Per què aquesta? Us agrada?
Perquè els status quo, al principi quan començàvem
ens mirallàvem amb diversos grups
i un d'ells eren els status quo
amb el buggerroc aquest que fan tan guita.
De tota manera, els status quo sempre han tingut una fama
una mica així, una mica de patxangues, també.
Últimament. Estic parlant dels status quo
del principi, que eren...
Al principi feien psicodèlia, eh?
Exacte, quan van endur-te una mica més la guitarra
i feien un rock
va ser després que potser dius tu
que tindrà etiqueta aquesta de més patxangues.
A veure, Joan, quins plans té I6 en aquest moment?
Hi ha alguna segona MP a la vista, potser?
Sí. A la vista.
Les cançons estan preparades?
Les cançons estem treballant amb elles
i després estem en tràmits amb la discogràfica
i aviam què serà.
Que és la nostra...
Peacab, no em sembla recordar? Peacab, no?
Sí, sí, és Peacab.
Bueno, estem en tràmits
i...
I ho estem preparant.
De bolus què tal?
De bolus què tal?
De bolus aquest any ha anat força bé.
Han estat tocant amb Sau,
han fet forces actuacions.
Vols dir el 92?
El 92, sí.
I ara aquest any, de moment, clar, estem a pla hivern
i la cosa encara es té que animar, no?
I ja ho irem veient.
Molt bé, doncs, escolta'm,
només ens queda desitjar
que els I6 tireu endavant la vostra carrera
fulgurant de pop, rock català,
que traieu un segon LP,
que el veneu bé,
si no es ven bé malament rai, no?
Així ho esperem.
i que arribeu a estar, doncs,
entre els primers grups del país,
amb aquests altres llibres d'Atsona.
Endavant, doncs, ànim,
els teus companys, doncs, també,
ànim i endavant
i que vagi tot molt bé.
Serà, fins la propera oportunitat,
amb els I6,
els deixarem amb
El món és el teu cos.
Després, no te'n vagis,
perquè hi ha els perversos
i després encara hi ha més coses,
o sigui que continuo enganxat aquí a Atzona.
Però aquesta és l'última dels I6,
El món és el teu cos.
Joan, fins sempre.
Conec un lloc
màgic i molt vell
on s'hi amaga el vent
i espia els ocells.
On es pon el cos,
l'ànima i la ment.
On parem el temps?
On parem el temps?
Entra,
entre tu i jo.
El món és el teu cos.
Conec un lloc
càlid com l'alèl
on conviu el vest
amb l'àri de pell.
On s'ajunta en cel
i cairem l'inferm.
on parem l'alèl
on parem el temps?
On parem el temps?
Entra,
entre tu i jo.
on parem el temps?
On parem el temps?
On parem el temps?
On parem el temps?
On parem el temps?
Atzona?
Atzona és un programa
de la Societat General d'Autors
realitzat per les emissores municipals
de Catalunya.
I ara,
et sona?
Un moment.
Se levantó del sillón,
salió a la calle
a respirar.
Demasiadas imágenes
había en el cuarto
en que la vio.
Por última vez
notaba su presencia
pese a que todo
había acabado ya.
Era el su olor.
Y paseó.
Tiene un bojejo por el boulevard.
Y en el rompeolas esposo una amarga sonrisa.
Su último homenaje.
Aquesta és la música dels perversos
que venen ràpidament després dels I6
i que donaran pas després d'aquí a uns minuts als B30.
I això conformarà aquest episodi d'avui d'Adsona.
Tenim els quatre components.
En falta un, direm qui és,
però de moment tenim el Xavier.
Què es veu? Xavier, com estàs?
Hola, què tal?
Encantat de la vida, home.
L'Enric és el Bataca.
On està el Bataca?
Bona tarda.
Gairebé tan alt com jo?
O igual?
Un mica més.
Ep!
El Paco, que és un dels guitarres.
Què tal, Paco?
Hi ha el Ferran, que també toca la guitarra.
Ferran, sí.
Si no t'acosta el micro, Ferran.
Hola, que no se n'anirà.
I l'Aucent és el Gerard, que és el baixista.
Què li passa al Gerard?
Estar estudiant, suposo.
Súper l'examen.
Súper l'examen, sí.
Com que compartiu aquest micròfon,
us agrediré que us acosteu quan m'hagi de parlar.
No, problema.
Perfeta.
Aviam, perversos.
Abans d'entrar en matèria i escoltar música,
la formació de perversos, en data de quan?
De fa poc, m'imagino.
Bueno, portem un parell d'anys junts.
Un parell d'anys.
No ho sabíem.
Alguns ja havíem estat cantant amb altres grups
o tocant amb altres grups abans.
Però bueno, junts portem ara dos anys.
O sigui que estem parlant d'una experiència prèvia
també amb altres conjunts.
Exacte.
La qual cosa sempre dic que és bona.
És bona, eh?
Perquè hi ha una aportació al nou conjunt
de idees, de professionalitat
i de, vaja, no sé, de ganes de fer una cosa,
ja diguéssim per a tu.
Clar, clar.
El teu grup que estàs creant.
Aquest és el cas.
Sí, a més a més que, bueno, això,
portant dos anys junts, cinc persones,
en Tarente i tot això,
bueno, és una cosa que costa bastant, no?
Vull dir, portar tot aquest temps
i que encara no ens haguem separat,
que és una cosa que passa molt bé.
Encara no ens hem parellat.
Encara no ens hem parellat.
Tot arribarà, tot arribarà.
Allà en sou de Barcelona, potser?
Sí, sí.
O sigui, centrem a Barcelona Ciutat
la formació de perversos.
Sí, tots a Barcelona.
Sí, sí.
Perfecte.
I el tipus de música feu,
és el que va de cara al rock descarat, no?
Rock.
Sí, és rock.
Rock amb distorsió, no?
Vull dir, és un rock potent,
sense...
Diríem rock una mica dur.
Rock dur, sí, eh?
Sense...
Hard rock?
No.
És que no, no.
Tampoc és això, no sé.
Un rock normal passa que és dur.
Exacte.
Un rock un pèl agressiu, eh?
Contundent.
Sí, contundent.
Allò, patxacón, eh?
A quanta que vinc, no?
Perfecte.
I el tema de les cançons, ho feu encomunadament, m'imagino?
Bueno, no, això cadascú porta...
Per exemple, ell fa lletra i música, eh?
El bateria, l'Enric.
El bateria.
Depèn dels temes.
Sí, exacte.
Després ell fa música, jo fa lletres.
Ens l'anem combinant.
Exacte, ho porta la cançó i després la idea és d'un,
però els arreglos són de tots cinc.
Llavors, tots els temes tots participen, i vos o no,
cada oposa a la seu grada sorda.
Estàvem parlant fora de micro, ja recordareu el tema de les cançons.
És un tema candent, delicat realment, no?
Tothom fa cançons...
Si som honestos, hem d'admetre que hi ha molta palla, també.
Sí, jo crec que sí, n'hi ha molta, clar.
Aleshores, a mi em fa l'efecte.
Seria desitjable anar a buscar realment
fer un esforç contundent, ja sigui a través de formació musical de la gent
o bé perquè una persona té la capacitat creativa
i aleshores, no sé, en un moment d'inspiració notable
pot fer una cançó que diguis, caram, quina cançó?
A mi m'agradaria aconseguir aquestes històries, però no és tan fàcil, eh?
Hi ha grups que fan bones cançons, però són mínims.
Sí, és que és, clar, és que jo trobo, el que trobo molt difícil
és que tothom agafa una guitarra i faci bons temes, no?
I això ho trobo, vaja, per almenys en aquest país, no sé,
perquè a fora sembla que la majoria agafa ni cançons.
Si no arribem a aquest punt resultarà que ens trobarem
que tenim, no sé, doncs 100 conjunts
i tots 100 faran, doncs, 100 LPs
dels quals de cada LPs hi haurà un o dos temes que diguis
home no està malament i la resta serà, doncs, per omplir.
I no és aquest el cas, suposo.
En aquest sentit, vosaltres realment en aquest sentit, doncs, aneu directament a intentar fer bones cançons?
Home, ara ens ho plantegem bastant, no?
I sobretot agafar un tema que estigui ben escrit a la lletra
i que la música s'adequi al text, al que estàs dient, no?
Vull dir, intentar que...
Si intentaries alguna cosa, no només...
Un tema més amorós, doncs, li poses una balada...
Però dir alguna cosa, en principi seria la lletra, no?
Però clar, la melodia que acompanya aquesta lletra
amb la qual tu parles del missatge és important també la melodia.
Home, jo et dic una cosa, nosaltres estem molta estona
per gravar un tema, per composar un tema, no?
Vull dir, primer, qui sigui...
El baixista, per exemple, porta els temes més fets, ja, no?
Vull dir, porta lletra, melodia i tot el que és, tots els arreglos, quasi.
Però, bueno, per nosaltres, els altres temes i tal, els anem arreglant i ens estem fosores,
vull dir, no som ràpids fent temes, eh?
Vinga, va, anem a escoltar, doncs, la primera mostra d'aquesta...
I tu, a l'hora de crear temes, ara sí a la ciutat, doncs, justifica el temps.
Llocs i moments, i després en parlem.
Aquesta és la música dels perversos, llocs i moments, som-hi.
Fins demà!
Fins demà!
i sense saber anar,
sense saber què fes i a quin odiar.
No comprenc, perquè tot ve a destí.
I tan sols sé si no ho comprenc!
Una cigarreta era una altra,
Aquesta tos m'està matant.
Et veig aquí i et veig allà.
Jo no et veig al meu costat.
Costat, per cert, que sempre ets més buit.
Vull no calmar tot el teu cos.
Els llocs i moments equivocats.
Si a on vols anar,
que ser part dels teus cabells haurats.
Passar els canals dels teus llavis a l'hivern
i compartir amb tu les meves pors.
Jo m'agradaria que em donguessis.
Merdo del cor.
Tot em dóna voltes.
Et veig aquí i et veig allà.
quan et veig al meu costat.
Costat, per cert, que sempre ets ben buit.
Vull no calmar tot el meu cos.
Est veig aquí i et veig allà.
Est veig aquí i et veig allà.
Quan et veig al meu costat.
Costat, per cert, que sempre ets ben buit.
Un bo calmar tot el meu cos.
Un llocs i moments equivocats.
Estranyes mescles d'alegria i de tristó.
Un misteriosa mirada de passió.
Doncs aquesta és la mostra
que Perversus
s'hi mira amb les cançons
el que passa que, bé, hi ha una cosa que no falla
i és que això, quan ho gravem en condicions
òptimes, òptimes, si ho agrada 10 vegades millor
i llavors tots plegats encara s'ho tirem guanyant més
perquè les possibilitats estan aquí, evidentment
però una cançó com aquesta
com Llocs i moments guanyaria molt més
si s'hagués pogut gravar en condicions
imagino que això no ha sigut el cas en aquest moment
perquè tots plegats tenim problemes econòmics
i ja sabem el que val la hora d'estudir la gravació
és molt cançó
tot són peles
és una història perversus
que no té volta de full
s'ha de fer una inversió
heu d'invertir un petit capital en això
fer una maqueta com Déu mana
no és que aquesta sigui del tot malament, està passable
però guanyaríeu moltíssim
i a partir d'aquí, escoltem, portes obertes
i endavant, perquè les possibilitats hi són
el tema de les cançons, llocs i moments
la idea, quina era aquesta?
la lletra és meva
i la cançó és d'ella, és d'ell, del Ferran
i això, la lletra, no sé, ell tenia una música
jo vaig fer aquesta lletra
en un moment una mica dolç
tu Ferran tenies una música?
sí, jo tenia una música
pensant en un tema semblant al que havia fet ell
el va ensenyar-me la lletra que tenia feta
doncs amb alguns canvis
i això m'embre que encaixava bastant bé
i més que res això
ell no té capacitat per fer música
jo suposo que vosaltres esteu una mica
com tothom, jo mateix, tot plegats
sotmeros a una influències externes musicals
torts per aquí, stones per allà
vites més avall
sol perri per aquí, inevitable
però quan fem cançons
possiblement estem agafant
prestat de totes aquestes influències
home, esclar, vull dir, però continuament
jo crec que sí, vaja
vull dir, és que d'ancien i inconscientment
exacte
i després composar alguna cosa
i una altra cosa, Ferran i companyia
que també seria interessant
seria determinar si per exemple
per versos arribaria a fer una música
desvinculada una mica del mainstream
del que fa tothom en aquest moment
per entendre'n-hi, no?
perquè si fem el que fa tothom
aleshores resultarà que hem de ser molt bons
per destacar una mica
si fem una cosa separada
pel que fa tothom
doncs com a mínim
podem intentar, no sé, preguntar-ho
tot això són preguntes
com ho veieu això?
nosaltres no és que siguem
una cosa molt diferent
del que hi ha, segur
però, per exemple, tenim...
Ferran que t'acostis més
una diferència nostra
per exemple pot ser
els jocs de veus
que fem a les cançons
per exemple
ara mateix, per exemple
hem agafat tres noies
que fan, tres curistes
que fan...
això dona molt joc també
i complementa també
els jocs de veus
un saxofonista també
vull dir que estem ampliant
almenys tenir un so
molt més ampli que altres grups
que no és el típic grup de rock
que sempre sonen igual
i en mengem la bola mogollona
amb els serveis de guitarra
no, és veritat
vull amb els serveis de guitarra
si en mengem la bola mogollona
senyal
fins al tard
és la bola
m'entens?
vull dir
que si hi ha reglors de guitarra
que si hi ha reglors de baix
vull dir
és una passada
vull dir no
és veritat
els temes ens els correm moltíssim
a veure una cosa
abans que fem salat
jo el tot en directe
ja vàries vegades
la resposta del públic
què tal?
bé?
molt bé
molt bona
sí?
molt bona en un principi
el problema és
som de Barcelona
i tu a Barcelona
una setmana
i al cap de setmana següent
tornes a actuar ja
doncs el públic
que és pràcticament el mateix
i ens fa falta
moure'ns una miqueta més
i la posta en escena
la feu molt dinàmica
o molt tranquila?
jo crec que sí
jo us veig aquí
com a molt tranquils
sí, jo sí
som molt tranquils
però m'entendem que la gent
no es diverteixi amb nosaltres
i que balli
i que participi
i foteu calla
és que ens mengem la bola
molt amb el de
a nivell d'escena
i a nivell d'imatge
i tal
aixem s'agrada
vull dir
ens ho correm bastant
en aquest sentit
perquè pel que veiem
els grups
és el típic cantant
que toca la guitarra
i que estan quietets tots
vull dir
a part de la música que donen
vull dir
ja no hi ha res més
llavors clar
nosaltres volem trencar una mica
per aquí
a veure si
per fet a perversos
doncs escolteu
lluiteu per fer bones cançons
si poseu el coll
si fa falta
i aleshores
feu bolos a manta
feu peles
i a més des peles
feu una maqueta bestial
i a partir d'aquí
un LP
escolta un compag
ja de triomfar
i a saco
i quan siguin famosos
ja sabeu
aquí estem sempre esperant
la gent de fama
gràcies per venir
i perversos
s'acomiaden
de Datsona
amb una segona peça
que és l'última
que és la Ciutat
de los sueños
aquesta és de canada
en castellà
intuedeixo
perfecte
i després
no marxis
amb el plauient
Datsona
perquè t'esperen
els B30
que també tenen
la seva proposta musical
i tu envia
les teves maquetes
al número 7
del Carlesa
Nano Norat
sigui el tipus de música
que sigui
perquè nosaltres
te la promocionarem
aquí a Datsona
no t'oblidis
d'aquesta història
nano
no t'oblidis
perquè el teu futur
està en joc
aquí està l'última
de perversos
que es diu
la Ciutat de los sueños
gràcies companys
fins sempre
adeu-siau
adeu-siau
gràcies a tu
sal a buscar
la ciudad
en donde
todos sueñan
cuando se pierde
el sol
entre las sombras
de los edificios
cuando fue
de unos días
de lluvia
el cielo
está
más limpio
cuando el reloj
impone sus marcas
y la gente
sigue
sin pensar
saca el destino
me he puesto
de nuevo
en mi ciudad
donde tra
cualquier esquina
se pierde
una oportunidad
donde nada
es mentira
donde nada
es verdad
donde los sueños
se mueren de hambre
viviendo de metro
en metro
donde estemos
las cosas
que hacer
no puedo
sal a buscar
la ciudad
en donde
todo sueña
sal a buscar
en cualquier esquina
tu oportunidad
tu oportunidad
sal a buscar
la ciudad
donde todo sueña
sal a buscar
en cualquier esquina
tu oportunidad
tu oportunidad
no
no
no
no
no
no
no
no
no
de las sombras de la ciudad.
Pues cada
momento, malo o bueno
siempre es único.
Haz de la existencia
un arte más allá de
estúpido. Pero no
caigas en la simpleza
de ver atrás a todo lo que hay.
Tú decides lo que es bueno
o malo, pero le das
por detrás.
¿Et sona?
La música dels nous autors
cada setmana a la teva emissora municipal.
I ara, ¿et sona?
Emissores municipals
municipals de Catalunya