagin
actituds tan contradictòries
perquè evidentment
són elements
que impliquen
doncs
una dificultat
de funcionar
Moltes gràcies
senyora Comas
té la paraula
el senyor Bellbé
Bé
jo lamento
que després
del que hem parlat
sobre el deute municipal
només el senyor Badia
m'hagi dit
o m'hagi al·ludit
a cert transfugisme
econòmic
miri
jo li diré
jo no soc mestre
en transfugismes
però hi ha dos tipus
de transfugismes
un econòmic
i un polític
i
qui tingui
qui estigui lliure
de pecat
el senyor Badia
que tiri la primera pedra
bé
jo he dit una cosa
tradicionalment
vaig fer
gairebé una promesa
d'alguns consellers
de vostès
ni dirigir-los la paraula
ni contestar-los
perquè evidentment
vostès han arribat
a un to
d'insult
personal
tan nefast
que m'ha causat
tan
tanta preocupació
familiar
cregui-me
que he pensat
que
corria un topí de velo
i no els hi contestava
evidentment
el senyor Pallàs
li hauria de contestar
jo al senyor Pallàs
li demano una vegada més
que
escolti'm
que hem prou una altra do
que doni un contingut
més humà
si vol vostè
si no
i fins i tot
hasta li acceptaré
un tot folclòric
i de simpatia
i de
però
escolti'm
el senyor Pallàs
que vostè
descalifica
que era un meu
vegada
darrere vegada
jo crec que he sigut dur
però no hi ha tant tant
mai contra cap
almenys en un plenari
contra cap conseller
personalment
al·ludint-lo
assenyalant-lo
i dient-li
moltes coses
miri
nosaltres senyor Pallàs
vam governar
i és veritat
primer amb el
Centre Democràtic Social
i vostès
i després
només amb vostès
ara bé
tinc que dir-li
que sempre
i a més
a la segona banda
vam sempre estar
amb conselleries
evidentment
de poc pes econòmic
el que passa
que la nostra
natural intel·ligència
va donar
que les nostres
conselleries
fossin cap
davanteres a Tarragona
però evidentment
pes econòmic
molt poc
bé
i com vam acabar
senyor Pallàs
i em doig dir-li això
vam acabar
humiliats
fastiguejats
i per això
vostès es van treure
l'equip de govern
però era perquè
dintre l'equip de govern
ja denunciàvem
que el tarannà
que vostès portaven
ens portarien avui
a tindre que discutir
i ens portaria
a la situació actual
amb el que estem avui
miri una cosa
vostè ha dit
dignificar els funcionaris
miri
qui ha defensat
entre els funcionaris
ha estat
el Partit Popular
però amb cap
i amb sentit comú
jo si vol
jo si vol
i amb el meu nom
ho farà la meva companya
la senyora Martorell
jo el reto vostè
amb un debat
sobre el tema
de personal
i ensenyarem contractes
i a qui s'ha contractat
i d'on venien
etcètera
etcètera
o sigui
no em posi aquí
el tema personal
perquè és preocupant
el que ha passat
i el que s'ha fet
però nosaltres
i això ho té
que admeta vostè
hem estat com un sol home
i amb
el que vostès havien signat
ho hem recusat
i fa una setmana
vam demanar
25 milions
i escaig
per pagar
dos mesos
els funcionaris
que vostès
havien tret al carrer
i al finalitzar
el seu
això
això aquí
ha sigut palès
aquesta cosa
llavors
no em digui vostè
que només vostè
ha dignificat
els funcionaris
convé
que entre tots
dignifiquem els funcionaris
miri
jo dic que el deute
no és preocupant
home
jo l'entenc
i jo avui
no volia fer broma
però escoltim
que es posi
qualsevol ciutadà
encara que sigui
a comptar
amb bitllets
de 10.000 pessetes
uns més grans que hi ha
i quan arribi
els 16.500
que diu ja
el senyor Badia
creguim que estarà cansat
estarà preocupat
i li faran mal
els dits
de comptar
tants diners
jo
si 16.500
milions de pessetes
no és preocupant
escoltim
que
en fi
crec que
s'ho hauríem de fer
mirar aquí el com
miri
senyor Pallàs
nosaltres
hem lluitat
hem lluitat
per la baixa
d'interessos
va ser una gran lluita
la baixa
de l'IAE
i vostès ho saben
va ser unes principals raons
que convencés
que convencés
la divergència
entre
el Partit Popular
i
Convergència i Unió
el que nosaltres
no fem
senyor Pallàs
és enganyar
el ciutadà
i li diré
amb toma no
però vostè
amb la seva gestió
no diré que
tingués voluntat
cuidat-ho
però amb la seva gestió
tant
de fer tantes coses
i arribar a tantes tecles
i parlar amb tanta gent
i convenc tanta gent
que vostès
són lo mejor
lo más bonito
y lo más barato
i que vostès
són lo mejor
i els altres
som genteta
vostè va arribar a prometre
que l'IAE
senyor Pallàs
seria el 092
i claro
com que corre tant
vostè va girar
l'IAE
el 093
després li vam tindre
que dir
senyor Pallàs
que ha posat la pota
i vostè evidentment
en tots els aspectes
de la pota
i evidentment
vostè ho va tindre
que assumir
i vam tindre
que tornar
aquest 01
o compensar
la Líbia
vull dir que
tots correm
tots tenim
jo també senyor Pallàs
jo no sóc perfecte
escoltin
jo quan he governat
o el Partit Popular
evidentment
no pot posar
sempre he tingut
fallos
això és natural
quan un governa
però cregui'm
a mi el que em sap greu
és
és que vostè
em empli
aquest to
una mica
de desqualificació
dic
no vull entrar
i mire que
l'altre dia
em preocupava
senyor Pallàs
perquè mirant
la cara de vostès
veia cares
més o menys
doncs
de contractes
o cares
però escoltin
vostè estava
amb una tensió
tot el rato
senyor Pallàs
prengui compte
que si vostè és jove
però en aquest cas
no voldria jo
que
que el tregui
de l'Ajuntament
unes eleccions
per una altra cosa
bé
jo
per acabar
li diria el tema
vull dir
home
parlar de transports públics
miri
ja que vosaltres
jo només hi tinc una xifra
miri
a l'Ajuntament
de Lugo
el bitllet
senyor Pallàs
només val 70 pessetes
i està governat
pel Partit Popular
i a més una altra cosa
que al·ludint
els ajuntaments
senyor Badia
molts d'aquests ajuntaments
que vostè al·ludit
el pollastre avui
l'ha regalat
al Partit Popular
i tots aquests partits
que estaven en mans
de partits aliens
avui són ajuntaments
de Partit Popular
i veurà vostè
d'aquí 4 anys
com queden
6 ajuntaments
d'Espanya
amb especial
el senyor
Badia
el de Saragossa
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Ballet
té la paraula
el senyor Ferran Santís
per lo vist
bé
jo em semblava
que les reflexions
que volíem fer
per part nostra
em semblava
que tindrien
un tractament diferenciat
o
com a mínim
més constructiu
en el fin
les coses
cada persona actua
d'acord amb la seva consciència
i els rigors
no semen iguals
avui parlem
de la delta municipal
el que està conciliat
a llarg termini
ja està fixat
amb 11.059 milions
això no discuteix ningú
el seu dia
de factura
sense condicionació
per altra banda
hi ha 700 milions
del pla d'assanejament
que avui va lligat
al voltant avui
donem de
com a mínim
avui aprovar
o recomanar
2.300
aprovedors
vostè sap
diguin-se una cosa
4.000 milions
de tresoreria
2.200 milions
i s'estima
arribar al final
d'any 95
amb un dèficit
d'aquest propi pressupost
de 500 milions
de pessetes
per tant
les inversions
jo no vull entrar
si 5 milions
si 10 milions
s'haguessin put
estalviar
el tema no és aquest
perquè ja estan fetes
i a més a més
les inversions
van votar
tots els grups municipals
el que en cas el nostre
totes a favor
van votar
totes les inversions
a favor
per tant
dels 11.000 milions
0.59
a llarg termini
no en parlem
perquè vam votar
a favor
per tant
senyor Pallars
han d'entrar
amb el rigor
que han de gestionar
a partir d'ara
9.000
d'aquí a final d'any
han d'utilitzar
la intel·ligència
per recuperar
9.800 milions
que tenim
i per això
afrontem un pla
de servejament
i els pla de servejament
senyor Pallars
no s'apliquen
quan se va bé
és tan infantil
dir que fem
un pla de servejament
anant tan bé
que això no s'ho creu
ningú
i vostè ja té
més de 25 anys
suposo
per tant
jo crec que el sèdio
és això
que parlem realment
del que hem d'afrontar
i hem d'afrontar
9.800 milions
de pessetes
a curt termini
i això portarà
i malgrat el pla de servejament
que estigui col·les aquí
fent llarrai
això és el que estem parlant
i l'any 94
el senyor Pallars
hi ha un document
signat pel seu partit
pel seu grup
i el nostre
per votar
el pressupost
del 94
a favor
i van votar
en tres condicions
importants
dèiem
que es via
de
no mantenir
els impostos
al voltant
de l'IPC
això dèiem
dèiem
que es controlaria
despesa
dèiem
que es dirien
pagar els proveïdors
el més aviat possible
intentant
arribar a l'objectiu
dels sis mesos
que és el que sembla
òptim
per pagar els proveïdors
i dèiem
que faria falta
el senyor Pallars
i estàs criticinant
per vostès
i per nosaltres
un pla de servejament
per tant
si l'any 94
el senyor Pallars
ja parlàvem
d'un pla de servejament
vostè també sap
que quan s'aprovem
el pressupost
que no es porta per això
la liquidació
del pressupost
de l'any 94
va acabar
amb 1.200 milions
de dèficit
per tant
si el Pallars
si el pròxim
pressupost
del 94
ja acaba
amb més
de 1.200
de dèficit
és que alguna cosa
falla
de l'ordinari
del pressupost ordinari
no parlem
de les inversions
estem tots a favor
i a través
el que està
independent
que queden moltes coses
per fer
encara
és que queden moltes coses
per fer
però el que està fet
a mi també m'agrada
i ho he aprovat
totes les inversions
i no entranem
si per exemple
podíem estar aviat
5 milions
de l'arquitecte
i si podíem estar aviat
10 milions
de les hores
això dintre
d'un volum
de 10.000 milions
senyor Pallars
jo no vull entrar
en aquestes coses
perquè això
ho trobaria també
innecessari
i no convenient
no convenient
perquè ja tenia
les comunions
informatives
ja el rigor
en passar els números
que ens posem tot d'acord
perquè sabíem tots
de què han de morir
o de què han de lluitar
que a casa
més faré
lluitar
que mori
evidentment
per tant
d'això
és el que hem de parlar
i per tant
no volem triomfalismes
i si vol que li donguem
si ho necessita
vostè
per animar
i d'una vegada
per saber
l'abraçaré
li faré
el que vulgui
però si
després de abraçar
ja reconeix
que han de plorar tots
i lluitar tots
a veure
si aconseguim això
perquè si no
fem un despropòsit
si en aquestes xifres
que surten
de l'àrea econòmica
de l'ajuntament
no fem despropòsits
i si vostè
tot el que fa
té la consciència
tranquil·la
com deia el senyor
caldo
jo no sóc cristià demòcrata
evidentment
sóc agnòstic
i socialista
i cadascú el que vol
però
també dormo
la consciència
tranquil·la
la mateixa
que pot dormir
amb cristià demòcrata
tot el respecte
dels cristians demòcrates
vostè no sé el que és
vostè no sé el que és
nacionalista
molt bé
com tots
per tant
tots estem a la Nació Catalana
per tant
tots nacionalistes
no no
tots els que estem a la Nació Catalana
són nacionalistes
ho sento molt
jo sí
en tot cas
deixem-me ser això
que no seria d'altra cosa
però
no aprofundim més
el pla de sergiment
que veurem
després de perfilar-ho
però els números
que estan aquí
que els estaran
a la cinta
i l'acte
si hi ha
després
jo no cal fer una auditoria
jo ja confio
en els informes
de l'interventor
una altra cosa
que després
els polítics
interpretarem
interpretarem
el pla de sergiment
com es pot dur a terme
i com se pot fer
el més planer
i el menys castigador
pels ciutadans
perquè vindran
pujada d'impostos
senyor Pallàs
li agrada
i no li agrada a ningú
i el que no es va fer
el seu moment
el seu moment
quan era
aquests darrers quatre anys
una política seriosa
hi ha ni un port
i cap municipi
perquè jo he visitat
més ciutats i pobles
que vostès
segur
perquè som més vells
però no cal que n'hi ha cap posto
n'hi ha massa postos jo
i em preocupa només
la meva ciutat
es preocupa
la nostra ciutat
i parlem
de la nostra ciutat
que és el que ens ocupa
i la nostra intel·ligència
i la nostra
i el nostre rigor
i la nostra dedicació
ha de batre
per la nostra ciutat
no solucionaré res
a Saragossa
ni a Madrid
ni a Guadalajara
ni a Barcelona
ni m'importa això
em preocupa
la meva ciutat
tot el que més
però bueno
si ens conformem
en donar consoles
d'aquests
doncs a qui li fei gràcia
o li interessa
sincerament
no val per res
per tant
de moment
les coses són així
dona la impressió
que no es posem d'acord
tampoc
ni volem reconèixer les coses
els números
són els números
no es pot canviar a ningú
les liquidacions de pressupost
són les liquidacions de pressupost
i la de deute
allà
és la deute que hi ha
i el pla de sergament
es parlarà per això
i per tant
no cal valorar gestions
sinó
parlem de números
no si és més bonic
no és més bonic
si la gent està més contenta
no més contenta
perquè això
no parlem d'això ara
parlem dels números
res més
jo l'entorn
Borgeset
senyor Borgeset
té la paraula
jo m'aprofitaré
d'aquesta nova moda
que és
que compartir
els temps
dels grups polítics
que jo no la coneixia
i no pensava parlar
senyor Borgeset
no me n'aprofito
me n'aprofito
no es tracta d'una moda
simplement
no és una censura
senyor alcalde vostè
deixi'm que m'expliqui
perquè potser no ho hem entès
la senyora Comas
amb la seva primera intervenció
ha utilitzat 25 minuts
però com ho ha recordat
el senyor secretari
el senyor Bellbé
després ha utilitzat
22 minuts
i aleshores
simplement
és això
per no retallar
i en aquells moments
vostè
si fos fixa
ja no tindria intervenció
però vaja
7 minuts
pel senyor Borgeset
jo encara
si alcalde
li asseguro
que abans
ho comentava
amb els meus companys
crec que un debat
com el d'avui
no ve de 5 minuts
no ve de 5 minuts
jo el primer que vull fer
i insisteixo
no volia parlar
és una valoració política
de les paraules
del senyor Pallàs
interpreti que és una valoració política
senyor Pallàs
i no personal
i jo crec que a vostè
a més li agrada
que s'hi posin amb vostè
perquè si no
no ho faria
jo crec que vostè
és una mica l'am
de dir
a veure
és allò que es diu
a la Fira
que li llancen les pilotes
jo crec que vostè
posa la cara
perquè li llancen les pilotes
i aleshores
perquè així
no entrem en el tema de fons
insisteixo
que és una valoració política
i no una valoració personal
senyor Borgeset
si vostè se dirigeix
al senyor Pallàs
m'obligarà a donar torn
al senyor Pallàs
per contestar-lo
és igual
i agrairia que
es fixés
més concretament
en les coses
en tot cas
el senyor Pallàs
és un polític
regidor d'aquesta ciutat
i no té res
a comparar amb la Fira
crec que l'expressió ha sigut desafortunada
per la seva part
si creu que és desafortunada
jo la puc retirar
insisteixo
que és una valoració política
perquè res
a veure
jo li puc manifestar
abans de tot
el meu respecte personal
al senyor Pallàs
i no ho dubti
però això no vol dir
que jo tingui que dir-li
que com a regidor d'Hicenda
vostè ha sigut
un mal regidor d'Hicenda
per als tarragonins
un bon regidor d'Hicenda
com vostè ha dit
per convergència
i vostè ha parlat sempre
de com administrava
els diners de convergència
ha estat parlant
en la seva intervenció
quasi tota la seva intervenció
ha estat
com
convergència i unió
ha gestionat
els diners
de l'Ajuntament de Tarragona
però els ha gestionat
el nostre entendre
equivocadament
per als interessos
de tots els votants
i vostè va gestionar
uns interessos
uns diners públics
amb un interès
que era un interès
perquè alguns votants
molts o pocs
el votessin a vostè
i ara quin és el problema
que ens trobem
el problema que ens trobem
en aquell moment
que la solució
a la greu situació
financera
de l'Ajuntament
no la tenen que resoldre
només aquells
que van votar
a convergència i a unió
sinó que la tenen que resoldre
tots els tarragonins
inclús aquells
que no els van votar
i aquesta és la situació
que vostè ha provocat
i jo crec
que ha provocat
personalment
des del punt de vista
polític
insisteixo
i el seu grup
i quan parlem
parlem del deute
de l'Ajuntament de Tarragona
que parlem
de la situació econòmica
de l'Ajuntament de Tarragona
no fem bromes
podem dir el que vulguem
senyor alcalde
i senyor Pallars
la situació
de l'Ajuntament de Tarragona
des del punt de vista
econòmic i financer
és greu
si no
no estaríem parlant
d'un pla de saneixement
com s'ha dit
anteriorment
que és una situació greu
que té solucions
naturalment
que té solucions
aquestes solucions
inevitablement
passaran
per un esforç
dels tarragonins
perquè els tarragonins
no es parlem
només d'un esforç fiscal
sinó que si tenim
que reduir
algun tipus de servei
cosa que jo espero
que no
també estem parlant
dels tarragonins
estem parlant
que els tarragonins
per activa o per passiva
acabaran pagant
aquesta situació
financera
la situació
financera
és greu
jo el que no sé
com se discutés
el pla de saneixement
sense parlar primer
de les conseqüències
que comporten
aquest pla de saneixement
per què hem arribat
a un pla de saneixement
perquè s'han gestionat
les finances municipals
des del punt de vista electoral
amb un èxit
inel·luible
o sigui
vostès han tingut
un èxit electoral
però el que hem fet
és posar per davant
els interessos
de la seva coalició
els interessos
de la ciutat
i ara ens trobem
que cal resoldre
una situació
que al nostre
entendre
és greu
miri
vostès han fet
inversions
vostès han fet
en els últims anys
uns 9.000 milions
de pessetes
d'inversions
millor per amunt
millor per avall
és igual
9.700
9.000 milions
de pessetes
més o menys
aquesta és la quantitat
que vostès han fet
d'inversions
el deute de l'Ajuntament
no és de 9.000 milions
és de 20.000
si vol 18.000
19.000
com diu
el senyor Badia
què hem fet
amb els 11.000
milions restants
doncs és un deute
que principalment
és un deute
ordinari
o sigui
el que hem fet
d'inversions
ara discutirem
de les inversions
aquests diners
ja els pagarem
als bancs
com deia abans
la senyora Comas
el problema
d'aquest Ajuntament
no és que no pugui
anar al banc
a demanar més diners
sinó que no podrem
pagar els diners
dels interessos
i l'amortització
si se'ls donen
o sigui
el nostre problema
en aquest moment
és de credibilitat
davant dels bancs
nosaltres no podem anar
a demanar més crèdits
perquè no podem pagar-los
tenim dificultats
però ho tenim
que fer-lo
perquè així ho fem
tenim dificultats
però ho fem
pagar els crèdits
actuals
tisticalSac
tro Jan
Europa
ja
pola
torre
생
Gràcies.