L'alcalde de la ciutat de Tarragona, Joan Miquel Nadal, la governadora civil,
responsables del Ministeri de Medi Ambient i de la Generalitat
i representants també dels veïns del Serrallo i de Residencial Palau.
Senyor Joan Miquel Nadal, bona tarda.
Bona tarda.
El senyor Joan Miquel Nadal, no cal dir-vos l'alcalde de la ciutat.
Senyor Nadal, hi ha bones notícies?
Escolta, hi ha que moure dintre de la consideració que hi ha bones notícies,
però dintre de la prudència necessària.
És a dir, que tampoc hi ha vegades que a la gent li agrada passar del fred al calor massa rapides.
Doncs hi ha bones notícies, però les notícies s'ha de concloure
durant tot l'any 97 i amb l'inici de les obres que està previst pel tercer trimestre del 97.
Expliqui'ns, en qualsevol cas, quin és el resultat principal de la reunió
que hi ha hagut aquest migdia al Ministeri de Medi Ambient.
Bé, jo crec que diríem que s'ha tancat el cercle, no?
És a dir, la Generalitat ja presentarà el projecte definitiu,
que serà de treure l'aigua al paradero.
El CEDEX ha donat el seu vistiplau.
I, en fi, totes aquestes coses, des d'una perspectiva de ciutat,
són positives perquè solucionen un tema que teníem pendent.
I la veritat és que és un tema que ens ha fet perdre moltes energies
i a partir d'ara podrem esmerçar els nostres esforços cap a una altra banda.
Cap a aquesta banda es refereix potser també per buscar el finançament
dels pressupostos a cara a l'any 97.
Bé, això és un tema que ja en parlarem la setmana que ve del finançament.
Ara la qüestió és que hi ha un acord tècnic,
hi ha un projecte a presentar dintre d'aquest mes,
de novembre a desembre,
i que les coses van bé i que, insisteixo,
s'ha tancat un acord sobre el que és el projecte definitiu,
i això és molt important.
Tot el procés, senyor alcalde, ha estat massa llarg
pel que fa al tema de la desembocadura del francolí?
La veritat és que les coses...
Primer, el procés no s'ha acabat,
perquè el procés consisteix en la realització d'unes obres,
i en segon lloc, jo ja la veritat és que
les coses, quan les has treballat i s'acaben,
doncs donen la sensació que han durat molt poc, no?
Mentre les estàs treballant i les estàs lluitant,
donen la sensació que són massa llargues.
Moltes vegades allò que costa és el que dura més,
però un pic has arribat a tindre-ho a les mans,
aleshores sembla que hagués estat fàcil.
Això és un procés que ha estat molt difícil,
però que a partir del moment que estigui realitzat,
doncs haurà semblat que és fàcil.
A la reunió d'avui el que queda clar
és que el Ministeri de Medi Ambient
tira endavant el projecte de la Darsena Varadero,
que la Generalitat ja ho va dir la setmana passada
al Consell d'Obres Públiques,
i està d'acord, i per tant que aquest serà el projecte
que hi haurà a la ciutat de Tarragona.
Sí, així és com dius.
I les obres quan podrien començar?
Tercer trimestre del 97.
Amb una partida pressupostària
que vostè diu que quedarà per la partida ara,
per incloure'l en els pressupostos
a través d'alguna esmena?
Nosaltres hem presentat,
quasi tots els grups hem presentat una esmena
perquè hi hagi diners en aquest sentit,
però jo m'agradaria que fóssim conscients desplegats
que si hi ha realment el projecte i tot,
no hi ha polític que no desitgi que es faci.
Dos anys després dels aigüats que van afectar la part baixa,
i ara que estan directe a través dels micròfons de Tarragona Ràdio,
què els hi voldria dir als ciutadans de Tarragona
i especialment als barris del Serrallo Residencial Palau,
com a alcalde de la ciutat?
Bé, jo els hi diria dues coses.
En primer lloc, moltes gràcies,
perquè l'esforç dels veïns del Serrallo
i dels veïns de Residencial Palau ha sigut notable.
És a dir que les dues juntes de les accions de veïns
tenen que ser felicitades per l'Ajuntament.
Jo crec que tindrien que ser felicitades també pels veïns,
perquè han treballat molt, molt i molt bé.
Per tant, jo diria que en primer lloc,
felicitats a les juntes,
homenatge a les juntes,
homenatge als presidents,
homenatge a tota aquesta gent que ha treballat
i ha lluitat com mai.
Segon, que és que resolvem un problema històric a Tarragona,
que és un problema de definitiva direcció del Francolí,
i això és positiu per a la ciutat.
I tercer, que fem que el port de Tarragona
estigui amb la tessitura necessària
d'acabar una sèrie d'obres compromeses,
com són els ponts entre el moll de Lleida i de Reus.
Però vaja, en primer lloc,
jo crec que avui el que hi hauria de fer és felicitar,
més que ningú,
felicitar els presidents
i les seves juntes respectives
de les associacions de veïns del Serrallo i de Torre Jordi.
D'alguna manera, en aquests moments,
l'alcalde de Tarragona ho està celebrant,
dinant juntament amb ells, no?,
amb aquests representants.
Jo sempre que a Madrid tinc una esperança de...
Jo crec que les coses van bé,
m'aprenc un cocidor madrileño, perdó.
I és el que està menjant ara mateix?
Sí, amb cigronets
i totes les coses aquestes que l'acompanyen, no?
I aquesta petita celebració
tindrà una certa continuïtat?
Hi ha un que ha menjat marisc.
Hi ha un que ha menjat marisc a Madrid?
Eh?
Qui és?
No, això no es pot dir.
Hi ha un que ha menjat marisc.
En qualsevol cas brindaran amb cava, senyor Nadal?
No, jo l'agustim allò.
Deia, senyor Nadal, que si ho brindaran amb cava.
No ho sé, jo és que sóc molt sosso per aquestes coses.
Si hi ha que brindar, brindarem,
però no ho sé.
La veritat és que moltes vegades
me diuen que no tinc l'alegria necessària, no?
Si em permet l'expressió, senyor Nadal,
el trobo molt prudent davant d'una notícia
aparentment molt positiva per a les ciutats.
No, no, no, no, és que és la meva manera de ser, no.
Me mantinc sempre amb un terme bastant mig,
no soc ni molt entusiasta ni molt decebut,
sempre vaig més o menys així.
No, és evident que brindarem amb cava,
però vaja, és...
Bé, les coses són com som i hi ha que treballar-les.
Senyor Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona,
gràcies per estar present ara mateix en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i com que estigui al costat els representants veïnals,
doncs voldríem parlar amb ells.
El Mojío, calla, no, no has de comer, hombre.
No, que te están pidiendo que te pongas.
Ara es posa, eh?
Gràcies, senyor Nadal.
En directe aquesta tarda al programa
La tribu de Tarragona Ràdio.
Sí.
Hola, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Celebrándolo con cava, con marisco,
con cocido, ma del leño.
No, con cocido, eh?
Yo he sido el de los cocido.
Con cocido, con cocido.
Gervasio Mojío, un home feliç avui?
Sí, bastante, bastante.
Yo creo que después de dos años ya hemos conseguido...
Ah, sí, ahora está de la gobernadora.
Dime, perdona.
No, preguntaba que si estágueu realment contents
i feliços del que s'ha aconseguit avui a la reunió a Madrid.
Pues sí, bastante contento.
Después de dos años de la riada
y un año de trabajos constantes de las dos asociaciones de vecinos,
creo que hemos conseguido que el proyecto sea definitivo,
sea una realidad.
No nos esperábamos ya de barro y definitivamente.
Com ha anat la reunió, Gervasio?
Bien, muy bien, muy bien.
Explica'ns una mica, a totes maneres,
les interioritats o qui ha parlat
i com ha anat, doncs, el desenvolupament d'aquesta reunió
que ha hagut tingut el Ministeri.
Bueno, pues cuando yo me llevaba al Ministerio,
el señor Escartín, Carlos Escartín,
nos ha explicado cómo estaba el proyecto,
estaba finalizado, estaba realizado,
y el último fleco que he quedado siempre,
que decíamos que era la desembocadora del río
dentro de la dársena interior,
justo, justo estaba caliente,
o sea, que había terminado
hacía un día o dos días,
o sea, habían firmado los ingenieros justo
para recibirnos.
Entonces, él ha explicado cómo estaba el problema
y que estaba definitivamente ya cerrado.
Entonces, él ha explicado a la Generalitat,
al señor Rossell, Rossell lo ha aceptado,
y dice, bueno, si el Ministerio, el CEDEX lo aprueba,
pues la Generalitat lo aprobará también.
O sea, que ha sido breve, pero rápida.
¿Y a partir de ahora qué, Gervasio?
Pues ahora espera, ya que empiecen las máquinas
pronto a trabajar, seguiremos,
o sea, que no vamos a parar,
o sea, que no quieres que nos vamos a dejar,
o sea, vamos a seguir muy de cerca
los proyectos igualmente, las resoluciones.
Esto tiene que ir al Consejo de Ministros
y suponemos que en seis meses, siete meses,
tienen que estar licitadas las obras
y empezando las máquinas a trabajar.
No lo vamos a dejar, o sea,
que vamos a seguir constantemente detrás del proyecto
hasta que esté finalizado.
Es decir, que las obras, ¿cuándo podrían comenzar?
Ellos dicen que siete, ocho meses
y que podrían comenzar.
O sea, para finales de año,
porque, claro, tienen que redactar el proyecto,
la Generalitat, refrendarlo,
pasarlo al Consejo de Ministros,
tres meses, Consejo de Ministros,
darle la aprobación, licitarlo,
o sea, sabemos que es una labor también lenta,
pero bueno, vamos a esperar.
¿Esteu contents o no? Sinceramente.
Muy, muy contentosa, muy contentosa,
que esto es la lucha que hemos tenido
a todas las asociaciones de vecinos
y creo que nos la merecemos,
o sea, que hemos perdido muchísimas tardes,
muchísimas noches,
y hemos hecho muchas reuniones,
delegaciones en gobiernos,
o sea, que no hemos parado.
Rara vez se ve que unas asociaciones de vecinos
trabajen como hemos trabajado nosotros.
Yo tengo que aplaudir
tanto a Torres Jordi y Residencial Palau
como al Ferrayo,
a las dos juntas, que no han parado.
Gervasio, hoy es San Narciso,
¿será un patrón nuevo para vosotros,
para la gente del Serrayo, Torres Jordi y demás?
¿Lo vais a celebrar cada año este día,
por ejemplo, el 29 de octubre?
No, no, no.
¿No?
Celebremos cuando finalice las obras,
ya veremos.
De momento tenemos la Virgen,
que es la que nos lleva siempre,
la Virgen de los Milagros,
que es la que tenemos
en nuestra asociación de vecinos.
Ya veremos cuando terminemos las obras.
Después del 10 de octubre del 94,
este 29 de octubre del 96,
es quizás la fecha más importante.
¿Lo consideráis esto ya casi como definitivo
antes del inicio de las obras?
¿O todavía os queda una cierta cautela?
No, no, no.
Ya lo vemos definitivo.
Se han mostrado satisfactoriamente
tanto el señor Cartién
como el señor Rossell,
que son los máximos representantes
tanto de Cataluña
como del Gobierno Central.
No puede haber ya ni nada más.
A pesar de la bona notícia,
a pesar de la bona notícia,
Gervasio,
tant a l'alcalde de Tarragona
com a tu mateix
com a president
de l'Associació de Vents
de Residencia del Palau
us trobem molt prudenys
i molt tranquils.
No hi ha eufòria.
No, no sigue la vida.
Lo que pasa, hombre,
estamos comiendo todavía.
Espera que terminemos.
Ho celebrareu d'alguna manera.
Simplemente yo muchísima eufòria.
Nos ha dado una gran alegría
de haberlo conseguido.
O sea, que esto no se consigue cada día.
Es como cuando el Barça, por ejemplo,
consigue la Copa de Europa.
Casi nosotros lo hemos conseguido.
Más o menos, ¿no?
Casi habéis llegado ya a la meta
y líderes, ¿no?,
de la carrera.
Quan ha acabat la reunió,
Gervasio, explica'ns
que heu anat ràpidament
a dinar cap al restaurant.
Sí, sí, sí.
Bueno, nos hemos reunido allí en el hall
porque hemos estado hablando
con los medios de comunicación
y hemos cogido la fomeleta
y para el restaurante.
O sea, ya ha celebrado,
pero vaya muy contentos
y dando saltos de alegría
por los pasillos,
aunque no te lo piens, sí, sí.
I amb els veïns dels vostres barris,
de Residencia del Palau i del Serrallo,
Ponsat, ya en celebrar-ho
d'alguna manera?
Pues sí, ya cuando lleguemos
haremos una asamblea general
y lo celebraremos.
No lo tenemos todavía pensado
ni meditado,
pero algo haremos, ¿sabes?
Però a part d'una asamblea
caldrá fer una festa, segurament.
También, también.
Primero haremos la asamblea,
explicaremos a la oficina
cómo está todo el problema
y todo el tema
y luego ya haremos la fiesta.
En directe amb aquest restaurant de Madrid.
Per cert, Gervasio,
està al teu costat la Carme Pedrol,
per exemple,
o alguna altra representant.
Està la governadora, si quieres.
La governadora,
i després intentem parlar
amb Carme Pedrol
de l'Associació de Vents del Serrallo.
Estem en directe, com dèiem,
aquesta tarda aquí a Tarragona Ràdio
parlant amb els protagonistes
d'aquesta reunió avui a Madrid.
A mi em sembla que la Carme Pedrol
és una mica la que posa l'alegria
perquè amb el contenta que deu estar
aquesta dona per haver aconseguit
ja quasi el que potser no s'esperaven,
doncs suposo que ella s'encarregarà
amb els altres companys
d'animar una mica la festa, no?
És sens dubte un gran dia,
una gran notícia,
tot i que hem pogut observar
per les veus dels protagonistes
que l'eufòria és més aviat moderada
i que tothom ho porta bastant tranquil·lament
encara que la notícia sigui positiva.
Seguim en directe a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Parlem ara mateix amb la governadora civil
i la senyora Margarita López.
Senyora López, bona tarda.
Bona tarda.
Vostè també ho està celebrant.
Estem aquí, sí, tot i un dinant.
Què destacaria de l'acord de la reunió d'avui?
A veure, més que un acord
és el que s'ha explicat
com estaven les coses,
com estaven els temes,
la solució que el Ministeri trobava viable,
que és la mateixa que ja havíem dit en un principi,
i, bueno, i sí que s'ha arribat a un acord definitiu,
que és el terminar de investigar el projecte
per part de la Generalitat abans de acabar l'any.
Vostè, que és la representant del Govern central aquí a la província de Tarragona,
d'alguna manera pot assegurar que hi haurà pressupostos,
que hi haurà alguna partida l'any 97 pel Francolí?
Els pressupostos hi són,
també es van explicar per part de la delegació en el seu dia,
i els pressupostos hi són.
És el mateix que vam dir fa uns dies nosaltres també.
A veure, per tècnica pressupostària,
encara no s'apliquen el que costa el projecte.
Els pressupostos han d'anar-hi concretant,
evidentment, les quantitats amb els projectes que hi siguin.
Les quantitats encara no se saben,
però ja no s'ha explicat el director general,
el senyor Escardín,
que hi ha una partida que en total puja més de 4.600 milions,
per anualitats, però que es poden canviar les anualitats,
i, a més a més, que no són partides vinculants.
O sigui, es pot inclús agafar,
parlant-me així una mica clar,
d'altres llocs, d'altres partides,
que no s'hagin enllestit,
per el que sigui, de tot el pressupost.
En qualsevol cas, quants diners creu que podria haver-hi,
de cara a l'any 97,
la primera anualitat per fer les obres del Francolí?
A veure, ja li dic que hi ha una partida general,
que ja ho explicàvem en seguretat,
que també van anualitats,
però que les anualitats es poden canviar,
i que puja més de 4.000 milions.
Però no és això,
és que en el procés,
una vegada estigui aprovat el projecte,
entra a licitació,
els tràmits,
és fiscalitzar la despesa,
i depenent de l'època que estigui,
si això pot estar el mes que sigui,
per els mesos que falten per a terminar l'any,
es posarà la despesa que calgui pagar
per a finales de l'any.
No hi ha problema pressupostari.
El que sí que es pot assegurar
és que les obres d'ons començaran l'any 97.
Esperem que sí,
si no hi ha cap problema,
si estem tothom agilitzant al mas
els tràmits i els pasos
que hi ha que donar,
si en principi està tot sol·lentat,
i si no es presenten alegacions,
perquè a veure,
nosaltres contem per una part
amb l'esforç que està fent el Ministeri,
però per una altra part,
pot haver-hi recursos,
pot haver-hi, bueno,
alegacions als períodos d'exposició pública,
que això evidentment no tenim ni idea
que tindrà que vindre en el seu moment.
Si tot va bé i no hi ha cap problema,
evidentment que les obres
tindran que començar l'any
si no hi ha problemes.
Des d'un punt de vista ja més personal
i per acabar, senyora governadora,
també ho estàs celebrant?
No sé si menjant cocido madrileño
o alguna altra cosa?
Estem, sí, estem aquí
precisament menjant això,
cocido madrileño.
Doncs senyora governadora,
gràcies també per atendre en directe
la comunicació de Tarragona Ràdio
i no sé si podem parlar
si té al seu costat
la presidenta de l'Associació de Vents del Serrallo.
Carmen, un momentet,
que estava aquí al meu costat
i acabava de marxar.
Molt bé, doncs esperem
el telèfon en directe aquesta tarda,
en aquest inici una mica especial
del programa La Tribu.
Jo crec que la notícia s'ho mereixia,
és una gran notícia,
finalment ja tothom pràcticament
s'ha posat d'acord
perquè el riu Francolida
s'emboqui en el futur
dins de la darsena de Baradero
del port de Tarragona.
Divendres hi havia aquella reunió
important a Barcelona
amb el Consell de Política Territorial
i Obres Públiques
i avui, doncs aquesta reunió
que ja sembla definitiva
amb el Ministeri de Medi Ambient
hi eren totes les parts implicades
i ara, com hem pogut escoltar,
doncs ho estan celebrant
en un restaurant de Madrid
totes les parts,
que això no acostuma a passar
gaire sovint,
veure en una mateixa taula
l'alcalde de la ciutat,
veure el regidor,
per exemple,
de Medi Ambient,
Agustí Mallol,
veure la governadora civil,
com és el cas
de la senyora Margarita López
i veure els veïns
del Serraio
i de Residencial Palau
que, per cert, recordem,
han sortit aquest matí
a les 6 de Tarragona
per anar en autocar
fins a Madrid.
Ha estat una excursió
que, com a mínim, Sílvia,
ha valgut la pena, no?
Ja, i com comentava
també l'alcalde
que suposo
com a nota curiosa
que el senyor Mallol
menjava marís,
cosa que pot fer habitualment aquí,
no?
I, en canvi, a Madrid
ha aprofitat per menjar
un altre plat típic
de Catalunya.
Ara mateix ens ho explicarà
també la Carme Pedrol.
Carme, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda
i suposo que felicitats, també.
Sí, suposo que sí.
Esteu contents o no?
Sí.
No ho sembla, eh, Carme?
No, no, no.
Esteu com una miqueta
apàtics, entre cometes, no?
No, no, no.
No?
Estem contents
pel que hem sentit,
però, clar,
sempre hem dit el mateix.
Vull dir,
la reunió ha anat molt bé.
No hem parlat,
això vol dir que
el que ens han dit
ens ha convençut
i, bueno,
ara hem d'esperar, doncs,
que estiguin tots els papers
fervats,
que això serà cosa
de res.
O sigui,
l'administració central,
el del CEDEX
i un tragaran
ja dintre d'aquesta setmana
a la Generalitat,
que era això
el que ells volien,
o sigui,
el senyor Artur Mas
ja es va dir
que ell donaria
el vistiplau
al projecte
sempre i quan
ho trobés firmat,
ja li han donat
l'ordre
que els envien firmat,
dintre d'una setmana
els hi enviaran
i ja està.
Llavors,
la Generalitat
treballarà
solament
amb el projecte
de la desembocadura
dintre de la darsena
i a final d'any,
tal com havien dit,
doncs el presentaran.
Però així,
com havien dit
que presentarien
els dos projectes,
doncs ja només
treballaran sobre aquest.
Ara només cal,
deia Carme,
esperar que hi hagi diners
i que comencin les obres.
Ha dit l'alcalde
que en el termini
de sis o set mesos
podrien començar.
Sí, sí, sí.
A veure,
els diners hi són
perquè ja ens han dit
com se va dir
a la delegada del govern
el dia que ens vam reunir
que en principi
trobrien d'una partida
que hi ha,
que no sé si diuen
de la Conca dels Pirineus,
que sigui una petita partida
per començar
les obres
a finals del 97.
Perquè, esclar,
això hem de pensar
que estem a finals del 96,
s'ha de fer litici
perquè,
a veure,
doncs qui s'adjudica
a les obres
i que poden començar
a finals del 97.
Llavors,
aquesta partida
hi és.
I llavors ja pot entrar
els pressupostos del 98.
I la Carme Pedrol,
per cert,
per celebrar-ho,
ho fa amb cofido
o amb marisc?
Mira,
jo ho feia amb cofido,
però és que si a casa meva
se n'enteren...
Et mataran.
No, sí,
perquè és que aquí a casa meva,
o sigui,
aquí jo,
la meva mare
fa molt escudella barrejada.
I no en vols mai.
I no em menjo.
No, és que m'ho amic.
Clar,
i vindre a Madrid
i menjar cofido,
doncs, bueno,
m'he vist com una miqueta obligada,
però doncs,
què hi farem?
A més,
era plat únic,
potser,
perquè el cofido omple molt,
no,
diuen?
Sí, sí, sí, sí.
Cofido i cava català,
potser després?
Mira,
no hi hem arribat,
no ho sé.
Escolta,
Carme,
jo em pensava que et posaries
al telèfon cantant,
no ho sé,
alguna cançó,
això,
alegre,
contenta pel dia que és,
però al moment
encara esteu una miqueta
esperant a veure al final,
realment,
quan comenceu a veure picar
els treballadors,
no?
Sí,
mira,
bueno,
jo potser vindria una miqueta abans,
o sigui,
nosaltres,
la setmana que ve,
al final,
no sé,
estem a dia,
posem,
a mitjans de mes,
nosaltres volem que la Generalitat
ja tingui els papers
firmats del CEDEX,
ens ha dit aquell,
el senyor Escartín,
que de seguida els enviarà
i que la Generalitat
comenci a treballar
sobre aquests papers,
que és el que ells esperen.
Però,
en el fons,
esteu contents o no?
Sí, sí, sí,
a veure,
estem contents per això,
perquè si ells és avui,
no?
el Ministeri,
o sigui,
la Generalitat,
estava treballant
amb dos projectes.
I llavors,
doncs,
clar,
nosaltres això ens posava
una miqueta nerviosos
perquè és que sabien
que només
necessitarien un
i que fos el més barat.
Clar,
quines ganes de treballar
amb els dos projectes?
I, bueno,
doncs,
avui sabies,
doncs,
que no.
Gerbacio ens comentava,
perdona,
Carme,
volia dir que Gerbacio
ens comentava
que faríeu una assemblea.
Fareu també alguna festa
per celebrar-ho
amb els veïns o no?
Sí, sí,
bueno,
clar,
s'ha de fer una assemblea,
se'ls ha de comunicar
als veïns
el que s'ha acordat
i, bueno,
que a l'altre,
doncs,
ja en parlarem.
Si tenim diners
ho farem
i si no,
doncs,
mira.
No,
Carme,
que dir que la festa
pels veïns
també parla a premsa,
si pot ser, eh?
També ens convideu
nosaltres
a menjar unes sardines, eh?
Escorla,
teniu el vostre
granet d'arena, eh?
Oposat,
perquè sempre ho hem dit,
que això sense l'ajuda
dels mitjans de comunicació
hauria sigut una miqueta difícil
perquè sempre s'ha de mantindre
un caliu.
Llavors,
clar,
si la cosa és la freda,
doncs,
costa més
que es porti terme
i, en canvi,
doncs,
sempre s'ha mantingut
aquest caliu
que ens ha anat bé
per poder-ho portar a terme.
Aquest matí
parlàvem amb la Carme
abans a les 9 del matí
quan anàveu cap a Madrid.
El viatge ha estat
una mica dur,
suposo,
però ha valgut la pena, no?,
finalment?
Sí, sí,
de veritat que sí.
La tornada,
quan la fareu, per cert?
Mira,
quan acabem ara de dinar,
doncs,
tornarem a agafar la furgoneta.
La furgoneta
i cap a Tarragona.
Cap a Tarragona.
Unes 5 hores...
El que rebem,
t'haurem presentes
a les 12 o a les 11.
Cap a les 11 o a les 12.
Sí, sí.
Potser els veïns del barri
us hauríem de rebre
amb pancartes, no?
No,
i amb panderetes
i guitarres.
Això tampoc,
perquè vull dir,
i això és un llarg camí,
eh?
I és el que diem
fins que no ho veiem acabat.
I amb allò que de tallar la cinta,
no,
com diem els catalans,
no es pot dir blat
fins que no estigui lligat
i el sac, no?
Ah, això.
I no, no,
tampoc no cal tirar les campanes
al vol,
encara que és una realitat ja,
però doncs no,
no,
han de ser prudents.
Carme,
des de Tarragona Ràdio,
moltes felicitats
per el resultat
de la reunió d'avui
i sobretot també
bon viatge de tornada
aquest vespre
cap a Tarragona.
Doncs molt bé,
moltes gràcies.
Que vagi bé i també bon profit,
que vagi,
que acabi d'anar bé
el cofido,
les postres,
el cava
i el que faci falta.
Molt bé,
gràcies.
Des de Tarragona,
moltes felicitats.
Gràcies.
Doncs aquí estaven
les paraules
de la Carme Pedrol,
del Jarbasio Mojío,
de l'alcalde de la ciutat
i de la governadora civil
a propòsit del tema
del riu Francolí.
Ja hem pogut veure
i sentir
que malgrat les bones notícies,
doncs l'eufòria
es porta amb molta moderació.
Doncs esperem que això,
com dia la Carme,
evidentment és una realitat,
però quan es porti a terme
ja definitivament
puguem també celebrar
aquí nosaltres amb cava,
amb cofido,
amb el que sigui
i doncs aquesta notícia
que ens ha arribat fresqueta
des de Madrid en directe
que estaven acabant de dinar
els diferents responsables
i també com dient
l'alcalde,
el senyor Agustí Mallol,
etcètera.
I en fi,
que suposo que enhorabona
pels veïns que han lluitat molt
i al final s'ho han guanyat.
Una bona notícia
doncs que hem pogut seguir en directe,
a més a més,
contactant això amb el restaurant
on ara mateix
d'alguna manera
dinen i estan celebrant
aquesta notícia
als seus protagonistes.
Gràcies doncs Ricard Laoz
per aquesta informació en directe,
ràpida,
com sempre també
des de la capital d'Espanya.
Falten 25 minuts,
arribem a les 5 en punt,
posem una mica de publicitat,
anem de compres bones,
econòmiques i a bon preu
i després parlem
amb el Joan Fuster.
Gràcies.