És d'una llarga malaltia.
Avui a les 5 de la tarda i a l'església de Sant Joan de Tarragona
serà Tarragona, els tarragonins, la gent que el va conèixer,
els que van treballar amb ell i els que el van admirar,
els que l'acomiadaran.
Tarragona Ràdio avui el recordem en aquest especial homenatge
que dediquem a una persona tan popular i propera
que no per això deixa de ser un mite.
Josep Maria de Terrassa.
L'any 1934 i de la meva mà, bé, més que de la meva mà,
de la meva veu, sortia per primera vegada el personatge
Imaginet Pelacanyes.
I el seu naixement va tindre lloc als estudis d'aquella inolvidable
i estimada Ràdio Tarragona.
Vol dir això que Imaginet ha tingut pare i mare.
El seu pare és qui us parla.
I la seva mare, l'emissora tarragonina,
d'aquí ve el seu gran tarragonisme.
La seva vida s'ha mantingut durant 50 anys,
fins l'any 1984,
i això li ha volgut un rècord que l'ha portat a figurar el Guides.
Què ha fet Imaginet al meu costat
durant aquests 50 anys a Ràdio Tarragona
i compartint la 23 amb Ràdio Espanya de Barcelona?
Doncs tots dos, de com a acord,
portar a terme una tasca radiofònica
a favor de moltes institucions i persones necessitades,
despertant amb tots els que ens escoltaven
un sentiment de solidaritat envers els més desvalguts.
i les nostres crides sempre amb el mateix lema,
demanar sense molestar,
perdonar sense ofendre.
En el llarg d'aquests 50 anys
van sorgir moltes cançons.
Quines lletres, per cert, molt inspirades,
són degudes al meu destacat col·laborador
i bon amic, Joan Juncosi Penedès,
i les composicions musicals,
inspiradíssimes, d'una manera especial,
qui no recorda el famós
Siete por siete,
degudes al tristament desaparegut
mestre Torrents.
Doncs bé,
els meus fills,
Club Maginet,
representants de penyes benèfiques,
han volgut editar aquest caset
i el benefici que en surti de la seva distribució
s'entregui íntegrament
a diferents institucions necessitades.
Déu vulgui que tinguin sort.
De moment,
tenen el meu més profund agraïment.
I, d'això,
passem a escoltar ja
l'examen de Maginet.
¿Te has examinado ya, Maginet?
Sí, señor Terrassa.
¿Y saliste bien de la prueba?
Oh, mira usted,
estaba yo camuflado detrás de mi pupitre
cuando oí la llamada fatal del professor.
Vamos a ver,
el siguiente.
Maginet Pelacañas.
Maginet Pelacañas.
Se habrá dormido.
Presente.
Por fin.
Acérquese usted.
Y dispóngase ahora a responder al tribunal.
Puro decir la verdad,
toda la verdad y nada más que la verdad.
¡Silencio!
Y hable usted cuando se le pregunte.
Saque usted una bola.
¿Una bola?
Perdone,
pero no las traje las bolas.
Pero si quiere podemos jugar con los cromos.
¡Por Dios!
¡Por Dios!
¿Pero qué se ha creído usted?
Estamos en un examen.
¿O cómo que don Ramón había dicho
que sacara una bola?
Sí, hombre, sí.
Pero una bola del bombo.
¿Del bombo?
¡Ay!
Tampoco lo he traído.
El bombo.
¡Basta!
De este bombo.
Para saber la lección
que vamos a preguntarle a usted.
Ah.
Ahí la tiene.
A ver,
diga usted mismo el número de la bola.
¡Ay!
No lo sé.
¿Cómo que no lo sabe?
Es que no ha aprendido aún
ni siquiera la numeración.
¿No conoce usted las cifras?
Sí, señor.
Pero es que este número,
si lo miro por un lado es el 99
y si lo miro por el otro
es el 66.
Ustedes dirán
¿cuál debo escoger?
A ver, a ver,
déjeme usted.
Estos chiquillos
no saben comprender
nada de nada.
Claro, claro,
es el 66.
No, don Ramón,
es el 99.
Va usted a decir a mí.
Le digo que es el 66.
Por favor,
es el 99.
Bueno, bueno, bueno.
No vamos aquí a discutir.
Saque usted otra bola.
La saco del derecho.
o del revés.
Sáquela usted como quiera.
Aunque le advierta usted
que era el 99.
Ya está.
¿Qué número ha salido ahora?
Pues,
ay,
tampoco lo sé.
¿Cómo que no?
Dime usted,
¿qué es el 99?
Pero también podría ser el 66.
Sí, sí, lo es.
Porque el 99
es el que salió antes.
Otra vez.
Bien, bien, bien.
simplifiquemos la cuestión.
Pregunte usted mismo,
don Ramón.
Sí, sí, será preferible.
Vamos a ver,
¿qué es lengua o idioma?
Es el modo de hablar
de un pueblo nacional.
Ah, muy bien, muy bien, muy bien.
A ver si sabe usted, pues,
por qué la lengua propia
de cada uno
se llama lengua materna
y no lengua paterna.
Es decir,
lengua de la madre
y no lengua del padre.
Toma,
porque las mamás
hablan mucho más
que los papás.
¡Qué barbaridad!
Continuemos con la gramática.
¿Qué es sintaxis?
¿Sintaxis?
Ah, sí.
Sintaxis
es la calamidad
con que nos encontramos
al salir de los toros
del teatro o del fútbol.
¡Silencio!
Palabras que deben acentuarse.
¿Debe acentuarse calor?
No, señor.
Menos mal.
Pero se acentúa.
¿Cómo que se acentúa?
Sí, señor.
El calor se acentúa
en verano.
¡Esto es demasiado!
Nueve otra cosa,
don Joaquín.
Bueno,
veamos.
¿Qué es el agua?
El agua
es un líquido.
Bien,
menos mal.
¿Y dónde se encuentra el agua?
Pues,
en el mar.
Bien.
En el río.
Bueno.
¿En la fuente?
Sí.
¿En el aire?
Bien, bien.
¿En los lagos?
Sí, sí.
Pero, ¿y dónde más?
Ahí no lo sé,
don Joaquín.
Hombre,
piénselo usted bien.
¿Dónde encontramos
también agua?
Ah, sí.
¿Encontramos también agua?
En el vino
y en la leche.
¡Es vergonzoso!
La última pregunta
y basta.
Diga usted
los nombres
de los reyes goles.
Sí, señor.
Los he de corrido.
Vamos a ver.
Pues,
ataulfo,
teodoredo,
bamba,
segarra,
mauri,
maguregui,
basora,
cubala,
di,
estefano,
mateos y gente.
no.
Basta,
basta.
Basta.
Esto es un suspenso.
No, señor.
Esto es
un equipo de fútbol.
Cállese.
No puede aprobársele.
Retírese usted.
No sabe usted nada,
maquinete.
Sí, señor,
que sé.
¿Qué sabe usted?
Se multiplicará.
De eso sí que sabe.
Bien,
bien,
bien.
Pues para terminar,
vamos a comprobarlo.
Dígame usted
la tabla del siete.
Sí, señor.
La sede carretilla.
Siete por uno es siete,
siete por dos,
catorce,
siete por tres,
veintiuno,
siete por cuatro,
veintiocho,
siete por cinco,
treinta y cinco,
siete por seis,
cuarenta y dos,
siete por siete.
Vamos,
maquinete,
siete por siete.
Siete por siete.
No la sabe usted.
Sí, señor,
que la sé.
Siete por siete.
Definitivamente.
Usted no sabe
la tabla de multiplicar.
Sí, señor,
que la sé.
La letra
no la recuerdo,
pero la música
la sé todavía.
A ver, a usted.
Siete por siete.
¡Basta!
¡Basta!
Retírese usted,
maquinete.
Pasará usted
un buen verano.
Entonces,
me han aprobado
ustedes
y podré bañarme
todos los días.
Ya lo creo.
Y con dos calabazas
monumentales.
¡Qué barbaridad!
¿Y no estás
avergonzado
de tus exámenes?
Mira usted.
Ni siquiera
saber multiplicar.
Sí,
que sí,
señor Terrassa.
es que
sabe usted
lo que pasa,
que no,
que no me acuerdo
sin orquesta.
Me falta la orquesta.
¿Quiere que se lo demuestre?
Vamos a ver.
Siete por cinco,
treinta y cinco.
Siete por seis,
cuarenta y dos.
Siete por siete.
siete, siete por siete.
Siete por siete,
cuarenta y nueve.
Siete por ocho,
cincuenta.
Hi ha Maginet Pelacanyes
que no va aconseguir
aprovar l'examen
aquell estiu.
Josep Maria Terrassa
va ser el creador
d'aquest entranyable personatge
de Maginet Pelacanyes.
Maginet va néixer
durant una emissió benèfica
de Ràdio Tarragona.
Terrassa simulava,
ho heu escoltat,
la veu d'un nen
de set anys,
innocent i malecció,
també entremaliat.
El personatge
va aconseguir
una gran popularitat.
La companyia del gramòfono
va gravar discos
amb la intervenció
de Maginet.
L'examen de Maginet
que s'ha difós,
volíem dir,
per tot l'estat espanyol
i també per altres punts
del món.
Amb l'ajut de Maginet,
Terrassa va aconseguir
recaptar milions de pessetes
destinades a entitats benèfiques.
Siete por ocho,
cincuenta y seis.
Siete por nueve,
sesenta y dos.
y el que no lo sabe
es que tonto es.
Siete por siete,
cuarenta y nueve.
Siete por ocho,
cincuenta y seis.
Siete por nueve,
sesenta y tres.
Y el que no lo sabe
es que tonto es.
Y el que no lo sabe
es que tonto es.
un 20 d'agost,
un 20 d'agost,
durant les festes de Sant Magia,
es van fer les primeres emissions radiofòniques
a la ciutat de Tarragona
a través de Ràdio Tarragona.
Josep Maria Terrassa va ser el promotor
d'aquestes emissions.
El 20 d'agost de 1995,
parlàvem de la commemoració dels més de 60 anys
d'aquella primera emissió radiofònica.
Ho fèiem, evidentment,
amb el senyor Terrassa.
I per parlar d'aquest aniversari,
per recordar aquests 62 anys de ràdio
a la ciutat de Tarragona,
tenim ara línia directa
i volem parlar,
volem comentar aquest aniversari
amb la persona que,
d'alguna manera,
va fundar i va promoure
l'inici de la ràdio aquí a Tarragona,
el senyor Josep Maria Terrassa.
Senyor Terrassa, bon dia.
Hola, bon dia i bona hora.
Com dèiem,
va ser un 20 d'agost de l'any 33.
Es van iniciar les emissions radiofòniques
coincidint amb la festa de Sant Magí.
Com va ser tot aquell dia,
aquell primer dia d'inauguració d'emissions?
Ui, en primer lloc,
si em permets,
una salutació molt afectuosa
a tot el personal de Tarragona Ràdio
i extensiu a tots els milers d'oïdors
que té aquesta simpàtica emissora.
Ara anem per la resposta.
Per mi,
com pots representar,
com te pots imaginar,
el dia del meu aniversari,
jo complia 20 anys
que el director de Ràdio Tarragona,
el inobidable Joan Toset Garbonès,
ja tristament desaparegut
en circumstàncies ben estanyes,
perquè va ser durant la revolta de la guerra,
de la guerra incivil
que sempre l'idiòca va existir
des de l'any del 18 de juliol del 1936.
Doncs bé,
qui de fet va remoure
l'interès en posar una emissora a Tarragona
va ser l'associació de la premsa.
Curiosament,
la constituïen elements
de diferents ideologies polítiques,
però en el moment de parlar,
de crear una emissora de ràdio,
hi va haver un acord unànim.
És a dir que l'associació de la premsa
de Tarragona
va ser qui va crear
i que va posar en mans
en funcionament
la primera emissora a Tarragona
EAJ33,
ràdio Tarragona
de l'associació de la premsa.
Es va fer un concurs oposició
per tal de buscar un locutor.
Se'n van presentar 17,
entre ells 15 nois
i dues noies.
I la sort em va afavorir a mi
i em vaig ser escollit jo.
I precisament,
el dia del meu aniversari,
jo complia 20 anys,
el director,
el senyor Toset,
me la cridem a dir
li haig de donar una bona notícia.
Vostè ha sigut el guanyador
de l'examen que es va fer
previ a buscar una veu
d'una veu,
tant se'n va ser masculina
que era femenina.
La veu que nosaltres
concedéssim amb més condicions.
I ha sigut vostè.
No cal dir l'alegria
que jo vaig tindre
i com ho recordo
i com recordo
aquells primers dies d'emissió
de parlar per ràdio
perquè per mi era
i no solament per mi
sinó per molts dels que escoltaven
era un mitjà
de comunicació
completament nou
i desconegut totalment
i cridava molt l'atenció
i de parets de ràdio
n'hi havia molt pocs.
Molta gent escoltaven la ràdio
amb aparells
que se'n deien de galena.
Una petita...
se tenia d'escoltar
amb cascos, naturalment,
i l'antena
es feia servir
el submier.
o sigui que es connectava
amb un fil de submier
i els submiers
els metros que té un submier
eren el que constituïen
l'antena
de l'emissora
de l'aparell de ràdio
que s'havia inventat
com se deia
en un aparell de ràdio
de la galena.
Així vaig viure jo
els primers dies
de l'any 1933.
han passat 62 anys.
vol dir que
vol dir que jo
no? Ahir em vaig complir
no? Ahir em vaig complir
82.
O sigui que
imagina-nos la carga
que porto damunt meu.
I recorda
en aquells primers dies
en aquelles primeres emissions
que es feia
que es deia
a través de les zones
de ràdio Tarragona
en què consistien
les primeres emissions?
A base de discos
a base de discos
i petites informacions
que van anar creixent
no?
Però d'entrada
a base de discos
exclusivament
radiació de discos
amb una particularitat
com que l'emissora
va néixer tan pobra
no disposàvem
d'una discoteca
massa
numerosa
no?
I havíem d'anar
buscant
les persones
amigues
que ens deixessin discos
per poder anar
fent nosaltres
els programes.
O sigui que
tot era a base
de discos.
Després ja va començar
la informació
perquè
com he dit al començament
l'emissora
l'havia creat
l'associació de la premsa
a la notícia
se li tenia a donar
també
una gran importància
i efectivament
així succeia.
A més
comptava amb grans col·laboradors
perquè hi havia
molts periodistes
que desinteressablement
aquí allí
l'únic que cobrava
era jo
i encara recordo
el que cobrava
100 pessetes al mes
esclar
es diu
home
100 pessetes
al mes
el més possible
era poc
però en aquell temps
100 pessetes
eren pessetes.
I el dia de la primera emissió
dèiem que era el 20 d'agost
del 1933
es va fer coincidir
aquesta edat
d'aquestes primeres emissions
amb una jornada
com la del 20 d'agost
l'endemà
de Sant Magí
el patró de la ciutat?
Bé
va ser una pura coincidència
eh
perquè de fet
els enginers
senyors
Delgado i Bori
que són els dos
enginers
que la van muntar
van voler començar
aquests dies
al period de proves
perquè s'havia
acabat ja l'emissora
va ser una coincidència
no és que es busqués
que fos precisament
les festividades
de Sant Magí
però hi va haver
aquesta circumstància
que va ser molt favorable
perquè pels tarragonins
va ser una data
inolvidable
el dia de la festa major
que aleshores
és la festa major gran
perquè la petita
era la Santa Tecla
així com ara
és al revés
la petita
és la Sant Magí
i aleshores
la de Sant Magí
el patró
de la ciutat
és la festa major
de Tarragona
o sigui que va ser
una feliç coincidència
però
totalment
no buscada
eh
i els primers estudis
hem de recordar
que estaven situats
a la Rambla Nova
per ser molt a prop
d'on estem ara
nosaltres
exacte
vosaltres ara esteu
al número 71
71
i nosaltres estàvem
al número 77
això sí
estàvem dalt d'una cúpula
i tècnicament
com era
en aquella època
un estudi de ràdio
això sí
que era curiós
només veure'l
només diré
que la primera orquestra
que va vindre
a manisar
un programa
va ser
l'orquestra
Demons Jazz
era una orquestra
de molta fam
en aquella època
i per tocar
no van acabar
dintre de l'estudi
com que l'estudi
estava a la cúpula
i donava
una porta
al terrat
el bateria
i el contrabaix
van haver de tocar
des de fora
del terrat
i això
li ha de donar
una idea
de com era
l'estudi
una cosa
molt petita
molt reduïda
l'emissora
anava amb bateries
o sigui
que l'emissora
no anava
connectament
no anava
connectada
directament
a l'electricitat
sinó que anava
amb bateries
i quan una bateria
s'acabava
a mi m'avisaven
i em van dir
ja no se'ls sent
jo havia d'anar a posar
una bateria a la càrrega
la que s'havia esgotat
i posar la bateria nova
així funcionava
tècnicament
aquests comentaris
aquestes coses
que estem comentant
senyor Terrassa
surten i apareixen
explicades
molt més ampliament
en el llibre de memòries
que per cert
recordem
va sortir per Sant Jordi
un llibre de memòries
realitzat per vostè mateix
amb la col·laboració
imprescindible
del Didac Bertran
aquest llibre de memòries
memòries per ser llegides
en veu alta
com deia
com diu el seu títol
van sortir per Sant Jordi
com estan en la venda
d'aquest llibre
senyor Terrassa
molt bé
molt
perfecte
es va aprenent
per tot arreu
és a dir
per Sant Jordi
no cal dir
que se'n van vendre moltes
però
després ve el que diuen
els editors
el gotet
oi?
que a mesura que van
venent festivitats
es van venent
és a dir
que la venda
jo crec
que està assegurada
esgotar
els 1.500 llibres
que s'han posat
a disposició
dels que el vulguin comprar
hem de recordar
que els beneficis
de la venda
anaven
a qüestions benèfiques
a diverses entitats
benèfiques
de la ciutat
exacte
al club Trichell
a la Càritas
i a les germanetes
dels pobres
és a dir
suposant
que es venguin
que es vendran
hi ha un benefici
si no es venguessin
aleshores
no hi podia haver
cosa benèfica
perquè no
no quedaria
un remenent
no?
però estic
completament convençut
que arribarem
a esgotar
els 1.500 llibres
que s'han posat
a l'abert
tot i així
de moment
encara no han enviat
cap dels diners
que s'han recollit
d'aquest llibre
a aquestes entitats
benèfiques
s'esperaran
a que s'esgoti
l'edició
sí, perdó
primer s'ha de cobrir
l'edició
l'edició costat
2.500.000
i mig de pessetes
i esclar
primer s'han de fer
els 2.500.000
i mig de pessetes
no?
primer s'ha de pagar
el
no
això
no
hi ha unes
col·laboracions
no?
però no arriben
a cobrir
totalment
el gasto
de l'edició
per tant
el que
s'han donat
beneficència
serà
el que s'obri
una vegada
pagada
l'edició
62 anys
de ràdio
dèiem al principi
62 anys
de ràdio
a la ciutat
de Tarragona
i vostè
82 anys
que també celebrava
ahir
per cert
que felicitats
també des d'aquests
micròfons
senyor Terrassa
gràcies
aprofitant
aquestes
dates simbòliques
com veu
justament ara
el panorama
de la ràdio
a la ciutat
i en general
al país?
jo el veig
molt bé
a la ciutat
i meravellós
al país
la ràdio
avui dia
és el primer
mitjà
de comunicació
jo sempre he dit
que la velocitat
en què es dona
la notícia
la comença
la ràdio
després
més tard
la televisió
l'ensenya
i el dia següent
la premsa
l'explica
per tant
aquesta velocitat
amb la rapidez
en què
repeteixo
la redundància
en què arriba la notícia
s'emporta
la primícia
la ràdio
i la ràdio
ha prosperat
molt
hi ha molts bons
professionals
no solament
a la ciutat
de la província
sinó a tot Espanya
hi ha grans cadenes
és a dir
jo crec
que el que avui
s'escolta més
la ràdio
que no es veu
la televisió
i el senyor Terrassa
l'escolta molt
la ràdio
jo
tot el dia
la televisió
jo només veig
els informatius
i els debats
el que més
no m'interessa
i de la ràdio
d'ara
dels programes
de la ràdio
d'ara
què és el que li agrada
més
quins són els programes
quin contingut
li agrada més
de la ràdio
a mi els informatius
tot el que fa referència
a la informació
m'agrada
m'agraden també
naturalment
els concursos
les emissions
de tipus
literari
però
principalment
jo
soc un home
de la informació
a mi m'agrada molt
saber el que està passant
i el que passarà
si pot saber-se
és a dir
que jo
la ràdio
l'escolto molt
i escolto
totes les emissores
de la ràdio
us escolto vosaltres
i escolto
les altres emissores
és a dir
a totes les emissores
que m'arriben aquí
no tal ni
que Catalunya Ràdio
també és una
de les meves preferits
però
totes les cadenes
de ràdio
és a dir
totes
per mi
l'entreteniment
màxim
que jo tinc
i més hores passo
durant el dia
és escoltant
la ràdio
de cara al futur
senyor Terrassa
vostè creu que
la ràdio
no corre perill
de tenir una més gran
competència
per part de
de les televisions
que ara cada dia
en tenim més de televisions
i altres
i altres mitjans
fortosament
les televisions
jo sento
haver de fer
una crítica
però cada dia
m'agrada menys
hi ha molta
programació
que no m'interessa
i hi ha molta gent
que diu
no es pot
escoltar la televisió
només en moments
determinats
és a dir
que per més
que prosperi
la televisió
no li farà
la competència
mai
a la ràdio
d'això
n'estic
més que convençut
doncs
amb aquests
bons
desits
de futur
de cara
a la ràdio
de cara
als propers anys
tanquem
aquesta entrevista
amb el senyor
Josep Maria Terrassa
que avui
l'hem convidat
justament
per recordar
dos aniversaris
al seu personal
el d'ahir
que va celebrar
ahir
82 anys
i també
el que coincideix
amb el 20 d'agost
de l'any 1933
quan es van iniciar
les primeres emissions
de Ràdio Tarragona
ahir per tant
es van complir
62 anys
de ràdio
d'història de ràdio
a la ciutat
de Tarragona
senyor Josep Maria Terrassa
moltes gràcies
per atendre
la nostra trucada
moltes felicitats
per les dues parts
és a dir
pels motius personals
i també
pels motius professionals
en ràdiofònics
i molta salut
pel futur
moltes gràcies
i que Tarragona
Ràdio prosperi
i tant de bon dia
vingui
el que jo desitjo
que hi hagi
un intercanvi
que s'antiposi
el nom
de Ràdio Tarragona
per mi seria
una gran satisfacció
que això
pogués arribar
a portar-se a terme
gràcies senyor Terrassa
bon dia
i fins una altra
fins una altra
gràcies
adeu-siau
era l'entrevista
Josep Maria Terrassa
realitzada
des d'aquesta emissora
des de Tarragona Ràdio
per parlar
d'aquest
més de 60 anys
d'emissions radiofòniques
a la ciutat
de Tarragona
Josep Maria Terrassa
analitzava també
l'estat actual
de la ràdio
a la ciutat
de Tarragona
i a Catalunya
en general
Josep Maria Terrassa
va rebre
nombroses distincions
premis i guardons
al llarg de tota
la seva vida
va obtenir
per exemple
l'any 1955
el Premi Ondes
l'any 1957
rebia
l'antena
d'oro
el Premi Nacional
de Ràdio
al millor programa
infantil
el recollia també
Josep Maria Terrassa
l'any 1971
Josep Maria Terrassa
va ser anomenat
Català de l'any
del Cercle
Català de Madrid
era l'any 1990
a més
va rebre
la creu de Sant Jordi
el 13 de febrer
de 1990
també
rebia la medalla
de plata
de la ciutat
de Tarragona
i de la província
era anomenat
també
amb la medalla
d'or
de la creu roja
espanyola
creu de la beneficència
cavaller
de l'educació
cívica
francesa
o placa
de plata
de l'ordre
del mèrit
civil
van ser
alguns
dels guardons
que va rebre
aquest popular
radiofonista
al Tarragoni
Josep Maria Terrassa
en punt són dos quarts
de cinc
de la tarda
seguim endavant
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb aquest especial
homenatge
a Josep Maria Terrassa
un homenatge
que començàvem
a les quatre
començàvem
escoltant
un fragment
d'aquest
casset
que es va
editar
a l'entorn
de la figura
de Magineto
un caset
quins beneficis
obtinguts
amb la seva
comercialització
han estat
destinats
a obres
benèfiques
seguim
escoltant
més paraules
més intervencions
de Magineto
amb una altra
de les cançons
d'aquest
caset
es titula
La lliçó
de Solfeig
Si no aprendes
Si no aprendes
el Solfeo
yo te veo
y no te veo
y un suspenso
te daré
No me gusta
No me gusta
este jaleo
con las notas
me mareo
y muy mal acabaré
Aunque músico
te creas
no conoces
las corcheas
ni te sabes
la lección
Don Ramón
le soy sincero
y le digo
que prefiero
una samba
o un bayón
Maginete
prueba
y verás
cómo sigues
el compás
Fa, sol, fa, sol, fa
esto no me va
tienes que estudiar
Mi, fa, mi, fa, mi
no paso de aquí
debes continuar
Fa, sol, fa, sol, fa
lo mismo me da
harto estoy
de Solfear
con un dúo
la lección mejorará
y el Solfeo
buscará
Si, do, re, mi, fa, sol, fa
Si, la sol, fa
si, la sol, fa
no te gusta
y la música
te asusta
esto no lo encuentro bien
No permite
No permite
No permite
mi conciencia
el hacer
la competencia
a Beethoven
y a Chopin
Maginete
Maginete
tú no das una
y te encuentras
en la luna
cuando debes
dar un sol
Don Ramón
le soy sincero
y le digo
que prefiero
los patines
o el fútbol
Maginete
prueba y verás
cómo sigues
el compás
Fa, sol, fa, sol, fa
esto no me va
Tienes que estudiar
Mi, fa, mi, fa, mi
No paso de aquí
Debes continuar
Fa, sol, fa, sol, fa
Lo mismo me da
Harto estoy de solfear
Con un dúo
la lección mejorará
Y el Solfeo
gustará
Si, do, re, mi, fa, sol, fa
Llissó de solfeig
amb el professor Terrassa
i l'entrenyable
Maginete Pela Canyes
Una de les cançons
de Maginete
Una de les últimes
aparicions públiques
de Josep Maria Terrassa
va ser sobre l'escenari
del Teatre Metropol
de Tarragona
va ser per la inauguració
del remodelat
Teatre Tarragoní
l'any 1995
S'aixecava el taló
i apareixia
sobre Josep Maria Terrassa
Una de les seves passions
era a la ràdio
però l'altra al teatre
Aquest és un fragment
de la seva intervenció
en aquest acte inaugural
del Teatre Metropol
de Tarragona
Unes breus paraules
abans de recitar
una petita poesia
En primer lloc
us haig de dir
que no soc protagonista
ni vinc aquí
amb una qualitat personal
sinó que vinc representant
i això ho he consensuat abans
a tots els que durant
els anys
han desfilat per aquest escenari
que vull a mi
amb cap l'honor
i la joia
com a tarragoní
i com a antic actor
d'estrenar
en nom d'aquests companys
que han compartit amb mi
durant molts anys
representacions teatrals
dels que van començar
a l'any 1910
fins al 1987
que es va tancar
jo vull ostentar
ostentar aquesta representació
abans ja dic
i ho he consensuat
i ho han trobat
i ho han trobat
que ho podia fer
representant-los amb ells
de manera que
vull fer-ho
amb aquest caràcter
i acabar
ja dient el següent
jo a la vida
he tingut tres passions
la família
la ràdio
i el teatre
avui
sóc feliç
com a tarragoní
i com a director
inaugurar un teatre
reinaugurar
aquest remodelat
teatre metropol
per un tarragoní
nascut
en aquesta ciutat
que jo
adoro
i estimo
per mi
és la major satisfacció
a la meva edat
que podia tindre
tinc 81 anys
i em fa 74
que ja estava
damunt d'aquest escenari
tenia 7 anys
per tant
tinc ja
dintre de la història