Volem agrair especialment als cinc candidats,
Víctor Jiménez, d'Iniciativa per Catalunya als Verdes,
Josep Curto, del Partit Popular,
Ernest Benach, d'Esquerra Republicana de Catalunya,
Josep Abelló, del Partit dels Socialistes de Catalunya,
i a Joan Maria Pujals, de Convergència i Unió,
l'esforç que han fet per acompanyar-nos,
malgrat, ja sabem, la intensitat i la complicació
de les agendes electorals.
La mecànica que els planteja el Col·legi de Periodistes
és molt simple.
Hola, molt bona tarda des del Teatre Metropolona.
Exactament quan passaven quatre minuts de les sis de la tarda
es dona per iniciat aquest primer debat dels caps de llista
de les forces polítiques de la demarcació
que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya
del proper 19 d'octubre.
Sentim les paraules del periodista Josep Maria Àries,
que és l'encarregat de moderar aquest debat,
acompanyat d'Enric Pujol,
que ens està comentant quin serà el desenvolupament d'aquest debat.
En nom de la Junta del Col·legi de Periodistes,
els prega brevetat per ajustar-nos al temps màxim d'aquest debat
que ens hem compromès que sigui d'una hora i mitja.
Comencem, obre el torn per fer el balanç de legislatura
al cap de llista de Convergència i Unió, Joan Maria Pujals.
Bé, bona tarda a tothom.
En primer lloc, avui celebrem un debat perquè el dia 19 hi ha eleccions,
lògicament.
I abans, o prèviament, a la formulació de propostes concretes de programa
o de balanç d'aquests quatre anys passats,
sí que voldria fer una crida a la participació.
De fet, les eleccions és un dret i un deure de tots els ciutadans
per tal que puguin expressar en quina força política confia
en la responsabilitat de governar el país.
I en aquest sentit, reclamo la més alta participació,
que tothom voti aquell partit pel qual cregui que pot defensar millor
els interessos de Tarragona i de Catalunya.
I naturalment, el que va, jo el demanaré per Convergència i Unió.
I el demanaré per Convergència i Unió perquè pensem
que podem presentar un balanç satisfactori de la feina feta en aquests quatre anys.
De fet, la Generalitat de Catalunya a les comarques tarragonines
ha invertit el 12% dels seus pressupostos
quan per població ens correspondria el 9%.
I el cert és, em sembla innegable,
que avui les comarques tarragonines tenen un creixement econòmic important,
però no només econòmic, també demogràfic.
Tarragona ha passat de 542.000 habitants l'any 91 a 561.000 l'any 93.
Podríem, i de fet, en el transcurs del debat,
sortiran moltes dades.
N'hi ha una d'especialment important des del nostre punt de vista.
Les dades de l'atur.
Les dades de l'atur avui a Tarragona
situen l'índex d'atur en el 10,5%,
quan la mitjana de Catalunya és l'11,1%
i la d'Espanya el 15,32%.
Sembla que aquestes dades són molt indicatives
d'aquest creixement econòmic que han tingut les nostres comarques,
on s'han concentrat algunes de les principals inversions
que s'han fet a Catalunya en aquests darrers anys.
Des de l'Idiada, el Baix Penedès, fins al Port Aventura,
fins al projecte de la navegabilitat de l'Ebre,
al Cap de Vall, tot un munt d'iniciatives
que, d'aquestes d'una manera molt singular i molt important,
han afavorit aquest creixement econòmic
i la creació de llocs de treball.
En el cas concret de sanitat,
les inversions efectuades a les comarques tarragonines
superen els 7.000 milions de pessetes
i això ha permès que avui tinguem una assistència sanitària
molt completa a les comarques tarragonines.
Naturalment que no ha estat l'únic àmbit
en què s'ha desplegat l'acció del Govern.
Només en matèria d'esport,
el pla director ha permès la realització
de 1.300 milions de pessetes
i, en tot cas, en molts altres àmbits,
em diuen que el temps s'acaba,
podem reprendre aquest balanç en un altre moment.
Moltes gràcies, senyor Pujals.
És el torn del senyor Jurepa Balló.
Bé, jo...
A veure, ens fa difícil
i he buscat potser algun element diferent.
No sé com abordaran els companys el balanç.
Jo hauria de parlar de balanç de Parlament,
d'actuació interior del Parlament,
de l'activitat en el Parlament.
En aquest sentit, l'activitat en el Parlament és pobra.
El conjunt del Parlament és, francament, pobra.
I, específicament, l'ús del Parlament
per part del govern, del govern català,
ha estat molt minsa.
Ho dic perquè, òbviament,
una de les aspiracions del nostre país
és tenir una activitat parlamentària,
una activitat democràtica a través del Parlament
i això ha estat molt escàs.
Per exemple, lleis aprovades,
lleis aprovades en la primera legislatura,
el nombre de lleis aprovades va ser 74,
lleis en la segona legislatura, 80,
en la tercera legislatura, 79,
en la darrera, aquesta, 36 lleis.
Les lleis presentades pel govern,
perquè, sobretot, la crítica,
el que voldria jo expressar ara
és que, efectivament, el govern fa molt poc ús
i té un poc d'interès,
escassíssim d'interès en el Parlament.
Les lleis presentades pel govern
d'iniciatives parlamentàries
han estat 60 en la primera legislatura,
73 la segona,
77 la tercera,
la quarta, 32.
No parlo ja, en tot cas,
de la importància de les lleis,
que segurament totes són molt importants,
però jo ara no voldria fer una valoració d'aquest tema,
em semblaria inoportú,
però abundaria amb aquesta tesis que mantinc.
Què hem fet, doncs, la gent al Parlament,
els diversos grups parlamentaris?
Bàsicament, hi ha hagut dos blocs.
L'oposició, a la qual jo pertanyo,
pertanyo, més a més,
el grup majoritari,
o he estat present en el grup majoritari de l'oposició,
el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Hem fet qüestions de control del govern,
temes bàsicament i fonamentals que em preocupen moltíssim benestar,
aigua, on aquesta terra interessa molt,
incendis, a Catalunya interessa moltíssim,
després portaré una anècdota,
l'Institut Català de Finances, etcètera, etcètera.
Hem buscat, des del grup socialista,
cercar acords,
perquè, en definitiva,
el que jo voldria ara expressar és
l'excés de...
voluntat d'utilitzar la majoria absoluta
que tenia el grup de Convergència i Unió,
buscar acords, com, per exemple, en política europea,
amb la llei de policia,
mapes escolars, sanitat, etcètera.
I el govern que ha fet, mentrestant,
negar-se generalment en aquestes qüestions
i el colmo ja amb el tema de la política d'incendis
en el debat que es va fer felicitar el govern.
Molt bé.
Tenen ocasió, sens dubte,
els candidats d'introduir
algunes meditacions que poden quedar pendents
en la resta d'intervencions.
Demanem brevetat per fer aquesta primera ronda
de cadascun d'ells.
Ara és el moment, és la paraula,
pel senyor Banach.
Bé, molt bona tarda a tothom.
La primera qüestió que se'ns plantejava
era el balanç, tant a nivell de grup com personal,
del que havia estat aquests darrers
quasi quatre anys en el Parlament de Catalunya.
Evidentment, el balanç que hem de fer,
tant a nivell de grup com personal,
és un balanç positiu,
en tant que el nostre Parlamentari
ha estat un grup parlamentari especialment actiu.
Hem presentat multitud d'iniciatives
amb dos grans fronts,
el front més temàtic
que cadascú especialitzava
per l'àrea que fos,
i després un altre front
que jo considero d'una especial importància,
que és el front territorial.
És a dir, aquests problemes
que afecten la gent
d'alguna manera en el dia a dia.
I això, evidentment, implica
una doble tasca del diputat,
la tasca al Parlament de Catalunya,
però també la tasca a fora del Parlament,
que és una tasca que és complicada
i que moltes vegades s'oblida.
I en aquest sentit, jo diria
que nosaltres expressem la nostra satisfacció
perquè en aquest sentit
hem iniciat un camí interessant.
Evidentment, el balanç d'aquests quatre anys
també passa per...
Nosaltres hem estat un grup a l'oposició,
un grup actiu a l'oposició,
un grup que de vegades potser ha hagut d'assumir
el protagonisme en alguns aspectes de l'oposició
perquè, com molt bé deia el candidat dels socialistes
fa un moment, ells ja s'han cuidat
de pactar algunes coses amb el govern.
I, per tant, una mica el bloc, en aquest cas,
ha estat un bloc més ampli,
de socialistes i convergents,
i, per tant, l'oposició s'ha quedat,
en aquest sentit, amb altres grups.
I, evidentment, això ha provocat
que alguns dels debats fossin realment interessants.
També, indubtablement,
hi ha un balanç territorial a fer.
Probablement, en aquests darrers tres anys,
gairebé quatre anys,
doncs el balanç territorial que faríem
seria que, tot i que hi ha hagut aspectes importants,
que s'han tractat en el Parlament de Catalunya
pel que fa a aquestes comarques,
doncs, per posar alguns exemples,
l'Institut Desenvolent de les Comarques de l'Ebre,
el tema de Port Aventura,
amb totes les seves versions,
que, atenció,
el Port Aventura és una bona notícia en el seu final,
però no ni en el seu inici ni en el seu transcurs,
i, en aquest sentit,
queden molts temes pendents.
Per tant, aquest també ha estat un tema
de discussió important al Parlament de Catalunya.
El mateix pla territorial,
que va generar sospicàcies molt importants
en moltes parts del territori,
i en aquestes comarques especialment,
diríem que no és un balanç del tot afortunat.
I, sobretot, no és del tot afortunat
perquè en aquestes comarques
continuïment hi ha els mateixos problemes que sempre.
Finalment, per acabar molt breument,
fer un balanç personal,
perquè aquí ens demanen el balanç de grup i personal.
Jo penso que, des del punt de vista personal,
ha estat una experiència altament enriquidora,
sobretot pel fet que
fer de diputat al Parlament de Catalunya
no és només anar a la part de la ciutadella,
sinó que és conviure i contactar amb la gent.
I aquest és un aspecte
que penso que els polítics
moltes vegades deixem de banda,
o s'ha deixat massa de banda,
i que és interessantíssim de recuperar.
Paraula, ara, pel cap de llista del Partit Popular,
pel senyor Josep Cortó.
Moltes gràcies i bona tarda.
Quan a un taxista a Barcelona
li diem
portem al Parlament de Catalunya
i li has de rectificar la direcció
perquè se'n va cap a la plaça de Sant Jaume,
a la Generalitat,
immediatament rectifica,
ell li diu, perdone, m'he equivocat,
denota que una de les persones
en l'ofici que en teoria
ha de conèixer més Barcelona,
denota que no sap
entastar el Parlament de Catalunya
a primera vista.
El Parlament de Catalunya
és un gran desconegut,
és el gran desconegut
com a primera institució de Catalunya,
és el gran desconegut
de l'àmbit de la nostra societat.
Se n'ha encarregat,
i hi ha una primera responsabilitat,
del grup majoritari de Convergència
i del govern de la Generalitat
i del seu president,
ha estat el punt
que hem tingut que reformar el reglament
perquè el senyor Pujol
comparegui al Parlament de Catalunya
a respondre les preguntes
dels grups de l'oposició
donades en temps suficient
i que ell, de tres preguntes,
n'hi pugui triar una
la que millor li convé.
Esta legislatura
es va iniciar
en la creació
d'una comissió d'investigació
pel cas Casinos,
Financiació Ilegal de Convergència,
presumta Financiació Ilegal de Convergència,
i es va acabar
en una altra comissió d'investigació
pel cas de Roma
acusat d'apropiació indebuda
i enriquiment il·lícit personal.
I ha sigut una legislatura
que, al marge
que l'índex del diari
de sessions
de forma individualitzada
reflexa la tarea
que tots i cada un
dels diputats han fet
i que els diputats
de la província
o de la demarcació de Tarragona
podem sentir la satisfacció
de ser uns dels diputats
més actius,
al marge d'això,
el Parlament de Catalunya
ha tingut
una legislatura
desgraciada
sobretot
pels casos
de corrupció
per l'enfrentament
que s'ha provocat
al Parlament,
per l'atenció
que hi ha hagut
al Parlament
relativa
a la corrupció
que ha rodejat
a Convergència
i a l'entorn més immediat
del senyor Pujol,
quals comissions
d'investigació
per tal de donar
transparència
als ciutadans
de com s'utilitzen
els diners públics
han sigut negades
sistemàticament
pel grup majoritari.
El cas de Roma,
el cas Cullell,
el cas Sobirà,
el cas Prenapeta,
l'Institut Català
de Finances
donant crèdits
i avals
a diputats
de Convergència,
aconsejals de Convergència,
als càrrecs
de la Generalitat,
a familiars
d'estos diputats
de Convergència,
a empreses
en implicacions
de Convergència
perfectament documentades,
el cas
de Planes de Munt,
director de l'Institut Català
de Finances
condenat
a 7 anys
de presó
per estafa
i falsificació
de documents,
tot això
no s'avisa
al Parlament
de Catalunya
perquè el senyor...
Gràcies.
Moltes gràcies.
Lamento
la funció
del moderador
és aquesta
intentant administrar.
Repeteixo
que tindrà
una ocasió
d'ampliar
els seus plantejaments.
Tanca aquest primer torn
al cap de llista
d'Iniciativa per Catalunya
als vers,
el senyor Víctor Jiménez.
Sí, bona tarda.
Jo crec que
quan fem balanç
hem de tindre en compte
una mica
quina és la percepció
dels ciutadans
perquè més que
comptar cada un
les batalletes
que ha pogut fer
les iniciatives parlamentàries
que ha portat a terme
o no,
el que la gent té
és una percepció
de si el país funciona
o si el país no funciona.
I està clar
que el país
parcialment funciona
perquè
a pesar de les administracions
l'economia
funciona
pràcticament
a tot arreu.
Tenim exemples
com a Itàlia
on des de fa molts anys
tenen una crisi permanent
i en canvi
el país funciona.
El que
crec és que
plantejar que
gràcies al govern
es fan moltes coses
i a pesar del govern
també se'n fan.
I el que no ha sigut
capaç de fer el govern
i crec que
ha d'entrar
dins dels balanços
negatius
i reconeixent
que hi ha coses positives
és que
no ha donat
cap sortida
a alguns
dels principals problemes
que té
la circunscripció
tarragonina.
Per exemple
el conseller
Pujals
comentava
la població
de Tarragona
ha creixut
sí que és veritat
i després ens dona
unes xifres relatives
però les xifres absolutes
que podem dir
és
primera
la població
creix
però no creix
a tot arreu igual
perquè
hi ha comarques
com el Baix Penedès
que ha creixut
més del 40%
en els últims 15 anys
però hi ha comarques
com la Terra Alta
o el Priorat
que han perdut
pràcticament
el 10 o el 15%
de la població
en aquest mateix temps.
Hi ha comarques
que han millorat
el nivell de renda
però hi ha comarques
que han empijorat
el nivell de renda
i que avui
aquestes dos comarques
del Priorat
i la Terra Alta
són les últimes
les últimes
de tot Catalunya
en el nivell
de renda.
Per tant
tenim aquí comarques
que han creixut
econòmicament
i comarques
que s'han empobrit
encara més
que s'han despoblat
i que tenen
un futur molt negre
i aquest és un balanç
que també
s'ha d'afegir.
Hi ha un altre problema
que és l'atur
l'atur s'ha incrementat.
Si s'incrementa
la població
però al mateix temps
disminueix
la població ocupada
i del 92 al 94
tot i incrementar-se
la població
ha disminuït
la població ocupada
en 14.600 persones
i ha augmentat
l'atur
en més de 20.000 persones
també és un balanç
que l'hem de plantejar.
Temes importants
com és el de la seguretat
que es genera
a l'entorn
de les indústries d'aquí
que ja sabeu
que és d'elevat risc
també és temps perdut
perquè ens han passat
la legislatura
en una comissió
que al final
ha tingut
que conclou
la comissió d'estudi
del pla secta
que presidia jo mateix
i que alguns
dels diputats d'aquí
n'eren membres
ha arribat a la conclusió
que el pla secta
encara no és operatiu
perquè encara no s'han posat
en marxa
totes les tres fases
del pla d'actuació
i acabo
hi ha en el pla territorial
una altra
de les qüestions pendents
el pla territorial
que ha de planificar
i que ha de garantir
un model de país
equilibrat
també és
l'assignatura pendent
perquè tot i haver-la aprovat
en nou anys de retard
encara no ens ha servit
per a res
i un exemple
és l'Institut de Desenvolvament
de les Comarques de l'Ebre
que és una de les vergonyes
d'aquesta legislatura
la vam crear
i encara no ha servit
per a res
Molt bé, tanquem aquest primer torn
d'intervencions
sobre aquest balanç
han sortit en qualsevol cas
molts temes
damunt la taula
si els sembla bé
mantindríem
l'ordre d'intervencions
per matitzar
hi ha temes com participació
hi ha temes com
el de la corrupció
hi ha temes com
el de la població
de l'atur
hi ha moltes referències
jo obriria novament
un altre torn d'intervencions
començarem
amb el mateix sistema
comença el senyor Pujals
senyor Balló
senyor Banach
Curto
i tancarem també
amb el senyor Jimeno
Bé, per l'ordre
en què han estat pronunciades
lamento recordar
el senyor Josep
Pavelló
que el mapa escolar
de Catalunya
va ser aprovat
en els seus criteris
en una part molt important
per totes les forces polítiques
en representació
del Parlament
en molts d'aquests criteris
i el mapa escolar
en la seva globalitat
va ser fruit
d'un ampli consens
precisament
amb el Partit Socialista
per tant
en aquelles materis
en què és possible
aquests acords
s'han impulsat
i s'han tirat endavant
el diputat senyor Banach
diu que
l'Institut de Desenvolupament
de les Terres de l'Ebre
em sembla que ha dit
que era un fracàs
si no l'he entès malament
i que Port Aventura
havia tingut
un desafortunat inici
i evolució
i en tot cas
aquesta acció
desafortunada
no va ser pas
per l'acció
de Convergència i Unió
en aquest sentit
de la mateixa manera
que he de reconèixer
i reconec
que la normalització
lingüística
ha estat un mèrit
de tots els partits
i de tota la societat catalana
fins i tot del PP
fins fa pocs mesos
jo espero que el senyor Curto
en aquesta legislatura
pugui convèncer
els seus companys de partit
perquè no trenquin el consens
que sempre ha existit
a Catalunya
en aquesta matèria
però en terra terme
Port Aventura
s'hi ha tirat endavant
ha estat malgrat
l'oposició
de tots els senyors
i els partits
que representen
els senyors
que m'acompanyen
en aquesta taula
el senyor Curto
de fet
creia que no tindria
la temptació
de tornar a caure
en aquest llenguatge
tan agra
i tan àcid
en què sovint
ens acostuma a distreure
en el Parlament
parlant
de l'Institut Català de Finances
m'agradaria recordar-li
al senyor Curto
que l'Institut Català de Finances
ha atorgat crèdits
a empreses molt diverses
empreses molt diverses
i que la seva acció
ha permès salvar
en aquesta legislatura
de l'any 91 fins al 95
més d'11.386
llocs de treball
algunes d'aquestes empreses
són precisament
de les nostres terres
Arquímia
amb 680 llocs de treball
i l'Institut Català de Finances
malgrat
tot el que pugui
representar de risc
atendre els malalts
terminals
quan són a la UBI
avui
l'Institut Català de Finances
presenta
un resultat net
en el balanç
de l'exercici
de l'any 95
tancat
el 30 de setembre
de 296 milions
de benefici
això vol dir
fins a quin punt
fins a quin punt
l'Institut Català de Finances
ha actuat
i ha funcionat
correctament
i em dol molt
que es menti
el cas del senyor
Planes Damunt
perquè el senyor
Curto sap perfectament
que no és pas
per responsabilitats
contretes
en les seves funcions
a l'administració catalana
al govern de la Generalitat
menys encara
com a director
de l'Institut Català de Finances
que ha estat
condemnat
ha estat per una altra acció
al marge
de la seva condició
de director
de l'Institut Català de Finances
a mi no se m'acudiria
mai dir
senyor Curto
que el PP
és un partit
de corruptes
i que l'entorn
del senyor Aznar
està podrit
perquè el senyor
Gabriel Canelles
hagi dimitit com a president
del govern
del Partit Popular
a les Illes Balears
em sembla que és un mal llenguatge
un llenguatge
que jo crec
que el senyor Curto
ara potser
perquè estem en campanya
i de vegades
en sessions abrandades
el Parlament
acostuma a conreuar
però que en darrer terme
és una llàstima
que la vida política
no pugui recollir
un llenguatge
més respectuós
amb els altres contrincants
sé que se m'acaba el temps
però en tot cas
només deixi'm esmentar
un tema
que el senyor Jiménez
ha posat damunt la taula
diu
l'atur augmenta
miri
al setembre de l'any 93
a Tarragona
hi havia el 13,47%
d'atur
al setembre del 94
va baixar
el 13,15
i al setembre del 95
ha baixat
de nou
el 10,5
i clar
aquest
silogisme
que ha fet
realment
millora els tomistes
de l'edat mitja
perquè clar
diu
l'economia funciona
perquè funciona a tot arreu
doncs miri
a tot arreu
no funciona igual
a Espanya
l'índex d'atur
és del 15%
per tant
no funciona
a tot arreu igual
per sort
per sort
el govern
ha propiciat
tot un seguit
d'accions
que han permès
que precisament
a Catalunya
i molt especialment
a Tarragona
l'índex d'atur
sigui més baix
que la mitjana
d'atur
dels països
de la Unió Europea
tanco
gràcies
senyor Balló
poso el tema
de les xifres
ja hi entrarem
més endavant
jo tenia previst
parlar d'algunes xifres
econòmiques
i segurament
obria en aquest àmbit
debat
d'aquests
darrers temes
que tractava
el senyor Pujal
el que succeeix
és que
jo no he dit res
en absolut
del que ell ha manifestat
amb la qual suposo
que ell està d'acord
amb tot el que jo he dit
que és
el poc ús
que el govern
de la Generalitat
ha fet
en aquests
tres anys i mig
del Parlament
en aquesta línia
evidentment
la meva tesi era
que
amb uns temes
com aquest
precisament
com el màu pascolar
el grup socialista
havia volgut participar
i amb d'altres
com en política europea
com temes de policia
com temes de la
darrera llei
de la reforma
de la llei
de sanitat
certament
hi ha volgut participar
i després ha permès
un ampli consens
jo el que volia analitzar
era el paper
de l'oposició
sobretot
davant d'una actitud
sempre
negativa
o molt sovint
negativa
per part del grup
de la majoria
que és la que dóna
suport
al govern
de la Generalitat
a l'actual govern
de la Generalitat
i deia que el govern
diu que no
i de vegades
fins i tot
comets errors
que després
ells mateixos
han excusat
la veritat
és que és cert
però a tal
ridiculès
es va arribar
en un moment donat
quan es feia
l'anàlisi
i el balanç
de la política
d'incendis
a l'estiu
del 94
cosa que es va fer
el mes d'octubre
que el Parlament
de Catalunya
només amb els vots
del grup
de Convergència i Unió
va felicitar
el govern
i la direcció general
d'incendis
per la seva capacitat
i la seva política
duta a terme
durant aquell estiu
després se'm van donar
compte
i van demanar
excusa a la ciutadania
de què s'havia passat
però manifesta certament
on després
i això era la tesa
que jo volia mantenir
en aquest primer punt
la poca importància
que pel govern
de Convergència i Unió
ha tingut
en aquests tres anys
i mig
el Parlament
de Catalunya
tinc prou en aquest temps
gràcies
Molt bé
senyor Brac
gràcies
el fet és que
estem una mica aquí
per plantejar
fins ara
intentàvem fer un cert balanç
jo he intentat fer un cert balanç
així més de passada
perquè pensava que era interessant
parlar de futur
però ja que insistim
en parlar de passat
parlem de passat
és evident
és evident
que hi ha
un cert despreci
per part de la grup
de Convergència i Unió
respecte al Parlament
de Catalunya
que no oblidem
que és la institució
més important
de totes les que hi ha
a Catalunya
i dic
que hi ha un cert despreci
perquè
hi ha diverses
situacions
el senyor Balló
no explicava una
però n'hi ha moltes més
jo recordo
per exemple
quan em va tocar
defensar
en el Parlament
la necessitat
de crear una comissió
de seguiment
del Pla Penta
a l'estil
de la que s'havia fet
amb el Pla Secta
i la resposta
no va ser
que el tema
no fos important
o que el tema
no interessés
no va ser
que hi havia
masses comissions
al Parlament
de Catalunya
i que no calia
una comissió
més
això demostra
d'entrada
una certa
prepotència
i una certa
mala educació
fins i tot
que en aquest sentit
jo diria que
si no la volien
acceptar
aquesta comissió
hi havia
dues mil excuses
però en tot cas
no aquesta
una altra
va ser quan
es van presentar
tot un seguit
d'iniciatives
a favor d'alto govern
i el portaveu
de la majoria
el senyor
Roman Escudé
va dir
mirin això
doncs aquí
no cal discutir-ho
ja ho negociarem
nosaltres
el grup català
a Madrid
amb la qual cosa
evidentment
el paper
que havia de jugar
al Parlament
de Catalunya
quedava totalment
minusvalorat
és en aquest sentit
que hi ha hagut
una queixa
per part de l'oposició
dels diversos grups
de l'oposició
perquè no s'ha pogut
analitzar
no s'ha pogut
contrastar
les propostes
del govern
ni tan sols
la feina que feia
el govern
i en aquest sentit
és quan hi ha la idea
que hi ha hagut feina
que ha estat mal feta
miri
matitzo
perquè vostè
sembla que
ha agafat
dos temes
molt concrets
l'Institut
de les comarques
de l'Ebre
aquí té tres ponents
de la llei
i tots tres
penso que som testimonis
que quan es va pactar
es va consensuar
perquè era un projecte
de llei aquest
que tenia
deu articles
i em sembla
que va batre
el rècord d'esmenes
de qualsevol projecte
de llei
dels que s'han presentat
en la legislatura
doncs
es va consensuar
malgrat tot
es va fer un gran esforç
es va fer un gran esforç
per tirar endavant
el projecte
i es va fer
i quin ha estat el resultat
doncs
ha estat un institut
inoperant
però no només això
sinó que la pluralitat
que nosaltres vam reclamar
i el senyor Mariano Curto
va comprometre
i si no
els companys aquí
poden rectificar-me
que es va comprometre
que fos un organisme plural
amb representació
de tots els grups
que tenen presència
al Parlament de Catalunya
avui en dia
això ja
és una quimera
ja no existeix
aquesta paraula
ja no és vàlida
el tema de Port Aventura
jo no he dit
que
no he dit exactament això
he dit
que el Port Aventura
ha estat un tema
complicat, difícil
i vostè
com el president Pujol
insisteix moltes vegades
poden haver sentit
una certa solitud
solitud que sentim nosaltres
tots sovint
per quan estem denunciant
que les coses
no es fan ben fetes
i en aquest terreny
amb el tema de Port Aventura
tot i que hi ha hagut
un final feliç
per una part
que era una altra part
per veure com s'acaba
atenció amb la dada
doncs també cal dir
que les coses
no s'han fet
tot el ben fetes
que s'havien d'haver fet
i és en aquest sentit
que lamentem
alguns dels procediments
alguns dels procediments
que s'han seguit
en aquest sentit
gràcies
sí
senyor Curto
jo demanaria
que
de la mateixa manera
que som respectuosos
en el temps
i quan ens han dit
s'ha acabat
que sigui en la mesura
del possible
per a tots i vol
perquè clar
els torts de rèplica
també són tan importants
els de contrarreplica
com els de rèplica
que estem controlant
perfectament
el minutatge
i per tant
farem un repartiment equitatiu
a Tarragona
l'any 92
hi havia 30.300 parats
l'any 95
38.200
a Catalunya
340.000 parats
l'any 92
527.000
l'any 95
és a dir
el que hagués passat
en guany
si pugem
si baixem
si ens recuperem
si creixem més
si creixem menys
és que
en 3 anys
han creixut
200.000 parats
a Catalunya
i 8.000 a Tarragona
primera qüestió
segona qüestió
cap de les afirmacions
que facen relació
a la corrupció
que és un tema
que dol
i toca a fons
sobretot
quan s'encerta
la diana
cap de les afirmacions
estan totes
perfectament
documentades
el senyor Canellas
aquí públicament
no només ha de dimitir
el senyor Canellas
del Partit Popular
ha de tornar
tot el que ha pres
tot el que ha robat
fixa's bé
com m'estic manifestant
jo
en membres del meu partit
a veure si el senyor Pujols
diu exactament
del que s'han posat
a la butxaca
i del que han malversat
i han robat
els seus membres
de Convergència
l'ínel industrial
l'ínel industrial
el senyor Roma
el senyor Roma
ha malversat
el senyor Roma
ha malversat
s'ha enriquit il·lícitament
s'ha fet un xalet
això té responsabilitats penals
això no és una afirmació
responsabilitats polítiques
què vol dir polítiques
vostè està dient
el senyor Roma
ha de tornar el xalet
al poble de Catalunya
que se l'ha fet il·lícitament
en recursos
del poble de Catalunya
primera qüestió
i deixem acabar
vostè l'he deixat acabar
quan vostè ha fet afirmacions
del senyor Canellas
l'ínel industrial
S.A.
un crèdit de 100 milions
de pessetes
impagat en morositat
i en execució judicial
administrador gerent
José María Matamal Alcina
regidor de Convergència
de l'Ajuntament de Girona
T.P.L. S.A.
i mor a piel S.A.
crèdits impagats
en morositat
i en execució judicial
administrador
membres del Consell d'Administració
Isidoro Prenafeta
i Lluís Prenafeta
secretari general
de la presidència
del senyor Pujol
inversions delta
crèdit impagat
Juan José Martí Ferrer
diputat de Convergència
en aquella època
administrador gerent
Boèmia Joguines
Montserrat Vilarrassa
Josep Montal
marit d'esta senyora
diputat de Convergència
i Unió
40 milions de pessetes
impagat
Fricun S.A.
crèdit denegat
una carta de recomanació
en cello de registre d'entrada
en cello de registre de sortida
carta de recomanació
del Consell de Gomes
dient
facen el favor
de donar-li este crèdit
a este senyor
avui impagat
Ivanovna Sociedat Limitada
crèdit de 5 milions de pessetes
accioniste Ramon Pedros Martí
jefe de premsa
del senyor Jordi Pujol
i senyor Curtó
30 segons més
no és que dono més temps
el candidat de Convergència
jo li donaré més temps
també
etoan
en benefici del debat
potser fora boda
que es marqués un límit
perquè tingui l'ocasió
de contestar
potser ho pariré
immediatament
també jo el interrompiré
30 segons més
senyor Curtó
30 segons
etoan
coberant
i port del compte
S.A.
3 crèdits
en el mateix administrador gerent
Esteve Montanya Tabassa
impagats en morositat
i en execució judicial
el fiscal
en cap del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
lo posa a la presó
sense fiança
la Guàrdia Civil
per ordre del jutge
li fa un registre domiciliari
i li troba
abundant correspondència
entre Planes de Munt
exdirector
de l'Institut Català de Finances
el senyor Esteve
Montanya Tabassa
i Luís Roldán
exdirector general
de la Guàrdia Civil
tot això
està perfectament documentat
en noms i apelidors
i presentat
en forma de denúncia
el fiscal en cap
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
perquè inicia
les diligències
i en este cas
de Luís Roldán
i Planes de Munt
en l'administració
de la Generalitat
ja les ha iniciat
per tant
d'afirmació gratuïta
ni una
tot perfectament documentat
crèdits amics
de convergència
a diputats
de convergència
aconsegals
de convergència
absolutament
tots impecats
ha parlat exactament
al mateix temps
que el senyor Pujals
quatre segons més
el senyor Jimeno
potser mantenim l'ordre
després
evidentment
cal donar opció
als realistes
de candidats
que contestin
les moltes al·lusions
que hi ha hagut
senyor Jimeno
quan vulgui
jo crec que
hauríem de continuar
en el to de balanç
i és evident
de les qüestions
que estan sortint aquí
que la societat
de Catalunya
no en té
prou percepció
però per una raó
fonamental
perquè hi ha
una majoria
absoluta
que durant
aquests anys
ha hegemoniïzat
el control
dels mitjans
de comunicació
els controls
de la voluntat popular
en el sentit
que los ha utilitzat
per al seu benefici
ha anat
impossibilitant
conclusions
de comissions
d'investigació
o de comissions
d'estudi
que no els eren
que no els eren
favorables
perquè clar
tenien la potestat
de fer-ho
arribar a unes
a unes votacions
i acordar
el que més
els interessés
i això
és el que
s'ha anat produint
i per això
aquí no hi ha
resolucions
tan importants
com les que puguen
haver al Parlament
de Madrid
i aquí
està clar
que s'ha diluït
el treball parlamentari
perquè no hi ha hagut
aquestes conclusions
i en aquest treball
parlamentari
hi ha tingut
una bona part
de culpa
altres partits
que
perquè s'han tapat
mútuament
les misèries
a Madrid
Convergència i Unió
donava suport
al PSOE
aquí el PSC
ha donat suport
fins i tot
fins i tot
no només
en el que
se'ns ha comentat
del mapa escolar
també
en altres lleis
i inclús
en el propi
pressupost
de 1995
que ha estat votat
favorablement
pels dos grups
majoritaris
això vol dir
que els minoritaris
han gastat
molt més
limitats
i ens ha fet
més difícil
la tasca
del treball
jo vull dir que
com a balanç
personal
que també
se'ns presentava
al principi
a vegades
tens una sensació
de frustració
és a dir
si estàs
tirant pilotes
al frontó
i totes te tornen
perquè és impossible
franquejar
aquesta
paret
que s'ha fet
el grup majoritari
en suport
d'altres grups
lògicament
a vegades
tens la sensació
que mentre no es trencarà
la majoria absoluta
és difícil
que aquí
m'ho puguem enterar
i que és el que ha passat
realment al país
molt bé
gràcies
jo recordo
els candidats
que hi ha unes propostes
fetes des del col·legi
de periodistes
en qualsevol cas
vostès poden parlar
del que vulguin
fins a dos quarts
fins a que acabem
consumint aquest temps
d'una hora i mitja
portem ja mitja hora
de...
...propostes concretes
estem ara
endinsant-nos
en balanç
evidentment
ho poden continuar fent
si li sembla bé
iniciem aquest darrer torn
d'aquest primer bloc
comença el senyor Pujals
que haurà de contestar
algunes coses
bé
en tot cas
en principi
com vulguin vostès
estem ja
amb un tercer torn
que no estava previst
per tant
a partir d'ara
hi ha demanada
paraula
el senyor Pujals
i ha demanada
paraula
el senyor Abelló
si algú
de les altres candidats
el senyor Banach també
senyor Curto
però no cal
que anem en fila
india
endavant
senyor Pujals
no
simplement
fer notar
que jo he acceptat
les condicions
del col·legi de periodistes
de tenir exactament
el mateix temps
que els altres candidats
però lògicament
jo tinc més feina
suposo que com a mínim
tindran una certa
pietat cristiana
en relació
el meu temps
perquè clar
si tothom planteja qüestions
jo necessitaré
probablement una mica
més de temps
per intentar correspondre
a totes les qüestions
plantejades
pels meus col·legues
naturalment
jo
senyor Curtó
li demano disculpes
per haver interromput
la seva intervenció
però
i mana mana
espero que sigui així
també en el futur
però en qualsevol cas
jo li demano disculpes
perquè crec que no
ho havia d'haver fet
en la meva intervenció
d'abans
ja he fet notar
que vostè és un diputat
que té un estil
malagre i malàcid
i que aquests temes
l'apassionen molt
i clar
realment
a mi el que em sorprèn
és que es facin
afirmacions gratuïtes
d'una manera
tan indocumentada
perquè clar
jo no sé si vostè
ara espera
que nosaltres
el fem cas
aquí
o que facin cas
els ciutadans
quan aquestes proves
tan
vaja
fefaents
que diu
que disposa
li dic
escolta
no ens ho expliqui aquí
expliqui-ho als fiscals
i als jutges
i pel que es veu
no li fa cas
ningú a vostè
ningú
aquestes proves
deuen ser paper mullat
senyor Curto
deuen ser paper mullat
perquè avui per avui
tot aquest discurs
que avui he fet
ja li hem sentit
a dir no sé quantes vegades
al Parlament
i no li fa cas
ningú
absolutament
ningú
espero que els ciutadans
tampoc
perquè clar
si no estarem ben arreglats
potser sí que
no sentirem a parlar
d'altres temes
això lliga amb el tema
que planteja el senyor
Víctor Jiménez
aquesta mena d'acusació
retòrica
que es fa amb regular
periodicitat
que Convergència i Unió
i el Partit Socialista
es tapen
no sé quina mena de misèries
es deuen haver de tapar
però en qualsevol cas
jo el que sí que vull fer notar
és que nosaltres
mai no hem cregut
amb les comissions
d'investigació
perquè de fet
l'únic que fan
és fer bullir l'olla
i això probablement
pot interessar
a qui no té feina
de govern
pot interessar
i pot ser realment
un entreteniment
per ociosos
però realment
la nostra feina
no és aquesta
que cadascú faci la seva
i la nostra
almenys fins ara
per voluntat popular
ha estat
la de governar
el país
i per això
els ciutadans
ens van fer confiança
d'una manera
suficient
per tal que poguéssim
tirar endavant
el nostre programa
les dades que facilitava
el senyor Curto
de l'atur
espero que
també
com a mínim
em reconegui
que no corresponen
amb les dades
conegudes
i acceptades
per tothom
deuen tenir
tanta veracitat
com les acusacions
de corrupció
que ha fet
però clar
hi ha fets
que són
indiscutibles
l'any 93
l'atur a Catalunya
per dir
el mateix àmbit
territorial
de què ell parlava
eren 326.000
persones
i al setembre
del 95
en són
293.000
a escola
em va ensenyar
a sumar
i restar
i 326
són més
que 293
sembla que és
innegable
però la resta
em sembla que
doncs
podem passar
molt bé
senyor
jo volia fer una
referència
a un tema
i era potser
la tesi del primer punt
que jo plantejava
a d'aquesta actitud
del govern
de la majoria
nosaltres
el nostre plantejament
és
a vegades
voler participar
perquè un vol participar
en la construcció
de aquest punt
i efectivament
en moltes ocasions
en diverses ocasions
el grup socialista
ha intentat
ha intentat
tentar
el grup de l'emergència
i unió
per arribar a coses
en temes
com per exemple
en el que és
els pressupostos
el qual bàsicament
la qüestió era
que en els pressupostos
el que va fer
el grup socialista
és no votar
el retorn
no votar
aquest no va
i aquell no deu apretar
no cal que precisi tant
que ja n'agafo una altra
doncs
dic que el grup socialista
va votar
a favor
efectivament
no a favor
no va votar
a favor
del retorn
dels pressupostos
al govern
primera
no haguessin retornat
perquè el grup de la majoria
estava allà
quina va ser
l'estratègia del grup socialista
buscar elements
de negociació
que permetessin
en tot cas
millorar aquells pressupostos
en favor
de la ciutadania
i vam arrencar
per primera vegada
que se n'havia parlat
moltes i moltes vegades
el nostre és un partit
fonamentalment municipalista
vam arrencar
el que hi hagués
una partida
de 4.000 milions
minça
pels ajuntaments
de Catalunya
certament minça
però almenys
havíem obert
aquell forat
o temes com
el transport interurbà
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
o altres qüestions
que ens van permetre
introduir en aquells pressupostos
i volia dir
que aquella actitud
de vegades
havia estat
una actitud forçada
generalment
enfront
d'aquesta actitud
de la Comissió
per la qual
per la seva majoria absoluta
no ens feia ni cas
i hem anat
potser
no sé si la concepció
és correcta
però demanant
efectivament
la nostra participació
i això ens agrada així
ara voldria tractar
un altre tema
que ha tractat
el senyor Pujals
jo me'l reservava
per un altre moment
en l'apartat
de reequilibri
a veure
jo voldria dir
que relativament
la província de Tarragona
respecte al conjunt
de Catalunya
està pitjor
no en un sentit
alarmant
certament
i això
tampoc podria
podria mantenir
aquesta qüestió
se m'ha passat el temps
ho tractaré
bé
no
a veure
és que
el producte interior brut
en aquests
tres anys i mig
s'ha reduït
la participació
de la província de Tarragona
en el conjunt de Catalunya
el 11,4
el 10,6
la població ha crescut
aquí s'ha dit
i això és un factor important
la població activa
en canvi
ha disminuït
és un factor
en aquest sentit
bé
no passa res
però és un factor negatiu
quan saps
que la població ha crescut
les taxes de preus
amb molt poca diferència
són més altes
el creixement
aquí a la província de Tarragona
que el conjunt de Catalunya
la producció industrial
ha baixat un 2%
a la província de Tarragona
ha crescut un 4%
un 5%
al conjunt de Catalunya
jo crec que davant d'això
el que es tracta
és que el govern
apliqui mesures
i ara parlem de futur
que vostè demanava futur
ja ho faré més endavant
en una altra ocasió
apliqui mesures
de correcció
d'aquests elements diferenciadors
després podria parlar
també dels elements diferenciadors
en el si de la província de Tarragona
que són grans
molt bé
gràcies
senyor Balló
té la praula el senyor Arac
és un balanç
és un balanç
extraordinàriament llarg
aquest
que estem fent
i que en definitiva
ens porta diversos camins
però
jo sí que m'interessia
parlar de futur
perquè d'altres coses
per exemple
estic absolutament en contra
de l'afirmació
que ha fet el senyor Balló
jo penso que alarmant no
que en alguns casos
la situació d'algunes zones
de la província de Tarragona
és dramàtica
i per tant
seria bo de contrastar
si més no aquest tema
mirin
aquí portem tots dades
i moltes dades
venim carregats
d'estadístiques
com a bons candidats
que som desplegats
i per tant
en aquest sentit
és evident
que ara aquí
hi haurà un avall de xifres
que pot ser fins a tot divertit
però jo faré una altra cosa
trauré
una notícia
d'un mitjà de comunicació
que en principi
hem de suposar
que és un mitjà de comunicació
creïble
i que fa referència
a un estudi
fet pel Gabinet d'Estudis Socials
depenent de la Generalitat de Catalunya
el titular del qual
diu
les comarques més pobres
de Catalunya
són les tarragonines
i aquesta és una dada
en tot cas
diu moltes més coses
efectivament
després en parlarem
és una dada
per parlar-ne després
en tot cas
per parlar
de cara a les propostes
però és una dada
per tant
aquest optimisme
que respira
la banda dreta
en el sentit físic
de la sala
doncs
no sé fins a quin punt
es concreta
amb la realitat
i per tant
potser sí que comencéssim
a parlar de futur
jo sí que ho hauria fet
un matís important també
a mi em sembla
que l'actuació
del Partit Socialista
en els darrers pressupostos
en els pressupostos
que es van aprovar
per l'any 95
no era
el senyor Balló
ha fet un exercici
molt interessant
del que és
retòrica parlamentària
però és que no
transcriure amb la realitat
primer
hi havia una vinculació clara
amb els pressupostos
que s'aprovaven a Madrid
i aquesta era una condició
senyor Balló
en el partit socialista
que es van aprovar
algunes de les esmenes
i votar a favor
d'algunes de les esmenes
que es van votar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
de la cara que van posar
de la cara de tot
que se'ls va quedar
i en aquest sentit
jo recordaria
que el paper
del Partit Socialista
en aquests pressupostos
va ser especialment
Galdós
precisament per això
que deia abans
perquè moltes vegades
durant aquests últims
temps de cohabitació
a Madrid
i trasllat
d'aquest feliç matrimoni
a Catalunya
doncs
els diputats
el grup socialista
perdó una mica
el seu destino
i el paper d'oposició
l'hem hagut d'assumir
a altres grups
i aquest és un balanç
que també s'ha de fer
Molt bé
senyor Curto
Gràcies
Gràcies
El senyor Pujols
diu
al Parlament de Catalunya
no n'hi fa cas
ningú
al senyor Curto
No, no
no me'n fa cas
Convergència
i pobre de mi
si Convergència
me'n fes cas
què seria per dir
què m'està passant
m'alarmaria
no?
Esta no soc jo
n'hi fa cas
Esquerra Republicana
el grup socialista
el grup d'iniciativa
me fan cas
tots els grups
de l'oposició
i no em fa cas
Convergència
perquè no vol
comissions d'investigació
perquè la comissió d'investigació
la van firmar tots
i van dir
no mos interessa
Mire
esta és la còpia
de la denúncia
que van presentar
el fiscal
en cap del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i el fiscal
en cap del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
si no hi ha
consistència
rigor
i documentació
no accepta
tràmit
una denúncia
i conseqüent
en aquesta denúncia
mire si em fan cas
a l'iniciar les diligències
ja va posar
general a la presó
i va descobrir
que Luis Roldán
el director general
de la València Civil
estava implicat
en l'administració
de la Generalitat
primera qüestió
segona qüestió
jo com vaig compartir
els estudis
en l'altre vall
probablement no vaig tindre
tant de temps
d'an estudi
com vostè
però sumar
sí que me'n van ensenyar
datos oficials
de l'enquesta
de població activa
tasse d'atur
a Tarragona
l'any 92
13,3%
tasse d'atur
el 95
16,6%
el que passa
que s'estan jugant
en unes cifres
s'estan jugant
en unes cifres
que
per acaparar
l'atenció
i la sensibilitat humana
no?
estem
estem baixant l'atur
de quan?
des del trimestre passat
no, no, però en relació
a l'any 92
a Tarragona i a Catalunya
hi ha gent més al pal
i per últim
lo recomano
si poden comprar
o poden adquirir
la revista
època
d'esta setmana
ha descobert
un nou pastel
lo fill del senyor
Jordi Pujol
en la empresa
Farc
s'ha associat
en CAE
i per què?
perquè ha arribut
de manera directa
adjudicació directa
per 500 milions
de besetes
totes les alarmes
de les persones de Catalunya
CAE
Palomino
i Farc
i dins de Farc
està la dona del senyor
Prenafeta
Maria Luisa
Mas Corzell
mira si n'hi ha de corrupció
a l'administració
de la Generalitat
si perten la majoria absoluta
no els arrendo la ganància
perquè hauran de portar
candals a la mareu de Montserrat
i fins i tot a la mareu
de la cinta de Tortosa
perquè vindran molta feina
gràcies
senyor Cortó
tancarem aquest primer torn
després reconduirem una mica
el debat
per intentar ajustar-nos
molt més al temps
amb aquesta primera intervenció
en termes molt més generals
hem estat generosos
amb la distribució del temps
ens queden només 45 minuts aproximadament
i fora va potser posar altres qüestions
damunt de la taula
senyor Jiménez
Sí, també intentaré ser molt breu
perquè el que està clar
és que el balanç
no és el balanç oficial
sinó el balanç real
i aquell que té
aquell que té la majoria
i com he dit
la major capacitat
d'incidir en els mitjans de comunicació
pot vendre les coses
de la manera que li interessen
Mira, quatre coses molt breus
els pressupostos
que van ser votats favorablement
pels dos grups majoritaris
que vol dir que reforçaven la majoria
acceptaven crear
o establir plans d'ocupació
per valor de 517 milions de pessetes
517 milions de pessetes
per a tot Catalunya
i només per a presidència
en protocol i propaganda
més de 800 milions de pessetes
per al senyor Pujol
els 517 encara n'han retallat 142
perquè havien de reduir
la despesa pública
i en canvi
dels pressupostos de protocol
i propaganda de Pujol
res
4.000 milions
als ajuntaments
que encara no s'han lliurat
o s'estan lliurant aquests dies
també és el xocolat del lloro
i en canvi no diu res
el grup majoritari
del control de les hores extres
que han representat
l'any 92
representava 5 vegades més
que els diners del pla d'ocupació
2.500 milions de pessetes
en hores extres
als funcionaris i treballadors
de la Generalitat
miren si se'n podria crear
d'ocupació en això
un altre exemple
que diu
és que els que governen
no estan per comissions d'investigació
sobretot si tenen majoria absoluta
perquè quan sí que li interessa
això és pura retòrica
quan li interessa
sí que voten a favor
d'una comissió d'investigació
a Madrid
del GAL
o d'Intelorce
o del que sigui
i aquí sí que en van fer una
perquè sabien que finalment
les resolucions
les manipularien
com voldrien
en el cas de Sant Pere de Toralló
un altre exemple
el tema de l'atur
diu
és que les dades
són les que són
escolta
jo els he tret d'aquí
i això és un document
és un llibre
que edita
el Govern de la Generalitat
l'Institut d'Estadística de Catalunya
cada any
o l'últim
cada dos anys
per tant
no m'estic inventant res
sinó que estic traient
dades oficials
del Govern de la Generalitat
gràcies
tanquem aquí aquest primer torn
aquest gran bloc
de balança de legislatura
jo els proposo
els cinc candidats
que per intentar
administrar bé el temps
que ens queda
siguem molt estrictes
jo els donaré dos minuts
a cadascun de vostès
el següent tema
que plantegem
que plantegem nosaltres
és el de la formació
mapa escolar
de centralització universitària
en qualsevol cas
no ens oposarem
que cada candidat
utilitzin aquests dos minuts
per dir el que vulguin
estava previst
deixar un marge
de maniure al final
per abordar altres qüestions
senyor Pujols
en tot cas
en aquest cas
en aquest primer torn
en aquest primer torn
perdó
em permet
havíem previst
una ordre d'intervenció
ja sé que és una mica
encursetat això
però jo seria
amb això respectuós
ara li toca
la paraula
al senyor Abelló
en qualsevol cas
en el seu torn
utilitzi aquests dos minuts
tenir la majoria
aquí o menys
no serveix per res
espero que vostès ho comprendran
jo els recordo
jo els recordo
jo voldria recordar
a tots els candidats
i al que ens estan escoltant
que són cinc candidats
a les eleccions
al Parlament de Catalunya
intentem portar el debat
amb la màxima elegància
i tolerància possible
senyor Abelló
bé, canviem de cap de fila
però mantenim la fila índia
vaja
ficar un tema d'ensenyament
en aquest debat
en el qual el senyor Pujols
com ha sabut
doncs és cap de llista
i ha tingut la responsabilitat
d'ensenyament
bé, és posar-nos una mica
una
és una
qüestió complicada
i el senyor moderador
del col·legi de periodistes
ens ha posat complicat
de totes maneres
jo
l'anàlisi
o el balanç
seria potser
d'anunciar
dos o tres temes
que veiem
de forma absolutament clara
sobretot
en relativitat
al territori MEC
al territori del Ministeri
de Educació i Ciència
estem en un procés
de reforma
en aquests moments
es havia anunciat
durant aquest temps
es havia anunciat
que a Catalunya
es repensaria
en dos anys
segurament
el procés de reforma
del conjunt de l'Estat
això no ha estat així
al contrari
estem en un cert procés
d'endarreriment
no diria dos anys
però hi ha un cert procés
d'endarreriment
hi ha temes
absolutament clars
el país està ple de caracoles
hi ha moltes caracoles
aquestes mancants
en tot cas d'un procés
d'inversió
que cal plantejar-se
amb molta més seriositat
s'atén molt poc
als consells escolars
una mesura participativa
tan important com aquesta
des del govern
de la Generalitat
s'atén molt i molt poc
la dotació d'especialistes
està pràcticament
a les barceroles
a diferència del conjunt
de la resta del territori
del Ministeri
de Educació i Ciència
i una qüestió
que jo la considero
fonamental i bàsica
que és que no estan
en absolut regulats
els mòbils
de garantia social
això vol dir
l'atenció
en definitiva
d'aquests alumnes
que tenen fracassos escolars
que la nova legislació
si amb això m'equivoco
ja ho corregirà
el senyor Pujals
que evidentment
en sap més que jo
no preveu
quines són les vies
d'anar a FEP
etc.
i per tant
aquests mòduls
que alguns ajuntaments
resolen
des del govern
no estan encara
en absolut regulats
i això ho considerem
de màxima gravetat
la formació d'adults
un tema que està regulat
també en la llei
pertany a benestar
i no els que han de saber
d'educació en un govern
com és el d'ensenyament
i per fi
l'haver aconseguit
els concerts
a escoles
en aquest vent
a prop d'aquí
com l'Alba i Turó
superant
els temes
de convivència social
que haurien de tenir
aquestes escoles
o d'estar en diverses evitades
o bé
que siguin mixtes
les escoles
evidentment
ha estat també
una obra del govern
d'aquest temps
molt bé
torn pel
cap de llista
Esquerra Republicana
bé
el tema del
jo d'entrada
coincidir amb la precisió
que ha fet el senyor
el senyor Balló
en el sentit que
efectivament aquest és un tema
en el qual
doncs
honorable
ja els té
un cert avantatge
però bé
sigui com sigui
és cert que
el mapa escolar
ha estat un dels temes
importants
en aquests quatre anys
aquí es parlava
de mapa escolar
es parlava de universitat
són dos temes
molt diferenciats
i que potser
valia la pena tocar
pel que fa al mapa escolar
d'entrada
dic que la postura
Esquerra Republicana
ve una mica
condicionada
també pel fet
que el mapa escolar
no deixa de ser
un fill
un fill
potser una mica
a bord
del lleix
que venen del sistema genèric espanyol
que són
l'Oli i l'Oxe
i en aquest sentit
nosaltres ja vam manifestar
la nostra postura contrària
amb aquestes lleix
per tant
d'entrada
dir dues coses
aquestes lleix no són bones
i segona
una reflexió potser
que va més enllà
més enllà de l'ensenyament
però que també és apropiada
per fer-la en aquestes dates
i és que
un tema tan important
com l'ensenyament
s'ha de planificar
a partir d'una llei espanyola
i aquest és una mica
un cert contrasentit
que ens trobem
no només en el tema
de l'ensenyament
sinó en d'altres temes
és a dir
la poca capacitat
que tenim
en alguns casos
o que té el govern
en alguns casos
de poder decidir
temes que són importants
en l'estructuració del país
nosaltres hem demanat
un finançament específic
de la reforma
i de tota manera
el departament
l'ha presentat recentment
i amb un cert retard
i nosaltres entenem
que aquest és un tema
que serà com a bastant
complicat d'aclarir
no acabem de veure-ho clar
és evident
que per fer una reforma
de qualitat
hauria escalgut
una inversió
des del nostre punt de vista
molt més elevada
quins són els principals
punts d'acord
que nosaltres tenim
en el mapa escolar
per una banda
la no inclusió
de l'ensenyament infantil
i d'adults
tema que em sembla
que és prou clar
i en aquest sentit
com he dit abans
hi ha una dependència
del tema
d'ensenyament d'adults
amb un altre departament
de la Generalitat
la qual cosa
no s'entén
de no ser que sigui
per raons
que hi ha entelars
bàsicament
un altre aspecte important
és la incongreció
de com es farà
el pas d'alumnes
professorats
i fins i tot
d'infraestructures
del que seria
l'últim cicle
de l'actual EGB
al primer cicle
de l'ESO
un altre aspecte important
la desatenció
d'algunes zones rurals
és a dir
en alguns casos
s'ha primat
el criteri econòmic
per damunt
del criteri social
i evidentment
que hi ha algunes poblacions
que tenen poca ràtio
és a dir
que hi ha pocs alumnes
però
acabo de seguida
però que és evident
que han de tenir
com a mínim
els mateixos drets
que en d'altres zones urbanes
i finalment
el tema
de la formació professional
que no
en cap cas
ha satisfet
les necessitats
de moltes poblacions
que no responen
absolutament
la seva realitat socioeconòmica
amb els ensenyaments
de formació professional
que es fan
això seria un resum
i m'ha quedat
el tema de la universitat
pendent
senyor Cortó
gràcies
l'únic element
jo diria que
és extraordinari
que tenen
les comunitats autònomes
l'únic element
d'extraordinària importància
per a incidir
en la economia
en efectes
estrictament econòmics
de manera positiva
o de manera negativa
les comunitats autònomes
l'únic element
del que disposen
són
els propis pressupostos
si un pressupost
està ben fet
ben elaborat
i ben executat
la incidència
en la economia
d'aquella comunitat autònoma
en este cas
de Catalunya
és positiva
si el pressupost
és dolent
la incidència
és negativa
doncs bé
nosaltres
jo en este cas
ja veu
senyor Pujols
que ara el deixaré respirar
està inclús
destacaré
la seva tarea
a la frenta
de la conselleria
d'ensenyament
ja veu que
en ànimo de ser just
no hi ha
una crítica especial
a la política
d'ensenyament
del govern
de la Generalitat
no la hi ha
i una qüestió
que determina
si hi ha o no hi ha
crítica especial
si hi ha o no hi ha
disconformitat
és el número
d'iniciatives parlamentàries
que es presenten
en forma d'interpel·lacions
al Parlament
de Catalunya
això determina
si hi ha descontent
sobretot al carrer
que ha de ser
el nostre punt
de referència
i la veritat
és que
interpel·lacions
el conseller
d'ensenyament
de la passada
legislatura
no n'ha tingut massa
perquè la política
d'ensenyament
no ha sigut
objecte de
controvèrsia
i vol dir que
en termes generals
ha sigut
una política
prioritària
dins dels pressupostos
de 1995
han creixut
les dotacions
pressupostàries
en gasto corrent
i en gasto d'inversió
han creixut
les dotacions
pressupostàries
consignades
per a les universitats
i en tot cas
l'única decepció
que tenim
la gent
de les comarques
de Tarragona
del sur
de les comarques
de Tarragona
és que
al donar suport
natros
tots els grups parlamentaris
a la creació
de la Universitat
Rovira i Virgili
van tindre
la il·lusió
que es compliria
la llei
i la llei
diu exactament
que la Universitat
Rovira i Virgili
s'ubicarà
a les comarques
de Tarragona
i d'una manera
especial
va dir
prioritària
a les comarques
de l'Ebre
probablement
aquesta és la signatura
que queda pendent
i que jo reclamaria
i ho haurem de reclamar
en la pròxima legislatura
que es compliix
que la llei
després de bastants anys
d'aprovada
El cap de llista
d'iniciativa
Sí, d'iniciativa
Els vers
Bé
possiblement
no és la pitjor signatura
crec que en això
coincidim
amb altres
companys
candidats
el tema
de l'ensenyament
si més no
crec que
hi ha molt
més a fer
del que s'ha fet
partim d'una realitat
les competències
que tenim
cedides
en ensenyament
estan
avaluades
en uns diners
i resulta que
les pessetes per habitant
que l'Estat
ens dona per ensenyament
són bastant més reduïdes
que les pessetes
per habitant
que cobren
la majoria
de les comunitats
autònomes
de la resta
de l'Estat espanyol
Per tant, aquí tenim
una primera mancança
que es va negociar
malament
aquesta transferència
i avui tenim
menys diners
per a fer
la mateixa
política educativa
que s'hauria de fer
o que s'està fent
a altres territoris
i pràcticament
és la meitat
de la quantitat
que estan rebent
comunitats
com País Basc
i Navarra
altres problemes
un altre problema
és que
en aquesta legislatura
s'ha perdut
s'ha perdut
pes polític
per part
de la Conselleria
d'Ensenyament
per què?
perquè
per una banda
l'ensenyament
d'adults
s'ha traspassat
en un
contrasentit
però que és lògic
dins de la política
del Govern
de la Generalitat
a benestar social
i sembla
que els adults
que vulguin formar-se
ja no s'han de preocupar
no s'han de preocupar
d'aquests adults
ensenyament
sinó que
aquests han de passar
per benestar social
és a dir
és una espècie
de distracció
que han de tindre
els adults
que es vulguin formar
la formació d'adults
no depèn
d'ensenyament
sinó que depèn
de benestar social
universitats
depèn
no d'ensenyament
sinó
d'un comissionat
que
si alguna característica
té
és que abans
va ser
conseller d'ensenyament
però que
fa
que hi hagui
una política
de no perfecta
coordinació
com abans
podria fer-se
quan l'ensenyament
universitari
i no universitari
funcionava
tenim un mapa escolar
no consensuat
sí ampliament
consensuat
per part
de les dues
forces majoritàries
però no per part
de la comunitat
educativa
que planteja
conflictes
que encara s'han de resoldre
des de la participació
social
des de la preparació
del professorat
per a la reforma
o des del tema
de les zones rurals
en les que
s'ha tingut més en compte
conceptes de rendibilitat
econòmica
que de rendibilitat social
és a dir
els pobles petits
els alumnes
que es vagin a desplaçar
i moltes vegades
els alumnes petits
els alumnes
de 12-14 anys
quan es comencen a desplaçar
acaben desplaçant-se
els alumnes
i els pares
és a dir
que és una política
que va en contra
del reequilibri
hem demanat
si us plau
has aburit
ja el temps
intentarem
deixar algun marge
pel final
tanca aquest segon
gran bloc
de temàtica
el senyor Pujals
moltes gràcies
en tot cas
intentaré ser
molt breu
l'ensenyament
públic
a Catalunya
avui
és gratuït
des dels 3 anys
fins als 18
amb la reforma
s'ha allargat
dos anys
l'educació obligatòria
l'ensenyament
és una de les principals
conquistes socials
del nostre país
d'ençà de la recuperació
de les llibertats democràtiques
i jo vull manifestar
primer
que la LOCSE
la llei
d'ordenació general
del sistema educatiu
és una bona llei
per això
li vam donar
suport
i també vull remarcar
que el departament
d'ensenyament
té la possibilitat
d'incidir
molt
i a fons
en els continguts
curriculars
que han d'estudiar
els joves
de Catalunya
en els
darrers
15 anys
a Catalunya
s'han creat
més de 300.000
noves places
escolars
i tots recordarem
que l'any 79
quan es van fer
les primeres eleccions
municipals
vam trobar
un panorama
desolador
a tots els municipis
a molts municipis
hi havia més aules
en baixos
i en locals
comercials llogats
que no pas
en els centres educatius
i aquesta és una situació
que s'ha transformat
radicalment
radicalment
el govern
ha dedicat
una atenció
prioritària
a l'àmbit
de l'ensenyament
i en aquesta
darrera legislatura
concretament a Tarragona
s'han invertit
més de 5.000 milions
de pessetes
en noves construccions
el mapa escolar
de Catalunya
preveu
unes inversions
molt altes
precisament
perquè tinguem
uns equipaments
que donin resposta
a les necessitats
educatives
de les nostres comarques
concretament
sense comptar
les obres
petites
ni els equipaments
el mapa escolar
preveu
una inversió
en 57
noves
actuacions
per un import
de 12.000 milions
de pessetes
que si afegim
els equipaments
i les obres
petites
els RAM
arribarà
als 20.000 milions
de pessetes
això representa
el 16%
del total
de Catalunya
vull recordar
que el mapa escolar
de Catalunya
es va fer
d'acord
amb uns criteris
que en la seva
majoria
van ser votats
a favor
per part
de tots
els partits
polítics
només cal
consultar
el diari
de sessions
i que en la seva
globalitat
va ser objecte
d'acord
amb el partit
dels socialistes
de Catalunya
i crec que ha estat
un acord
molt positiu
el senyor
Jimeno
ha dit que
la comunitat educativa
no ha consensuat
el mapa escolar
li vull recordar
que fa poques setmanes
el consell escolar
de Catalunya
on hi ha representats
tots els sectors
de la comunitat
educativa
va dictaminar
favorablement
el mapa escolar
de Catalunya
i en va fer
una valoració
altament positiva
hi ha tots
els sectors
de la comunitat
educativa
representats
es parla
de desatenció
a les zones
rurals
crec que
la creació
de zones
rurals
ha estat
un dels grans
encerts
del departament
d'ensenyament
i vull fer honor
als meus predecessors
que són els que
ho van tirar endavant
però l'any 80
a Catalunya
es van crear
15 zones
escolar rurals
en l'actualitat
en tenim
66
aquest és un creixement
important
en la dotació
d'especialistes
en aquest moment
de l'any 92
a l'any 95
hem passat de 5.000
a 7.200
i de fet
nosaltres
haurem dotat
tots els centres
escolars de Catalunya
dels professors
especialistes
tres anys abans
que no s'acabi
el termini
d'implantació
del nou sistema
educatiu
i una darrera cosa
i una darrera cosa
per acabar
Catalunya
és el lloc
d'Europa
on es manté
l'escola oberta
als pobles
amb menys alumnes
és a dir
en tots aquells
nuclis de població
on encara
hi ha
7 alumnes
que és la
xifra mínima
es manté
escola oberta
és el país
d'Europa
on es fa un esforç
més important
per mantenir
escola oberta
als nuclis
petits
de població
i cal que sigui així
si volem treballar
per l'equilibri territorial
Gràcies senyor Pujal
si algun dels candidats
vol fer alguna meditació
sobre aquest apartat
encara de formació
jo intentaria
distribuir
un minut
per intentar introduir
un tercer gran bloc
que és el de l'equilibri territorial
en el que jo sugereixo
als candidats
és un aspecte molt ampli
que permetria
recuperar
algunes de les qüestions
econòmiques
i d'altra índole
que s'han plantejat
el senyor Balló
vol fer ús
de un minut
No, jo està
en absolut
en desacord
algunes de les qüestions
és veritat
que el grup socialista
al Parlament
ha buscat acords
és un tema
en el qual
nosaltres estem molt sensibilitzats
i en part
han estat
en governs socialistes
a Madrid
en majoria absoluta
més a més
en el qual
es va aprovar
l'ALOXE
per tant
ens sentim molt identificats
amb aquesta llei
el que no estic
en absolut d'acord
és en que
aquest hagi estat
un tema brillant
perquè algunes de les coses
que queden per resoldre
són francament importants
i a la comunitat
autodocativa
hi ha problemes
certament
i això és així
el procés
de reforma
i d'aplicació
de reforma
serà molt conflictiu
ho sabem
i els acords polítics
eren importants
és veritat
que s'hagi passat
les xifres
això ho sap millor
el senyor Pujols
de 5.000 a 7.200
però evidentment
aquest no és el soste
d'especialistes
i estem molt endarrerits
i aquest és el que volia
jo dir
o com volia dir
també
una cosa
que la considero
molt important
i que efectivament
el senyor Pujols
difícilment
perquè efectivament
no estan regulats
els mòdols de garantia social
i aquest és un tema
molt important
no estan regulats
hi ha la promesa
de regulació
i la promesa
d'assumir
algunes d'activitats
d'alguns municipis
o bé
la qüestió aquesta
que el senyor Benacte
de la formació d'adults
no pot estar
i hauria d'estar
en l'àrea aquesta
jo penso que aquesta
és una qüestió
dels 5.000 milions
que diu el senyor
Pujols
són certs
segur
ell ho sap
però queda moltíssim
i el país continua
sembrat de cracoles
bé
hi ha algun altre candidat
que vulgui matitzar
alguna qüestió
sobre aquest tema
de la formació
no bé
doncs
en aquests moments
obrim
sí
en tot cas
el senyor
jo em trobo amb un problema
que suposo
que ja comprendran
vull dir
Tom es queixa
si no el contesto
però és que no tinc temps
de contestar
tot el que es diu
és que em sap greu
queixar-me
no m'agradaria pas
ja tancarem el debat
per tant
fins aleshores
diguin el que vulguin
és que tractem temes importants
i comprenc
que el senyor Belló
reclami una resposta
sobre el tema
dels programes
de garantia social
efectivament
l'OLCS va aprovar
en un moment
en què el govern central
tenia majoria absoluta
però sap també
el senyor Belló
que el grup parlamentari
de Convergència i Unió
la va votar a favor
aquesta llei
i la valorem
molt positivament
i el govern de la Generalitat
ha pres un compromís
extraordinari
amb la reforma
els programes
de garantia social
en aquest moment
s'han regulat
amb caràcter experimental
per què?
perquè no entraran
en vigor
sinó
en aquells alumnes
que hagin enllestit
els estudis
de l'educació secundària
obligatòria
per tant
ara ho estem fent
anticipadament
com en el seu moment
es va fer l'ESO
i ara s'està fent
els nous batxillerats
els programes de garantia social
recullen a més a més
una experiència
en què Catalunya
ha estat capdavanter
que són els plans
de transició
del treball
i en aquest sentit
els diferents
portaveus
del tema
d'ensenyament
al Parlament
saben que el departament
s'ha compromès
a estudiar
la possibilitat
que aquests programes
de garantia social
es puguin fer
d'acord
amb ajuntaments
administracions locals
també
consells comarcals
i amb els agents
econòmics
i socials
aquest és un tema
que avui
la part bàsica
del decret
que ha de desenvolupar
el ministeri
encara no s'ha fet
ho estan fent
també amb caràcter experimental
i amb caràcter
d'anticipació
és un tema
que es resoldrà
no immediatament
però sí d'aquí
poc temps
per un altre costat
un dels temes
per exemple
que genera més inquietud
en el professorat
és el que abans
citava el senyor Banach
el pas
del professorat
de primària
que s'ha d'incorporar
a la nova educació
secundària obligatòria
que també
tampoc no he pogut
donar resposta
el mes de novembre
sortirà publicat
el decret de mobilitat
el decret de mobilitat
després si vols
parlar de l'altre tema
però el decret de mobilitat
preveu
que hi pugui haver
la incorporació
voluntària
de més de dos mil mestres
de primària
a l'educació secundària
obligatòria
i en aquest cas
en el cas concret
de Catalunya
s'ha fet
com donant-hi
els al·licients
d'una promoció interna
és a dir
els mestres
que passin a secundària
cobraran
les seves retribucions bàsiques
però milloraran
les seves retribucions
complementàries
i hi havia un gran tema
a resoldre aquí
era si això
s'imposaria
o si fóra
una adscripció voluntària
i el departament
ha optat
perquè sigui
una adscripció
voluntària
aquest decret
de mobilitat
sortirà
el mes de novembre
publicat
i té
un ampli suport
de les forces sindicals
que representen
el professorat
naturalment
el mapa escolar
ara
en el cas concret
dels equipaments
que em preguntava
en aquest moment
té
la planificació
en càrrec
els pressupostos
d'aquí
fins al pressupost
de l'any 2000
i això ens permet
estudiar
totes les situacions
transitòries
dels centres
que s'han d'ampliar
o modificar
en les seves instal·lacions
deixem-ho aquí
molt bé
és un paper
una mica
incòmoda
i antipàtic
el del moderador
intentarem introduir
altres qüestions
posem damunt la taula
el del requilibri territorial
insisteixo
que
sobre aquest epígraf
es poden
tocar
moltes altres qüestions
en aquesta ocasió
obre el torn
el cap de llista
d'Esquerra Republicana
el senyor Benach
molt bé
aquest és un tema
efectivament
que és d'una
complexitat extraordinària
i aquí podríem estar parlant
de requilibri territorial
d'ordenació del territori
de planificació del territori
de molts dels temes
fins i tot
d'alguns dels quals
ja hem parlat
aquest és un tema
per nosaltres
d'una importància extraordinària
en definitiva
ha de ser
una mica el cavall de batalla
d'aquests propers quatre anys
i ho ha de ser
des d'una perspectiva de govern
jo diria que
a més a més
ho ha de ser
des d'una perspectiva
de debat
en la societat
aquesta no és una qüestió
ni molt menys romàntica
és una qüestió
d'acció política integral
i si no
es té clar això
malament rai
malament rai
perquè abans posava un exemple
pel tema d'un reportatge
que sortia
en què les comarques
més pobres de Catalunya
són les tarragonines
s'ha anunciat
d'un mitjà de comunicació
però que d'alguna manera
reflecteix
tot un seguit
de problemàtiques importants
en aquestes comarques
hi ha comarques
que realment
tenen greus problemes
de subsistència
em refereixo
per exemple
al Perorat
a la Terra Alta
part de les Terres de l'Ebre
fins i tot part del camp
i és evident
que els desequilibris
que hi ha entre zones
són importantíssims
tot això
és evident
que passa
per una reconducció
de la política
que s'ha estat fent
fins ara
a molts nivells
d'entrada
un concepte fonamental
el concepte
de desenvolupament sostenible
que està
plantejat
en aquest debat
més endavant
per nosaltres
és aquí
on s'havia de plantejar
en el sentit
que
hi ha
la Comissió de les Nacions Unides
pel Medi Ambient
i el Desenvolupament
en un informe
conegut
com l'informe
Brundtland
es definia
que el desenvolupament
sostenible
era aquell
que es concretaria
en un sistema econòmic
que satisfés
les necessitats
de la generació present
sense comprometre
les necessitats
de les generacions futures
és aquest el concepte fonamental
pel qual hem d'intentar avançar
és evident
que això
implica tot un seguit
de polítiques
i de canvis radicals
en l'estructura actual
del govern
i de la mateixa divisió
de Catalunya
exemples
consells comarcals
els consells comarcals
són uns organismes tristos
pobres
que no serveixen
pràcticament per a res
exemple
el consell comarcal
del Baix Camp
no té ni 100 milions
de passetes
per pagar el personal
i alguna subvenció
que poden donar
de 50.000 peles
aquí s'acaba
la gran filosofia
del consell comarcal
i com aquest
tants d'altres
esclar
quin és
en referència a això
quin és el paper
que s'està atorgant
a la Diputació Provincial
etc.
tema de pla d'obres i serveis
els mateixos tècnics
del Departament de Governació
en algun cas
reconeixen en veu baixa
que els fa una certa vergonya
fins i tot
els criteris
pels quals
s'han donat les subvencions
del pla d'obres i serveis
i realment
en aquest sentit
en el Saudí
en vam parlar
i vam acabar
de denunciar
tot un seguit
de qüestions importantíssimes
i molts exemples més
en tot cas
el que és evident
és que aquestes comarques
tenen greus problemes
en alguns casos
de subsistència
fins i tot
i que una acció
d'equilibri territorial
és fonamental
per al futur del país
i ja diria
en aquest cas
en la seva globalitat
molt bé
torn pel cap
de llista
del pla d'obres i globular
senyor Curto
moltes gràcies
la llei del pla territorial
va ser objecte
de moltes esmenes parcials
per part dels grups parlamentaris
de l'oposició
i també
d'esmenes
a la totalitat
de retorn
del projecte de llei
però com era
un aspecte
importantíssim
que afectava
el futur
de la nostra vida
i de la nostra qualitat
de vida
tots els grups
van fer un esforç
en retirar
les esmenes
a la totalitat
per tal
que el pla territorial
de Catalunya
que podia servir
de reequilibri territorial
se pogués portar
a terme
lamentablement
la llei està aquí
els dibuixos
els planos
les memòries
estan aquí
però distribució
equilibrada
del creixement
en quant
a la qualitat
de vida
i en quant
a la renta
per càpita
no s'ha fet
és a dir
hi ha pobles
i llocs de Catalunya
que es viu
millor que uns altres
hi ha pobles
i llocs de Catalunya
on els ciutadans
guanyen millor
la vida
que uns altres
i avui
és lamentable
constatar
que
el pla territorial
general
de Catalunya
que ha sigut
una aspiració
des de
la legislatura
del 84
al 88
que es pogués portar
a terme
està damunt la taula
o en el millor
dels casos
està per dins
els calaixos
jo quan a vegades
vaig entrant
de Tortosa
a Barcelona
i veig
que hi ha camps
de golf
magnífics
un camp de golf
gasta
l'aigua
d'una ciutat
de 10.000 habitants
i veig
algunes persones
a les 11 del matí
jugant al golf
la pregunta que em faig
és
o en este país
mos han tornat
locos
o en este país
mos surten
los duros
per les orelles
perquè un país
només s'aixeca
treballant
i a les 11 del matí
que haguen ciutadans
que vaguen
a jugar
al golf
és d'un país
demencial
menys mal
que és una
minoria
menys mal que és una minoria
però en tot cas
en tot cas
un camp de golf
que gasta
l'aigua
d'una ciutat
de 10.000 habitants
no significa
cap element
d'equilibri
territorial
jo recordo
que l'any 88
i en motiu
d'un debat
el president
de la Generalitat
va parlar
del creixement
de Catalunya
i del creixement
de Barcelona
i nosaltres
li vam preguntar
què en tenia
per creixement
de Catalunya
i creixement
de Barcelona
creixement
de Barcelona
en base
a què?
a una gran capital
com pugui ser
Mèxic
Buenos Aires
en 12 o 15 milions
de ciutadans
en contaminació
en pol·lució
o una ciutat
com Amsterdam
bon
una capital cultural
administrativa
o prestadora
de serveis
que entén
per creixement
de Catalunya
les xifres
que s'han donat abans
la relació
que tenim
de les reptes
familiars
disponibles
per capital
de les comarques
aquesta és la signatura
pendent
que ens afecta
a tots els ciutadans
no només de Tarragona
sinó a tots els ciutadans
de Catalunya
en relació
al nostre futur
més immediat
moltes gràcies
senyor Cortó
Vítor Jiménez
sí
jo crec que
és este
el tema
més important
que ens hauria
de portar
a debat
perquè
lògicament
no venim a debatre
en el conseller
d'ensenyament
sinó venim a debatre
en el candidat
o en els candidats
dels grups parlamentaris
pel conjunt
de problemes
del territori
i avui
el problema
o els problemes
més importants
que preocupen
els ciutadans
i ciutadans
de Tarragona
de Tarragona
perquè suposa
que no som
diferents
de la resta
de Catalunya
i de la resta
de l'Estat
és l'atur
és la crisi
econòmica
i és el desequilibri
territorial
sobretot per en aquelles comarques
que tenen el futur
molt dubtós
i és cert
que la suma global
dels 560 i tant mil habitants
que som
surt
que Tarragona
global
creix
que evidentment
el nivell de renda
ha creixut també
que
anem fent
que els índexs
de qualitat de vida
entre un dels índexs
per exemple
el volum
de residus
per habitant
també creix
però que això
quan ho desglosem
en el conjunt
del territori
veiem que hi ha diferències
tan importants
com que
hi ha comarques
com el Baix Penedès
el Tarragonès
o el Baix Camp
que han creixut
més del 17%
en els últims 15 anys
del Baix Penedès
el 40%
pràcticament
i que hi ha comarques
com la Ribera
la Conca
de Barberà
la Terra Alta
o el Priorat
que han perdut
del 3 al 15%
de la població
i que
a més a més
en el nivell de renda
que ho comentàvem abans
en el rànquing
de comarques
de la renda neta
de familiars disponibles
la Terra Alta
està en
41 de 41 comarques
que
el Priorat
està
la 40
que
la Conca
de Barberà
està la 39
o que el Montser
està la 37
i això
és una altra realitat
que també
hem de tindre en compte
que hi ha una bona part
més de mitja
més de mitja
circunscripció
que està
entre les zones
més pobres
segons dades oficials
que l'atur
que l'atur
s'ha incrementat
i que aquí
hi ha una gràfica
prou estimativa
prou clara
evolució de la població
l'ataque negra
és la població
activa
l'ataque negra
és la població activa
la població ocupada
i la ratlla gran
la població activa
hi ha un marge
cada vegada
més ampli
entre la població
ocupada
i l'activa
és a dir
l'atur
s'augmenta
i que
això
per part del govern
de la Generalitat
se n'ha fet ben poquet
perquè aquestes comarques
que dèiem
les més despoblades
hi ha pèrdua
d'activitat agrària
hi ha empobriment
l'índex de modernitat
que és la pèrdua
d'actius agraris
es planteja
com un abans
de Catalunya
en conjunt
abans hi havia
el 7%
de la població
activa agrària
ara només n'hi ha 3
i això
és obvi
que el pla territorial
no ha fet res
per reconduir
aquesta situació
i ara ens diuen
que després
d'aquests 9 anys
tindrem 3 o 4 o 5 o 6 anys
més
per fer plans
territorials parcials
o per desenvolupar
plans hidrològics
absolutament irracionals
molt bé
torn pel senyor
Pujals
moltes gràcies
de fet
naturalment
jo dono les dades
de globalitat
de les comarques
tarragonines
el senyor
benach
invocava
no sé
quin diari
jo el que puc
és aportar
una notícia
que és d'un diari
ben poc
sospitós
ben poc
sospitós
de ser proper
a la formació
política
que represento
el diari
El Mundo
el diari
El Mundo
recomana
que aquells
que vulguin
trobar treball
vagin
a 3 ciutats
una d'elles
Tarragona
i fa una anàlisi
de totes
les províncies
en base
a la valoració
i la combinatòria
dels següents valors
renda per càpita
IPC
els salaris
el preu de la vivenda nova
la taxa d'atur
i el nivell de col·locació
de totes elles
la que surt
més ben puntuada
és la de Tarragona
no són precisament
propers
a Convergència
i Unió
que quedi clar
naturalment
l'equilibri territorial
és un dels objectius
bàsics
del govern
compartit
per totes les forces
polítiques
però és un dels objectius
bàsics
del govern
el senyor
Curto
deia
volem convertir
Barcelona
en Mèxic
Districte Federal
no
entre les coses
perquè no podem
no hi ha 40 milions
d'habitants
a Tarragona
ni a Catalunya
i per tant
seria difícil
que a Catalunya
hi hagués una ciutat
de 40 milions
d'habitants
en qualsevol cas
quan parlem
d'equilibri territorial
per nosaltres
l'existència
d'un polígon
industrial
que és un dels més
importants d'Europa
a Tarragona
és creació
de riquesa
que Portaventura
s'hagi fet aquí
i no a Lleida
tocant els monegres
com volia l'alcalde
de Barcelona
el senyor Pasqual Maragall
doncs sembla que això
afavoreix
l'equilibri territorial
aquí
a Tarragona
que és la circunscripció
electoral
que nosaltres
en primer terme
hem de defensar
quan es parla
que els criteris
amb què s'aproven
els plans
d'obres i serveis
són vergonyosos
jo només voldria recordar
que en els darrers 10 anys
s'han aprovat
llevat d'enguany
per unanimitat
sempre
sempre
i en guany
segurament
perquè hi havia les eleccions
a prop
i algú ha tingut por
o no sé ben bé què
de creure
que potser això
doncs
els podia perjudicar
electoralment
nosaltres presentem
un seguit
de propostes
concretes
per tal que
el conjunt
de les comarques
tarragonines
també
el Priorat
i la Terra Alta
i la Conca de Barberà
puguin participar
d'aquest progrés
que avui és general
a Tarragona
i és general
a Catalunya
jo només voldria recordar
que
d'acord
amb unes dades
d'opinió pública
elaborades pel Centre
d'Investigacions Sociològiques
el 74%
de la població
catalana
valora
positivament
l'obra
del govern
per tant
no ho devem estar fent
tan malament
ni deu anar
tot tan malament
i en relació
a les dades
de l'atur
jo no estic disposat
a discutir
eternament
sobre quines són
les dades certes
aporto les dades
del Departament de Treball
que estan acceptades
per tothom
estan acceptades
per tothom
i en xifres absolutes
i en xifres de percentatge
l'evolució
és clara
avui
Tarragona
Tarragona
està per sota
de la mitjana
d'atur
d'Europa
dels països
de la Unió Europea
Gràcies
tanca aquest bloc
després hi haurà segur
és terrible
això de les xifres
és veritablement
senyor Balló
endavant
és que estava
vostè
estava explicant
que ara acabarem
aquest torn
però que deixo
l'opció
evidentment
que els candidats
vulguin fer-vos-ho
després de la paraula
permetitzeu
ampliar algunes qüestions
no
dic que el tema
de les xifres
és terrible
jo he fet
ús també
d'unes xifres
i que són
segurament tan certes
com les
que manifestava
el senyor Pujols
o les que han manifestat
en l'anterioritat
tots hem buscat
jo crec que fons
absolutament
certes
jo crec que fora
una incorrecció
dir que
la província
d'Aragona
té un creixement
superior al conjunt
de Catalunya
i això no és cert
i tots sabem aquí
que això no és cert
jo dic que no vull
ser alarmista
no vull ser alarmista
i abans el senyor
el senyor Bonag
m'ho criticava
per exemple
jo he estat
candidat a unes eleccions
municipals
no fa gaire
i la situació
de Reus
i de la meva comarca
no estava tan malament
com deia
Convergència i Unió
aleshores
ni està tan bé
com diu
Convergència i Unió
ara
per tant
jo penso que
amb aquestes coses
s'ha de ser
s'ha de buscar
una sèrbida
i a més almenys
ha de comprendre
que jo la busqui
en aquest sentit
i el que sí és cert
és que si hi ha
aquesta diferència
relativa
que hi és
el que caldria
és una acció de govern
que anés a corregir-la
tornaré a donar
unes altres xifres
i és possible
que n'hi hagi
algunes
que les contradiguin
el procés
d'inversió
amb inversió
amb aquests 3 anys i mig
que ha fet
el govern de la Generalitat
de Catalunya
el conjunt de Catalunya
ha estat de 125.000
pessetes per evitant
de l'ordre de 125.000
pessetes per evitant
les porto a evitant
perquè em sembla
que és un referent
i en canvi
la demarcació de Tarragona
en la nostra província
ha estat de 100.000
pessetes per evitant
segurament han estat
suficients i interessants
per Tarragona
segur
però si es vol evitar
aquest procés
de desequilibris
inversió pública
referia
aquest procés
de desequilibris
o d'una certa
tensió diferenciadora
les inversions
haurien de tenir
exactament
el sentit contrari
i aquesta és una realitat
damunt
tenim els problemes
interiors
i efectivament
comarques
com el Priorat
com la Conca
com la Terra Alta
requereixen
el ser
denominades
comarques
d'obligació
de reactivació
i que tinguin
una tensió especial
vull fer referència
també
a que
aquestes
125.000 pessetes
per evitar
en el conjunt
de Catalunya
efectivament
en la nostra província
tenen unes diferències
importants
i per exemple
el Baix Ebre
es parla
d'unes 192.000 pessetes
per evitar
les dades
són de la Generalitat
també
i en canvi
el Baix Camp
són de 48.000
però ara no voldria
fer aquesta manifestació
molt breument
dues coses
dir en el tema anterior
que efectivament
el territori
imec
amb aquell tema
que discutíem
el senyor Pujals
i jo
ens ha adelantat
certament
amb la regulació
aquesta
el pla únic
d'obres i serveis
voldria dir-li
al senyor Pujals
de forma clara
que en la Comissió
Govern Local
de Catalunya
a la qual jo pertanyo
no hem votat mai
els representants
de la Federació
de Municipis
a favor
inclús hi ha un recurs
de la Federació
de Municipis
de Catalunya
amb sistema
de distribució
per comarques
en els quals
el sistema judicial
ens ha donat la raó
gràcies
ens queden ja
10 minuts finals
jo demanaria
als candidats
que vulguin
fer-vos de la paraula
que intentem administrar
de la millor manera possible
calculem
una intervenció
d'un minut i mig
per cadascun
de vostès
ha demanat-se la paraula
el senyor Banach
el pla d'obres i serveix
qui l'està qüestionant
no som nosaltres només
ajuntaments governats
per Convergència i Unió
i consells comarcals
governats per Convergència i Unió
també el qüestionen
punt
tema de reequilibri territorial
a veure
no es tracta tant
de dir
el port d'aventura
equilibrar el territori
perquè no equilibri el territori
és un factor positiu
és un factor
que equilibri
algunes polítiques
però evidentment
el port d'aventura
amb el Priorat
poca cosa tenen a veure
i amb la Terralta
i amb la Conca de Barberà
i en aquest sentit
el que és evident
és que hi ha tot un seguit
de polítiques
de grans infraestructures
que sí que tenen a veure
les carreteres del Priorat
són les que han tingut
menys inversió
a tot Catalunya
en aquests moments
per carretera del Priorat
doncs sobretot
pel Priorat més interior
fa pena
el trasbastament d'aigua
del riu Ebre
cap a Barcelona
que és un projecte
que no s'ha reconegut
mai públicament
perquè en el fons
tothom coneix
la intenció
tant del govern
de l'estat espanyol
com del govern
de la Generalitat
és a dir
tant dels socialistes
com de Convergència i Unió
és un factor
de desequilibri total
d'aquestes comarques
però de desequilibri total
és la condemna a mort
de les terres de l'Ebre
i sobretot
de la part del Delta de l'Ebre
i en aquest sentit
aquest és un aspecte
també de desequilibri territorial
programes
de les comarques interiors
agricultura
podríem posar 200 exemples
el tema del cereal
a la Conca de Barberà
el tema de l'Avellana
al Baix Camp
d'aquests serveis
la dormitació d'origine
de l'Avellana
de res
el tema de la vinya
i la vit
que fa pocs dies
hi ha hagut una polèmica
importantíssima
el tema de pesca
en definitiva
tot un seguit de qüestions
per acabar
amb una pregunta
senyor Pujals
l'ordenació del territori
en aquest país
per a quan
és a dir
els consells comarcals
hem vist abans
de què poca cosa fan
dissortadament
les comarques
de què estan servint
en aquests moments
vostès mantenen
la província
vostès mantenen
la Diputació Provincial
i vostès mantenen
tot allò que és
estructura de la Generalitat
dividit en quatre
Barcelona, Terrellana, Lleida i Girona
i aquest no és
la divisió territorial
pròpia d'aquest país
la província única
per a quan
voluntat de canviar les coses
sí o no
d'una vegada per totes
Bé
gràcies
senyor Curtó
les normes més elementals
d'un reequilibri territorial
se refereixen
tècnicament
a indústries
persones
i riquesa
és a dir
un país ben estructurat
ha de tindre
una distribució
equilibrada
d'indústries
de persones
i de riquesa
per això
ja vam fer referència
als camps de golf
però sobretot
té incidència
en la vida econòmica
té incidència
en la lluita
contra el paro
i té incidència
sobre la utilització
racional
dels recursos naturals
doncs bé
una comunitat autònoma
un país
una regió
ben distribuïda
territorialment
no té
estos desequilibris
que estem sofrint
en l'àmbit
de tota Catalunya
és a dir
ho sofreix Barcelona
ho sofreixen els grans capitals
i ho sofreixen les zones
més allunades
de les grans urges
el govern de la Generalitat
té un pressupost
d'un billó
700.000
milions de pessetes
Déu n'hi do
l'82%
d'este billó
700.000
milions de pessetes
se destinen
a gastos corrents
i de personal
en 112.000
funcionaris
i només
el 14%
se destina
a inversió
si és cert
que les normes
elementals
de reequilibri
territorial
se refereixen
a la economia
productiva
i a la lluita
contra l'atur
me'n donem compte
que els nostres
sectors productius
de la economia
catalana
més tradicionals
i més arreglats
indústria
comerç
i agricultura
és una burla
el que el govern
de la Generalitat
destina
per la seva
promoció
expansió
i inversió
és a dir
indústria
Catalunya
la zona
més industrial
d'Espanya
que està a l'avantguàrdia
de com s'han de fer
les coses ben fetes
indústria
del billó
700.000 milions
de pessetes
senyor Cortó
gràcies
estem intentant
que tots
tinguin l'oportunitat
però és que se'ns ha acabat
el temps
senyor Jiménez
positiu
és evident
que mos deixarem
moltes coses
damunt la taula
però
jo sí que voldria
és
posar
un cert punt
de
un cert toc
d'atenció
respecte a
com
se'ns ven
el producte
de l'obra
de govern
perquè
Convergència Unió
diu
com el 74%
de la població
està satisfeta
vol dir que
la majoria
està satisfeta
podem governar
per la majoria
resulta que
sumant
Priorat
Terra Alta
i Ribera d'Ebre
encara que tots
diguessin
que estan molt
descontents
no arribarien
a l'1%
per tant
aquell 1%
dicem-lo
un 3%
de la població
activa agrària
encara que tots
estiguessin en contra
com és un 3%
deixem-lo
és una manera
de vendre
determinats productes
que són els mateixos
que quan justifiquen
que estan treballant
pel reequilibri
territorial
diuen
clar
és que gastem
més pesetes
per habitant
en les comarques
deprimides
que en les comarques
molt poblades
lògic
lògic
però tot dient això
els vull fer
dues referències
l'any 93
l'any 93
són dades oficials
d'aquestes mateixos llibres
que he dit
és a dir
que són dades
recopilades
pel govern de la Generalitat
liquidació
d'inversions realitzades
el govern de la Generalitat
a la comarca
del Priorat
va gastar
entre Generalitat
empreses
servei català
de la salut
organismes
i entitats
autònomes
del govern de la Generalitat
de tota la inversió pública
la friolera
de 87 milions
de pesetes
87
vol dir
uns 9.000 pesetes
9.000 pesetes
per habitant
al barcelonès
en teoria
haurien de ser menys
35.000 milions
de pesetes
que són 12.000 pesetes
per habitant
ni així
el surten els números
i això és reequilibri territorial
i en el reequilibri territorial
si seguim parlant
de pesetes per habitant
anem a posar
en la més absoluta misèria
en aquelles comarques
deprimides
i per això després
ens passa el que ens passa
els incendis forestals
per què es van produir
perquè hi ha una despoblació
perquè hi ha una desactivació
de la població
que viu
que viu del camp
que ha d'anar a buscar
llocs de treball
fora
i que finalment
a l'abandonar el camp
ens hem quedat
a zero
ens hem quedat
en què
tot és més implamable
que no ho era fa
7 o 8 anys
quan hi havia més població activa
al camp
gràcies
senyor Jiménez
senyor Balló
Sí
a veure
també per deixar
clar
a menys per mantenir
l'ordre alfabètic
i deixar acabar
el senyor Puigals
dic que
efectivament
s'han plantejat
algunes qüestions
de crítica
en aquest debat
i s'han plantejat
qüestions de crítica
i algú dirà
no parlen de futurs
escolti
evidentment el criticar
vol dir que
un corregiria
aquests elements
com a fonamentals
podria afegir
un darrer element
que em sembla importantíssim
que és
algun dels models
de gestió
que ha tingut
el govern
en aquests
darrers anys
el grup socialista
el Parlament
segurament
tal com deien
alguns
que ens he intercedit
en la paraula
d'acord amb el grup
de Convergència i Unió
com deien
ha fet
comprometre
i dir
i reconèixer
en definitiva
el conseller
d'Economia i Finances
que el dèficit
en el tancament
de l'any
en 1994
el pressupost
era de 500.000 milions
de pessetes
i això sí que és
un autèntic desastre
per a una economia
d'un país
i per a una economia
productiva
com ha de generar
en definitiva
una administració
i aquest és un tema
des del nostre punt de vista
inadmissible
perquè això significa
primera
haver gastat
molt més del previst
haver gastat
segurament malament
i deure moltíssim
i efectivament
hi ha quantitat
de subvencions
per rebre
i per cobrar
de la Generalitat
que és una de les primeres coses
que qualsevol grup seriós
i el meu així s'oferia
regularia
de forma immediata
molt bé
gràcies
tancarà ja
definitivament
aquest debat
del senyor Pujals
se'ns ha acabat
el temps ja
estem ja
hem invertit
molt de temps
en la primera part
he estat supergenerós
a l'hora
d'administrar el temps
i ens queda
ens queda
escassament
dos minuts
però és que clar
és que si tanca el senyor Pujals
els demés
com mos queden
algú altre ha de tancar
no
per què ha de tancar
el senyor Pujals
dic jo
represento la força
algú ha de tancar
anem fora de temps
però no precisament
el que ha obert
jo com que no vull que ningú es quedi
descontent d'aquest debat
l'únic que podíem fer
és una vegada
ja he parlat del senyor Pujals
un minut
estricte
perquè no volia
que ningú
dels que està avui a la sala
ni dels que estan escoltant
pensés
que hi ha cap
i accepto
tenir el mateix temps
però almenys que tanqui
represento més ciutadans
que ningú
és un criteri de proporcionalitat
acceptat en tots els debats públics
he acceptat
tenir el mateix temps
que tothom
però òbviament
no puc renunciar
a tancar el debat
i jo em permeteu
em permeteu
el senyor Pujals
tanca
aquest torn
i deixem un minut estricte
aquest debat
ha estat un debat
una mica complicat
i no trobem altra fórmula
per solucionar-ho
si li sembla bé
si torno a tancar
senyor Curto
ja sé que això és
una mica especial
farem un torn
d'un minut final
i acabar el senyor Pujals
no?
doncs en qualsevol cas
decidim en aquests moments
que tanqui el debat
el senyor Pujals
i el renunció
i jo també
no senyor Pujals
no tanqui
tanqui vostè el debat
no diu que no accepta
no accepta
però em someto
a les
a mi em sembla
clar
no estic d'acord
hem parlat
hem parlat de coses molt importants
en aquest debat
seria molt
el titular
fos
que hi havia dificultats
per cloure'l
en aquests moments
reitero
el plantejament inicial
el senyor Pujals
tancarà
aquesta intervenció
no
només una precisió
és que com ha sigut
el primer que l'ha obert
no sembla lògic
que sigui l'últimament tancat
i per tant
quedaran molts temes
damunt de la taula
discussions sobre
el sistema d'organització
alguna forma de saber
d'establir
tanca el senyor Pujals
correcte
en tot cas
he començat en un
dels diferents temes
de debat
no en tots
he estat el primer
de tota manera
encara que només fos
per aclarir
com és lògic
algunes determinades qüestions
aquí s'ha dit
que Convergència i Unió
havia votat
a favor
de la comissió
GAL
nosaltres vam votar
en contra
de la creació
d'aquesta comissió
ho dic a la persona
que ho ha dit
el senyor Banach
deia que
el govern de la Generalitat
manté les províncies
i les diputacions
provincials
sento aclarir
que si les províncies
i les diputacions
provincials
existeixen
és en virtut
d'una sentència
del Tribunal Constitucional
no pas per la voluntat
política
de Convergència i Unió
ni del govern
de la Generalitat
Estem al casalint el temps
Sí
em diuen que truquen
per telèfon
i ja sé que a mi no
però deuen trucar amb algú
per tant que l'agafi
oi?
Sembla que la preocupació
del senyor Banach
era el transbassament
de l'Ebre a Barcelona
avui en tot cas
vostè ja sap
que nosaltres
hem proposat
que aquesta aportació
d'aigua
si fos necessària
en el futur
no es faci precisament
aportant-la des de l'Ebre
sinó des del Reina
i aquesta és una solució
que nosaltres veiem
viable i positiva
Diu que l'equilibri territorial
bàsicament ha vingut a dir
que depenia
de la construcció
de carreteres
No, no he dit això
No, què he dit exactament?
He dit que depenia
de les grans infraestructures
les quals vostè sap perfectament
que són carreteres
i moltes coses més
Doncs aquestes infraestructures
si són les d'ensenyament
o si són les de carreteres
en algunes d'aquestes comarques
si parlem d'això
de grans infraestructures
en algunes d'aquestes comarques
el que hi ha precisament
són bones infraestructures
i en canvi
els polígons industrials
la disposició de sol industrial
no resulta tan fàcil
d'impulsar
No serà per manca d'inversions
en carreteres
en equipaments
tant d'ensenyament
com dels que
considerem equipaments sanitaris
ni de cap altra modalitat
Aquests equipaments
precisament s'ha fet
un gran esforç
en aquestes comarques
En tot cas
només dic
que efectivament
els criteris del govern
a l'hora d'impulsar
l'equilibre territorial
no depenen només
del nombre de vots
però en tot cas
sí que li voldria recordar
al senyor Jimeno
que aquests vots
en aquestes comarques
majoritàriament
són per la força política
que jo represento
He parlat de persones
no he parlat mai de vots
No, és que aquí tothom
En aquestes comarques
i en les altres
hem obtingut la confiança
majoritària
de la població
de les comarques
de Tarragona
a les eleccions
al Parlament de Catalunya
també a les eleccions municipals
Espero que els ciutadans
de Catalunya
ens facin de nou
confiança
per tal d'assegurar
un futur de progrés
i de llibertat
pel nostre poble
Moltes gràcies
Moltes gràcies
als candidats
moltes gràcies
al públic assistent
també gràcies
a l'atenció
dels que estan seguint
aquest debat
en directe
a través de diversos
mitjans de comunicació
Han quedat molts temes
pendents damunt de la taula
Ens hem passat com estava ja
com sospitàvem
fora del temps previst
gràcies als candidats
a Víctor Jiménez
d'Iniciativa per Catalunya
als Verdes
Josep Curto
del Partit Popular
Ernest Benach
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
a Josep Aballó
del Partit dels Socialistes
de Catalunya
a Joan Maria Pujals
de Convergència i Unió
i esperem haver contribuït
la voluntat era aquesta
del Col·legi de Periodistes
a posar damunt de la taula
els cinc candidats
de les formacions
més importants
i també els seus programes electorals
l'última paraula
la tenen
sens dubte
els nostres ciutadans
el proper diumenge
19 de novembre
moltes gràcies
i exactament
quan passen
set minuts
de dos quarts
de vuit
del vespre
és a dir
92 minuts
exactes
de debat
dels cinc candidats
a les llistes
a les properes eleccions
al Parlament de Catalunya
del 19 de novembre
i aquesta ha estat
la retransmissió
en directe
que ha fet
Tarragona Ràdio
quan
Né