Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia.
Una setmana després de les eleccions
i superada la primera ronda de contactes
entre les diferents forces polítiques de l'estat espanyol
en busca d'una estabilitat pel govern de la pròxima legislatura,
vostè com a diputat electe de Convergència i Unió
a la demarcació de Tarragona,
quina anàlisi en fa de la situació política actual?
Jo crec que és una situació política que és normal a Europa,
una situació política amb la que molts ajuntaments ja ens hem acostumat
i és una situació en què el poble espanyol ha determinat
que no existeixi cap partit que tingui majoria absoluta
i que es tinguin que fer racionalitats,
que es tinguin que utilitzar el pragmatisme per treure Espanya endavant.
Bé, si els polítics totes les coses que se'ns donen a fer fossin fàcils,
aleshores no caldrien pràcticament, no?
Però aquesta és una situació complicada
que la classe política ha de saber administrar
en funció de tot el que representa el món en què estem vivint
i l'Espanya en què estem vivint.
I aleshores el que es tracta és de construir en comptes de destruir.
El mapa polític, el nou mapa polític de l'estat espanyol
derivat dels resultats de les eleccions del diumenge 3 de març
ens porta bàsicament a dues alternatives
que són les més factibles o les més viables actualment
que passen per un pacte entre el Partit Popular i Convergència i Unió
o avançar les eleccions.
A hores d'ara, vostè com a diputat de Convergència i Unió,
quina creu que de les dues alternatives és la més factible?
Jo crec que des d'un punt de vista estrictament lògic
no crec que es produeixi cap pacte amb el Partit Popular
jo el que crec és que nosaltres des de Convergència i Unió
hem de produir una negociació molt clara, molt radical
una negociació molt profunda amb el Partit Popular
però jo crec que seria bastant il·lògic
plantejar-se la possibilitat d'unes eleccions
malgrat que si el Partit Popular no aconsegueix els vots que necessita
irremetiblement hi seran.
Però llavors això ens porta pràcticament a un carrer sense sortida
perquè sense pacte entre el Partit Popular i Convergència i Unió
i no desitjant unes eleccions anticipades
quina alternativa queda?
Home, jo no crec que sigui necessari el pacte
jo crec que és necessari simplement uns acords
que facin funcionar a l'inici de la legislatura
i a partir d'aquest moment fer una negociació dia a dia
al Congrés de Diputats de totes les coses.
En tot cas, si li he de dir, i vull subratllau,
que la negociació de Convergència i Unió
serà una negociació amb el Partit Popular de Madrid
que mai serà una negociació amb el Partit Popular de Catalunya
i molt menys una negociació amb el Partit Popular de Tarragona
i menys amb el senyor Ricomà
perquè, en fi, no exactament durant tota la campanya electoral
no és que hagi dit coses mal dites
sinó que s'ha equivocat substancialment en tots els seus objectius.
Jo crec que s'ha equivocat amb els objectius que propicien un pacte posterior
i a més s'ha equivocat amb objectius de partit
i la veritat és que nosaltres necessitem negociar punts seriosos amb gent seriosa.
Entenc que hi ha sensibilitats diferents a Tarragona i a Catalunya
del que poden haver-hi la sensibilitat del Partit Popular
ara a nivell general de l'Estat.
Miri, és que és una cosa més simple.
Qui mana el Partit Popular és Madrid.
Està clar això, no?
I a més m'he d'això que si poguéssim aquest tema ja el podríem passar, no?
És a dir, qui mana el Partit Popular és Madrid.
I aleshores el que ha de fer el senyor Ricomà
és donar-se en compte que ha de complir les ordres de Madrid.
I res més.
I no inventem res.
I, per favor, que els senyors del Partit Popular
no m'avinguin aquí a l'Ajuntament
ni m'hagin arribar missatges que volen diàleg i que volen pacte.
No cal que m'expliquin totes aquestes coses.
Ells el que tenen que fer és simplement limitar-se
a complir les instruccions que els donin a Madrid.
Que si les haguessin complert amb el seu dia,
ara no estarien en la situació que estan.
I que, per favor, que de repent no se m'aconverteixin tots.
És a dir, que no se m'aconverteixin tots al catalanisme.
Que no ho són.
Que no se m'aconverteixin tots al catolicisme.
El senyor Ricomà, que no es converteixi de repent al catolicisme.
Que es va declarar no practicant o no sé quines coses.
Totes aquestes tonteries que van dir, que estan escrites,
no cal que les canviïn, que les deixin com està.
Però que, per favor, que els apropaments que vulguin fer l'alcaldia o l'Ajuntament,
que els deixin córrer i que s'hi limitin pel bé d'Espanya,
que ells defensen moltes vegades dient frases absurdes,
que es limitin a seguir les instruccions de Madrid.
Què votarà Convergència i Unió a la sessió d'investidura de José María Aznar
com a president del govern espanyol?
A la primera sessió, no.
I a la segona?
A la segona hi ha moltes alternatives,
que les decidirà el partit després de Setmana Santa.
Però vostè, com a diputat de Convergència i Unió, personalment, què n'opina?
Mira, jo vol que li digui la veritat.
Si és que m'he cansat de dir-ho per activa i pervasiva.
Si a mi m'és igual el Felipe González que l'Aznar.
Jo el que vull és que Espanya sigui governada.
i des del meu catalanisme profund
i de les de la meva identitat nacional de Catalunya,
jo sé que existeix una realitat que es diu Espanya
i necessito que aquesta realitat funcioni.
I a més jo tinc una doble funció més.
És a dir, jo soc alcalde d'una ciutat que necessita
uns pressupostos generals de l'Estat,
que necessita un procés industrial,
que necessita un procés nuclear,
que necessito saber en quina situació queden les centrals nuclears,
que necessito saber quins són els pronunciaments
sobre la indústria de Tarragona,
que necessito saber quina és la política turística.
Totes aquestes coses són la meva responsabilitat
com a responsable polític que soc.
Per tant, a mi m'interessen aquestes coses
perquè són les que m'han encarregat d'afensar.
I si a més resulta que en aquesta circumstància
nosaltres tenim un paper rellevant o superrellevant,
el que hem de fer és utilitzar-lo.
Les bases dels partits que configuren
la coalició de Convergència i Unió
s'han manifestat els últims dies reiteradament en contra
d'arribar a alguna mena d'acord amb el Partit Popular.
Creu que finalment de totes maneres
s'imposarà per tant el pragmatisme polític?
Jo, això que diu vostè, ho diu vostè.
A Tarragona no hi ha hagut cap manifestació
que no sigués al voltant del pragmatisme polític
en qualsevol de les assemblees
que hi ha hagut de Convergència Democràtica de Catalunya.
I jo no dic que en altres llocs,
a través de notícies de premsa,
pugui ser cert el que vostè diu.
No tinc per què dubtar-ho.
El que passa és que jo vaig assistir ahir
al Consell Nacional
i algunes de les asseveracions
que a través de la premsa s'havien realitzat,
com per exemple les de Lleida,
van estar absolutament matisades
i resituades dintre del seu context.
Per tant, creu que els militants,
les bases de Convergència a Tarragona,
les nostres comarques,
en tindrien finalment algun tipus d'acord
amb el Partit Popular
en prou de la governabilitat de l'Estat?
Les comarques tarragonines
s'han sempre decantat pel pragmatisme polític.
Pel pragmatisme polític.
És el que ha de fer funcionar
les nostres comarques,
les nostres ciutats.
Si no hi ha pragmatisme polític,
no existeix res.
I aquells que es pensen
que la política és alquímia
o malabarismes o màgia,
s'equivoquen.
La política és pragmatisme.
I el pragmatisme t'indica
el camí que tens de prendre cada vegada
perquè és el que t'ha designat el poble.
Convergència i Unió va dir
al llarg de la campanya
que volia ser clau,
té la clau,
finalment després d'aquestes...
No, no, a veure,
sobretot aclarim-ho això.
clau en castellà és clave.
Clau de clave, no?
No clau de llave.
El que passa és que,
en un segon aspecte,
m'adacanto que tenim la clave i la llave,
les dues coses.
En qualsevol cas,
Convergència i Unió té ara mateix
les dues coses,
però també ha demanat als altres partits
responsabilitat per formar nou govern.
Creu que falta responsabilitat,
rigor en les altres forces polítiques
de cara a la nova etapa política
que sobre l'Estat?
No ho sé, això ho ha d'analitzar vostè.
Jo m'alimito a veure
que els socialistes
estan en una tesitura
que volen marxar del govern
el més ràpidament possible.
Han comès el gran error polític
d'iniciar un traspàs de poder
sense haver-se decidit parlamentàriament.
Jo crec que tenen ganes de marxar,
que tenen unes ganes enormes
de passar a l'oposició.
i el Partit Popular
jo crec que té unes ànsies de governar.
Jo vaig fer un míting,
m'assembla que va ser a Amposta,
que vaig dir
que les ànsies de governar,
demanar,
són molt perjudicials.
I jo vaig veure
amb el Partit Popular
unes ànsies de demanar.
I la gent és molt més sensible
del que nosaltres creiem,
i quan veuen amb aquestes persones
les ànsies demanar,
els paren.
I en canvi,
vam veure amb el Partit Socialista
unes ànsies de marxar,
perquè no sabíem com fer-ho,
i també els vam parar.
Jo crec que la sensibilitat
dels votants
és més important
que el que la gent s'imagina.
I clar,
entre les ànsies de marxar
i les ànsies de manar,
hi ha uns altres,
que som la gent de Convergència i Unió,
que és un milió cent cinquanta mil vots,
el que volem és asserenar
el panorama polític
i dir que totes les coses,
amb una mica de treball,
una mica de seny,
una mica de tranquil·litat,
de tot això es tenen arreglo
i que la llei del pacte
és obligada,
perquè deixar de pactar seria
la llei del pacte genèricament,
no amb el PP,
sinó amb el PP,
amb el PSOE,
amb qui sigui,
la llei del pacte
és una llei pràcticament obligada.
I com observa l'evolució
dels darrers dies
de la barrera setmana,
l'evolució en les declaracions
i en els gestos
dels dirigents del Partit Popular
i de l'entorn del Partit Popular
respecte a Convergència i Unió
i respecte, en general,
Catalunya?
Però és que no me'ls crec.
No me'ls crec.
És que no me'ls crec.
Ni necessito creure'm-los.
I jo els demano,
als ciutadans de Tarragona,
ja que estem amb la missa hora,
que no se'ls creguin.
I a més,
que no necessitem creure-se'ls.
I que ells tampoc
tenen que fer un esforç
per disfressar-se,
si no val la pena.
Se pot negociar,
se pot parlar
des de les realitats
de cada un mateix.
Escolta,
no cal que de repent
els ineixi
un nacionalisme
i un catalanisme
que ens superi a tots.
No cal.
No cal.
Nosaltres estem anant
amb bicicleta,
tots,
un grup de gent
que estem anant amb bicicleta.
Doncs uns,
de repent,
han fet un esprim enorme,
que són els del Partit Popular,
per intentar anar davant.
I un esprim dient que,
al final,
els agafem,
pam, pam, pam, pam, pam,
els agafem,
els superem,
i cada gust torna a posar
el pelotón,
el grup,
cada gust torna a posar
al seu lloc.
No cal que agafin un esprim
de nacionalisme
i de catalanisme
i de llengua,
si no cal,
perquè al final,
la població,
la ciutadania,
ens tornarà a resituar
tots al mateix lloc.
No cal.
No cal que,
que de repent,
doncs,
tots vagin
amb un serrat de junolls
i pugin la muntanya
de junolls.
No cal.
No cal.
No cal.
I va haver un
que tenia tants pecats,
me'n recordo,
el nom ara bé,
que tenia tants pecats
que va anar a Terra Santa
de junolls,
caminant fins a arribar
de junolls.
No cal.
No cal.
si és que no cal
ni que vagin a Terra Santa,
ni que vagin a Montserrat,
ni que facin declaracions.
Simplement,
que se situïn al seu lloc.
Simplement,
que facin un anàlisi
i que se'n donin compte
de la situació en què estan
i que es produeixi
una evolució
de les seves pròpies bases.
De què m'asserveix a mi
que, de sobte,
el senyor Ballbé
o el senyor Ricomà,
que jo sé
com han treballat
aquests últims anys
a l'Ajuntament,
el que han fet
i el que han dit?
De què m'asserveix
que, de sobte,
se converteixin
en els meus amics?
Ni amics
ni enemics.
Normal.
No cal que, de sobte,
me vinguin aquí
a l'Ajuntament
o vagin a fer
a través
de situacions indirectes.
escolta'm,
que nosaltres volem parlar.
No cal.
No cal que el senyor Ballbé
vagi a parlar amb un
i parlar amb l'altre.
Escolta,
dieu-li a l'alcalde
que ha arribat el moment
de parlar.
No cal.
No cal.
Simplement,
cada un al seu lloc.
Pragmatisme polític,
treball en conjunt,
però des de cada un,
des de les seves posicions.
Jo prefereixo
negociar amb una persona
que sé
quins són els interessos seus,
que sé
quina és la seva realitat,
que sé
quina és la seva personalitat,
que no negociar
amb una persona
que de repens
s'ha convertit.
No cal.
Per favor,
que no es converteixin.
És que serà més fàcil tot.
No cal que de repens
un s'amossegui la llengua.
No cal.
Jo crec que el que hem de fer
és resituar-se,
col·locar-se,
parlar amb les seves bases,
explicar-los a les seves bases
de Valladolid,
de Burgos,
de Sòria,
de Saragossa.
Explicar-los les coses
i dir-los que a Catalunya
ens hem equivocat.
i fer catalanisme
no a Tarragona,
si està xupat
fer catalanisme a Tarragona,
fer catalanisme
a Valladolid,
fer catalanisme
a Toledo,
fer catalanisme
al Burgo de Osma,
o com,
fixis,
a Burgos,
a Birviesca,
a Miranda,
a Lerma,
a Salas,
a Velorado,
a Castrojeriz,
a Roa,
a Aranda,
a Villadiego i a Villalcaio,
que és la província de Burgos.
Que facin allà
i que no me recitin ara
de repente
a Bertrand Russell.
Vull dir que
cadascú al seu lloc.
Senyor Nadal,
una última qüestió.
Vostè serà diputat
per Convergència i Unió
en aquesta legislatura.
És possible
que el seu grup parlamentari
doni suport,
algun tipus de suport
de col·laboració
al govern central
al Partit Popular
i aquí,
com a alcalde de Tarragona,
rebrà el suport
del Partit dels Socialistes.
Continuarà
aquest pacte de govern,
aquest acord de govern
entre Convergència i Unió
i els Socialistes.
Això
canviarà alguna cosa?
El nou mapa polític
derivat de les eleccions
canviarà alguna cosa
pel que fa a la política municipal
a Tarragona?
Jo crec que és la
150 vegades
que em fan
la mateixa pregunta.
No canviarà.
Mentre jo sigui alcalde
i el Partit Socialista
de Tarragona
vulgui,
es mantindrà
el pacte
tal com està fet.
I crec que seria
molt prudent
per part
dels socialistes,
que seria molt prudent
per part de Convergència Democràtica
i que seria
molt prudent
per part d'Unió Democràtica
que deixéssim
l'Ajuntament
de Tarragona
a banda.
aquí hi ha un pacte
que funciona
correctament,
que té que funcionar
i que la gent de Tarragona
no ens perdonarien
ara canvis
estrambòtics.
Hem marcat un camí,
hem de seguir
el conjuntament
i mentre el Partit Socialista
estigui disposat
a continuar,
nosaltres,
la gent de Convergència i Unió,
estem disposats
a continuar
pel mateix camí.
I jo crec,
una altra cosa,
i si em permet,
jo crec que seria bo
també
que la responsabilitat
de la societat
no caigués
només amb la classe política,
sinó que la responsabilitat
de la societat
també caigués
amb la classe periodística.
I ara el que els diré
no els agrada,
però els periodistes
d'entant en tant
aixequen
una mena de fums
que perturben
la visió.
I jo crec que també
convindria
que els periodistes
fixessin
un seu grau
de responsabilitat
per aquestes coses.
I crec que seria prudent
que els periodistes
deixessin de preguntar
al Partit Socialista
i deixessin de preguntar
a Convergència i Unió
sobre el pacte
a l'Ajuntament de Tarragona.
El dia que es trenqui,
ja els avisarem,
però mentrestant,
sàpiguen
que això funciona perfectament
i que el nostre interès
és que duri
fins al final
de la legislatura municipal.
Senyor Joan Miquel Nadal...
Una cosa,
que la pròxima vegada
que em pregunti això
utilitzaré
l'expressió americana
que no existeix
comentari al respecte
o l'expressió
del president Pujol
que diu
que això no toca.
Per tant,
prou d'aquest tema
perquè ja n'hi ha prou.
Senyor Joan Miquel Nadal,
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
de Tarragona Ràdio
i fins una altra.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.