This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
al·laboradament, d'una notícia que aquest estiu ha colpejat
a tota la nostra societat, aquesta tragèdia de biesques
de dimecres de la setmana passada.
Avui hem volgut convidar al matí de Tarragona Ràdio
el senyor Lluís Parra Martínez, un veí del barri de Sant Pell i Sant Pau
que dimecres de la setmana passada, juntament amb la seva esposa
i el seu fill de 17 anys, Samuel, es trobava al càmping Las Nieves.
Senyor Parra, bon dia.
També ens acompanya el senyor Agustí Mallol, que és regidor
de Medi Ambient i Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona.
El senyor Agustí Mallol ahir diumenge va visitar la localitat de Biesques
i alguns dels ferits, concretament els ferits de la família Ramírez,
segurament la família de Tarragona més afectada per aquesta arribada.
Senyor Mallol, també, bon dia.
Doncs amb ells compartirem els propers minuts i parlarem una mica,
recordarem aquesta tragèdia de dimecres a la tarda,
en principi comentant aquest testimoni del senyor Lluís Parra,
que com dèiem, juntament amb la seva família i també amb dues famílies
de Constantí, que són amics, doncs estaven dimecres de la setmana passada
al càmping Las Nieves de Biesques.
Senyor Parra, com va anar tot?
Com va succeir aquesta tromba d'aigua que va arrasar el càmping Las Nieves?
Bueno, nosotros estábamos de excursión y vinimos sobre las seis de la tarde,
más o menos.
Estaba lloviendo.
Entonces, llegar al càmping, pues, cogimos el...
Retiramos la mesa y las sillas están por allí.
Cogimos también el fuego y dijimos, bueno,
pero metemos dentro de la tienda campaña,
pues, nosotros en una tienda campaña canadiense, con un avance,
y digo, no, pues, baje de llover,
bueno, deje de llover, pues, haremos la comida
y comeremos aquí algo caliente.
Acaba un rato con nosotros, mi mujer y yo,
nos metimos dentro de la tienda, nos cerramos allí
porque no se me mojara los colchones y esto.
Mi hijo estaba en el avance.
Entonces caía mucho granizo, un fuerte viento.
De pronto, bueno, fue una tormenta terrible, ¿no?
Y digo, ya verás que mojará bastante agua.
Pero, claro, agua para entrar un poquito, pero no...
Ve agua muy negra, muy oscura,
y le he dicho gracia,
mira qué agua baja para aquí tan negra.
Y a cabo de un momento, entonces, una gran avalancha
nos arrastró, nos arrastró a mí y a mi mujer.
Mi mujer por allí gritando,
ay, mi hijo, mi hijo.
Nosotros fuimos arrastrados.
Entonces yo le decía a mi mujer,
hay que romper la tienda, hay que romper la tienda y salir de allí.
Yo que sé, cada uno intentamos romperlo.
Yo salí, yo no sé cuándo salió ella,
salió antes o salió después.
Entonces yo salí, claro, me vi con toda la avalancha del agua,
los coches para ahí flotando.
Vi un árbol que estaba ya a pocos metros,
hice fuerza para ir hasta el árbol,
me cogí al árbol,
entonces las aguas y las aguas,
las ramas, todo lo que arrastraba,
pues me empujaba, me daba un golpe a la pierna.
Subí las piernas, puse con el árbol,
me cogí los brazos y las piernas al árbol,
y de esa manera, pues haciendo un gran esfuerzo,
pues fui subiendo para arriba.
Digo un gran esfuerzo porque es que, claro,
estabas que no te podías subir tan fácilmente a un árbol.
Pero fui subiendo,
después todo el árbol fue llenando de ramas,
yo todavía me pude ponerme de pie,
y ahí aguantando, pues por lo menos,
más de 20 minutos que duró las aguas.
Ahí empezaban a caer piedras, troncos,
claro, todas las piedras que me habían vinido cerca del árbol,
el miedo tenía que me tirar al árbol,
porque más de un árbol también se lo llevó.
Vi que el agua fue bajando un momento que bajó el agua,
porque, claro, las rocas,
fijame yo las piedras que eran,
porque claro, vi que el agua bajaba.
Pero después volvió otra vez a subir, otra vez, el agua,
y estaba yo con un chanda ahí chorreando,
con el agua, claro, como el agua de nieve,
bueno, de nieve no, pero había caído granizos,
el agua era muy fría,
ahí todo temblando, gritando,
los dedos no me lo sentía, ni las manos,
las piernas tenía encogidas,
estaba todo rígido,
y bueno, hasta que el final ya dejó, digamos,
el agua ya bajó totalmente.
Cuando dejó totalmente, bajé,
solamente había alguna familia,
alguna persona para ir suelta, pero muy pocos,
y yo estaba extrañado,
digo, ¿dónde está tanta gente?
Tanta gente que había aquí,
ya no se ve casi nadie.
Y a la boca del árbol vi una mujer enfrente,
a poca distancia, y era mi mujer.
Entonces nos vimos, me llamó,
y dije, mira, aquí hay un niño,
que era el niño este de mis amigos,
el niño estaba con el pie cogido dentro de las ramas,
no podíamos sacarlo nosotros,
total que pedimos a pedir socorro,
no había nadie por allí,
nadie podía atendernos,
entonces fuimos bajando hacia la carretera,
y todo el día empezaron a venir los de ayuda,
los voluntarios.
Le dijimos, mira, que hay un niño con el pie cogido,
no puede salir de allí,
y si vuelve a venir las aguas,
este niño se va a ahogar allí.
Total que fueron ellos allí,
ya nos recogieron nosotros,
nos montaron en un coche,
bueno, un coche, un 4x4 en particular,
o no me acuerdo ahora bien,
nos montaron allí,
nosotros nos llevaron a Viescas,
en un centro,
en aquel centro nos ducharon con agua caliente,
nos quitamos la ropa,
y ahí, bueno, nos atendieron muy bien,
nos dieron leche, nos dieron galletas,
nos atendieron bien.
Después de esto, pues,
vino una familia,
nos recogieron a familia en Viescas,
nos dio a su casa,
nos dio más ropa,
porque tampoco teníamos nada,
pero nosotros nos preocupaba nuestro hijo,
pues no lo habíamos encontrado.
Total que dijimos que nosotros,
como íbamos a dormir,
no sabíamos dónde estaba el hijo.
bajamos al ayuntamiento,
en la lista,
en la lista no aparecía,
y era a la una de la mañana ya.
Y cuando bajamos del ayuntamiento,
entonces,
encontramos unos amigos nuestros de Jaca,
y nos dijeron,
tranquilos, tranquilos,
que ya hemos encontrado a tu hijo,
que está en nuestra casa,
estaba en nuestro centro,
lo habían encontrado ellos.
Y todavía ya descansamos.
Ellos nos recogieron,
y a esta familia,
a su casa de Viescas,
y ahí hemos estado todos los días.
Durant 20 minuts,
va estar,
doncs,
agafat a un arbre,
deia.
Sí, sí.
Durant aquests 20 minuts,
vostè no va saber res de la seva dona
i del seu fill?
No, no, no.
I de fet,
del seu fill no va saber res
fins unes quantes hores després.
Sí,
hasta la una subimos una de él.
I en moments així,
què es pensa?
Hombre,
cuando estaba ya en el árbol,
yo pensaba que me había quedado solo.
Porque claro,
como yo se le era a la tienda,
yo no sé si había salido mujer,
y a mi hijo,
yo pensaba que los había arrastrado ellos.
¿Y la seva dona y el seu fill
cómo van poder soportar,
cómo van poder sobreviure a la riuada?
Pues lo mismo,
cada uno pensaba lo mismo,
pensaba que los otros ya no estaban.
¿Pero también se van a agafar arbres o...?
Sí, sí,
mi mujer estaba en otro árbol.
Mi mujer,
cuando pudo salir a la tienda,
como pudo,
tampoco ni sabía cómo pudo salir,
entonces se cogió un árbol
y hubo un hombre que le ayudó,
le dio la mano,
le ayudó,
porque también el agua ya le cubría la cabeza.
Ella ya empezó a tragar algo,
entonces le ayudó,
le dio el brazo,
le sacó hacia arriba
y entonces pues sé que
también se pudo salvar.
¿Y el sufil?
Él estaba cogiendo un árbol,
mi mujer lo vio de ese árbol,
entonces vio que se soltó del árbol,
se llevó el agua
y más abajo pues había otra persona
que también lo cogieron a él.
¿Va a ser mesa rusa
que atpara las aguas,
puche?
Sí.
Si se forrastaba más hacia abajo.
¿Cuándo exportan tantas horas
a Shosensa,
¿sabe por ejemplo
si el filho está de Zaparaguchi,
amor,
realmente qué es pot arriba,
panza?
Es como si me piensas
lo más malo.
En ese momento piensas
que lo has perdido
y bueno,
es un trauma.
Yo me acuerdo que cuando salí del árbol,
pues claro,
después entonces me vino
la reacción al cuerpo
y bueno,
el estómago se me empezó
a revolver el estómago
y me puso el cuerpo muy malo.
Els Parra,
la família Parra
que és de Sant París-Sant-Pau
havia anat a,
o van a al Campín
les Nieves
amb dues famílies més,
amics de Constantí,
els Maduell
i els Palallo,
no?
Sí,
exactament.
I havien anat el dia d'abans.
Sí,
havíem anat un dia antes,
el martes.
Tenim justament línia directa
ara amb la senyora Lucía López
que és l'esposa
del senyor Antoni Maduell
de Constantí.
Senyora López,
bon dia.
Hola,
buenos días.
Quin és el seu testimoni?
Vostè com va viure
en primera persona
aquesta tragedia?
Ara ens comentava
el senyor Parra,
el seu amic,
el senyor Luis Parra,
com van a tot.
Vostès com ho van viure?
Perquè suposo que estaven
en una tenda de campanya
al costat mateix,
no?
Sí,
sí,
estábamos al lado mismo
y entonces pues más o menos
lo mismo.
Llegamos de una excursión
y entonces pues como empezaba
a llover
íbamos de prisa
para recoger las cosas
como ha dicho Luis
y entonces pues nada,
empezó a llover
y nos metimos dentro
de la tienda,
cerramos las cremalleras
y entonces de vez en cuando
íbamos abriendo,
mirando,
uy mira pues está cayendo
granizo y tal y cual
y al cabo de no sé
como media hora
o más o menos,
no sé,
pues se nos vino
una avalancha de agua
encima
que no nos dimos de cuenta.
Entonces pues fuimos
arrastrados todo
corriente abajo,
mi marido,
mi hijo y yo
pudimos agarrarnos
de seguida
a un primer árbol
que había,
pero después
vino un matrimonio
también,
se agarró también
al árbol,
éramos cinco
en el árbol,
entonces bajaban
muchos troncos
y piedras
y todo
y el árbol
empezó a crujir,
empezó
para romperse,
así es que
el otro matrimonio
pues se soltó
y al soltarse
ellos que hacían
como tapadera
para nosotros,
mi marido y yo
fuimos arrastrados
y entonces el niño
se quedó atrapado
entre los troncos
del árbol,
quedó prisionero ahí
y entonces
pues mi marido
fue tirando
todo cuesta
hacia abajo
y a mí me desplazó
hacia la derecha
también para abajo,
así es que
ya empezamos
a tragar agua
porque no podíamos
agarrarnos a nada,
yo cuando
quedé
en un remanso
pues me pude levantar,
mi marido
quedó peor
porque él
quedó como
en una andonada
y quedó
como en un pozo
y entonces
el agua
constantemente
le tapaba
la cabeza
y no podía respirar
y prácticamente
casi quedó
ahogado.
Menos mal que
no sé
como lo hizo
y estiró
la mano
y se agarró
a algo
y era al pie
de nuestro amigo
Pelayo
y entonces
pues
él,
este amigo
pues lo pudo sacar,
lo pudo
levantar
y sacarlo
de allí.
Vostè
d'alguna manera
sí que va
compartir aquests
minuts
tan tràgics
amb el seu marit,
va estar molt a prop
del seu marit,
el que va perdre
potser una mica
de vista va ser el Jonathan,
el seu fill.
Sí,
a mi hijo
no lo encontraba,
andaba desesperada
buscándolo
por todas partes
porque
yo no sabía
dónde estaba
y buscaba
a mi hijo
desesperada,
Jonathan,
¿dónde estás,
hijito?
Y no lo encontraba.
¿Y cuándo
el van poder
trobar
el Jonathan?
Pues
no sé
cuántas horas
pasamos
porque fuimos
los últimos
en evacuar,
yo necesitaba
una camilla
y como
había tantísimas
personas
que también
la necesitaban,
pues fuimos
de los últimos
en evacuar,
entonces pasaron
horas,
yo buscaba
a mi hijo
desesperada,
todo el mundo
le preguntaba
dónde estaba
y entonces
pues
hasta que no
llegué
al hospital
a Jaca,
allí una enfermera
de seguida
le pregunté,
ha venido
un niño
que se llama
Jonathan,
entonces me dijo,
sí,
es Jonathan
Maduro,
su hijo,
dice,
pues usted
tranquila,
dice que el niño
está muy bien,
solo tiene un golpe
y unos rasguños
en las piernas,
dice,
pero está muy bien,
está muy bien,
y entonces,
pues claro,
yo ya le di
gracias a Dios
porque mi hijo,
al menos
de mi marido
también estaban bien.
Què va pensar
de totes maneres
durant aquella estona?
Abans li preguntàvem
al senyor Parra,
vostè que també
durant unes hores
no va saber res
del seu fill,
que va arribar a pensar?
Pues mira,
yo para mí
la vida ya no tenía sentido
porque mi vida
es mi hijo
y pensé
que ya
todo había acabado,
fue muy angustioso,
muy amargo.
Señora López,
¿cómo está ahora
la seva familia?
Vostè mateix,
al seu marit
y al seu fill?
Bueno,
mi hijo está muy bien,
muy bien,
está muy bien.
Mi marido
está muy bien también,
nada más que ahora
hace dos días
que tiene bastante fiebre
porque ha cogido
tromboflevitis
en un brazo
y yo pues
estoy toda amagullada
de arriba a abajo,
tengo golpes
en todo el cuerpo
y nada,
tragamos bastante agua,
mucha suciedad,
piedra,
barro.
Estamos,
ahora,
estamos bien,
sí.
¿Vostè,
senyor Parra,
com está la seva familia?
Vostè mateix
i la seva esposa
i el seu fill,
com estan?
Hombre,
nosotros,
mirando lo que ha pasado
en otras familias,
como me ha comentado
antes,
aquí en Tarragona
y otros lugares,
también amigos nuestros,
conocemos de Vilafranca,
donde también han perdido
mujer y hijo,
pues nosotros,
en comparación,
tenemos nada,
no sé,
la cuestión que nos salva
la vida,
lo que pasa es que si
te has visto,
pues en una situación
muy apurada.
también la familia
de Rafael Pelayo
amb la seva esposa
i les seves filles
también estaven allà,
también se encuentran
dentro del que cap
ve recuperándose
de las feridas,
volían hablar precisamente
con el señor Pelayo,
pero nos comentaba
una de las seves filles
aquel matí
que se quedaba
descansando al llit.
Ahora que han pasado
cuatro días,
usted,
señora López,
¿qué recorda?
¿Qué le quedará
por toda la vida
d'aquesta tragédia
de Viescas?
Pues,
no sé yo,
es el dolor tan grande
que hemos pasado,
el porque no puedes
hacer nada,
que hay tantas personas
que las estás viendo tú
que se van,
que las arrastra el agua
y no puedes hacer nada
por evitarlo,
es un recuerdo muy amargo.
¿Y usted,
señor Parra,
ahora que això,
amb tranquilidad
ja han passat cuatro días,
¿quin record
li quedará?
No,
bueno,
lo que te das cuenta
es que no podemos
luchar contra
la naturaleza,
o sea,
lo que hemos visto
es que en aquel lugar
el agua era su lugar
de pasar
y entonces cuando luchas
contra la naturaleza
no puedes luchar.
Entonces es impotente
y entonces simplemente
ves que el hombre
pues es poca cosa
ante la naturaleza,
o sea,
que no puedes hacer nada.
Vostè ha estat
durant uns dies
a casa d'uns amics,
vostè i la seva família,
a casa d'uns amics a Oscar
i per tant ha tornat
a la zona del càmping,
no?,
i l'ha pogut veure,
suposo que completament arrasat.
Quina imatge
li ha provocat veure
com ha quedat el càmping
després de la arribada?
El cambio es tremendo,
o sea,
de ver el cambio
como lo vimos al principio
a verlo después
todo destrozado
pues te da mucha pena,
te da pena
y cuando ves
todo aquello destrozo
pues piensa
cuántas vies han perdido
y en fin,
es algo terrible.
Vostè es materialment
que han perdut?
Bueno,
nosotros,
claro,
el que llevamos allí
tanto pues la campaña,
la ropa,
todo utensilios
y luego también,
pues claro,
el coche que también
tiene golpe,
tiene barro,
está destrozado,
bueno,
en fin,
ya veremos,
el técnico ve
que dirán cuando lo miren.
El podrán recuperar al coche?
allá,
de forma material.
Bueno,
pues de forma material
hemos perdido,
con perdón,
hasta las vagas.
Lo hemos perdido todo,
todo,
todo,
sin zapatillas,
todo,
todo,
el coche,
la tienda,
la ropa,
dinero,
todo.
No es pot recuperar re?
No,
porque el coche
ha quedado totalmente
destruido
y lo que es
las maletas
con la ropa
y lo demás,
no,
nada,
nada en absoluto.
Vostè,
señora López,
i el seu marit
i el seu fill,
deia que habían estat
a l'hospital de Jaca?
Sí.
I han estat,
van tornar dissabte,
si no m'equivoco.
Sí.
I es troben bé,
necessitaran de totes maneres
atenció mèdica
durant un temps.
Sí,
sí.
Després de,
com va anar tot,
què pensen
de la reacció
dels veïns de Viescas
i de l'atenció mèdica
que han tingut
a Viescas,
a Jaca
i a Oscar?
Bueno,
pues,
realment,
estic contenta
de poder
parlar
con vostedes
para dir
això,
que han sido
unhas persones
maravillosas
todas.
L'hospital,
les persones
del hospital,
els veïns
dels pobles
de alrrededores,
tot,
que és tota la provincia
de Viesca,
pues,
se han volcado
totalmente
con nosaltres,
tot el món.
Estamos muy contentos,
de verdad,
y agradecidos
a todas las personas
que nos han podido
ayudar,
la Cruz Roja,
la policía,
todo el món.
¿Y vostè,
señor Parra?
Sí,
en esto de acuerdo,
porque el pueblo
de Viesca
se volcó todos,
y tanto el ayuntamiento
e incluso también
la Guardia Civil
ha trabajado muy bien,
y luego también
el hecho de vigilar
también todas
las pertenencias nuestras,
o sea,
han estado muy al tantos,
todo lo que han ido
recogiendo
y entregando,
también creo muchas gracias a ellos.
Ahir diumenge,
com dèiem,
el regidor de l'Ajuntament
de Tarragona,
el señor Agustín Mallol,
en representació
una mica de la ciutat
i de l'Ajuntament,
va visitar Viescas
i crec que va visitar
també els ferits
de la família de Tarragona
més afectada,
perquè els casos
que estem comentant
de la família Parra
o de la família
Madó i López
o de la família
Pelai o també de Constantí
potser són els,
afortunadament,
els menys greus
comparat amb la família Ramírez
que ha perdut
quatre membres
d'aquesta família
de Tarragona.
el señor Mallol,
com va anar
l'experiència d'ahir,
aquesta visita
que va fer ahir diumenge
a la ciutat de Viescas?
Una experiència
vull dir no agradable,
perquè veus un...
pràcticament tens
unes vivències
quan veus,
per exemple,
l'amic Antoni,
ho dic amic
perquè des d'ahir
hem tingut una
connexió directa,
ara anir a l'Hospital
el 23
a veure el que el van trasladar
des d'ahir,
veure que et demani
que li trobin la dona
i veure que vol marxar
cap a Tarragona
amb la dona
i quan a la tarda
li troben la dona
té una expressió
i una reacció
que diu
si està viva
i veus
tota la família
de la manera que estaven,
evidentment,
no puc explicar una mica
la reacció que tens,
però jo el que sí que voldria
és agrair sobretot
als ciutadans de Tarragona
que des que va haver
la tragèdia que va haver
nosaltres vam posar en contacte
amb l'Ajuntament
i entre l'autoritat
portuària i l'Ajuntament
nosaltres vam posar al servei
tot el que necessitessin
la població,
les comarques,
teníem preparat gent,
molta gent van trucar
a l'Ajuntament
i a Protecció Civil
per poder anar
i quan vaig estar amb l'alcalde
i si va traslladar
que quan arribés a Tarragona
digués que estava molt content
i agraïa profundament
a la ciutat de Tarragona
el seu recolzament
però jo crec que nosaltres
els tarragonins
quan surtin
o surtin de la seva ciutat
que sàpiguen
i això és molt important
que l'Ajuntament
jo que qualsevol Ajuntament
però que som sensibles
a aquests temes
i en aquests moments
està tot l'Ajuntament
i la ciutat
al costat de les famílies
que aquesta tarda
a les 5 de la tarda
hi ha el funeral
i l'enterrament
a la catedral
i que bé
que són experiències
que et queden
el record de la teva vida
però són uns records
que sempre quedaran
a la ment
de què
ojalà no torni mai més
a succeir
aquesta experiència
que vaig viure ahir
no jo
sinó els companys
que vam anar
perquè pràcticament
vam estar al poble
vam estar al càmping
i és inenarrable
veure el càmping
jo havia vist el vídeo
de televisió
de promoció al càmping
i tal com l'he dit ara
és inenarrable
l'experiència
que vaig viure
i també dic
que hi ha un grup
de submarinistes
a Tarragona
de la Càrroja del Mar
que porten dos dies
també treballant
a la búsqueda
dels desapareguts
que encara
me sembla que si n'hi ha algun
que falta
i bé
i a la ciutat de Tarragona
jo crec que ha estat
a l'altura
que es mereixia
i sobretot
la família
cap a les que
estan
diríem tots
que sàpiguen
que tenen l'Ajuntament
sobretot
i
a la seva disposició
i a les famílies
que han perdut
algun familiar
més que mai
és quan han d'estar
més al costat
i això és el que
li van manifestar
a la família
aquesta tarda
com deia
a les 5
hi ha els funerals
per aquestes 4 víctimes
de la família
Ramírez
ahir es trobaven
els dos últims cadàvers
com comentava
aquesta dona de 29 anys
i una petita
de 2 o 3 anys
em sembla
l'Elisabet Ramírez
aquesta tarda
per tant
també seria bo
potser fer una crida
a molts ciutadans
de Tarragona
que vulguin expressar
el seu suport
a aquesta família
i en general
a tots els que han resultat
ferits
o damnificats
per la riuada
que participin
en aquests funerals
a la catedral de Tarragona
sí
jo crec que és un
dintre de tot
el que ha passat
jo crec que sí
un reconeixement
de la ciutat
vostè de la visita
i al càmping
senyor Mallol
que hi ha quedat
alguna imatge
s'esperava realment
trobar el que va veure
no
jo fins ara
havia seguit
les primeres hores
per la televisió
i quan veus
no és el mateix
veure una pel·lícula
o veure la realitat
i veure el càmping
com vaig trobar
les famílies
que vaig estar parlant
inclús
me va quedar molt gravat
una família de Barcelona
un noi d'uns 35 anys
que estaven operant
a la seva dona
dos operacions
que portava 24 hores
desesperat
i després
va sortir
el director
de l'hospital
i em va dir a mi
el senyor Mallol
vamos a comunicarle
que le quedan
hores de vida
i em vaig trobar
vull dir
pues algo que no
senyor Parra
senyor López
vostès van anar junts
com dèiem
totes les famílies
amb el senyor
també amb la família
de Palallo
havien decidit
el càmping
les nieves
senyora López
perquè sí
perquè volien visitar
aquesta zona
pues no
no
simplemente
pues
salimos de excursión
pasamos por allí
ya antes
se había visto
que este càmping
era muy bonito
y reunía unas condiciones
muy buenas
y entonces
pues no
solamente que
pasamos
y vimos letrero
que estaba completo
solo que preguntamos
y entonces
en recepción
nos dijeron
que si esperábamos
hasta las 12
pues más o menos
siempre salía alguien
y pues decidimos
si esperar allí
así que
a las 10 y media
a las 11
pues ya nos dieron
entrada en el càmping
pensaban estar
molts días?
pues unos 10 días
más o menos
senyor Parra
aquesta no era la primera
vegada que visitaven
aquella zona
de totes maneres?
No
yo había estado otra vez
hace 3 o 4 años
contra familia
y nos gustó este campo
lo que pasa es que este campo
no había plaza
o sea siempre ha sido
un campo bastante lleno
incluso Pelayo
ya había estado otro año
también tampoco había
contra plaza
y este año
a subir para arriba
digo mira
iríamos este campo
que estaba muy bien
teniendo características
necesarias
y mira
hicimos un esfuerzo
por ir allí
de fet
tothom
o molta gent
ha considerat
que el càmping
en los niveles
era de primera categoria
estaba a una gran alçada
i reunía
unes condiciones
molt bones
un día y pico
nada más
pero los servicios
ibas al servicio
te iba a la mano
y había una señora
ahí limpiando los lavabos
o sea que era
de limpio
de detención
era muy bien
senyora López
aquests 15-20 minuts
que narràvem
de la riuada
els moments més durs
li han fet canviar
a vostè
el sentit de la vida?
pues no sé
porque mira
de momento estoy
que todavía parece mentira
o sea que
no he tenido tiempo
nada más
que de darme cuenta
que estoy aquí
con mis hijos
que tengo dos hijos más
somos cinco
y entonces pues que
al menos
no sé
pienso que
para ellos también
pues ha sido
muy duro
justament dos dels seus fills
estaven aquí a Tarragona
no havien anat amb vostès
a vacances
no no
ells com es van enterar
que vostès estaven
entre els ferits
va ser suposo també
doncs uns moments
molt difícils
per ells
sí, sí
realmente sí
porque precisamente
aquel mismo día
también habían tormentas
aquí en Tarragona
y entonces pues
se iba la luz
y los niños
pues decidieron
desenchufar la televisión
pero el mayor
antes de acostarse
dice pues voy a escuchar
un rato la radio
a ver qué dicen
y entonces precisamente
escuchando la radio
inmediatamente
pasaron la noticia
de que el camping
en las nieves
pues había sido
arrasado por el agua
y entonces pues claro
mi hijo ha angustiado
de seguida
empezó a llamar
al ayuntamiento
de Huesca
y empezó a llamar
a protección civil
pero era imposible
no podían darle
ninguna noticia
así es que decidió
llamar a mi hermano
Cristóbal
y entonces
se marcharon
hacia allí
y la niña
se quedó aquí en casa
para por si había
alguna llamada
alguna noticia
entonces pues
para ellos
sobre todo
para mi hija
fue muy angustioso
porque la llamaron
muchas veces
de medios de prensa
y entonces pues claro
estaba ella sola
en casa
y fue muy angustioso
para ella
y el seu fill
que va anar
cap a Huesca
¿cuándo
los va poder
ver?
de seguida
inmediatamente
nosotros
hacía
ellos llegaron
para allá
a las 2 de la mañana
o las 3
no sé qué hora
debían llegar
y entonces
fueron directamente
a Hacca
al hospital
y allí
nos encontraron
y en el seu caso
y en el seu caso
senyor Parra
usted sí que
anaba
en los 3
de la familia
¿no?
Estaban allá
sí
nosotros
estamos
en los 3
de la familia
ahí
enteros
i per vostè
aquests 15-20 minuts
que narrava
al principi
de l'entrevista
¿també
li suposen
un canvi
a partir d'ara
del sentit
de la vida?
No
la vida
que continúa
son circunstancias
muy extrañas
muy extremas
pero eso
dicen que ocurran
cosas que pueden ocurrir
una vez
cada mil años
¿no?
I el senyor Agustí Mayor
després de veure
el que va a veure ahir
no sé
canvia alguna vegada
d'alguna manera
l'opinió sobre
en fi
el que pot causar
una catástrofe natural?
Home sí
el que
de l'experiència
doncs no sé
dir la gent que
hem de ser
més rincurosos
hem de tindre
menos odi
i cada dia
hem de ser
més solidaris
amb tant altres
perquè al final
quan veus aquestes
experiències
veus que tothom
com a germans
veus que
una gran família
i no solament
tindríem que tindre
aquest sentit
quan hi ha
unes catàstrofes
d'aquesta magnitud
que tindríem que
traslladar aquest sentiment
de sensibilitat
i de solidaritat
i amistat entre la gent
perquè no solament
quan veus aquestes vivències
sinó
ho tindríem que traslladar
en la vida quotidiana
que crec que aniríem
més millor del que anem
Les famílies Parra
Maduell i Pelai
jo han tornat
entre divendres
i sapti i diumenge
a Tarragona
senyora López
la visita de familiars
d'amics
de coneguts
els poden ajudar
justament ara
en aquests moments difícils
perquè suposo
que una cosa
és les ferides
és a dir
el mal físic
però una altra també
segurament
és la qüestió psicològica
no?
Pues sí
realmente sí
para nosotros
és maravillós
tenir tantos amics
tenir tantos amics
tenir tantos amics
amics
amics
veïns
companys
de treball
perquè
per nosaltres
ha estat
moltíssima
ayuda
inclús un matrimoni
amics
un matrimoni
major
inmediatamente
se vino
també
són de aquí
de Constantí
i entonces
se vinieron
inmediatamente
a Huesca
i estuvieron
con nosaltres
no ens deixaron
en Jaca
també
estuvieron
tot el temps
con nosotros
y fue
para mí
fue muy importante
¿Y para
vostè
senyor Parra?
Sí, lo mismo
la familia
y toda la amistad
que tenemos
pues se han volcado
y nos han dado
mucho apoyo moral
Vostè
com deia
fa uns minuts
han estat
durant uns días
a casa
de uns amics
a Huesca
Exacto
sí, ahí tuvimos
unos amigos
ahí en Jaca
que bueno
que nos han atendido
totalmente
y han estado
por nosotros
y bueno
y nos han ayudado
en todo lo que hacer
y en todo el papel
que nos tiene que hacer
Suposo que no
perquè les circumstàncies
som ben diferents
però han arribat
a pensar
en lo que han perdut
materialment
de forma econòmica
o en aquests moments
no es pensa
una cosa així
No, esto tiene
menos importancia
la única cosa
bueno
si luego
poder recuperar algo
pues bien
pero eso
es lo que tiene
un lugar secundario
¿Y usted
señora López?
Pues nosotros
también
realmente
ahora nos reímos
y pues mira
pues si me falta esto
y el neceser
que llevábamos
ahí las colonias
y tal
y esto
pues también
se lo ha llevado
o sea que se lo ha llevado
todo el agua
todo
pero no
no lo decimos
con sufrimiento
de lo que hemos perdido
no
¿Desde el día
de la tragedia
desde que es troben
una mica millón
seguid
totes las noticias
per televisión
pels mitjans
de comunicación
o han preferido
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
primeros días
sí
hemos siguiendo
hemos siguiendo
sobre todo
porque como
habían también
amigos nuestros
de Vilafranca
y había desaparecidos
pues hemos decidido
a ver si se encontraba
estas personas
entonces hemos tenido
un poco de interés
por verlo
¿Y usted señora López?
Pues yo
de verlo
no he querido ver nada
pero sí
que me han venido
explicando
pero por la televisión
no he podido
ver nada
no
senyora López
senyora López
senyora López
senyora López
¿Retornaran de vacances
a un càmping
en propers anys
en propers estius?
fa mal
jo no
nunca
bueno
ahora claro
en estos momentos
ahora mismo no iría
de luego
pero bueno
con el tiempo que critiquen
las cosas
las aguas vencen
los cautos
y ya veremos
el otro año
suposo que entre vostès
les famílies
Parra, Maduell
i Pelayo
s'han estat parlant
de totes maneres
no sé si senyora López
ja per acabar
si vol saludar
d'alguna manera
el senyor Parra
o donar records
també suposo
al senyor Rafael Pelayo
i a la seva família
acabaríem aquí
l'entrevista
pues yo sí
estoy deseando
de darles un abrazo
realmente
porque no
solamente
he podido comunicarme
por teléfono
pero tengo muchas ganas
de verlos
de abrazarlos
sí a todos
sí bueno
lo que tenemos pensado
es que buenas tardes
ya estar un rato
con cada familia
tanto la familia
Pelayo
como Madue
y por lo menos
estar un ratito
de reconfortarnos
nosotros
sí porque seguramente
és tan important
com dèiem
la qüestió psicològica
com la qüestió física
arran d'aquesta
arribada
d'aquesta tragédia
de Villesca
senyor Mallol
per acabar
potser un últim apunt
sobre això que dèiem
del funeral
d'aquesta tarda
una crida
de tots els ciutadans
perquè hi assisteixi
no?
Sí jo crec que sí
ara anirem
amb l'alcalde
que està en tot moment
en connexió
a través
de les famílies
a les cinc de la tarda
jo crec que
la ciutat de Tarragona
té que rendir un homenatge
a la gent
que ens ha deixat
i sobretot
recolzar
els que queden
i així
ho hem manifestat
el grup d'amics
que en aquests moments
té
les famílies
que són de bona vista
i de la canonja
que tenen en tot moment
el recolzament
de la ciutat de Tarragona
avui a les cinc de la tarda
ens tindríem
tindríem complir
de com a com a catedral
per rendir
aquest últim homenatge
a aquest grup
de tarragonins
que tots ho sentim
Els supervivents
per cert
de la família Ramírez
que si no m'equivoco
són dos
com es troben?
Vostè que els va veure ahir
deia que els havien
trasllat ahir al vespre
cap a l'hospital
Joan XXIII de Tarragona
com es troben?
Sí
vaja
és la qüestió
psicològica
la que ha afectat
també la Generalitat de Catalunya
va enviar
diversos psicòlegs
per estar amb les famílies
i el vaig veure
la veritat
sencera
diríem
com a persona
però
molt
molt
sensible
i sobretot
tota la família
que estava allí
és una catàstrofe familiar
que jo crec
que encara
tardaran molt de temps
en recuperar
però que sapé
ara anem
l'alcalde
i jo anem
a Joan XXIII
a veure
la mare
i el fill
que encara estan aquí
intentar perquè ells
m'han demanat
em van demanar
que volien vindre al funeral
intentarem si
els metges
els doctors
de Joan XXIII
no hi ha cap tipus de problema
posarem els mitjans
que facin falta
perquè puguin estar
aquesta tarda a la catedral
jo no amb nosaltres
les 11 del matí
i 4 minuts
gràcies al senyor Agustí Maiol
regidor de Medi Ambient
i Protecció Civil
de l'Ajuntament de Tarragona
que ahir va visitar
la ciutat de Viesques
gràcies també
a la senyora Lucía López
una de les persones
afectades i ferides
de Constantí
que estava al càmping
Les Nieves
gràcies també
al senyor Lluís Parra
tot i així
seguim el matí
de Tarragona Ràdio
fem una petita pausa
per la publicitat
i de seguida
continuem
amb altres protagonistes
relacionats
amb la tragèdia
d'aquesta localitat
del Pirineu Aragonès
senyora Lucía López
per cert
que estava via telefònica
gràcies per atendre
la nostra trucada en directe
moltes felicitats
perquè jo crec
que hem de felicitar
a la família Madull
per la sort
que va tenir
en aquesta tragèdia
i una salutació ben cordial
al seu marit
al senyor Antoni Madull
i al seu fill Jonathan
gràcies i bon dia
gràcies
gràcies i bon dia
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
L'Ajuntament de Tarragona informa
estem instal·lant nous contenidors
de color groc
per millorar la recollida selectiva
a la nostra ciutat
en els contenidors de color groc
hem de dipositar-hi
a la nostra ciutat
i a la nostra ciutat
i a la nostra ciutat
i a la nostra ciutat
de Tarragona Ràdio
hem compartit
els darrers minuts
del programa
amb algunes de les persones
afectades
i ferides
al càmping
Les Nieves de Viesca
a causa de la riguada
de dimecres
de la setmana passada
hem parlat en directe
aquí ha vingut
els estudis
de Tarragona Ràdio
el senyor Lluís Parra Martínez
del barri de Sant Pere i Sant Pau
i també hem tingut
contacte telefònic
amb Lucía López
de Constantí
esposa
d'Antoni Maduell
i mare també
de Jonathan Maduell
altres de les persones
ferides
en aquest sinistre
del càmping
Les Nieves
de Viescas
també recordava
amb el senyor
Rafael Pelayo Rodríguez
de Constantí
i també la seva família
altres de les persones
altres dels membres
ferits
per la tragèdia
de dimecres passat
i hem compartit
uns minuts
amb el senyor
Agustí Maiol
regidor
de Medi Ambient
i Protecció Civil
de l'Ajuntament de Tarragona
també consternat
després de la visita
que va fer ahir
a la mateixa localitat
de Viescas
i els ferits
de la família Ramírez
de la família
de Tarragona
que ha estat
la més afectada
per aquesta tragèdia
per aquesta riguada
amb l'amor
de quatre dels seus membres
fa uns minuts
justament han vingut aquí
als estudis
de Tarragona Ràdio
el senyor Manuel Delgado
treballador
per cert
de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
i
també
la senyora
Josefa Velasco
perdó
senyora Josefa Morales
ells són
els pares
de Maria Teresa Delgado
una de les quatre
víctimes
d'aquesta
família
en Ramírez
destrossada
a causa
de la riguada
del càmping
les nieves de Viesca
ells han vingut
simplement
per recordar
els ciutadans
de Tarragona
els seus coneguts
els seus amics
i a la seva família
amb la qual
no s'han pogut
posar en contacte
que aquesta tarda
a les cinc
a la catedral
de Tarragona
es faran
els funerals
en memòria
de les quatre
víctimes mortals
de Tarragona
de les quatre
víctimes
d'aquesta
família
Ramírez
ells
simplement
han vingut
per això
per aquest motiu
perquè
tenien problemes
de comunicació
amb alguns familiars
o amb alguns
coneguts
i ho volien donar
a conèixer
a través
de la ràdio
ells són
els estudis
de Tarragona
ràdio
no sé si volen
dir alguna cosa
si no volen
dir res
simplement
recordar
això
que a les cinc
de la tarda
a la catedral
de Tarragona
s'oficiaran
els funerals
en memòria
d'aquestes
quatre persones
Francisco Ramírez
Virginia Ramírez
Elizabeth Ramírez
també
i Maria Teresa
Delgado
recordem doncs
que serà
l'acte a partir
de les cinc
a la catedral
de Tarragona
ells no volen
i no poden parlar
en aquests moments
per les circumstàncies
tan doloroses
que estan vivint
en qualsevol cas
aquí queda
el seu testimoni
i la seva presència
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
els agraïm que hagin vingut
simplement per recordar
tots els ciutadans de Tarragona
i especialment
els seus coneguts
i familiars i amics
als funerals
d'aquesta tarda
és el matí
de Tarragona Ràdio
falta un minut
per un moment