de les 11 al matí de Tarragona Ràdio.
Estem a dijous dia 6 de juny
i ja pràcticament comencem a parlar del que és el cap de setmana,
que fa molt bona temperatura,
que moltíssima gent segurament aprofita per poder anar a la platja,
això sí, amb una ràdio i escoltar els 100.6 de la FM.
I parlem de teatre, parlem de música,
i ho fem amb una sala que és no massa gran, però és encantadora.
A mi és una sala que particularment m'encanta
i que és el magatzem, que està al carrer Fortuny número 23 de Tarragona.
La Teresa Valls és una de les dones que sempre està lluitant
per fer coses aquí a la ciutat, pel teatre, per la música, per espectacles,
i de moment sembla que ho està aconseguint,
tot i que a Tarragona costa molt.
Teresa Valls, molt bon dia.
Bon dia.
No m'equivoco, no?
Quan dic que a Tarragona costa una miqueta...
Costa estirar la gent de casa, costa, però ho aconseguim, eh?
A poc a poc ho aconseguim.
Home, de fet, és bo veure que vosaltres,
la gent de la cooperativa, del magatzem,
no llanceu la tovallola,
que sempre esteu muntant històries diferents.
Sí, intentem fer coses una mica diferents,
una mica alternatives, potser coses de petit format,
degut a que, clar, tenim una sala també una mica especial
i això ja ens marca el tipus d'espectacle que podem produir.
Nosaltres avui hem convidat a la Teresa Valls
per tal que ens comenta una miqueta el darrer espectacle
que arriba aquest dissabte a partir de les 10,
que és de la mateixa companyia, el magatzem.
Un espectacle que feu estrena o no?
No, es va fer ara fa un any, sí.
Era fruit d'un curs que va fer l'Isabel Soriano
aquí a Tarragona durant tot l'hivern passat.
El que passa és que ara està retocat
i està alguna cosa canviada i tal,
però bàsicament és el mateix espectacle.
En principi, doncs, expliquem que es diu Cantabile
i una miqueta podem explicar què és això.
Sí, es diu Cantabile S.A.
Sí, perfecte.
Llavors, això són un conjunt d'àrees barroques
per cantar, esclar,
i llavors el que passa és que se les ha tret de context
i generalment es fan un tipus d'accions
que no tenen res a veure amb el que s'està dient.
Però bàsicament són àrees barroques
de les que els estudiants de cant
canten a primer, segon, curs i a tercer.
Quanta gent participa en aquest espectacle?
Hi ha 11 actors cantants, més dos pianistes.
Això.
Endavant.
Arriba el Sergi Xirinax,
que és l'altra persona que sempre parla del magatzem.
Em deies dos cantants i dos pianistes.
No, 11 cantants.
11 cantants i dos pianistes.
Déu-n'hi-do, no, el nombre?
Sí, bé, és pràcticament tota la companyia.
Vull dir, quan vam fer la comedia del Gall
també érem tots a l'escenari i un pianista.
Vull dir, que més o menys és aquest número al que ens movem.
Tot i que al voltant hi ha molta més gent
que a la que surt a l'escenari.
Ja, suposo, Teresa, que el fet de poder portar espectacles
a la vostra sala, al magatzem,
sempre és d'orgull.
Però crear-ne propis i fer producció pròpia
deu ser ja com tenir una criatura, no?
Un gustasso, que diu.
Sí, no?
Sí, no, no, aquest any estem servits d'això.
Sí, perquè els fas una mica a la teva vida
i d'acord amb la gent que tens
i no és una cosa que dius
que el compres i és així,
sinó que el vas fent dia a dia.
És una sensació diferent.
Ja, tu hi participes en aquest darrer espectacle.
Sí, sí.
Un dels 11.
Perfecte.
Sergi Xerinax, molt bon dia.
Hola.
Arriba tard a vostè, eh?
Li posarem falta, multa,
no com els jugadors de futbol.
Sí, és que això del temps
jo sóc dels que penso que no existeix,
però m'hi fan entrar la força.
Sí, ja, ja ho veig.
El Sergi també participa
en aquest darrer espectacle de la cooperativa?
També, també.
També?
Sí, sí.
No es lliureu de res vosaltres dos, eh?
Un altre dels 11.
No ens volem lliurar de res.
És un automortific, això,
amb molta gràcia que ens ho fem.
Ja.
Vosaltres, a més, vau començar,
vau ser els que vau obrir
el seguit d'espectacles, no?
Vau ser els primers en estrenar una miqueta
amb la comèdia del Gall?
Sí, sí, sí.
Ah, d'aquest trimestre
vam començar amb la comèdia del Gall.
Perfecte.
Hem començat i hem acabat.
Això, una miqueta sou els que inaugureu
i els que feu tancament.
Sí, sí.
Vull dir, l'altra vegada
vam començar amb l'espectacle
de la Isabel Soriano,
amb un concert de pel·lícula,
i vam acabar...
A veure si recordo malament.
Aquest era...
Amb la Dorita?
No.
Amb la Dorita de la Torre, em sembla que era.
També era un dels nostres.
Ja.
Escolta'm, Sergi,
si hem de fer una miqueta de balanç
del que ha estat la temporada
en quant a producció pròpia i no,
com ha anat això?
En quant a producció pròpia,
el balanç és...
Probablement és una balança descantallada,
és excessiu.
Potser haurem de frenar i tot.
El que hem de fer és madurar una mica
i estem molt contents d'haver fet això.
Ens hem de serenar, fins i tot.
En quant a la no producció pròpia,
ha estat força bé
i un tant irregular, potser.
A la sala,
m'imagino que estem parlant de la sala Magatzem.
La sala Magatzem,
doncs, com tots els teatres i totes les sales,
requereix un temps de maduració,
de difusió,
de solera i d'anar fent.
Ha estat un tant irregular
en el sentit que hi ha hagut
algunes representacions
que no hi ha hagut massa públic
i d'altres molt,
però globalment jo crec que ha anat
força bé
pels recursos que disposàvem,
tot plegat,
perquè, esclar,
no disposàvem gairebé de cap recurs,
aleshores obrir,
com aquell que diu,
obrir un teatre sense ni un dur,
bé,
esclar,
hem engegat gràcies al...
no gràcies,
o sobretot agafant,
potser hauríem engegat igualment,
però, doncs,
la pedra d'or que evidentment ha estat el conveni
amb l'Ajuntament,
tot i que econòmicament
les dues parts que hi han posat diners
no han estat moltes,
no han estat molts diners,
però,
vull dir que es poden fer coses
sense molts diners,
això està clar,
d'aquest punt de vista,
i encara
tenim ànims per continuar,
que ara el balanç
ha estat prou bo
com perquè ara ja estem parlant
de tota la programació
que el passa
és que potser avui
és prematur parlar-ne,
potser d'aquí un parell de setmanes
ja tindríem enllestit
tot el que seria
fins a final d'any
i a començaments
de l'any vinent,
ja ho tenim mig
mig embastat,
tot això,
és a dir,
encara ens queden
ànims suficients
i fins i tot
algun diner,
tot i que no n'hi ha,
algun diner
que sempre és bo
que quedi,
perquè és difícil,
per això et dic
que en principi
el balanç està bé,
és bo.
És bo.
Teresa,
volies apuntar alguna cosa,
no em sembla?
No,
dèiem que quan,
bueno,
hi ha hagut espectacles
de producció pròpia
i d'altres que no,
els que no,
penso que han tingut
una qualitat excepcional
i hi ha hagut coses fantàstiques,
per exemple,
ara recordo l'espectacle
del Lluís Soler,
jo amb un clavell vermell
el trau,
va ser una cosa,
una meravella,
i eren poquets,
eren molt poquets,
espectacle que ha passat
per la sala.
Ja.
Quasi segur,
per la sala segur.
Jo potser m'equivoco,
però em dono la sensació
que aquí a Tarragona
ens deixem guiar massa
pels noms i cognoms,
no?
Vull dir,
anem al teatre,
potser de vegades,
quan veiem aquell personatge
que surt a TV3,
que surt al Poblenou,
que surt no sé on.
Però amb això que dius tu,
aquest personatge
sortia a TV3,
i sortia als secrets de família,
i al Poblenou,
i no sé quantes llocs d'aquestos.
I en canvi,
clar,
té un nom tan corrent
que es diu Lluís Soler,
que potser s'hauria de dir,
no sé,
un nom una mica més estrafalari,
perquè tothom el recordés,
no?
Perquè, bueno,
des d'aquí,
si algú té oportunitat
de tornar a veure aquest espectacle,
que ho faci,
perquè és una meravella.
Sí,
és bastant,
és molt senzill,
però precisament la senzillesa
és on està la genialitat,
també.
De vegades,
jo,
és el millor que he vist
de la temporada,
no d'aquí,
del Metropol,
i m'atreviria a dir
de més enllà.
No estàvem bé.
Sí,
i llavors,
no,
és curiós,
per exemple,
quan dèiem això d'Irregular,
em referia justament a en Par,
amb aquest,
per exemple,
perquè hi ha alguns espectacles
que ja saps que,
probablement,
ni sou inconeguts,
ni tal.
Hi ha una sèrie de qüestions,
probablement el nom,
la sala,
la solera,
no sé,
en fi,
no ho hem,
la veritat és que,
suposa que hi ha,
no ho sé,
no ho sé analitzar jo.
De fet,
el que sigui,
jo comentàvem amb la Teresa abans,
que és bo no que hi hagi
una oferta doble a Tarragona,
a part de,
la típica que estem acostumats,
una mica coneguda,
doncs una oferta,
potser no tan,
o més minoritària,
però igual de bona,
o igual de,
no sé,
no?
Sí,
són coses diferents,
que segurament,
no ho sé,
espectacles del Metropol,
en un lloc més petit,
no funcionarien,
i segurament,
fem un tipus d'espectacles
que en un lloc molt gran,
doncs tampoc funcionarien,
depèn,
no?
Vull dir,
hi ha moltes les coses,
depèn de l'espai que tens,
tot i que després,
no ho sé,
en quant a les coses de producció pròpia,
vull dir,
les adaptes,
perquè no et queda altre remei,
però,
jo què sé,
vull dir,
coses que han fet allà,
que se suposava que només
es podien fer allà,
les han tret d'allà,
les han posat en un altre lloc
molt més gran,
i veus que,
ho es pot fer perfectament,
sí,
perquè coses de les que han produït
han anat,
el que es diu de bolos,
en llocs més grans,
i no passarà,
al contrari.
Ja,
com jo comentava,
aquest dissabte arriba
el darrer espectacle,
ja d'aquesta temporada
de primavera del magatzem,
és el Cantàvil ESA,
amb això tanqueu aquest cicle,
a l'octubre,
és a dir,
ara ve l'estiu,
després per Santa Tecla,
que hi ha prou en renou,
i després tornarem a...
A partir de l'octubre,
sigui l'últim trimestre de l'any.
Potser hauríem de fer les rebelles
a la sala del magatzem,
perquè no hi ha plaça de la Font.
Ah, i tant,
sí.
Igual hem de fer allà...
Alguna cosa hi haurà per Santa Tecla,
també.
Sí, sí,
veus?
Però fora de la programació
que tenim de la sala,
dintre de la programació
de Santa Tecla.
En total, vosaltres...
Això,
deixa'm dir una cosa,
això de la programació
fa molta gràcia,
perquè vol dir que això
és una de les parts
de la immaduresa
que tenim tots plegats,
perquè les sales,
els teatres, etcètera,
funcionen o no funcionen,
malgrat que hi hagi programacions,
no cal programar...
Això de la programació,
el cicle de tal,
el cicle de qual,
això hauria de desaparèixer,
és igual,
hi ha coses
i és una manera de dir-ho.
Per això que estem dient,
quan comença la propera programació?
És que no para,
en principi,
però ara farem vacances a l'estiu,
però...
Sí, però hi ha coses...
Això, però al principi,
doncs,
la programació,
el que volem és que sigui
tot l'any.
I part de la programació nostra,
o de l'objectiu,
de la,
diguem,
de la funció de la sala,
no és només
que això,
el programar,
sinó el produir.
Ja.
Nosaltres concebem
que això és essencial,
és a dir,
si aquesta sala
només hagués de funcionar
per programar,
probablement no ens interessaria.
Ja.
Ja.
Com, doncs,
comentava,
ens ha fet una bona lliçó,
el Sergi.
com comentava abans la Teresa,
doncs,
en total,
sis espectacles
de producció pròpia
són?
Sí,
hi ha el From the Musicals,
la Divac de l'Empir,
la increïble història
de Dorita de la Torre,
la comedia del Gall,
i el Cantabilitat.
I el Mikado
per entremig,
que va ser el Carnaval.
A més a més,
a part d'actuar aquí
al magatzem,
que evidentment és casa vostra,
també heu tingut l'opció
de poder portar-ho a altres bandes.
Sí,
ha sortit
la Dorita de la Torre,
i ha sortit
la comedia del Gall,
i bé,
de moment ha funcionat molt bé.
Home,
pot començar aquí
una bonica història,
no?
Sí,
esperem.
Esperem.
No,
i a més a més
hi ha altres coses en cartera,
però,
bueno,
ja us les anirem dient
quan ho anem fent.
Perfecte.
Digue,
Sergi.
Escolta,
amb això que has dit,
que és interessant,
t'agafo la paraula,
que si és casa nostra,
sí,
és bastant casa nostra,
això està clar,
però volem que sigui també
una mica casa d'altres també.
Tant en la programació,
per això no sols fem coses nostres,
tot i que sigui un fort component,
una manera de rendibilitzar-ho,
també està clar.
També ja ens hem posat en contacte
amb altres persones
i grups de Tarragona,
no de casa precisament,
de casa nostra,
de Tarragona,
per tal de,
durant la programació
del curs vinent,
que intervinguin
i col·laborin
i fins i tot
fer algunes coses menors
per la sala i tal,
és a dir,
no només produir nosaltres,
sinó altres grups,
també,
que ho utilitzin,
facin una mica seu.
Com,
si voleu venir,
si teniu algun numeret a fer,
doncs...
Tu tranquil,
que igual encara...
Produir-ho,
fins i tot facilitar
que algun...
grup,
de la mateixa manera
que igual s'ha fet
al Metropol,
doncs pogués fer llit,
pogués assajar i tal,
i col·laborar,
problemes que ens fallen
als diners,
que no som grans inversors,
col·laborar
en que es produïssin
alguns altres espectacles,
col·laborar-hi
amb altres grups,
també.
Sí,
perquè potser hi ha gent
de vegades que no ho sap,
que hi ha gent
que té cert talent,
pel que sigui,
i no sap on anar
o no actuar
o qui buscar,
pot venir a la vostra companya
perfectament,
feu les proves que calguin.
Sí,
depèn del palant que tinguem
perquè ara mateix
en total quanta gent
s'ha vol acompanyar
al magatzem?
A veure,
hi han fet espectacles
amb, jo què sé,
amb 40 persones,
n'han fet amb dues
i n'han fet amb 12,
però més o menys
gent estable
entre 10 i 15 persones,
el que passa
que al voltant
hi ha tota una gent
des de maquilladors
a llums
i bé,
diferents històries.
En fi,
doncs que en total
aquests espectacles
s'han pogut veure
al magatzem,
que aquest dissabte
arriba el darrer,
que és una miqueta
ja una forma
de descansar a l'estiu,
com comentava la Teresa,
perquè ja toca,
perquè entra a la feina,
el que no és la feina,
el cap de setmana,
el teatre,
Déu-n'hi-do, eh?
Sí,
una mica apretat.
I el cantar vilésia,
que suposo que la Teresa
ens ha explicat
una miqueta el que era,
però el Sergi,
també que sap explicar-ho,
per tu què és el cantar vilésia,
que és aquesta cara.
Home,
tu què és el que estàs
dalt de l'escenari,
no?
És que com que...
A veure.
A potser em repeteixo,
no ho crec,
de moltes maneres.
No, no ho crec,
no ho repetiu mai, eh?
Ja ho indica una mica el nom,
jo diria que el nom
dóna la pista,
això de l'SA,
és una mica així anònim,
no se sap ben bé què és,
suposo que el que hem volgut fer
és anar a cavall
entre el que és el cantar,
que ens agrada a tots,
i una mica és el leitmotiv
del nostre grup i tal,
i el teatre.
És una mica,
és potser una quimera
que tenim,
que voldríem fer totes dues coses,
i probablement,
no arribem ben bé a cap de les dues,
però doncs un dels components
forts nostres és el cantar.
Però no volem cantar només,
no ens agrada ni fer una coral,
ni tal,
sinó que volem fer teatre.
Poc no en sabem massa.
I aleshores hem fet
una escenificació de cantar
que per altra banda
creiem també que és el que s'ha de fer,
és a dir,
cantar per cantar
de vegades no...
no només s'ha de cantar,
sinó que s'ha de...
de posar en escena,
que s'ha de teatralitzar.
Perfecte.
i una mica és això.
Doncs em sembla que
ho he dit tan seriosament,
que ens quedem tots així una miqueta,
que no sabem quan, eh?
Sergi,
jo crec que el dissabte, però...
Vols que et digui una altra cosa,
encara,
que no té res a veure amb el cantàvil,
però això...
Digues.
No,
és que faig l'aprenència de seriós.
Això de la companyia.
Ens titulem una companyia,
però no ho som,
una companyia.
És molt...
Ai, doncs per què s'ho tituleu?
Espera't,
perquè això es diu així,
perquè la gent
és molt agosarat.
Som una pedrera encara,
una mena d'escola,
ens volem aprendre,
estem en fase d'aprenentatge,
i espero que per molts anys,
no sols...
Aleshores es diu una companyia,
però no és una companyia
en el sentit de dir
som un grup tancat,
per això quan diem
és que no sabem si som 10 o 15,
és que no volem ser ni 10 ni 15.
Bé,
volem ser, doncs...
Sí.
Una mica som com una escola,
però no ens podem titular,
no semblaria l'escolonia, això.
Ja, o sigui,
no és ni un cicle d'espectacles,
ni una programació,
ni una companyia,
per si no ho teníeu clar.
No se sap.
La qüestió és que el dissabte
hi ha algú que canta
i que fa alguna cosa
d'un escenari.
Sí, però amb molt d'humor, eh?
El dissabte amb molt d'humor, no?
Amb molt d'humor, no?
Això està molt bé,
més amb la reacció d'Isabel Soriano,
que sempre és una bona marca.
Una garantia.
Perfecte.
Doncs, Teresa Valls
i senyor Sergi Xirinacs,
que amb una bona lliçó
avui ens ha donat, eh?
Gràcies
i que vagi bé
l'espectacle del dissabte.
No, no, moltes gràcies.
Senyores, gràcies.
Gràcies, molt bon dia.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Aquest cap de setmana
torna Tarragona Esportiva.
Tarragona Ràdio
Aquest cap de setmana
till l'espectacle del dissabte'
Jeter
fi lat
ein
le
parlats
ac
pa
tad
si
rivalry
chap