La emissora va ser, tots els anys que ell va ser director, com una col·lectivitat.
Mai vam dir, aquí està el jefe i nosaltres som els treballadors.
I en canvi, tothom va complir sempre, no el que havia de fer, sinó més.
És a dir, vam sempre procurar esforçar-nos per tirar endavant la emissora i perquè s'escoltés al màxim.
Sobretot en aquells temps que hi havia televisió i la ràdio era el nou amàs.
Això és el que veig, jo, per destacar el Sant Llasa d'ell, que l'ha portat sempre a complir,
a fer el que li hem demanat, sense donar-se importància, sinó de dient, bueno, jo ho faig.
Aquest és un dels detalls que tots els companys que estan ara a la tertúlia recordaran d'ell.
Que mai va ser el jefe, sinó que va ser un més.
Tothom allà, hasta el botón, hasta la emissora, podia dir la seva paraula.
Podia dir, escolti, per què no fem això, per què no...
I això és dins del mirar, no?
És que, Joan...
Perquè, a través dels temps, el que té un càrrec important així,
es va fent gran, gran, gran, i sembla que els altres queden cohibits, no?
I no, mai va ser això.
És que l'obra d'en Terrassa va ser una obra sensacional perquè tenia el gran equip a darrere.
O sigui, va tindre un equip de gent, que és el que deies tu,
que era un equip que no va mirar mai hores, hi havia jornades de 14, de 16, de 18 hores,
no es van mirar mai, però era un equip que feia pinya.
I llavors aquesta gran pinya que va tindre Josep Maria li va permetre...
Clar, aquesta pinya que necessitava una banderat, la banderat era en Josep Maria Terrassa
i complia perfectament.
Clar, què passava amb això?
Doncs que Tarragona va arribar des de la part tècnica,
des de l'Horaci Fabre, des de primer els Homeros, els Platons,
que van ser els primers que van muntar la primera emissora,
després l'Horaci Fabre, el Miquel Pie, tots els tècnics,
el Ramon Negrier, el Josep Bové,
o sigui, sé que me'n deixo, la Velardo López,
vull dir que tota la part tècnica de l'emissora.
Després, la part de realització, la companyia de radioteatre,
tu ho saps, Vicent, amb Mula, amb Malagret, amb Josep Maria Soler,
o sigui, tot, tot, tot, tot, tot el que havia passat.
Clar, parlar de memòria així i a Botepront és una mica difícil,
no sé que em deixo noms, però vull dir que dius,
era tot un equip, la nostra companyia de radioteatre
combatia amb la... o sigui, no combatia,
fèiem mal als lloguers que feia Ràdio Espanya de Barcelona
d'obres de teatre, o sigui, que aquí era un èxit,
havíem fet, doncs, no ho sé, autèntiques barbaritats,
hores i hores i hores, perquè en Terrassa tenia una gran virtut,
que era que feia que la ràdio semblés una improvisació,
i en canvi era sempre una obra de preparació,
o sigui, això ho sap perfectament Joan Juncosa.
Terrassa, ell feia els guions, Juncosa,
i vull dir que donava la impressió que allò era tot improvisat,
i no, excepció dels programes de carrer,
que en aquell temps era difícil fer-los,
que era complicat perquè podies tindre molt de bollo,
però es feien, i els programes que ara al públic van ser,
de les primeres emisores, per això van passar d'aquí,
d'aquí de la Rambla, van passar al carrer de la Unió,
i dius, era sensacional, era un home,
sempre donava, sempre tenia la porta oberta,
i deia, tu ho fes, si t'equivocaves no passava res,
jo recordo que vaig debutar a la ràdio,
i el més important eren els discos d'anuncis,
abans eren discos de pasta,
i em van dir, sobretot, cuidado i tal,
i el segon dia que estava allà els vaig voler posar bé,
perquè no d'això, i els vaig trencar quasi tots,
i tothom es va posar les mans al cap,
i quan arrius, Josep Maria, quan arrius, Josep Maria,
em diu, que t'has tallat el tocar els discos, dic no,
i diu, doncs, només trenca plats a quin renta,
i que sempre defensava la situació de la persona,
i entenia perfectament que es tenia que fer,
per mi, com clar, és com si parlés del meu pare,
ell era el meu pare radiofònic.
Jo també trobo que el senyor Josep Maria Terrassa
és un bon exemple d'allò que l'autoritat i el respecte
no s'imposen, sinó que es guanyen,
i ell ho feia cada dia.
era la seva forma de fer,
és que ja no calia que digués,
feu això ja, oi?
Tornava la mà per poder tirar endavant
tots els projectes que tenia.
No tallava mai cap iniciativa.
És que no tenia un no mai.
I totes les coses que van fer
sempre van sortir amb l'èxit total,
i partim de la base que no hi havia
tots aquests mitjans que hi ha ara
que es pot fer per veritats,
abans no.
Tot i si era així, tot tiraven endavant,
tot tenia el seu èxit.
Jo l'hi he explicat abans a l'amic Laoz,
abans per radiar els castells, recordo,
que teníem que fer.
Primer ho fèiem des d'un balcó de dalt,
baixant les escales de la catedral,
i després teníem una sèrie de telèfonos
per anar donant amb els telèfonos
que aquests poguessin arribar.
Perquè, es va, els equis mòbils
eren de la recuperació de quan la guerra.
Jo me'n recordo una vegada
que a l'Horaci, a dalt els salons de l'Ajuntament,
en un d'això van vindre els que revisaven tot
en una vinguda del general Franco a Tarragona,
i ens van posar cuerpo a tierra,
i bueno, ens van armar en un quarto,
ens van fer tren a la roba,
i al final dic, però escolta,
és que aquest és un tècnic,
jo sóc el locutor que ha de radiar,
però res, escolta, allà.
Clar, allò semblava en bombes, és veritat,
després tu miraves i li donaves volta
i dius, marxa, hi havia un magneto.
Clar, molts d'aquells eren telèfons de campanya,
telèfons militars.
Era el recuperat de la guerra.
i tot era de recuperació.
Jo em recordo quan va portar l'aparell amb el fil,
abans de la cinta que teniu ara,
allò ho va portar a ell com un gran tresor,
i no va durar gaire temps.
Sortosament, perquè allò s'enredava de mala manera.
Oi, si t'havien de fer nusos,
i me'n recordo que vam debutar amb aquell equip de fil
fent una gravació amb una senyora que cantava òpera d'aquí Tarragona,
i quan la vam passar, la gravació feia...
Ens volia matar tots.
La ràdio d'aquella època,
a més 50 anys de programa del senyor Josep Maria Terrassa,
seria possible de fer-ho ara?
O creuen que és un temps...
Hi ha més medis, hi ha més medis ara, però...
Bueno, és que no sé en què refereix.
Fer pels medis temps o pensant en la gent,
si col·laborarien o no?
Pensant en la gent.
Pensant en la gent.
No de forma, no de qüestions tècniques,
sinó de contingut.
La ràdio d'aquell contingut,
d'aquella beneficència de...
Seria possible ara,
a les acaballes del segle XX?
Gràcies a Déu, hi ha gent molt bona, també.
Ara, eren uns temps que eren després de la guerra,
la gent viuen passant moltes calamitats,
i no ho sé,
la gent, quan veien una necessitat,
s'hi volcaven, però del tot, del tot.
Bueno, és que aquesta pregunta que fas,
jo dic que avui no es podria fer,
seria molt difícil perquè hi ha una especialització,
i hi ha una ràdio per cada cosa.
Hi ha televisions.
Clar, no, no, i és que hi ha una ràdio per cada cosa,
una ràdio que dóna informatius,
una altra que parla de la salut,
una altra que dóna música,
una altra...
Clar, llavors, dius,
les grans cadenes,
les grans tertúlies,
els monstruïtos que fan les tertúlies,
vull dir que, clar, llavors,
els que es pensen que han inventat la informació,
els que la manipulen,
bueno, dius,
han arribat a uns punts d'aquestos,
és que, clar, és lògic, eh?
En un país amb democràcia ha de ser així.
Ara, també hi hauria d'haver unes responsabilitats,
i abans la responsabilitat la tenies damunt, eh?
Vull dir que...
Però és que, clar,
era tot terreno la ràdio abans.
Sí, igual es feia un informatiu,
un programa musical, clar,
una emissora sola.
Un programa de carrer,
que una entrevista...
Clar, i et tenies...
Cuidado,
és que abans poder fer una entrevista de voter pronto
era molt difícil,
tenies que entregar les preguntes,
tenies...
Bueno...
Era molt complicat,
era molt complicat,
i es feia una ràdio
que aquí havia fet mal,
vull dir,
mal en el sentit
que teníem una audiència,
però una audiència així,
de ràdio Tarragona,
hem de pensar
que s'escoltava des d'aquí
fins superava Alacant,
després arribava perfectament a Mallorca,
arribava al sud de França,
i cap dintre havíem arribat fins a Saragossa.
Jo recordo haver sentit
la retransmissió de la meva boda
feta per Josep Maria de Rassa,
que en Pau Reposi,
la vaig sentir des de Xartres,
on un cosí havia posat una antena.
Senyor Juncosa,
vostè que va col·laborar tan estretament,
amb el mestre Terrassa,
creu que seria possible
repetir l'experiència ara?
Home, són altres temps, no?
Són altres temps
i necessiten altres sistemes, no?
El que hi havia, llavors,
potser, era més respecte,
és a dir,
ara es tira molt pel dret
per parlar de qualsevol cosa,
de qualsevol persona,
i en aquests temps
hi havia molt de respecte,
és a dir,
s'aprofitava la ironia o l'humor
per dir coses,
però no s'arribava mai
a l'insult,
com ara,
per desgràcia,
a vegades es veu,
no sempre,
ni molt menys, no?
És molt diferent, no?
Cada època té el seu sistema,
és clar.
I ara hi ha
la competència
que abans
no existia tant, eh?
Perquè, doncs,
la gent escoltava
l'emissora de casa, no?
S'ha perdut, potser,
justament,
arran del que diu ara,
s'ha perdut una mica
aquesta vocació
de ràdio de casa,
de ràdio local?
Home,
afortunadament a Tarragona,
no és per donar-vos coma,
però vosaltres encara
la manteniu,
perquè us dediqueu molt
a Tarragona,
a Tarragona
i a la província,
no en general,
però
amb moltes emissores,
avui dia,
no hi ha,
no a Tarragona,
a tot arreu,
ha quedat molt fred
això de la cosa local,
no?
És a dir,
es parla molt
dels temes nacionals
i dels internacionals,
però de la cosa
aquesta de casa,
la cosa familiar,
ha baixat molt.
Per això,
us he de felicitar,
perquè vosaltres
això ho conserveu
bastant.
Abans de seguir
amb la Tartulia,
saludem l'últim
contertuli,
que ja l'havíem presentat abans,
però que ha arribat
una mica tard.
Xavier Pedrol,
bon dia, Xavier.
Hola, bon dia.
No sé si vols aportar
algun element
a la Tartulia,
que estàvem comentant
sobre el reconeixement,
en fi,
a la figura
de Josep Maria Terrassa.
Hem comentat,
estàvem comentant
la ràdio
de fa molts anys,
la ràdio
de fa dècades,
ara amb el senyor Juncosa.
Aquesta especialitat
o aquesta especificitat
de la ràdio local,
no sé si vols aportar
algun altre element,
algun altre record
de la figura
de Josep Maria Terrassa.
Només jo suposo
que seria reiteratiu
el que jo digués
respecte al que ja han dit
tots els presents aquí.
Suposo que
tots ells han coincidit
que ha estat una figura
senyera
de la ràdio difusió
a Tarragona.
A Tarragona,
la ràdio
durant molts anys
va estar personificada
en ell
i en aquest sentit
ell va constituir
un mestratge
que han seguit
molta gent.
Independentment
que la ràdio
que la ràdio
sigui una altra cosa
d'aleshores,
però no hi ha dubte
que era un home
de ràdio
i Tarragona
va ser el que
va personalitzar
o personificar
la ràdio.
D'alguna manera,
Josep Maria Terrassa
i Ràdio Tarragona
des de l'any 1933
van situar
aquesta ciutat,
la ciutat de Tarragona
en el mapa
radiofònic espanyol?
Sens dubte,
jo crec que sí.
I a més a més
jo voldria fer un,
amb això que s'ha dit
de la ràdio local,
voldria fer
un petit incís
remarcant
un tret
que no es dona
amb la ràdio
d'avui dia,
malgrat els monstruïtos
que parlava
l'amic Pastor.
Jo aquesta ràdio
la vaig a viure
com a uïdor
per qüestions
òbvies d'edat,
no?
Jo recordo
que la ràdio
que feia
Josep Maria Terrassa,
també la que feia
Manuel Pastor
després,
més tard,
amb el temps,
Javier Pedral,
era una ràdio
que enganxava,
que
mantenies
una fidelitat
encara que
s'ha dit
que no hi havia
tanta competència,
però n'hi havia
i ben forta,
ben forta,
amb autèntiques
figures
i ben a prop.
Però
enganxava...
La competència nostra
era Ràdio Reus.
Sí, sí.
I tot el potencial
de la SER
que no es pot
oblidar, no?
Amb grans realitzadors.
I llavors,
doncs,
malgrat tot,
aquella ràdio
enganxava.
Avui dia
te trobes
que els monstruïtos
aquests,
per mi,
són purs
decorats
teatrals.
Abans,
la ràdio
no calia
anar-se anunciant
a plana sencera
dient
som els millors.
Nosaltres
vivíem
una ràdio
amb la qual
aquesta publicitat
es feia
a través del mitjà
propi.
No calia
anar dient
som això,
som l'altre,
som els més escoltats.
Ja ho sabíem.
I
tenia
unes característiques
molt importants.
Si la
credibilitat
que encara té
avui dia
la ràdio
jo crec
que
viu
de
l'herència
d'aquella època.
Tret
d'honorables
excepcions,
com molt bé
marcava el senyor
Juncosa,
la ràdio
s'ha convertit
en un vehicle
estrany,
bastant
allunyat
de les realitats
locals
i em dóna
la sensació
que en aquest
país,
que amb
tantes coses
imitem als Estats Units,
ens passarà
el que els ha passat
amb ells,
que
les grans
cadenes
sí,
però han hagut
de tornar
a córrer cuita
a les ràdios
locals,
perquè al final
aquell contact
perdut
d'allí de Wisconsin,
sí,
que el que els explicaven
de Nova York
molt bonic,
molt d'allòs,
però ells volien
saber la seva realitat.
Jo crec,
i amb això
Josep Maria Terrassa
sempre ho deia,
la ràdio del futur
tornarà a ser
la ràdio local
i en aquest cas
estem en una emissora
que de moment
és la capdavantera
d'això.
Sí,
té molta raó
amb el que està dient,
perquè clar,
hi ha un factor
que és propi.
Si els programes
que produeix
una emissora local
arriben,
impacten,
té molta més
audiència que pugui tindre
qualquer cadena.
Les cadenes
tenen les audiències
en uns moments
i unes olejades
i uns problemes tremendos
per anar mirant
a veure
quan hi ha les enquestes
qui en treu
deu més que l'altre.
L'emissora local
pot tindre,
jo recordo que
amb els temps nostres
eren programes
significatius
d'una demostració
d'audiència
impressionant,
el disc dedicat,
la ràdio
en el trabajo,
programes de cara al públic,
les entrevistes,
variedades,
vull dir que sí,
perquè si no Juncosa
em pela,
vull dir perquè
era el gran creador
de variedades
va ser Joan Juncosa.
Complia cada diumenge
a l'auditori,
però de gom a gom
i amb gent al carrer.
Bueno,
però és que llavors
les audiències d'això
eren terribles
perquè les quantitats
de cartes
que arribaven,
per exemple,
a la ràdio
en el trabajo,
doncs eren sacs
de cartes.
Jo recordo
quan ens vam casar
amb Griselda,
doncs haver anat a Mallorca
i no vam poder estar tranquils
ni 10 minuts,
ens venien a l'hotel,
ens venien a tot arreu,
ens venia gent de Mallorca,
clar,
hi havia una gran quantitat
d'uïdors d'allà.
I esclar,
sembla que no,
aquestes coses,
tu imagines l'alcance
que tenia una emissora
que estava situada
a Tarragona.
Jo recordo,
doncs encara ara,
a vegades,
quan passo per Griselda,
me'n recordo
que hi havia un oient
que sempre escrivies
deia Ramon Parera Grisel,
es deia aquest noi,
i ell i altres,
el son de Griselda,
o sigui,
arribàvem molt lluny,
arribàvem a Igualada,
arribàvem a tants llocs,
i això ho feien
els milagossos
que teníem de tècnics,
que jo no sé,
amb dos quilowatts
fumien unes d'això,
impressionants,
era impressionant.
Vull dir que dius,
clar,
llavors dius,
què feia,
l'equip complia,
i el Rai de Teatre
me'n recordo una vegada
que vam fer a Utiques,
doncs que,
bueno,
al Carrer Real,
perquè necessitàvem
fer les quadrines romanes
a la una de la matinada,
perquè ja no hi passava
llavors gent,
allà fèiem córrer els carros
i fèiem l'Utiques,
i ho fèiem en directe,
bueno,
en directe,
ho fèiem gravat,
perquè llavors ja,
bueno,
els equips de cinta
van salvar la ràdio
de la nostra època.
I la creació
del personatge
de Maginet,
què ha suposat,
també per Tarragona
i per la ràdio?
Senyor Vicient,
vostè que és
fundador del Club Maginet.
Quan va crear el Maginet,
no,
jo pràcticament
era el que deia
l'uïdor.
Però amb els anys?
Ara després,
a partir de l'any 60
que vam crear
el Club Maginet
i després va ser
tota una sèrie
d'activitats
que avui encara existeix
el Club,
no amb la intensitat
de llavors,
però va ser
fer viure la gent
al Maginet
perquè va haver
moltes quantitats
de socis
que es van fer,
perquè llavors
al començament
només era,
el Club
només era per crius.
O sigui que
la gent gran
no podien ser
perquè hi havia,
a la mesura
hi havia el Club
d'Orients,
que també funcionava,
i llavors
el Club Maginet
va agrupar
tota aquesta gent
petita
que participaven
en tot el que fèiem
amb molta intensitat.
Teníem l'avantatge
de tindre
l'auditori
allà
a l'emissora
mateix
i podies fer
tota classe
d'activitats.
Aquella ràdio
que era el públic
que ara
pràcticament
no es fa mai.
El Maginet
tenia,
bueno,
el Maginet
és,
el pare
del Maginet
és Terrassa,
el que li va donar
forma,
cara i figura
va ser Salvador Mestres
com a dibuixant,
després el Rafael Egea
que en Pau Raposi
el treia també molt bé
però va ser Salvador Mestres
qui va crear
la figura de Maginet
i el cerebro
de Maginet
era Joan Juncosa
perquè era el que feia els guions.
Sí,
això és el que anava a dir
jo,
precisament.
Sí,
Juncosa,
que li han dit
que has posat
el cervell de Maginet.
Home,
sí,
efectivament
amb el llibre
em va posar a Terrassa
la dedicatòria
i va posar
el meu,
el que és
o ha sigut
el meu
mig cervell.
Jo no ho havia llegit
això,
Joan.
Efectivament.
Jo no ho tenia particularment
amb els llibres.
Hi havia una coincidència
enorme entre ell i jo,
és a dir,
que quan em diuen
això ho vas assinure a tu,
eh,
jo quasi que
em resisteixo
a dir
no és veritat
perquè
ho fem sempre tot
en col·laboració,
o sigui,
coincidia
completament.
De tal manera
que jo,
això em va fer pensar
en l'existència
de la transmissió
de pensament.
Perquè moltes vegades
arribava a l'elisora
per preparar
el programa
següent
i deia
saps què he pensat jo
i abans
que jo li digués
què havia pensat
ell em diria
calla,
que el Maginet
avui
no ha aprovat
el curs.
I deia
exactament,
una cosa
que jo havia pensat
durant la nit
o a casa
i arribaves allí
i la coincidència
era tan gran,
era com
una transmissió
de pensament.
És que
hi ha una cosa
que és veritat,
Joan,
que
veure com feien
els guions
i escoltar-ho
feien tantes bestieses,
el Josep Maria
i el Joan,
xuncosa,
quan escrivien els guions,
com podia fer el Maginet
després, eh?
o sigui que era divertidíssim
veure'ls perquè
no,
hi faria una carrera
que aniria cap aquí
i la feien
i l'altre anava escrivint
com una motocicleta
a la màquina
d'escriure-la
feien
i ara més
allò altre
i bueno,
era divertidíssim
veure com feien un guion.
I un cosa jo el recordo
quan escrivia màquina
i que feia treure fum
a la màquina d'escriure-la.
Jo no he vist
a ningú que escrivia
de la velocitat
que escrivia ell.
Amb una rapidesa enorme
i sí,
certament
aquesta...
una cosa
que es pot destacar
crec jo
és que Terrassa
va arribar a ser
és a dir
va sortir
d'una emissora local
que
aleshores
doncs
les figures
eren
bòbida i glaner
i
és a dir
les grans figures
oi?
De les 7 cabalgates.
Va sortir d'una emissora local
gràcies a Maginet
perquè Maginet
hi va influir molt
eh?
I
es va
estendre
es va conèixer
a tota Espanya
i allà on era
on anava
diguem
sempre era molt respectat
perquè el senyor Terrassa
el criador de Maginet
o sigui
va ser
com un miracle
que m'aconseguir
des d'una petita ciutat
com era llavors
Tarragona
arribar
a tota Espanya
i ser
una figura
de la ràdio
quan
ja dic
hi havia les grans figures
que amb cadenes
feien programes
cada nit
una vegada
o una vegada
se'n van
etcètera
i tothom
tothom els coneixia
naturalment
però
arribar
a extendre's
la popularitat
d'ell
per a tota Espanya
va ser
una cosa
admirable
no?
Quan parlava jo
abans de ràdio
de personificar
la ràdio
personifica
també
l'extracció
de l'home
de la ràdio
d'abans
és a dir
les coses
han canviat molt
avui
les ràdios
es nodreixen
de gent
que surten
de les facultades
de ciències
de la informació
abans no
abans normalment
es dedicaven
a la ràdio
aquella persona
que
havia fet teatre
li agradava recitar
i havia tingut
suposo que coincidirem
i Pastor
també té
aquests orígens
més o menys
és a dir
no venia
del món
del periodisme
no
és que no hi havia facultat
hi havia una escola
de periodisme
però no procedia
d'aquest món
d'aquí que
avui
tinguin més
aquest caire
de ser
merament
informatives
les emissores
de ràdio
la majoria
dels casos
fins i tot
els programes
aquells
d'entreteniment
l'element
informatiu
la notícia
la tertúlia
al voltant
de la notícia
i dels fets
noticiables
avui és el que
predomina
no els fets
de distracció
de concurs
de varietats
de cantants
que interpreten
allí a l'emissora
etc.
abans sí que era això
bueno és que
passa una altra cosa
és que abans
el periodisme radiofònic
estava matant
amb el periodisme
de diaris
per què?
perquè els radiofònics
els hi passàvem davant
avui dia
hi ha moltes emissores
que el matí
llegeixen
les notícies
que porten els diaris
i hi ha realitzadors
que ho fan
en canvi
al nostre temps
no
nosaltres sortíem
al carrer
i donàvem la notícia
a peu de carrer
i la portàvem a la ràdio
i portàvem l'entrevista
i portàvem el fet
i ha passat això
i ha passat l'altre
clar
arribàvem sempre primer
cosa que la televisió
no pot fer-ho tampoc
val a dir
val a dir
de totes maneres
que el context
no era el mateix
no hi havia
esclar
no hi havia abans
els polítics
que proporcionaven
tantes notícies
i de tants partits
gràcies a Déu
diria
perquè si no
no hauríem pogut
fer res més
a mi em fa por
a mi em fa una mica
de por
de totes maneres
compartint molts
dels criteris
que aquí es donen
i de les manifestacions
que es fan
que hi hagi
en les expressions
de tots
la pròpia
i de les companys
un cert accent
nostàlgic
és a dir
també voldria
aportar un element
i és que
la ràdio
aleshores
era
és quan no hi havia
televisió
sobretot a les orígens
aleshores
era el centre
de les reunions familiars
és a dir
la ràdio
la gent s'asseien
i escoltaven la ràdio
com avui s'asseuen
i miren la televisió
efectivament
és a dir
aquesta
hem de reconèixer
que
això ha canviat
ha evolucionat
i és d'una altra manera
no és
la ràdio
ja no és el centre
de que dos o tres
s'asseuen
al voltant de la ràdio
jo recordo
les retransmissions
de les mundials
de l'any
amb el celebre gol de Sarra
sí
a casa
hi havia moltes cases
que no tenien
una parella de ràdio
i venien gent
allò que es feia
als orígens
de la televisió
gent de fora
que venien a casa
dels que tenien l'aparell
el del de Sarra
va ser una victòria
sobre el soviètic
això havia passat
a la ràdio
no oblidem
que la gent
anava a casa
del que tenia
una parella de ràdio
i en el cas
de Maginet
estic segur
en el cas de Maginet
que també es produïa
això
en molts llocs
que la gent
portava en la canalla
allà
que es seguts
i escoltaven
l'emissió
de Maginet
és que això
les dues de la tarda
dels dimenges
era una hora sagrada
era l'hora de Maginet
o sigui que
a Manolo ha parlat
de teatre
de discos dedicats
de varietats
de no sé què
no sé quantes
les penyes benèfiques
formaven una part
molt important
de la ràdio
i sobretot
clar
del Maginet
que va ser
l'ànima
de les penyes benèfiques
i això no tan sols
aquí a Tarragona
no a Tarragona i comarques
sinó a Barcelona
exacte
a Palau de Plegamans
de tot arreu n'hi havia
a Barcelona n'hi havia 5 o 6
de penyes
importants
perquè tenien
una gent molt important
pensa o pensem
que la primera penya benèfica
que es va formar
va ser a Barcelona
va ser la penya
a Collafons
sí
el senyor Fonts
era sensacional
sí
era un senyor
un portuari
sí
un cap de colla
un cap de colla
la gent es preguntarà
perquè al més
no és que se senti
Ràdio Tarragona
allà a Barcelona
és que el programa
del Maginet
sortia per Ràdio Espanya
de Barcelona
Ràdio Tarragona
i Josep Maria Terrassa
d'altra banda
han estat testimonis
de la història
d'aquesta ciutat
si haguéssim
de recuperar
3 o 4 esdeveniments
d'aquest segle
a Tarragona
quins en destacarien?
dels que va ser testimoni
la ràdio
en directe
un molt important
suposo que durant
el temps de la guerra
i això ho explico
molt bé
a les memòries
la ràdio
Déu-n'hi-do
també el paper
que jugava
la creació
de la universitat laboral
la creació
de la ciutat residencial
el trasllat
de les despulles
del rei
Jaume I
que aquí sí
que va ser
terrible
jo me'n recordo
que nosaltres
radiavem
en un costat
i al costat nostre
hi havia ràdio nacional
hi havia Matías Prats
i Matías Prats
va dir
el següent
que a Espanya
hablamos
desde el llano
de la seua
d'Urgeu
quan li van dir
el pla de la seua
i li va fotre
el llano de la seua
i diu
i si tu
rei d'un Jaime
estudiaras ahora
con nosotros
també gritaries
viva Franco
i arriba a Espanya
i diu
hòstia
més o menys
era una cosa així
però d'aquells anys 60
que va viure
Manel Pastor
Xavier Pedrol
quina...
jo vaig entrar
el 52
penso que era així
bueno
dels anys 60
home
dels 50
suposo que es van viure
en moments
per exemple
malgnàstics
no hi havia
moments polítics
molt complicats
quan la creació
del polígono industrial
a Tarragona
quan la creació
de la universitat laboral
pensa que abans
la ràdio
era un confessionari
de polítics
i potser
això no ho...
Josep Maria coneix bé
coneixia
coneixia molt bé
la història
de Tarragona
perfecta
el que passa
que podèiem el llibre
que ha escrit
Dirac
i Josep Maria
és el que dèiem
era un home
que era incapaç
de fer mal a ningú
aquest ha sigut
un dels seus tres
fonamentals
jo no sé si n'heu parlat
a més a més
els estudis
és a dir
no era només
allò que sortia
per antena
el que es vivia
això no n'heu parlat
en els estudis
era també
unes coses
per fer
per un fet funcional
hi havia l'auditori
pensa que aleshores
a Tarragona
no hi havia locals
l'auditori era utilitzat
pel Teatre Club Atenea
per les institucions musicals
com l'Institut Musical
Joventuts Musicals
tots aquests concerts
totes aquestes activitats
artístiques
tenien per marc
Ràdio Tarragona
la seva ràdio
tu parles
quan ja hi havia auditori
jo m'estava referint
quan estàvem aquí a la Rambla
no però vull dir
en aquest sentit
vull dir també
que això propiciava
va ser més o menys
el que fos un centre
d'activitats
que no eren
exclusivament
degudes a Ràdio Tarragona
en l'auditori
ja hi havia més despatxos
a la ràdio
i aquí no
i aquí era més obert
vull dir que clar
llavors
jo recordo
i la gent que passaven
pels estudis
a fer la petà
a fer una tertúlia
a explicar
tant era el polític
com era l'esportista
com era Juncos
això també ho recordarà molt bé
i les tertúlies improvisades
i les converses
i la gent que venia
a fer la petà
a veure el senyor Terrassa
a comentar les coses
d'actualitat
a exposar-li el problema
o a demanar-li un favor
a qui havia vingut
el dios d'Ado
de Macapagal
el president de Filipines
aquí a Tarragona
va estar en un dinar
baix a les palmeres
hi havia hagut
moltíssimes coses
això no ho he recollit
i recordo que Terrassa
va tenir una intervenció
boníssima
amb el fet aquest
perquè
jo era un dia
que me'n recordo
que havia anat
a menjar dalt d'una barca
i em van vindre
a buscar la platja rebassada
que teníem allà baix
una caseta
perquè jo vaig dir
no s'haurà de dinar
perquè jo hi he dinat
i ara no et preocupis
em van clavar allà darrere
i va dir
no que menjar-m'ho tot
si no aquell tio no menjava
el gran drama
de les memòries
dels senyors de Maria Terrassa
ha sigut doble
un
la manca
diríem d'espai
perquè
van haver de
deixar aparcats
uns 25 capítols
ja
ja
perquè
o això
es feia amb uns límits raonables
i així s'ha sortit
un bon totxo
o es convertia
en un volum
com el de l'Espasa
i llavors
un altre aspecte
ha sigut aquest
que ha apuntat
molt bé l'amic
Manuel Pastor
no ha volgut fer mal
amb algú
aquí està
clar
alguna cosa
jo ja la tenia escrita
i em va dir
miri
dirà
sisplau
tatxo
és veritat
és el que hem dit
però miri
tothom hem de donar contes
davant Déu
i aquest senyor
també les donarà
davant
i hi ha alguns
que desvetllant
el que havia passat real
que ell ho sabia
es perjudicava
molts que havien taponat
el que ell havia fet allà
i coms
llavors hi ha moltes
persones que estan vives
algunes estan de plena actualitat
i no estic parlant
solament de la política
com algú pugui pensar
sinó de la ràdio
de 50.000 mons
Joan Juncosa i Josep Maria Leu
a més van proporcionar
molt material
i van col·laborar molt
no?
Sí, van ser l'espina dorsal
del que van facilitar
perquè un tret
curiós del senyor
Josep Maria Terrassa
és que no tenia arxiu
l'arxiu
se l'ha endut ell
era la seva memòria
les
base documental
sobre la que
s'ha sustentat el llibre
allò que diríem
aquell punt
que la memòria
no arribava
doncs
sort de l'arxiu
completíssim
del senyor
Josep Maria Leu
i sort també
que el senyor
Joan Juncosa
conservava
aquells guions
i moltes coses
les que havia fet
i no és que em vulgui
posar nostàlgic
com deia
la mitja via pedrol
però jo trobo a faltar
amb la ràdio actual
una figura
que gairebé
ha desaparegut
o la tenen
encasellada
allà als programes
aquells de les dues
de la matinada
la figura del guionista
Sí, és el que jo
volia dir també
és a dir
aquesta és una
era una figura capital
a la ràdio
de les hores
d'abans
i es nota
que no hi ha
els guionistes
i avui no hi ha guionistes
pels programes
tant dels
d'entreteniment
com
tots els programes
que es feien
a Ròdia Torragona
varietades
totes estaven
dotats
jo sí
es via de portar
s'ha de portar
s'ha de portar
sí
sí, és una cosa
l'escoltem
que com que està
per telèfon
ho té una mica
més difícil
per intervenir
és que està constipat
com es feien
els guions
els guions
doncs
jo dic
mano a mano
eh
o sigui
entre un i altre
podríem posar això
podríem fer això
en fin
completament d'acord
però considera que realment
la figura del guionista
s'ha perdut ara
la ràdio
una de les coses
que es pot destacar
de Terrassa
que indirectament
jo he dit abans
la sentinesa
és que
mai
es va sentir
director
sinó que va ser
tota la seva vida
un locutor
de ràdio
perquè inclús
vejo
si tenia temps
per anar a dinar
perquè després de dinar
venia corrents
acabava a ràdio nacional
les notícies
havia de fer-se
una guia publicitària
i ell
li semblava
que era indispensable
que es fes a dir
a pesar de que hi havia
un altre locutor
o locutora
a propòsit d'això del dinar
sempre es va considerar
un locutor de ràdio
però entregat
completament
en aquesta feina
el de ser director
era de més a més
és a dir
no
no l'afectava
no era home
de sentar-se
a l'oficina
de papers
no
jo ho he dit
al didà
que és a dir
un arxiu
m'hi havia escrit
no hi era
jo tenia els arxius
i se'n van cremar
tots els arxius meus
quan se'n va cremar
la casa
vol dir que cadascun
dels que treballaven allí
cada persona que treballava allí
es guardés el seu
més o menys
però un arxiu
a mi m'han preguntat
moltes vegades
bé i dels programes
de l'emissora
gravats
no en tenia
no
no
jo en tenia
jo en tenia bastants
però ja dic
però ja dic
a l'emissora
no hi havia res
hi havia l'autiques
i poca cosa més
sí
i a més l'emissora
imagina't
això que deia vosaltres
és que inclús
el rato aquest que estava
quan anava a casa seva
estava escoltant la ràdio
sí sí
i a propòsit
estava pendent
del que podia passar
a l'emissora
i el dinar
tenia un temps
gairebé estipulat
7 minuts
no sé com s'ho feia
som ja a la recta final
d'aquí
de seguida arribem a les 10
hem d'acabar aquesta tertúlia
al principi
d'aquesta tertúlia
el senyor Leo
deia
potser que faltava
un cert reconeixement
en general
de la societat catalana
potser no de la Tarragona
per això a nivell general
de Catalunya
de totes maneres
en vida al senyor
Josep Maria Terrassa
se li van fer molts homenatges
i molts reconeixements
segurament va tenir
el reconeixement global
dels tarragonins
un cop s'ha providit
la seva desaparició
creuen que encara
falta un homenatge
definitiu
a Josep Maria Terrassa
pensant en el futur
més immediat?
jo ahir vaig llegir
a la premsa
que l'Ajuntament
li volia fer un homenatge
jo crec que ja s'han fet
ja s'han fet
però fa molts anys
molts anys
dues coses
primera
tenim el Maginet
que ho costa molt
de tornar a col·locar
està col·locat
ara tenim el Mare Campís
que tenim fet
un agermanament
i ara sembla que sigui
una separació legal
o legal o il·legal
però el lògic seria
que es tornés a posar
el Mare Campís
junt amb el Maginet
on estava
que estiguessin
tots dos junts
i segona
un altre
que ja fa molts anys
que s'està demanant
el nom
que posi el nom
d'un carrer
de Josep Maria Terrassa
a Tarragona
i fins ara no s'ha fet
i ara si es fa
ara el pobre
potser ho veurà des d'allà
perquè des d'aquí
no ho podrà gaudir
però jo crec que
l'emplaçament
que té el Maginet
allà baix
no és bo
no és un
fixeu-vos
que és un post
que hi passen cotxes
per tot arreu
i el Maginet
és una cosa
no em refereixo
exactament
al lloc
però on t'estiguin
han d'estar
el Maginet
i el Mare Campís
amb una dignitat
naturalment
és que jo crec
que ha de ser
en un post
molt més digne
i jo no sé
si ha d'estar
junt o no
amb això
si es fa una germanament
és una parella
escassa
i un viu
amb un pis
l'altre
o l'altre
que posin demà
a l'altra cantonada
quin emplaçament
proposarien doncs?
no ho sé
jo buscaria
un emplaçament
se'n va proposar
un a la mitjalluna
i la mitjalluna
tampoc és bo
tampoc
és que hi ha de ser
un post
que hi puguin anar
a la canalla
exacte
un petit parc
de la ciutat
un lloc
un espai obert
tot això
tot això
ha fet que es perdés
una mica
la figura
del Maginet
i tot això
ha fet potser
que no es venguessin
tants llibres
dels que va escriure
el Dirac
com estava previst
no ho sé
una mica
potser tot influït
vull dir
no ha tingut
aquella continuïtat
que tenia abans
va ser un problema de distribució
en realitat
jo no ho sé això
però jo el que sí sé
és que Maginet
hauria d'estar
en un lloc
ahi l'acabava
ah perdó
digues
ahi l'acabava enterrament
estava jo amb el meu fill
i la neboda
que ara és la presidenta
del club Maginet
i dèiem
hi ha gent molt gran
gent jove no n'hi ha
perquè passa això
que es va perdent
passa el temps
és clar
el nom de Maginet
per la canalla
ja es va perdent
o sigui que ahi ho comentàvem
els
temps aquells
d'alguna manera
creuen que encara
doncs falta
un darrer homenatge
de la ciutat
a Terrassa
jo diria que sí
i jo diria més
a mi em sembla
que l'Ajuntament
té el propòsit
si no m'equivoco
em va semblar
fins i tot
que ho deia
ho deixava anar
d'alguna manera
l'alcalde
i fa poc
és a dir
que jo em penso
que dins els plans
de l'Ajuntament
entra
el fer
quelcom
no sé si
pot ser un carrer
pot ser
no sé què
el carrer fa molts anys
que es demana ja
les cartes del director
que ha despertesen
surten
i gent de fora
de Tarragona
inclús
i un senyor
que no sé
de quin palment
és que això
hi ha coses
que no s'haurien de demanar
hi ha coses
que s'haurien de fer
calen pel seu pes
és que aquí s'ha parlat
dels homenatges
efectivament
s'han fet molts
però ahir
l'amic Manuel Pastora
apuntava
una expressió
que trobo molt afortunada
a propòsit
d'aquests homenatges
que s'han fet
al senyor Terrassa
han estat
un vernís
l'homenatge definitiu
no s'ha fet encara
i proposarien com fer-ho
o com hauria de ser
aquest homenatge
definitiu
això una cosa
que jo per mi
que les generacions futures
recordin
el personatge
perquè miri
els homenatges
aquests que es fan
és com les paraules
no se les endú el vent
i després
jo buscaria fer
una reinstauració
del Maginet
en un lloc
d'on ja no s'hagués
de bellugar
i que el parc
on es col·loqués això
que hauria de ser un parc
que tingués un tros
o fos una galeria
o el que si volgués fer
que fos el parc
d'en Josep Maria Terrassa
i el seu Maginet
i que la gent
hi pogués anar
i sempre
amb una gran dignitat
no un racó
exacte
i una última qüestió
sobre el llibre de memòries
escrit per Didac Bertran
amb el mateix Terrassa
tornarà a haver-hi
potser una nova edició
no ho sé
francament
jo crec que no
per què senyor Leo?
no ho sé
pel que apuntava abans
que no he tingut l'acceptació
i no comprenc
per què l'acceptació
que esperàvem tots
que tingués
potser perquè estàvem acostumats
a que quan sortia
una cosa del Maginet
la gent s'hi volcaven
i ara
potser una mica
el problema ha estat
que s'ha trigat
masses anys
potser
mira jo el que diria
és una cosa
ell va voler llibre
d'aquesta manera
si ell ara
es fes una reedició
i s'hi posés
els apunts
que hi podia haver
de tot el que podria ferir
molta gent
aquell llibre es vendria
però això estaria fora
de context
de Josep Maria Terrassa
per tant
jo crec que això
amb ell s'ha mort
el sistema aquest
i el que puc afegir
els llibres els vendries tots
el que puc afegir
que en tot cas
Dirac Bertran
no l'escriuria mai
aquest llibre
senyor Juncosa
l'última paraula
també vostè partidari
de fer un homenatge
definitiu
a Josep Maria Terrassa
sí
sobretot
que sigui
terenna
o sigui
que quedi constància
a través dels anys
i que es pugui explicar
dels avis
als fills
als nens
etc.
aquest senyor
va fer això
va fer allò
el que sigui
és a dir
potser al costat
del Maginat
posar-lo primer
al Maginat
en un lloc
més
a l'alcance
dels nens
i de les persones
que ara està una mica
aislat
i al costat
potser hi cabria
la figura de Terrassa
davant mateix
de Maginat
al costat
i llavors
el que deia
algú dels
contartulis
potser
dir
parc
de Josep Maria Terrassa
o de
Josep Maria Terrassa
i Maginat
digli com vulguis
s'hauria d'encarregar
amb un escultor
una estàtua
del Josep Maria
i posar-lo
junt a Maginat
jo penso que això
seria el millor
un carrer
que és una cosa
que està
a l'alcance
de qualsevol
és dir
fàcilment
tothom diu
jo
mirem
posar un carrer
no
Terrassa
necessita
un parc
és a dir
o aprofitar
el parc actual
i posar-li
el don de Terrassa
per exemple
ara
això
depèn
de les nostres
excel·lentíssimes
i injustíssimes
autoritats
és que jo
amic Juncosa
havia de dir
allò del carrer
perquè és allò del carrer
que s'ha parlat
diverses vegades
jo no descarto
i trobo
només assentada
la idea
de fer un parc
amb la figura
del senyor Terrassa
amb el vaginet al costat
amb el Marquempis
i ben condicionat
i que es pugui visitar
això és el que crec jo
que sí que ho hauria de ser
doncs amb aquestes propostes
de futur
d'homenatge definit
a Josep Maria Terrassa
tanquem aquest temps
de tertúlia
senyor Joan Juncosa
gràcies per haver estat
durant gairebé
tres quarts d'hora
penjat del telèfon
en aquesta tertúlia
amb Tarragona Ràdio
encantat
gràcies senyor Juncosa
i bon dia
molt bé
gràcies
i gràcies també
als altres contertulis
en Xavier Pedrol
Josep Maria Leu
Dirac Bertran
Manel Pastor
i el senyor Àngel Vicent
gràcies a tots
per haver contribuït
durant una estona
a recordar una vegada més
la figura de Josep Maria Terrassa
des de les zones
de la ràdio
gràcies i bon dia
bon dia
bon dia