This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...hi vaig fer representacions i em vaig acomiadar d'aquest teatre,
interpretant el Divinum Paciente, en fi, tot això és molt gran per mi,
i avui ja dir, m'assento orgullós de ser Tarragoni i d'haver estat actor,
i ara inaugurarem, doncs, amb representació, repeteixo,
no amb caràcter personal, sinó amb representació de tots els que han desfirat,
tots els helenys que han fet a través dels anys d'aquest escenari,
i recitaré per vostès la sardana, l'elogi a la sardana de Joan Maragall,
que jo hi poso un subtítol, recordant a l'Enric Orràs, i diu així.
La sardana és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfà.
És la mòbil magnífica en ella que em posa i em mida la lenta o cil·lant,
ja es recanta a l'esquerra i vacila, ja torna una altra volta a la dret adoptant,
i se'n torna i retorna intranquil·la com mala lintal a l'agulla d'imant.
Fixa-t'un punt i es detura com ella, del contrapunt arrencant-se en ovella,
de nou va voltant la sardana és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfà.
Els fadrins, com guerrers que fan via, ardits l'apuntegen, les verges no tant.
Més de vots d'una santa harmonia, tots van els compassos i els passos comptant.
Ses arrebots els diriu d'un culte que en mística dansa s'envenen i van,
emportats per un símbol oculte de l'ample rodona que els va germenant.
Si al contrapunt el vell ritme li estrella,
pare sospesa de tal meravella, el ritme tornant,
la sardana és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfà.
El botó deixa roda, quina era que amb tal simetria l'anava centrant,
quina mà, benjatí, més severa, buidava la nina d'aquest un gegant.
Potser un temps el vell mig s'hi apilaven,
les garbes polsoses del blat rocejant,
o els suats segadors festejaven les pròdiques eres saltant i ballant.
Del contrapunt l'apagant cantarella,
és estrafeta passada d'ocella que canta volant.
La sardana és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfà.
No és la dansa l'esquiva, la innoble, els junts parelles altes desaparellant,
és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda s'augment se deslliga, desfent-se s'eixample els veïns al voltant.
Cada mà tot deixant a l'amiga li sembla prometre que ja hi tornaran,
ja hi tornaran de parella en parella, tota ma pàtria que va néixer en ella.
i els pobles diran, la sardana és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un dels moments segurament més emotius d'aquesta inauguració oficial del Teatre Metropol.
Josep Maria Terrassa des de l'escenari també aplaudeix el públic que l'ha saludat.
Mirin, si me n'aproviïc tant, tinc l'obligació de fer quelcom més.
I esclar, a veure si la memòria em serà fidel i no em fricionarà.
Espero que no.
Com que aquí, la sardana és aquest elogi de Joan Maragall, meravellós,
però com que aquí es faran representacions teatrals,
jo espero veure-li un dia la Terra Baixa,
espero veure-li un dia el Ferrer de Tall,
per acabar, a veure si me'n recordo,
el recepto a la balada del mestre Jordi del Ferrer de Tall,
de Pitarra.
El meu pare, que Déu l'hagi perdonat,
era un mestre de gué honrat,
com si un fill present no és ara.
El meu mall mateix ho sava,
aquesta fornal tenia,
l'enferro el fuso rebia,
i ell tot fulgant-ho cantava.
de pica, de pica,
fes dades de gué,
fes dades llespases,
si ric que vols fer.
No va tardar gaire,
a córrer el subnom,
a fer-li fer dades a venir a tothom.
Un dia, entre d'altres,
vingui un cavaller.
Feu dades que passin les malles de set.
Si vos porteu malles,
ben presto veureu.
claveu-vos la daga
i amb sang la traureu.
Doncs feu-me'n diu
una de pont cizallat.
D'allò que ja valgui,
sereu-ne pagat.
Traient-se la bossa,
va fer-te en calor.
Mon pare sentint-ho
cantava merdor,
es mola, que es mola,
fes dades de gué,
fes dades que passin
les malles de set.
mentre ella es molava,
m'ho mirava jo.
La meva germana
afilava el racó
i un cavall estava amb ella parlant.
El pare veient,
ho seguia cantant,
es mola, que es mola,
fes dades de gué,
fes dades que passin
les malles de set.
la noia,
aquí dama,
així baix i ha dit,
t'obriré la porta
al ser mitjanit.
El pare sentint-ho,
ho escolta callant,
la mola volava
i anava cantant,
que es mola, que es mola,
fes dades de gué,
fes dades que passin
les malles de set.
al tocar dotze hores
ja entrava el treidó,
al passar la porta
cau en terra mort.
Què heu dit,
mon pare la noia?
El d'haver,
he provat,
si passa,
les malles de set.
Citada justícia,
mon pare es lliurat,
i entrava com lladre,
com lladre apagat.
Dé plora la noia,
més plora amb bonor,
content d'això el pare,
cantava millor,
es mola que es mola,
fes dades de gué,
fes dades que passin
les malles de set.
Era una de les intervencions
de Josep Maria Terrassa
de l'escenari
del remodelat
Teatre Metropol
en l'acte de la inauguració
d'aquest teatre.
Josep Maria Terrassa
va néixer a Tarragona
el 20 d'agost de 1913,
ara fa 82 anys.
Terrassa va cursar estudis
en el Col·legi dels Germans
de les escoles cristianes
al batxillerat
a l'Institut d'Ensenyança
Mitjana de Tarragona
i finalment va fer
el paritatge
de l'Escola Industrial
de Terrassa.
La seva popularitat
va arribar a través
de la ràdio
precisament per les dots
que va demostrar
va ser cridat
el 1943
per protagonitzar
Don Juan Tenorio
en el Teatre Espanyol
de Barcelona.
I tornem a escoltar
ara la sintonia
de Tarragona Ràdio
una nova cançó
de les cançons
de Maginet.
Aquelles entranyables
cançons, en aquest cas,
escoltem el disc dedicat.
Son les fiestes
un motiu
de alegria
i d'emoció
d'acord.
Cuánto gozo
en un bautizo
o primera comunión.
Si queréis fiesta
completa
es preciso
no olvidar
los reunidos
en la mesa
este disco
dedicar.
que feliz
un cumpleaños
sean 5, 20 o 100
sean 5, 20 o 100
y que fiesta
la del santo
para dar
el parabien.
Y entre novios
o entre amigos
en tal fiesta familiar
deben entre sus obsequios
este disco
dedicar.
Cuando el disco
se ha acabado
entre el postre
y el ritmo
cantaremos con amor
cantaremos con amor
¡Viva!
¡Viva el disco
dedicado!
Si se trata
de una boda
la ocasión
es sin igual
cuando llega
la comida
de la gran fiesta
anunciada
y las suegras
se emocionan
y hasta suelen
suspirar
ahí
se han pensado
por
las ondas
este disco
dedicar.
Cuando el disco
se ha acabado
entre el postre
y el licor
cantaremos con amor
cantaremos con amor
¡Viva!
¡Viva el disco
dedicado!
¡Viva!
¡Viva!
13 minuts
seran
a les 5
de la tarda
avui dilluns
a les 5
a l'església
de Sant Joan
de Tarragona
suficien els
funerals
per la memòria
d'aquest
conegut
radiofonista
tarragoní
Josep Maria
Terrassa.
Fins allí
desplaçada
hi ha una
unitat mòbil
de Tarragona
Ràdio
i treballa
en Joa Maria Bertran
a la part tècnica
Ricard Laoz
a la locució
bona tarda
Bona tarda
des de les portes
de l'església
de Sant Joan
Baptista
aquí a Tarragona
concretament
a la plaça
de Prim
o la plaça
de la Mitjalluna
on d'aquí uns minuts
com dèieu
s'oficiaran
els funerals
en memòria
de Josep Maria
Terrassa
hem de dir
que l'església
de Sant Joan
quan encara falten
pràcticament
un quart d'hora
perquè comenci
aquest acte religiós
doncs està
pràcticament
plena
de gom a gom
s'han anat dirigint
ja cap aquí
diferents
persones
i col·lectius
i encara
des d'aquests
des de la nostra posició
podem veure
diverses persones
que fan
entrada
a l'església
de Sant Joan
de Tarragona
concretament
ara mateix
és a punt d'entrar
a l'església
una de les persones
que més vinculació
va tenir
professional
durant molts anys
amb Josep Maria Terrassa
ens estem referint
el senyor
Manel Pastor
i també
en aquests moments
entra
a l'església
de Sant Joan
el senyor
Arana
gerent
del Club
Gimnàstic
de Tarragona
una altra
de les entitats
a les quals
més va estar
vinculat
el senyor
Josep Maria Terrassa
durant els seus
82 anys
de vida
hem vist
també
entrar
fins ara
el delegat
del govern
de la Generalitat
a Madrid
el senyor
Josep Gomis
un dels polítics
més destacats
de les comarques
de Tarragona
tot i que
fa temps
que com dèiem
es troba
a Madrid
també hem vist
entrar
fa un moment
el senyor
Ángel Fernández
el tinent
d'alcalde
d'Hisenda
de l'Ajuntament
de Tarragona
i a tot això
hem d'afegir
que s'espera
la presència
com a màxima
autoritat política
de la ciutat
de l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
també
com a mostra
de la gran
quantitat
i varietat
de persones
i de col·lectius
que aquesta tarda
estaran presents
els funerals
a memòria
de Josep Maria Terrassa
hem de dir
que ara mateix
veiem
com fa entrada
a l'església
el senyor
Didac Bertran
el biògraf
de Josep Maria
de Terrassa
de fet
coautor
del llibre
de memòries
de Josep Maria Terrassa
que va sortir
a la llum pública
ara farà
molt aviat
farà un any
justament
per les dates
de Sant Jordi
de l'any 95
un llibre
de memòries
que com diu el seu títol
una vida
memòries
per llegir
en veu alta
i que recullen
en gairebé
500 pàgines
tota la trajectòria
professional
i personal
de Josep Maria Terrassa
vinculada especialment
al món
de la ràdio
i del teatre
també
en aquests moments
entra
Antoni Penedés
una altra
de les persones
que professionalment
més ha estat
vinculades
a Josep Maria Terrassa
al llarg de tota la història
especialment
en el camp
de les entitats
tarragonines
i del món
de la ràdio
en definitiva
doncs
que l'església
està
ja pràcticament
plena
de gom a gom
i que d'aquí uns minuts
s'espera
també l'arribada
dels familiars
dels amics més profers
Josep Maria Terrassa
especialment
el seu fill
Pitu Terrassa
conegut
professional
també
de les zones
d'on de Rambla
hem vist
entre d'altres
també
els directors
de diversos mitjans
de comunicació
de ràdio
de Tarragona
els màxims responsables
d'emissores
com
Onda Rambla
Radio Nacional
d'Espanya
Tarragona
o també
la COPE
aquí a la nostra ciutat
en definitiva
tot un plegat
de personalitats
tot un ventell
de personalitats
que aquesta tarda
vol enretre
l'últim
adeu
Josep Maria Terrassa
aquí a l'església
de Sant Joan
de Tarragona
en definitiva
tota la ciutat
de Tarragona
amb una presència
majoritària
de persones
d'edat avançada
d'edat mitjana
o avançada
que coneixien
la llarga trajectòria
de Josep Maria Terrassa
i que aquesta tarda
d'aquí uns minuts
estaran presents
en aquest últim
homenatge públic
de la ciutat de Tarragona
a qui va ser
una de les persones
més importants
d'aquest segle
especialment
en el món
de la ràdio
Josep Maria Terrassa
això és tot
de moment
des de l'església
de Sant Joan
de Tarragona
Bona tarda
companys
informants
des de la parròquia
des de l'església
de Sant Joan
com dèiem
d'aquí a uns instants
oficiaran
els funerals
per la memòria
del radiofonista
tarragoní
Josep Maria Terrassa
i nosaltres
seguim recordant
la figura
del senyor Terrassa
de Josep Maria Terrassa
i també del seu personatge
d'Imaginet
ho fem
continuem recordant
en aquest personatge
en aquesta figura
en una altra
de les seves cançons
Medeves un duro
Pagar las de para todos
un deber
Más
Para pagarlas
el dinero
hay que tener
Déjate de historia
y prepárate a pagar
Si no es a plazos
en muchos casos
uno no puede
ya cobrar
Me temes un duro
no te lo perdono
Me temes un duro
me lo cobraré
Pues yo le aseguro
y la cosa es clara
la vida está cara
y no pagaré
Ya veremos un duro
ya veremos
Me temes un duro
pues no lo he cobrado
No sea pesado
que no pagaré
Un duro me temes un duro
Un duro me temes un duro
Un duro me temes un duro
Un duro me temes un duro
No veremos que no pagar
Un duro me temes un duro
Pagaré
Dale
Si es Cacari
Si es Cacari
Bueno
se empeña este duro
no pagaré
Dámelo al momento
que gozoso cobraré
No corre usted tanto
que podría tropezar
Quiero un recibo
por triplicado
y después
Pues, lo he de pensar.
Me debes un duro, no te lo perdono.
Me debes un duro, me lo cobraré.
Pues yo le aseguro y la cosa es clara.
La vida está cara y no pagaré.
Me debes un duro, pues no lo he cobrado.
No sea pesado, que yo cobraré.
Josep Maria Terrassa, una vida memòries per a llegir en veu alta,
és el títol del llibre que camina per la vida de Josep Maria Terrassa,
una publicació biogràfica que havia escrit ell mateix,
junt amb el seu amic Didac Bertran.
Un llibre que en aquests moments tenim a les nostres mans,
i començava d'aquesta manera.
Si la vida és com una mena de representació teatral,
el meu debut tingué lloc a Tarragona, a la casa número 6 del carrer Fortuny.
El dia de la meva entrada en escena fou el 20 d'agost de 1913,
un dimecres a dos quarts de 10 del matí.
Però parlem abans, diu el llibre dels autors dels meus dies.
Jo vaig ser el primer fill del matrimoni format per Josep Terrassa i Mur i Raimunda Elvira i Salvador.
Quan jo vaig aparèixer per aquest món, el meu pare tenia uns 24 anys i la meva mare 22.
feia molt bona parella, perquè el meu pare era alt i ben plantat,
deien que a mi semblava molt, i la meva mare era molt maca.
El meu pare havia nascut a Tarragona i la meva mare a Vilaseca.
Dels meus avis paterns, que no vaig arribar a conèixer,
només sé que es deien Ricard Terrassa i Francesca Mur i Frank.
L'avi era natural de Maella i l'àvia de Flix.
La mateixa informació puc facilitar dels avis materns, és a dir, res,
tret que els seus noms eren Antoni Elvira i Granell i Raimunda, Salvador i Ferrer,
tots dos de Vilaseca.
Així, d'aquesta manera, començava aquest llibre, aquesta publicació,
aquest camí per la història de la vida de Josep Maria Terrassa,
en aquest llibre, Memòries per a llegir en veu alta.
Un llibre publicat, un llibre bibliogràfic sobre la vida de Josep Maria Terrassa,
escrit per ell mateix i amb l'ajuda del seu amic Didac Bertran.
這 fill de Vilaseca i Calúrit.
Enveja verso la pouring こù és ci mains conèixer.
Repassàvem, donàvem un cop d'ull en aquest llibre,
en aquesta publicació sobre les memòries
per a llegir en veu alta, com deia ell mateix, Josep Maria Terrassa.
Ella explicava que el paper d'anador, segons la meva mare, el representava força bé.
Fins i tot era considerat amb els espectadors que dormien,
vull dir que no donaven males nits als meus pares.
Els brams, potser aquí ja s'intuïa la meva futura vocació teatral,
els reservava per a les grans ocasions, com ara el meu bateig.
Sembla ser que durant la cerimònia baptismal,
celebrada el 31 d'agost a l'església parroquial de Sant Joan,
vaig demostrar que les meves cordes vocals no eren pas qualsevol cosa.
I tornem a sortir al carrer, tornem a establir una nova connexió
amb la nostra unitat mòbil desplaçada aquesta tarda a l'església de Sant Joan.
Joan Maria Bertran, Ricard Laot, de nou, bona tarda.
Bona tarda de nou, tres minuts i seran les cinc de la tarda.
Puntual acaba d'arribar ara mateix el cotxe funerari
amb el fèretre, amb les restes mortals de Josep Maria Terrassa.
I amb el cotxe, amb el fèretre de Josep Maria Terrassa també,
els seus familiars més propers, especialment els seus fills,
Menchu i el company Pitu Terrassa,
company en les tasques radiofòniques, concretament a Onda Rambla.
Hem pogut veure també altres familiars com nets
del que fora popular radiofonista de la nostra ciutat,
Josep Maria Terrassa.
Acaba d'arribar, doncs, el cotxe,
que acaba de parar just al peu de les escales
que donen accés a l'església de Sant Joan
i el que cal destacar, a més de les corones de flors
que omplen, doncs, aquest cotxe funerari,
el més destacat és que el fèretre de Josep Maria Terrassa
està cobert per una bandera de Tarragona,
una bandera de la ciutat que el va veure néixer
i que el va veure viure durant 82 anys,
fins ahir, diumenge 17 de març del 1996.
Com dèiem fa uns minuts,
l'església de Sant Joan Baptista,
aquí a la plaça de la Mitja Lluna,
és plena de gom a gom,
no ha parat d'arribar gent
i encara en aquests moments
veiem com moltíssimes persones s'adrecen
fins a aquest punt de la ciutat de Tarragona.
Fa uns instants ha arribat el governador civil de Tarragona,
el senyor Ramon Sánchez.
També hem vist, a diferència,
en regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
com el socialista Gabriel Mas
o el regidor del Partit Popular, Emilí Mateu.
Veiem també altres companys de les tasques radiofòniques,
a més a més, com dèiem,
dels directors dels diferents mitjans de comunicació,
el company de Ràdio Nacional d'Espanya a Tarragona,
l'Enric Pujol,
una de les persones que també, d'alguna manera,
per la seva vinculació al periodisme esportiu
i al gimnàstic de Tarragona,
coneix prou bé la trajectòria de Josep Maria Terrassa.
Ha entrat ara mateix, doncs, al fretre,
com dèiem, amb les despulles de Josep Maria Terrassa,
acompanyat per davant pels seus familiars.
Com dèiem, hem vist especialment afectats,
com era lògic, com és lògic,
com hem agradat esperar el seu fill Pitu Terrassa,
també a la seva filla Menchu i als seus nets,
així com altres familiars.
Ara mateix, doncs, a l'interior de l'església de Sant Joan Baptista
començarà aquest darrer homenatge,
aquest darrer adeu a Josep Maria Terrassa,
el que va ser el creador del popular Maginet Palacanyes,
el professional de la ràdio més destacat,
sens dubte, d'aquest segle a la ciutat de Tarragona.
Amb ell, de fet, va néixer a la ràdio a Tarragona.
Ell naixia un 20 d'agost del 1913
i just 20 anys després, el 20 d'agost del 1993,
amb ell, amb Josep Maria Terrassa, també,
naixia a la ràdio a Tarragona.
Amb ràdio Tarragona,
en uns estudis, el número 77 de la Rambla Nova,
aquell 20 d'agost del 33,
en plena època de la República,
naixien les primeres emissions radiofòniques
a la ciutat de Tarragona.
Continua arribant gent, com dèiem,
hem vist també passar fa uns instants
el senyor Josep Maria Mosté,
exregidor, extinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes
de l'Ajuntament de Tarragona,
una altra de les persones
que més coneixia a Josep Maria Terrassa
i que va promoure,
li va demanar, ara fa un any,
que Josep Maria Terrassa fos qui obrís,
qui inaugurés d'una manera oficial
la nova etapa del Teatre Metropol de Tarragona.
En un fragment que hem escoltat fa uns minuts
en aquesta programació especial a Tarragona Ràdio,
escoltàvem a Josep Maria Terrassa
adreçant-se al públic present
en l'acte inaugural del Teatre Metropol
el 10 de març del 1995,
amb unes paraules, amb un petit parlament
i també amb la lectura
de dos poemes de Joan Maragall
en un dels moments més emotius
d'aquell acte oficial,
d'aquell acte institucional
de la inauguració, de la reobertura
del Teatre Metropol de Tarragona.
En definitiva, com dèiem també
en l'anterior connexió,
persones de diferents sectors
de la societat de Tarragona,
especialment del món polític,
del món radiofònic
i del món de les entitats socials i ciutadanes,
són avui presents
en aquesta església de Sant Joan Baptista,
on ara mateix començarà
l'ofici de funeral
en memòria de Josep Maria Terrassa.
Això és tot de moment
des de l'església de Sant Joan de Tarragona.
Gràcies, companys.
a les 5 i 3 minuts
en aquest especial homenatge
a la popular personatge,
al popular radiofonista
Josep Maria Terrassa.
Fa uns instants recordàvem
el que deia, el que explicava
el mateix Terrassa en aquest llibre,
el seu llibre,
en les seves memòries.
Deia ell,
memòries per a llegir
en veu alta,
i nosaltres és el que estem fent
aquesta tarda,
llegint en veu alta
alguns fragments
d'aquestes memòries.
Josep Maria Terrassa,
del seu treball
a la ràdio,
destaquen també
les primeres retransmissions
futbolístiques
dels partits
d'en Nàstic
que va fer
ell mateix.
Amb el Nàstic,
a primera,
aquest és un fragment
del llibre
de les memòries
per a llegir
en veu alta
de Josep Maria Terrassa.
Deia a Terrassa
que l'any 1947
el futbol
conegué
pel que fa
a la nostra ciutat
moments de glòria.
El Nàstic
va quedar
segon al campionat
de segona divisió,
la qual cosa
li va valer
l'ascens automàtic
a primera.
El darrer partit
de la Lliga
es va jugar
al vell camp
de l'Avinguda
de Catalunya.
Recordo,
diu Terrassa,
que vaig radiar
aquella en contra
que carava
el Nàstic
amb el Córdoba
i en vaig
Esgar Gamallà
cantant els gols
de Balmanya
i de Penedès
als 20
i als 44 minuts
de la primera part
que significaven
l'absoluta seguretat
de l'ascens
i no cal dir
el que va marcar
l'últim minut
Juanete de cap
rematant
un còrner
al seter del partit
que havia tret
magistralment
Camilo Roig.
Tots al Tàram
celebrant aquell gol.
Agustí Pujol
i Joan Ricomà
s'abraçaran
en peralta.
El màxim golejador
de la divisió
que no va poder jugar
aquell partit històric
per estar lesionat.
El públic
foll d'alegria
va saltar
el terreny de joc
per abraçar
els seus jugadors
i en la irà
a Pepe Noguès,
l'entrenador.
Mai s'ha viscut
a la història esportiva
de la ciutat de Tarragona
un jord com aquell.
Encara recordo
l'equip
que va jugar
aquell dia.
Els diu
Josep Maria Terrassa
en el seu llibre.
Soro,
Babota,
Sicar,
Conessa,
Català,
Perdomo,
Roig,
Barceló,
Balmanya,
Juanete i Penedès.
Un 11 per a la història.
Aquell 13 d'abril,
Tarragona
fou una festa
que es va perllongar
gairebé un mes
perquè proliferaren
els homenatges
als autors
d'aquella gesta.
El Nàstic Pro
no en va tenir prou
amb aquell triomf.
Els setzents
de final
de la Copa
del Generalissimo
eliminava
l'Esporting de Gijón.
Els vuitens de final
el Racing
de Santander.
Els quarts
el Barcelona.
El Nàstic guanya
per 2 a 0
a les Corts
i va perdre
per 2 a 3
a l'Avinguda
de Catalunya.
Tarragona Ràdio,
Ràdio Tarragona
era allí.
La semifinal
es va jugar
contra el Real Club
Deportiu Espanyol.
Foren dos partits
dramàtics.
La derrota
a Sarrià
per 5 a 3
va fer a Esteri
la victòria
sobre els blancs
i blaus
a l'Avinguda
de Catalunya
per un gol
a 0.
Però malgrat tot
Tarragona
era un clam.
Nàstic,
Nàstic,
Nàstic.
Josep Maria Terrassa
una vida
memòries
per a llegir
en veu alta.
Aquest és el títol
recordem del llibre
que camina
per la vida
de Josep Maria Terrassa,
una publicació
biogràfica
que havia escrit
ell mateix
junt
amb Didac Bertran.
Aquest matí
Didac Bertran
explicava
als micròfons
de Tarragona Ràdio
qui era Terrassa
amb aquestes paraules.
Ho explicava
d'aquesta manera.
Didac Bertran,
bon dia.
Bon dia.
Didac Bertran
és coautor
del llibre
Una vida
memòries
per a llegir
en veu alta.
Un llibre
que recull
justament
la vida
de Josep Maria Terrassa.
En el moment
de la seva desaparició
i a l'hora
de glossar
Josep Maria Terrassa,
quin primer record
li ve
a la memòria
a Didac Bertran?
Bé,
són tants,
no?
La veritat,
ja saps que
tots estem
aquí
en aquest món
de pas,
no?
Cap a una vida
millor.
Però sempre
t'hafà
aquella cosa
d'aquell moment
t'entra com
un abuidor
quan una persona
que ha depositat
en tu
la confiança
t'honorat
amb la seva amistat
desapareix,
no?
És una cosa
que sí,
ja sabies
que estava delicat
però
sempre sorprèn.
Quin record
és Josep Maria Terrassa?
a part
el gran
professional
que era
el
Saler